Extractes-abstracts-extractos

Page 179

-abstract / extracte-

The crime of defamation in the draft of the New Penal Code

Guillermo Lorenzo Gonzàlez Rafael Núnez Ramos

In every language, there are words whose content serves as an indicator of the scope of a communicative institution. Thess are what we call «speech acts». In order for a language utterance to consti-tute a «speech act», the message, the speaker, and the speech situa tion have to fulfill a series of conditions. In this text, the two authors attempt to analyze the ensemble of conditions comprising the «defamatory» speech act, which is considered a criminal offense in the Draft of the New Penal Code (ancp).

The ancp is stül in provisional form.

The ancp defines defamation as the malicious attribution to a third party of facts that may cause harm to his públic reputation. It also establishes the públic nature of the act as an aggravating circumstance vis-à-vis the bàsic defamatory act, and sets specific penalties. The defendant in a defamation case is also charged with the burden of demonstrating the truth of his charges as part of the mechanism of demonstrating his innocence.

The act of defamation is an in-direct speech act which takes place through another type of act. The of-fense of defamation may be also committed through al·legories, emblems or allusions. Since al·legories are fictional, the defendant will never be able to demonstrate their veracity.

In short, defamation is a speech act which is diffïcult to penalize, and it is not easy to determine who should bear the responsibility of deciding that a speech act may be interpreted as defamatory. Con-sequently, the ancp penalizes defamation, but in doing so, it violates the constitutionaí right to the presumption of innocence, and imposes upon the defendant the burden of demonstrating his in-nocence, a burden which goes beyond the very nature of the act.

El delicte de difamació en l'Avantprojecte de Nou Codi Penal

Guillermo Lorenzo Gonzàlez Rafael Núnez Ramos

En totes les llengües, hi ha paraules el contingut de les quals serveix per xifrar l'abast d'una institució comunicativa. Això són el que anomenem «actes de parla» i el seu significat consisteix en la sèrie de condicions que han de reunir el missatge, els interlocutors i la situació de parla perquè una emissió lingüística pugui constar com a tal acte. En aquest text, els dos autors intenten analitzar el conjunt de condicions que articulen Tacte de parla de «difamació», tipificat com a delicte en l'Avantprojecte de Nou Codi Penal

Page 180

(ancp), actualment encara amb caràcter provisional.

L'ancp defineix la difamació com la malintencionada atribució a un tercer de fets que poden danyar la seva estima pública. També estableix que la condició de publicitat de l'acte és un agreujant de Tacte bàsic de difamació i n'estipula penes específiques. S'imposa així a l'acusat de difamació demostrar la veritat de les seves imputacions com a part del mecanisme per demostrar la seva innocència.

L'acte de difamació és un acte de parla indirecta que es realitza a través d'un altre tipus d'acte. El delicte de difamació també pot ser comès mitjançant al·legories, emblemes o al·lusions. Com que les al·legories són enunciats de ficció, l'acusat mai no podrà demostrar-ne la veritat.

En resum, la difamació és un acte de parla difícilment penalitzable i no és fàcil determinar sobre qui ha de recaure la responsabilitat de decidir que un acte de parla pugui ser interpretat com a difamatori.

L'ancp, doncs, penalitza la difamació, però en fer-ho, vulnera el dret constitucional a la presumpció d'innocència i imposa a l'acusat proves de demostració d'innocència que excedeixen la pròpia naturalesa de l'acte.

Page 181

-abstract / extracte-

A taxonomy for the desig nation of diasystems or intraijnguistic varieties

Luciana Calvo Ramos

The fact that lingüístics and para-lingüístics have broadened the study of the internal varieties of language has meant a significant increase in the taxonomy used to designate these varieties. Nevertheless, just what taxonomy is best for defining the internal varieties of a language, especially as pertains to admin-istrative language, has yet to be cla-rified in an absolute, categorical fashion.

The author of this paper, whose aim is to analyze the complexities presented by such a taxonomy, belíeves that the numerous terms of-fered by lingüístic sciences for defining administrative language should be reviewed, separated by nuance, and clarifíed before one or morè classification schemes are decided upon.

This review of terms used to designate intralinguistic varieties is preceded by an introduction in which the author lists a series of points which must be thoroughly analyzed in order to precisely define an intralinguistic variety. The re-view, with different definitions provided by many authors, is divid-ed ínto three sections: 11 an analysis of the most common and general terms (archaic terms, modern terms and foreign expressions, with polysemous or even unscientífic, hazy definitions); 2) an analysis of morè specific terms having a morè restricted usage (used in sociolingüístics, dialectology, etc); and 3) finally, an analysis of some adjectives, expressions and metaphoric terms which are applied to the noun «language» to designate internal varieties (the terms reviewed are those specifically applying to ad-ministrative language). Finally, a definition of administrative language is included, one that is possibly the most complete and systematic definition yet devised. The author feels, however, that theoretical research must still be done in order to arrive at an exhaustive definition encompassing all the perspectives from which administrative language may be defined.

Taxonomia per designar els diasistemes o varietats intralingüístiques

Luciana Calvo Ramos

L'ampliació, per part de les ciències lingüístiques i paralingüístiques, de l'estudi de les varietats internes de la llengua ha comportat un creixement important de la taxonomia que s'utilitza per a designar aquestes varietats. No obstant això, encara no s'ha aclarit de forma absoluta i radical quina taxonomia és la correcta per definir les varietats internes de la llengua i, en especial, la varietat administrativa.

L'autora d'aquest treball, el propòsit del qual és analitzar les complexitats que presenta l'esmentada taxonomia, considera que és molt necessari repassar, matisar i aclarir els nombrosos termes que ofereixen les ciències lingüístiques per definir el llenguatge administratiu abans de decidir emprar-ne un o diversos.

Aquest repàs de termes amb els quals es designen les varietats intra-lingüístiques ve precedit per una introducció on l'autora enumera una sèrie de punts que cal analitzar amb deteniment per tal de poder definir amb precisió una varietat intralin-güístka. El repàs, amb definicions diverses de molts autors, es divideix en tres apartats: anàlisi dels termes

Page 182

de caràcter més comú i general (antics, moderns i estrangerismes, amb definicions polisèmiques i, fins i tot, poc científiques i borroses); anàlisi dels termes més específics i d'ús més restringit (emprats per la sociolingüística, la dialectologia, etc); i, finalment, anàlisi d'alguns adjectius, expressions i termes metafòrics que s'apliquen als substantius «llenguatge» o «llengua» per nomenar les varietats internes (concretament, es repassen els termes que s'apliquen a la varietat administrativa). Finalment, es transcriu una definició del llenguatge administratiu, possiblement la més completa i més sistematitzada fins al moment, tot i que l'autora opina que encara manca investigació teòrica per tal de poder fer una definició exhaustiva que comprengui totes les perspectives des de les quals es pot definir la varietat administrativa.

-abstract / extracte-

Constitutional revisión. The french language and european union

Claude Olivesi Jean-Paul Pastorel

On April 28, 1992, the Ca-binet passed a bill which modi-fied the French Constitution by including Title xiv -«On European Union»- aimed at coordi-nating the Constitution and the Treaty of European Union. The bill made no reference to French; it was Parliament that made such a reference by introducing a new paragraph mentioning that «the language of France is French.» This was the first titne that French had been registered as the language of the country.

Surprisingly, the legal status of the French language had no con-stitutional basis. Giving French con-stitutional status should not be prejudicial to minority languages, since the Europe that is being aspired to is one of language and cultural diversity. Still, however, minority language law must be created.

In the Treaty of European Union, culture became an important àrea for Community intervention, as this marked the first time that a Community treaty made reference to in-tervention in the realm of culture. Indeed, the European Convention on the Rights of Man declares that rights and liberties must be safe-guarded without any type of distinc-tion, especially that of language, but it does not formally recognize minority languages.

On December 11, 1990, a new phase began: European deputies recognized Catalan as a language to be used for reports between the Community and Catalonia. Further-more, Catalan would be included in the curricula designed by the Commission for the study of European languages, in order to facüitate in-tra-European cooperation. This par-liamentary resolution has proved to be a new source of concern for French parliamentarians, who have requested it be emended in such a way as to specify the legal status of regional languages.

In summary, the question of the normative status of French and the regional languages of France is still open, and wiu continue to be a sub-ject of intense discussion in the near future.

Revisió constitucional. Llengua francesa i unió europea

Claude Olivesi Jean-Paul Pastorel

El 28 d'abril de 1992, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei que modifica la Constitució francesa en incloure-hi el Títol xiv:

Page 183

de la Unió Europea

, que pretén coordinar la Constitució i el Tractat de la Unió Europea. Aquest projecte de llei no fa cap referència a la llengua francesa, sinó que és el Parlament qui ho fa en introduir un nou paràgraf esmentant que «la llengua de la República és el francès». És la primera vegada que el francès s'inscriu com a llengua del país.

Sorprenentment, l'estatut jurídic de la llengua francesa no tenia cap base constitucional. El fet de consti tucionalitzar el francès no ha de ser perjudicial per a les llengües minoritàries, ja que l'Europa anhelada és la de la diversitat lingüística i cultural. Però, amb tot, cal crear un dret de les llengües minoritàries.

En el Tractat de la Unió Europea, la cultura esdevé un camp important d'intervenció comunitària, i és el primer cop que un tractat comunitari fa referència a una intervenció en la cultura. Efectivament, la convenció europea dels drets de l'home enuncia que els drets i les llibertats s'han d'assegurar sense cap tipus de distinció i especialment de llengua, però no reconeix formalment les llengües minoritàries.

L'11 de desembre de 1990 s'entra en una nova etapa: els diputats europeus reconeixen el català com a llengua d'ús per als informes entre la Comunitat i els Països Catalans. A més, el català serà inclòs en els programes elaborats per la Comissió per a l'aprenentatge de les llengües europees, per facilitar la

Page 184

cooperació intraeuropea. Aquesta resolució del Parlament ha estat una nova font d'inquietud per als parlamentaris francesos, que n'han demanat una revisió que precisi l'estatut jurídic de les llengües regionals.

En resum, la qüestió de la normativa de la llengua francesa i les llengües regionals de França encara és oberta i a curt termini se'n continuarà parlant força.

-abstract / extracte-

Bilingualism and coofficial status: a reflection on article 53, paragraph 2, of the statute of the territory of corsica

Pierre Olivier Bonnot

In the course of a lengthy dis-quisition, the author conveys to us that Article 53, paragraph 2, of the new Statute of Corsica allows the Corsican Assembly to carry out a new cultural and language policy.

French law is very timid when it comes to recognizing the existence on French territory of «foreign» speech groups. The language demands of many Corsicans are still unassimilated by French law. However, it is not a question here of making a political statement, of saying yes or no to the Corsican na-tion and its language, but rather, of analyzing the language perspectives that are avaiJable to a minority language.

The problems the Corsican language faces today stem from Gallicization, from French suprem-acy. Some associations and even some political parties have drawn up a motion asking the government to implement mandatory instruction in the Corsican Janguage. However, when talking in these terms of the obligatory nature of instruction, the first problem already arises: bilin-gualism, or coofficial status?

Making French and Corsican coofficial is contrary to national uni-ty, and furthermore, this would en-tail unacceptable discrimination against those residents who do not speak Corsican. Therefore, the rela-tionship between the French language and regional languages should be one of subordination or «complementariness» ne ver one of coofficial status.

French law speaks of freedom and equality. Consequently, the sys-tematic teaching of the Corsican language in school would be contrary to the principle of equality, because it would crea te a situation different from that in other territories, and if this language is not taught, the Corsicans are not free to learn it. Article 53, paragraph 2 of the 1991 statute sets forth the conditions for the use of Corsican in schools, as long as the State is in agreement.

It is time to rid ourselves of the bilingualism complex: most certain-ly, this is the attitude that must be adopted if the cultural balance that Corsica needs is to be streng-thened.

Del bilingüisme a la cooficialitat: reflexió sobre l'article 53, paràgraf 2, de l'Estatut de la col·lectivitat territorial de còrsega

Pierre Olivier Bonnot

Fent una llarga reflexió, l'autor ens comunica que l'Article 53, paràgraf 2, del nou Estatut de Còrsega permet a l'Assemblea de Còrsega dur a terme una nova política cultural i lingüística.

El dret francès és força tímid a l'hora de reconèixer l'existència, en territori francès, de parlars «estrangers». La reivindicació lingüística de gran part dels corsos encara no és compresa pel dret francès. Però no es tracta aquí de fer política, de dir

Page 185

sí o no a la nació corsa i ia seva llengua, sinó d'analitzar les perspectives lingüístiques que s'ofereixen a una llengua minoritària.

Els problemes actuals de la llengua corsa sorgeixen arran de l'afran-cesament, la supremacia francesa. Algunes associacions i fins i tot alguns partits polítics han redactat una moció, en la qual es demana al Govern d'instituir l'ensenyament obligatori de la llengua corsa. Però, en parlar en aquests termes d'obligatorietat ja apareix el primer problema: bilingüisme, cooficialitat?

Fer que el francès i el cors siguin cooficials és contrari a la unitat nacional i això comportaria, a més, una discriminació inacceptable dels residents que no parlin el cors. Així, doncs, hi ha d'haver una relació de subordinació o de «complementarie-tat» de llengües franceses i regionals, mai una cooficialitat.

El dret francès parla de llibertat i d'igualtat. Aleshores, l'ensenyament sistemàtic de la llengua corsa a les escoles seria contrari al principi d'igualtat, perquè es crearia una situació diferent d'altres territoris, i si no s'ensenya aquesta llengua, els corsos no tenen possibilitat d'aprendre-la. L'Article 53, paràgraf 2, de l'Estatut de 1991 precisa l'ús de la llengua corsa a l'escola, sempre i quan l'Estat hi estigui d'acord.

Page 186

Cal perdre el complex de bilingüisme: aquesta és en definitiva l'actitud que s'ha d'adoptar per reforçar els equilibris culturals que necessita Còrsega.

-abstract/extracto-

Catalan and the future: Notes from an ecosystemic perspective

Albert Bastardas i Boada

The author, basing his paper on recent theoretical perspectives, presents an ecological analysis aimed at víewíng the dynamic of the sociol-ihguistic situatíon in Catalonia and pinpointing whatever means of inter-vention may be relevant f or the con-struction of a future that will have a positive effect on the stability and normalcy of the Catalan ianguage.

The future is interrelated with the present and the past, since, according to sociologists, situations may perpetuate themselves in the future even though the causes that led to them are no longer part of the present. In the article, this idea is applied to sociolingüístic pro-blems stemmíng from events which took place before 1975 but which nevertheless still persist in Ca-talonia. At the same time, the interaction between the two language groups (the Catalan-speaking group and the Spanish-speaking group) is set forth vis-à-vis one conditioning factor: the environment.

The complexity of the current situation is due to the interrelation-ship between two factors which habitually cause language conflict: political subordination, which influences instituríonaJ Communications; and migratory flow, which influences individual Communications. In spite of standardization campaigns, most of the interaction between members of the two language groups take place in the language of the immigrant population. Catalan language policy f aces a phenomenon which is difficult to modify, al-though generational change may bring about changes in the language community. In intergroup relation-ships, change depends on both groups. The author analyzes possible scenarios for the evolution of each language group, and examines the future of institutional Communications.

Attaining the requisite degree of language standardization entails, perforce, getting rid of the concept of language minority. Movement must be made towards individual polyglotism, under the influence of a united Europe and within the framework of a clear determination of the hegemònic functions of Catalan in internal Communications.

Lengua catalana y futuro: notas desde una perspectiva eco-sistémica

Albert Bastardas i Boada

Basàndose en las ideas de las recientes perspectivas teóricas, el autor presenta un anàlisis ecológico con el fin de ver la dinàmica de la situación sociolingüística en Cataluna y las medidas de intervención pertinentes para construir el futuro de manera positiva para la estabilidad y la normalidad de la lengua catalana.

El futuro se interrelaciona con el presente y el pasado, ya que, según los sociólogos, las situaciones pueden perpetuarse en el futuro aunque las causas que las hayan ocasionado dejen ya de ser presentes. Se aplica esta idea a los problemas sociolingüísticos que, derivados de acontecimientos ocurridos antes de 1975, aún persisten en Cataluna. Se expone también la interacción entre los dos grupos lingüísticos (el autócto-

Page 187

no catalan y el castellano) en un ele-mento condicionante: el medio ambiente.

La complejidad de la situación actual se debe a la interrelación de los dos factores que habitualmente producen un conflicto lingüístico: la subordinación política (influye en las comunicaciones institucionalizadas) y la irrupción migratòria (influye en las comunicaciones individualizadas). A pesar de las campanas de normalización, la mayoría de interacciones entre los miembros de los dos grupos lingüísticos se desarrolla en la lengua de la población inmigrante. La política lingüística catalana se enfrenta a un fenómeno difícil de transformar, aunque el cambio generacional puede comportar cambios en la comunidad lingüística. En las relaciones intergrupales, el cambio depende de ambos grupos. El autor analiza la posible evolución de cada grupo lingüístico y el futuro de las comunicaciones institucionalizadas.

El grado de normalízación lingüística a que debe llegarse requiere deshacerse del concepto de minoria lingüística. Es necesario avanzar hacia el poliglotismo individual, influido por la Europa unida, en el marco de una clara determinación de las funciones hegemónícas deJ catalan en las comunicaciones interiores.

Page 188

-abstract / extracte-

Languages and glottopolitics in South Tyrol

Hans Georg Gruning

The author's report on the lan-guages and glottopolitics of South Tyrol makes a contribution to the discussion on the «coofficial status of the Corsican and French languages».

The hístory of most minority peoples is determined by three important moments, viewed either from the perspective of the forma-tion of a collective consciousness or from the perspective of havhising created the people's current position as a minority: a) a heroical/mythical moment (the feeling of belonging to the same cultural and language group, which determines a national consciousness of self); b) a historical-ly determining moment (creation of minority status); c) a «constituent» moment (the legal coexistence of dif-ferent ethnic and language groups on a basis of equality and propor-tionality).

In South Tyrol, it was decided to opt f or language pluralism structured along institutional criteria. Currently, the German-speaking population is on the increase because it has a higher birth rate than the Italian-speakíng population, and because of a degree of emigration among the Italian-speaking group. Consequently, the language subdivision of the territory varies greatly: the morè stratified language is German, with several dialects. The German spoken in South Tyrol may be classified as a minority language in the national context, having a reference language which is a majority language internationally - and also as a majority language re-gionally, in contradiction to Italian.

United Nations norms are the international basis for che protection of minority knguages. However, this protection is not the same for all languages: very often, the interests of the centralized State do not allow for language autonomy, and this is the crucial point of multilingualism in South Tyrol.

Llengües i glotopolítiques al tirol del sud

Hans Georg Gruning

L'autor ens presenta una relació sobre les llengües i la glotopolítica al Tirol del Sud que ve a ser una contribució a la discussió sobre la «cooficialitat de les llengües corses i franceses.»

La història de la majoria de pobles minoritaris ve determinada per tres moments importants, ja sigui des del punt de vista de la formació de la consciència col·lectiva, ja sigui per a la creació de la condició actual de minoria: d] moment heroic/mític (sentiment de pertànyer a un mateix grup cultural i lingüístic i que determina una autoconsciència nacional); b) moment històricament determinant (creació de la condició de ser minoritari); c) moment «constituent» (coexistència jurídica de diferents grups ètnics i lingüístics sobre la base de la igualtat i la proporcionalitat).

Al Tirol del Sud s'ha optat pel pluralisme lingüístic estructurat per criteris. institucionals. Actualment, hi ha un increment de la població de parla alemanya a causa d'una taxa de natalitat superior a la de parla italiana i a una lleu emigració italiana. Per tant, la subdivisió lingüística del territori és molt variada: la llengua més estratificada és l'ale-

Page 189

manya, amb diferents dialectes. L'alemany del Tirol del Sud pot ser classificat com una llengua minoritària en el context nacional tenint una llengua de referència majoritària internacionalment i com una llengua majoritària en el context regional, al contrari de l'italià.

Les normes de les Nacions Unides són la base internacional de protecció de les llengües minoritàries. Però aquesta protecció no és la mateixa per a totes les llengües: molt sovint els interessos de i'estat centralitzat no permeten l'autonomia lingüística i aquest és el punt crucial del plurilingüisme del Tiro! del Sud.

-abstract / extracto-

Language standardization in town councils

Josep M. Mestres i Serra

On the tenth anniversary of the passage of the Law on Language Standardization in Catalonia, the author presents an assessment of the way this law has been applied in local government.

In 1988, in order to promote the knowledge, use and dissemination of Catalan, the Executive Council of the Catalan Autonomous Government approved the creation of a Con-sortium for Language Standardization. Through agreements entered into with numerous town councils throughout Catalonia, this Consor-tium has established Language Stan-dardization Centers and Local Catalan Languaje Offices, chaxged with ensuring the standardization process on a local level and within city government. Furthermore, a mandatory Local Administration Program was established in 1990 for all Consortium municipalities, with a view towards encouraging and strengthening the use of Catalan.

The task of standardizing language use in city government is not an easy one, and the author explains his personal reflections on the mat-ter. The principal factors of language «non-standardizatíon» are the lack of motivation among civil service employees, the low attendance rate at Catalan classes, the failure to take advantage of Catalan language train-ing, the lack of interest evidenced at times by the political sector, and limited resources. To change neg-ative attitudes, the author enu-merates a series of benefits for municipalities as well as for civil ser-vants, in order to convince both groups that Catalan is a useful and indispensable tool in the workplace.

The author concludes that, in spite of the monetary and organiza-tional efforts of the Consortium for Language Standardization, without well-structured internal regulations for the use of Catalan and an equally well-planned Program of Language Standardization that could be well implemented on the municipal level, and without optimal training and pay for Language Standardization Center and Local Catalan Language Office personnel, Catalan standardization efforts on the municipal level will be ineffective, and consequently, will be disappoint-ing for the citizenry in general.

La normalización lingüística en los ayuntamientos

Josep M. Mestres i Serra

Al cumplirse diez aüos de la pro-mulgación de la Ley de Normalización Lingüística en Cataluna, el autor nos presenta un balance de la aplicación de esta Ley en el ambito de la Administración municipal.

En 1988, y con el fin de fomentar el conocimiento, el uso y la di-vulgación de la Iengua catalana, el Consejo Ejecutivo de la Generalitat de Cataluna aprobó la creación del Consorcio para la Normalización

Page 190

Lingüística. Este Consorcio ha constituido, mediante convenios con nu-merosos ayuntamientos de toda Cataluna, centros de normalización lingüística y servicios locales de catalan, responsables de velar por la normalización en el àmbito local y dentro de la Administración municipal. Así mismo, para potenciar y consolidar el uso del catalan como lengua pròpia, en 1990 se definió un Programa de Administración local preceptivo para los municipios consorciados.

La tarea de jiormalizar los ayuntamientos no es fàcil, y el autor expone sus reflexiones personales sobre esta cuestión. Los principales factores de «anormalización» lingüística son la falta de motivación del funcionariado, la alta inasistencia a las clases de catalan, el poco aprovechamiento de la formación en lengua catalana, el desinterès demostrado a veces por el estamento político, y la limitación de recursos. Para cambiar las actitudes negativas, el autor relaciona una sèrie de beneficiós tanto para el ayuntamiento como para el funcionariado, para convèncer a ambos de que el catalan es una herramienta útil e imprescindible en el trabajo diario.

El autor concluye que, a pesar de los esfuerzos económicos y de orga-nización del Consorcio para la Normalización Lingüística, sin un reglamento de uso interno del catalan y un Programa de normalización lingüística bien estructurados y bien

Page 191

aplicados en los ayuntamientos, y sin una formación y retribución óptimas del personal de los centros de normalización lingüística y de los servicios locales de catalan los esfuerzos de estàs personas seran poco efectivos y, consecuentemente, a veces decepcionantes para los cíudadanos en general.

-abstract/extracto-

Considerations on the subsidy procedure and the possibilities of Administrative interventionism in language standardization

Yvonne Griley

Subsidy procedure has always been a means of intervening in social policy. Subsidies are related to sectorial programs or have to do with specific intervention by power-hold-ing bodies, whích establish the con-ditions for granting the subsidy in accordance with goals of general concern to the community.

We can draw a paral·lel between proposals for action on language standardization and any procedure whích implies the joint action of government (or its representation through other entities) and an organization.

Social intervention by government through the granting of subsidies in language standardization may be direct (for cultural indústries and standardization in local corporations), or indirect (through the habitual calls for subsidies awarded by governments as part of their jurisdiction).

In Catalonia, there is also what is catled a conditional subsidy, implemented by contract, through the inclusion of administrative clauses obligating the con tractor to use the Catalan language in all activi ties stemming from the contract. In this case, the language requirement may be considered a criterion for preferential consideration in the granting of the subsidy, The recipient must Catalanize those intrinsic elements of his performance having language implications, and must view standardization as an ongoing obligation. It is a measure aimed at building language awareness among the country's performing sectors.

Government may carry out whatever inspections and surveil-lance are necessary in order to guarantee the level of compliance set forth in the subsidy orders and in the list of specifications,

Consideraciones sobre el proceso de subvención y las posibilidades de intervencionismo administrarivo en matèria de normalización lingüística

Yvonne Griley

El procedimiento de la subvención siempre ha sído un medio de intervención en la política social. Las subvenciones estan relacionadas con programas sectoriales o con intervenciones puntuales desde los órganos de poder, que establecen las condiciones del otorgamiento de dicha subvención en función de unas finalidades de interès general para las comunidades.

Podemos asimilar las propuestas de actuación para la normalización lingüística a todo procedimiento que implique acción conjunta de una administración, o su representación a través de otras entidades, con un organismo.

Page 192

La intervención social en matèria de normalización lingüística desde las administraciones a través de la subvención puede ser directa (en concepto de industrias culturales y de normalización de las corporaciones locales) o indirecta (a través de las convocatorias habiüuales de subvención que las administraciones destinan en el ambito competèncial).

En Cataluna también existe lo que se denomina subvención condicionada a través de la figura del contrato, mediante la inclusion de clausulas administrativas que obliguen al contratista a utilizar la lengua catalana en todas las actividades fruto del contrato. En ese caso, puede entenderse la exigència lingüística como un criterio preferente de selección para el otorgamiento de la subvención. El beneficiario se ve obligado a catalanizar aquellos ele-mentos intrínsecos de su actuación que tengan incidència lingüística, y a entender la normalización como una constante. Se trata de una medida de concienciación lingüística de los sectores actuantes del país.

Las administraciones pueden realizar las actuaciones de inspección y de control necesarias para garantizar el cumplimiento de lo que se establece en las ordenes de subvención y en los pliegos de condiciones.

Page 193

-abstract/extracto-

Coofficial status and bilingualism in the autonomous University of Barcelona (1933-1939)

Oriol Nadal Badal

This article offers a historical analysis of the language policy followed in the Universitat Autònoma de Barcelona (Autonomous University of Barcelona), with special emphasis on the activities of the University's Board of Trustees, formed in June, 1933 and abolish-ed in November, 1934.

The University's governing stat-utes established the principle of «reciprocal coexistence» for the Catalan and Spanish languages and cultures. According to this principle, students as well as faculty mem-bers were free to express themselves in the language of their choice. A sign of this bilingualism was the determination to publish all university documents in both languages.

Before opting for bilingualism, the Board of Trustees rejected two other alternatives: 1) the division of each class into two; and 2) the crea-tion of two separa te universities, one Catalan and the other Spanish. According to the Board of Trustees, offering every subject in both Spanish and Catalan would not only be a heavy financial and material burden, but it would create two rival universities under the same roof. On the other hand, a separate Catalan university would attract most of the students, which would harm the State university. Furthermore, the Board of Trustees felt that there were simply not enough resources or personnel to start a new university.

Board member Américo Castro was worried by the possibility that this policy of bilingualism might in practice result in a neglect of Spanish. According to Castro, given the decline in the use of Spanish by both students and teachers (although 124 courses were taught in Catalan, and 130 in Spanish), one could cer-tainly question whether the university was indeed still a bilingual in-stitutíon. Castro also expressed his concern that the Spanish-language proficiency among graduating students might not be sufficient to permit them to practice a profession outside of Catalonia.

In actuality, says Nadal Badal, the policy of bilingualism was «a process of Catalanization» which was «pro-found» and «irreversible.»

Cooficialidad y bilingülsmo en la Universidad Autònoma de Barcelona (1933-1939)

Oriol Nadal Badal

Este articulo hace un anàlisis histórico de la política lingüística seguida en la Universidad Autònoma de Barcelona, con especial énfasis en la actuación del Patronato universitario, que nace en Junio de 1933 y queda derogado en Noviembre de 1934.

En el Estatuto de la Universidad Autònoma, se recoge el principio de la «recíproca convivència» entre las lenguas y culturas catalanas y castellanas. Según este principio, tanto alumnos como profesores son Iibres para expresarse en la lengua que prefieren. Signo de este bilingüismo es la determinación de publicar todos los escritos de la Universidad en los dos idiomas.

El Patronato rechaza dos alternativas antes de optar por el bilingüismo: 1) dividir cada càtedra en dos; y 2) crear dos universidades separadas, una catalana y la otra castellana. Según el Patronato, un desdoblamiento de las càtedras no solo seria oneroso financiera y material -mente, sinó que crearia dos universidades rivales bajo un mismo techo. Por otro lado, una universidad catalana aparte atraería a la mayoría

Page 194

de los alumnos, lo cual perjudicaria la universidad del Estado. Asimismo, el Patronato estima que no hay ni los recursos ni el personal suficiente para crear una nueva universidad.

Al patrono Américo Castro le preocupaba que esta política de bilingüismo, en la pràctica, llevarà al descuido del castellano. Según Castro, ante el descenso en el uso del castellano tanto por parte de estudiantes como de profesores (aunque se daban 124 asignaturas en catalan, y 130 en castellano), cabia preguntarse si la universidad seguia siendo efectivamente bilingüe. Castro también expresó la inquietud de que los alumnos que saliesen de la universidad no tuviesen los suficientes conocimientos del castellano para ejercer su carrera fuera de Catalurïa.

Para Nadal Badal, la política de bilingüismo era, de hecho, «un pro-ceso de catalanización profundo» e «irreversible».

-abstract/extracto-

Law and language standardization

Carles Anguela

Ten years af ter the language stand-ardization process was initiated in Catalonia, the use of Catalan in the courts and the legal profession is still the àrea the least progress has been made. It was not until 1993 that the Catalan Autonomous Government and the General Councíl of the Judiciary signed an important coopera tion agreement regarding Ianguage standardization. The agreement was a result of the 1992 trial programs carried out by the Con-sortium for Language Standardization as part of the Pilot Scheme in the Field of the Administration of Justice (epcaj).

Until 1992, standardization measures carried out in the legal field did not bring about spectacular advances, since they were not a part of an overall plan to change language hàbits. In the face of such a situation, the Consortium for Language Standardization devised the epcaj, based on the fact that institutional language use determines, in a decisíve fashion, individual Ianguage use. Given the low level of use and knowledge of Catalan in the court system, the implementation of the epcaj meant hiring language plan-ners (actíng as translators, advisers, or facilitators) in eight courtrooms in Catalonia.

In light of the totally positive results achieved by the EPCAJ, language standardization in the legal system should be urgently un-dertaken. A morè effective new measure, in accordance with the priorities indicated by epcaj, is to increase to the maximum the number of courts having a language planner. Catalan courses should also be organized for court personnel in courts having a planner, so that in the future the planner will no longer be indispensable. He would then be free to perform language standard-ization functions with other groups that make up the legal field (lawyers, notaries, etc).

Àmbito jurídico y normalización lingüística

Carles Anguela

A los diez años de iniciarse el pro-ceso de normalización lingüística en

Page 195

Cataluna, el uso del catalan en la Administración de Justicia y en los colectivos profesionales del ambito jurídico es todavía el punto mas dèbil dentro de este proceso. No ha sido hasta 1993 que la Generalidad de Cataluna y el Consejo General del Poder Judicial han firmado un importante acuerdo de colaboración en matèria de normalización lingüística, consecuencia del ensayo reali-zado durante 1992 por el Consorcio para la Normalización Lingüística dentro del programa de actuaciones llamado experiència piloto en el Campo de la Administración de Justicia (epcaj).

Hasta 1992, las actuaciones de normalización llevadas a cabo en el ambito jurídico no comportaran avances espectaculares al no formar parte de un plan integral para cambiar los hàbitos Iingüísticos. Ante tal situación, el Consorcio para la Normalización Lingüística programo la mencionada epcaj, basada en el hecho de que los usos lingüísticos de las instituciones determinan de manera decisiva los de los individuos. Dado el escaso uso y conocimiento del catalan en la Administración de Justicia, la epcaj supuso la adscripción de planificadores Iingüísticos (con funciones de traductor, asesor y dinamizador) en ocho juzgados de primera instància de Cataluna.

Ante los resultados totalmente positivos de la epcaj, es urgente em-prender de una forma decidida la

Page 196

normalización lingüística en el àmbito jurídico. La nueva actuación mas efectiva, siguiendo las líneas priori tari as indícadas por la epcaj, es aumentar al màximo el número de juzgados con planificador lingüístíco. Deben también organizarse cursos de catalan para los funcionarios de los juzgados con planificador, a fin de que en un futuro es te planificador no sea ahí imprescindible y pueda dedicarse a funciones de normalización lingüística en los otros colectivos que integran el ambito jurídico (abogados, notarios, etc).