El geobloqueig en el mercat: consequ?ències i prediccions
| Autor | Berta Esteve Beltran |
| Cargo | Advocada especialitzada en dret d'entreteniment, noves tecnologies i protecció de dades. Doctorant ESADE ? Universitat Ramon Llull. |
| Páginas | 98-108 |
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
98
Berta Esteve Beltran
Data de presentació: maig del 2018
Data d’acceptació: octubre del 2018
Data de publicació: febrer del 2019
ARTICLE
El geobloqueig en el mercat:
conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
Advocada especialitzada en dret d’entreteniment,
noves tecnologies i protecció de dades
Doctorant ESADE – Universitat Ramon Llull
Resum
El geobloqueig (bloqueig geogràfic o geoblocking) és la pràctica comercial, molt estesa en el sector
del comerç electrònic, que permet a les empreses bloquejar els seus serveis o productes en funció de
la localització geogràfica dels clients que els consumeixen. Està present sobretot en els continguts i
productes digitals.
Amb les eines posades a disposició per mitjà del geobloqueig, les empreses han pogut explotar les
diferències de preu entre un país i un altre, i obligar així el consumidor a comprar sempre al seu país
d’origen, fins i tot si és més car o si aquest fet implica algun tipus de desavantatge o perjudici per al
mateix consumidor. A més, per a les plataformes de difusió de continguts com Netflix, iTunes o Spotify,
fer negocis amb territoris individuals els resulta més senzill que fer-ho de manera global. Compar-
timentalitzar el negoci acaba comportant un benefici que permet també estalviar esforços a l’hora
d’aconseguir llicències per a usar els continguts que pretenen posar a disposició dels clients.
Hi ha un important corrent en alça a la Unió Europea manifestament contrari a la pràctica del geoblo-
queig que considera que les empreses que utilitzen aquest sistema incorren en una pràctica il·legal i
contrària al dret de la competència europeu. Associacions de consumidors, experts i entitats diverses
han titllat la pràctica del geobloqueig de discriminatòria i han advocat per suprimir-la, però tot i els
notoris esforços de les institucions europees per a construir un marc legal que apropi els consumidors
dels diferents països de la UE per a compartir un únic mercat digital, sembla que Europa gairebé no
s’ha mogut del punt de partida.
Paraules clau
geobloqueig, geoblocking, drets digitals, dret europeu, comerç electrònic
Tema
dret, dret digital, noves tecnologies
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
99
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
Geo-blocking in the market: consequences and predictions
Abstract
Geo-blocking is the commercial practice that allows companies to block their services or products based
on the geographic location of the customers that consume them, and is a very widespread practice
in the electronic commerce sector. Above all, however, geo-blocking is present in digital content and
products.
Through the tools made available through geo-blocking, companies have been able to exploit the price
differences between one country and another, thus forcing the consumer to always buy in their country
of origin, even if it is more expensive or if doing so involves some type of disadvantage or harm to the
consumer. In addition, for content dissemination platforms such as Netflix, iTunes and Spotify, it is
easier to do business with individual territories than to do so globally. Compartmentalising the business
ends up yielding a profit, and also saves efforts when it comes to obtaining licenses for the use of the
contents that are intended to be made available to their clients.
An increasingly popular theory in the European Union is that companies who use geo-blocking are
incurring in an illegal and unlawful practice in European competition law. Consumer associations,
experts and various organisations have labelled the practice of geo-blocking as discrimination, and
have advocated its abolition. However, despite the remarkable efforts of European institutions to build a
legal framework that would appropriate consumers from different EU countries to share a single digital
market, it seems that Europe has barely moved from its starting point.
Keywords
geo-blocking, digital rights, European law, e-commerce
Topic
Law, digital Law, new technologies
1. Què és el geobloqueig,
com funciona i com ens afecta
als usuaris d’internet
El geobloqueig, també conegut com a bloqueig geogràfic
o geoblocking, és la pràctica comercial que permet a les
empreses bloquejar els seus serveis o productes en funció
de la localització geogràfica dels clients que els consu-
meixen. Així, doncs, en funció del lloc on és el client en el
moment de sol·licitar el servei o producte per internet, o
de les dades de la targeta de crèdit utilitzada per a consu-
1. Una direcció IP és un número que identifica la interfície en xarxa d’un dispositiu amb protocol d’iInternet (IP), sia un ordinador, un mòbil,
una tauleta, o qualsevol altre dispositiu que utilitzi aquest tipus de protocol.
mir, l’empresa pot incrementar els preus o bé impedir-ne
directament la compra.
El terme geoblocking té l’origen en la informàtica, on
s’ha utilitzat des de fa anys per a referir-se a les barre-
res digitals que impedeixen als usuaris d’internet veure
continguts de pàgines web o descarregar-se aplicacions
en funció de la seva localització, accessible amb les direc-
cions IP.
1
Aquest sistema és eficient a l’hora d’assegurar
la prevenció de la pirateria i descàrregues il·legals, però
quan s’ha extrapolat al comerç ha permès a les empreses
limitar la disponibilitat dels seus productes i serveis en
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
100
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
funció de la ubicació en què es dugui a terme l’accés a les
seves pàgines web i, en conseqüència, ha permès també
una pràctica de discriminació en el preu.
Per a poder entendre i contextualitzar això, és important
indicar que el geobloqueig és una pràctica molt estesa en
el sector del comerç electrònic i sobretot en relació amb
els continguts i productes digitals. Amb les eines posades
a disposició per mitjà del geobloqueig, les empreses han
pogut explotar les diferències de preu entre un país i un
altre, i obligar així el consumidor a comprar sempre al seu
país d’origen, fins i tot si és més car, o a comprar dues
vegades el mateix producte si es dona el cas que el consu-
midor el vol utilitzar en dos països diferents.
El que topa amb aquest fenomen, però, és el fet que in-
ternet no deixa de ser una eina internacional que té el
punt fort precisament en l’impuls a la globalització que
comporta i la possibilitat d’enllaçar persones i continguts
de qualsevol part del món les unes amb els altres. Així, si
als Estats Units es comença a emetre una nova sèrie o es
publica un nou llibre o cançó, els consumidors dels altres
països n’estan assabentats i també hi volen tenir accés.
El més habitual en el comerç electrònic o e-commerce és
que, un cop dins de la web de l’empresa o entitat venedora
o distribuïdora del producte, es redirigeixin els clients o
consumidors a pàgines web locals amb preus diferents en
funció de la seva nacionalitat o lloc de residència. Algunes
vegades fins i tot és impossible comprar aquell producte
en concret; altres vegades no existeix hi ha una pàgina
web local per a aquella regió concreta.
¿Podem afirmar que es tracta efectivament d’una discri-
minació, o hi ha motius per a justificar aquesta diferència
de tracte? Després de tot, fora del món digital, el comerç
2. La tasca principal de BEUC és representar els seus membres consumidors a escala europea i defensar els interessos generals dels consu-
midors europeus. Amb aquest objectiu, es dedica a investigar decisions preses per la Unió Europea i qualsevol altre desenvolupament que
tingui el risc d’afectar consumidors i, en especial, les àrees següents: serveis financers, alimentació, drets digitals, drets dels consumidors,
i aplicació i sostenibilitat.
3. YouTube és una plataforma americana de compartició de continguts en format de vídeo que va ser creada el 2005 i que permet als seus
usuaris carregar, veure, qualificar, compartir, afegir com a preferits, denunciar, comentar en vídeos i subscriure’s en els canals d’altres
usuaris. A dia d’avui YouTube és considerada la plataforma de compartició de vídeos més prominent del món.
4. Streaming és una paraula anglesa que correspon al concepte de retransmissió o distribució digital de continguts multimèdia per una
xarxa de computadores de tal manera que l’usuari utilitza el producte a la vegada que aquest es descarrega. Fa referència a una corrent
continu. Netflix i HBO són dues de les empreses més rellevants que tenen catàlegs a internet de continguts multimèdia distribuïts en
streaming.
entès com a concepte clàssic també funciona de manera
similar i presenta diferències entre uns països i altres.
Segons l’European Consumer Organisation (BEUC),
2
es
tracta d’una discriminació clara, i la BEUC ha pressionat di-
verses vegades les autoritats europees amb major i menor
èxit perquè s’hi posés fi d’acord amb el que es detallarà en
apartats posteriors.
Exemples concrets de productes limitats pel geobloqueig
que ens podem trobar en el nostre dia a dia són l’intent
d’accedir a alguna cançó o vídeo en la plataforma YouTube,
3
la qual ens avisa que aquell contingut no està disponible
al nostre país. Passa exactament el mateix amb el gegant
del servei de reproducció en continu (streaming),
4
Netflix,
o el seu competidor HBO. Aquestes situacions es donen
perquè el titular dels drets sobre aquell contingut concret
no ha permès a YouTube, Netflix o HBO, per exemple, que
el publiquessin al nostre país i, en conseqüència, posa els
consumidors en una situació de desavantatge respecte de
la resta de països on sí està disponible el contingut.
Tot i així, l’exemple anterior no comporta un perjudici eco-
nòmic per a nosaltres; en el cas de YouTube, Netflix o HBO,
no hi ha l’opció de desfer el bloqueig territorial pagant un
preu. S’ha de tenir en compte que plataformes com les
esmentades, que basen el negoci a difondre continguts, no
sempre hi guanyen amb aquest tipus de pràctiques, que
els són imposades sobretot pels creadors dels continguts.
Tot al contrari, els comporten limitar el seu modus vivendi
i, fins i tot, un problema d’imatge i reputació.
Hi ha altres casos en què el geobloqueig només condici-
ona quan el consumidor no està disposat a pagar-ne les
conseqüències. En aquests casos sí que hi ha un benefici
econòmic directe (i/o de capacitat de control del mercat)
per a l’entitat que implementa aquestes pràctiques. Exem-
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
101
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
ples d’aquestes entitats són Amazon, eBay o iTunes,
5
que
tenen la capacitat de cobrar un preu diferent segons la
localització del consumidor.
2. La Unió Europea i les seves eines
legals i jurisdiccionals contra
el geobloqueig
Una crítica que han rebut de manera recurrent la Unió Eu-
ropea i el Mercat Comú és que ni la Comissió Europea ni els
tribunals comunitaris no han buscat, amb els seus actes, el
que molts consideren que hauria de ser l’objectiu de totes
les polítiques sobre competència: el benestar del consumi-
dor i la maximització de la producció. Des del moment de
la creació de la Unió, hi ha hagut la idea que era necessària
la integració dels estats membres i les seves economies
perquè un espai econòmic comú pogués funcionar, però
el geobloqueig anava en contra de tots aquests principis.
En oferir o negar serveis als clients en funció del seu país
de residència, es fragmenta el Mercat Europeu amb la
intenció de maximitzar els beneficis, però es tracta d’una
pràctica que molts experts consideren il·legal des del
punt de vista del dret de la competència europeu. La Unió
Europea i les seves institucions, com la Comissió, van
adoptar també aquesta postura i, ja el 2008,
6
van actuar
contra Apple obligant-la a suprimir una clàusula, inclosa
en els termes i condicions de la plataforma iTunes, que
impedia els clients del Regne Unit descarregar-se can-
çons des de pàgines web d’Apple d’altres països europeus,
on eren el 10% més barates. En el sector de l’automoció,
la Unió Europea també ha intentat combatre la pràctica
d’algunes empreses de prohibir als seus concessionaris
que venguessin cotxes a ciutadans d’altres països euro-
peus diferents del lloc de situació del concessionari en
qüestió.
5. Amazon, eBay i iTunes són tres de les empreses més prominents al món en relació amb el comerç electrònic i plataformes en línia de
compravenda de continguts. Mentre que Amazon i eBay permeten comprar, mitjançant les seves respectives pàgines web, productes físics
(Amazon també permet comprar productes digitals i de reproducció en continu), en el sentit més clàssic del comerç electrònic iTunes
ofereix continguts digitals que els seus usuaris poden o bé comprar i retenir per un temps indefinit o bé llogar durant un període de temps
concret.
6. Alaveras, Georgios et al. (2017).
7. Comissió Europea (2016a).
8. Alaveras, Georgios et al. (2017).
Al març del 2016 la preocupació de la Comissió Europea
va desembocar en la publicació d’un estudi sobre la pràc-
tica del geobloqueig
7
que es basava en l’anàlisi de més de
10.500 pàgines web dedicades al comerç electrònic. D’en-
tre les conclusions d’aquest estudi, una de les més des-
tacables és que aproximadament dos terços dels negocis
basats en el comerç electrònic duen a terme pràctiques de
geobloqueig, sobretot les vendes de productes més que no
pas de serveis (per exemple, aquestes pràctiques afecten
el 86% de les vendes d’electrodomèstics però només en-
tre el 30 i el 40% dels serveis d’oci i turisme).
Aquest estudi també mostra que els sectors concrets més
afectats pel geobloqueig són, a més del d’electrodomèstics,
el de maquinari informàtic (79% dels casos), programari i
videojocs (73%), roba, calçat i accessoris de vestimenta
(65%), productes cosmètics (63%) i llibres (60%).
Andrus Ansip, comissari europeu per al Mercat Digital
Únic, va dir les paraules següents en relació amb el seu
rebuig del geobloqueig: «Deep in my heart, I hate geobloc-
king. It is old-fashioned and it is not fair. We do not have to
use these instruments in the 21st century».
8
La Comissió Europea fa anys que porta a terme al Regne
Unit una investigació, a més d’aquest estudi, sobre els prin-
cipals proveïdors de continguts audiovisuals, com Disney,
Sony, Fox o Universal, entre d’altres, i l’empresa anglesa
Sky UK, precisament per ser un dels actors del mercat
més avesats a utilitzar el geobloqueig per a limitar els
seus continguts. Molts d’aquests actors exigeixen als seus
proveïdors de televisió de pagament (en la majoria dels ca-
sos Sky UK), mitjançant clàusules contractuals incloses en
les seves llicències, que impedeixin als espectadors poder
gaudir dels seus continguts quan surten del Regne Unit.
Aquesta investigació, centrada també en el comerç elec-
trònic en general i de la qual va ser veu Margrethe Vestager,
la comissària europea de Competència, es va definir com
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
102
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
a «sectorial» i, per tant, no es tracta d’una investigació
cas per cas. Aquest tipus d’investigació sectorial ja havia
estat utilitzada en el passat en sectors com l’energètic,
el financer o el farmacèutic, i constitueix un instrument
que permet a la Direcció General de Competència de la
Unió Europea reclamar a les empreses informació sobre
les seves pràctiques comercials per a detectar si violen les
normes europees. A partir d’aquesta informació, Brussel-
les pot expedientar i sancionar les entitats implicades i
imposar mesures per a assegurar-se que canviïn les se-
ves pràctiques. Les multes que poden recaure sobre les
empreses sancionades són considerables, ja que poden
arribar fins al 10% de la seva facturació.
La posició de la Comissió Europea en contra del geoblo-
queig troba un principi de precedent en el qual basar una
part dels seus arguments en la sentència del Tribunal
de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 4 d’octubre de
2011, coneguda com a «cas Murphy»,
9
que es referia a la
importació al Regne Unit des de Grècia d’unes targetes
descodificadores per a poder veure partits de futbol de la
Premier League anglesa. A Grècia aquestes targetes eren
més barates que al Regne Unit, i aquí rau el benefici i el
motiu de la impugnació.
El TJUE va resoldre que era contrari a les disposicions
legals europees en matèria de competència el sistema
de llicències exclusives en què els contractes de llicència
prohibien subministrar targetes descodificadores als teles-
pectadors que volien veure les emissions fora de l’estat
membre per al qual es concedia la llicència.
El Tribunal va determinar que la comunicació pública de
continguts protegits per drets de propietat intel·lectual
exigia certament l’autorització de l’autor, però tot i així en
la qüestió de les targetes descodificadores va decantar-se
per conservar una postura europea més integradora.
9. Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (STJUE), de 4 d’octubre de 2011, referida com a «cas Murphy», sobre els fets relatius
a la propietària d’un pub anglès que va utilitzar targetes descodificadores importades des de Grècia per a poder retransmetre partits de
la Premier League anglesa al seu local, que es va resoldre a favor de la propietària.
10. STJUE de 6 d’octubre de 1982, Coditel, assumpte C-262/81.
11. STJUE de 13 de juliol de 1966, Consten/Grundig, assumpte C-56/64.
12. Article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, versió DOUE de 30 de març de 2010: «1. Serán incompatibles con el mercado
interior, y quedarán prohibidos todos los acuerdos entre empresas, las decisiones de asociaciones de empresas y las prácticas concertadas
que puedan afectar al comercio entre los Estados miembros y que tengan por objeto o efecto impedir, restringir o falsear el juego de la
competencia dentro del mercado interior y, en particular, los que consistan en:
a) fijar directa o indirectamente los precios de compra o de venta u otras condiciones de transacción;
b) limitar o controlar la producción, el mercado, el desarrollo técnico o las inversiones;
Això últim és interessant perquè, en matèria de geoblo-
queig a escala europea, no podem oblidar el paper crucial
que hi tenen els drets d’autor, que es construeixen a esca-
la nacional. A més, hi ha també jurisprudència europea
10
que avalaria la pràctica del geobloqueig de les empreses
distribuïdores de continguts en considerar que el dret a
la comunicació pública que han obtingut per distribuir
continguts no se’ls esgota només amb la comunicació
d’aquests continguts en un sol estat membre i, per tant,
tindrien aquestes capacitats per a impedir la comunicació
pública en altres estats.
Val a dir que aquesta investigació de la Comissió Europea
ha acabat amb algunes accions destacables. Paramount,
una de les empreses imputades, va decidir negociar amb
la Comissió la posada a disposició dels seus continguts per
als usuaris que hi accedien fora del Regne Unit, de manera
que es produís una relació d’igualtat entre tots els usuaris
de la plataforma en qüestió. Sens perjudici d’això, és evi-
dent per a la majoria d’experts que aquest tipus d’accions
individuals centrades només en certes empreses o opera-
dors del mercat, per importants que siguin, no són sufici-
ents per a solucionar el problema major que afecta tot el
mercat comú. Així, doncs, des de fa temps a Europa s’havia
parlat de la necessitat d’establir un marc legal que ajudés
a regular el que fins ara era una pràctica fora de la norma
i penjava de disposicions anàlogues però no específiques.
La postura de la Comissió Europea està en línia amb la
voluntat d’integració regional que sempre ha predominat,
fins i tot en jurisprudència sobre el dret de la competència
menys recent.
11
Tot i així, la Comissió Europea està en certa
manera desarmada en front de les pràctiques de geoblo-
queig si ens fixem en les eines legals de què disposa per
a enfrontar-s’hi, tot i que podem trobar també algunes
excepcions en què es pot trobar suport. L’article 101 del
Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE)
12
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
103
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
sanciona els acords contraris a la competència entre em-
preses. A l’empara d’aquest article, hi ha normes com el
Reglament CE 330/2010, que de manera general prohibeix
les clàusules de protecció territorial absoluta en un siste-
ma de distribució que posin traves a un distribuïdor d’un
territori per a distribuir en un altre territori, si és que hi
té clients (sempre que es compleixi també el requisit que
sigui aquest client el que demani la distribució i aquesta no
sigui sol·licitada pel mateix distribuïdor).
També hi ha jurisprudència que estableix que prohibir ven-
dre per internet selectivament dins del marc d’un contracte
de distribució, sense una justificació objectiva, és contrari
a l’esmentat article 101 TFUE.
13
Aquests precedents també
ajudarien la Comissió Europea a enfrontar-se al bloqueig
territorial, però el principal problema en aquest aspecte
és que les empreses que recorren a aquesta pràctica ho
fan la majoria de vegades de manera unilateral i no com a
conseqüència d’un contracte de distribució.
Fins i tot en els casos en què sí que hi ha un contracte
de distribució amb disposicions limitatives que podrien
ser considerades contràries a l’article 101 TFUE (com la
investigació del cas Sky TV a la qual s’ha fet referència
anteriorment), hi acaben intercedint llicències sobre drets
de propietat intel·lectual, i la situació es complica molt
més per als partidaris de prohibir el geobloqueig.
En definitiva, no es pot utilitzar l’article 101 TFUE (ni la ju-
risprudència que l’ha interpretat en el sentit que interessa
a la Comissió Europea) per a enfrontar-se a la pràctica
del geobloqueig si aquesta no sorgeix arran d’un acord o
contracte clar entre empreses.
c) repartirse los mercados o las fuentes de abastecimiento;
d) aplicar a terceros contratantes condiciones desiguales para prestaciones equivalentes, que ocasionen a éstos una desventaja competitiva;
e) subordinar la celebración de contratos a la aceptación, por los otros contratantes, de prestaciones suplementarias que, por su naturaleza
o según los usos mercantiles, no guarden relación alguna con el objeto de dichos contratos.
2. Los acuerdos o decisiones prohibidos por el presente artículo serán nulos de pleno derecho.
3. No obstante, las disposiciones del apartado 1 podrán ser declaradas inaplicables a:
- cualquier acuerdo o categoría de acuerdos entre empresas,
- cualquier decisión o categoría de decisiones de asociaciones de empresas,
- cualquier práctica concertada o categoría de prácticas concertadas, que contribuyan a mejorar la producción o la distribución de los
productos o a fomentar el progreso técnico o económico, y reserven al mismo tiempo a los usuarios una participación equitativa en el
beneficio resultante, y sin que:
a) impongan a las empresas interesadas restricciones que no sean indispensables para alcanzar tales objetivos;
b) ofrezcan a dichas empresas la posibilidad de eliminar la competencia respecto de una parte sustancial de los productos de que se trate.»
13. STJUE de 13 d’octubre de 2011, Pierre Fabre, assumpte C-439/09.
14. Article 20 de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat
Per contra, quan ens trobem en casos en què no es pot
altra eina en matèria de dret europeu antimonopoli (an-
titrust). Aquest article prohibeix l’abús d’una posició de
domini. A diferència de l’article 101 TFUE, que exigeix que
concorrin almenys dues voluntats empresarials indepen-
dents (l’acord que abans esmentàvem), l’article 102 TFUE
no demana aquest requisit i, per tant, es pot aplicar a ac-
cions unilaterals d’empreses (com, per exemple, la decisió
unilateral d’una empresa o entitat d’aplicar tècniques de
geobloqueig en el seu negoci de comerç electrònic).
Malgrat això, el 102 TFUE també exigeix requisits per
a la seva aplicació, i el més rellevant és que hagi existit
una «posició de domini» de la qual s’hagi abusat. Aquest
concepte de posició de domini fa referència a la presència
econòmica d’una entitat dins d’un sector concret del mer-
cat, i com a regla general requereix provar que l’empresa
té efectivament poder dins del mercat. En termes pràctics,
això se sol aconseguir provant que l’empresa té quotes de
mercat iguals o superiors al 40% dins del sector concret
en què opera l’empresa.
Molt poques empreses tenen aquestes quotes de mercat
dins dels seus sectors respectius i, per tant, queden exclo-
ses de l’àmbit d’aplicació del 102 TFUE i alliberades de la
pressió en relació amb les pràctiques de geobloqueig.
Si deixem el dret de la competència enrere i ens fixem en
la normativa relativa a la llibertat comunitària de prestació
de serveis, l’article 20 de la Directiva 2006/123
14
estableix
l’obligació de no discriminar per raó de la nacionalitat o
ubicació de l’usuari. Aquesta normativa, però, no inclou la
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
104
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
compravenda de béns i productes i, a més, és dirigida a
estats membres i no a empreses privades. Així, doncs, no
serviria tampoc com a referent per a la Comissió Europea,
on empararia la seva oposició al geobloqueig.
De tot això podem extreure que no sembla que a dia d’avui
hi hagi un instrument en matèria de dret de la competèn-
cia i dret a la lliure circulació suficientment adequat per a
posar fi al geobloqueig. Així, doncs, la direcció en la qual
ha virat la Comissió Europea per resoldre aquest assumpte
és la creació d’una nova regulació expressa.
3. Normativa i falta de normativa
en matèria de geobloqueig
La Comissió Europea ha llençat diverses iniciatives enfo-
cades a regular i promoure una normativa específica en
matèria de geobloqueig, impulsada totalment en la direc-
ció de la integració europea i d’un mercat únic.
La campanya, que formà part de les noves polítiques de
Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió Euro-
pea, es va llançar el 2015 i va aportar dues grans propostes
legislatives. La primera va ser més modesta i va fer front
a un dels efectes del geobloqueig: la limitació d’accés que
els usuaris experimenten quan estan de viatge en un altre
país. La segona proposta, en la qual aprofundirem a con-
tinuació, era molt més ambiciosa i demanava eliminar el
geobloqueig en la majoria de casos.
La primera proposta, presentada al desembre de 2015 per
la Comissió Europea, que volia crear una regulació que as-
segurés la portabilitat transfronterera de serveis de con-
tinguts en línia en el mercat intern europeu,
15
responia a la
petició ciutadana que feia temps que reclamava aquesta
portabilitat de continguts digitals. Això s’entén millor amb
interior. Versió de DOUE de 27 de desembre de 2006: «Prohibición de discriminación - 1. Los Estados miembros harán lo necesario para
que el destinatario no se vea sujeto a requisitos discriminatorios basados en su nacionalidad o en su lugar de residencia.
2. Los Estados miembros harán lo necesario para que las condiciones generales de acceso a un servicio que el prestador ponga a disposición
del público no contengan condiciones discriminatorias basadas en la nacionalidad o el lugar de residencia del destinatario, sin que ello
menoscabe la posibilidad de establecer diferencias en las condiciones de acceso directamente justificadas por criterios objetivos.»
15. Proposal for a regulation of the European Parliament and of the Council on ensuring the cross-border portability of online content services
in the internal market, de 9 de desembre de 2015.
16. Regulation (EU) 2017/1128 of the European Parliament and of the Council, of 14 June 2017, on cross-border portability of online content
services in the internal market.
17. Proposal for a regulation of the European Parliament and of the Council on addressing geo-blocking and other forms of discrimination based
un exemple, i és que si jo puc veure Netflix a Espanya, o
puc comprar una cançó a l’iTunes espanyol, hauria de po-
der fer exactament el mateix i en les mateixes condicions
quan em desplaço a un altre país dins del Mercat Comú de
la Unió Europea.
Les autoritats europees no veien que fos un problema
insalvable el fet que hi haguessin obligacions contractuals
contràries a la voluntat d’aquesta nova legislació; el seu
full de ruta incloïa que aquestes obligacions contractuals
es convertissin en nul·les en el moment en què entrés en
vigor la nova norma, sempre que aquestes obligacions
contractuals fossin considerades contràries al principi
bàsic de portabilitat de continguts, que era l’objectiu total
i final d’aquesta proposta de regulació.
El 14 de juny de 2017 aquesta primera proposta es va ma-
terialitzar en la publicació del Reglament (EU) 2017/1128
del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2017,
relatiu a la portabilitat transfronterera dels serveis contin-
guts en línia en el mercat interior,
16
que entrava en vigor
completament el 20 de juliol del mateix 2017 i és d’obli-
gatori compliment des del 20 de març de 2018, d’acord
amb el procediment que ja solen seguir aquest tipus de
normatives europees.
Una conseqüència d’aquesta primera proposta de regula-
ció, que va derivar en el Reglament (EU) 2017/1128 actual,
va ser el que s’ha exposat en seccions anteriors sobre la fi
de la itinerància en telefonia mòbil, que va entrar en vigor
a partir del 15 de juny del 2017, l’endemà de la publicació
del Reglament.
El 30 de maig de 2016, la Comissió Europea va presentar
la seva segona proposta
17
sobre el bloqueig geogràfic, que
va ser considerada com una versió molt més proactiva i
sòlida contra el geobloqueig que no pas la primera pro-
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
105
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
posta del 2015 sobre la portabilitat transfronterera de ser-
veis distribuïdors de continguts digitals. Es va presentar
juntament amb propostes legislatives complementàries
sobre serveis de lliurament de paqueteria transfronterera
i una revisió de la regulació de la cooperació en matèria de
protecció del consumidor. D’acord amb el que ja ha estat
exposat, l’objectiu d’aquestes iniciatives era avançar cap a
la integració d’un mercat veritablement únic, i no solament
conformar-se amb un mercat que representés la pretensió
d’aquesta unitat sense contingut real.
Els dies 22 i 23 de juny de 2017, el Consell Europeu va de-
manar la implementació de l’estratègia digital del mercat
únic «en tots els seus elements».
18
Els líders de la UE van
esmentar que això permetria a la Unió Europea afrontar
els reptes i utilitzar les oportunitats derivades de la «quar-
ta Revolució Industrial».
Després d’això, es va acordar que el Consell i el Parla-
ment Europeu debatrien el text final del projecte de re-
glament. D’acord amb el full de ruta que s’havia planejat
per a aquest projecte, el 21 de novembre de 2017 es va
fer pública la notícia que la Unió Europea havia aconseguit
finalment arribar a un acord sobre la nova regulació per a
posar fi a les restriccions geogràfiques en les compres per
internet, acord que va culminar amb l’aprovació, el 27 de
febrer de 2018, del nou Reglament,
19
que regula el geoblo-
queig injustificat i altres formes de discriminació basades
en la nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment
dels consumidors dins del mercat intern (i esmena els an-
teriors reglaments 2006/2004 i 2017/2394, i la Directiva
2009/22/EC).
Les tres institucions principals (Comissió, Parlament i Con-
sell) van arribar a un acord amb aquest Reglament en el
marc de la Comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament
Europeu, que permetia als consumidors comprar en línia
en els llocs webs que escullin, sense ser bloquejats o redi-
reccionats a altres pàgines web per raó de la seva situació
geogràfica per a evitar que es beneficiïn d’un millor preu,
on customers’ nationality, place of residence or place of establishment within the internal market amending Regulation (EC) No 2006/2004
and Directive 2009/22/EC, presentada pel secretari general de la Comissió Europea a Brussel·les el 30 de maig de 2016.
18. European Council meeting (22 and 23 June 2017) - Conclusions, del Secretariat General del Consell Europeu, dirigit a les delegacions amb
l’objectiu que aquestes tinguin accés a les conclusions adoptades pel Consell Europeu en aquesta trobada.
19. Regulation of the European Parliament and of the Council on addressing unjustified geo-blocking and other forms of discrimination based
on customers’ nationality, place of residence or place of establishment within the internal market and amending Regulations (EC) No
2006/2004 and (EU) 2017/2394 and Directive 2009/22/EC, aprovada el 27 de febrer de 2018.
i sense que estiguin obligats a pagar amb una targeta de
crèdit d’un determinat país.
En el text marcat d’aquest Reglament, la UE deixa a les
empreses la llibertat d’escollir quina tarifa apliquen, però
no permet la discriminació geogràfica ni denegar l’accés a
certs serveis o productes en funció del domicili del client.
Tot i així, no tothom ha quedat content amb el resultat
final d’aquesta legislació, i molts creuen que queda molt
lluny del que s’havia promès. De fet, alguns es van referir
a l’acció dels eurodiputats de la Comissió d’Assumptes
Jurídics del Parlament Europeu com a vet a la terminació
del geobloqueig. Les institucions europees finalment van
sucumbir a la pressió d’alguns sectors, de manera que la
proposta deixa exempts de la regulació en matèria de geo-
bloqueig els serveis audiovisuals i continguts com música,
llibres electrònics o videojocs, protegits per drets d’autor.
De fet, només s’hi inclouen els informatius en les xarxes i
les emissores de ràdio, però fins i tot en el cas d’informatius
serà possible bloquejar-los si així ho demana, per exem-
ple, el propietari dels drets sobre el contingut en qüestió.
La proposta inicial de la Comissió Europea per a posar fi
als bloquejos territorials no restringia la liberalització a
cap contingut audiovisual, però amb l’acord final queden
exemptes la majoria de sèries, pel·lícules i programes de
televisió de països diferents de la Unió Europea. L’única op-
ció per a poder gaudir de sèries o programes d’altres països
membre diferents del de distribució i producció principal
serà el consentiment voluntari i discrecional del mateix
canal o plataforma distribuïdora, però aquests no tindran
cap obligació de fer-ho segons la legislació comunitària.
Així, doncs, el text aprovat finalment per la comissió euro-
parlamentària permet un geobloqueig gairebé total, i és
molt diferent del que reclamaven les associacions de con-
sumidors europees, que sempre s’havien mantingut ferms
en la seva postura de poder veure tots els continguts en
tot el territori de la Unió Europea.
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
106
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
En un comunicat posterior al coneixement d’aquesta notí-
cia, la directora general de la BEUC, Monique Goyens, la-
mentava que s’havia perdut una oportunitat de posar fi al
geobloqueig i deixar descobrir als consumidors allò que fa
única Europa: la seva diversitat cultural. A més, en la seva
resposta, la BEUC demana al Parlament Europeu que no es
rendeixi a les pressions de les indústries cinematogràfica i
esportiva, que han demostrat tenir uns sistemes de negoci
antiquats que perjudiquen els consumidors i minoren les se-
ves expectatives d’aconseguir un mercat únic real algun dia.
Dins de la mateixa Comissió per a Assumptes Jurídics del
Parlament Europeu hi havia dissidents que criticaven la
decisió de la majoria dels seus companys. Per exemple, el
socialista alemany Tiemo Wölken va dir que s’havia perdut
una bona ocasió per a crear una audiència europea verda-
dera. Segons el mateix Wölken, les forces conservadores
de l’Eurocambra s’havien aliat amb els principals interes-
sos del sector i no amb els milions de ciutadans, als quals
han deixat aturats durant l’adaptació a l’era digital.
Es va preveure que la iniciativa entrés en vigor al Nadal de
l’any 2018, però abans s’havia de presentar davant del ple
de l’Eurocambra i negociar amb el Consell Europeu per a
aprovar-la definitivament.
Així mateix, i d’acord amb la clàusula de revisió que ja
sol formar part d’aquests processos, dos anys després de
l’entrada en vigor del nou reglament la Comissió Europea
haurà de dur a terme una primera avaluació de l’impac-
te d’aquest reglament en el mercat interior. En aquesta
avaluació s’inclourà una possible aplicació de les noves
normes que esmentàvem abans, referides a l’aplicació dels
límits a imposar al geobloqueig per a determinats serveis
subministrats electrònicament i que ofereixen continguts
amb drets d’autor com ara música, llibres electrònics, pro-
gramari i videojocs, entre molts altres continguts digitals
que es poden veure afectats.
4. Conclusions: el futur
del geobloqueig
Des del punt de vista de qui escriu, les conclusions a les
quals es pot arribar després d’estudiar tot el que s’ha
explicat en aquest article, es poden classificar en quatre
principis o idees principals:
(i) El mercat únic comporta un únic objectiu: la igualtat
per a tots els consumidors: Si alguna cosa ha quedat
clara amb tot el que s’ha exposat és que el geobloqueig
és una pràctica perjudicial per al consumidor que crea
desigualtats entre els consumidors de diferents països,
en detriment d’uns i no necessàriament en benefici
d’uns altres (excloses les empreses que precisament
imposen aquestes pràctiques). Els consumidors d’uns
països haurien de tenir la mateixa igualtat d’oportu-
nitats que els d’uns altres països, sobretot si no hi ha
un motiu real que justifiqui la desigualtat de preus o
de serveis. Sobretot, però, s’hauria de tenir sempre en
compte el principi següent.
(ii) La bona voluntat és insuficient si no es materialitza:
La Unió Europea, en particular la Comissió Europea
en representació d’aquesta, ha demostrat que és
conscient que hi ha un problema i que s’ha d’arreglar.
Europa presumeix de la unitat que representa: unes
institucions úniques, una legislació unificada, una sola
divisa, un mercat únic... De res no serveix tot això si
resulta que només són paraules buides.
(iii) Cal fermesa en benefici dels consumidors: La Unió
Europea es va erigir sobretot per a convertir-se en
una potència econòmica que s’aprofités del poder que
significa unir tots els seus països en un sol mercat.
És hora de demostrar que això no és solament en be-
nefici dels governs i les institucions, sinó sobretot en
benefici de la seva gent, els ciutadans europeus, els
consumidors.
(iv) Si el món canvia la llei hauria de canviar juntament: El
comerç electrònic i la distribució de continguts digitals
són pràctiques comercials noves que només tenen ca-
buda a internet, i el seu sector fa poc que ha sorgit i es
defineix encara en aquests moments. És per això que
aquest sector és tan fàcil de preveure i de delimitar,
però això no significa que aquestes pràctiques hagin
d’operar al marge de la llei ni tampoc que s’hagin de
limitar per aplicació de lleis que foren pensades per a
sectors diferents i que no encaixen de la mateixa mane-
ra. Si la tecnologia avança, i el món canvia, les lleis han
de canviar també i adaptar-se a aquests nous temps.
Així, doncs, com a conclusió, és necessari indicar que
efectivament el geobloqueig és una pràctica perjudicial
per als consumidors que necessita urgentment una regu-
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
107
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
lació específica que hi posi límits i que tingui en compte la
necessitat de protegir el consumidor davant de pràctiques
contràries al mercat lliure i únic. La Unió Europea, tot i ser
la primera i més rellevant de les institucions disposades a
abordar aquest tema, ha acabat fent-se enrere i proposant
una regulació que queda molt lluny del que necessiten
realment els consumidors. Aquest pas enrere de la UE en
la regulació proposada condicionarà el sector, i encara
més si tenim en compte que servirà d’exemple per a molts
altres països que encara han de redactar les seves pròpies
normes sobre la matèria. Tot i que avui estem millor que
ahir, la feina no està feta, i s’ha de continuar treballant
perquè demà tinguem una normativa que s’apropi més al
que reclamen realment els consumidors.
És difícil aventurar-se a preveure què depara el futur del
geobloqueig. De moment el que sí que sabem és que la
regulació proposada per la Unió Europea no canviarà el
mercat d’una manera tan radical com hauria fet falta i,
molt segurament, continuarem vivint situacions injustes i
patint-ne les conseqüències. Però si alguna cosa ha que-
dat clara és que nosaltres, com a consumidors, no som
on hauríem de ser, i les institucions que representa que
haurien de defensar els nostres drets es deixen influenciar
més pels interessos de les grans empreses que controlen
el sector que no pas pel que necessita la gent que les
escull i a la qual haurien de donar veu. És hora de conti-
nuar treballant tots, individus i institucions, consumidors i
legisladors, perquè el món canvia però nosaltres tenim la
capacitat d’adaptar-nos al canvi.
Bibliografia
ALAVERAS, GEORGIOS [et al.] «Geo-blocking of Non Audio-visual Digital Media Content in the EU Di-
gital Single Market - JRC Digital Economy Working Paper 2017-02». JRC Technical Reports, febrer
2017. opa.eu/jrc/sites/jrcsh/files/jrc106520.pdf>
AUSTRALIAN GOVERNMENT, PRODUCTIVITY COMMISSION (2016). Intellectual Property Arrange-
ments, Draft Report. abril 2016.
draft/intellectual-property-draft.pdf>
COMISSIÓ EUROPEA (2015). Proposal for a Regulation of the European Parliament and of the Council
on ensuring the cross-border portability of online content services in the internal market. desembre
2015. ec.europa.eu/transparency/regdoc/rep/1/2015/EN/1-2015-627-EN-F1-1.PDF>
COMISSIÓ EUROPEA (2016a). Mystery shopping survey on territorial restrictions and geo-blocking in
the European Digital Single Market. Maig de 2016.
COMISSIÓ EUROPEA (2016b). Proposal for a Regulation of the European Parliament and of the Council
on addressing geo-blocking and other forms of discrimination based on customers’ nationality, place
of residence or place of establishment within the internal market and amending Regulation (2016)
EC No 2006/2004 and Directive 2009/22/EC. maig 2016.
regdoc/rep/1/2016/EN/1-2016-289-EN-F1-1.PDF>
Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la
protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre
circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE, abril 2016. s://www.
boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf>
Regulation (EU) 2017/1128 of the European Parliament and of the Council, of 14 June 2017, on cross-border
portability of online content services in the internal market. Official Journal of the European Union, juny
2017. europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2017.168.01.0001.01.ENG>
Regulation of the European Parliament and of the Council on addressing unjustified geo-blocking and
other forms of discrimination based on customers’ nationality, place of residence or place of es-
tablishment within the internal market and amending Regulations (EC) No 2006/2004 and (EU)
2017/2394 and Directive 2009/22/EC.
INIT/en/pdf>
Eloi Puig
IDP Núm. 28 (Febrer, 2019) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
108
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Berta Esteve Beltran
SECRETARIAT GENERAL DEL CONSELL EUROPEU (2017). European Council meeting (22 and 23 June
2017) - Conclusions.
conclusions/>
Summary of Responses to the European Commission’s 2015 Public Consultation on «Geo-blocking and
Other Geographically-Based Restrictions When Shopping and Accessing Information in the EU».
Comissió Europea, març 2016. ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/full-report-
results-public-consultation-geoblocking>
THE EUROPEAN CONSUMER ORGANISATION (2016). Public Consultation on Geo-Blocking and Other
Geographically-Based Restrictions When Shopping and Accessing Information in the EU - Summary
of BEUC’S response. BEUC -, març 2016.
blocking_in_ecommerce_beuc_response_to_consultation.pdf>
Citació recomanada
ESTEVE BELTRAN, Berta (2019). «El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions». IDP. Re-
vista de Internet, Derecho y Política, núm. 28, pàgs. 98-108. UOC [Data de consulta: dd/mm/aa]
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una
llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu
copiar-los, distribuir-los i transmetre’ls públicament sempre que citeu l’autor, la revista i la insti-
tució que els publica (IDP.Revista d’Internet, Dret i Política; UOC); no en feu obres derivades. La
llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca.
Sobre l’autora
Berta Esteve Beltran
berta.esteve@esade.edu
Advocada especialitzada en dret d’entreteniment, noves tecnologies i protecció de dades
Doctorant ESADE – Universitat Ramon Llull
Graduada en Dret per la Universitat de Girona (UdG), ha cursat el màster d’Accés a la professió d’advo-
cat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i acaba de presentar-se a la Prova d’accés a la professió
d’advocat. Després de graduar-se a la UdG va estudiar un màster d’especialització de Dret d’entreteni-
ment i propietat intel·lectual a Los Angeles (Califòrnia) durant un any, i ha treballat en el Departament
de Media, Telecomunicacions i Protecció de Dades d’un despatx de Barcelona els últims dos anys.
Actualment comença un programa de doctorat sobre dret d’internet i de les noves tecnologies.
