Illes Balears
| Autor | Antoni Nadal |
| Cargo | Professor de llenguatge administratiu |
| Páginas | 326-331 |
Page 326
Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports, de 10 de gener de 1992, sobre suport a la producció editorial en llengua catalana (Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears núm. 15, de 4 de febrer de 1992), d'acord amb el que preceptua la disposició final del Decret 34/1984, de 10 de maig, modificat pels decrets 34/1985 i 3/1990, sobre suport a la producció editorial en llengua catalana. El pressupost de l'ajut és de quatre milions de pessetes.
En virtut del que disposa l'art. 2 del Decret 78/1989, de 31 de juliol, regulador de les subvencions de la Conselleria, la consellera de Cultura, Educació i Esports va adoptar les resolucions següents relatives al català: Resolució, de 27 de gener de 1992, per la qual s'estableix un pla de subvencions singulars en matèria de normalització lingüística (bocaib núm. 16, de 6 de febrer de 1992). L'objecte del Pla és estimular la normalització lingüística de l'ús del català en els ajuntaments de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El pressupost de l'ajut és de tres milions de pessetes. Resolució, de 29 de gener de 1992, per la qual s'estableix un pla de subvencions singulars en matèria d'art dramàtic (bocaib núm. 20, de 15 de febrer de 1992). Al capítol segon -ajuts a tallers de pràctiques teatrals-, s'hi podran acollir projectes de cursos a càrrec de professors de fora de les Balears que pel seu especial interès així ho aconsellin. L'ensenyament s'ha de fer en llengua catalana (el pressupost de l'ajut és de dos milions de pessetes). En el capítol tercer -ajuts a associacions no professionals-, hi tindran preferència les obres d'autors de les Balears escrites en llengua catalana (el pressupost de l'ajut és de quatre milions de pessetes). Resolució, de 29 de gener de 1992, per la qual s'estableix
Page 327
un pla de subvencions singulars en matèria del llibre (bocaib núm. 20, de 15 de febrer de 1992). En el capítol primer -ajuts per a publicacions dels ajuntaments-, l'objecte de l'ajut és col·laborar amb els ajuntaments per a la divulgació i promoció del llibre mitjançant publicacions i, principalment, ajuts a obres que facin referència a la llengua, la cultura i la història dels municipis respectius (el pressupost de l'ajut és de 2.700.000 pessetes); el capítol segon -ajuts a les empreses privades- té un pressupost d'1.400.000 pessetes; el capítol tercer -ajuts per a les enciclopèdies de les Illes- té un pressupost de vuit milions per a Mallorca i Menorca, i de cinc milions per a Eivissa i Formentera i el capítol quart -ajuts a la creació literària- té un pressupost d'1.900.000 pessetes. Resolució de 24 de febrer de 1992, per la qual es convoquen ajudes i subvencions per donar suport al Programa d'educació de 1992 (bocaib núm. 30, de 10 de març de 1992). En el capítol tercer -ajudes per a l'anàlisi, la difusió i l'experimentació del nou model educatiu-, hi és compresa qualsevol activitat dins les línies bàsiques del nou model educatiu de les Balears. Resulució de la consellera de Cultura, Educació i Esports, de 14 d'abril de 1992, per la qual es convoquen ajudes i subvencions per donar suport al Programa de cultura de 1992 (bocaib núm. 53, de 2 de maig de 1992). Té l'objecte de donar suport a la promoció sòcio-cultural, la normalització lingüística i el patrimoni en totes les activitats culturals que no hagin estat objecte de subvencions en convocatòries anteriors, al llarg de l'any 1993.
Ordre de la consellera de cultura, Educació i Esports, de 30 d'agost de 1991, per la qual es convoquen ajudes per a l'adquisició de llibres i recursos d'aula (bocaib núm. 117, de 17 de setembre de 1991). Aquesta convocatòria d'ajudes s'adreça a tots els centres escolars de qualssevol modalitats i nivells educatius, amb el propòsit d'incrementar les dotacions de material didàctic i instrumental, com a base de l'aprenentatge directe dels alumnes a l'aula escolar, especialment pel que fa a l'ensenyament en llengua catalana (la quantia econòmica és de cent milions de pessetes).
Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports, de 5 de novembre de 1991, per la qual es convoquen beques d'investigació sobre ensenyament de la llengua catalana, la història i la cultura de les Balears (bo-caib núm. 146, de 21 de novembre de 1991). Es convoquen deu beques dotades amb 840.000 pessetes cada una. Entre les àrees d'investigació hi ha l'ensenyament de la llengua catalana a les Balears i programes educatius en català, i la configuració dels departaments de llengua en els centres
Page 328
escolars, en el context del sistema educatiu balear i tenint cura de la problemàtica específica de la realitat sòcio-educativa balear.
Ordre del conseller adjunt a la Presidència, de 10 de febrer de 1992, per la qual s'estableix un pla singular de subvencions en favor de comunitats balears a l'exterior, comunitats regionals radicades a les Balears i entitats associatives en general (bocaib núm. 33, de 17 de març de 1992). Tot i que no esmenta el català, pel que fa a les comunitats balears assentades fora del territori de les Illes Balears, seran objecte d'atenció preferent les sol·licituds que es formulin referides a la realització d'activitats formatives, educatives i culturals.
Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports, de 10 de març de 1992, sobre suport genèric a la producció fonogràfica en llengua catalana (bocaib núm. 43, de 9 d'abril de 1992), d'acord amb el que estableixen les disposicions finals primera i segona del Decret 49/1988, de 12 de maig, modificat pel Decret 7/1992, de 13 de febrer, sobre suport genèric a la producció fonogràfica a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El suport genèric a la producció fonogràfica d'autors o intèrprets de les Balears ha de ser en català en cas d'enregistrament amb text.
Decret 39/1992, de 18 de juny, pel qual s'aproven les bases, el barem de mèrits i la convocatòria del concurs de proveïment de llocs de treball de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (bocaib núm. 76, de 25 de juny de 1992). Aquestes noves bases i aquest nou barem de mèrits són conseqüència de la culminació del procés que les disposicions transitòries de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, establien sobre l'estructura funcionarial de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, un procés desplegat mitjançant el Decret 19/1990, de 22 de febrer, i el Decret 17/1991, de 21 de febrer, tots dos de convocatòria de llocs de treball del funciona-riat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Pel que fa al coneixement oral i escrit de la llengua catalana, l'acreditament dels coneixements de català podrà fer-se mitjançant l'aportació d'algun dels certificats emesos per la Junta Avaluadora de Català o mitjançant la realització d'un examen de cada nivell de coneixements. La valoració de cada certificat o examen és la següent: Certificat de coneixements de llenguatge administratiu (certificat E) o examen corresponent a aquest nivell: 2,5 punts. La valora-
Page 329
ció d'aquest certificat solament serà possible si també es presenta el Certificat de coneixements superiors de català orals i escrits (certificat D) o examen corresponent a aquest nivell: 2 punts. Certificat de coneixements mitjans de català orals i escrits (certificat C) o examen corresponent a aquest nivell: 1,5 punts. Certificat de coneixements elementals de català orals i escrits (certificat B) o examen corresponent a aquest nivell: 1 punt. Certificat de coneixements orals de català (certificat A) o examen corresponent a aquest nivell: 0,5 punts. Solament es podrà optar a la valoració d'una sola opció, tant en el cas de presentar algun dels certificats abans esmentats, com en el de fer una prova d'acreditament de coneixements. L'elecció per la qual s'opta s'haurà de consignar en la instància. Si no es fa constar l'elecció i s'aporten diversos certificats, s'entendrà que s'efectua a favor de la certificació més alta. La valoració de certificats que no es corresponguin amb els assenyalats la farà la Comissió de Valoració, la qual podrà sol·licitar dictamen no vinculant al Servei de Normalització Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports.
Entre el juliol de 1991 i el juny de 1992, el bocaib va publicar l'anunci de l'aprovació inicial dels reglaments de normalització lingüística dels ajuntaments de Santa Eugènia (Mallorca) (bocaib núm. 156, de 14 de desembre de 1991), de Morratxí (Mallorca) (bocaib núm. 37, de 26 de març de 1992) i de Costix (Mallorca) (bocaib núm. 56, de 9 de maig de 1992). A més, va publicar l'anunci de l'aprovació definitiva i els reglaments dels ajuntaments de Santa Eugènia (Mallorca) (bocaib núm. 22, de 20 de febrer de 1992) i Marratxí (Mallorca) (bocaib núm. 72, de 16 de juny de 1992). Així mateix, el bocaib va anunciar l'aprovació inicial de la modificació de l'art. 14 del Reglament de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Inca (Mallorca).
Llei 10/1991, de 27 de novembre, de creació i regulació de l'Institut Balear de l'Administració Pública (bocaib núm. 161, de 26 de desembre de 1991), d'acord amb el que estableix la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en l'art. 45. Entre les funcions de l'Institut hi ha les següents: a) L'organització dels cursos per al funcionariat que hagi superat les proves col·lectives convocades per accedir a les places de l'Administració autonòmica i que no hagin acreditat coneixements orals i escrits de català, d'acord amb el que disposa l'art. 45 de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció
Page 330
pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La Junta Avaluadora de Català n'expedirà els certificats d'aptituds corresponents, b) La realització de proves encaminades a acreditar els coneixements orals i escrits de català que té el funcionariat que hagi superat les proves selectives i la determinació del nivell de coneixements d'acord amb el que estableixen les bases de les convocatòries de les proves selectives, sota l'assessorament vinculant i preceptiu de la Junta Avaluadora de Català. I c) Organitzar cursos de perfeccionament i reciclatge de la llengua catalana per a l'Administració autonòmica.
Resolució del director general de Cultura, de 17 de setembre de 1991, per la qual es publica la configuració de les proves per als certificats de la Junta Avaluadora de Català (bocaib núm. 125, de 5 d'octubre de 1991). Resolucions de la consellera de Cultura, Educació i Esports, d'l d'octubre de 1991: l'una resol l'acomiadament del representant del Consell Insular d'Eivissa-Formentera en la Junta Avaluadora de Català, i l'altra nomena el nou representant del Consell Insular d'Eivissa-Formentera en la Junta Avaluadora de Català (bocaib núm. 128, de 12 d'octubre de 1991). Resolució del director general de Cultura, de 9 d'abril de 1992, per la qual es fa pública la relació d'aprovats en les proves "de la convocatòria del mes de febrer de 1992 de la Junta Avaluadora de Català (bocaib núm. 54, de 5 de maig de 1992). Resolució del director general de Cultura, de 24 d'abril de 1992, per la qual es convoquen les proves per a l'obtenció dels certificats oficials de coneixements de català que expedeix la Junta Avaluadora de Català (bocaib núm. 54, de 5 de maig de 1992).
Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports, de 15 de maig de 1992, per la qual es crea el Registre de certificats de la Junta Avalua-dora de Català (bocaib núm. 70, d111 de juny de 1992).
La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears, en la sessió del 8 d'abril de 1992, va aprovar la resolució següent derivada d'una proposició no de llei presentada pel grup parlamentari Partit Socialista de Mallorca Í Entesa de l'Esquerra de Menorca:
Page 331
«1. El Parlament de les Illes Balears sol·licita del Govern central de l'Estat que adopti les disposicions necessàries per adoptar el canvi de lletres M i I per les lletres corresponents als topònims Maó (Menorca) i Eivissa, en tots els organismes oficials, com en la matriculació d'embarcacions o en el dipòsit legal, on aquelles lletres apareixen,
-
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de la Comunitat Autònoma a dur a terme les gestions pertinents per aconseguir la finalitat expressada en el punt anterior, mitjançant la consulta prèvia als consells insulars de Menorca i d'Eivissa-Formentera* [Butlletí Oficial del Parlament de les lles Balears núm. 31, de 12 de maig de 1992).
El Ple del Parlament, en la sessió del 2 de maig de 1992, va aprovar la resolució següent derivada d'una proposició no de llei presentada pel grup parlamentari Partit Socialista de Mallorca i Entesa de l'Esquerra de Menorca: «El Parlament de les Illes Balears sol·licita als organismes esportius internacionals, entre ells la fisu (Federació Internacional d'Esport Universitari) i el Comitè Olímpic Internacional que reconeguin la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua oficial per a les activitats esportives internacionals que se celebrin a les Illes Balears, d'acord amb el que preveuen l'Estatut d'Autonomia, la Llei de normalització lingüística i els preceptes constitucionals» (bopib núm. 37, de 12 de juny de 1992).
D'acord amb la Llei de reforma de determinats articles del Reglament del Parlament de les Illes Balears, aprovada pel Ple del Parlament, en sessió realitzada el 20 de març de 1991 (bopib núm. 119, de 10 d'abril de 1991), es modifiquen, entre d'altres, els articles 1, 13.2 i 31.4, de conformitat amb els textos següents:
Article 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, juntament amb la castellana, són les llengües oficials del Parlament de les Illes Balears.
»[...] Article 13.2. Els diputats tenen el tractament d'Honorable Senyor.
»[...] Article 31.4. EI president té el tractament de Molt Honorable Senyor.»
