Espanyols per carta de naturalesa: del privilegi a la reparació dels perjudicis causats

Autor:Aurelia Álvarez Rodríguez
Cargo:Professora titular de Dret Internacional Privat. Universitat de Lleó
Páginas:38-59
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 38

I Carta de naturalesa: concepte i regulació legal actual

La possibilitat d’obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant carta de naturalesa és, sense cap dubte, la via més antiga recollida al Dret espanyol. Com a via per accedir a la nacionalitat espanyola, té una llarga trajectòria, ja que es troba recollida en totes les nostres constitucions anteriors a l’actual Carta Magna 1 . En tot cas, mai ha estat considerada una via ordinària i factible d’accés a la nacionalitat espanyola.

Com acabem d’esmentar, en el nostre Ordenament, aquesta institució apareix en tots els textos constitucionals, excepte en la Constitució de 1978. Ara bé, malgrat que la nostra Llei fonamental no la recull expressament, ja que l’art. 11.1 CE remet totes les formes d’adquisició de la nacionalitat espanyola a un futur desenvolupament legislatiu, aquesta institució es manté, encara que només com un privi-

Page 39

legi 2 . Per adonar-se del seu abast actual, n’hi ha prou amb la mera lectura de l’art. 21.1 CC, en la seva redacció donada per la Llei 36/2002, de 8 d’octubre, quan disposa que la nacionalitat espanyola mitjançant carta de naturalesa només s’atorga quan en «l’interessat concorrin circumstàncies excepcionals» 3 . L’existència o no de les esmentades circumstàncies l’ha de determinar el Govern de forma discrecional i s’ha de concedir mitjançant un Reial Decret.

Òbviament, com no pot ser d’una altra manera, la nostra pregunta queda referida a: quines són les «circumstàncies excepcionals» a què fa referència l’art. 21.1 CC?, quines característiques han de reunir els estrangers que vulguin obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant carta de naturalesa?

Abans de començar a analitzar els diversos reials decrets en què s’ha procedit a concedir la nacionalitat per aquesta via en els últims catorze anys -cal tenir en compte que, des de l’1 de gener de 1995 fins al 30 de novembre de 2012, s’han aprovat nou-cents noranta reials decrets, mitjançant els quals s’han atorgat altres tantes cartes de naturalesa- 4, farem una breu referència sobre la controvèrsia existent en la doctrina científica espanyola sobre la pervivència o no d’aquesta institució en el nostre Ordenament jurídic. Certament, en l’àmbit doctrinal, tampoc comptem amb una anàlisi excessivament àmplia, perquè no hi ha monografies sobre aquesta institució del Dret espanyol de la nacionalitat, encara que sí que s’han publicat alguns articles doctrinals 5 . Això vol dir que al·ludirem tant a les bondats de la seva existència com als arguments utilitzats per sostenir-ne la supressió. El grup que advoca per la supressió de la carta de naturalesa com a via d’accés a la nacionalitat espanyola 6 es basa, entre d’altres coses, en la inseguretat jurídica que la figura analitzada presenta. Certament, no se sap amb exactitud qui pot obtenir-la i qui, al contrari, no compleix els requisits per beneficiar-se’n. Així mateix, i en un altre ordre d’idees, els detractors de la carta de naturalesa es recolzen en la injustícia que aquesta via provoca quan es fa un estudi dels beneficiaris d’aquesta, entre els quals hi ha esportistes, nobles, fills d’il·lustres espanyols i fins i tot rics, però cap de les cartes de naturalesa mai havia beneficiat persones humils, almenys fins al cas d’Adelina Kola. Amb l’aprovació del Reial Decret 1272/2006, es posa de manifest que la carta de naturalesa, que podia ser considerada un privilegi, va deixar de ser-ho des del moment en què es va concedir per reparar la injustícia causada per deficiències burocràtiques de l’Administració espanyola 7 .

D’altra banda, el sector doctrinal que defensa el manteniment de la carta de naturalesa com a via d’accés a l’adquisició de la nacionalitat espanyola té la ferma confiança que aquesta institució pot ser un instrument, una via reparadora d’algunes possibles injustícies provocades per les nombroses reformes del Dret espanyol de la nacionalitat o per la deficient gestió en la tramitació dels expedients de nacionalitat.

La nostra postura s’alinea al costat dels defensors, no només del manteniment de la carta de naturalesa, sinó també de la seva bondat a l’hora de poder tenir un instrument corrector d’algunes deficiències del nostre sistema jurídic

La nostra postura s’alinea al costat dels defensors, no només del manteniment de la carta de naturalesa, sinó també de la seva bondat a l’hora de poder tenir un instrument corrector d’algunes deficiències del nostre sistema jurídic. Amb aquesta institució del Dret espanyol de la nacionalitat, és possible que puguin aconseguir la nacionalitat per aquesta via algunes persones estrangeres molt vinculades a Espanya, i també qualssevol altre estranger en què concorrin certes circumstàncies especials -de caràcter científic, professional, etc.-, inclosos també els fills o néts d’emigrants d’origen espanyol 8 . S’ha de ressaltar, no obstant això, que en els últims catorze anys el propi Govern ha considerat possible la concessió de la nacionalitat espanyola recorrent a la carta de naturalesa per uns motius especialment taxats: d’una banda, per haver pertanyut a les Brigades Internacionals combatents a la Guerra Civil espanyola; d’un altre, per tractar-se de víctimes o familiars dels morts al servei de l’Estat espanyol en qualsevol acte terrorista o en missions de pau. Ambdós grups es consolidaran: en el cas dels brigadistes, a través de l’art. 18 de la Llei 52/2007, de 27 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, i el segon grup, per l’art. 41 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme 9 .

Page 40

II Destinataris: estrangers que acreditin que en la seva persona concorren raons excepcionals
1. Brigadistes internacionals
A) Antecedents immediats

Respecte al primer grup, el Consell de Ministres va considerar que les circumstàncies excepcionals previstes en l’art. 21.1 CC als efectes de la concessió de la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa s’observaven clarament en els voluntaris integrants de les Brigades Internacionals que van combatre en la contesa espanyola. Per això, es va dictar el Reial Decret 39/1996, de 19 de gener, sobre concessió de la nacionalitat espanyola als combatents de les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola 10 . Aquest homenatge de 1996 no va ser una improvisació. Va ser un fet totalment premeditat un any abans i orquestrat al llarg de tot aquest any per una campanya de premsa que es va albirar el 10 de novembre de 1995, quan es va crear l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals. Uns dies més tard, el grup parlamentari d’Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds, el grup basc del PNB i el grup socialista del Congrés van presentar una proposició no de llei sobre el reconeixement de la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa als brigadistes internacionals11. Segons l’esmentat Reial Decret 39/1996, els destinataris eren els «voluntaris integrants de les Brigades Internacionals que hagin participat en la contesa en territori espanyol durant la Guerra Civil de 1936 a 1939» -art. 1. Aquestes persones havien de realitzar la seva petició per compareixença davant l’encarregat del Registre Civil municipal o consular corresponent al seu domicili abans del 5 de març de 1999 -art. 2. Quant a la tramitació i als requisits exigits, l’art. 3 de l’esmentat Reial Decret 39/1996 establia que:

  1. -L’encarregat del Registre davant del qual es formuli la declaració ha d’aixecar acta en dos exemplars i ha de rebre les proves que justifiquin les circumstàncies exigides per l’article 1.

  2. -Un dels exemplars, amb les proves practicades, s’ha de remetre a la Direcció General dels Registres i del Notariat, la qual ha de demanar, si s’escau, informe dels organismes que puguin testificar sobre la realitat de les condicions requerides al sol·licitant. Vist el que s’hagi instruït, la Direcció ha de qualificar el dret del peticionari a acollir-se als beneficis d’aquesta disposició i ha d’ordenar la corresponent inscripció al Registre, amb els requisits previs exigits pels paràgrafs a) i b) de l’article 23 del Codi Civil 12 .

    En aquell moment, l’accés a la nacionalitat espanyola per aquesta via es va justificar per un fet molt simple: els supervivents mereixien veure d’una manera patent la gratitud per la seva feina en pro de la llibertat

    En aquell moment, l’accés a la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa es va justificar per un fet molt simple: els supervivents mereixien veure d’una manera patent la gratitud per la seva feina en pro de la llibertat, per la qual cosa se’ls va permetre accedir a la nacionalitat espanyola per aquesta via 13 . No obstant això, no van ser gaires els que van arribar a obtenir la nacionalitat en aplicació de l’esmentat Reial Decret 14 . I això per una raó fonamental: no pel fet que només tingués una aplicació limitada en el temps, ja que només es va admetre fins a abril de 1999, sinó que el més important era que, en realitat, els sol·licitants, en obtenir la nacionalitat espanyola, havien de...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA