Indicacions I suggeriments per a l'elaboració de plans generals I específics d'extensió de l'ús del Cátala

AutorAlbert Bastardas i Boada
CargoSocíolingüista
Páginas179-184

Page 179

Una primera versió d'aquest treball va ser presentada com a comunicado a I'aiea de Plantejamencs i Processos de Normalització Lingüística del II Congtós Internacional de la Llengua Catalana. Aquest text forma part d'un estudi que obtingué un Ajut de la Caixa d'Estalvis de Sabadell.

Sembla que comenca a haver-hi entre els nudis mes interessats per la normalització del cátala un cert grau de consens peí que fa a la peremptória necessitat de disposar d'estratégies rigorosament pensades i planificades que puguin fer avanzar el procés d'una manera eficac i decidida. La mancanca d'un marc general planificat que doni sentit i objectius concrets a la tasca quotidiana, amb la corresponent avaluació deis resultáis que s'obtenen, no tan sois pot fer perdre direcció i eficacia a les accions que s'empreñen sino que pot donar ais seus protagonistes mes entusiastes un sentiment profund i considerable de desorientado i frustrado. Esdevenitnents encara recents com ara el Pacte Cultural signat a Catalunya o el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana sembla que puguin ser mares a partir deis quals el buít programátic es pugui omplir i puguem caminar mes eficientment cap a l'elaboració de línies coherents d'actuació.

En el meu parer, bona part deis problemes amb qué actualment es troba la tasca de normalització lingüística a Catalunya provenen del fet de l'ab-soluta abséncia de cap pía. básic d'acció. Així, incomprensiblement, el valor substancial de la nació catalana i el símbol máxim ¿'identificado coUectiva -segons les declaracions deis dirigents- és deixat sense una planificado científica i rigorosa que garanteixi la seva recuperació i la se va estabilitat futura.Page 180

Amb la inexistencia de cap estrategia general ni de cap calendari d'actuadó, certs sectors de l'opinió pública s'apropien de la política lingüística i passen a I'acció directa, mentre els professors de cátala actúen en unes condicions laboráis no pas gaire atractives i estimulants i el desánim s'escampa entre el personal de xoc de i'extensió de l'ús.

Una de les actuacions imprescindibles i urgents que caldria engegar és, des del meu punt de vista, la confecció d'una mena de Pla Director del Pro-cés de Normalització del Cátala, que emmarqués la globalitat deis aspectes del fenomen i dones les grans pautes de les accions que cal dur a terme en els próxims deu anys (per dir un període). A partir de l'elaboració d'aquest pía, caldria dissenyar els diversos plans específics referits a árees d'aetuadó mes concretes, els quals inclourien conjunts de programes d'acció detallats i a punt d'execució. Es tracta, dones, d'anar passant d'una perspectiva molt amplia i general a una altra de molt enfocada i centrada en els primers plans.

El Pla Director inicial s 'hauria d'ocupar d'assenyalar:

  1. Les premisses básiques del procés de normalització del cátala.

  2. Els ámbits i les funcions sobre els quals cal actuar.

  3. Els criteris de selecció de prioritats d'actuació.

  4. Els objectius operatius generáis.

  5. Les estratégies generáis.

  6. Els organismes que haurien d'executar-les.

  7. El repartiment de responsabilitats segons les institucions (políti-ques) afectades.

  8. La formado del personal executor.

  9. Els materials necessaris.

  10. Les previsions pressupostáries.

  11. Els sistemes d'avaluació.

  12. El calendari d'aplicació.

Des d'una perspectiva general -ja que els diferents plans específics con-secutius aniran essent després molt mes concrets- caldra, dones, establir en l'apartat 1 les grans idees del context de la normalització del cátala, deis objectius a aconseguir, i, en especial, de la «filosofía» o «filosofies» amb qué s'anirá enfocant la construcció del pía i, sobretot, de les estratégies generáis. Posteriorment, en el punt 2, caldrá especificar els usos lingüístics que volem transformar, detallant-Ios segons si es tracta de comunicacions insti-tucionalitzades de dependencia oficial o no-oficial i de comunicacions indivi-dualitzades. Les institucionalitzades es refereixen ais missatges formáis i pú-blics i les individualitzades ais actes d'índole individual i privada. Identificáis els grans camps d'aetuadó, caldria establir l'ordre de prioritats en les actuacions, per al cas que n'hi hagués d'haver en aplicar el pía. Probablement, la prioritat general inicial hauria de ser les comunicadons exteriors (versus in-Page 181 teriors) de les institucions i entitats, tant oficiáis com no-oficials, per tal com teñen una enorme influencia en la configurado de la imatge que de l'ús lin-güístic al seu entorn se'n fan els individus. Aquest criteri de prioritat s'hauria de barrejar probablement amb altres, com ara el de la proporció catalans/ immigrants en les diverses árees de Catalunya. En la fase 4a., s'haurien d'es-pecificar amb claredat i de forma perfectament operativa els objectius generáis, per exemple, quant a gradado de la relarió catalá/castellá que es vol assolir en els diferents ambits i funcions, la seva distribució en el temps, etc.

L'elaboració de les estratégies generáis, en el punt 5, és un deis motnents mes transcendentals del pía, ja que posa les bases de la metodología del pro-cés d'intervenció, és a dir, del que fer i del com fer-ho. La soludó d'aquesta macroqüestió haurá de basar-se sobre un coneixement aprofundit de la rea-litat que es vol transformar, i, en especial, de les percepdons i definicions de la situado per part deis actors sobre els quals vulguem influir. Hs especial-ment important en aquest punt, vencer el fort grau d'impressionisme que sobre la situado puguin teñir els planificadors, per la qual cosa caldrá elaborar recerques qualitatives acurades sobre les diverses árees d'actuació. Igualment será important en aquest moment Pelaboració de pensament conceptual per a Panalisi de la realitat i de la seva transformado, ja que la informado peí sí sola pot ser insuficient per generar idees. Així mateix caldrá recorrer a totes les ciéncies socials i a les seves liéis generáis, per tal com ens veurem obligats a formular propostes condicionáis del tipus «Si fem x ocorrerá y» en els comportaments linguístics deis individus.

L'estratégia general que haurem de construir haurá de ser flexible per al canvi (en cas d'avaluació negativa deis efectes o de canvis en el context) i haurá de preveure sortides per al cas de conflictes determináis (Ninyoles, 1975). De fet, i donat que existeixen ja a Catalunya un bon nombre d'expe-riencies de normalització, la seva sistematitzadó pot donar les bases de les estratégies mes positives segons els casos i les situacions. Per construir l'estratégia o estratégies baurá d'invertir-s'hi molta análisi i reflexió, ja que el cálcul i el planejament son les seves bases, la qual cosa significa que l'estratégia és el contrari tant d'esperar que passi alguna cosa com d'arriscar-se (De Bono, 1985). Així, caldrá explorar vies de solució diverses a partir de la imaginado j l'enginy, que hauran de ser estimuláis tothora.

Fruit de les estratégies decidides s'hauran de crear els órgans necessaris per a executar-les, amb una clara definido deis seus objectius, organització, dependencia i funcionament. Els ens executors haurien de ser al mes ágils pos-sibles, tot evitant les patologies burocratitzants i les dificultáis administrati-ves, i preveient-ne alhora el control i Pavaluació,

Les fundons que hauran de dur a terme aquests organismes hauran de ser molt ben especificades, evitant en tot moment la duplicado de feines entre ells i impulsant, en canvi, la coordinado, la unitat d'acció i l'examen empíric de les seves experiéncies. La seva estructura i dinámica podrá variar d'un a l'altre, segons el tipus d'objectius que cadascun persegueixi.Page 182

El Pla Director haurá de preveure també com és repartida la responsa-bilitat de la seva aplicado entre les diferents institucions oficiáis que hi hagin ¿'intervenir, tot evitant igualment dobles autorítats en les fases d'execució, que provoquin retards i conflictes en Papíícació práctica.

D'acord amb les distintes funcions de cada organ, caldrá establir sense am-bigüitats el tipus de formació demanat al personal que hi hagi d'intervenir, la qual podrá ser, segons les tasques, molt diversa -des d'especialistes de llen-gua catalana fins a psicolegs o sociólegs- per tal com es tracta d'un procés d'inddéncia global en els comportaments sodals. Molt probablement, i degut a la manca habitual de formació especialitzada en els aspectes concrets deis processos de normalització lingüística, s'hauran de celebrar sessions de reci-clatge i d'ampliació de coneixements específics en moltes de les persones selecdonades.

La prodúcelo deis recursos materials necessaris haurá també d'ésser prevista i organitzada amb temps, per tal d'assegurar-ne Texisténcia i la disponi-bilitat en el moment adequat.

El Pla Director, per tal de ser eficac, haurá de comptar amb un calendan d'aplicació estudiat detingudament, que caldrá seguir puntualment per tal d'avanc.ar amb eficiencia i rapidésa en els programes previstos. Igualment, haurá de preveure els sistemes d'avaluació de les acdons realitzades -punt d'extrema importancia- per tal de deixar d'aplicar aquelles mesures que re-sultin negatives o ineficients i poder crear-ne d'altres.

Una vegada confeccionat el Pla Director, s'haurá d'anar avancant en la confecció deis plans específics per ámbits i funcions, els quals contindran una varietat de programes amb objectius operatius diversos, que correspon-dran a la descomposició deis problemes plantejats. Per elaborar aquests plans específics i els diferents programes d'actuació es pot anar seguint igualment els punts índicats per a Pestabliment del Pla Director.

La confecció d'aquest Pla Director podria ser responsabilitat directa d'una comissió ad hoc formada per especialistes en Sociolingüística i en altres cién-cies socials (esp. sociología i psicología), lingüistes, personal experimentat en les tasques de normalització de l'ús i representants de radministradó autonómica i local. Aquest grup de persones hi hauria de treballar exclusivament o quasíexclusivament a fons durant un període raonable i lliurar els seus re-sultats al Parlament de Catalunya, per tal de ser examináis pels representants polítics (possiblement en el marc de la Comissió de Política Cultural). Podria haver-hi a continuacíó unes sessions d'adariments i discussió entre els redac-tors del Pla i els diputats, en cas que hi haguessin discrepándes importants per part deis dos sectors. En cas de mantenir-se les diferencies, aqüestes serien recollides en annex al Pla Director i lliurades al conjunt del Parlament i al Consell Executiu, els quals haurien de prendre les mesures necessáries per a aplicar-lo, d'acord amb els críteris que creguin mes convenients. Tota la documentado, tant el Pla Director elaborat pels redactors ad hoc com elsPage 183 desacords de la Comissió de Política Cultural serien publicáis i posats a dís-posició pública.

Durant el primer mes de treball de la comissió redactora, aquesta hauria d'arribar a acordar un pía mínim provisional que permetés la continuitat del funcionament deis organismes ja existents de planificació lingüística. Aquest pía provisional per a l'actuació immediata durant el temps que pugui durar l'elaboració i publicado* del Plan Director, seria presentat al Consell Executiu de la Generalitat per a la seva valorado i examen i, si s'escau, per a la seva aplicado práctica. El pía mínim provisional i la valorado" del Consell Executiu haurien de ser també publicáis immediatament.

L'éxit d'una política de planificació lingüística no es basa, pero, només en l'existénda d'un pía o d'uns programes i en la seva aplicado* práctica, sino que, a mes a mes, necessita una acció constant de recerca i de creado teórica, per tal d'anar avaluant les experiéncies i, sobretot, per anar avangant en el coneixement i la comprensió del procés sociolingüístic en marxa. La diversi-tat de situacions deis diversos processos de planificació lingüística que s'han estudiat o que están actualment en realització a escala mundial, fa que cada cas siguí forca únic i que hi intervinguin factors totalment absents en altres experiéncies. Si a aixó afegim que l'elaboració teórica en el camp de la planificació lingüística es troba ben bé a les beceroles arreu, es veu clara la ne-cessitat de comptar amb un organisme especialitzat de seguiment de la situado catalana global i d'aprofundiment teóric i conceptual deis processos de normalkzació lingüística. Per aixó, dones, caldria disposar d'un organisme que, a escala deis Paisos Catalans, coordines la recerca, estudies els diversos casos que es donen i anés proposant soludons de planificació lingüística al llarg del procés. Pensó, concretament, que la proposta que ja fa temps va fer Lluís-Vicent Aracil (1982) sobre la creació d'una «Institució per a l'Üs del Cátala» -com ell l'anomenava- continua avui essent perfectament válida i necessária en els seus punts básics i que podria aprofitar-se com a es-quelet fonamental de l'organisrne que podria fer les funcions que he indicat. Així com del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en va sortir la decisió de crear l'Institut d'Estudis Catalans, també del II en podria sorgir l'establiment d'aquest órgan de recerca i assessorament científics per a la normalització del cátala. Aquesta institució, a mes a mes, vindria a cobrir l'actual mancanc,a de bibliografía sociolingüística especialitzada, internacional i al dia, amb qué ens trobem a l'área catalana, per tal com no existeix cap centre prou desenvolupat que tingui aquest tipus d'objectius. Igualment aquesta institució podria encarregar-se de l'organitzadó de cursos especialitzats per a la preparació del personal necessari per a dur a la práctica les estratégies planificades en les diverses zones deis Paisos Catalans.

Tant la proposta de la comissió tedactora del Pla Director del Procés de Normalització del Cátala a Catalunya com de la «Institudó per a l'Ús del Cátala» a niveli de tota l'área lingüística catalana, son, em sembla, necessitats peremptóries i urgents per a la major efectivitat del procés. En una situadoPage 184 en qué els actuáis responsables deis organismes de planificado lingüística de les diverses zones han d'atendre fonamentalment els afers urgents i quotidians que soHiciten la seva íntervenció, l'elaboració de programes rigorosos i con-crets queda en darrer terme i la produccid teórica i conceptual i l'análisi profunda de les dades empíriques queda prácticament endarrerida o aturada del tot. Per aixó, aquests organismes haurien de ser els primers interessats a la creado d'aquests nous ens que permetessin avancar en les tasques que ac-tualment es queden sense fer.

Referéncies bibliografiques

Aracil, Lluís V., 1982: Papen de Sociolingüística. Barcelona: Eds. de la Ma-grana. 1983: Dir la realUat. Barcelona: Edidons Palsos Catalans.

De Bono, Edward, 1985: Tácticas. Arte y ciencia del éxito. Barcelona: Pla2a y Janes.

Ninyoles, Rafael LL, 1975: Estructura social y política lingüística. Valencia: Fernando Torres, ed.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR