Estructuració I problemes del federalisme a Mèxic
| Autor | Miguel Carbonell Sanchez |
| Cargo | Institut d'Investigacions Jurídiques - UNAM |
| Páginas | 367-381 |
Page 367
L'objecte d'aquest treball és, d'una banda, presentar a grans trets les principals línies a través de les quals s'articula ei federalisme a la Constitució mexicana i, d'altra banda, confrontar el disseny constitucional amb la realitat política a fi de mostrar que l'un i l'altra no sempre s'han correspost. Finalment, es tracta de recollir algunes possibles propostes per millorar el sistema i poder fer-lo operatiu a la pràctica.
L'enfocament de la primera part es fa predominantment des de la teoria de les fonts del dret, ja que és des d'aquesta des d'on es pot apreciar millor el règim juridicoconstitucional del federalisme mexicà.
El sistema federal es va adoptar per primera vegada a Mèxic en la Constitució de 1824, i en Particle 2 assenyalava que «La nació mexicana adopta per al seu govern la forma de república representativa popular federal», i en l'article següent mencionava les parts integrants de la Federació.
Durant el segle XIX el federalisme mexicà va sofrir, com gairebé tota la resta d'institucions del país, diverses crisis d'anarquia. Tant el desordre fiscal que produïa la duplicitat d'impostos i les traves aranzelàries entre les entitats federatives, com la presència de caciquismes locals, va donar lloc a exigències importants per revertir el model federal i convertir Mèxic al centralisme. Fins i tot el tema fou una bandera essencial del partit liberal en la seva lluita contra els conservadors,1 els q'uals van aconseguir que s'arribés a recollir el centralisme en alguns documentsPage 368 constitucionals del segle passat.2 Malgrat tot, des de la Constitució de 1857 el federalisme s'ha mantingut com un dels postulats fonamentals del constitucionalisme mexicà.
Encara que, com és obvi, el model d'Estat federal fou copiat de la Constitució nord-americana, en el cas de Mèxic, al revés del que va succeir en el país d'origen de la institució, el federalisme no va servir per conjuntar realitats anteriors i en certa manera disperses, sinó per crear unitats descentralitzades dins d'un país amb tradicions fortament centralistes heretades del període colonial.3
L'articulació de la República mexicana com un Estat federal imposa una ordenació peculiar de les fonts del dret perquè atorga als ens federats un espai garantit constitucionalment d'«autonomia normativa»,4 diferenciat del que pertany a la Federació.
El federalisme suposa el reconeixement de l'existència de diverses forces del poder central que tenen una substantivitat pròpia, que reclamen un camp propi d'acció juridicopolítica traduït, entre altres coses, en la possibilitat que tenen de crear elles mateixes normes jurídiques. És una variant més de l'exhuberant pluralisme de les societats actuals,5 pluralisme territorialment definit en el cas mexicà, que dóna lloc a l'existència d'una pluralitat de fonts.6
Malgrat tot, el federalisme no es pot reduir a una noció purament jurídica, sinó que es basa en una manera especial d'entendre l'associació política a l'interior de l'Estat, la qual «desborda el marco del derecho constitucionala7
El federalisme respon, entre d'altres, a les necessitats següents:8
-
Organitzar políticament i racionalment grans espais geogràfics, incorporant relacions de paritat entre les seves diferents unitats i suprimint les relacions de subordinació emprades en els imperis i colònies dels segles passats.
-
Integrar unitats relativament autònomes en una entitat superior, conservant les seves peculiaritats culturals pròpies.
Page 369
-
Dividir el poder per salvaguardar la llibertat.9 Tal com succeeix amb ia divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial, també es pot fer una divisió «territorial» del poder, que s'implementa, com es tracta d'explicar aquí, a través d'una partició funcional i competència! que diferencia el possibles àmbits d'actuació de cada nivell de govern.10
La importància que té la divisió territorial del poder a l'interior de l'Estat s'il-lustra amb dos exemples, un dins de la mateixa Constitució mexicana i un altre d'una constitució estrangera. El primer es troba en l'equiparació d'importància que fa la Constitució mexicana en definir la forma d'Estat, entre republicanisme, democràcia, representativitat i federalisme (article 40), on la forma federal pesa tant com, per exemple, la democràcia. El segon exemple es pot prendre de la Constitució alemanya, la qual considera tan important la divisió d'Alemanya en Ldnderque declara que aquesta decisió del constituent no pot ser reformada pel poder revisor de la Constitució (article 79.3).11 ,
Concretament a Mèxic el federalisme ha servit i pot servir ajprib més intensitat en els propers anys com a temperant del presidencialisme que s'l·ià propiciat des del sistema jurídic i polític nacional. El federalisme permet que els partits polítics que han estat derrotats en les eleccions presidencials i legislatives federals lluitin i guanyin eleccions en l'àmbit local, i, així, que es vagin exercitant en l'acció governativa i puguin desplegar les contraofertes que sostenen com a programes d'acció futurs des de l'oposició federal.12 Amb el federalisme es multipliquen els centres democràtics de decisió dins de l'Estat.13
El principi de competència normativa és el que generalmentiserveix per ordenar relacions entre els diversos centres de producció normativa dins l'Estat federal.
Page 370
Aquest principi «consiste en acotar un àmbito materialy encomendar su reguLción a un determinada tipo de norma, de manera que los demàs tipos de norma nopueden, en principio, incidir sobre dicha matèria» 14
Així, la competència normativa crea una divisió en dos tipus materials de la capacitat de normació, un de federal i un altre de local en la qüestió que ara tractem; és a dir, estableix una distribució de poder sobre una superfície horitzontal.15
Indica, a més, que cada font de dret a) té un camp d'acció limitat i, per això, b) només pot regular les matèries que entren en aquest radi; per a la resta de matèries s'especifiquen o bé òrgans diferents per a la seva creació,16 o bé, si la competència rau en el mateix òrgan, procediments diferenciats per exercir-la,17 encara que, en qualsevol cas la competència a favor d'un tipus normatiu concret exclou la resta de normes d'aquest àmbit de regulació, en crear, a favor del primer, una zona d'immu-nitat material;18 en conseqüència implica, finalment, «un deber de respeto recíproca entre dos normas», que es relacionen entre elles d'una manera indirecta a través de la distribució que realitza la Constitució de les capacitats normatives.19
En clau històrica el principi de competència pot ser vist com el propòsit d'anar traient terreny a l'omnipotència reguladora de la llei (i per tant al paper predominant del parlament central), ja que cada vegada que opera aquest principi «significa que la Constitución ha reconocido fuentes mas idóneas que la ley respecto de ciertas materias: lo que es otra consecuencia de la pérdida del primer puesto por la ley en el sistema de fuentes20.
Actualment s'observen tantes varietats configuratives del federalisme dins dels estats que l'han adoptat que és difícil establir pautes generals que l'identifiquinPage 371 d'una manera unívoca. Potser per això s'ha dit que, en realitat, el federalisme és un concepte normatiu i, per tant, ha de ser estudiat i entès tenint en compte les disposicions particulars de cada ordre constitucional.21
És sobrer dir que, com és relativament comú dins de les constitucions que creen els règims federals, en la Constitució mexicana es reconeix un estatut jurídic comú a totes les entitats federatives, sense fer diferències entre elles;22 la qual cosa no obsta perquè després cada entitat federativa pugui dissenyar, a partir dels marges que imposa la Constitució federal,23 un marc més o menys ampli d'actuació segons la seva pròpia Constitució local.24
La Constitució mexicana recull la clàusula federal en els articles 73 i 124, encara que la forma federal de l'Estat s'estableix a l'article 40.25
En l'article 73 s'estableixen les facultats del Congrés de la Unió per legislar, és a dir, es delimiten les matèries que són competència de les autoritats federals. Aquesta delimitació no és gaire precisa, ja que l'última fracció de l'article esmentat (la XXX) estableix, igual que la Constitució nord-americana (article 1, secció VIII, paràgraf 18), les facultats implícites per legislar (impliedpower.i), que permeten ampliar considerablement l'esfera federal, tal com ha succeït en el model original dels Estats Units.26
Les facultats implícites «son las que el Poder legislativo puede concederse a sí mis-mo o a cualquiera de tos otros dos Poderes federales como medto necssario para ejercer alguna de las facultades explícitas»;27 la seva funció està en relació directa amb les facultats explícites. Entre unes i altres sempre hi ha d'haver relació, ja que les implícites no funcionen d'una manera autònoma.28
A Alemanya el Tribunal Constitucional, malgrat que a la Llei fonamental de Bonn no hi ha cap disposició semblant a la fracció XXX de l'article 73 de la Constitució mexicana, ha reconegut l'existència de tres tipus de facultats implícites:
Page 372
-
Les que deriven d'una connexió material amb una altra competència: «£r-tamos ante una conexión material cuando una matèria expresamente conferida a la Federarien no puede ser razonablemente regulada sin al mismo tiempo normar otra matèria no expresamente atribuïda, esto es, cuando la invasión de àmbitos no conferi-dos es condición imprescindible para la regularien de una matèria que sí corresponde expresamente a la Federación»;29
-
Les que són annexes a competències federals expresses (són un subtipus de les anteriors): es presumeix que existeixen «cuando unafunción determinada se halk tan inseparablernente unida a un àmbito conferida a U Federarien o a los Lànder que no seria razonable escindiries» ;30
-
Les que deriven de ia naturalesa de les coses, que es basen ven el principio jurídica no escrita de que bay determinados àmbitos materiales que por su pròpia natu-raleza solo pueden ser regulados por la Federarien, puesto que constituyen asuntos pri-vativos suyos, sustraídos a priori a cualquier competència legislativa particular.»31
A Mèxic no s'han usat les facultats implícites amb freqüència, perquè sempre que s'ha exigit fer ús d'una facultat federal que no estigués clarament recollida en les diverses fraccions de l'article 73 s'ha acudit a la reforma constitucional, que s'ha usat en el país amb tanta proclivitat.32
L'article 124 constitucional disposa que totes les facultats que no estan expressament33 concedides als poders federals són «reservades» als estats.34 S'estableix, a favor d'aquests, una competència residual, teòricament moít àmplia.
Tant l'article 73 com el 124 suposen normes atributives de competències -normes que confereixen poders o, més àmpliament, normes sobre la producció jurídica-,35 però s'han de complementar amb aquelles altres normes que, malgrat no atorgar competències de forma positiva, prohibeixen a la federació o als estats regular certes matèries, cosa que constitueix, en alguns casos, limitacions materials a les facultats legislatives enunciades en els articles esmentats.36
Així, per exemple, l'article 24, en el segon paràgraf, estableix que «El Congreso puede dictar leyes que establezcan o prohiban religiàn alguna.»37
Page 373
D'altra banda, les prohibicions als estats poden ser absolutes o relatives. Són prohibicions absolutes aquelles que la Constitució preveu que els estats mai no podran dur a terme i que són enumerades en l'article 177.38 I són prohibicions relatives aquelles en què l'actuació de les entitats federatives està subordinada a l'autorització del Congrés de la Unió, i es troben previstes a l'article 118. En aquest darrer cas, l'autorització del Congrés -entenc que a través d'una llei marc o una llei base, si escau, o a través d'un decret si es tractés d'una autorització de caràcter singular i concret- és una condició necessària perquè existeixin i tinguin validesa les normes que dictin, posteriorment, les entitats federatives.
Excepcionalment la Constitució preveu una alteració de la distribució compe-tencial genèrica descrita, en establir una concurrència en determinades matèries entre les autoritats federals i les estatals -allò que ha estat anomenat per Zagrebels-ky «paral·lelisme de les competències»-:39 són les anomenades; facultats coincident40 o concurrents, que són exercides simultàniament per la Federació i pels estats41 en els casos següents:
-
Quan hi ha una simultaneïtat reguladora absoluta -és a dir, quan coexisteixen alhora i d'una manera indistinta lleis federals i locals en una mateixa matèria-, com és el cas de l'article 117 infine, que disposa que «Et Congreso de la Unión y las legislaturas de los Estados dictaran, desde luego, leyes encaminadas a combatir el alcoholisme».
-
Quan aquesta simultaneïtat només sigui parcial perquè la Constitució assigni a la Federació alguns aspectes d'una matèria I a les entitats federatives d'altres42 Aquest és el cas de la salut, en què la Federació pot legislar sobre «salubritat general» (article 73, fracció XYÏ) i els estats sobre «salubritat local», i de les vies de comunicació (article 73, fracció XVII),43 en què la Federació legisla sobre vies generals de comunicació i les entitats federatives sobre vies locals.
-
Quan sigui la Federació, a través del Congrés de la Unió, qui reguli una matèria, i les entitats federatives i els municipis s'ajustin al que disposa la legislacióPage 374 federal.44 Aquesta legislació poc preveure, entre d'altres, les dues possibilitats següents: d) que la normació de la matèria vagi completament a càrrec del Congrés de la Unió i que les autoritats locals s'encarreguin només de l'execució, i b) que les autoritats locals puguin contribuir a la regulació mitjançant facultats de creació normativa, sens perjudici de les seves facultats d'execució. A la Constitució mexicana es poden citar com a exemples d'aques tipus els casos de seguretat pública (article 73, fracció XXIII), educació (article 73, fracció XXV), assentaments urbans (article 73, fracció XXIX, incís c), protecció a l'ambient (article 73, fracció XXIX, incís g) i en matèria de culte religiós (article 130, últim paràgraf).
Una qüestió interessant és com s'han de resoldre els conflictes suscitats entre el dret federal i el local en els casos de les matèries en què, com les enunciades en el primer incís explicat més amunt, es produeix una simulcaneïtac reguladora absoluta entre ambdós àmbits normatius o en aquelles altres en què la legislació federal serveixi de base per aJ desplegament de normes locals.
En el primer cas es poc estar davant de dues normes vàlides, dictades cada una en exercici de les facultats constitucionals dels seus òrgans creadors, i de diferent àmbit espacial de validesa (una local i una altra federal); és important subratllar la validesa d'ambdues normes, perquè en la resta de conflictes normatius (o pseudo-conflictes com veurem més endavant) que es puguin presentar entre les normes federals i les estatals no es torni a estar en presència de dues normes vàlides, sinó de normes que han envaït la seva esfera material de normació i que, consegüentment, són anul-lables per la Cort Suprema de Justícia de la Nació.
Aquest no és el cas de què tractem ara, ja que en aquest és la mateixa Constitució qui faculta tant el Congrés de la Unió com les legislatures locals per legislar -sense cap altre matís o sense cap que no sigui prou clarificador- sobre una matèria determinada.
S'imposa un aclariment de principi, i és que en tot estat compost, al marge de la forma de descentralització i diferenciació de tasques i funcions que s'hagi fet en cada cas concret, no es pot prescindir d'un sistema de solució dels conflictes entte normes de diferent àmbit de competència -material o orgànic-; per dir-ho més clarament, amb paraules de Francisco Rubio Llorente: «No hay teóricamente (es decir, por razones de teoria, però también, ckro està, en la pràctica) un sistema de delimitación territorial de competencias que pueda prescindir, en una forma u otra, de una «cIàusula de prevaUncia», ni es imaginable un sistema de delimitación material de competencias que pueda funcionar en ausencia de una relación de rango.»45
A Mèxic, en el cas suposat que es produís un conflicte normatiu entre el dret federal i el local en matèries en què existeix concurrència o coincidència absoluta,Page 375 s'ha d'imposar el dret federal, dotat d'un poder normatiu «més intens» que el de les entitats federatives,46 encara que aquesta opinió no sigui compartida per part de la doctrina. Així, per exemple, Tena Ramírez rebutja que el sistema alemany sigui aplicable a Mèxic; no obstant això, sembla que l'autor es refereixi al cas en què efectivament existeixi una distribució de matèries, sense explicar quina és la solució en el cas de les facultats concurrents absolutes, ja que es limita a assenyalar que en el cas de conflicte ha de prevaler la norma que estigui d'acord amb la Constitució, amb la qual cosa no es resol el problema plantejat. En termes semblants als de Tena, Jorge Carpizo sosté que «En estos casos [que e;l mateix Carpizo anomena coincidents i que defineix com aquelles matèries en què «tartto lafedera-ción como las entidades pueden realizar por disposicién constitucional y que coexistent , aunque el contenido de las normas fuera opuesto, no hay problema, pues la legislarien federal no priva sobre la local sinó que coextsten y se aplicarà una u otra dúposición según el àmbito de validez de la norma y según el tribunal que la vaya a aplicar.»47
Al meu parer, el punt de vista de Carpizo no resol el problema, ja que si s'acceptés es podria arribar a l'absurd que no s'apliqués una llei local que regulés una matèria concurrent (fins i tot en el cas que no existís en aquesta matèria cap regulació federal), si es fes valer en un judici que estiguessin coneixent tribunals federals, o viceversa, que no es poguessin fer valer disposicions federals referents a matèries concurrents en judicis locals. A la pràctica els exemples concrets podrien ser relativament abundants.
De fet, crec que la solució podria ser lleugerament diferent a la proposada per Carpizo; és a dir, en aquestes matèries, mentre no existeixi un ccinflicte normatiu (cas en el qual, com ja hem dit, preval el dret federal), tots els tribunals -de qualsevol nivell i àmbit jurisdiccional- han d'aplicar les normibs que existeixin, siguin federals o locals, ja que totes elles són vàlides. Això significa; que, almenys els tribunals locals, aplicaran totes les normes en matèries concurrents, encara que les hagi creat el Congrés de la Unió48 i, a més, que els tribunals fedenils hauran d'aplicar normes locals que tractin sobre aquestes mateixes matèries, respectant sempre el seu àmbit local de validesa (el de les normes, s'entén).
També en els casos en què sigui el Congrés de la Unió qui eitableixi les bases d'una matèria determinada i les desenvolupin les entitats federatives, s'ha d'imposar el dret federal, tot i que per raons diferents de les del cas anterior. Aquí ja no estaríem davant de dues normes vàlides, sinó davant d'una noiima subordinada lògicament a una altra, ja que la legislació federal actuaria com 49 norma sobre la producció jurídica de la legislació, perquè la Constitució hauria donat llibertat al legislador federal per configurar la concurrència entre els diferents nivells de govern.
Page 376
Si volguéssim sintetitzar tot e! que hem dit anteriorment, podríem dir que el sistema federal representa, respecte de les fonts del dret, una divisió competencial «material» entre Federació i estats, creant una doble piràmide normativa, per utilitzar la gràfica concepció graduaJística kelseniana de l'ordenament: d'una banda, la «piràmide federal», integrada per aquelles matèries que s'enumeren a l'article 73, incloent-hi les facultats implícites; i de l'altra, la «piràmide local», composta per la resta de matèries no atribuïdes constitucionalment a la Federació.
Òbviament, per damunt de les dues piràmides es troba la Constitució federal49 i entre elles hi ha normalment relacions de «lateralitat». L'únic punt d'unió o interferència constitucionalment possible són les facultats coincidents o concurrents esmentades.
Si per qualsevol raó un sector d'alguna de les dues piràmides envaís l'altra i produís una col·lisió normativa, estaríem davant d'una inconstitucionalitat competencial (s'entén que això no s'aplica als casos en què hi ha coincidència o concurrència material), i no s'hauria d'aplicar el criteri de la norma superior (kx superior derogat inferior)50 o el de prioritat temporal (lex posterior derogat priori) com a solució de l'antinòmia, sinó ei de competència orgànica,51 ja que en aquest cas alguna de les normes aparentment col·lidides s'hauria dictat sense tenir facultats constitucionals per fer-ho.
En realitat, en aquest supòsit ni tan sols es pot produir una «col·lisió» entre el dret federal i el local, sinó una simple extensió indeguda d'una de les dues òrbites que hauria de ser resolta, si escaigués, pel poder judicial federal, ja sigui a través del judici d'empara o a través del mecanisme de les controvèrsies constitucionals de l'article 105, fracció I.
Cal subratllar que no s'exigeix que es produeixi aquesta col·lisió normativa aparent perquè una norma que excedeixi el seu radi competencial sigui inconstitucional, ja que, com recorda Ignacio de Otto,52 si la Constitució reserva una matèria a un òrgan determinat, només cal que existeixi una norma que envaeixi aquestaPage 377 competència perquè es produeixi la inconsticucionalicat, sense que calgui l'existència de la norma emesa per t'òrgan constitucionalment competentj que produeixi la col·lisió amb aquella í amb independència del seu contingut,53 al revés del que passa amb el principi jeràrquic, que sí que suposa l'existència de dues oi més normes que es troben, cada una de rang diferent.
La Cort Suprema de Justícia de la Nació ha corroborat en la seva jurisprudència alguns dels extrems anteriors. Per exemple en el cas de la tesi següent: «Legisla-ciones federaly local. Entre eílas no existe relación jeràrquica, sinó competència determinada por la Constitución. El articulo 133 de la Constitución Poli\ica de los Estados Vnidos Mexicanos no establece ninguna relación de jerarquia entre las íegislaciones federaly local, sinó que en el caso de una aparente contradicción entre las íegislaciones mencionadas, esta se debe resolver atendiendo a qué órgano es compkente para expedir esa ley de acuerdo con el sistema de competència que la norma fundamental establece en su artícub 124. Esta interpretación se refuerza con hs artículos 16% 103 de la pròpia Constitución, el primera alsenalar que la actuación por autoridad çompetente es una grantïa individual, y el segundo, al establecer la procedència deljuicio de amparo si la autoridad local o federal actua mas allà de su competència constitucional.54
El cas del Districte Federal és diferent del de les entitats federapves pel que fa al repartiment competencial. Abans de 1993 tot el que era relatiu al Districte Federal era competència del Congrés de la Unió en funcions d'òrgan legislatiu local, però a partir d'aquest any la Constitució va introduir un òrgan representatiu propi per a aquest territori i va alterar el repartiment de competències fins aleshores vigent,55 el mateix que va ser reformat un altre cop el 1966.56
L'article 122, base primera, fracció V constitucional, enurrera una sèrie de matèries sobre les quals pot legislar l'Assemblea Legislativa del Districte Federal. En la resta de matèries la competència correspon al Congrés de la Unió, però no com a òrgan legislatiu federal, la qual cosa implicaria que les seves facultats fossin exclusivament les que enuncia l'article 73, sinó com a òrgan productor de legislació local amb competència oberta a qualsevol matèria,57 llevat, òbviament, de les que corresponen a l'Assemblea (article 122, incís A, fracció I).
Page 378
El federalisme, que sens dubte és una forma d'Estat difícil de mantenir,58 és una opció natural per a un país com Mèxic, amb unes dimensions geogràfiques enormes, per no esmentar les múltiples realitats ètniques i culturals que hi conviuen.59 En aquest context sembla que qualsevol alternativa diferent de la federal seria força ineficaç i perillosa, a part de les lògiques limitacions d'instrumentació pràctica que això suposaria. No obstant això, la realitat del sistema polític nega quotidianament els postulats federalistes.60
El sistema federal s'ha esberlat, específicament en el període postrevolucionari mexicà, principalment per dues raons:
-
Una estrictament jurídica, que ha operat a través de la reforma constitucional de l'anicle 73, el qual ha estat modificat gairebé quaranta vegades des de 1917,61 per engrandir progressivament les facultats del govern federal en detriment dels governs locals; i b) Una altra d'índole més aviat econòmica: no serveix de res atorgar competències als estats federats si no se'ls dota alhora dels mitjans econòmics necessaris per desenvolupar efectivament aquestes atribucions.
Així, malgrat que a través del sistema «residual» de distribució de competències a favor dels estats es podria dir que aquests compten amb un radi d'acció molt ampli, la Federació, i especialment l'Executiu,62 s'ha reservat gran part dels ingressos tributaris de la nació, i els ha distribuït posteriorment als estats a través d'un fons comú de distribució o cobrant-los per ells via convenis fiscals de coordinació.63 Segons Jorge Carpizo el problema més seriós del federalisme mexicà és el de la manca de recursos econòmics dels estats i els municipis.64
Així, doncs, fins a temps ben recents, el Govern federal ha disposat del 85 % del total dels recursos públics, els estats n'han administrat un 12 % i, als municipis, els ha tocat un «modestíssim» 3 %.65 Per al 1995 els estats i els municipis van tenirPage 379 deutes contrecs amb bancs privats nacionals per un equivalent al 48 % del total de participacions que van percebre durant l'any,66 la qual cosa, òbviament, els proporciona un estret marge d'acció. De tot això resulta una forta dependència interna de tipus econòmic de les entitats locals respecte del poder central i l'assumpció corresponent d'aquest de les tasques que aquestes entitats no realitzen67
El sistema d'organització de la judicatura tampoc no ha contribuït gaire a consolidar ei federalisme, ja que els òrgans del poder judicial federal, en funcions de tribunals de supercassació a través del judici d'empara directe, poden revisar totes les sentències que dicten els tribunals locals d'última instància. Elsistema de doble jurisdicció -federal i local- «no hapodido resistir a lafiterza ceniralizadora que ha caracterizado la tradición històrica del país».68
A banda del que hem dit, cal esmentar que el sistema judicial també ha contribuït a deshomogeneïtzar -i per tant a discriminar- la població en aplicació de la ílei, ja que:
-
A nivell local s'observen grans diferències entre una entitat federativa i una altra pel que fa a la qualitat del servei públic d'administració de justícia i, B) Entre els poders judicials de gairebé totes les entitats federatives i el poder judicial federal hi ha disparitats rellevants pel que fa a mitjans materials i a salaris dels funcionaris.69
Afegit al que acabem de dir, la Constitució preveu, a favoij del Senac de la República, la facultat per declarar la desaparició dels poders diníi d'un Estat i per nomenar un governador provisional, com també per solucionar Ics qüestions polítiques que neixin entre els poders d'un estat.70 En la realitat, aquesta facultat del Senat ha desembocat en un ús força discrecional d'aquesta i generalment ha estat impulsada des del poder executiu.71
Com es redimensiona el federalisme? La resposta a aquesta [pregunta exigeix una anàlisi multidisciplinària que enfoqui el problema des d'òptiques tan importants com l'econòmica, la geogràfica, la política i la jurídica. Redro J. Frías ha assenyalat que, tenint en compte el nou paper del poder executiu i la seva interacció amb els ens locals, «se debe buscar laparticipación de los Estados particulares en elsenoPage 380 mismo de la administrarien federa!».72 No es pot oblidar la importància del presi-dencialisme dins la tradició política mexicana.
El fonament d'aquesta exigència ve donat en virtut que, si el presidencialisme té com a característica l'anul·lació o almenys la deterioració de la resta de poders, inclòs d'una manera significativa el legislatiu, la funció de la representació dels estats federats en els òrgans federals (que tradicionalment es realitza en les cambres altes compostes per la representació territorial, és a dir, el Senat en el cas mexicà) no es produeix de manera eficient i amb els resultats desitjats, de manera que aquesta representació també s'ha de donar en el si del poder executiu: «Las fórmulas de participarien de los Estados particulares pueden variar entre U consulta y la vozy voto en las decisiones, però como integrantes del órgano administrativa.»73
Per corregir la dependència econòmica el mateix autor proposa tres passos: a) «fortalecer la esfera de reserva de los tributos de pròpia recaudacióm, b) «coparticipar en un sistema que asegure la homogénea calidadde los servicios, la automaticidad de la percepcióny la justícia interregionaU i c) «poner a cargo del tesoro nacional, mediante aportes obligatorios, las repercusiones negativas de la política nacional en los presupues-tos de los Estadosy los municipios.»74
Diego Valadés ha assenyalat que juntament amb els recursos també cal tramitar les funcions,75 corroborant la idea d'una interdependència estreta entre ambdues variables.
Una solució potser més tradicional pot ser la d'involucrar d'una manera més estreta el Senat amb el seu paper de cambra de representació territorial, és a dir, convertir el Senat en un factor d'equilibri polític entre l'Estat central i les entitats federatives, augmentant la presència d'aquestes en l'Estat.
Altres propostes passen per un acostament més gran al federalisme cooperatiu76 en substitució del federalisme bàsicament dual que existeix actualment, solució que en part ja s'ha anat adoptant en diverses reformes constitucionals, les quals han introduït un major nombre de matèries concurrents a l'article 73,77 o per un federalisme no territorial que permeti tenir en compte la diversitat ètnica del país.78
Page 381
Una via molt important d'enfortiment i reconeixement de la diversitat geogràfica i política del país, que complementa el que hem dit anteriorment, pot ser la de dotar de més mitjans i recursos els municipis, que encara que es troben molt ben regulats teòricament per l'article 115 constitucional, no juguen un paper rellevant dins de l'entramat institucional del país, llevat d'algunes notables excepcions. Potser caldria replantejar els termes en què opera a Mèxic el principi de subsidiarietat que ha d'existir a qualsevol estat federal; és a dir, comprendre degudament que «aquello quepuedan acometer eficazmente las comunidades màspequenasy subordina-dos no debe ser tarea de la comunidad màs amplia y supraordinaddy.79
A nivell polític, una autonomia més gran dels estats respecte del centre passa per una reforma electoral semblant a la que s'ha aplicat per a la Federació. La finalitat és crear un sistema d'eleccions fiable i que proporcioni certesa en els resultats, de manera que s'evitin e!s conflictes postelectorals com els que van ser demandats en el període 1988-1994 per tantes intervencions presidencials il·legítimes.80
Si juntament al que s'ha dit anteriorment es pogués crear una xarxa de parties polítics locals fortament representatius en alguns estats (d'una manera semblant a com operen els partits nacionalistes a Espanya), podria minvar l'intervencionisme centralista en les qüestions polítiques locals.81
Aquestes són algunes de les moltes propostes que es poden fer sobre aquest tema, que ha estat i continua essent objecte de constants debats tant de tipus doctrinal com en discursos i proclames de tipus polític.
-----------------------
[1] Tena Ramírez, Felipe, Derecho Constitucional mexicana, 24a edició, Mèxic, 1991. pàg. 110-111.
[2] Vid. la síntesi històrica que realitza, per exemple, Ignacio Burgoa, Derecho constitucional mexicana, 7 a edició, Mèxic, 1989, pàg. 421 i seg.
[3] Tena Ramírez, Derecho constitucional mexicana, cit., pàg. 112 i Carpizo, Jorge, «Sistema federal mexícano», a Los sistemas federales del Continente Ameriesno, Mèxic, 1972, pàg. 469. L'explicació dels dos tipus de procediments per arribar al federalisme, és a dir, el que partebt de la unitat per crear entitats descentralitzades i el que uneix realitats politicogeogràfiques anteriorment disperses, es pot trobar a Friedrich, Carl J., Gobierno constitucionaly democràcia, Madrid, 1975, pàg. 386 i seg.
[4] Pizzorusso, A., «Sistema delle fonti e forma di stato e di governo», Quaderni costituzionali, núm. 2, 1986, pàg. 231-232.
[5] Cfi,, en general, Giugni, Marco, G., «Federalismo e movimenti sociali», Rivista Italiana di Scienzia Política, Bolonya, núm. 1, 1996, pàg. 147-170.
[6] Zagrebelsky, Gusravo, Manuale di diritto constituzionaU. H sistema delle fonti, 2a edició, Torí, 1993, pàg. XI; Pizzorusso, A., «The law-making process as a jurídica! and political activity», a A. Pizzorusso (ed.), Law in the making. A compamtivesuruey, Berlín-Heidelberg, 1988, pàg. 33, 64-65 i 85-86. Vid. h relació entre federalisme i democràcia a Friedrich, op. cit,, pàg. 392-398.
[7] Burdeau, Georges, Tmtado de ciència política, tom II («EI Estado»), volum II («Las formas del Estado»), Mèxic, 1985, pàg. 181. El mateix autor agrega que "La idea federal busca hacerprevaUcer una asociaciàn degrupos [...] la concepctòn federal de la autoridades el corolario de una concepcièn de la Sociedad comprendida com» un conjunta articulade de agrupaciones de todos bs ordenes», loc. cit.
[8] García Pelayo, Manuel, Derecho constitucional comparada, reimpressió de la 7a edició, Madrid, 1993, pàg. 216-217.
[9] Cfr. Vogel, Juan Joaquín, «El régimen federal de la Ley fundamental», a Benda, Maihofer, Vogel, Hesse i Heyde, Manual de derecbo constitucional, edició i traducció d Antoni López Pina, Madrid, 1996, pàg. 622-623.
[10] «Su sentido y esencía (de l'Estat federal) consisten en la preservación de la diversidad regional -que allí donde exista esta histéricamente determinada-, en las mayoresposibilidddes de despliegue de la pluralidad dentro de un marco humanamente abarcable, en la presencia de una mayorgama deposibitida-des de comprometem con el bien común -en suma, en la descentralización-. L'a implantación de un Estado federal exige una atribuciàn diferenciada de responsabilidades, una delimitkción de competencias sobre material determinadas en favor de decUores autónomos», Vogel, op. cit., pàg. 621.
[11] Albertí Rovira, E., Federalisme y cooperación en U República Federal dt Alemania, Madrid, 1986, pàg. 67 i seg.
[12] «Elfederalúmo permite quepartidos derrotades en el nivel nacional adquiran responsabilidades gubemamentales en los niveles inferiores, se integren al sistema, reduzcan su resentimienw y frustaciàn frente a ii derrota, debiliten su potencial antisistema, asuman una posicién mas dinàmica que estàtica, gobiernen en vcz. de solamente oponersey adquieran un sentido de la complejidadde los problemas sociaksy de las tareas gubernamentales», a Lujambio, Alonso, Federalismo y congreso en el cambio política de México, pròleg de Diego Valadés, Mèxic, 1995, pàg. 23; en un sentit similar, vid Zippelius Reinhold, Teoria general del Estado, 2a edició, traducció d'Héctor Fix Fierro, Mèxic, 1989, pàg. 357.
[13] Vogel, op. eh., pàg. 622.
[14] Díez-Picazo, L. M., «Competència», a Enciclopèdia jurídica bàsica, Madrid, 1995, pàg. 1183.
[15] Zagreblesky, Manuale..., pàg. 66.
[16] L'exemple típic pot ser la divisió de matèries pròpia de l'Estat federal, com analitzem de seguida.
[17] Com a exemple podem esmentar el cas de les lleis orgàniques en l'ordenament espanyol. Alguns autors, com Santamaría Pastor, situen el principi d'especialitat procedimental separat del principi de competència, Fundamentos de derecho administrativa I, Madrid, 1991, pàg. 320-322, encara que sembla més una variant d'aquest que un principi autònom, com explica Dlez-Picazo, «Competència», cit., pàg. 1185.
[18] Cfi. Ruggeri, A., Cerarcbia, compeunza e quatità nel sistema costituzionak dellefimti normati-ve, Milà, 1977; Crisafulli, V., «Gerarchia e competenza nel sistema costkuzionale delie fonti», Rivista Trimestrale di Diritto Puirblico, 1960, pàg. 775 i seg. Crisartdli assenyala que quan una font té assignada la regulació d'una matèria determinada no upreval» sobre les altres, sinó que les «exclou» d'aquesta regulació. La idea de l'àmbit competencial immune es pren de Santamaría Pastor, op. cit., pàg. 319-320.
[19] Balaguer, Francisco, Fuentes delderecho, tom I, Madrid, 1990, pàg. 150. No podem oblidar que tel acotamíento de un àmbito de aplicarien o divisién competència! entre dos -o mas- tipos de normas ha de ser establecido por una tercera norma, esto es, por una norma secundaria o norma sobre la producción jurídica», Díez-Picazo, «Competència», cit., pàg. 1184.
[20] Zagrebelsky, Manuale..., pàg. 66; vid. també, en el mateix sentit i més àmpliament, Crisafulli, Vezio, Lezioni di diritto cosrituzionaU, tom [I, vol. 1, Pàdua, 1984, pàg. 202-205.
[21] Vogel, op. cit., pàg. 614.
[22] Com indica Vogel, «[-1 una Constitución federal tiene quegarantizar que las estructuralpolíti-cas existentes en la Federarieny Estades micmbros sean homogèneas, y que también h sean les Estades entre sí, con elfin de evitar antagonismes que pongan en grave peligro la seguridad interit·r», op, cit., pàg. 627.
[23] Vïd. l'article 116 de la Constitució mexicana; cfr. també, per exemple, l'article 28 de la Llei Fonamental de Bonn.
[24] García Pelayo, Derecho constitucional comparada, cit., pàg. 233.
[25] «£f voluntaddelpueblo mexicano constituirse en una república representativa, democràtica, federal, compuesta de Estades libresy soberanos en todo lo concerniente a su régimen interior; però unidos en una Federarien establerida según los principios de esta ley jundamentaL»
[26] Vid Loewenstein, Karl, Teoria de la constitución, 2a edició, Barcelona, Ü976, pàg. 360 i seg.
[27] Tena Ramírez, op. cit., pàg. 116. El mateix Tena Ramírez recorda que només es pot atorgar una facultat implícita si es reuneixen els requisits següents: «l'la existència de una facultad explícita, que par sí solai no podria ejercerse; 2 la relación de medio respecto afin, entre la facultad implícita y el ejerririo de la facultad explícita, de suerte que sin la primera no podria akanzarse el uso de la segunda; 3f el reconorimiento por el Congreso de la Unión de la necesidad de la facultat implirita y su otorgamiento por el mismo Congreso al Poder que dt ella necesita.«, ult. loc. cit.
[28] Schmill, Ulises, El sistema de la Constitución mexicana, 2a edició, Mèxic, 1977, pàg. 268.
[29] BVerfGE 3, 407 (421) citat per Vogel, op. eh, pàg. 644.
[30] BVerfGE 8, 143 (149) citat per Vogel, ult. lac. eh.
[31] BVerfGE 11, 89 (98 i seg.) citat per Vogel, idem.
[32] Càrdenas, Jaime P., Una consthución para la democràcia. Propuestas para un nusvo orde» constitucional, Mèxic, 1996, pàg. 205; Carpizo, Jorge, La Coiistitudón mexicana de 1917, 8a edició, Mèxic, 1990, pàg. 251; Catbonell Sànchez, Miguel, «La eficàcia de las normas constitucionaJes en México: notas para el estudio de una disfuncionalidad», Jueces para la democràcia. Informaciòn y debaté, núm. 25, Madrid, març de 1996, pàg. 111.
[33] El terme expressament no es troba, per cert, a la Constitució dels Estats Units.
[34] Carpiïo, «Sistema Federa)...», eh., pàg, 480 i seg.
[35] Guastini, Riccardo, «In tema di norme sulla prodtnione giuridica», Anàlisi e diritto 1995. Ricerche di giurisprudenza analítica, Torí, 1995, pàg. 303-314. Hi ha una traducció al castellà de Miguel Carbonell, Boletín Mexicana de Derecho Comparada, Mèxic, 1997 (en premsa).
[36] Carpiïo, La Constituciòn mexicana de 1917, cit., pàg. 253.
[37] Cal recordar que, encara que no ho diguin expressament, els drecs fonamentals constitueixen per ells mateixos limitacions de caràcter material a les facultats de creació normativa de l'Estat. No obstant això, amb l'exemple citat no em vull referir només 3 aquells casos en què la limitació és explícita i s'enfoca a una forma de creació normativa en concret (encara que la prohibició de l'article 24 no s'ha d'entendre com únicament dirigida al Congrés de la Unió sinó a qualsevol òrgan de producció jurídica d'acord amb el que disposa el primer paràgraf d'aquest; encara que això ja és un altre tema).
[38] Carpizo, La Consthución mexicana de 1917, cit., pàg. 253-
[39] Mannala..., op. cit., pàg. 67.
[40] Carpizo, La Constitucién mexicana de 1917, ult. loc. cit.
[41] Tena Ramírez, op. cit., pàg. 121. Aquesr fenomen sembla que respon a l:t necessirat d'articular un federalisme més «cooperatiu» que «dual» i també s'ha imposat als Estats Units; vid. Laslovich, Michael J., «The amerïcan tradition: federalism in the United States», a Comparative federalism and Fedemtion. Competing traditions andfuture direcrions, Londres, 1993, pàg. 189-
[42] Carpizo no les situa dins de les facultats coincídems, sinó que les anomena «coexistents», ult. loc. cit. Per a mi no hi ha una diferència substancial, ni terminològicament, ni de: regulació constitucional diferenciada, que justifiqui una divisió en aquests termes, encara que no deixo de reconèixer que tots dos poden ser igualment adequats.
[43] Tena Ramírez, Derecho constitucional..., pàg. 123. Carpizo, «Sistema federal mexicano», cit,, pàg, 486.
[44] A part de les consideracions pròpies del sistema mexicà, en aquest cas les lleis del Parlament federal necessiten ser «generals», ja que només des de la dialèctica generalítat-singularitat es poden comprendre els termes legislació i execució; vid. De Cabo, Carlos, «Estado social de derecho y ley general», Jutces para la democràcia. Informació» y debaté, núm. 23, Madrid, 1994, pàg. 39.
[45] «Rango de ley, fuerza de ley y valor de ley», al seu llibre La forma del poder (Estudiós sobre la Constituàón), Madrid, 1993, pàg. 332.
[46] El concepte de major intensitat es pren de Zagrebelsky, Manuale..., pàg, 67-
[47] Vid Carpizo, Jorgc, «La inrerpretación del articulo 133 constitucional», al seu llibre Estudiós constitticionales, 3a edició, Mèxic, 1991, pàg. 22, nota 45; UL, La Comtititción mixicana de 19J7, cit., pàg. 256.
[48] A Alemanya els tribunals dels Lànderapliquen tant el dret federal com el regional, Vogel, op. cit., pàg. 661.
[49] Així ho reconeix expressament l'article 41 constitucional, paràgraf primer, en dir que les constitucions locals «en ningún caso podran contravenir las estipulaciones del Pacto Federal». La supremacia de la Constitució respecte del dret federa! i, en general, de la resta de l'ordenament es troba recollida a l'article 133 consritucional.
[50] Com recorda Díez-Picazo, el principi de jerarquia només opera on hi ha identitat de matèria, «Competència», r/V., pàg. 1184. A Alemanya la regla que fa prevaler el dret federal sobre els Lander que preveu l'article 31 de la Ltei fonamental de Bonn només s'aplica quan el dret federal corresponent és vàlid; això implica que el Tribunal Constitucional, en el cas de conèixer un presumpte conflicte relatiu al cas que s'explica, primer ha d'examinar si «la regulació federa] en qüestió ha estat aprovada en exercici de les competències atribuïdes i si és materialment compatible amb la Llei fonamental», Vogel, op. cit., pàg. 633.
[51] Cfr,, a més det que s'exposa a l'apartat «La distribució de matèries i el principi de competència», Franco, Amadeo, «I problemi delia completezza dell'ordinamento», a Modugno, Franco, Ap-puntiper una teoriagenerala del Diriíto, cit., pàg. 151. L'autor apunta que el criteri de competència necessita estar plasmat en un text normatiu, és a dir, és un criteri positiu, no lògic. Vid. també Zagrebelsky, Mamiale..., pàg. 48-49 i 66-67, entre d'altres, Per al cas de Mèxic, Carpizo, «Sistema federal», cit., pàg. 502-504.
[52] Dertcbo constitucional Sistema dejuentes, 2a edició, Barcelona, 1989, pàg. 91.
[53] Díez-Picazo, «Competència», cit., pàg. 1185.
[54] Apéndice al Semanario Judicial de la Federarien 1917-1995, tom I (matèria constitucional), Mèxic, 1995, pàg. 185.
[55] Algunes qüestions sobre aquesta reforma es poden veure a Càrdenas, JEjime F., «Reflexiones sobre la reforma política al Distrito Federal», Actualizaciàn jurídica, Mèxic, 1994 pàg. 21 i seg.; sobre la doble naturalesa del Congrés de la Unió com a òrgan federal i com a òrga:n local, vid. Burgoa, Ignacio, Derecho constitucional mexicana, cit.. pàg. 644.
[56] Diario Oficial de la Federarien, de 22 d'agost.
[57] Sobre això, la Cort Suprema va sostenir, abans de les reformes de 1993 i li996, la tesi següent: « Congreso de la Uniòn. Àmhitos de competència lagislativa del. Nuestra organización constitucionalsenala al Congreio de la Uniòn una doble competència legislativa, que comprende por una parte la normacièn general para todo el país y que es ta propiamen te federal, y por ir otra, la relativa a Distrito y territorios federales, que es de índole localy seasemeja a la que corresponde a las legislatiiras de ïos estados. Cumple al Congreso de la Uniàn respetar los limites de sus dos àmbitos, de manera que no podria ejercitar sus facultades de legislador lacal invadiendo su pròpia esfera federal ni viceversa, todo ello de acuerdo con el articulí! 124 de la Constitución, que delimita U zona reservada a cada jurisdiccióm, Semanarío Judicial de Lt Federarien, sisena època, vol. 80, pàg. 18.
[58] Madrazo, Jorge, «Federalismo y partidos políticos locales en México», al seu llibre Reflexiones constitucionaUs, Mèxic, 1995, pàg. 109; Vogel, op. eh., pàg. 621.
[59] Vid. Garzón Valdés, Ernesto, «Pluralidad ètnica y unidad nacional: Consideraciones écico-políticas sobre el caso de México», al seu llibre Derecho, èticaypolítica, Madrid, 1991, pàg. 911-942.
[60] Carbonell, «La eficàcia de las normas constitucionales en México...», cit., pàg. 114.
[61] Valencià Carmona, Salvador, Derecho constitucional mexicana a fin de siglo, Mèxic, 1994, pàg. 66 i 303-307 (les últimes pàgines sobre les reformes al federalisme en general).
[62] Carpizo, Jorge, Elpresidencialismo mexicana, 9a edició, Mèxic, 1989, pàg. 26.
[63] Vid. els articles constitucionals 26, paràgraf tercer; 73, fracció XXIX, en tots els incisos, i 131, com també Gamas Torruco, J., «Hacia un nuevo federalismo», a Losgrandesproblemas jurtdicos. Recomendaciones y propuestas. Estudiós jurídicos en memòria de José Franciscà Ruiz Massieu, Mèxic, 1995, pàg. 90-91.
[64] «A manera de prologo», a Càrdenas, Una Constitución para la democràcia, cit., pàg. XXI. En general, Vogel escriu: «[...] Za regularien constitucional de la potestadfinancicra, de laspresupuestos, del régimen fiscaly de la asignaciàn de ingresosy gastos constituye uno de los núcleos de todo orden federal, a la par que un indicador inequlvoco de la distribución real del poder y de la influencia entre el Estodo global y los Estades miembros», op. cit., pàg. 665-
[65] Meyer, Lorenzo, «Las presidencias Fuertes, El caso de la mexicana», Revista del Centro de Estudiós Constitucionales, núm. 13, Madrid, setembre-desembre de 1992, pàg. 60; Cornelitis, Wayne A., i Craig, Ann L., Polítics in Mexico: An introduction andoverview, San Diego, 1988, pàg. \(s i seg.
[66] Merino Huerta, Maurtcio, «El federalismo y los dineros», Nexos. Sociedad, ciència, literatura, núm. 210, Mèxic, juny de 1995, pàg. 16.
[67] «Hay dependència internaporque en algunos Estadosy regiones pobres y erripobrecidas por ciertas politicas nacionales, es el poder central el que debe astgurar un minimo bicnestar [.J.]. La dependència es econòmica cuande la asignaciòn de recursos y distribución de ingresos no asegura ei\ ejercicio autònoma y coordinada -no subordinada- de las competencias beates.», Frías, Pedró J., «El predominío del poder ejecutivo en Amèrica Latina. El proceso en algunos Estados federales», a El predominio del poder ejecuúvo en Latinoambica, Mèxic, 1977, pàg. 261.
[68] Diversos autors, A la puerta de la ley. El estada de derecho en México, 19'i)4, pàg. 59. Sobre el cas dels Estats Units, vegeu Laslovich, Michael J., op. cit., pàg. 199.
[69] A la puerta de la ley, loc. cit.
[70] Article 76, fraccions V i VI; Carpizo, «Sistema federal...», cit, pàg. 509-515. Vid. les raons per les quals cal reformar aquesta fracció, a Càrdenas, Una constitución para la democràcia, cit., pàg. 208-209.
[71] Carpizo, El presidencialismo, cit., pàg. 198.
[72] Op. cit., pàg. 281.
[73] ídem, pàg. 282.
[74] Ibid.; als Estats Units, on els estats també passen per dificultats econòmiques, s'ha proposat un retorn necessari als «primers principis» del federalisme per solucionar els dèficits i els deutes, Laslovich, op. cit., pàg. 195-196.
[75] Pròleg a Lujambio, Alonso, op. cit., pàg, XIV; en el mateix sentir, Gamas Torruco, op. cit., pàg. 87 i 89. Encara que força encertat, aquest argument no sembla tenir en compte que a qui perrany el radi d'acció més ampli a Mèxic -sense comprar l'àmbit tributari, òbviament- és als estats i no pas a la Federació (segons la tècnica de distribució de competències dels articles 73 i 124 constitucionals que ja s'han explicat), per la qual cosa l'objectiu que cal aconseguir és homologar «atribució de competències amb «disposició de recursos», sense que calgui, em sembla, modificar l'actual sistema de distribució competencial. Algunes propostes de canvi al sistema de distribució de facultats legislatives en matèria d'impostos es poden trobar a Mijangos Borja, M. de la Luü,, «Federalismo fiscal en México: la necesidad de redefinir et régimen de facultades consritucionales en matèria fiscal», Boletín Mexicana de Derecho Comparada, núm. 84, Mèxic, setembre-desembre de 1995, pàg. 1075-1090.
[76] Albertí Rovira, op. cit., pàg. 343 i seg.; Vogel, op, cit., pàg. 666-669.
[77] Valencià Carmona, Derecho constitucional.... cit., pàg. 298-301.
[78] CArdenas, Una cotutitución para la democràcia, cit., pàg. 212 i seg., i GamasTorruco, op. cit., pàg. 87.
[79] Vogel, op. cit., pàg. 623.
[80] Lujambio, op. cit., pàg. 48-49. S'ha fet un pas important en el sentiij esmentat, almenys formalment, amb la reforma constitucional publicada el 22 d'agost de 1996, especialment pel que fa als canvis introduïts a l'article 1 !6.
[81] Sobre la relació entre partits polítics i federalisme, vid. Friedrich, op. cit, pàg. 394-395, on s'assenyala el paral·lelisme existent en els països federals entre l'organització dels partits i la mateixa organització governamental. D'acotd amb el que exposem aquí es manifesta Jorgi; Madrazo, «Federa-lismo y partidos políticos locales en México», al seu llibre Reflexiones constitudofiales, cit., pàg. 115-
