L'Estat constitucional espanyol

Cargo del AutorCoordinador Catedràtic d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra-Catedràtic de Dret Civil
Páginas197-272
Introducció

Si reflexionem sobre l'evolució històrica dels estats, veurem com els fets revolucionaris que s'hi han produït han comportat, al mateix temps, uns canvis en la seva ordenació jurídica.

Centrem-nos en el cas de l'Estat espanyol, a l'inici del segle XIX. Fracassa el pla de Napoleó per a expandir el seu imperi a la península Ibèrica fent abdicar els Borbó a favor seu i creant una nova dinastia espanyola en la persona del seu germà Josep.

Els pobles d'Espanya s'alcen contra els francesos i s'inicia la guerra del Francès (1808-1814). El buit de poder deixat per l'absència de Ferran VII, el monarca absolut borbó, s'omple amb la creació, primer, de les juntes provincials i després amb la Junta Central de Govern.

Estudiarem, en un primer bloc del mòdul, aquests fets revolucionaris i les seves conseqüències jurídiques, tant pel que fa a la introducció de noves doctrines polítiques que defensaran una concepció radicalment antropocèntrica del poder polític, com pel que fa a les doctrines jurídiques correlatives que permetran superar la concepció objectiva del dret de l'antic règim, basada en la teologia moral i el dret natural cristià, per a introduir una concepció subjectiva segons la qual tot l'ordenament jurídic es fonamenta i garanteix alhora en els (respectivament) drets inalienables de l'home i del ciutadà, que s'hauran de declarar de manera prèvia i constitucional. La política legislativa dependrà únicament i exclusiva de la voluntat de la nació. D'aquesta manera, el període constitucional es caracteritzarà per ser un període en què triomfa l'absolutisme de la llei.

No obstant això, aquest plantejament revolucionari no s'imposarà a Espanya d'una manera total i radical, sinó que durant molt de temps haurà de coexistir i de transigir amb els plantejaments polítics i jurídics de l'antic règim, és a dir, amb la monarquia absoluta de legitimació divina i històrica.Page 198

Un cop més, la institució monàrquica ens servirà de pedra de toc per a comprendre la història del dret espanyol dels segles XIX i XX, una història que, no hem d'oblidar-ho, es confon pràcticament amb el nostre present. Haurem d'estudiar aquesta institució amb referència a una sèrie de qüestions clau que definiran la seva naturalesa política, com les de la sobirania, la divisió de poders i el seu règim jurídic segons les diverses...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR