Es poden resoldre les controvèrsies entre l'Administració i els ciutadans mitjançant la mediació?
| Autor | Gemma Capdevila Ponce/Maite Català Pujol/Anna Magnet Planas |
| Cargo | Subdirectora general de Dret, Entitats Jurídiques i Grups d'interès Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya/Gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona/Cap dels Serveis Jurídics de la Diputació de Tarragona |
| Páginas | 40-59 |
40
transparència i bon govern
La transformació de la manera d’entendre la relació de l’Administració amb
els ciutadans com a premissa per a l’aplicació de la mediació en aquest àmbit
En el nostre entorn jurídic administratiu, els conflictes entre les administracions públiques i els
ciutadans tenen tradicionalment una durada molt extensa i representen un camí llarg i costós.
Les administracions en comptades ocasions donen la raó als ciutadans quan aquests presenten
recursos administratius. Per aquest motiu els ciutadans es veuen forçats a anar als tribunals o a
renunciar a la seva pretensió per causa dels costos del procés judicial o de la durada excessiva del
procediment, malgrat puguin considerar que tenen raó.
Els ciutadans en moltes ocasions viuen aquest llarg camí fins a l’obtenció d’una solució definitiva
a la seva controvèrsia -sigui favorable o no- com un camí ple de tràmits i formalismes. El fet que
en les successives fases del procediment administratiu hi hagi la possibilitat de formular
al·legacions o el fet mateix de la impugnació d’una determinada resolució en via administrativa
es percep, majoritàriament, com un tràmit més que no serveix realment perquè els arguments
del ciutadà siguin escoltats.
Actualment, l’Administració està experimentant una gran transformació que té com a base una
nova manera d’entendre la relació amb els ciutadans als quals, en definitiva, ha de servir. Els
principis de democratització, transparència i participació s’estan imposat com a principis
d’actuació de l’Administració. I és precisament en aquest escenari de transformació de
l’Administració on hi tenen cabuda els mitjans alternatius a la resolució del conflictes (ADR
d’acord amb les sigles en anglès conegudes majoritàriament), i entre ells especialment la
mediació. Aquests mitjans poden facilitar una resolució ràpida i eficaç dels conflictes dels
ciutadans amb l’Administració.
Es tracta d’intentar la resolució de conflictes en
l’àmbit del dret administratiu -en què una de les
parts és una Administració, amb el que això
comporta, de privilegis i obligacions- de manera
ràpida, econòmica, eficaç i amb una certa flexibilitat,
que permeti l’adaptació al cas concret de forma
acordada per les parts. D’aquesta manera s’intenten
evitar els recursos administratius i la possible via
judicial posterior, amb l’extensió temporal i de
Es poden resoldre les controvèrsies entre l’Administració
i els ciutadans mitjançant la mediació?
41
desgast que aquestes vies produeixen, sense que les parts s’hagin d’enfrontar i, en conseqüència,
sense que hi hagi ni un vencedor i ni un vençut.
La mediació entre l’Administració i els ciutadans seria una mediació en sentit
estricte?
El concepte de mediació s’origina en el dret privat i es pot definir com un sistema de resolució de
conflictes de caràcter no jurisdiccional i voluntari, on un tercer imparcial facilita o gestiona el
diàleg entre les parts amb la finalitat d’assolir un acord que resolgui el conflicte que les afecta i
evitar així el plantejament de procediments judicials contenciosos. En la mediació hi intervé un
tercer que hauria de ser imparcial i especialitzat, que no és part en la controvèrsia i que ha de
tenir formació suficient.
A través de la mediació, es busca aconseguir l’apropament de les
parts per intentar resoldre el problema. És tracta d’un mecanisme
de resolució de conflictes dels anomenats autocompositius perquè
són les parts les que busquen la solució i la intervenció del tercer
només és per a ajudar-les a dialogar per trobar-la.
La diferencia entre la mediació i un altre ADR com és la conciliació
és que aquesta última, tot i participar de la mateixa naturalesa que
la mediació en el sentit que un tercer imparcial facilita que les parts
en conflicte trobin una solució que els resulti satisfactòria, en la
conciliació aquest tercer pot proposar acords.
Aquest concepte tradicional de la mediació pressuposa, d’una
banda, una situació d’igualtat entre les parts, igualtat que no es
dona en l’àmbit administratiu, ja que en aquest àmbit les parts es
troben en una situació de desequilibri notori ja que l’Administració compta amb fortes
prerrogatives respecte als seus actes, com són l’autotulela i l’executorietat. D’altra banda
l’Administració no és lliure a l’hora d’assolir acords amb el ciutadà ja que en aquest punt està
limitada en estar sotmesa al principi de legalitat i ha de garantir l’interès general.
Els principis que orienten l’activitat mediadora, en la majoria de les legislacions, són la igualtat de
les parts, la voluntarietat, la imparcialitat i la neutralitat del mediador, la confidencialitat i la bona
fe. Tanmateix, alguns d’aquest principis tenen un difícil encaix quan es tracta de mediació amb
l’Administració. És per aquest motiu que es pot afirmar que la mediació entre l’Administració i els
ciutadans no ha de ser entesa com una mediació en el sentit tradicional del terme mediació, sinó
que ha de ser matisada.
La mediació entre
l’Administració i
els ciutadans no
ha de ser entesa
com una mediació
en el sentit
tradicional del
terme mediació,
sinó que ha de ser
matisada.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba