Francesc Ruiz i San Pascual, Rosa Sanz i Ribelles, i Jordi Solé i Camardons, «Diccionari de sociolingüística»

AutorAbel Montagut
Páginas301-303

Page 301

L’aparició d’aquest Diccionari de sociolingüística marcarà una fita en aquest camp. És el primer diccionari d’aquesta especialitat que es publica en cap llengua i està previst que vegi la llum aviat en altres idiomes. «És un invent català que pot sortir perfectament de les nostres fronteres» afirmen els seus autors. Tots tres havien col.laborat ja en l’obra Història social i política de la llengua catalana (Tres i Quatre, València, 1996). D’altra banda, Jordi Solé i Camardons ha publicat simultàniament El políedre sociolingüístic. Una iniciació a la sociolingüística del conflicte (Tres i Quatre, València, 2001), i recentment una edició actualitzada del seu manual, convertit ja en un clàssic, Sociolingüística per a joves (Biblària, 2000).

Efectivament, el Diccionari de sociolingüística és una recopilació única i extraordinàriament interessant, perquè no es limita a una simple informació anodina sobre la paraula que busquem, sinó que s’arrisca a fer valoracions documentades des d’una perspectiva conscientment ecolingüística, és a dir, afavoridora de la diversitat i convivència de les llengües. És una perspectiva emparentada amb la que s’exposa a la Declaració Universal de Drets Lin-Page 302güístics de Barcelona (1996). L’obra ve precedida d’un pròleg d’Al- bert Bastardas i Boada, autor d’Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística (Proa, Barcelona, 2000, 2a ed.), el qual valora la utilitat del diccionari des de dos punts de vista: com a recull en aquest camp interdisciplinari i transdisciplinari, d’una banda, i, de l’altra, com a «oportunitat de revisió crítica i de nova creativitat conceptual». És a dir, que estem davant d’una obra que no fa una mera llista de conceptes, sinó que és també crítica i creativa. Això la converteix en una obra apassionant, que ens porta d’una entrada a l’altra sense adonar-nos-en, com si es tractés d’una novel.la postmoderna.

Si arrenquem, per exemple, en la paraula valencià, la recerca ens pot dur per camins com: secessionisme lingüístic o cap al mossàrab, entre altres possibilitats. I del primer podem passar cap al serbocroat, conflicte lingüístic, llengua minoritzada, gonellisme... Si prenem el camí del mossàrab podem arribar a àrab, dialectalització, mort d’una llengua, dàlmata, lingüicidi, genocidi... I gairebé sempre amb informacions complementàries o citacions com: «A diferència de la mort, el desús és un procés reversible.»

El diccionari conté 1.150 entrades, amb la seva equivalència anglesa. Al final del llibre disposem d’un orientador índex temàtic, dividit en 18 apartats, alguns dels quals són: 1. «Sociologia de la llengua», on trobem mots com immigració, nació, sexe, societat multicultural, universalisme lingüístic...; 4. «Llengua, escola i aprenentatge de llengües», amb entrades com motivació instrumental, motivació integrativa, prestigi lingüístic...; 5. «Psicologia social de la llengua», amb mots com auto- odi, blaverisme, consciència lingüística, esprint de les dones...; 10. «Dret lingüístic», on es remet a entrades com Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Llei d’ordenació lingüística d’Andorra, llengua de treball de la Unió Europea...;13. «Interlingüística», on trobem: esperanto, koiné, llengua planificada, poliglotisme passiu...; 15. «Autors», com Aracil, Badia i Margarit, Eco, Fabra, Ferguson, Fishman, Jespersen, Ninyoles, Vallverdú...

Seria molt útil un índex complementari amb una llista de mots, conceptes o noms propis esmentats dins de les 1.150 entrades. Per exemple, sense que siguin entrades del diccionari, hi trobem referències oportunes a llengües o variants lingüístiques, que no ordeno alfabèticament en aquesta llista caçada al vol, com: brasiler, galaicoportuguès, mirandès; Ido, Interlingua, Idiom Neutral, Latino Sine Flexione, Occidental, Novial; bokmal, nynorsk, samnorsk; llengua mínima; indoari, fenici, púnic, moabita, cananeu; jamaicà, haitià...; noms de persona, a part dels esmentats a la bibliografia, com: Ramon Llull, Au-Page 303litància lingüística; o bé organismes de planificació lingüística com: l’Office de la Langue Française, Welsh Bwrdd yr laith Gymraeg, Eusko Jaurlaritzaren Hizkuntza Politikarako...

Un índex complementari d’aquest tipus ampliaria molt el ventall de les consultes possibles que ofereix realment el llibre.

En conjunt, doncs, tenim a l’abast una obra única, agosarada, altament recomanable per a ensenyants de tots els nivells, de consulta imprescindible en qualsevol departament de català, una eina fonamental per a la gent interessada a introduir-se o aprofundir les qüestions relacionades amb la vida real de les llengües, amb les seves imbricacions en el teixit social, amb la supervivència i convivència de les llengües i, per tant, dels pobles i de les persones que les usen.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR