El món de les expressions temporals (II): una aproximació a la història de l'expressió de la data. Segona part

En aquesta segona part de l'article dedicat a les expressions de la data, ens correspon d'estudiar les construccions incompletes que podem formar amb els tres elements que les componen: el dia, el mes i l'any.

D'antuvi, però, faig avinent que les expressions formades per la combinació del dia amb el mes i pel dia tot sol ja han estat estudiades en els apartats II.2.1 i II.2.2,²² puix que es tracta del mateix tipus de construcció. Així, doncs, analitzaré només les construccions formades pel mes i l'any, i les formades per l'any tot sol.

Cal advertir, però, que si en el cas de la data sencera en alguns casos he trobat poca informació, en les construccions de què ara tractaré, sovint la informació documentada ha estat quasi nul·la o nul·la del tot.

Per aquesta raó, he considerat pertinent de posar els exemples per ordre cronològic, sense diferenciar els gramàtics dels altres autors.²³ He omès expressament en l'exemplificació els casos adduïts per Joan Coromines i Antoni Rovira i Virgili en la seva polèmica sobre les expressions de data (Alamany, 1984, 83-110) i les adduïdes per Joan Solà dins Actes del Sisè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1983, 181-194). Si en algun cas coincideixen és perquè jo també les he trobades en el buidatge de la bibliografia.

Per redactar aquesta segona part de l'article sobre la història de la data, a més de tota la bibliografia referenciada en la primera part de l'article (cf. 1.2.2, 1.2.3 i II.4), he consultat una vintena d'obres més -incloses a l'epígraf III.7- a fi de poder ser més exhaustiu en el repertori de fórmules i exemples.

Page 35

any Un any: 1932, 1987...; o bé un decenni: 60, 80...; o bé un període Un any: 1932, 1987...; o bé un decenni: 60, 80...; o bé un període el precedeix està en plural. dia Un dia del mes: 3, 5,30... dcvb Diccionari català-valencià-balear dglc Diccionari general de la llengua catalana gec Gran Enciclopèdia Catalana MES Un mes: gener, febrer...

Les construccions formades pel mes i l'any, o pel mes tot sol amb valor concret, que he trobat en el buidatge que he fet, es presenten, si atenem a la preposició i/o l'article que precedeixen el mes, sota vuit fórmules bàsiques diferents:

[51] a. a MES *;²⁶

2. al [mes del mes *;

3. en mes *;

   d, en el [mes de] mes *;

5. per mes *:

5. per mes *;

6. pel [mes de] mes*;

7. el [mes de] mes *;

8. [mes de] mes *.

   El fet que l'expressió del mes (concret) porti al darrere l'any, o no el porti, és irrellevant per a aquest estudi.

   En els subapartats que segueixen dono la informació que he pogut aplegar de cadascuna de les construccions [51]. En primer lloc, poso la fórmula general de l'expressió i en dono uns quants exemples, i tot seguit exposo l'opinió dels teòrics que se n'han ocupat (si és que cap ho ha fet).

1. El mes precedit de la preposició a Fórmula general:

   [52] a mes *.*

   No n'he trobat cap exemple, ni antic ni modern, amb valor concret. Tanmateix, el fet d'haver trobat expressions com aquesta amb valor ge-

   Page 37

   nèric (cf. III.4.a), em fa pensar que realment es deuen liaver donat en algun moment.

2. El mes precedit de la contracció al Fórmula general:

   [53] al (mes de\ mes *.m Exemples antics:²⁷

   [54] 3. «e açò fo al mes de juny, en l'any 1284» (Desclot, 237);

2. «e hauré a tornar al setembre onsevulla que sia lo papa» (Epistolari del Renaixement, vol. I, 1977, 29);

3. «En lo any 1503, al mes de Setembre entrà lo Rey* (Bosch, 1628, 61).

   Exemples moderns:

1. «Era l'any 1917 que moria -a l'agost d'aquell any- Prat de la Riba» (Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 29.12.1933, 3);

2. «Al mes de 'julio' anirem a estiuejar-» (Valor, 1979, 169).

3. «Havent tret tan bones notes, al juny es presentarà al premi» (Valor, 1983, 28);

4. «des del seu inici al mes d'octubre del 1981 fins al juny del 1982» (Avui, 10.8.1983, 19);

5. «Quan, al mes de setembre de 1982, a punt de finalitzar el debat parlamentari» (El Món, 12.8.1983, 7).

   Sembla que, com en el cas de l'any (cf. III.5.1.tí), aquesta seria l'expressió que hauria preponderat si el català hagués pogut evolucionar normalment.

   Segons Joan Solà (1983, 182), hi ha «un vici que avui es troba escampat de manera alarmant pels papers impresos de tot el domini lingüístic. El vici consisteix a suprimir qualsevol preposició de les expressions temporals».

   Aquest mateix autor, en un recull d'articles publicat l'any 1984, ens explica per què, en opinió seva, es donen aquest «vici» i d'altres: «És natural. Una llengua deixada de la mà de Déu i perseguida de la dels homes durant tants segles, sotmesa, d'escreix, a la fortíssima pressió de llengües vei-

   Page 38

   nes o de llunyanes [...], ha d'estar contínuament a l'aguait, perquè a cada pas ensopega amb dubtes nous, amb inesperades temptacions de so-lecismes, amb vicis més o menys passatgers i més o menys disfressats d'esnobismes.

   »En voleu exemples? Són vicis no gaire antics que encara podem foragitar els dos següents: [...]; l'estalvi de preposició en certes expressions temporals ("Les eleccions generals celebrades l'octubre"), en lloc de "per o a l'octubre"» (Solà, 1984, 94).

   Milà Segarra reconeix (1984, 18): «Ignorem quina és la preposició que ha de precedir els temporals que es refereixen als mesos de l'any -sembla que per Fabra (1918: epígraf 128, II) hi era possible la preposició per (Pel maig cada dia un raig), la qual cosa no vol dir que a no entri en aquest context [A l'agost a les set ja és fosc)-». I, en nota al peu de la mateixa pàgina, afirma: «Sembla que la diferència entre els temporals precedits de la preposició per i aquells que són introduïts per la preposició a és merament aspectual: així com els primers indiquen duració en el temps, els segons, en canvi, no ho fan. A partir d'exemples com el que he donat de temporals precedits per la preposició per, alguns gramàtics (Jané, 1968, 196)²⁸ han deduït que els temporals que es refereixen als mesos i a determinades èpoques de l'any s'introdueixen exclusivament amb aquesta preposició, tinguin o no tinguin valor duratiu, a diferència d'aquells que assenyalen les parts del dia, que han d'anar introduïts per la preposició a.»

   Però Segarra afegeix (1984, 19): «En un primer moment havia pensat que una possible solució d'aquest desgavell fóra acceptar les indicacions de Fabra pel que fa a l'absència de preposició (el 1894; l'any 1894; vindré dissabte), amb una lleu modificació que afectaria les frases temporals [...], i també les acceptaríem pel que fa a la presència de a en els temporals que es refereixen a parts del dia (al matí, a la tarda), afegint-hi tots els altres SNs genèrics susceptibles de formar part d'un temporal (a la primavera, a l'hivern, al març...). Els que no ho són (dia, mes, setmana,..) i aquells que, per la presència d'un modificador, deixen de ser-ho, anirien sense preposició (el dia 10 de juny, la nit del 10 de juny, el maig del 68...).²⁹ Ara bé, la solució definitiva haurà de comptar amb l'aquiescència dels diferents parlars catalans. La informació que aporten els parlars occidentals sobre l'ús pre-posicional contradiu, en certa manera, la hipòtesi que he formulat anteriorment.»

   Page 39

   Hi estic d'acord si és que Segarra entén per «SNs genèrics» els que fan referència a fets que s'esdevenen cada any per la mateixa època (vegeu III .6),

3. El mes precedit de la preposició en Fórmula general:

   [56] en mes *. Exemples antics:

   [57] a. «jo en desembre de 1835» (Estorch, 1857, 304);

2. «en recórt de la Gran Exposició Regional selebrà (...) en juliol del an 1883» -text del 1885- (Martí i Moran, 1986, 392);

3. «Havian entrat en Octubre» (Bosc de la Trinxeria, 1887, 46);

4. «En Setembre de 1238 començà lo setge» (Font i Sagué, 1907, 73);

5. «En Juny de 1809 se trobavan devant Girona 30.000 francesos» (Font i Sagué, 1907, 162).

   Exemples moderns:

   [58] a. «nat a la ciutat de València en agost de 1240» (Sanchis

   Guarner, 1980, 136);³⁰

2. «la publicació de les quals, en gener de 1913, l'havia sorprès» (Pérez, 1982, 42, nota).

   Coromines la va condemnar el 1946, en la famosa polèmica que va mantenir amb Rovira i Virgili: «Si diem "això va passar el 1940" també diem "va passar l'agost" o "per l'agost" i no pas "en agost"» (Alamany, 1984, 92).

   Joan Solà (1983, 189-190), amb una perspectiva diferent, es planteja: «Hi ha encara variants dialectals, que probablement no són massa importants i que caldria poder distingir de les expressions d'influència externa.» I es qüestiona, concretament, si ho és la construcció que ara estudiem.

   Aquesta expressió és força viva al País Valencià, Juntament amb l'expressió de l'any tot sol precedit de la mateixa preposició. És lògic pensar que l'una reforça l'altra, com passa amb l'article tot sol davant l'any i davant

   Page 40

   el mes en el català central (vegeu III.5.1.d i III.3.1.g). Cal tenir en compte també la pressió de l'espanyol, especialment intensa en aquell país, el qual idioma fa servir exclusivament en any i en mes.

4. El mes precedit del grup en el Fórmula general:

   [59] en el [mes del mes *. Exemples antics:

   [60] a. «e fon en lo mes de juliol en l'any 1280» (Desclot, 147);

2. «sian tornats en València [...], en lo mes d'abril» (Muntaner, 14);

3. «per una malaltia que n'hac lo dit pubill, en lo mes d'octubre prop passat [1437], quinze sous» (Epistolari del segle XV, 1926, 104);

4. «avisant-vos com en lo mes proppassat [...] me donà una Uetra vostra» (Epistolari del Renaixement, 1977, vol. I, 111);

5. «particularment en lo any 1598, en lo mes de Maig» (Bosch, 1628, 62);

6. «Aquest, en lo mes de juliol del corrent any [1640], era anat a la vila de Madrid» (Les Corts Generals, 1976, 154);

7. «fo publicada en lo mes de maig de l'any [...]» -còpia d'un text del s. XVII- (Alòs-Moner, 1932, 172);

8. «fer reducsió de ditas monedas en lo mes de abril any 1653» -text del 1684- (Martí i Moran, 1986, 235);

9. «fins [i tot] en lo mes de desembre» (Robert, 6.8.1865, XII);

10. «Vers l'any mil, en lo mes de Janer» (Bosch de la Trinxe-ria, 1887, 358);

11. «que com en lo any propassat de M.CCCC.LXXVIII ço es en lo mes de abril» (Dietari, vol. III, 1894, 135).

    Exemples moderns: no n'he trobat cap.

    Aquesta és, sens dubte, la construcció més emprada pels medievals, en consonància amb l'expressió de l'any precedida del grup en el (vegeu II.2.3 i III.5.2.C).

    Page 41

5. El mes precedit de la preposició per Fórmula general:

   [61] per mes*.26 Exemples antics:

   [62] «Per Septembre, los dos jovens tornaren» (Pin, 1887, 35).

   Exemples moderns: no n'he trobat cap. No he trobat cap autor que en parli.

6. El mes precedit de la contracció pel Fórmula general:

   [63] pel [mes del mes *. Exemples antics:

   [64] «'s casarian pel Agost» (Pons, 1893, 129). Exemples moderns:

   [65] a. «Es van prometre pel setembre i es casaran pel maig»

   (DGLC, sota prometre);

8. «pel maig 1961» (Dalmau, 1962, 55);

3. «expression de la date: [...] pel: en janvier: pel gener, per l'agost: en aoút» (Creixell, 1974, sota e);³¹

4. «Per l'abril de 1931» (gec, vol. 8, sota Gibanel, Agustí);

5. «entraren en vigor per l'octubre del 1979» (gec, vol. 16, sota Panamà);

6. «pel gener va formar...» (Avui, 9.8.1983, 19).

   Pel que fa als teòrics, vegeu el que diuen Solà a l'epígraf III.3.1.b i Coromines a l'epígraf III.3.1.C.

   Page 42

7. El mes precedit de l'article el Fórmula general:

   [66] el ímes del mes *.*

   Exemples antics: no n'he trobat cap en les obtes buidades.³² Exemples moderns:

   [67] a. «Les eleccions a diputats seran el mes de maig» (dglc, sota elecció);

2. «El febrer de 1920 hi ha quatre dies seguits sense conversa» (Fabra, 1954, 5 -nota a peu de pàgina de la Nota editorial-);

3. «tingué lloc el març de 1560» (gec, vol. 1, sota Amboise, conjuració d');

4. «El mes de juliol anirem a estiuejar» (Valor, 1979, 70);

5. «El febrer de 1983 [...] el govern decretà l'expropiació de les 231 empreses» (gec, vol. 16, sota Rumasa);

6. «no he treballat ni el juny ni el juliol» (Avui, 7.8.198.3, 20).

   Pel que fa als teòrics, vegeu el que diuen Solà a l'epígraf III.3.1.b i Coromines a l'epígraf III.3.1.C.

8. El mes sense preposició ni article al davant Fórmula general:

   [68] [mes del mes *.*

   No he trobat cap exemple, però no descarto la possibilitat que s'hagi donat com a forma simplificada de les fórmules [51.a-g] damunt dites (vegeu III.4.h).

   Page 43

[69] a. * en el any any;³³

2. * de any;

3. * dt V l'any l any;

4. * [any] any.

1. L'any precedit del grup en el Fórmula general:

   [70] * en el any any.³³ Exemples antics:

   [71] a. «e fon en lo mes de juliol en l'any 1280» (Desclot, 147); b. «Escrita en Tortosa, a cinc d'agost, de ma pròpia mà, en l'any mil quatre cents vint» [Epistolari del segle XV, 1926, 47).

   Exemples moderns: no n'he trobat cap. No he trobat cap autor que en parli.

2. L'any precedit de la preposició de Fórmula general:

   [72] * de any.³³ Exemples antics:

   [73] a. «jo en desembre de 1835» (Estorch, 1857, 304);

2. «En Setembre de 1238 començà lo setge» (Font i Sagué, 1907, 73).

   Page 44

   Exemples moderns:

   [74] a. «El febrer de 1920 hi ha quatre dies seguits sense conversa» (Fabra, 1954, 5 -nota a peu de pàgina de la nota editorial-);

2. «el mes de febrer de 1966 [...] reproduíem aquest fragment» (Artells, 1969, vol. I, 88);

3. «nat [...] en agost de 1240» (Sanchis Guarner, 1980, 136);

4. «en gener de 1913» (Pérez, 1982, 42, nota).

   Diu Coromines (Alamany, 1984, 99): «La construcció freqüent del tipus "11 d'octubre 1459" ens indica la raó profunda d'aquesta absència d'article: 1459 figura com un veritable numeral que és, i pot estar isolat o unit al context per una preposició, però no pot dur article precisament perquè no és un substantiu, sinó un nombre, i els numerals no duen article de cap mena quan funcionen com a tals.»

   Rovira i Virgili, amb arguments molt subjectius, afirma: «Més m'estimo, dins el text d'un escrit, posar "el 20 d'agost del 1940" que "el 20 d'agost de 1940", "per l'agost del 1940" que "per l'agost de 1940", "abans del 1940" que "abans de 1940". Ho troob més escaient, de millor dring, i més natural i tot. La fórmula sense l'article davant l'any, té una mica de fredor notarial i burocràtica» (Alamany, 1984, 93).

   Badia i Duarte afirmen: «L'ús de la contracció "del" davant de l'any no serà mai considerat necessari, ni tan sols preferible al de la preposició simple "de" directament davant l'any (p. e.: el 23 de gener de 1978)» (Badia i Duarte, 1979, 54).

3. L'any precedit de la contracció del Fórmula general:

   [75] * der l'any i any,³³ - L³⁴

   Exemples antics:

   [76] a. «fo publicada en lo mes de maig de l'any [...]» -còpia d'un text del s. XVII- (Alòs-Moner, 1932, 172); b. «en recórt de la Gran Exposició Regional selebra [...] en juliol del an 1883» -text del 1885- (Martí i Moran, 1986, 392).

   Page 45

   [ VEA EL TEXTO EN EL PDF ADJUNTO ]

   Reproducció facsímil de h carta de Joan Coromines, publicada el mes d'octubre del 1946 a la revista «Quaderns de l'Exiti», que fou motiu de la famosa polèmica entre aquest autor i Antoni Rovira i Virgili sobre les expressions de data.

   Page 46

   Exemples moderns:

   [77] a. «per l'octubre del 1979» (gec, vol. 16, sota Panamà);

2. «des del seu inici al mes d'octubre del 1981 fins al juny del 1982» (Avui, 10.8.1983, 10);

3. «fou ferit greument el mes de juny del 1937» (Avui, 11.8.1983, 11).

   Joan Coromines va encetar involuntàriament el 1946 la famosa polèmica amb Antoni Rovira i Virgili afirmant: «Fa uns quinze anys i més que es va cridar l'atenció sobre la incorrecció de la fórmula "tal cosa es va fer en 1940" (per exemple), que cal substituir per "es va fer l'any 1940" o "el 1940", amb article.³⁵ D'ací alguns correctors gramaticals van deduir erra-dament que en les dates els anys han de dur sempre article i que no es pot dir "l'hivern de 1940" o "20 d'agost de 1940", per ex., sinó "del 1940", i el costum d'escriure d'aquesta darrera manera (o, més ben dit, de corregir les proves de manera que la gent escrigui així, perquè això és una mania de corrector gramatical) s'ha estès de tal manera que perillem de deixar que aquesta innovació artificial es consolidi. [...] Però no hi ha cap raó per a canviar el costum tradicional de no usar l'article amb l'any complet quan va precedit del nom d'un mes o una estació o en general quan duu una preposició davant. Fer-ho d'una altra manera ens conduirà, si som conseqüents, a escriure "el 20 de l'agost del 1940", per ex., cosa que és ridícula; car si diem "això va passar el 1940" també diem "va passar l'agost" o "per l'agost" i no pas "en agost". No hi ha, doncs, cap raó en aquest cas per a violentar l'ús tradicional. Així m'ho havia dit moltes vegades Mestre Fabra abans de 1939, i no dubto que continua pensant igual. És de doldre que no hagi trobat ocasió d'escriure-ho públicament, però el cas és que així ho practica en la seva correspondència: tinc a la vista una carta seva on parla d'una del "30 d'agost de 1944"» (Alamany, 1984, 91-92).

   Rovira i Virgili, el 1947, li contestà: «No considero prou encertada la seva tesi. [...] Ben cert: la fórmula "el 20 d'agost de 1940" no és incorrecta. [...] Però jo no trobaria just que es titllés d'incorrecta la fórmula "el 20 d'agost del 1940". Al meu entendre, totes dues fórmules són acceptables, i en cap de les dues no sé veure allò que se'n diu una incorrecció. Em sembla que cadascú pot emprar la que més li plagui, o fer ús de totes dues i d'altres encara, puix que no són aquelles soles les que hi ha.

   Pel que toca a la datació de les lletres, és notori que hom tendeix per tot arreu a adoptar una forma comprimida, com "20 agost 1940" i per això és freqüent l'ús exclusiu de signes numèrics: "20-VIII-1940" i "20-8-

   Page 47

   1940". Jo dato quasi sempre les.meves lletres en l'última forma. Aquest petit problema no és purament gramatical.

   »Amb tot, no vull estar-me de dir que prefereixo, en el llenguatge literari, la fórmula que posa l'article davant la xifra de l'any. Més m'estimo, dins el text d'un escrit, posar "el 20 d'agost del 1940" que "el 20 d'agost de 1940", "per l'agost del 1940" que "per l'agost de 1940", "abans del 1940" que "abans de 1940". Ho trobo més escaient, de millor dring, i més natural i tot. La fórmula sense l'article davant l'any, té una mica de fredor notarial o burocràtica.

   »Com podria ésser incorrecta la fórmula amb l'article el, si no és altra cosa que la locució "de l'any tal", un cop suprimit el substantiu any, que resta sobreentès? Essent lícit dir Kel 20 d'agost de l'any 1940" també ho és dir "el 20 d'agost del 1940". En la darrera part d'aquesta data suprimim el mot any amb el mateix dret que en la primera part suprimim el mot dia» (Alamany, 1984, 92-93).

   Coromines, l'any següent, va reconèixer: «1r. Que no és problema de gran importància. 2n. Que per aquesta raó, entre altres, no és una qüestió que es pugui resoldre amb condemnacions categòriques; per tant cap de les dues construccions no es pot considerar inadmissible en bon català. 3r. Que en el segle xxè i àdhuc en el xixè hi ha hagut vacil·lacions en aquest punt. 4rt. Que la manca d'article no solament no és un castellanisme, sinó que és tradicional i inatacable, i els correctors que introduïen aquella partícula queien en un excés de zel o més exactament en una deformació arbitrària del nostre llenguatge literari» (Alamany, 1984, 97).

   Rovira i Virgili li respon, entre d'altres coses, que «la generalització de l'última fórmula, "la fórmula sense article", és deguda a la imitació del castellà, encara que no es tracti d'un castellanisme rebutjable ni d'una cosa nova, fóra imprudent negar-ho» (Alamany, 1984, 102).

   Finalment, Coromines, atès que totes dues expressions es poden considerar com a correctes, conclou: «Abstinguin-se els correctors de català d'esmenar l'estil dels autors en aquest punt i deixin que l'idioma endegui espontàniament la qüestió: això és tot» (Alamany, 1984, 110).

   Més amunt hem vist que Badia i Duarte s'inclinen també per l'ús de la preposició de tota sola (cf. III.3.2.b).

4. L'any sense preposició ni article al davant Fórmula general:

   [78] * [any] any. Exemples antics:

   Page 48

   [79] «en lo mes de abril any 1653» -text del 1684- (Martí i Mo-ran, 1986, 235).

   Exemples moderns:

   [80] «Pel maig 1961» (Dalmau, 1962, 55).

   Coromines en parla referint-se a la data sencera (cf. III.3.2.b) i Rovira i Virgili (Alamany, 1984-105) li respon: «La fórmula sense preposició ni article ("10 d'abril 1450") no entra en discussió, i jo mateix la citava com a corrent des de segles enrera.»

   Tanmateix, aquesta fórmula és potser massa encarcarada per fer-la servir dins de text; és més pròpia de la datació de documents i cartes (vegeu II.2.3).

[98] a. a l'any any;

2. en any;

3. Ten l'any [de] l any;

4. per l'any "I ANY; pel

5. [ífe] "jany el

6. any any.

1. L'any precedit de la contracció al Fórmula general:

   [99] a l'any l any. al

   Exemples antics:

   [100] a. «Fou al 83, l'endemà de la Mare de Deu d'Agost» (Bosch de la Trinxeria, 1887, 272).

2. «morí al any següent» (Font i Sagué, 1907, 88);

3. «fet a l'any 1628» (Vidiella, 1984, 70);

   Exemples moderns:

   [101] «La seva mort al 1949» (Alamany, 1984, 84).

   Diu Segarra (1984, 18-19): «A la -llengua escrita, les vacil·lacions entre presència i absència de la preposició a són abundants, i no sols en aquests SNs que acabo d'esmentar sinó també en d'altres casos en què la normativa vigent és força explícita (el 1894; l'any 1894; sot» dissabte). Així doncs, hi podem trobar el 1894 i l'any 1894 al costat de al 1894 i a l'any 1894; a la nit, al juny, però la nit del 23 de febrer i el juny de l'any passat [...]. En un primer moment havia pensat que una possible solució d'aquest desgavell fóra acceptar les indicacions de Fabra pel que fa a l'absència de preposició (el 1894; l'any 1894; vindré dissabte), amb una lleu modificació que afectaria [...] "els" SNs genèrics susceptibles de formar part d'un temporal (a la primavera, a l'hivern, al març...). Els que no ho són (dia, mes, set-

   Page 54

   mana...) i aquells que, per la presència d'un modificador, deixen de ser-ho, anirien sense preposició (el dia 10 de juny, la nit del 10 de juny, el maig del 68) Ara bé, la solució definitiva haurà de comptar amb l'aquiescència dels diferents parlars catalans. La informació que aporten els parlars occidentals sobre l'ús preposicional contradiu, en certa manera, la hipòtesi que he formulat anteriorment. Les conclusions a què he arribat, després d'haver fet un petit sondeig entre parlants de Tortosa i d'altres procedents de la comarca d'Urgell, són, en primer lloc, que l'ús de la preposició a predomina sobre l'absència -amb desigualtats considerables segons generacions (ús més abundant de a en els vells que en els joves)-, que a és general en casos que preveu la normativa vigent (a la nit...; al juny...) i en casos que no preveu (al 1978, a l'any 1978)».

   Solà diu, respecte a aquesta qüestió (1983, 189-190): «Hi ha encara les variants dialectals, que probablement no són massa importants i que caldria poder distingir de les expressions d'influència externa. Per exemple, caldria determinar si són d'influència forana les construccions de 14d-c, molt usuals al País Valencià (alguna, trobable ja amb més extensió) [...] 14 [...]

   »b a l'any 40 (Raimon).-L'altre cop seria [...] al 1980. - fou imposat per Síria al 1976 ("El Món", 3.9.82, pàg. 4 les dues).» Ni Coromines ni Rovira i Virgili es plantegen en cap moment aquesta possibilitat durant llur polèmica (Alamany, 1984, 83410).

2. L'any precedit de la preposició en Fórmula general:

   [102] en any. Exemples antics:

   [103] a. «lo qual fon en lo any 1652, en 1653» (Olmos i López, 1985, 42);

2. «la que imprimí en València en 1491» -text del 1763- (Martí i Moran, 1986, 278);

3. «lo vocabulari de nostra acadèmia imprès en 1814» (Ballot, 1815, xn);

4. «i d'allí aportats [...] en 1391» -text del 1859- (Martí i Moran, 1986, 354);

5. «comensada en 1819 y consagrada en 1858» (Verdaguer, 1887, 168);

6. «En 1321 se casà* (Font i Sagué, 1907, 72).

   Page 55

   Exemples moderns:

   [104] a. «En 1914» (Fabra, 1919, 247);

2. «Les colònies es confederaren en 1781» (dglc, sota confederar);

3. «En 1894 (millor: l'any 1894 o el 1894)» (dglc, sota en);

4. «imprès a Lleida en 1572» (Sancbis Guarner, 1950, 56);

5. «expression de la date: a) en 1900: el (en) 1900» (Creixell, 1974, sota en);

6. «En publicar en 1915 [...] la primera edició de la Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana» (Sanchis Guarner, 1980, 55);

7. «publicat pel mateix Institut en 1917» (Pére, 1982, 102);

8. «aconseguí una notable liberalització del sistema en 1980» (gec, vol. 16, sota Europa).

   Coromines, el 1946, la considerava incorrecta: «Fa uns quinze anys i més que es va cridar l'atenció sobre la incorrecció de la fórmula "tal cosa es va fer en 1940" (per exemple), que cal substituir per "es va fer l'any 1940" o "el 1940", amb article» (Alamany, 1984, 91).

   En canvi, Rovira i Virgili no gosa condemnar-la «rodonament»: «I aquesta fórmula, "el 1940", gens tradicional en català, és admesa i preconitzada pel senyor Coromines, que considera incorrecta la construcció "en 1940".

   »M'avanço a dir que jo prefereixo la construcció "el 1940", la qual faig servir anys ha. L'expandiment vuitcentista de la construcció "en 1940", deu ésser d'influència castellana, encara que tinguin també aquesta construcció el francès i l'anglès. Però que sigui incorrecta o rebutjable, no m'atreviria a afirmar-ho rodonament. Carles Riba i altres, no en volen prescindir. En l'antic català abunden les construccions anàlogues amb els noms d'estacions i de mesos. El principal motiu que me n'aparta és el comprovar que en el llenguatge parlat, almenys el del dialecte central, la gent no s'hi avé. L'home del carrer diu "vaig néixer l'any 1900" i s'avindrà a dir "vaig néixer el 1900"; no dirà "vaig néixer en 1900"» (Alamany, 1984, 103).

   Joan Solà, parlant de la polèmica, comenta: «Quant a 1, " 'Tal cosa va succeir en 1940'", Rovira l'hauria bandejada, però no gosava condemnar-la perquè la trobava a la ploma de bons escriptors. Els arguments adduïts per l'un i per l'altre no acaben de convèncer. A fi de comptes conclouen que totes aquestes fórmules són lícites i que és cosa de l'escriptor de fer-ne la tria. Tanmateix, a tots dos els semblava que la fórmula 1 (en + any) era sospitosa» (Solà, 1983, 182).

   Ruaix (1981, 147, nota) assenyala: «Les dates que indiquen només l'any poden introduir-se amb la preposició en o també amb l'article el o el grup

   Page 56

   nominal l'any: Pompeu Fabra va néixer en 1868, o bé el 1868, o bé l'any 1868.»

3. L'any precedit del grup en el Fórmula general:

   [105] en l'any [tó] lany. Vel

   Exemples antics:

   [106] a. «Açò fo en Tan de l'Encarnació tenént 1229» (Desclor, 105);

2. «en l'any de mil dos-cents vuitanta-cinc» (Muntaner, vol. I, 232);

3. «morí en l'any 1396» -text del 1495- (Alòs-Moner, 1932, 178);

4. «En lo any 1344 tornà Rosselló» (Bosch, 1628, 108);

5. «y molt en particular en lo que en lo any 1628 tingué» -text del 1640 o del 1641- (les Corts Generals, 1976, 356);

6. «lo qual fou en lo any 1652, en 1653» (Olmos i López, 1985, 42);

7. «fet en lo any 1599» (Capítols, 1702, 19);

8. «com se practicà després de la mort del Rey Don Martí, en lo any 1412» (Despertador, 1713, 4);

9. «que imprimí en l'any 1734» -text del 1736- (Martí Moran, 1986, 261);

10. «I axí, havénd entrat Cathalón en est Principad en l'an 754 de Christo Senor» (Ullastra, 1743, 27);

11. «foren creats en la ciutat de Tolosa en lo any de 1323» -text del 1859- (Martí i Moran, 1986, 354);

12. «comensarenla à edificar en lo any 1158, y acabarentla en lo any 1178» (Despuig, 1877, 36);

13. «Que com en lo any propassat de M.CCCC.LXXVIII ço es en el mes d'abril» (Dietari, vol. III, 1894, 135).

    Exemples moderns:

    [107] a. «E« l'any de gràcia 1868» (Fabra, 1919, 247);

2. «quan, en l'any 1938, refeu» (Coromines, 1971, 169);

3. «havent-bi també a Elx un repartiment suplementari en el 1276» (Sanchis Guarner, 1980, 130);

   Page 57

4. «dues composicions poètiques datables en el 1268 i el 1285»-(Sanchis Guarnet, 1980, 136).

   Sens dubte aquesta ha estat la construcció més emprada en l'antigor (vegeu també II.2.3).

4. L'any precedit de la contracció pel Fórmula general:"

   [108] per l'any "l any. pel

   No n'he trobat cap exemple, ni antic ni modern. Tanmateix, el fet d'haver trobat expressions com aquesta referides a més d'un any (cf.III.5.2.d), i també expressions amb el més precedit d'aquesta mateixa preposició-(cf. III.3.1.Í), em fa pensar que realment es deuen haver donat en aigua moment.

5. L'any precedit de l'article el Fórmula general:

   [109] l'any [...]any. d

   Exemples antics:

   [110]' a. «E aquí en València l'any de m.CC.lxxvi.vi.» (Jaume I, 566);

2. «que morí [...], l'any de 1285» (Muntaner, vol. I, 138);

3. «celebrades en la vida de Murvedre l'any m.cccc.xxviii»-(Furs, vol. III, 115);

4. ..«La guerra que [...] tingueren en Rosselló lo any 1222»

   (Bosch, 1628, 56);

5. «que l'any 1732. imprimí» -text del 1736- (Martí i Mo-ran, 1986, 260);

6. «escrita en llemosí, l'any 1498» -text del 1763- (Martí i Moran, 1986, 279);

7. «Açò escrivia l'any 1892» (Tallander, 1898, xi).

   Page 58

   Exemples moderns:

   [111] a. «.adoptada per Voltaire el 1731» (Fabra, 1911, 120);

2. «Jaume I và morir l'any 1276» (Fabra, 1912, 139);

3. «vaig néixer el 93» (dglc, sota compte);

4. «Fou doctorat l'any noranta-vuit» (dglc, sota doctorar);

5. «En 1894 (millor: l'any 1894 o el 1894)» (dglc, sota en);

6. «X traspassà (d'aquesta vida) l'any 1496» (dglc, sota traspassar);

7. «El pont fou construït l'any trenta» (Fabra, 1956, 89);

8. «va morir l'any catorze» (Fabra, 1956, 92);

9. «El 697 Cartago va caure en mans dels sarraïns» (Xamena, 1978, 28);

10. «Això es va esdevenir l'any 1956» (Jané, 1979, 239);

11. «fou impresa a Barcelona el 1481» (Sanchis Guarner, 1980, 151);

12. «El 1936 passà a Esquerra Republicana» (Pérez, 1982, 125);

13. «fou convocada el 1964» (Avui, 7.8.1983, 6);

14. «El darrer plantejament en aquesta línia es va fer l'any 1970» (El Món, 12,8.1983, 10).

    Aquesta és la fórmula preferida per Coromines, tot i que Rovira i Virgili discrepa de la variant el any, per tal com la considera una innovació (vegeu Alamany, 1984, 103).

    Vegeu també el que diuen Segarra a l'epígraf III.5.1.a i Ruaix a l'epígraf III.5.1.b.

    Jané, en un dels seus recordats articles a l'Avui, apunta: «L'ús de les preposicions davant certes designacions de temps ha originat sempre nombroses vacil·lacions. Cal convenir que la complexitat d'aquestes designacions fa difícil de reduir-les a un esquema dar i precís, però bé poden dir que, en general, l'ús modern, en els textos' normalitzats, tendeix, sempre que és possible, a l'eliminació d'aquestes preposicions. Així, per exemple, Ja Gran Enciclopèdia Catalana, que conté tants milers de referències històriques, prescindeix sistemàticament de la preposició a davant les designacions d'anys i de segles en què va tenir lloc tal o tal esdeveniment: El 985 (ara farà mil -anys!) Barcelona sofrí la devastadora envestida d'Almansor... El 1266 i el 1268 Jaume I traspassà a "Barcelona el dret de nomenar eh cònsols» (Avui, .27.9.1983). Aproximadament un any i mig després, també en una columna de YAvui, torna a insistir en aquest argument: «en la indicació de l'any o del segle en què es va esdevenir tal o tal fet, cas en què hi ha hagut moltes vacil·lacions quant a l'ús de la preposició a, la Gran Enciclopèdia Catalana va adoptar el criteri, que es manté al llarg dels quinze volums de què cons-

    Page 59

    ta l'obra, de prescindir de la preposició: Maragall va néixer el 1860 (o l'any 1860)» (Avui, 15.3.1985).³⁶

    Pel que fa a la preposició de, Estorch (1857, 193) comenta, en una nota a peu de pàgina: «Lebrija reprueba que se diga: ciutat de Vich, lo any de 1814; porque dice que la cíudad es Vich y no de Vich, el ano no es de 1814 sinó 1814. Creo que la crítica esta bien hecha; però el uso lo ha que-rido así.»

    Considero que no tindria fonament mantenir actualment aquesta preposició per tal com ha desaparegut totalment el sentit d'acompanyar el sintagma nominal que feia de complement del nom del mot any (vegeu II.2).

    F) L'any sense preposició ni article al davant Fórmula general:

    [112] any any. Exemples antics:

    [113] a. «celebrà a Monsó any 1373» (Bosch, 1628, 68);

2. «fe donaren per lo Rey Luys any 883» (Bosch, 1628, 167).

   Exemples moderns: no n'he trobat cap. No he trobat cap autor que en parli.

Fórmules:³⁷

Page 60

[114] a. als anys any;³⁸

2. en any;

3. en els anys any;

4. pels anys any;

5. els anys any.

   Com podem veure, aquestes fórmules [a-e] coincideixen perfectament amb les cinc primeres de l'epígrag III.?. 1 (cf. [98.a-e]), per tal com, formalment, són una ampliació d'aquelles.

   Cal advertir, però, que en les construccions referides a més d'un any, l'abreviació any pot equivaler a fórmules ben diverses. Vegem-ho:

   [115] a. any (en desenes);

2. any-any (tots dos en desenes);

3. any-any (el primer en milers i el segon en desenes);

4. any-any (tots dos en milers);

5. ANY i ANY.

   I, ara, exemplificat (trio només una de les manifestacions possibles):

   [116] a. els anys 60;

2. els anys 60-80;

3. els anys 1960-80;

4. els anys 1960-1980;

5. els anys 1960 i 1980.

   Parem atenció que la fórmula [114.a], les fórmules [115,b-d] i la fórmula [114.c] tenen significats força diferents, encara que en algun cas puguin coincidir (cf. III,5.2.b).

4. Els anys precedits de la contracció als Fórmula general:

   Page 61

   [117] als anys any.3B Només n'he trobat aquest exemple modern:

   [118] «Als anys 20 d'aquest segle comença a posar-se...» (El Món, 12.8.1983, 10).

   Recordem que tots els autors que he citat (llevat de Segarra) es decanten clarament per la fórmula sense preposició davant l'article en el cas de l'expressió referida a un any (cf. IILS.l.d). Sembla lògic pensar que, en el cas de l'expressió referida a més d'un any, s'hi ha d'aplicar la mateixa sistemàtica.

   Jané prefereix també la fórmula sense preposició, tal com ens ho demostra la resposta a una consulta privada que va publicar en el vol. III dels Aclariments lingüístics (1973, 115-116): «Quan es parla dels anys vints i dels anys trentes, hom es refereix, d'una manera poc determinada, general, als anys de les dècades compreses entre 1920 i 1930, i entre 1930 i 1940. Ara: nosaltres creiem, coincidint amb el criteri de nombroses publicacions, que cal dir els anys vint i els anys trenta. Doncs, si no anem errats, compartim el vostre criteri quant al nombre gramatical que han de revestir aquests numerals [...]. [...] en realitat el que és una innovació no és el fet de pluralitzar el numeral d'una expressió com els anys vint, sinó l'expressió mateixa. No gosaríem pas estendre la partida de naixement d'aquestes expressions, però ens sembla que no daten pas d'abans dels anys cinquanta.»

2. Els anys precedits de la preposició en Fórmula general:

   [119] en any.

   Exemples antics: no n'he trobat cap. Exemples moderns:

   [120] a. «es constituí en consell separat en 1937-47» (gec, vol. 8, sota Geltrú, el);

2. «En 1529-30, però, es cregué més segur a Nerac» (gec, vol. 9; sota Lefèvre d'Btaples, Jacques);

3. «En 1939-48 publicà uns quaranta treballs» (gec, vol. 9, JJopis i Ladó, Noel);

4. «la qual en 1914-18 anihilà la recuperació de la marina alemanya» (gec, vol. 9, marina);

   Page 62

5. «Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857» (gec, vol. 9, sota Martí i Eixalà, Ramon);

6. «car en 1113-14 la potència naval de Catalunya ja era prou desenvolupada» (gec, vol. 11, sota Països Catalans).

   Aquesta construcció, tan emprada pels redactors de la Gran Enciclopèdia Catalana, té l'avantatge, respecte a les altres del conjunt [114], que no ha de fer concordar cap element en nombre, com passa amb les altres, la qual cosa provoca sovint vacil·lacions i errors en l'escriptura (cf. [127.c] i [133.f-j]). Tanmateix, segons el context, pot esdevenir una fórmula poc àgil, una mica inexpressiva. Fixem-nos en l'exemple [120.c]: hauria estat molt millor, des del punt de vista de l'estil, dir:

   [121] «Entre 1939 i 1948...»

   Una altra qüestió d'estil és si cal repetir tot l'any sencer després del guió o no. En general, no hi ha d'haver diferències, si no és en algun cas especial, com per exemple,

   [122] en 1300-01, que fa un cert mal efecte visual. El que no és recomanable és posar les tres darreres xifres; és a dir, o posem les dues darreres o les posem totes. Naturalment, si canvia el segle, no ens quedarà més remei que posar-les totes quatre.

   Vegem-ne uns quants exemples:

   [123]

   a. en 1700-1701;

   b. en 1700-10 o en 1700-1710;

   c. en 1700-1900;

   d. en 900-1100;

   e. en 1980-2100.

   El que és evident és que aquesta construcció no pot significar [124] l'any tal i l'any tal, sinó que sempre es refereix al període d'anys que abraça, llevat de quan es tracta de dos anys seguits,

   [125] en 1970-71, en què totes dues interpretacions són vàlides.

   Page 63

3. Els anys precedits del grup en els Fórmula general:

   [126] en eh anys any Exemples antics:

   [127] a. «Estigué, [...] en los anys 1638 i 1639» (Les Corts Generals, 1976, 347); b. «en los Anys M.ccc.r y m.occii» (Capítols, 1702, 1).

   Variant singularitzada:

   [127] c. «Jurat Major en lo any 1656 y 1657» (Olmos í López,., 1985, 180).

   Exemples moderns: no n'he trobat cap. No he trobat cap autor que en parli.

4. Els anys precedits de la contracció pels Fórmula general:

   [128] pels anys any.

   Exemples antics:

   [129] «Allà pels anys 1846» (Vilanova, 1886, 57).³⁹

   Exemples moderns:

   [130] «Va començar a circular entre nosaltres pels anys vint» (Coromines, 1971, 53).

   No he trobat cap autor que en parli.

   Page 64

5. Els anys precedits de l'article els

   Fórmula general:

   [131] els anys any.

   Exemples antics:

   [132] «escrits los anys 1372 i 1397» (Vidiella, 1916, 70).

   Exemples moderns:

   [133] a. «els anys 43-47 dC» (gec, vol. n, sota Anglaterra);

2. «es redactaren alguns documents [...] els anys 1313-1388» (Rebés i d'altres, 1982, 16);

3. «publicades els anys 1684 i 1686» (gec, vol. ix, sota Leib-ttiz, Gottfried Wilhelm);

4. «Els anys seixanta escriví» (gec, vol. xvi, sota Colomines i Fuig, Joan);

5. «guanyà la Lliga els anys 1973, 1980 i 1982» (gec, vol. xvi, sota Futbol Club Barcelona).

   Variants singularitzades :

   [133] f. «Els romans començaren d'intervenir l'any 55i 54 aC» (gec, vol. ir, sota Anglaterra);

7. «és esmentada ja el 999 i 1002 com a vila episcopal» (gec, vol. viu, sota Geltrú, la);

8. «el 1979-80, Àsia consumí el 25 % del total mundial» (gec, vol. 16, sota Àsia);

9. «L'any 1979-80 enregistrà» (gec, vol. 16, sota electricitat);

10. «guanyà [...] la Copa el 1972 i 1973» (gec, vol. 16, sota Futbol Club Barcelona).