Formació per a la traducció i la interpretació en centres penitenciaris. Recensió de: Valero Carcés, Carmen, Vitalaru, Bianca, i Lázaro Gutiérrez, Raquel. (2019). Manual de introducción a la traducción e interpretación en centros penitenciarios
| Autor | Esther Monzó-Nebot |
| Cargo | Esther Monzó-Nebot, professora titular del Departament de Traducció i Comunicació, Universitat Jaume I (Espanya), directora del Màster Universitari en Investigació en Traducció i Interpretació i coordinadora del grup de recerca Traducció i Postmonolingu?isme (TRAP). monzo@uji.es 0000-0001-5658-9967 |
| Páginas | 306-309 |
FORMACIÓ PER A LA TRADUCCIÓ I LA INTERPRETACIÓ EN
CENTRES PENITENCIARIS
RECENSIÓ DE
VALERO GARCÉS, CARMEN, VITALARU, BIANCA, I LÁZARO GUTIÉRREZ,
RAQU EL. (2019). MANUAL DE INTRODUCCIÓN A LA TRADUCCIÓN E
INTERPRETACIÓN EN CENTROS PENITENCIARIOS. CURSO BÁSICO.
ALCALÁ DE HENARES: UNIVERSIDAD DE ALCALÁ.
Esther Monzó-Nebot*
Paraules clau: interpretació; traducció; centres penitenciaris; manuals; traducció i interpretació no professionals.
TRAINING FOR TRANSLATION AND INTERPRETING IN PRISONS
REVIEW OF
VALERO GARCÉS, CARMEN, VITALARU, BIANCA, & LÁZARO GUTIÉRREZ, RAQUEL. (2019).
MANUAL DE INTRODUCCIÓN A LA TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN EN CENTROS
PENITENCIARIOS. CURSO BÁSICO. ALCALÁ DE HENARES: UNIVERSIDAD DE ALCALÁ.
Keywords: interpreting; translation; prisons; handbooks; non-professional interpreting and translation (NPIT).
*Esther Monzó-Nebot, professora titular del Departament de Traducció i Comunicació, Universitat Jaume I (Espanya), directora del
Màster Universitari en Investigació en Traducció i Interpretació i coordinadora del grup de recerca Traducció i Postmonolingüisme
(TRAP). monzo@uji.es 0000-0001-5658-9967
Citació recomanada: Monzó-Nebot, Esther. (2020). Formació per a la traducció i la interpretació en centres penitenciaris [Recensió
de l’obra Manual de introducción a la traducción e interpretación en centros penitenciarios, de Carmen Valero Garcés, Bianca
Vitalaru i Raquel Lázaro Gutiérrez]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 306-309. https://doi.org/10.2436/
rld.i73.2020.3464
Esther Monzó-Nebot
Formació per a la traducció i la interpretació en centres penitenciaris. Recensió de l’obra Manual de introducción...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 307
Els estudis de traducció i interpretació (ETI), com a disciplina, han evolucionat en les darreres dècades
des d’aproximacions
concepcions de la traducció com a procés i producte sociocultural que es pot descriure des d’una diversitat de
consideraven la raó de ser dels ETI, la mirada es va anar ampliant per incorporar factors contextuals, per
entendre com les cultures condicionen els textos, com ho fan els sistemes socials, les situacions i les intencions
de les persones que es comuniquen. A poc a poc, els textos contextualitzats es van deixar de considerar
com a única unitat possible i es va ampliar l’objecte a l’estudi dels efectes de la traducció en les cultures,
l’actuació de les traductores i traductors en les societats o els llocs de treball, els seus processos cognitius o
les interaccions que mantenen. Aquesta evolució de la mirada no s’ha quedat en l’àmbit de la recerca, sinó
trobat amb manuals que focalitzaven com a unitat didàctica tipus de problemes o tipus de textos, una nova
fornada de propostes ens explica primer com són les situacions socials on les persones creen textos amb
crear una visió holística del que s’espera d’una traducció o d’una interpretació abans de traduir o interpretar.
Aquest és el cas del Manual de introducción a la traducción e interpretación en centros penitenciarios.
Curso básico, de Carmen Valero Garcés, Bianca Vitalaru i Raquel Lázaro Gutiérrez, que permet accedir a
un dels anomenats punts grisos de la traducció i la interpretació jurídiques (Bancroft, Bendana, Bruggeman,
i Feuerle, 2013), un àmbit on les traduccions i interpretacions són freqüents i encara poc estudiades, on no
sempre participen persones amb formació prèvia en traducció i interpretació i per al qual disposem d’un
nombre reduït d’incursions i, en conseqüència, de dades amb les quals dissenyar programes de formació, tant
els adreçats a personal professional com els que s’orienten a persones sense coneixements o experiències en
l’àmbit. Precisament, la dinàmica predominant que diagnostiquen les publicacions disponibles (Baixauli-
Olmos, 2012, 2013, 2017; Delisle, 2012; Fowler, 2013; Martínez-Gómez, 2010, 2014a, 2014b, 2015b, 2016,
Rayyan, 2019; Valero-Garcés, 2017) és que aquest segon grup és el que necessitaria amb més urgència un
manual com el que revisem. D’acord amb els estudis existents, són les recluses i reclusos que parlen una
determinada llengua els que actuen d’enllaços entre el personal dels centres penitenciaris i la població que no
té competència en la llengua majoritària. L’anomenada traducció i interpretació no professionals, bandejada
durant dècades de l’estudi acadèmic, s’obre pas en el camp dels ETI, que comença a crear coneixement
formació de professionals i en el disseny de polítiques lingüístiques. Amb aquesta intenció, el manual que
se’ns presenta parteix de la realitat diagnosticada per oferir una formació que permeta obrir possibilitats en la
reinserció de les persones que han assumit funcions d’interpretació i traducció mentre són recluïdes i, alhora,
millorar-ne l’exercici durant el temps que les realitzen.
Els continguts del manual s’articulen entorn de vuit unitats que comparteixen la mateixa estructura: després
d’un primer bloc que ofereix informació contextual sobre els centres penitenciaris, hi ha una segona secció
que tracta nocions i tècniques de la traducció i la interpretació, a la qual segueixen propostes d’exercicis,
lectures recomanades sobre les qüestions tractades i solucionaris que faciliten el treball autònom. Les unitats
progressen amb una seqüenciació centrada en l’individu que ingressa en el centre i les possibilitats que té a
l’abast una vegada és a la presó.
La primera unitat tracta els elements presents en l’ingrés als centres i ofereix una visió de la traducció com
a procés de comunicació intercultural. A continuació, la segona unitat estableix una tipologia de centres
penitenciaris i en destaca diferències quant a funcions que exerceixen i serveis que presten. En aquest cas,
els continguts vinculats a la traducció tracten el llenguatge, la terminologia i la documentació. La tercera
hi treballen. La unitat fa èmfasi en la multidisciplinarietat dels equips de treball i en com això afecta la
comunicació i la interpretació. Els continguts vinculats a la traducció consciencien de les diferències entre
la comunicació bilingüe i la comunicació mediada, encoratjant les persones que interpreten sense formació
prèvia a adoptar una mentalitat traductora per acarar les situacions on es requereixen els seus serveis. La
Esther Monzó-Nebot
Formació per a la traducció i la interpretació en centres penitenciaris. Recensió de l’obra Manual de introducción...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 308
quarta unitat tracta les oportunitats de formació i d’oci que existeixen en les presons i ofereix una introducció
a les diferències de registre en termes de mode, formalitat i especialització temàtica.
En la cinquena unitat, es revisen els drets i els deures de la població penitenciària i s’ofereix una visió general
de les competències necessàries per traduir i interpretar. Tot seguit, la unitat 6 exposa diverses situacions de
comunicació entre població reclusa i persones que visiten els centres o es comuniquen des de l’exterior amb
les persones internades. En l’apartat dedicat a les nocions de traducció, es tracten les diferències entre la
La setena unitat tracta els règims i procediments necessaris per sortir del centre i, en la part dedicada a
conceptes de traducció, es treballa la traducció a la vista (producció oral a partir d’un text escrit), la presa
de notes a partir d’un discurs oral o el pas d’un discurs oral a un text escrit. Finalment, la unitat 8 tracta els
procediments per formular queixes i suggeriments dins del centre i els principis ètics que regeixen la pràctica
de la traducció i la interpretació.
En aquesta estructura es veu clarament l’orientació aplicada del manual i la ubicació de la persona ingressada
en el centre del disseny. Tot i així, l’organització permet satisfer també les necessitats de persones que
necessiten comprendre la situació des de la perspectiva externa, sense haver passat mai per un procés de
reclusió. Això facilita que també l’estudiantat de nivells de grau o màster puguen conèixer les particularitats
de la comunicació intercultural que té lloc als centres penitenciaris. Cal assenyalar que, tot i incloure
solucionaris que permeten l’avaluació autònoma d’algunes activitats, el manual no es presenta com una eina
d’aprenentatge autodidacte. Diverses qüestions, com poden ser les qüestions ètiques que es tracten en la
en aquests sectors poden dur les institucions a observar les necessitats pròpies de mediació lingüística i
cultural i a institucionalitzar la interpretació i la traducció per millorar les pràctiques comunicatives. D’aquesta
la comunicació intercultural en entorns on la distribució de recursos no l’ha tinguda en compte en un principi.
Aquest manual, per tant, pot millorar de forma directa les condicions de poblacions vulnerables, alhora que
demostra com l’obertura de la disciplina pot incrementar la seua rellevància en les societats actuals.
healthcare: A study on interpreters’ personal narratives. Translation & Interpreting, 17(3), 132-148.
Baixauli-Olmos, Lluís. (2012). La interpretació als serveis publics des d’una perspective ètica: La
deontologia professional i l’aplicació al context penitenciari (tesi doctoral de la Universitat Jaume I,
Castelló).
Baixauli-Olmos, Lluís. (2013). A description of interpreting in prisons: mapping the setting through an
Interpreting in a
changing landscape: selected papers from Critical Link 6 (p. 45-60). Amsterdam: John Benjamins.
Baixauli-Olmos, Lluís. (2017). The development of prison interpreting roles: A professional ecological
model. Revista Canaria de Estudios Ingleses, 75, 65-87.
Bancroft, Marjory, Bendana, Lola, Bruggeman, Jean, i Feuerle, Lois. (2013). Interpreting in the Gray
Zone: Where Community and Legal Interpreting Intersect. Translation & Interpreting, 5, 94-113.
doi:10.12807/ti.105201.2013.a05
Delisle, Jean. (2012). Traduire en prison, un passe-temps carcéral, un remède contre l’intolérance. Quaderns,
19, 291-306.
Esther Monzó-Nebot
Formació per a la traducció i la interpretació en centres penitenciaris. Recensió de l’obra Manual de introducción...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 309
Interpreting in a Changing Landscape. Selected
Papers from Critical Link 6 (p. 225-248). Amsterdam: John Benjamins.
Martínez-Gómez, Aída. (2010). El intérprete ad hoc en las instituciones penitenciarias de la Comunidad
Valenciana. Dins José Luis Cifuentes Honrubia, Adelina Gómez González-Jover, Antonio Lillo, i
Los caminos de la lengua. Estudios en homenaje a Enrique Alcáraz Varó
The
Journal of Specialised Translation, 22, 174-193.
Martínez-Gómez, Aída. (2014b). Interpreting in prison settings: An international overview. Interpreting,
16(2), 233-259. doi:10.1075/intp.16.2.05mar
Martínez-Gómez, Aída. (2015a). Bibliometrics as a tool to map uncharted territory: A study on non-
professional interpreting. Perspectives: Studies in Translatology, 23(2), 205-222. doi:10.1080/0907
676x.2015.1010550
Routledge Encyclopedia of
Interpreting Studies (p. 320-321). Londres: Routledge.
Martínez-Gómez, Aída. (2016). Facing face: Non-professional interpreting in prison mental health interviews.
European Journal of Applied Linguistics, 4(1), 93-115. doi:10.1515/eujal-2015-0024
Martínez-Gómez, Aída. (2018). Language, translation and interpreting policies in prisons: Protecting the
International Journal of the Sociology of Language, 251,
151. doi:10.1515/ijsl-2018-0008
interpreters and primary participants in prison settings. Translation and Interpreting Studies, 15(1).
Babel,
63(6), 813-834.
Arrest and in Court: A Matter of Basic Constitutional Rights. Jadara, 36(1), 1-11.
languages and cultures. Dins Rachele Antonini, Letizia Cirillo, Linda Rossato, i Ira Torresi (ed.), Non-
.
Amsterdam: John Benjamins.
cryptic security Arabic terms into English. Babel, 65(5), 648-661.
Valero-Garcés, Carmen. (2017). Ethical Codes and Their Impact on Prison Communication. Dins Carmen
Valero-Garcés i Rebecca Tipton (ed.), Ideology, Ethics and Policy Development in Public Service
Interpreting and Translation (p. 105-130). Bristol: Multilingual Matters.
