Gramàtica catalana

AutorCarles Duarte
Páginas386-387

Joan Petit, Gramàtica catalana, edició i estudi a cura de Jordi Ginebra, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca Filològica XXXV, 1998, 750 pàg., isbn 84-7283-408-5.

Page 386

L'obra de Joan Petit i Aguilar ocupa un lloc destacat dins la lingüística catalana dels segles XVIII i XIX. Amb aquesta excel·lent edició, que va merèixer el Premi Nicolau d'Olwer de l'any 1992 i que va encapçalada per un justament elogiós pròleg del prestigiós professor Germà Colón Domènech, Jordi Ginebra ens ofereix la possibilitat d'acostar-nos-hi gràcies a un treball minuciós i a una presentació acurada.

Joan Petit i Aguilar, que va es-Page 387criure, a més d'aquesta gramàtica, un Diccionari poètic català, una Ortografia catalana, una Dissertació sobre la gramàtica de Ballot, una Passió en vers i un parell de tractats mèdics, va néixer a Sant Feliu de Codines l'any 1752 i va morir-hi l'any 1829.

Segons coincideixen a defensar Mila Segarra i Jordi Ginebra, Joan Petit i Aguilar va participar en la polèmica ortogràfica de 1796 del Diario de Barcelona, sota el pseudònim de «mossèn Henric Porug», i potser també amb el d'«El Niño».

La important obra gramatical de Joan Petit i Aguilar, conservada en manuscrits, va començar a ser coneguda per mitjà de la inclusió d'una referència dins el Suplemento a las memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, de Joan Corminas, publicat l'any 1849, vint anys després de la mort del nostre gramàtic.

Jordi Ginebra explica l'origen de la gramàtica de Petit "com una resposta als estímuls lingüístics i gramaticals ambientals de l'Europa de la seva època: dignificació i difusió dels vulgars, defensa de l'ensenyament en la pròpia llengua i inici de la implantació progressiva de les gramàtiques escoiars dels idiomes vulgars".

Amb independència de l'interès que la gramàtica de Petit té per conèixer l'estat de la reflexió gramatical i pedagògica en la Catalunya d'aquell període, l'opció adoptada per Petit de basar la seva tasca en "l'idioma català, conforme avui se parla" ens dóna l'oportunitat de trobar-hi una gran quantitat d'informació d'una enorme utilitat per analitzar com era el català d'aleshores, perquè sembla que efectivament Petit és més fidel a la llengua viva de l'època que altres gramàtics com Ullastre o Ballot.

Cal, doncs, celebrar la publicació d'aquesta edició de la Gramàtica catalana de Joan Petit i Aguilar, perquè, pel valor intrínsec de l'obra de Petit i pel rigor i l'encert amb què el professor Ginebra ha dut a terme la seva laboriosa i complexa tasca, constitueix una magnífica contribució a l'estudi de la història interna de la llengua catalana i de les idees lingüístiques i pedagògiques aplicades al català.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR