Els principis de dret patrimonial europeu i la codificació del dret català
| Autor | Miquel Martín Casals |
| Cargo | Catedrátic de Dret civil de la Universitat de Girona i membre del European Group on Tort Law |
| Páginas | 51-61 |
-
INTRODUCCIÓ
Sense cap mena de dubte, el marc en el qual s'insereix la meva intervenció, el d'aquest «Primer Congrés de Dret Civil Català» amb el tema «El dret patrimonial en el futur Codi Civil de Catalunya», ha forçat en el títol d'aquest treball, el qual no es correspon totalment amb la realitat europea existent en aquest moment.
Com és ben sabut, en l'actualitat no es pot parlar própiament d'uns «Principis» o regles uniformes bàsiques del dret patrimonial europeu, sino només de que s'está elaborant una pluralitat de principis en diversos sectors del que els juristes continentals -no així els del Common Law- podem agrupar sota l'epígraf de «dret patrimonial». Els més coneguts, tal vegada perqué son els pioners i els que es troben en un estadi dels més avançats, son els «Principis de dret contractual europeu» (PECL), que l'any 1982 va comentar a elaborar la «Comissió de Dret Contractual Europeu» (CECL), coneguda més popularment, pel nom del seu president, com a «Comissió Lando»(1). La primera part d'aquests Principis es va publicar l'any 1995(2), la segona el 2000(3) i és previsible que la tercera i última part estigui enllestida l'any 2002.
A banda dels Principis de dret contractual de la Comissió Lando, existeix també en l'ámbit del dret d'obligacions un anomenat «Codi europeu dels contractes», que elabora l'Académia de Iusprivatistes Europeus i que coordina el Professor Giuseppe Gandolfi(4). Altres equips formats per prestigiosos juristes de diversos països europeus continúen treballant en uns «Principis sobre el trust»(5), en un «Principis sobre la responsabilitat civil», o ja més enllà del dret patrimonial, tot just comencen a treballar en uns «Principis de dret de familia»(6). En l'ámbit dels drets reals existeixen ja uns estudis preparatoris de dret comparat que, amb tota seguretat servirán de material básic per a l'elaboració d'un Principis, pero aquests Principis encara no s'han donat a conéixer(7).
Altres vegades, el treball d'aquests grups no té com a objectiu fonamental l'elaboració d'uns Principis o adquireix un abast més ampli. Aquest és el cas, per exemple, del Projecte de Trento conegut com a Common Core, que pretén palesar el «nucli comú» de tots els ordenaments jurídics europeus i fer una mena de «cartografía jurídica» que doni unes bases solides a rharmonització europea del dret privat(8). També amb voluntat d'abastar tots els àmbits del dret privat cal destacar d'una manera molt especial l'anomenat Study Group on the European Civil Code, sota la direcció del Professor de la Universitat alemanya d'Osnabrück Christian Von Bar. Constituit l'any 1999 amb una voluntat de redactar un Codi Civil europeu, en el sentit més ampli de Codificado civil i mercantil(9), últimament -per raons estratégiques i sense abandonar 1'objectiu final del Codi civil europeu- sembla apuntarse més a l'elaboració d'uns Principis en el decurs dels próxims 4 o 5 anys que, si bé no cobririen tot el Dret patrimonial, sí que s'anomenarien «Principis de dret patrimonial»(10).
Parlar amb detall de tots aquests moviments i de l'elaboració d'un Codi civil europeu ultrapassaria l'objecte de la meva intervenció. Per aquesta rao em limitaré a parlar de quin significat i abast té l'elaboració de Principis de Dret Europeu tot contrastant el que he pogut llegir amb la meva modesta experiencia en un d'aquests grups europeus, el Grup europeu de responsabilitat civil (Euwpean Group on Tort Law, conegut també com a «Tilburg Group» o «Spier-Koziol Group»), al qual em vaig incorporar a finalis de 1998, i amb una experiencia encara més breu en el seu Comité de redacció de Principis, al qual pertanyo. L'European Group on Tort Law fou fundat l'any 1993 per un reduit grup de juristes (Koziol, Spier, Viney, Von Bar, Widmer, etc.) i en l'actualitat está format per uns 25 juristes, fonamentalment de la UE, pero també d'altres pai'sos que encara no pertanyen a la Unió (Txéquia o Polonia) i per una representació nordamericana (Dan Dobbs o fins la seva mort recent, Gary T. Schwartz), sudafricana (Neethling), israeliana (Gilead) o argentina (Alterini). Els seus líders indiscutibles son Jaap Spier, Advocat General del Tribunal Suprem deis Pai'sos Baixos i Helmut Koziol, Director del Centre Europeu del Dret de la Responsabilitat Civil i de les Assegurances (Viena)(11).
També prendré com a referencia els treballs més coneguts de la Comissió Lando i, per rao de la materia en la qual em centraré -la responsabilitat extracontractual- els del Working Team on Torts de VStudy Group de Von Bar(12), per analitzar, amb carácter general, qué son els «Principis», com es formen i s'organitzen aquests grups o comissions, com treballen i quins son alguns dels resultats que s'estan assolint. Finalment, em referiré breument a quin profit en pot treure el futur Codi civil de Catalunya dels treballs d'elaboració de Principis.
-
ELS «PRINCIPIS»: INSPIRACIÓ I FINALITAT
Tant en la nostra vida quotidiana com en la nostra cultura hi ha poques coses avui en dia que no tinguin una major o menor dosi de sabor genuínament americá. La idea d'elaborar uns Principis de dret contractual europeu o d'altres branques del dret és també més tributaria de l'experiencia americana del que normalment hom vol reconéixer.
Acabada la Primera Guerra Mundial un grup de prominents jutges, advocats i professors nordamericans va manifestar la seva preocupació per la inseguretat i la complexitat jurídiques imperants en el Common Law. Segons ells, gran part de la inseguretat jurídica responia a la manca d'acord entre els juristes sobre quins eren els principis fonamentals del Common Law. Constituits en «el Comité per a l'establiment d'una organització permanent per a la millora del Dret», i amb la ferma voluntat de posar remei a aquests i altres mals, van fundar l'any 1923 l'American Law Institute (ALI).
L'American Law Institute tenia, entre altres finalitats, la de «promoure la clarificació i la simplificació del dret i la seva millor adaptació a les necessitats socials». La primera tasca que havia de dur a terme el Institute per redreçar la situació d'inseguretat jurídica era l'elaboració d'uns Restatements o nova exposició del dret vigent en els camps més importants del Common Law -com ara els contractes, la representació, la responsabilitat civil o el dret de propietat- els quals serien una font que permetria al jurista conéixer, sense necessitat de consultar materials ulteriors, les matéries jurídiques básiques. Abans d'acabarse la Segona Guerra Mundial ja s'havien publicat tots els Restatements proposats. L'any 1952 l'ALI va començar una nova actualització dels Restaments existents {Restatement Second) i l'any 1987 va inaugurar la tercera edició {Restatement Third), en la qual encara s'está treballant en aquests moments(13).
És cert que en els seus gairebé 80 anys d'existéncia l'ALI no s'ha dedicat només a elaborar Restatements, i que també han estat molt celebrats altres treballs seus com ara el Model Penal Code o el Uniform Commercial Code(14), pero també és cert que els Restatements continúen essent la seva obra mes senyera.
Si comparem 1'elaborado de Principis europeus amb la deis Restatements nordamericans, podem comprovar que:
-
Els grups que elaboren Principis, com en el cas del Restatements, son grups privats. No representen cap govern ni han estat nomenats oficialment per ningú. Els grups que elaboren Principis els acostumen a fundar un nombre redu'it de juristes prestigiosos que es posen d'acord sobre quins serán els altres juristes als quals proposaran que s'incorporin al Grup.
-
A diferencia dels juristes que elaboren Restatements, els Grups europeus no compten encara una organització semblant a 1' ALI i, també a diferencia de 1'ALI, que té mes de 3.000, els nombre dels seus membres no acostuma a arribar als 100. Per sumar esforços i per preparar i mantenir l'elaboració de Principis, la Comissió Lando i el Study Group on a European Civil Code reclamen també la creació urgent d'un Instituí Europeu del Dret (ELI) i d'una Academia Europea de Dret (ELA)(15).
-
Ni els Principis ni els Restatements tenen cap sanció oficial ni son normes jurídiques que vinculin al seu obligat compliment. Ates que no es poden imposar ratione imperio, el que s'espera pero, és que per la seva acurada elaboració i la seva qualitat técnica, s'acabin imposen imperio rationis, com a «rao escrita».
-
En teoría, els Restatements han de recollir i fixar el dret nordamericá vigent Si bé és cert que la majoria de les vegades reflecteixen el dret que s' aplica a la majoria de jurisdiccions, es discuteix sovint si poden adoptar opcions minoritáries o que es consideren més avanfades o, en general, innovar. A la práctica s'adopten opcions més creatives quan els precedents son contradictoris. Els redactors de Principis, en canvi...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba