Drets lingüístics i dret fonamental a Veducació. Un estudi comparat: Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya

AutorOriol Ramon
Páginas238-240

Antoni Milian i Massana, Drets lingüístics i dret fonamental a Veducació. Un estudi comparat: Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya, Barcelona, Generalitat de Catalunya/Institut d'Estudis Autonòmics, 1992, 406 pàg., isbn 84-393-2355-7.

Page 238

Antoni Milian i Massana ha realitzat un treball inipecable des de tots els punts de vista. El llibre, d'un nivell científic inqüestionable, marca una fita en la història de la recerca sobre dret lingüístic comparat al nostre país. Comencem"la ressenya amb aquests mots perquè entenem que cal fer justícia al rigor, no solament científic, sinó també ideològic, amb què l'autor ha confeccionat aquest llibre. L'objectivitat, doncs, no és una declaració d'intencions de l'autor sinó una premissa sense la qual, del cert, aquest llibre no tindria la consistència científica que haiadquirit per mèrits propis. El mateix professor Bru-no De Witte ha de dir en el pròleg que «el conjunt de l'obra constitueix la primera anàlisi sòlida en dret comparat d'aquesta matèria, i sota aquest títol mereix un lloc entre les millors obres sobre dret lingüístic comparat aparegudes fins avui a tot el món» (pàg. 12-13). De Witte no parla a raig, l'afirmació tampoc és gratuïta, i en acabar de llegir el llibre hem de compartir aquesta opinió. Per tant, cal permetre'ns una frivolitat i felicitar l'autor d'aquestes pàgines tan rigorosament compactes.

El llibre és dividit en vuit capítols. Els tres primers els podem considerar com un primer bloc en el qual l'autor analitza la relació entre llengua i escola en els textos legals (capítol i) i analitza l'entrellat del dret a rebre l'ensenyament en la llengua pròpia i els problemes jurídics que comporta la determinació de la llengua docent (capítols n i ra). Aquest tercer capítol, d'indesitjada

Page 239

actualitat, cal recomanar-lo a tots aquells que han obsequiat l'opinió pública amb un seguit de lletanies prou conegudes sobre la llengua a l'ensenyament. El primer bloc, doncs, representa una aproximació teòrica al dret lingüístic de i a l'ensenyament. Remarquem dues qüestions essencials d'aquest bloc: d'una banda l'enfocament del dret a rebre l'ensenyament de la llengua pròpia com un dret fonamental, i de l'altra, l'esforç que fa l'autor per emmarcar aquest tema en el context internacional.

En el segon bloc Antoni Milian i Massana analitza els drets lingüístics relatius a la llengua docent a Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya (capítols del rv al vm). Podem afirmar que l'autor enceta, en aquestes pàgines, una anàlisi pròpia del dret lingüístic comparat aplicat a l'ensenyament i a la llengua docent. Cada un dels capítols és una anàlisi rigorosa de l'estat dels drets lingüístics a l'ensenyament en cada un dels estats citats. L'anàlisi és descriptiva, per tant l'autor repassa fil per randa els règims i els diversos enfocaments que, del tema, s'han implantat en cada un dels territoris. Aquesta descripció, que és objectiva, ho és en tant que descriu allò que és i no pas allò que hom voldria o allò que hauria de ser, i ens informa dels diversos enfocaments del fet lingüístic a l'escola en uns quants estats plurilingües.

L'autor decideix de concloure el llibre amb unes consideracions finals de deu pàgines que nosaltres gosem classificar com un tercer bloc del llibre perquè, malgrat la brevetat, pròpia d'unes conclusions finals, aquests darrers fulls constitueixen la simbiosi entre la teoria i la descripció analí-tico-comparada anteriors, fent un pas vers l'aportació més personal i senzilla de tot el llibre, però que acaba d'arrodonir un producte que no podia quedar-se en un. tractat científic i prou: «el fil conductor que probablement ha vertebrat més intensament aquest llibre ha estat l'afany per delimitar i definir el contingut lingüístic essencial dels drets a la instrucció i a l'educació. En aquest sentit, la conclusió a la qual arribem és ben clara: el contingut pròpiament lingüístic que amaguen tant el dret a la instrucció com el dret a l'educació és purament i simple el dret de l'infant de rebre l'ensenyament en una llengua que li sigui comprensible» (pàg. 357). De fet és l'únic moment del llibre en què l'autor gosa expressar pensaments i opinions personals tan obertament, i encara ho fa amb massa prudència. Entenem que la rigorositat de l'anàlisi dels capítols anteriors l'autoritzava a fer una valoració crítica de l'aplicació dels drets lingüístics analitzats en els diferents llocs. La seva aportació més «implicada», la fa en forma de suggeriments sobre el contingut que «hauria de recollir qualsevol futura convenció que es

Page 240

proposés regular aquesta matèria respecte a les minories» (pàg. 363) [...] «a) establir el dret dels infants de la minoria a rebre l'ensenyament de la seva llengua,' amb la fixació del consegüent compromís dels Estats de garantir-lo; b) consagrar el dret dels infants de la minoria a rebre una part de l'ensenyament en la seva llengua, i el corresponent compromís dels Estats de garantir-lo; c) conferir el dret dels infants de la minoria d'assolir un coneixement suficient i correcte de la llengua de la majoria, per tal d'evitar vel·leïtats discriminatòries» (pàg. 364).

El llibre permet al lector de rebre una informació útil lliurada en forma d'elements de reflexió (mai com a opinions preconcebudes), mantenint, en tot moment, un equilibri (volgut) entre l'anàlisi i el propi pensament. Un llibre, finalment, amb el qual podem compartir l'anàlisi i podem discutir les consideracions i les conclusions, però que ell mateix ens ofereix el material per discutir-lo; tot un mèrit.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR