La gestió dels fons europeus pels ens locals

Autor:Pere Saló I Manera
Càrrec de l'autor:Cap de Gabinet de Presidència, Diputació de Girona Tècnic d'Administració General
 
EXTRACTO GRATUITO

18.1. Evolució històrica de la política regional i de cohesió comunitària 1, 2

Tot i que la preocupació per reduir les desigualtats socials i territorials es fa palesa ja en el moment de la signatura del Tractat de Roma3 (1957), les concrecions pràctiques, a gran escala, tarden força més anys a aparèixer. Al llarg de les dues primeres dècades de funcionament de la Comunitat, es materialitza la construcció d’un Mercat Comú (unió duanera i lliure circulació de treballadors i capitals), i es comença a bastir la superestructura política que són les Comunitats Europees.

De fet, la política regional, tal com s’entén ara, no apareix fins al 1988 amb la primera reforma dels fons estructurals, però tretze anys abans (1975) s’havia donat un pas molt important amb la creació del FEDER (Fons europeu de desenvolupament regional).

Malgrat els inconvenients que comporta tota simplificació, es poden establir quatre grans etapes en la determinació de la política regional de la Comunitat: de 1958 a 1975, gairebé inexistent; de 1975 a 1988, els primers passos del FEDER; de 1989 a 1999, primera i segona reforma dels fons estructurals i creació dels fons de cohesió; i del 2000 ençà, tercera reforma i simplificació dels fons.

18.1.1. El període 1958-1974

La preocupació expressada pels signataris del Tractat per la política regional no troba una traducció directa en l’acció quotidiana de les Comunitats. En part, s’explica per dues raons fonamentals: d’una banda perquè allò prioritari és portar a la pràctica les polítiques comunes que s’acaben de signar; de l’altra perquè gairebé tothom accepta que l’èxit econòmic que representa el Mercat Comú i el període de bonança econòmica que es viu a Europa fins a la primera crisi energètica de 1973 que permeten que el creixement econòmic s’estengui per totes les zones dels sis països del Mercat Comú. D’altra banda, els Estats no s’adonen de la necessitat d’una política regional comunitària però, en canvi, sí que desenvolupen les seves pròpies polítiques d’equilibri i desenvolupament territorial.

El paper de la Comissió Europea és, en aquest període, vetllar perquè les ajudes al desenvolupament dels Estats no malmetin la lliure competència entre empreses intra-comunitàries, però no hi ha plantejaments seriosos d’actuar des d’una òptica comunitària.

18.1.2. El període 1975-1988

Al 1972, amb l’entrada del Regne Unit, Dinamarca i Irlanda, es produeix un canvi significatiu en l’equilibri territorial europeu: el Regne Unit i Irlanda es troben clarament per sota de la mitjana comunitària de renda per càpita, amb greus problemes estructurals a les regions industrials britàniques. A la vegada, Dinamarca planteja la llunyania i especificitat de Groenlàndia.

L’altra qüestió fonamental és la contribució financera britànica: el Regne Unit aporta molt en relació a la seva riquesa relativa i rep molt poc en concepte de política agrícola comuna. Malgrat les mans i mànigues que els negociadors de l’adhesió s’empesquen per reduir l’aportació econòmica britànica, aquesta resulta inacceptable pel govern i per la mateixa opinió pública de les Illes. D’aquesta manera, el FEDER, tot i recollir un principi escrit en el Tractat constituent, neix amb la clara voluntat de solucionar un problema conjuntural.

Els primers anys de funcionament del FEDER no són res més que la repartició d’unes quotes entre els Estats membres. Lentament, es passa de les quotes a les graelles i, d’aquestes, al repartiment indicatiu, amb el conseqüent increment de l’autonomia de gestió per part de la Comissió, que cada vegada té més possibilitats d’establir una política regional veritablement comunitària.

18.1.3. El període 1989-1999

Tal com s’observa si se segueix el seu desplegament cronològic, els fons estructurals han estat uns instruments en contínua evolució des de la seva creació4. De les diverses reformes i actualitzacions, la més important va ser de la de 1988, per l’entrada en vigor de l’Acta Única, que facilitava l’intercanvi de mercaderies i feia preveure un agreujament dels desequilibris territorials.

Una altra reforma important es va produir el 1994, la qual, en realitat, va consistir en un aprofundiment de les línies iniciades cinc anys abans i que ha estat vigent fins al 1999, quan, dintre l’Agenda 20005, es va incloure una nova actualització de la política estructural i de cohesió de la Comunitat que també és un altre salt endavant en la línia iniciada el 1989, però apostant molt més clarament per la simplificació de processos, la concentració de recursos i la complementarietat.

El 1989, es va encetar la línia de simplificació administrativa i de concentració de recursos en les zones i/o capes de població més necessitades i l’exigència d’aportació estatal per tal d’evitar un malbaratament dels fons i una dispersió de les actuacions que impossibilitessin la seva visualització.

Els criteris d’aquesta reforma són:

  1. Determinació més clara de les prioritats i dels objectius. Apareixen els 5 objectius –que són 7-, tal com els coneixíem fins al 1999.

  2. Programació, coordinació i control per aconseguir una eficiència més gran. Es determina l’aportació de cadascun dels 3 fons per aconseguir els objectius i apareixen els instruments de planificació (plans, MCS6) i formes d’intervenció (programes operatius o DOCUP7).

  3. Concertació -que vol dir cooperació- entre la Comunitat i els Estats membres per mitjà d’autoritats competents (unitats administradores, estructures de suport) i la implicació dels agents socials.

  4. Visió comunitària per superar els enfocaments excessivament localistes i estatalistes.

  5. Increment dels recursos.

  6. Apareix la figura de les iniciatives comunitàries impulsades per la pròpia

    Comissió per als àmbits territorials o sectorials d’interès especial per a la Comunitat.

    a) La reforma de 1994

    L’actualització de 1994 manté els principis de la reforma de 1988, amb algunes millores:

  7. Simplificació dels procediments de decisió de la programació.

  8. Simplificació dels procediments de finançament i pagament.

  9. Reforçament del concepte de concertació mitjançant la redefinició de les respectives responsabilitats entre l’Estat beneficiari, les autoritats locals i regionals competents i la Comissió.

  10. Avaluació sistemàtica del resultat de l’aplicació dels fons estructurals per part de la Comissió i de l’Estat membre, conjuntament.

  11. Més flexibilitat, especialment en la definició dels territoris elegibles i en la modulació del tipus d’intervenció. S’incorporen zones noves per a l’objectiu 1 i es flexibilitzen els criteris d’elegilibilitat dels objectius 2 i 5b.

  12. Adaptació dels objectius 3 i 4. El 3 concentra els anteriors 3 i 4 (lluitar contra l’atur de llarga durada i facilitar la inserció de col·lectius amb dificultats) i apareix un nou objectiu 4 destinat a facilitar l’adaptació dels treballadors a les mutacions industrials i a l’evolució dels sistemes de producció.

  13. Atenció específica al sector pesquer, per mitjà de l’objectiu 5a.

  14. Apareix el nou objectiu 6 per a les zones àrtiques poc poblades.

  15. Es redefineixen les iniciatives a 13.

  16. S’institueix el Fons de Cohesió.

    Així, els objectius, tal com es coneixíem fins al 1999, eren els següents, amb els seus àmbits d’actuació i els criteris d’elegibilitat corresponents, taula 1:

    [NO INCLOU TAULA]

    b) El Fons de Cohesió

    Per tal de donar resposta a les inquietuds que l’aplicació del Tractat de Maastricht i la creació del Mercat Únic Europeu comportava als països de la Unió Europea menys desenvolupats, es va crear, el 1993, un fons adreçat a facilitar l’adaptació de les economies més endarrerides a la desaparició de les fronteres interiors de la Comunitat.

    Els Estats beneficiaris del Fons de Cohesió8 són els que tenen un PNB/per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària i amb un programa de convergència econòmica per tal d’aconseguir els, en el seu moment, molt importants criteris de convergència9. Els recursos s’han adreçat a projectes mediambientals i grans infra- estructures.

    Els 4 Estats que complien els criteris per rebre ajut del Fons de Cohesió –i que es mantenen a l’actualitat- són: Espanya, 55%; Grècia, 18%; Portugal, 18%; i Irlanda, 9%.

    c) Les iniciatives comunitàries (1994-1999) i les accions innovadores de l’article 10 del FEDER

    Des del moment de la reforma important de 1988, la Comissió Europea es reserva una dotació pressupostària per tal de dur a terme actuacions d’investigació i experimentació amb la finalitat de divulgar, posteriorment, les bones pràctiques i incorporar els procediments reeixits a les programacions dels fons o mainstream. Durant el període 1994-1999, aquestes iniciatives comunitàries varen ser 13.10

    A part de les iniciatives comunitàries, una petita part del pressupost adreçat...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA