La filiació adoptiva
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Cargo del Autor | Profesor i Magistrado, Universitat Abat Oliva |
| Páginas | 459-476 |
Page 459
La regulació de la filiació adoptiva ha variat des de l’última reforma del Codi de família, bàsicament per adaptar-se a les noves necessitats que imposa la societat. En aquest sentit, la regulació continguda en el Codi civil de Catalunya no presenta grans novetats, sinó que reprodueix les normes existents i respon a les solucions ofertes per la pràctica en l’àmbit de l’adopció.
L’adopció és l’acte jurídic negocial, judicial o administratiu, per virtut del qual s’estableix entre l’adoptant i l’adoptat una relació jurídica semblant a la relació paternofilial sense l’existència de base biològica (lAcruz bErdEJo). La seva fonamentació jurídica ha canviat al llarg dels anys, passant de ser històricament una figura que permetia la consolidació de la família de l’adoptant, a tenir un paper de protecció del menor com té a l’actualitat.
La doctrina distingeix dos tipus d’adopció: l’adopció plena i la simple o menys plena:
a) L’adopció plena suposa l’equiparació entre l’adoptant i l’adoptat, amb vincles jurídics idèntics als que resulten de la filiació biològica pel que fa a l’atribució de cognoms, aliments i drets successoris, entre d’altres.
-
L’adopció simple o menys plena no equipara els fills adoptius amb els fills naturals, de tal manera que els adoptats conserven el cognom de la família biològica, i la obligació alimentària per part de l’adoptant és preferent per als fills naturals. Finalment, l’adoptat, tot i estar exempt d’obligacions per raó de parentiu amb els seus ascendents o col·laterals per naturalesa, conserva els drets successoris.
La regulació de l’adopció simple ha variat en les successives reformes que han tingut lloc a l’ordenament espanyol, en concret, en el Codi civil. La base 5 d’aquesta norma regulava l’adopció fixant les condicions d’edat, el consentiment i les prohibicions necessàries per prevenir els inconvenients que l’abús d’aquest dret pogués produir en l’organització natural de la família, sense distingir entre els diferents tipus d’adopció. Va ser la Llei de 24 d’abril 1958 la que va introduir la diferència entre l’adopció plena i l’adopció menys plena, intensificant els efectes de la primera en equiparar-la al reconeixement. La reforma de la Llei 7/1970, de 4 de juliol, no va modificar l’essència de la reforma anterior, mantenint en línies generals el mateix tractament di-
Page 460
ferencial entre l’adopció plena i menys plena, tot i que permetia de manera expressa – cosa que no feia la llei anterior– la possibilitat de convertir l’adopció simple en plena. La Llei 11/1981, de 13 de maig, en coherència amb la reforma que es va introduir a la figura de la filiació, va modificar parcialment el règim de l’adopció en relació, entre altres, als efectes, l’extinció, la successió mortis causa, així com a una sèrie de normes en les relacions entre l’adoptant i l’adoptat. Malgrat això, aquesta reforma parcial no va satisfer a diversos sectors que aspiraven a una reforma completa de la institució.
Va caldre esperar a la Llei 21/1987, d’11 de novembre, per obtenir una reforma integral de l’adopció al costat d’altres institucions com la pàtria potestat, la tutela o el nou institut de la guarda i l’acolliment de menors. Aquesta reforma del Codi civil espanyol es va caracteritzar per l’eliminació de l’adopció simple, la introducció de la figura de l’acolliment com a forma independent, així com per que va delimitar la figura legal del desemparament (que va substituir el concepte d’abandonament). Així mateix, va reformar les regles relatives a l’edat requerida per adoptar i ser adoptat, va establir noves prohibicions, va reconèixer de manera excepcional l’adopció post mortem, i va potenciar la intervenció de l’administració pública en els processos d’adopció. La regulació actual de l’adopció, incorporada a la LO 1/1996, de 15 de gener, relativa a la «protecció jurídica del menor», es caracteritza per ser un instrument d’integració familiar per a aquells que més ho necessiten, i per actuar en benefici de l’adoptat com un principi d’interès legítim en qualsevol procés d’adopció.
Segons el que s’ha exposat, puiG brutAu considera que els elements que caracteritzen l’adopció a dia d’avui són:
-
El reconeixement del principi de l’interès superior del menor en compliment del que estableix l’article 39.2 CE, així com per la transposició de les normes internacionals sobre protecció del nen.
-
La conversió de l’adopció des del seu caràcter de negoci jurídic que pertany al dret de família, a un acte d’autoritat propi del dret públic. Això es produeix perquè, tal com diuen diEz picAzo i Gullón, l’adopció no és un negoci de família format pels consentiments de l’adoptat i l’adoptant, ja que per tal que assorteixi efectes ha de ser homologat per l’autoritat judicial.
-
La seva naturalesa jurídica que la converteix en un instrument d’integració familiar que es produeix per la ruptura del vincle jurídic de l’adoptat amb la seva família d’origen, tot creant-se una nova relació de filiació amb la família de l’adoptant.
El procediment de l’adopció segueix una tramitació que respon a la seva naturalesa actual pública/privada, en tant que és necessari seguir una sèrie de tràmits administratius per passar posteriorment a la seva confirmació davant l’autoritat judicial.
El tràmit establert pel legislador ha estat el de jurisdicció voluntària, en el qual intervenen l’adoptat, l’adoptant i les entitats administratives que tenen al seu càrrec la protecció dels menors desemparats, així com el Ministeri Fiscal (article 1825 LEC 1881). L’article 63.16 de la LEC 2000 li dóna la competència en matèria d’adopció al jutge de la jurisdicció civil del lloc on tingui el seu domicili l’organisme que té al seu càrrec la protecció del menor desemparat domiciliat a Catalunya o que es trobi eventualment en aquest territori (article 33 LPMA). En el cas que l’organisme de protecció no hagi d’intervenir en l’adopció, el jutge competent és el del domicili de l’adoptant.
Page 461
L’expedient d’adopció es tramitarà d’acord amb les normes del Codi civil de Catalunya i segons les normes processals pertinents.
L’article 235-38 CCCat estableix que, per iniciar el procediment d’adopció, cal la proposta prèvia de l’entitat pública competent, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) excepte en els casos dels fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable; els orfes que són parents de l’adoptant fins al quart grau de consanguinitat o afinitat; les persones tutelades per qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final de la tutela; i la persona major d’edat emancipada si ha conviscut ininterrompudament amb l’adoptant des d’abans d’haver complert catorze anys o si ha estat en situació d’acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a l’assoliment de la majoria d’edat o a l’emancipació, i hi ha continuat convivint sense interrupció.
A la proposta d’adopció s’han de fer constar, degudament acreditades, les dades següents:
-
La idoneïtat raonada de la persona o les persones que volen adoptar, ateses llurs condicions personals, socials, familiars i econòmiques i llur aptitud educadora, que s’obté a través del denominat certificat d’idoneïtat. L’Administració utilitza aquesta resolució administrativa continguda en un document, per establir els criteris que han de tenir els adoptants en el moment d’iniciar un procediment d’adopció. Aquests criteris també s’han de seguir pels equips de psicòlegs i treballadors socials autoritzats a aquest efecte que aposten per l’elaboració d’una valoració professional conjunta i coordinada que ofereixi una visió global de la família adoptant. Els continguts bàsics que han de quedar reflectits en l’informe psicosocial estan relacionats amb l’actitud i comportament dels adoptants durant les entrevistes, tant en la seva relació com a parella, com en el perfil individual de cadascun d’ells enfront de l’adopció. Així, per exemple, es valorarà l’existència de motivacions i actituds adequades per a l’adopció, la relació estable i positiva de la parella en cas de sol·licituds conjuntes, i l’aptitud bàsica per a l’educació del menor, entre altres indicadors.
-
L’últim domicili, si és conegut, dels progenitors, dels tutors o dels guardadors de l’adoptat.
L’adopció s’ha de constituir per mitjà d’una resolució judicial motivada, d’acord amb l’establert a l’article 235-39 CCCat i tenint en compte l’interès de l’adoptat, un cop els adoptants i l’adoptat, si aquest ha complert dotze anys, hagin donat el consentiment a l’adopció davant l’autoritat judicial. Aquest requisit s’ha de relacionar amb l’article 1829 de la LEC (1881) que es refereix a la proposta d’adopció formulada per una entitat pública, que jurídicament acaba amb una instància que dóna pas a l’expedient judicial (lA-cruz bErdEJo-sAncho rEbullidA). Aquest control té el seu fonament en els casos detectats de pagaments de contraprestacions econòmiques per part...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba