Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya

AutorXavier Arbós Marín
Cargocatedràtic de dret constitucional de la Universitat de Girona, Departament de Dret Públic, Campus deMontilivi
Páginas21-55
* XavierArbós Marín, catedràtic dedret constitucional de la Universitat de Girona,Departament
de Dret Públic,Campus de Montilivi, 17071 Girona,xavier.arbos@udg.edu.
Article rebut el 2.06.2010. Avaluació cega: 25.06.2010. Data d’acceptació de la versió final:
29.06.2010.
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
21
ELS INICIS DEL DRET PÚBLIC CONTEMPORANI A CATALUNYA
Xavier Arbós Marín*
Sumari
1. Introducc
2. Els condicionants de la doctrina
3. La Mancomunitat
4. La Generalitatrepublicana
5. Conclusió
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 21
1. Introducció
Tot aniversaripropicia una mirada retrospectiva,i els vint-i-cinc anys d’aquesta
revista no en sónuna excepció. La celebració ho afavoreix, la trajectòria ho per-
met i el panorama del quart de segle que cobreix resulta encoratjador: el dret
públic de Catalunya ha assolit la normalitatquotidiana de tot diari oficial. Con-
següentment,els juristes l’han integrat en laseva vida professional,en la pràcti-
ca i l’estudi, en una rutina que és un dels millors indicadors de l’èxit del nostre
autogovern. Ara bé, si busquem una perspectiva del passat que abraci més d’una
generació,el nostre dret públic mostra una imatge de perfils poc definits.
El conjuntnormatiu format pel dret públiccatalà contemporanideriva del
dret a l’autonomia reconegut a l’article 2 de la Constitució (CE),que es concre-
ta en l’Estatut de 1979 i en la reforma de 2006. El mateix text constitucional,
però, dóna eficàcia jurídica a un episodi històric que no va tenir continuïtat.
Com és prou sabut, la disposició transitòria segona del text constitucional es
refereix als territoris que en el passat haguessin plebiscitat projectes d’Estatut
d’autonomia. Aquests podien accediral nivell màxim d’autogovern,determinat
per les competènciesexclusives de l’Estat enumeradesa l’article 149.1 CE, estal-
viant-se el referèndum que preveu l’article 151.1 CE, de ratificacióde la iniciativa
d’endegar el procés que porta al sostre competencial més alt. En allò que afecta
Catalunya, la remissió de la disposició transitòria esmentada s’ha d’entendre
feta al referèndum de l’Estatut de Núria, que tingué lloc el 2 d’agost de 1931.
Aquest text estatutari fou àmpliament modificat per les Corts de la República,
i l’autogovern que en va sortir va ser eliminat pel règim franquista. Malgrat la
ruptura dramàtica de la continuïtat de l’ordenament, el fet històric esdevé un
pressupòsit de fet jurídic rellevant per al desplegamentde la Constitució territo-
rial.I tot i que el que esva votar aquellagost llunyànomés va incidiren un aspecte
procedimentaldel camí constitucional cap a l’autogovern,els votants de1931 van
estalviar un referèndum als catalans de 1979.Allò sotmès a referèndumel 1931,
d’altra banda,també era deutor de lahistòria. El projected’Estatut de 1919, em-
parat per la Mancomunitat, va servir als redactors de l’Estatut de Núria.1I les
primeresanàlisis doctrinals de l’Estatutde 1979 reprenen un format emprat per
a l’estudi de l’Estatut de 1932.Aquest va ser l’objecte d’un cicle de conferències
Xavier Arbós Marín
22
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
1. GonzálezCasanova, J.A., Federalisme i autonomiaa Catalunya (1868-1938).Documents, Barce-
lona: Curial,1974, p. 312-313.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 22
que l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya va publicar el 1933.
Igualment,l’Acadèmiaparticipava el 1980 en unes jornades primerenquessobre
l’Estatut de 1979.2Significativament, els editors de les Jornades de 1980 obrien
el text ambla reproducció de gran partdel que Amadeu Hurtadopublicava a les
Conferències de 1933.El títol era: «Intervencióde l’Estat en el nostrerègim auto-
nòmic».3Semblava un advertiment,i potser una profecia, però el més revelador
era l’evocació del passat en la figura d’Amadeu Hurtado.Ell és advocat i polític,
algú que ocupa una tribuna acadèmica per explicar una qüestió de dret, i ens
ofereix un perfil molt repetit en la doctrinadel dret públic català. El protagonista
més habitualés el professional deldret (privat) que fa políticaperquè Catalunya
disposi del seu dret (públic).
Considerant laformació i la professió de molts dels seus protagonistes,4el
catalanismetambé es podria explicaren clau de lege ferenda. Des d’aquesta pers-
pectiva, elcatalanisme és l’impulspolític per a l’establimentd’institucions de les
quals pugui sorgir un ordenament propi de Catalunya.Les diferènciesde radica-
litat es podrien descriure trobantels matisos entreel tipus i l’abast de lescompe-
tènciesreclamades,fins arribara la reivindicació dela competència sobreles com-
petències: sobiraniao independència,si es vol emprarun vocabulari més polític.
Els estudiososhan aplegat col·leccions documentalsexcel·lents5queposen en evi-
dència ladesproporció entre les aspiracions i la realitat. Només cal fixar-se en les
poques referències a normesque van arribar a ser vigents en algunmoment his-
tòric i comparar-les amb el nombre de projectesque no van acabar de quallar.
Encara que noméssigui per estalviar-se el desànim, convé enfocar un altre
aspecte del qual aquestes planes volen tractar. El dret positiu és ordenament,
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 23
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
2. Diversos autors,Conferències sobrel’Estatut de Catalunya,Barcelona:Acadèmia de Jurisprudèn-
cia i Legislacióde Catalunya,1933. Diversos autors,Jornades sobrel’Estatut d’autonomiade Catalu-
nya, Barcelona: Acadèmia de Jurisprudènciai Legislació de Catalunya, Col·legid’Advocats de Bar-
celona,Col·legi deNotaris de Catalunya,Facultatde Dret de la Universitatde Barcelona,Facultat de
Dret dela UniversitatAutònoma deBarcelona, Càtedrade Dret civil catalàDuran i Bas, 1980.
3. Diversosautors,Conferències..., cit.,p. 213 i seg.Sobre aquest article,els editors de les Jornades...
(p.3) deien que «sembla d’una actualitat innegable».
4. Jacobson, Stephen,Catalonia’sAdvocates. Lawyers,Society, and Politics in Barcelona,1750-1900,
Chapel Hill: The Universityof North CarolinaPress, 2009, i, del mateix autor,«Els advocats de
Barcelona,1830-1880», Barcelona.Quaderns d’història, núm.2, 2006, p. 153-172.
5. Amés del de González Casanova,Federalisme i autonomia...,ja citat,es pot consultar també So-
brequési Callicó, Jaume i Morales,Mercè,Manual d’autonomia.Textos per a la reforma de l’Estatut
d’autonomia,Barcelona: Base,2003.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 23
com és obvi, però viu a través dels juristes que l’interpreten, l’apliquen i
n’orienten l’evolució. La doctrina acompanya els projectes, disposada a perfilar
les institucions reivindicades i a redactar lesnormes que es volen aplicar uncop
produït el canvi polític. El dret és la tecnologia de la governació, des de
l’adveniment de l’Estat modern, i el saber jurídic (el «Dret»,amb majúscula) és
un recurs intel·lectual indispensable per al poder. En aquest sentit, el coneixe-
ment i les opinions dels juristescatalans són un element que caltenir en comp-
te pel que poden haver influït en la definició del dret públic propi. El que
s’intenta aquí és caracteritzar la doctrina catalana sobre el dret públic,i la doc-
trina sobre el dret públic de Catalunya, quan n’hi ha hagut. És aquestel que ens
marca dues referències clares: l’experiència de la Mancomunitat (1914-1925) i
la de l’autonomia republicana (1931-1936) es concreta en institucions regula-
des pel dret,amb les quals s’han de confrontar les idees dominants entre elsju-
ristes catalans i aquells que, des de fora, analitzen l’ordenament català vigent.
L’enfocament pel qual s’opta no pretén ser exhaustiu: com a mínim,deixa fora
l’estudi de l’obra de precursors com Martí d’Eixalà o Ignasi Santpons i Barba, i
també les aportacions d’institucions com la Junta de Comerç,l’Ateneu Barcelo-
nès o la mateixa Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.Aquestes absències, i
d’altres, no tenen més justificació que la necessitat d’acotar el treball. Abans
d’entrar-hi, però, val la pena aturar-se en algunes consideracions preliminars
que recordin les circumstàncies en què es podia desenvolupar la doctrina. La
formació delsjuristes passa per l’estudi delstextos que els professors de dret re-
comanen o imposen als estudiants. Un copemmarcat el diploma deltítol i pen-
jat a la paret del despatx, els professionals del dret poden renegar d’allò après.
Però els serà difícil fer-ho de manera completa, prescindint de la culturajurídi-
ca que dominava els seus anysuniversitaris i que els vadonar les claus per com-
prendre el dret.
2. Els condicionants de la doctrina
Cal començar per una constatació òbvia: des del Decret de Nova Planta (1716)
fins a la Mancomunitat (1914),resulta impossible referir-se a un dret públic de
Catalunyaque ha deixat d’existir. SegonsVíctor Ferro, ésevocat per documents
reivindicatius, com el Via foraels adormits (Londres,1734), el Recort de l’Aliança
feta al SereníssimJordi-August, Reyde la Gran-Bretanya (Oxford, 1736) i el Me-
morial de Greuges (Barcelona, 1760), però en un parell de generacions
«s’evaporà el record d’unes institucions que semblaven arrelades en la mateixa
Xavier Arbós Marín
24
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 24
entranya de la terra»6i que els juristes trobaven en els mateixos textos que uti-
litzavenen el seu treball bolcat al dretprivat. La continuïtat d’aquesta brancade
l’ordenament al Principat erala mostra permanent d’un dels elements diferen-
ciadors de Catalunya, i esdevindrà un dels temes justamentpredilectes del cata-
lanisme. Encara avui el Codi civil de Catalunya indica, a l’article 111-2 1, de
l’any 2002: «En la seva aplicació, el dret civil de Catalunya s’ha d’interpretar i
s’ha d’integrar d’acord amb els principis generals que l’informen, prenent en
consideració la tradició jurídica catalana.»7
Ara bé, si el dret privat es va mantenir viu i català, des del Decret de Nova
Planta el dret públic vigent no va ser mai més plenament català. I el dret català
que havia passat a la història era de mal ressuscitar. Ho era clarament, si tenim
en comptedues circumstàncies.En primer lloc, pel predomini en els fets i en les
ideologies de l’absolutisme de l’Estat modern; el model pactista, amb pesos i
contrapesos forjats a l’edat mitjana, no hi cabia. I en segon lloc, aquest model,
també estamental, havia esdevingut anacrònic en l’època liberal, uniformitza-
dora i centralista, que s’obria al temps que naixia el catalanismecontemporani.
Si l’article 258 de la Constitució de Cadis admetia que la futura codificació po-
dia preveureparticularitats,el sistema provincialque s’anunciava als articles 323
i següents no preveia cap excepció. Es podia recordar i imaginar el dret públic
català, però no estudiar-lo com a dret vigent. I estudiar un dret públic, com a
disciplina, que permetésimaginar-loamb una certa precisió tampoc no era fàcil.
El que s’ensenyaa les aules de les facultats de dret potser considerat un ele-
ment de la cultura jurídica dominant, i, si examinem allòque els manuals reco-
llien al llarg del segle XIXi començament del XXsobre el que tinguésa veure amb
la distribució territorial del poder,8s’observa quehi mancava rigor tècnic i hi so-
bravenjudicis de valor. L’article368 de la Constitució de Cadis preveia la creació
de «Càtedres de Constitució».Per a elles va escriure RamónSalas les Leccionesde
derecho público constitucional para las escuelas de España, on ja advertia que un
sistemafederal no era adient per a un estateuropeu,atès que l’afebliria davantal-
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 25
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
6. Ferro,Víctor, El dret públic català.Les institucions de Catalunya fins al Decret de NovaPlanta,
Vic:Eumo, 1999, p. 456-460 (p.456).
7. PérezCollados, José María,«La tradición jurídicacatalana. Valorde la interpretacióny peso de
la historia»,Anuario de historia del derechoespañol, núm. 74, 2004, p.139-184.
8. Arbós, Xavier, «Doctrinas constitucionales y federalismo en España», ICPS Working Papers,
núm. 245,2006 [monogràfic].
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 25
tres potències.9L’entrada a les aules del’ensenyament del dret constitucional en
plans d’estudi oficials es va acompanyar de manuals que queden força allunyats
de les pautes contemporànies.Mentre el federalisme polític es movia amb pro-
postesde poca precisió jurídica, els llibresque feien servir els futurs juristes10 cri-
ticavensovint sense embutsallò que pogués flexibilitzarel centralisme.
Entre els manuals més influents hi figuren, òbviament, els que eren reco-
manats oficialment per la norma que fixava els plans d’estudis. Crida l’atenció
que un d’ells fos obra d’un autor francès (LouisAntoine Macarel),especialment
perquè recomanava quela reforma provincial es fesrespectant una mínima ho-
mogeneïtat en la composició de les províncies per garantir la cohesió derivada
de les «circunstancias del idioma, costumbres e intereses generales».11 Els espa-
nyols, per la seva banda, no acostumaven a considerar favorablement aquests
matisos. José Posada de Herrera plantejava que, en cas necessari, per a un bon
govern s’havia de fragmentar l’homogeneïtat de les poblacions de les antigues
províncies, i que la centralització era el millor per a Espanya:
«Indudablemente seria preferible paranosotros y mucho mas de desearpara to-
dos los quequieren ver la nacionbien constituida y próximaá la riqueza y prosperidad
que tuvo en otros tiempos, que la centralizacion llegase hasta el estremo, antes que
a un gobiernocompletamente federal que nos presentase divididosal frente de la Euro-
pa y sin medios de resistir á las agresiones estrangeras y á las influencias de nuestros
enemigos12
Xavier Arbós Marín
26
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
9. Salas, Ramón,Lecciones de derecho público constitucional para las escuelas de España,Madrid:
Imprentadel Censor, 1821, 2 volums,vol. I, p. XXIII.
10. GarcíaCosta, Francisco Manuel,«Progreso de los estudios político-constitucionales en Espa-
ña», a la seva obraLa ciencia española del derecho político-constitucional en sus textos(1808-1939),
València: Tirantlo Blanch, 2008, p.21-45. TambéPortero Molina,José Antonio, «Algunascuestio-
nes en el Derecho Político español. 1875-1900», Revista de Estudios Políticos, núm. 18, 1990,
p. 71-100;Rubio Llorente,Francisco: «Notapreliminar a la edición española»,a Stein, E.: Derecho
político, Madrid:Aguilar, 1971,p. XI-XXIV.Vegeu, també,Martínez Neira, Manuel, El estudiodel
derecho.Libros de texto y planes de estudio en la universidad contemporánea,Madrid: Universidad
Carlos III/Dykinson, 2001. Sobreel pobre nivell tècnic de lespropostes del federalisme espanyol,
vegeu Trujillo,Gumersindo, Introducciónal federalismo español,Madrid: Edicusa, 1967,p. 168.
11. Macarel,Louis Antoine, Elementos de derechopúblico y político, Madrid: Librería de los Sres.
Viudaé Hijos de Calleja, 1843, 2 volums.,vol. I, p.150-151. Aquíi en tots els textos citats es man-
té l’ortografiadels originals.
12. Posadade Herrera, José,Lecciones de Administración,Madrid: INAP, 1988 (1a edició,1843), p.
116-117 i 310-311.Segons Martínez Neira, El estudiodel derecho, citat, el textde Posada és un dels
oficialsentre 1846 i 1849.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 26
PedroGómez de la Serna, d’altrabanda, és més radical enles tesis, que apa-
reixen publicades a les seves Instituciones de derecho administrativo español. Li
sembla queel «principio grande, vivificadory profundo de la unidad harádesapa-
recer de entre nosotrosantiguas reminiscencias, confundiráen uno nuestro diverso
origen, y substituirá á las individualidades el todo, á los pueblos y las provincias
la Nacion».Ho té molt clar: «Cuanto mas pierda el provincialismo,mas ganará la
nacionalidadEn funció d’això, l’expansió del castellà és vista amb gran opti-
misme:
«La propagacionde nuestras escuelas estiende hasta enlas ultimas aldeas el ar-
monioso idiomaCastellano, y va preparando su generalizacionen toda la monarquia,
y con ella un vínculo estrecho de nacionalidad.Tantos elementoscombinados, el espí-
ritu de la época al queen vano se opondrían obstáculos,y el instinto natural de orden
y conservacion que tienen los pueblos,harán pronto que nuestra legislacion sea una
en todas las divisiones territoriales, y que todas sus partes sean homogéneas, para que
la accion del poderejecutivo sea tan rápida, tanfuerte y tan estensa como es indispen-
sable, cesandoasí las resistencias locales,y substituyendo la unidad y la centralizacion
á la confusion y á la incoherencia. Entonces habran desaparecido las causas que mas
complicado hacenhoy el estudio del derecho administrativo13
Després de Macarel, Posada de Herrera i Gómez de la Serna, el referent
universitari és Manuel Colmeiro,amb el seu Derecho administrativo español.De
perspectiva allunyada de l’anàlisi del dret positiu, Colmeiro planteja els ele-
ments que fan difícil la centralització, a la qual no s’oposa en principi, però que
considera poc oportú aplicar sense tenir en compte la realitat.En la descripció
que en fa, destaca que els límits de les províncies no han destruït els dels antics
regnes, i per això hi ha províncies en què els seus habitants «aun conservan el
apego á sus costumbres, se explican en su lenguaje primitivo,se distinguen por su
carácter y por su típica fisonomía, y aman con pasion sus fueros particulares».Les
dificultats de les comunicacions internes no han esborrat aquesta diversitat, el
que fa «quealimenten aun nuestras provincias,principalmente las últimasagre-
gadas á la corona de Castilla,aquella propensioná la forma federal que en tiem-
pos de revueltasse descubre en toda su desnudez, y en épocas tranquilas se dis-
fraza con el modesto nombre de provincialismo».14
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 27
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
13. Gómez de la Serna, Pedro, Institucionesde derecho administrativo español,Madrid: Imprenta
de D.Vicente Zalama, 1843,2 volums, vol. I, p. 7 i 9-10.
14. Colmeiro, Manuel,Derecho administrativo español, Madrid: Imprenta de Hilario Martínez,
2 volums,1850,p. 216 i 217.Val a dir queColmeiro considerafavorablementla supressiódel que ell
anomena«fueros» de Catalunyaper part de FelipV: «En tiempos de FelipeV distaba aun la España
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 27
A partir de la segona meitat del segle XIX,ja no hi ha catàleg oficial de ma-
nuals de lesassignatures de dret públic.Els movimentspolítics, entre els qualses
compta l’avortada experiència federal de 1873,no alteren la miopia delstracta-
distes quan examinen, si ho fan, allò relatiu als conceptes jurídics vinculats a la
distribució territorial del poder. Juan de Dios Vico y Bravo ignora la Constitu-
ció de 1873 en el breu relat d’història constitucional que incorpora en els seus
Estudios elementales de derecho político y administrativo español. Fernando Me-
llado probablement no, quan es refereix a «la gravedad que encierra la federa-
ción para un país como España, constantemente dividida y fraccionada».15 En
algun cas, el manual es limita a proposar esquemes, i en d’altres, com en el del
krausista Salvador Cuesta, l’anàlisi és d’una gran banalitat en la presentació dels
avantatges i els inconvenients respectius de la centralització i la descentralitza-
ció.16També trobarem qui es manifesti a favor d’unalimitada descentralització,
però amb una terminologia poc precisa; ho fa RicardoRovira una mica de pas-
sada, en tractar del «govern representatiu»,i diu que «se deben estudiar bien los
proyectos de ley tomando por norma la unidad politica y la descentralizacion ad-
ministrativa,que combinadas aseguran la paz, la riqueza, el órden,la justicia y la
ley en lo interior; la seguridad, la estabilidad y dignidad en sus buenas relaciones
con los otros paises».17
A l’entrada delsegle XX, el tractament de la distribució territorialdel poder
per la doctrina jurídica acadèmica dominant es troba sota l’evident influència
del krausismei la visió organicista de l’Estat.Un exponentnotable en serà Vicen-
Xavier Arbós Marín
28
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
del sentimiento de nacionalidadsegun se colige de las perplejidades del gobierno legítimo y de los par-
tidarios del austriaco, en el trance empeñarseen la guerra de sucesion. Sin embargo, la supresion de
los fueros de Cataluñay la convocatoria de las primeras cortes generales del reino,son dos hechos fa-
vorablesá la union nacional, y dignos por tanto de eterna memoria», Colmeiro,Manuel, De la cons-
titucion y delgobierno de los reinos de León y Castilla,Madrid: Librería de Don Ángel Calleja,1855,
2 volums,vol. I, p. 191.
15. Vicoy Bravo, Juan de Dios, Estudios elementalesde Derecho político y administrativoespañol,
Granada: Imprentade F. Reyes,1879, p. 148-151. Mellado,Fernando, Tratado elementalde Derec-
ho político,Madrid: Tipografía de Manuel G. Hernández,1891, p. 466.
16. Ferrán,Ignacio M., Extracto completo deun curso metódico de Derecho político y administrati-
vo, Barcelona:Librería de Juan Bastinos e hijo,1873. Ferrán va ser professorde la Universitat de
Barcelona(García Costa, La ciencia españoladel derecho constitucional...,citat, p. 217), i el que pu-
blica és veritablement un extracte,poc més que un seguit d’esquemes.Cuesta y Martín, Salvador,
Elementos de derechopolítico, Salamanca: Libreríade Manuel Hernández, 1895, p.192-194; en re-
lació amb Krause,p. 530-537.
17. Rovira y Rabassa, Ricardo, Tratadode Derecho político, Madrid: Librería de Ricardo López,
1882,p. 410.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 28
te Santamaría de Paredes, que en el títol del seu manual exposa clarament les
prelacions metodològiques: Curso de Derecho político según la filosofía política
moderna, la historia general de Españay la legislación vigente. Santamaría de Pa-
redes serà undefensor del principi de lesnacionalitats, però perdefensar la idea
de l’Estat nacional espanyol: «Hoy, que el principio de la nacionalidad ha triun-
fado de los restos del feudalismoen Alemania e Italia, y contra un desatendido fe-
deralismo que entiende al revés la obra de la federación en algunos países de la
raza latina, el Derecho político busca su punto de apoyo en la doctrina de los Es-
tados nacionales18Pel que fa al que ens interessa,s’arriba a acceptar un grau de
descentralització,sempresota la ideaque l’Estatés l’encarnacióde la nació,que no
es pot desmembrarper formar una federació, tesi que recull qui serà catedràtic
de dret polític de la Universitat de Barcelona fins a l’esclat de la Guerra Civil,
Gonzalo del CastilloAlonso.19 Aquest, però, d’acord amb els plantejaments or-
ganicistesdel krausisme, expressa la necessitatd’un grau de reconeixement de la
diversitat: «Si el pueblo, la comarca (frase que sociológicamente tiene una signi-
ficación que faltaa la provincia, y que se emplea con frecuencia por los escritoresfe-
deralistas mencionados), la región, etc.,no tienen formas naturales de organizarse
y vivir, buscarán su expansión por otra parte y podrá correr grave riesgo el mismo
sentimiento de la patria20
Podem imaginar que, en aquestes condicions, als joves catalanistes de co-
mençamentdel segle XX no els resultavasenzill trobar els coneixements necessa-
ris per configurar les institucions catalanes desitjades. Elsintents d’impulsar es-
tudis de dret públic fora de la universitat no havien arrelat: el 1873 es va posar
en marxa a Barcelona una secció del’Acadèmia de Dret Administratiu fundada
per LaureàFiguerola a Madrid,però no va prosperar.D’altra banda,pel poc que
n’hemarribat a saber,no fa la impressió que aquestaacadèmia aportés grans co-
ses al dret administratiu.El discurs d’ingrés de Joséde Somoza Llanos es va cen-
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 29
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
18. Santamaríade Paredes,Vicente, Curso de Derechopolítico según la filosofía políticamoderna, la
historia generalde España y la legislación vigente, Madrid:Establecimiento tipográfico de Ricardo
Fe, 1903(7a edició; la primera és de 1882),p. 102. En la mateixa línia,Posada, Adolfo, Tratado de
Derecho político,Madrid: Libreríade Victoriano Suárez,2 volums, 1893 i 1894,vol. II, p.143 i seg.
19. Santamaríade Paredes,Vicente, Curso de Derechopolítico según la filosofía políticamoderna, la
historia general de España y la legislación vigente, citat,de 1882), p. 365-366. Vegeu Giner de los
Ríos, F., «El Estado nacional»,Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, núm. 89 (p. 154-156),
núm. 90 (p.166-168) i núm. 91 (p. 170-171), 1880.
20. DelCastillo Alonso, Gonzalo,«Federación», a MoutónOcampo, Luis (dir.),Enciclopedia jurí-
dica española,Barcelona: Seix,1910, vol. XV,p. 910.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 29
trar en el problema següent: «si lac ivilizaicon[sic] es origen y causa necesaria de
la paz de las naciones, ó si, por el contrario, es la paz motivo principal y matriz
única de la civilizacion y cultura de las mismas».21 L’ambició i l’interès del tema
són indiscutibles, però convindrem quel’aportació al dret administratiu és més
dubtosa.
Vistosels manuals i l’efímer intentde l’Acadèmia de DretAdministratiu,la
cerca sobre la doctrina catalanaes fixa en el moviment catalanista i la seva alter-
nativa dels «Estudis Universitaris Catalans», que des dels seus inicis el 1903 in-
cloguerenmatèries que no eren prou tractades a la Universitatde Barcelona, en-
tre elles, el dret civil català, en un període en què la codificació espanyola
semblava posar en perill la seva existència. El dret català que s’estudiava era el
dret privat,però es podria dir que el dretpúblic català del passat s’invocavasen-
se deixar clarallò que calia recuperar. A les Basesde Manresa, quan s’expressa la
dimensió jurídica del catalanisme22 incipient,la primera es refereixa les atribu-
cions del «Poder central». I la segona diu: «En la part dogmática de la Constitu-
ció regional catalana mantindrá’l temperament expansiu de nostra llegislació
antiga,reformant, per a posarlas d’acort amb las novas necessitats, las sábias dis-
posicions que conté respectedels drets y llibertats dels catalans.» Certament no
és una gran precisió, i serveix d’exemple d’una visió un xic anacrònica freqüent
en la nostra doctrina.
L’exemple més clar és el que proporcionen Coroleu i Pella i Forgas amb
la seva obraLos Fueros de Cataluña, anteriora les Bases de Manresa. Assumint la
impropietat, organitzen en títols, capítols i articles «las innumerables ordenacio-
Xavier Arbós Marín
30
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
21. Jacobson,Catalonia’s Advocates..., citat,p. 201. De Somoza Llanos, José, Discurso leído en la
Academiade derecho administrativo deB arcelona,Barcelona:Imprenta Peninsular,1880, p. 6.
22. TornosMas, Joaquín, Los Estatutosde autonomía de Cataluña,Madrid: Iustel,2007, p. 24. Dels
tractadistes,Gil y Robles és qui més téen compte la dimensió jurídicadel catalanisme, encaraque
atribueix a l’Assemblea deReus de 1893, de la Unió Catalanista,el que correspon a les Bases de
Manresade l’any anterior.Vegeu Gily Robles, Enrique, Tratado de Derechopolítico según los prin-
cipios dela filosofía y el derecho cristianos,Salamanca: ImprentaSalmanticense, 1899 (tom I) i 1902
(tom II). Diu: «El actual catalanismo es esto: cuando menos un regionalismo exclusivista, estrecho
y anacrónico,cuya fórmulamás cruda es el acuerdode la asambleade Reus respecto delderecho, acuer-
do en el que se pide no solo un derechocatalán, lo cual es justo, y una Comisión de Códigospara Ca-
taluña,asunto también principalmenteregional, sino jueces y magistradoscatalanes y terminación de
la instancia civil en Cataluña, cosas todas contrariasal nacionalismo, estado comúnde todas las re-
giones y regionales[sic]. Tambiénes antinacional, por antifederativo,el que todo el derecho de Cata-
luña seacatalán; porque casi todo elderecho político tiene que ser español,aunque casi todo el derecho
civil y el público debanser catalanes, cuando las circunstancias permitan la realizaciónde este ideal»
(tom II, p.158-159).
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 30
nes y usos que formaban el derecho público de Cataluña». Una «moderna compi-
lación», «siguiendo formas constitucionales», que té aquest inici: «En nombre de
Nuestro SeñorDios Jesucristo, comienzala Constitución política de Cataluña, for-
mada con arreglo a los Usatges, Constituciones, Capitulos, y otras Leyes antiguas
de la Tierra que sancionaron las Córtes Catalanas reunidas en la Ciudad de Bar-
celona en el año de 170223 Molta part del text es refereixal text del qual deriva,
i val a dir que la sistemàtica resulta moderna: el títol I («De la tierra catalana y
los catalanes») comprèn el que avui col·locaríem al començament d’un text
constitucional; és a dir, la determinació de la nació catalana («la reunión de to-
dos los pueblos que hablan el idioma catalán», art. 1),24 com també drets, deures
i garanties dels catalans. El títol II porta com a rúbrica «De la religión y el go-
bierno de los catalanes». En relació amb la religió, cap sorpresa: és la catòlica i,
«[N]o le es lícito a ningún laico discutir pública ni privadamente de sus dogmas»
(art. 39), tot i que els autors semblen considerar exagerat el radicalisme de
l’article que proposen. El «gobierno de la Nación catalana es una Monarquía
paccionada» (art. 40).Allò relatiu a les Corts apareix al títol III De las Córtes y
los Parlamentos», i el govern, al títol IV.Aquest («Del General de Cataluña») in-
dica, a l’article 75, que «la Generalidad ó Generalde Cataluña es la representación
de los tres Brazos sin el Rey para sostener, cuando no están reunidos en Cortes, el
Pacto entre el Príncipe y laNación; y las libertadesde todos los Catalanes».El darrer
és el títol V, «De las Universidades ó Municipios».
Si deixem de banda el rigor històric i perdonem l’anacronisme, l’exercici
sembla reeixit. Proporciona una actualització simbòlica del passat en quèCata-
lunya eraindependent. Peròl’evocació del passat a travésd’una obra de presen-
tació impecable, amb làmines expressives, només podia satisfer la imaginació.
Les aspiracionspolítiques havien de començar a quallar ambla Mancomunitat.
3. La Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya és la primera expressió moderna de
l’autogovern de Catalunya. El Reial decret de18 de desembre de 1913, queen va
permetre la creació, deixava les coses clares des de la frase inicial de l’article 1:
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 31
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
23. Coroleu,José;Pella y Forgas,José,Los Fuerosde Cataluña,Barcelona: LuisTasso,1878,p. 4 i 23.
24. D’aquestprecepte no en dónacap referència històrica al quales pugui vincular.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 31
«Parafines exclusivamente administrativos que sean de la competencia de laspro-
vincias, podrán éstas mancomunarseD’acord amb aquestes previsions, es
constituí el 6 d’abril de 1914 sotala presidència de Prat de la Riba. L’Estatut de
la Mancomunitat fou finalment aprovatpel Reial decret de 29 de març de1914.
Havia de durar fins al 1924, liquidada per la dictadura de Primo de Rivera.
L’obra de la Mancomunitat25 es manté encara com una referència de gestió pú-
blica modernitzadora, i la força de l’impuls de vertebració del país encara per-
dura. Ara bé, l’experiència no propicia un canvi en els paràmetres habituals de
la reflexió catalana sobre el dret públic. No era un problema d’ignorància, per-
què entre els impulsors del catalanisme s’acredita un bon coneixement de la li-
teratura especialitzada en allò que podria interessar l’autogovern. El capítol VI
de Lo Catalanisme de Valentí Almirall evidencia un coneixement afinat del que
significa un estat compost, i el mateix Prat de la Riba, des de la secció mis-
cel·lània de la Revista Jurídica de Catalunya, està al corrent de les publicacions
estrangeres sobre la matèria,26i hi manifesta clarament una concepció del dret
que l’allunya de l’individualisme liberal.Vincula l’ordenament a l’esperit de la
nació, i la presenta en uns termes desvinculats de la ciutadania liberal:
«En el seno de todacolectividad [...] se borran,se anulan o se neutralizan las di-
ferencias individuales, apareciendo únicamente, en la resultante final, losrasgos más
universales, los comunes a todos los individuos componentes. Resulta, pues, que de
cada derecho, de cada sistema jurídico, es sujeto un pueblo, una nacionalidad. Y he
aquí también el fundamento de la plena autonomía legislativa á que tiene derecho
todo grupo social dotadode un especial criterio jurídico colectivo27
Però estroben a faltar anàlisis curoses del règim jurídicimplantat o doctri-
na sobre el marc jurídic i institucional en què s’havia de projectar aquell inci-
pient autogovern.Cal tenir en compte,tanmateix, quines erenles condicions en
les quals es podia desplegar la doctrina. La universitat de l’època no oferia
Xavier Arbós Marín
32
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
25. Vegeu Balcells, Albert; Pujol, Enric; Sabater, Jordi, La Mancomunitat de Catalunya i
l’autonomia,Barcelona: Institutd’Estudis Catalans, 1996.
26. Almirall,Valentí,Lo Catalanisme,Barcelona: LlibreriaVerdaguer,1886, p. 191 i seg. Vegeu,per
exemple,Prat de la Riba, Enric,«El federalismo»,Revista Jurídicade Cataluña, vol. III,1897, p. 810-
827, ontrobem una referència a Krauseque sembla inevitable en l’època(p. 826).
27. Prat de la Riba, Enric, «Miscelánea jurídica», Revista Jurídica de Cataluña, vol. I, 1895,
p. 292-305.El treball és un comentari a unarticle de Dorado Montero,de qui discuteix el positi-
visme dient: «Todos los esfuerzos del positivismo se dirigen a combatir la ley natural. Tarea inútil
empeñarse en desterrar del lenguajelas ideas, pues la ley natural es al derecho lo que las ideas al len-
guaje: elemento esencial, aunque no exclusivo» (p.294).
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 32
l’entorn més adient,comparable a les grans universitats europees en què floreix
el dret públicque basa la teoria generalen referències al dret positiu. La influèn-
cia del krausismelligava la reflexióa les metàfores sobrela naturalesa i l’evolució
orgànica.Finalment, el vincle amb la tradició ininterrompuda de dret privat ca-
talà i la voluntat de preservar-la afavorien l’anacronisme de l’anàlisisobre el sis-
tema de fonts.
La Revista Jurídica de Catalunya és un aparador extraordinari,quasi únic,
del saber jurídic català. I si ensfixem en el que es va publicar durant la vigència
de la Mancomunitat,no trobem gaires articles que aprofundeixin en la impor-
tància del’autogovern que s’obria. Alguns,de tota manera,resulten interessants.
Si més no, susciten la curiositat: el 1914 es publica una memòria guardonada
amb un accèssit de l’Acadèmia de Jurisprudènciai Legislació... dotze anysabans.
El títol, «Teoría del Estado compuesto. Su exposición, fundamento y crítica»; i
una nota ens diu: «Se ignora el nombre del autor por no haber otorgado permiso
para abrir el pliegoque contenía su nombre28 La curiositat suscita duespregun-
tes immediates, i qui obtingui la resposta d’una d’elles probablement la podrà
relacionar amb l’altra.La primera és qui va escriure la memòria, i la segona és
per què es publica tant de temps després. Si hem de fer volar la imaginació per
apuntar respostes, ens hem d’enlairar des dels indicis i la intuïció. Sembla clar
que el text ésobra de qui coneix el federalismeen la teoria i en la seva concreció
constitucional en diversos països, i que el considera un model d’organització
política d’interès universal.Una versió del federalisme que, si bé cita Las Nacio-
nalidades dePi i Margall, se’n separa,en la seva admissió del dretde secessió, de
les idees que sobre aquest punt tenia el pare català del federalisme espanyol.29
Tampoc no comparteix amb el federalisme allò que el vincula a la democràcia
radical. Hopodem observar en la discussióde la possible aplicació del concepte
de sobirania a l’Estat compost.L’anònim autor de la memòria fa seva una críti-
ca de Duran i Bas francament reaccionària pel que té d’oposada a la sobirania
dels pobles de laqual «se ha engendrado el derecho deinsurrección».30 En tot cas,
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 33
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
28. [Anònim],«Teoríadel Estado compuesto. Su exposición,fundamento y crítica», Revista Jurí-
dica de Cataluña,vol. XX, p.218-265 (p. 218).
29. [Anònim],«Teoríadel Estado compuesto...», citat,p. 265, 262 i 245.VegeuPi y Margall, Fran-
cisco,Las Nacionalidades,Madrid: Imprenta y Librerías de Eduardo Martínez,1877, p. 201-202.
30. La cita remeta Duran y Bas, Manuel, Escritos políticosy económicos, Barcelona: Imprentade
Antonio Brusi, 1856, p.7. Allà mateix, Duran y Bas presenta una idea de nació allunyada de la
democràcia:«Pero este derecho[de gobernarse]reside en la unidadsocial, en lo que llamamos pueblo
ó nacion, no en lasindividualidades; porque cuandode sociedad, de pueblo, denacion hablamos, en-
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 33
el federalismea què l’autor sembla inclinar-se no vivia la sevamillor etapa en la
política del moment, i potser això ens explicariala seva negativa a veure’s iden-
tificat. També es podria tractar d’un professor; ho fa pensar el coneixement de
la matèria que demostra.
En tot cas,a l’obra hi trobem a faltar una dimensió que avuiens sembla es-
sencial en tota anàlisi de les fórmules de distribució territorial del poder. És la
distribució de competències i la litigiositat que pot suscitar; com tants altres,
l’autor es mouen la indefinició sobre la fórmula jurídica que assegura la distri-
bució territorial del poder als estats compostos:«En nada destruye la soberanía
de los Estados componentesel hecho de agruparseen un superior organismo político
para lo que leses común, mientras conserven la facultad de regular su competencia
y sus funciones en lo queles es propio31
Una perspectiva més adaptable a allò que avui considerem propi del dret
públic ens l’ofereix Frederic Culí i Verdaguer, que va arribar a professor de
l’Escola d’Administració Pública en la Generalitat republicana. Culí va fer una
tesi doctoralsobre «Las Mancomunidades provinciales»,32de la qual només una
part es refereix a la Mancomunitat catalana.El text comença peruna història de
la creació de la província, que conclou que «no puede ser otra cosa que una de-
pendencia, un auxiliar, una división para los fines y la comodidad de la Adminis-
tración. Su finalidad es solamente desconcentradora, tomando como inicial una
grandísima base de concentración en la Administración central». Oposa la regió
a la província,«verdadera abstracción»,i comença així la segonapart, dedicada a
les mancomunitats provincials.En aquesta secció, breu, presenta el Reial decret
de les mancomunitats de 1913com una aspiració satisfetadel moviment catala-
Xavier Arbós Marín
34
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
tendemos el conjuntode individualidades y la serie no interrumpidade generaciones que forman las
unidadespolíticas cuya realidadnos demuestra la historia.En esa unidad, pues, resideel derecho a go-
bernarse; mas adviértase,primero, que en ella resideporque esta unidad es una personalidad,y toda
personalidadtiene este derecho; segundo,que esta unidad llamadasociedad, nacion ó pueblo,tiene un
fin moral que cumplir,no como suma de los fines individuales, sino como fin propio,aunque enla-
zado con el del individuo;y tercero, que la sociedad derivael derecho a gobernarse a sí misma, no de
la agregación de derechosindividuales, sino del que corresponde á toda entidad con vida necesariay
propia»(p. 9).
31. [Anònim], «Teoríadel Estado compuesto...», citat, p. 230.
32. Culí y Verdaguer, Federico, Las Mancomunidades provinciales: tesis doctoral, Barcelona:
Imprenta de la Casa Prov incial de Caridad, 1915. El text va s er publicat com «Las
Mancomunidades provinciales», Revista Jurídica de Cataluña, vol. XXI, 1915, segons que es diu
a la p. 270, a les p.411-429, 473-486 i 523-549; cito per aquesta publicació.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 34
nista,que veu d’aquesta manera encarrilada la possibilitatde recuperar la unitat
administrativa de Catalunya. Els apartats tercer a sisè analitzen detalladament
els precedents del Reial decret de 1913, per arribar a l’apartat més interessant,
centrat en la Mancomunitat deCatalunya.
Culí i Verdaguer comença enfocant la qüestió de la descentralització:
«La Mancomunidadno es descentralizadora, porque la unión de provincias no
podrá realizar otros fines ni emplear más medios que los estatuídos en la ley Provin-
cial. De manera que, si descentralizar es desprenderse de funciones, es llevar atribu-
ciones del centro a otrosorganismos, la Mancomunidadno es descentralizadora,por-
que con ellael Poder central queda con lasmismas facultades y atribucionesque antes;
para él quedanlos mismos servicios públicos.
En cambio,la Mancomunidad es centralizadora, porquelleva a ella funciones de
las provincias33
Ara bé, si bé l’existència de la Mancomunitat no altera la distribució de
competènciesdes del punt de vista estrictament material,34 sí que en comporta
una alteracióde caràcter normatiu. Les mancomunitats podien elaborarels seus
propis estatuts, i la deCatalunya ho va fer –l’Estatut fou aprovat per Reialdecret
de 26 de març de 1914.En termes de Culí: «Lasprovincias formarán una asocia-
ción con unas reglasde organización y un gobierno a su gusto. Esto es autonomía
Sí que ho és, i s’exerceix per primer copdes del Decret de Nova Planta. Dos se-
gles després,des de Catalunya reviu l’autogovern innovant el dret positiu. Culí,
però,posa molt més l’accent enqüestions com la naturalitato artificialitat de les
províncies i regions, com també en la història normativa. Krausisme i histori-
cisme, els tretsdominants dels estudis jurídics de l’època,s’hi reconeixen.
En tot cas,Culí també sap connectaramb els paràmetres de l’anàlisijurídi-
ca del seu temps per defensar en termes acadèmics les bondats de la descentra-
lització regional davant el que plantejava Antonio RoyoVillanova a La nueva
descentralización.35 Culícritica que Royo plantegiuna descentralitzaciófeta a fa-
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 35
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
33. Culí,«Las Mancomunidadesprovinciales», citat,p. 419, 473, 479 i 524-525.
34. El que Culí sembla designar amb la paraula autarquía, per referir-sea la competència nor-
mativa com a autonomía. Culí y Verdaguer, «Las Mancomunidades provinciales», citat, p. 527.
35. Culíi Verdaguer,Frederic,«La nova descentralització»,Revista Jurídicade Cataluña, vol. XXII,
1916, p. 607-615, i vol. XXIII, 1917, p. 19-26. Es refereix a Royo Villanova, Antonio,La nueva
descentralización: discurso leído en la Universidad de Valladolid en la solemne inauguración del
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 35
vor dels funcionaris, el que avui qualificaríem de tecnocràcia, i exclogui la des-
centralització més clàssica d’abast regional.Royo sembla invocar la idea de ser-
vei públic queLéon Duguit va exposar a la seva obra sobre les transformacions
del dret públic,36 i també Culí assumeix la doctrina del famós degà de Bordeus,
conegut per negar, en nom del realisme,nocions com dret subjectiu isobirania.
PeròCulí ens diu que Royoconsidera antiga i desfasada la descentralització pro-
piciada pel regionalisme, i que ho fa considerant-la superada per la Revoluc
Francesa i les seves nocions de llei única isobirania nacional. Culí li ho retreu:
«En RoyoVillanova no pot parlar de descentralització regressiva, condemnant-
la com ho fa,si no vol caure pel costat del doctrinarisme de què estàple el segle
passat. [...] Parlar de la nova descentralització nascuda del realisme, guaitar en-
torn nostre i veure solamentprovíncies constitueix unaofuscació lamentable de
perniciosos resultats.»37
D’acordamb el saber jurídic dels nostresdies, a Culí se li escapa,en la seva
crítica, un puntfonamental: la perspectivasobre el sistema de fonts. Laqüestió de
la fragmentació de la llei és important, si considerem que la norma amb rang
de llei és un dels indicadors més clars de l’autonomia política. Ésl’expressió ju-
rídica de la representació d’una voluntat col·lectiva, més evident i eficaç que
qualsevolmetàfora orgànica. I, lamentablement, semblaque els juristes catalans
de l’inici del segleXX no s’adonessin que l’autonomia modernapodia servir per
a legislar. Però el romanticisme historicista no facilitava veure les coses en
aquests termes, potser perquè això hauria significat separar-se del particularis-
me emprat per a defensar la continuïtat del dret civil. En aquest sentit, la Man-
comunitat encarregà un dictamen a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
sobre les conseqüències que havia de tenir per al dret català el Codi canònic de
1917. Seguintel criteri del pare Evangelista de Montagut,l’Acadèmia conclogué
que no podia ser considerat supletori del dret propi del país.38 A banda de les
Xavier Arbós Marín
36
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
curso académico de 1914 a 1915, Valladolid: Imprenta Castellana, 1915. Vegeu Villacorta Baños,
Francisco, Profesionales y burócratas. Estado y poder corporativo en la España del siglo XX. 1890-
1923, Madrid: Siglo XXI, 1989, p. 336 i seg.
36. Duguit, Léon, Les transformations du droit public, París: Armand Colin, 1913. Hi ha traduc-
ció d’Adolfo Posada, al qual Culí anomena «Carles G. Posada» en comptes d’Adolfo, i també
s’equivoca en el títol: diu Las transformaciones del derecho privado, quan hauria de ser Las trans-
formaciones del derecho público, Madrid: Francisco Beltrán [1915]. Atesa la cultura jurídica
dominant, sorprèn poc el lapsus de Culí.
37. Culí, «La nova descentralització», citat, p. 24.
38. Pagarolas i Sabaté, Laureà, Història de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Barcelona:
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya,2000, p. 130-131.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 36
raons de fons,la posició semblava defensiva. És comprensible;el dret privat ca-
talà mantenia perfils propis i connectava amb la plenitud política de la Catalu-
nya medieval.Les institucions jurídiques del dretcivil del nostre país erenvives,
i afirmar-ne l’existència i el valor no negava la possibilitat d’adaptar-les als
temps moderns.Efectuar aquesta adaptació des de Catalunya significava que es
feia des d’aquí la ponderació entre la diferenciació respecte a altres drets civils,
d’una banda, i la modernització que matisava les singularitats,de l’altra. Ara bé,
la insistènciaen una noció catalana de llei portarà a l’anacronisme.
Sembla evidenten el cas de Daniel Danés i Torras. El 1916 publica un arti-
cle que titula «Lallei segons el pensament jurídiccatalà»,39 i pràcticament totes
les referències es dirigeixen al dret medieval. El més recent que considera és
de 1774. Sense posar en dubte el rigor erudit de l’autor, sembla clar que manca
en matisos en la referència a nocions com la de poble.Ens diu, a tall de resum,
que «la llei no és més que l’escriptura dels costums del poble –per a millor re-
cordar-los– i per tant producte de l’espontaneïtat jurídica del mateix,i que té la
llei el caràcter de pacte». «El poble s’enlaira, posant-se al nivell del sobirà [...],
podem afirmar que a Catalunya era el poble que legislava».40 Danés no sembla
trobar a faltar pensament jurídic català sobre la llei entre els seus contempora-
nis, ni tampocmostra preocupació pel fetde referir-se al poblelegislador en uns
termes que ignoren les connotacions de poble al vocabulari del segleXX, incom-
patibles amb la societat estamental premoderna a la qual es refereix. Val a dir
que algunes d’aquestes idees sobre la llei perduraran fins ben entrat el segle XX:
«Aquí, a la Universitat de Barcelona, un vell catedràtic, el nom del qual no re-
cordo, s’indignava quan li parlaven de la clàssica doctrina, que no admetia, del
costum contra legem,secumdum legem ipraeter legem; ell només admetia que es
parlés de lex secundum consuetudinem,lex contra consuetudinem ilex praeter
consuetudinem.La tradició jurídica catalana és aquesta:el costum és el que por-
ta a la llei, i no a l’inrevés.»41
Més rellevant encara, per la seva projecció, és el pensament de Francesc
Maspons i Anglasell. Quan inaugura el curs 1917-1918 de l’Acadèmia de Juris-
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 37
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
39. Danési Torras, Daniel,«La llei segons el pensament jurídic català»,Revista Jurídica de Catalu-
ña, vol. XXII,1916, p. 341-366.Vegeu també Pellay Forgas, José, Código Civilde Cataluña, Barce-
lona: LibreríaBosch, 1916, vol. I, p.85 i seg.
40. Danés, «La llei segons el pensament jurídic català», citat,p. 348 i 356.
41. Figa Faura, Lluís, «El dretcatalà en per ill»,Rev ista Jurídicade Catalunya, vol. XCII, núm. 1,
1993, p. 91-106 (p. 92-93).
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 37
prudència i Legislació ho fa sobre el tema «La reivindicació jurídica de Catalu-
nya»,42 i gairebé des de l’inici planteja el que als seus ulls és la consagració del
costum com a font del dret, que nega la llei. Citant Joan Pau Xammar en el seu
De officio Iudicis,et Advocati, de 1639, afirma que, com a reaccióal «cesarisme»
de l’Estat absolut naixent,les Corts catalanes van arrencar «per sempre als po-
ders de l’Estat lafacultat de formular la llei civil:es derogaven [...] totes les lleis
civils escrites,es prohibia la promulgació de noves,i quedava consagrada, com a
font única del Dret, l’actuació del poble, com a forma única d’exteriorització
seva el libèrrim costum, i com a única autoritat judicadora de les seves aplica-
cions l’arbitrijudicial, que en la immensamajoria dels casos remetiala designa-
ció dels jutgesals propis qüestionants».43
Parlant el 1917, Maspons deia allà mateix que «quedà consagrat l’antago-
nisme entre la legalitat i la realitat viva; i aquesta és encara la situació nostra».
Una situació de la qual, per sortir-ne, elque reivindica és reconeixement «de la
substantivitat del nostre règim [jurídic]» i de la «virtualitat» dels òrgansneces-
saris per a la seva evolució, alhora que, en lloc de poder legislar reivindica que
«les lleis anomenades objectives estiguin inspirades en el seu [delsòrgans] espe-
rit» i que els organismes que han d’aplicar aquestes lleis «siguin adequats a sa
naturalesa».44
Xavier Arbós Marín
38
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
42. Masponsi Anglasell,Francesc, «La reivindicaciójurídica de Catalunya»,Revista Jurídicade Ca-
taluña,vol. XXIII, 1917, p. 553-553. VegeuArmengol, Ferran,«La personalitati l’obra de Maspons
i Anglasell»,a Diversos autors, Repúblicacatalana, Generalitat de Catalunyai República espanyola,
Barcelona:Generalitat de Catalunya,2006, p. 37-58 (p. 44-51).
43. Maspons, «La reivindicació jurídica de Catalunya», citat, p. 555 i 506. La referència és a
l’obra de Xammar, a la p.506, però val la pena comparar les conclusions a què arriba, amb la
cita que de Xammar ofereix Danés, «La llei segons el pensament jurídic català», p. 363. De la
comparació sembla que Maspons treu conclusions exagerades de l’obra de Xammar.
44. Maspons, «La reivindicació jurídica de Catalunya», citat, p. 506 i 559. La insistència en
l’esperit apareixerà més clara, i segurament més anacrònica, a Maspons i Anglasell, Francesc,
L’esperit del dret públic català: vist a través dels textos legals i de la jurisprudència, Barcelona:
Barcino, 1932: «Aquesta tasca [la de donar testimoni d’un esperit], fàcil quan es refereix a un
esperit classificable entre els que es poden anomenar, per excel·lència,autoritaris, esdevé plena
de dificultats si es tracta d’un règim com el català, les orientacions del qual convergeixen a
l’extrem oposat, perquè les lleis per ell informades són la mínima expressió d’ordenaciócoerci-
tiva, no presenten, en conjunt,un panorama arquitectònic, sinó un camí obert a la més ampla
llibertat, i la llur excel·lènciano consisteix a tenir una unitat d’emmotllament, sinó, precisament,
a consagrar la facultat d’emancipar-se’n» (p. 5). En la mateixa línia, Maspons i Anglasell, F.,
L’aplicaciód’aquest Estatut a Catalunya. Text taquigràfic de la conferència pública donada el dia 2
d’octubre de 1932 a l’estatge del Centre Català de Sabadell, Barcelona: Editorial Altés, 1932, p. 25-
27. En contra del refús de Maspons dels textos constitucionals contemporanis,Rovira i Virgili:
«Podríem adoptar més coses de la Constitució de Finlàndia, d’Alemanya o deTxecoslovàquia
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 38
L’obra de la Mancomunitat va ser extraordinària, i el mèrit rau probable-
ment en la capacitat d’utilitzaramb talent i empenta un marccompetencial mi-
grat: diríem quees va saber exercir l’autogovern.Però sembla queels juristes ca-
talans,en termesgenerals i pelque hem poguttrobar delsseus estudis,van ser poc
conscientsde les característiquesde l’autonomia que s’iniciava.L’autonomia, en
el sentit normatiu jurídic, s’expressava en la capacitat atorgada a la Mancomu-
nitat de dotar-se d’un estatutinterior.Els estudis jurídics, encanvi, continuaven
mirant un passatgloriós i llunyà, comsi el dret públic català del segle XXque es-
tava naixent al seu costatfos cosa de poca importància.
4. La Generalitat republicana
Com és prou conegut, l’autogovern de la Catalunya republicana va néixer per
un gest polítici en la indefinició jurídica.El gest va ser la proclamació unilateral
de la «República catalana»el 14 d’abril de 1931, una rupturaamb l’ordenament
vigent que calguéacomodar en la Repúblicaespanyola que naixia de la mateixa
manera, el mateix dia. La República catalana exposava el desig d’integrar-se en
una república federalespanyola, però els que parlaven en nom d’aquesta no te-
nien tan clar com els catalans el signeque havia de tenir.La pauta de referència
possible era el Pacte de Sant Sebastià, del qualno es va prendre una acta formal
i que conteniaun compromís favorable a l’autogovern de Catalunya.45Amb tot,
encara que res no indica que aquest compromís arribés tan lluny com per ad-
metre l’afirmacióde la sobirania catalana, es donavenles condicions per plante-
jar les conseqüències jurídiques de la declaraciócatalana i de la resposta del go-
vern provisional de la República espanyola. Francesc Maspons i Anglasell va
rebre l’encàrrec d’elaborar un dictamen46 que,a banda d’altres aspectes, deter-
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 39
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
que no pas del Llibredels Quatre senyals de la Generalitatde Catalunya. El tradicionalismepolític
és gros error.» És clar que no es resisteix, al mateix llibre, a publicar la «Constitució de la
Catalunya antiga. Traducció catalana de l’adaptació a la forma moderna de J. Coroleu i J.Pella
i Forgas, en llur obra Los fueros de Cataluña». Rovira i Virgili, Antoni, La Constitució interior de
Catalunya, Barcelona: Barcino, 1932, p.19 i 101 i seg .
45. Gerpe Landín, Manuel, L’Estatut de Catalunya i l’Estat integral, Barcelona: Edicions 62,
1977, p. 32-48.
46. Maspons iAnglasell, Francesc, «La Generalitat de Catalunya i la República espanyola», a Di-
versosautors, República catalalana,Generalitatde Catalunya i Repúblicaespanyola, citat,p. 63-101.
El dictamenes va signar el 12 de febrer de 1932,i la Constitució de la Repúblicava entrar en vigor
el desembrede l’any anterior; l’Estatutde 1932, el 21 de setembre.Vegeu,a la mateixa publicació,
Duran, Lluís, «El context històric», p. 23-33, i l’interessant estudi de López Bofill, Hèctor,
«L’Estatut coma pacte entre entitats sobiranes»,p. 105-127.Vegeu,també, Saguery Olivet, Emilio,
La cuestión catalana y el Estatuto de Cataluña, Barcelona: Tipografía la Académica, 1931, p. 64.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 39
minés la personalitat jurídica i les facultats del Govern de la Generalitat de Ca-
talunya en aquelles circumstàncies. Val la pena aturar-s’hi pel que té d’esforç
d’establir unainterpretació jurídica d’aquells movimentsrevolucionaris.
Masponsparteix de la nota publicada després de la reuniódel 17 d’abril de
1931 i que apareixia a La Vanguardia del dia següent, a la pàgina 6.Aquesta re-
unió, entre tres ministres del govern de la proclamadaunilateralment República
espanyola i representantsdel govern de la no menys unilateralment proclamada
República catalana,va orientar el rumb de l’autogovern català de manera molt
significativa; entre altrescoses, es va adoptar allà el nomde «Generalitatde Cata-
lunya». El que interessa a Maspons és que,des del seu punt de vista, la nota con-
firma que elPacte de Sant Sebastià reconeix «el dret deCatalunya a formular un
Estatutque fixi les normes de lafutura relació amb l’Estat espanyol».La circum-
stància que, com el mateix Maspons reconeix, no hi hagi cap «document o text
oficial que consigni elcontingut d’aquest pacte» no li impedeix interpretar que,
quan la nota de la reunió del 17 d’abril indica que ha estat reconeguda «la con-
veniència d’avançar l’elaboració de l’Estatut de Catalunya»,47 això comporta de
fet el reconeixement de l’Estat català. En opinió del dictamen,aquest reconeixe-
ment es reforça per la reunió mateixa. Sensetenir en compte que es tracta d’una
nota oficiosa,Maspons considera que reflecteix un conveni entre representants
formals de dos governs.Un, el provisional del nou règim (republicà) de l’Estat
espanyol; l’altre,també provisional,d’un estat que ha proclamat la seva existèn-
cia com a República catalana.Potser Maspons força les coses.El que diu la nota
és que l’Estatut «será presentado como ponencia del Gobierno Provisional de la
República y como solemne manifestación de la voluntad de Cataluña a las Cortes
Constituyentes». No s’hi troba base a la tesi que hi ha hagut reconeixement del
caràcterestatal de Catalunya,que haurà de veureel seu Estatutsotmès a les Corts
constituents, on el portarà el govern de la República espanyola. És interessant el
que destaca Maspons:el canvi de nom de «Repúblicacatalana» a «Generalitat de
Catalunya». El seu dictamen considera que el canvi de nom, de «República»a
«Generalitat»,decidit unilateralment pel govern catalàtal com recull la notaofi-
ciosa,és una decisió pròpiad’un estat.No convençdel tot, perquè el que esfa jus-
tamentés canviar una terminologia pròpia d’una organitzacióestatal («Repúbli-
ca») per una altra («Generalitat») que queda fora de la terminologia amb què
s’identifiquen elsestats sobirans,monarquies o repúbliques.
Xavier Arbós Marín
40
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
47. Maspons,«La Generalitatde Catalunya i la Repúblicaespanyola», citat,p. 66 i 67.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 40
Pel que fa a la manca de concreció de les competències de la Generalitat a
la Constitució de 1931,cal teniren compteel que diu l’article 16: «Enlas mate-
rias no comprendidas en los dos artículosanteriores, podráncorresponder a la com-
petencia de las regiones autónomas la legislación exclusiva y la ejecución directa,
conformea lo que dispongan los respectivosEstatutos aprobados por las CortesEls
articles precedents són els que precisen les competències exclusives de l’Estat.
Maspons diu, sense referir-se directament a aquests preceptes, que cap «docu-
ment oficial enumera concretament quines són aquestes facultats estatals de la
Generalitat,però en virtut del principi les limitations de l’indépendance des États
ne se présument,la mateixa falta de concreció demostraque són totes les que,se-
gons el dret públic, integren la sobirania».48 El principi evocat s’aplica als estats
independents, i no semblaque el dictamen convenciprou del fet que Catalunya
ho va ser en algun moment el 1931. Potser porta a pensar-ho la declaració uni-
lateral del 14 d’abril, però de capmanera ho mostra la nota del dia 17.
En canvi, el Decret del Govern de la Generalitatde 28 d’abril de 1931, pu-
blicat al primernúmero del Butlletíde la Generalitat de Catalunyaamb data 3 de
maig, dóna una mica de peu a les tesis de Maspons. A l’article 1 diu: «Mentre
l’Estatut de Catalunya, que ha de determinarles atribucions reservades al Poder
central de la República,no estigui establert per les Corts constituents [...].» A
l’article 22 el Decret determina lesatribucions de la Diputació provisional de la
Generalitat,formada per representants dels municipis,i la primera que preveu
és la de nomenar una ponència que,juntament amb el Govern de la Generali-
tat, «formularà un projecte únic d’Estatut de Catalunya, que fixarà les facultats
reservadesal Poder central de la República».Tot i que estracta d’un projecte, no
es pot ignorar que espretén que l’Estatut digui quines són les competències del
Poder central,sense deixar que aquest ho determini per si mateix,encara que
només sigui per a ell mateix.49 Ara bé, el Decret del 28 d’abril és objecte d’una
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 41
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
48. Maspons, «La Generalitat de Catalunya i la República espanyola», citat, p. 77. Vegeu també
els números 3, de 31 de maig de 1932, i 5, de 14 de juny de 1932, de la seva revista Claris.
Setmanari de durada eventual. En aquesta revista, Maspons segueix el debat sobre l’Estatut que
s’anava fent a les Corts de la República. Les seves aportacions aquí,de to perio dístic,no insis-
teixen sobre l’esperit del dret públic català. Se centren més aviat a defensar el nivell màxim
d’autogovern per a Catalunya en relació amb la República espanyola.En aquest punt, més que
l’edat mitjana, mira el dret comparat del moment en què escriu. Es pot veure, per exemple, al
número 4, de 7 de juny de 1932,de la revista Clar is,citada, sobre el valor dels plebiscits com el
de l’Estatut de 1931.
49. VegeuÁlvarez Gendín, Sabino, «Federalismo y autonomismo», Revista de Derecho Público,
núm.6, 1932, p. 167-170,en relació amb el preàmbulde l’Estatut de Núria,desaparegut finalment
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 41
nova redacció el 19 de maig. El Decret,que es publica al Butlletí de la Genera-
litat de Catalunya amb data 20 de maig, comença el seu nou article 1 dient:
«Mentrel’Estatut de Catalunya,que ha de determinar les atribucionsreservades
al Podercentral de la República i les privativesdel Govern peculiar de Catalunya,
no estigui establert per les Corts constituents [...].» I el nou article 22 diu que
la ponència redactora de l’Estatut «formularà un projecte únic d’Estatut de
Catalunya, que fixarà les facultats reservades al Poder central de la Repúbli-
ca i aquelles que es considerin privatives i indispensables del Govern peculiar de
Catalunya».50Maspons no té en compte aquests aspectes; més aviat semblaen-
tendre la tècnicade distribució de competències dela Constitució de 1931 (i de
1978), que Valls i Taberner considera emparentada amb la Constitució austría-
ca,51 com un reconeixement implícit de sobirania a les entitats que han d’as-
solir autonomia. A tot estirar, podria ser aplicable en els casos del federalisme
d’agregació,sempre que entenguéssim que, en aquestescondicions, els estats fe-
derats poden presentar les seves competències com a restes de la sobirania ori-
ginària. Val a dir que l’atribució de la sobiraniaa Catalunya era assumida explí-
citament per personalitats tan significatives com Amadeu Hurtado, membre
del governde Catalunya quan pronunciàuna conferència a l’AteneuBarcelonès
el 28 de juliol de 1931sobre l’Estatut que es tramitava a lesCorts de la Repúbli-
ca. Allà, en referir-sea l’objecte principal de l’Estatut, deia que era «la fixació de
les facultats de sobirania».52 El projecte d’Estatut que les Corts estaven estu-
diant obria el seu article 1 dient «Catalunya és un Estat autònom dintre de la
República espanyola». Va acabar essent, a l’article 1 de l’Estatut de 1932, una
«regió autònoma».
Quan Masponssignava el seu dictamen encarano s’havia aprovat l’Estatut
que havia de regirla Generalitat republicana.En el moment en què entri en vi-
Xavier Arbós Marín
42
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
a l’Estatutde 1932, «que determina lasfacultades reservadas a la República.Nosotros rechazamos,en
resumen, dentrode España, todos los nacionalismos [...]» (p.170). Sosa Wagner,Francisco, Juristas
en la Segunda República.1. Los iuspublicistas,Madrid: MarcialPons, 2009, p.242-246, situa Álvarez
Gendín a la secciótitulada «El hilo que conduceal franquismo: Carlos GarcíaOviedo, Sabino Ál-
varez-Gendín,SegismundoRoyo Villanovay Luis Jordanade Pozas».L’article quese cita aquí,signat
«Sabino Á.Gendín», sembla que ésel que Sosa considera «un trabajo desvaído».
50. Els subratllats són meus.
51. Valls i Taberner, F., «Precedents i fonts de l’Estatut de Catalunya», Revista Jurídica de
Catalunya, vol. XXXVIII,p. 293-304 (p. 297).
52. Hurtado,Amadeu, Conferència sobre l’Estatut de Catalunya, Barcelona: Impremta de la Casa
de la Caritat, 1931, p. 9.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 42
gor,assistirem a una proliferació d’estudis de dret públic.Fins i tot la Facultatde
Dret de la Universitat de Barcelona publicarà nou números d’una Revista Jurí-
dica, entre 1932 i 1934. Al número 7 hi apareixia una nova secció de Dret públic
de Catalunya en què JosepMaria Pi i Sunyer,que n’era responsable, deia:«Si ha
estat important l’anàlisi del que es contrau al Dret privat, ha d’ésser encara ma-
jor l’estudi d’una disciplina dedicada a les noves modalitats que el Dret públic
ha d’oferir, i això explica que en la RevistaJurídica de la Facultat de Dret es con-
tingui una secció especialment destinada a la matèria,que no podia mancar en
aquests moments.»Ara bé, el propòsit central de la secció era fer el mateix que
es feia a les reservades a altres branques del dret: «Enla secció es contindran els
preceptes que emanin del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generali-
tat. Quan llur contingut sigui interessant, es publicarà íntegre. En cas contrari
se’n faràuna referència, o se’ntranscriurà la part que es reputiindispensable.»53
L’existència de la secció representa el reconeixement acadèmic del perfil propi
que, d’acord amb el nou sistema de fonts,configurava una nova branca del dret
positiu.En el contingut de la revista,però, no s’hiinclou cap article doctrinalre-
ferit directament al nou ordenament autonòmic.
No trobarem gaires publicacions universitàries com aquesta.De fet, el ca-
tedràticde dret polític de la Universitatde Barcelona, Gonzalodel Castillo Alon-
so, no tracta aquesta qüestió al seu manual de 1932 Derecho político y constitu-
cional comparado, tot i que dedica una lliçó a una molt correcta «Exégesis de la
Constitución». Tampoc no sembla que se n’ocupés el catedràtic de dret admi-
nistratiu de la mateixa universitat Salvador Sánchez-Diezma Bachiller. D’ellens
dirà Josep Maria Pi i Sunyer que recomanava el manual de Vicente Santamaría
de Paredes, sense precisar de quin text es tractava.54 Més interès va tenir des de
fora de Catalunya un jurista català: EduardoLlorens, autor de La autonomía en
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 43
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
53. Pi i Sunyer, Josep Maria,«Dret públic de Catalunya», Revista Jurídica,vol. II, núm. 7, 1933,
p. 372.
54. Del Castillo Alonso, Gonzalo,De rechopolít ico y constitucional comparado, Barcelona: Bosch,
1932. Sobre la Constitució de la República, p. 366-374. Sánchez-Diezma va fugir de la zona
republicana, i Gonzalo del Castillo va ser condemnat a mort per un tribunal de la República;
sembla que el seu fill, que va ser secretari del rector Bosch Gimpera, va intercedirper ell. Vegeu
Claret Miranda, Jaume, El atroz desmoche, Barcelona: Crítica, 2006, p. 249 i 258. Entre la docu-
mentació dels sollevats el 18 de juliol del 1936 a Barcelona, apareixia el nom de Gonzalo del
Castillo com a rector de la universitat en cas que el cop d’estat s’hagués imposat immedia-
tament. García Costa, Francisco Manuel, La ciencia española del derecho político-constitucional
en sus textos (1808-1939), València:Tirant lo Blanch, 2008, p. 339, diu: «El estallido de la guerra
civil le sorprendió en su Cátedra de Barcelona,siendo apartado de la misma y, posteriormente, con-
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 43
la integración política.55 En aquesta obra,difícil i fosca, apunta a qüestions clau
que passaran gairebé desapercebudes a altres estudiosos: el paper crucial que el
Tribunal de Garanties havia de tenir en l’autogovern de Catalunya i la reforma
de l’Estatut.56 Entre altres coses, Llorens criticava la fórmula que de l’Estatut de
Núria (art. 52)57 va passar al dictamen de la Comissió constitucional amb
l’article 37: «Este Estatuto no podrá ser modificado por iniciativa de las Cortes ni
por la del Parlamento catalán,sino mediante el mismoprocedimiento seguido para
su aprobación, o sea que exigirá la votación del Parlamento de Cataluña, el refe-
réndum popular y la aprobación de las Cortes de la RepúblicaLa seqüència ens
resulta familiar,amb la diferència que sota el règimde la Constitució de 1978 el
referèndum té lloc després, i no abans, de l’aprovació pel poder legislatiu de
Xavier Arbós Marín
44
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
denado a muerte por sus ideas marcadamente opuestas a cualquier tipo de separatismo.» Sobre
Sánchez-Diezma i Santamaría de Paredes, vegeu també Pi y Suñer, José María, Mi vieja Facultad
de Derecho, Barcelona: Universidad de Barcelona, 1959, p. 21-24.
55. Llorens,Eduardo L., La autonomíaen la integración política, Madrid:Editorial Revista de De-
recho Privado,1932. El títol fa pensar en l’obra de Rudolf Smend Verfassungund Verfassunsrecht
(1928);vegeu Lucas Verdú,Pablo,La lucha contra el positivismojurídico en la República deWeimar.
La teoría constitucional de Rudolf Smend,Madrid: Tecnos,1987, p. 150 -152. Sobre Llorens,vegeu
Sosa Wagner,Juristas en la Segunda República,citat, p. 228-233,que explica com Llorens, nascuta
Reus el1886, viu la major part de la seva vida forade Catalunya des que fa la sevatesi a Madrid el
1907 i guanya la càtedrade Dret polític de Múrcia el 1933. De profundes conviccionsreligioses,
quan esclata la insurrecciócontra la República es troba a Alemanya, i passadirectament a Sala-
manca el 1937.En relació amb el text de Llorensque citem, vegeu GuillénKalle, Gabriel i Almo-
guera Carreres,Joaquín, Eduardo L. Llorens y Clariana y el DerechoConstitucional de la Segunda
RepúblicaEspañola, Madrid: Editorial Reus,2006, especialment p. 25-45.La influència de Llorens
entre els crítics de l’Estatut es pot copsar a Saguer y Olivet, Emilio, «El Estatuto de Cataluña,tal
comoestá redactado,constituyela fuente de todos losmales de Cataluña»,dins el seu Transgresionesdel
Estatuto y de la Constitución del Estado Españolpor la Generalidad de Cataluña,Barcelona: Tipo-
grafía La Académica,1934, p. 39-45 (p.39-40).
56. Sobre el Tribunal de Garanties i allò relatiu a la reforma de l’Estatut, vegeu les p. 307-309
i 175-78. Roig i Bergadà , Josep, «Justícia constitucional. Tribunal de Garanties», a Diversos
autors, Conferències sobre l’Estatut, citat, p. 9-22 (p. 11), es refereix a l’obra de Llorens en aquest
punt.
57. «Aquest Estatut no podrà ésser modificat sinó pel mateix procediment que s’ha seguit per
a aprovar-lo,o sigui que exigirà la votació del Parlament de Catalunya, el referèndum popular i
l’aprovació del Parlament de la República.» El dictamen de la Comissió parlamentària sobre
l’Estatut és reproduït per Llorens a la p. 175, d’on cito. El text de l’Estatut de 1932 va acabar dient
a l’article 18: «Aquest Estatut podrà ésser reformat: a) Per iniciativa de la Generalitat, mitjan-
çant referèndum dels Ajuntaments i aprovaciódel Parlament de Catalunya. b) Per iniciativa del
Govern de la República i a propostade la quar ta part dels vots deles Cor ts.En un i altre cas cal-
drà per a l’aprovació definitiva de la llei de reforma de l’Estatut les dues terceresparts de vots de
les Corts. Si l’acord de les Corts de la República fos refusat pel referèndum de Catalunya, serà
necessari, perquè prosperi la reforma,la ratificació de les Corts ordinàries subsegüents a les que
ho hagin acordat.»
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 44
l’Estat.A Llorens, en tot cas, no li agrada gens l’Estatut.En primer lloc, sense ex-
plicar exactament quin és el problema, retreu que no es correspongui amb les
constitucions nord-americana i brasilera. En segon lloc, opina que a Espanya
existeix el risc de desequilibris territorials, «de modo que los intereses parciales
cuya defensa se presenta a la percepciónde otras colectividades como un verdadero
privilegio, contrario a la solidaridad social, factor primario del Estado».58 No diu
res del text final de l’Estatut de 1932, que cita a l’apèndix de l’obra, on l’arti-
cle 18 ve a atorgar a les Corts de la República la possibilitatd’imposar una refor-
ma per damunt de la voluntat del Parlament i delpoble de Catalunya. Per enten-
dre més clarament el que deia Llorens es pot citar el que deia JoséLarraz:
«No hemos de terminar este estudio sinseñalar a la consideración de los juris-
tas el artículo 52 del proyecto de Estatuto. En él se crea la cate goría jurídica del
“valor estatutario”.Reconocemos que, puestos en el camino de la autonomía, la pre-
tensión que el citado artículo envuelve es explicable. Mas se nos ocurre pensar si no
será susceptible de una corrección, en virtud de la cual la voluntad del estado nacio-
nal tuviere posibilida d de ejercer, ante el Parlamento español, una acción, pre vio
cumplimiento de los requisitos que se estimen necesarios, para modificar el Estatu-
to, cuando la experiencia lo aconsejara. Por mucha prudencia que en su redacción
se ponga, la experiencia señalará, sin duda, con el transcurso del tiempo, posibles de-
fectos de obra. Conforme al art ículo 52 del proyecto, Cataluña podrá promover la
modificación. Mas, ¿y si los defectos se acusan en contra del interés no catalán? En-
tonces, de aprobarse el artículo citadotal y como consta en el proyecto,la España cen-
tralizadacarecerá de un medio jurídicopara defender su interés.Esto es lo que hay que
evitar59
Per la seva banda, el món universitari català no feia gran cosa,comparat
amb els professionals pràcticsdel dret. És significatiu que el primer textcomen-
tari a l’Estatut60 el publiquin dos autors que s’identifiquen com a advocats de
l’Il·lustre Col·legi de Barcelona: Cristòfor Massó i Escofet i Rafael Gay de Mon-
tellà. Com en el passat, la Revista Jurídica de Catalunya i l’Acadèmia de Juris-
prudència i Legislació van tenir un paper crucial en la reflexió jurídica sobre
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 45
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
58. Llorens,La autonomía en la integraciónpolítica, citat, p.175.
59. Larraz, José, La Hacienda pública y el Estatuto catalán, Madrid: Ibérica, 1932, p. 129-130.
60. Massói Escofet, Cristòfor; Gayde Montellà, Rafael,L’Estatutde Catalunya. Textoficial comen-
tat, amb referèncieslegals i notes de la discussióparlamentària, Barcelona:Bosch, 1933.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 45
l’autonomia naixent. Durant el curs 1932-1933, per iniciativa de l’Acadèmia es
van dictar unasèrie de conferènciessobre l’Estatut que,pel que ens diuen els or-
ganitzadors,van tenir un gran èxit de públic.61 L’obra no presentauna estructu-
ra sistemàtica, i les catorze conferències que s’hi acullen tenen objectes variats.
Hi trobem intervencions que fan referència a la relació entre la Generalitat i la
República: la d’Amadeu Hurtado, sobre «La intervenció de l’Estat en el nostre
règim autonòmic» és la més interessant. Es poden entendre també incloses en
aquest tema la del president de l’Acadèmia Josep Roig, que dissertà, sense mas-
sa aprofundiment, sobre «Justícia constitucional. Tribunal de Garanties»,i la de
Josep OriolAnguera de Sojo, «La Justícia a l’Estatut». Les duesque es refereixen
a aspectes financers són d’abast general: la de Cristòfor Massó i Escofet («Pers-
pectivesde les finances de Catalunya segonsl’Estatut») i la de MiquelVidal i Gu-
ardiola («El problema de les finances compostes»), així com la de Josep Maria
Tries de Bes, «Les qüestions d’extraterritorialitat en l’Estatut de Catalunya».Els
interessats en competències concretes també trobarien alguna cosa: Rafael Gay
de Montellà s’ocupava de «L’Estatut i les obres públiques»,i Santiago Gubern i
Fábregas,de «L’ordre públicen l’Estatut». També, com no podia ser d’altra ma-
nera, tot el que feia referència al dret civil mereixia molta atenció. Ramon Ma-
ria Roca i Sastretractà de «La matèria hipotecària enla futura legislació civil de
Catalunya», i Ramond’Abadal i Calderó,sobre «El règim de la propietata Cata-
lunya després de l’Estatut»; Antoni Par i Tusquets, d’allò relatiu a «El notariat i
l’autonomiade Catalunya». Ramon Coll i Rodés i Joan Maluquer iViladot par-
laren, respectivament, sobre «El Dret civil a Catalunya» i sobre «El procés del
nostre Dret» –aquest darrer centrat, hom diria que naturalment, en els proble-
mes de la codificació.
L’enumeració d’autors i títols és una forma d’oferir un retrat de les pre-
ocupacions d’aquells juristes. De catorze conferències, és notable la presència
del dret privat.Sovinteja l’anàlisihistòrica, però probablement era la majorpart
del que es podiadir quan l’autogoverntot just començava a funcionar.Sorprèn,
això sí,que no hi hagi cap apartat dedicatals òrgans de la Generalitat.En tot cas,
es pot destacaruna aproximacióals problemes de l’autogovern amb criterismés
Xavier Arbós Marín
46
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
61. Amb un detall que no els passà desapercebut: «Aquestauditori ha presentat una nota força
simpàtica, per cert, i és que,dintre d’ell, ha figurat constantment una representació de l’element
femení, que amb la seva presència ens ha vingut a dir que la dona catalana avui s’interessapels
problemes i qüestions jurídiques de casa nostra, matèria que anys enrere hauria semblat com-
pletament estranya a la seva voluntat i al seu radi d’acció», a Diversosautors, Conferències sobre
l’Estatut, citat, p. 5.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 46
propersals que avui fem servir.Així, Roigevoca les Bases de Manresaper dir que
representen una «modestainiciació de justíciaconstitucional».62En relació amb
la Constitució regional catalana que les Bases proposaven, la setzena diu: «La
Constitució catalana y’ls drets dels catalans estaran baix la salvaguardia del Po-
der executiu catalá, y qualsevol ciutadá podrá dedhuir demanda devant els tri-
bunals contra’ls funcionaris que la infringeixin.» Avui per a nosaltres això faria
pensar en el recurs d’empara, amb una mica d’esforç. És a dir,als nostres ulls
Roig s’equivoca, però no perquè invoqui l’esperit d’un passat ensucrat pel ro-
manticisme; erraperquè confon la justíciaconstitucional amb la garantiajuris-
diccionaldels drets constitucionals. Amb tot,Roig presenta lesnovetats norma-
tives d’acordamb els paràmetres del moment en què parla. Comparem-ho amb
el que diu Gay deMontellà:
«L’Estatut nodeu ésser considerat comun conjunt de proveïments legislatius,
ni tampoc com el resultat d’una tècnica ministerial previsòria i contingent, sinó
com un bloc gros derealitats que obtindran la seva força de les normes de la vida
d’un poble, cridades a donar l’empremta del seu caràcter a tota una civilització.
L’obra dels realitzadors de l’Estatutdeu ésser inflexiblement adreçada a evitar que
la lletra corrompil’esperit i que pugui prevaler per damuntdels interessos generals
del poble.»63
Per la seva banda, i millor que Roig, Amadeu Hurtado es mostra capaç de
reconèixer la innovació que representa el nou Estatut: «[...] dintre del dret pú-
blic, una novetat que pot donar i donarà la volta al món, perquè no conec res
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 47
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
62. Roigi Bergadà, Josep,«Justícia constitucional.Tribunalde Garanties», a Diversos autors,Con-
ferències..., citat,p. 9-22 (p. 14). També hi apareixen algunes referènciesa Kelsen. En aquell mo-
ment ja començava a considerar-se obertament l’anacronisme de les Bases de Manresa, que
s’identificaven coma «Bases per a la Constitució Regionalcatalana». Vegeu,en aquest sentit, Unió
Catalana d’EstudisPolítics i Econòmico-Socials,Elements per a l’estudi de l’Estatut de Catalunya,
Barcelona:Editorial Políglota,1931, p. 37-38.
63. Gay de Montellà, R., «L’Estatut i les obres públiques», a Conferències..., citat, p. 151-168
(p. 136).A la p. 137 enumera principis que han de presidir l’exercici de les competències que en
matèria d’obres públiques ha assolit l’Estatut. El primer és: «Que Catalunya,categoria de semi-
Estat, per assegurar la realització del seu pensament sobre Obres públiques,ha de comptar amb
una tècnica pròpia, que elimini la interferència de l’Estat central.» Sobre aquesta mateixa qües-
tió escriu Gay de Montellà, R., «L’Estatut de Catalunya i les obres públiques i la legislació dele-
gada», Revista Jurídica de Catalunya, vol. XXXVIII, 1932, p. 301-316, i diu, a la p. 301, que les
obres públiques d’interès general han passat «a ésser funció del que la Constitució anomena
amb el nom de“Regió autònoma” catalana i que nosaltres, per a posar-nosd’acord amb els prin-
cipis del modern dret polític, anomenarem del“Semi-Estat”».
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 47
dintre del dret públic constituït que s’assembli al sistema d’autonomia que
s’acaba de donar Catalunya. [...] Per això deia al començament que no s’ha
d’estudiar l’Estatut nostre com el producte d’una vella doctrina, perquè pot
ésser el començament d’una doctrina nova».64
La nova doctrina va tenir poc temps per consolidar-se, entre l’entrada en
vigor de l’Estatut i la suspensióprovocada per la Llei de la República de 2 dege-
ner de 1935,reacció de l’Estata la insurrecció del 6 d’octubrede 1934. En aquest
període, de poc més de dos anys, el desplegament normatiu més important de
l’Estatut és la Llei de 25 de maig de 1933. Té com a nom «Estatut interior», do-
nat per la mateixa Llei, i a l’article 62 es refereix al de 1932 com Estatut «exte-
rior». La nova norma, que ve a representar l’esquelet organitzatiu de la Genera-
litat, no va donarpeu a estudis de conjunt,almenys pel que es pottrobar en una
recerca bibliogràfica. La doctrina, però, en recull la importància en alguns tex-
tos. Així, Emili Colom i Segarra estudia els pressupostos de la Generalitat dels
quals s’ocupen els articles 70 i següents de l’Estatut interior, a la segona part
d’un extens article65 ben informat. Altres publiquen textos més breus referits a
l’Administració de Justícia, qüestió de la qual tractarà amb gran nivell Fernan-
do González Prieto, fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya.66 El seu article
tenia de fons lacrisi provocada per la insurrecció del 6 d’octubre.
La sublevació de 1934 la va protagonitzar el govern de la Generalitat, que
proclamà «l’ESTAT CATALÀ [sic] de laRepública Federal espanyola» totconvi-
dant «els dirigents de la protesta general contra el feixisme» a establir a Catalu-
nya el «Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble cata-
là el més generósimpuls de fraternitat enel comú anhel de bastir una República
Federal lliure i magnífica».67Tornem-hi:com en la proclamació de la República
catalana del 14 d’abril de 1931, des de Catalunya es fa un acte de sobirania en
Xavier Arbós Marín
48
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
64. Hurtado, Amadeu,«Intervencióde l’Estat en el nostre règim autonòmic»,a Conferències...,ci-
tat, p. 217-230(p. 228-229).
65. Colom i Segura, Emili,«Els pressupostos públics. Assaig tècnico-jurídic», Revista Jurídica de
Catalunya, vol. XLI, p. 34-57 i 157-178.
66. Roig i Bergadà, J., «De l’Estatut català. Judicatura i Ministeri Fiscal», Revista Jurídica de
Catalunya, vol. XXXVIII, p. 289-292. Gich, Josep Maria, «El concepte del Contenciós-
Administratiu i l’Estatut de Catalunya», Revista Jurídica de Catalunya, vol. XL, p. 18-25.
González Prieto,Fernando, «Cuestiones de competencia entre el TribunalSupremo y el Tribunal
de Casación de Cataluña», Revista de Derecho Público, núm. 54, 1936, p. 169-178.
67. Cito per la reproducció de la proclama que apareixa Ivern i Salvà, Maria Dolors, Esquerra
Republicana de Catalunya 1931-1936, Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988, p. 228.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 48
allò que concerneix Catalunya, o potser també al conjunt d’Espanya, per a la
qual s’adopta un model federal.La conseqüènciade la sublevació va consistiren
un seguit de normesque culminaven en la Lleide la República de 2 de gener de
1935: tot plegat, la suspensió de l’autogovern. Curiosament, l’assumpció de la
presidènciade la Generalitat per part delcoronel Giménez Arenas només es pu-
blica al Butlletí de la Generalitat de Catalunya del dia 7 d’octubre de 1934; en
aquella data, la Gaceta de Madrid publicava la proclamació de l’estat de guerra
per a tot el territori de la República. I una sentència del Tribunal de Garanties
Constitucionals de data 3 de novembre declarava la inconstitucionalitat de
l’article 22 de l’Estatut interior de Catalunya, que venia a establir la immunitat
dels diputatsdel Parlament de Catalunya.
Per la seva banda, la doctrina jurídica catalana va reaccionar davant la si-
tuació. Josep Quero i Morales, per exemple, es queixava que el Parlament es
veiés privatde les seves atribucions.Segons Quero,el que feia el governde la Re-
pública era justificar els seus decrets dient que la regió autònoma es trobava en
una situació de «desarticulació administrativa», i alhora no permetia un fun-
cionament normal de les institucions. El text deQuero, que signa com a «vocal
suplent del Tribunal de GarantiesConstitucionals»,és del d’una conferència del
3 de maig de 1935. S’ocupava del que a parer seu era una privació inconstitu-
cional i antiestatutària de les competències sobre legislació socialde la Repúbli-
ca que acollia l’Estatut a l’article 6, en relació amb l’article 46 de la Constitució
de 1931. El Decret criticat, de 14 de desembre de 1934, confonia en la persona
del delegat especial del Ministeri de Treball, segons Quero, les facultats del Mi-
nisteri mateix amb les de la Generalitat. A més, suspenia de fet la resolució dels
recursos presentats als jurats mixtos de treball.68
Igualment, l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació («de Catalunya», i no
«de Barcelona», desde l’any 1933)reaccionava davant la situació creada perla Llei
de 2 de gener de 1935.L’Acadèmia varealitzar una sèrie de sessions perdeliberar
sobretres punts: laconstitucionalitatde la suspensióde l’Estatut, les jurisdiccions
especials i la consideració d’allò relatiu al dret social com a part del dret civil.69
L’interès del primer era obvi. Pelque fa al segon,prenia enconsideraciól’actuació
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 49
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
68. Quero i Morales,«L’execució de les lleis socialsa Catalunya», Revista Jurídica de Catalunya,
vol.XLI, 1935, p. 141-153 (p. 150-151).
69. Diversos autors, Discussions sobre temes de dret públic, Barcelona: Acadèmia de Jurispru-
dència i Legislació, 1935.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 49
delstribunals enla repressiódels insurrectesdel 6 d’octubre. I enel tercerpunt co-
incidien la preocupació competencial amb l’especial sensibilitat envers tot allò
que tingués a veure amb el dret civil.És necessarirecordarque el Tribunal de Ga-
rantiesva declararinconstitucionalla Llei de contractesde conreude 12 d’abril de
1934.La Sentència, de 8 de junyde 1934, en declarava la inconstitucionalitat,en-
tre altres raons,perquè lesbases de les obligacionscontractualseren competència
de l’Estat, i també tota lalegislació social (art.15.1 i 46 de la Constitució).70
La publicació dels debats permet veure que algunade les personalitats que
coneixem, com Masponsi Anglasell, reiterenels seus punts de vista sobre el dret
públic: una part del «Dret català, conjunt orgànic, obra de l’experiència de se-
gles dels nostres antics governs i més dels simples ciutadans avantpassats nos-
tres...». Ara bé, intervencions preliminars com la de Maspons no representen el
conjunt.Aquests tenien com a objectiu preparar un document de conclusions71
que van ser trameses al president del Consell i al de les Corts, i, pel que fa a la
primera de les qüestions plantejades, el ponent de la qual va ser Rafael Closes i
Cendra, entenia que la suspensió de l’autogovern que feia la Llei de 2 de gener
de 1935 era inconstitucional. Les tesis de Closes es veuen acollides per la Sen-
tència del 5 de marçde 1936 del Tribunal de Garanties,al seu fonament de dret
primer.A la segona qüestió, el ponent Francesc Artigas i Castelltort respon afir-
mant que la pràctica judicial sotal’estat de guerra s’ha allunyat dels principis de
la Constitució i la legislació republicanes. La tercera qüestió, sobre les compe-
tències en matèriade dret civil, la respon la Junta de l’Acadèmia. Lesseves con-
clusions són en aquest punt més extenses que en els dos precedents, i sostenen
que les competències legislatives en matèria de dret civil de l’article 11 de
l’Estatutno han de tenir altres limitacions que les quede manera explícita es de-
terminen a l’article 15.1 de la Constitució de 1931.72 En allò que tingui a veure
Xavier Arbós Marín
50
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
70. Hurtadoi Miró, Amadeu,La crisi del dret, Barcelona:Acadèmia de Jurisprudènciai Legislació,
1935,comenta aquesta Sentènciaa la p. 11 i diu: «Cal reconèixer que en lasentència quedava mal-
ferida per a semprela facultat de Catalunyade legislar en matèria de dret civil.»La Generalitat va
desafiar elTribunal de Garantiesamb l’aprovació d’una altra Lleide contractes de conreu,igual a
l’anterior, dedata 14 de juny de 1934;la disposició final li donavaefectes retroactiusal dia 1 d’abril.
VegeuJover Presa,Pere, «La Generalitatrepublicana davantel Tribunal de GarantiesConstitucio-
nals: el casde la Llei de contractes de conreu»,L’Avenç,núm. 334, 2008,p. 32-36.
71. Diversos autors, Discussions sobre temes de dret públic, citat, p. 17 i 201-206.
72. Pel que fa al dret civil,diu: «En cuanto a la legislación civ il, la forma del matrimonio, la orde-
nación de los registros e hipotecas, las bases de las obligaciones contractuales y la regulación de los
Estatutos, personal, real y formal, para coordinar la aplicación y resolver los conflictos entre las dis-
tintas legislaciones civiles de España
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 50
amb dret social, els límits són els establerts pels articles 46 i 47, centrats en la
protecciósocial dels pagesos (art. 46)i els pescadors (art. 47), «porque toda otra
cuestión de Derechosocial, como evolución del Derechocivil, se reduce a un simple
problema de terminología jurídica».73
En el móndel dret els problemesterminològicssovintegen;potser non’hi ha
d’altres i, en tot cas, no són simples gairebé mai.La doctrina jurídica catalana, a
travésde l’Acadèmiade Jurisprudència i Legislació,s’enfrontaa un greu conflicte
al cap de poctemps de començar l’autogovern.I, per una menade sarcasme his-
tòric, esclata per la Llei de contractes de conreu. Un conflicte de dret públic, de
distribució de competències, però que n’afecta una d’especialment preuada per
generacions de juristes del nostre país: el dret civil. L’episodi, en tot cas, sembla
galvanitzar un ampli sector dela professió,que posa en marxa el I Congrés Jurí-
dic Català, del17 al 30 de maig de 1936.Cinc temes havien de centrar-neles acti-
vitats:74 l’abast de l’autonomia de Catalunya, la reforma del dret civil català, el
dret d’obligacions, la legislació obrera i la creació del consolatde mar. La ponèn-
cia del primer àmbit,de caràcter general i aprovada sense vots particulars,co-
mençava declarant que l’Estatut tenia el caràcter de llei paccionadaentre Catalu-
nya i l’Estat, i proposava una lectura expansiva de les competències catalanes.
Crida l’atenció que també llavors preocupés el problema de la legislació bàsica, i
harmonitzadora, que preveia l’article 19 de la Constitució de la República.75 En
aquestpunt, el dictamen reclamavaque aquesta legislaciótingués caràcterexcep-
cional i limitat a les bases essencials per a la regulació d’una matèria determina-
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 51
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
73. Diversosautors, Discussionssobre temes de dret públic,citat, p. 205.
74. Congrés Jurídic Català, Dictamen de la secció 1a, tema: Fixar l’abast de l’autonomia,
Barcelona: [s.n.], 1936; Congrés Jurídic Català, Dictamen de la secció 2a, tema: Ordenac ió gene-
ral sobre el dret civil català, i conveniència o no d’una codificació immediata, Barcelona: [s.n.],
1936; Congrés Jurídic Català, Dictamen de la secció 3a, tema: Proposar les bases d’unificació en
matèria d’obligacions, Barcelona: [s.n.], 1936; Congrés Jurídic Català, Dictamen de la secció 4a,
tema: Fixar el criteri jurídic de Catalunya sobre l’orientació de la legislació obrera, principalment
en relació amb la intervenció de l’Estat, Barcelona: [s.n.], 1936; Congrés Jurídic Català, Dictamen
de la secció 5a, tema: Creació del consolat del mar i de la llotja i funcions que hauria de tenir,
Barcelona: [s.n.], 1936.
75. «Artículo 19. El Estado podrá fijar, por medio de una ley,aquellas bases a que habrán de ajus-
tarse las disposiciones legislativas de las regiones autónomas, cuando así lo exigiera la armonía entre
los intereses locales y el interés general de la República. Corresponde al Tribunal de Garantías
Constitucionales la apreciación previa de esta necesidad. Para la aprobación de esta ley se necesita-
rá el voto favorable de las dos terceras partes de los Diputados que integren las Cortes. En las mate-
rias reguladas por una ley de Bases de la República las regiones podrán estatuir lo pertinente, por
ley o por ordenanza
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 51
da, i quan l’interès de la República fes necessari establir «una certa uniformitat,
respecte d’ella, en totes les legislacions d’Espanya».76 La secció encarregada del
dictamensobre la legislació obrera reconeixia les limitacions que els articles 15 i
46 imposaven a les competències de la Generalitat, peròtambé afegia:
«[N]osaltres aspirema què, conformeals projectes d’autonomia de l’any 1919
i a l’anomenatEstatut de Núria,siguin ampliadesles facultats de Catalunya sobrela
matèria, reconeixent-se-li, almenys, com ho fan als Estats particulars les constitu-
cions de diferents païsosfederals, el dret de desenvolupar, adaptar i suplir en elseu
territori la legislació anomenada social, a qual efecte l’Estat central podrà acordar
les Bases o principis essencialsde dita legislació per tal demantenir la deguda uni-
tat en tot el territori de l’Estat,unitat necessària tant pel caràcteruniversalista de la
pròpia legislació com per raonsd’ordre econòmici de política interna.»77
La Guerra Civil impedí la difusió general de les conclusions d’aquest I
Congrés Jurídic Català.Amadeu Hurtado,que el presidí, ens explica que havien
fixat amb els responsables de l’edició del volum sobre el Congrés de 1936 una
data per trobar-se i treballar-hi. Era el dilluns 20 de juliol,i, per raons òbvies, la
reunió no es va celebrar: «Una insurrecció militar d’una magnitud inesperada
venia a interrompre la nostravida ciutadana i a recomençaramb el furor tradi-
cional l’altra història de les nostres guerres civils.»78
El II Congrés,de l’any 1972, es va desenvolupar sota elfranquisme. Els ju-
ristes catalans, però, van mantenir la digníssima tradició de servei al país i van
reclamar el dret d’usar el català davant els tribunals i els organismes oficials,
com una mésde les conclusions incloses a l’apartat relatiu a la Compilació.79 In-
corregibles.
Xavier Arbós Marín
52
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
76. CongrésJurídic Català, Dictamende la secció 1a, citat, p. 41.
77. Congrés Jurídic Català, Dictamen de la secció 4a, citat, p. 15. A l’arxiu de l’Acadèmia de
Jurisprudència i Legislació de Catalunya, entre la documentació relativa al I Congrés Jurídic
Català es troben uns folis mecanografiats aplegats com a «Secció Quarta. Redacció definitiva de
les conclusions». Entre les de caràcter general, la segona coincideixamb el que es transcr iu del
dictamen. Aprofitol’avinentesa per agrair a l’Acadèmia i a la Sra. Núria Trullén, responsable del
seu arxiu, el seu ajut.
78. Hurtado,Amadeu, Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, Mèxic: Editorial Xaloc,
3 volums, vol. III, 1967, p. 396.
79. Congrés Jurídic Català, «Conclusiones del“II Congrés Jurídic Català”», Revista Jurídica de
Cataluña, vol. LXXI, 1972, p.7-45 (p. 15). Curiosament, l’editorial, que apareix immediatament
abans de les conclusions, es titula «La autocensura»
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 52
Conclusió
Els inicis deldret públic de Catalunyapoden trobar aquí un finald’etapa en què
els protagonistes semblen a l’altura de les circumstàncies.La lírica evocació del
passat queda en segon pla, i els raonaments emprats són els propis del discurs
jurídic convencional: muntats sobre preceptes i referits a principis de
l’ordenament. A la vigíliade la Guerra Civil, la doctrina jurídica catalana enca-
ra ja el dret públic contemporani,marcat per un concepte normatiu de Consti-
tució que es correspon amb la seva supremacia a l’ordenament, garantida per
òrgans jurisdiccionals. Ho fa d’acord amb el perfil dels seus conreadors i de la
manera queels és més adient. Tenim professionalsdel dret, bàsicamentadvocats
i notaris, que posen els mitjans perquè la recerca jurídica es pugui donar a co-
nèixer. La Revista Jurídica de Catalunya i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legis-
lació en faciliten l’existència. És cert que l’estil de molts dels articles i dels dis-
cursos ens pot semblar avui enfarfegat pel formalisme i pel pes de la
reivindicació.Hi trobem a faltar una mica de rigor en les referències als grans
autors del moment, que s’esmenten de passada,com si es tractés de donar una
aparençade nivell acadèmic.Però si els ho retraguéssimno seríem del tot justos,
perquè el que aquests juristes van fer amb el seu temps i saber,dedicant-los a la
reflexió sobre el dret públic, no ho feia ningú més. No ho feia prou la universi-
tat del moment,a qui hauria pertocat; només la breu experiència de la Revista
Jurídica de la Facultat de Dret de Barcelona sembla marcar un intent a l’altura
del que a Madridva representar la Revistade Derecho Público impulsadaper Ni-
colás PérezSerrano.
A la culturajurídica acadèmica de finalsdel segle XIX i començament delXX,
a Catalunyai a Espanya es manifestava una extraordinària reticència envers tot
el que signifiqués descentralització. Per la seva banda,la lluita jurídica del cata-
lanisme giravaa l’entorn del dret privat,necessària per a la defensadel dret civil
de Catalunya, que eraconsiderat, amb la llengua, un delselements definitoris de
la identitat col·lectiva. En aquest cas, els arguments de caràcter històric es po-
dien referir a pràctiques socialment vives, d’un dret vigent. A més, encaixaven
amb el tradicionalisme del catalanisme conservadorque dominava l’escenafins
a l’adveniment de la República. Aquesta mena d’arguments, tanmateix, no eren
igualment útilsper al dret públic. Coroleu i Pella i Forgas duen a terme un tre-
ball extraordinari amb Los Fueros de Cataluña, però no passa d’experiment de
divulgació acadèmica. Les propostes de dret públic que fa el catalanisme mar-
quen als inicis un color polític conservador ben clar, per no dir reaccionari: de
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 53
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 53
les Bases de Manresa de 1892,la setena proposa unafórmula d’elecció del poder
legislatiu en quèparticipen els «caps de casa,agrupats en classes fundadas en lo
treball manual, en la capacitat ò en las carreras professionals y en la propietat,
industria y comers, mitjansant la corresponent organisació gremial en lo que
possible sia».Les propostes posteriors evolucionen cap al sufragi universal,però
a la doctrina semblacostar-li molt acceptar la versiómoderna de la llei. A la vis-
ta del que diu Durani Bas sobre la sobirania,el filtre conservador no deixapas-
sar la idea de la lleicom a expressió de la voluntat popular, reinade les fonts del
dret a l’estat democràtic i sotmesa només a la Constitució. Per ideologia políti-
ca o per preferència intel·lectual, o per ambdues, la doctrinas’entesta a situar el
costum per damunt de la llei.
Els inicis del dret públic català van darrere de les experiències de
l’autogovern. Però si la doctrina catalana tenia debatsapassionats sobre la codi-
ficació, no trobem res equivalent sobre la distribució de competències, o sobre
qüestionsjurídiques d’importància equiparableen el camp del dret públic. Això
pot tenir explicacions de diverses menes. Als qui tenien posicions polítiques
conservadores potser no els agradava el liberalisme democràtic que veien pro-
per al dret públicdel moment. A més de lapolítica, la sociologia tambépot ofe-
rir algunes explicacions: advocats i notaris, que s’ocupen essencialment de dret
privat, són la majoria dels que escriuenen relació amb l’autogovern,i ho fan en
els seus propis termes. Això no obstant –convé dir-ho un altre cop amb el mà-
xim respecte–,ho van fer ells i ningú més. En qualsevol cas, és en gran part grà-
cies a ells que hi ha revistes com aquesta, des de la qual fem aquest modest in-
ventari.
Xavier Arbós Marín
54
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 54
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 55
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
Paraulesclau: autonomia; dret públic;Mancomunitat; Estatut.
El dret viu a través dels juristes que l’inter-
preten, l’apliquen i n’orienten l’evolució. La
doctrina acompanya els projectes, disposada
a perfilar lesinstitucions reivindicadesi a re-
dactar les normes que es volen aplicar. El
dret és la tecnologia de la governació,des de
l’advenimentde l’Estat modern, i el saber ju-
rídic és un recurs intel·lectual indispensable
per al poder. En aquest sentit, el coneixe-
ment i les opinionsdels juristes catalans són
un element que cal tenir en compte pel que
poden haver influït en la definició del dret
públic propi.Aquest treball tracta de la doc-
trina catalana sobre el dret públic,i sobre el
dret públicde Catalunya,quan n’hi ha hagut.
Ambdues referències:l’experiènciade la Man-
comunitat (1914-1925) i la de l’autonomia
republicana (1931-1936) es concreten en
institucionsregulades pel dret,amb les quals
s’han de confrontar les idees dominants en-
tre els juristes catalans i aquells que, des de
fora, analitzenl’ordenament català vigent.
RESUM
Revistacatalana de dret públic, 41,ISSN 1885-5709, 2010
Font de la classificació: Classificació Decimal Universal (CDU)
Font dels descriptors: paraulesclau facilitades pels autors
342 (460.23)
XavierArbós Marín, catedràticde dret constitucional de laUniversitat de Girona
ca Els inicisdel dret públic contemporani a Catalunya
p. 21-58
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 55
Xavier Arbós Marín
56
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
El derechovive a través de los juristas que lo
interpretan, lo aplican y orientan su evolu-
ción. La doctrina acompaña a los proyectos,
dispuestaa perfilar las institucionesreivindi-
cadas y a redactarlas normas que se quieren
aplicar.El derecho es la tecnología de la go-
bernación,desde el advenimientodel Estado
moderno, y el saber jurídico es un recurso
intelectual indispensable para el poder. En
este sentido,el conocimiento y las opiniones
de los juristascatalanes son un elementoque
hay que tener en cuenta por lo que pueden
haber influido en la definición del derecho
público propio. Este trabajo trata de la doc-
trina catalanasobre el derecho público,y so-
bre el derecho público de Cataluña,cuando
ha existido.Con dos referencias: la experien-
cia de la Mancomunidad (1914-1925) y la
de la autonomíarepublicana (1931-1936)se
concretan en instituciones reguladas por el
derecho,con las que tienenque confrontarse
las ideasdominantes entre los juristascatala-
nes y aquellos que, desde fuera, analizan el
ordenamiento catalán vigente.
Palabrasclave: autonomía; derecho público;Mancomunidad; Estatuto.
RESUMEN
Revistacatalana de dret públic,41, ISSN 1885-5709, 2010
Fuente de la clasificación: Clasificación Decimal Universal (CDU)
Fuente delos descriptores: palabrasclave facilitadas por losautores
_________
342 (460.23)
XavierArbós Marín, catedráticode derecho constitucionalde la Universidadde Girona
ca Els inicisdel dret públic contemporani a Catalunya
es Los inicios del derecho público contemporáneo enCataluña
p. 21-58
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 56
Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya 57
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 21-58
ABSTRACT
Revistacatalana de dret públic,41, ISSN 1885-5709, 2010
Classificationsource: Universal Decimal Classification (UDC)
Key wordssource: Key wordsare given by the authors
_________
342 (460.23)
Xavier Arbós Marín,chaired professor of Constitutional Law at theUniversity of Girona
ca Els inicisdel dret públic contemporani a Catalunya
en The Beginnings of Contemporary PublicLaw in Catalonia
p. 21-58
Law lives through the jurists that interpret
andapply it and orientits development.Doc-
trine accompanies projects, with a view to-
wards profiling theinstitutions beingsought
and drafting theregulations that one wishes
to apply. Ever sincethe advent of the modern
state, Lawhas been the technology of gover-
nance,and legal knowledgeis an indispensa-
ble intellectual resource for power. In this re-
gard,the knowledge andopinions of Catalan
juristsare an elementthat must be takeninto
account for the extent of their influence on
the definition of autochthonous public law.
This paper treats Catalandoctrine on public
lawand examines Catalanpublic law,when it
has existed.Thereare two points of reference:
the experiencesof the Mancomunitat (1914-
1925) and of home rule under the Republic
(1931-1936)that materialized in institutions
that wereregulated by the law.These institu-
tions should be used to compare and con-
trast the dominantideas held by Catalan ju-
rists and thoseof thejurists who analyze the
current Catalanlegal system from abroad.
Key words: autonomy; home rule; public law; Mancomunitat; Statute.
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 57
02 Xavier Arbos Marin.qxp:- 16/11/10 17:07 Pgina 58

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR