Els llegats

Autor:Dr. Angel Serrano de Nicolás
Càrrec de l'autor:Notari
Pàgines:257-300
RESUMEN

1. El llegat en general - 1.1. Concepte de llegat - 1.1.1. La seva diferenciació d’altres figures afins - 1.1.2. Classificació genèrica dels llegats - 1.2. Naturalesa jurídica del llegat - 1.2.1. Naturalesa personal del llegat: Arbitri de tercer i origen unilateral - 1.2.2. Naturalesa autònoma i voluntària del llegat en la successió - 1.2.3. Naturalesa de benefici patrimonial del llegat - 2. Els subjectes del llegat - 2.1. El legatari o legataris - 2.1.1. Capacitat del concepturus i el nasciturus per ser legataris: - Singularitats de la delació a favor dels mateixos - 2.1.2. La determinació del legatari pel gravat o per tercer - 2.2. El gravat de llegat - 2.2.1. Successors o adquirents mortis causa que poden ser gravats amb un llegat - 2.2.2. Adquirents trans mortem que poden ser gravats amb un llegat -... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 257

1. El llegat en general

La regulació dels llegats al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya relatiu a les successions prossegueix la marcada tradició jurídica catalana continuadora, en els seus principis bàsics, del Dret romà, i així, només conté alguna novetat, per acomodar la seva regulació als temps actuals, com es pot veure en considerar com a supòsits de no revocació la concentració parcel·lària, les actuacions urbanístiques o la reestructuració societària; com també, s'actualitza en la regulació de noves figures de llegats íntimament relacionats amb figures o negocis habituals en la pràctica mercantil i bancària actual (així, l'usdefruit d'accions o participacions socials o el d'actius financers).

En tot cas, la vigent regulació dels llegats en el CCCat no aconsegueix ser precisament sintètica, ni abstracta, doncs ocupa els arts. 427-1 a 427-45, sinó que, continuadora d'una llarga tradició jurídica (així s'ha sabut mantenir, actualitzant-la, la quarta falcídia), és analítica, casuística i com a tal incompleta, com indicaré al considerar els llegats atípics.

1.1. Concepte de llegat

El llegat és en el Dret successori català un benefici patrimonial (art. 427-9.1) atorgat a títol particular i gratuït en acte mortis causa d'última voluntat -exclòs el pacte successori i els heretaments, cfr. art. 427-1 i a sensu contrario art. 431-7.1 in fine- a favor d'una persona física (fins i tot no nascuda o concebuda en morir el causant, art. 427-2) o jurídica (que pot fins i tot constituir-se mortis causa, art. 412-2.2), determinada o determinable, fins i tot per tercer (art. 427-3.1) o per un esdeveniment futur (art. 427-3.1), i a càrrec d'un hereu, legatari, fideïcomissari, donatari mortis causa o de qualsevol persona que obtingui un benefici patrimonial post mortem o trans mortem (art. 427-7.2) per voluntat del causant.

Es parla de negoci trans mortem per referir-se al negoci jurídic o contracte estipulat en vida (negoci inter vivos) i en el que la mort només és condició de l'efecte negocial, és a dir, moment determinant de la seva execució o exigibilitat; si bé, per la seva pròpia estructura el subjecte contractual, la mort del qual constitueix la condició de desenvolupament del negoci, ha de continuar sent titular del ius poenitendi (dret de revocació) sobre el negoci constitutiu.

Concepció positiva del llegat que permet, en concebre'l d'aquesta manera, no només superar la no inhabitual concepció doctrinal negativa, sinó definir-lo pel que és -en les seves

Page 258

notes essencials- i no només pel que no és enfront d'altres figures o institucions pròpies del fenomen successori; conjuntament, a més, permet destacar els seus trets distintius, així:

  1. Enfront l'hereu, el legatari adquireix una titularitat (activa) específica en una relació jurídica concreta; per això, al legatari no se li podrà llegar ni deutes, ni la plena i indiscriminada situació patrimonial (actiu i passiu) del causant. Sí seria possible una quota o el total actiu hereditari líquid, cfr. art. 427-36.1. El seu títol adquisitiu no té caràcter expansiu, ni fins i tot encara que sigui una universalitat, art. 427-29.1, doncs fins i tot en aquest supòsit només s'estén al que s'ha de considerar com a integrant o adscrit a la cosa llegada o universalitat. El legatari per adquirir a títol particular no adquireix la possessió civilíssima de la cosa, encara que allò llegat ja ho detingui, doncs no serà sinó una mera possessió natural. No intervé en la liquidació i partició de l'herència ni tampoc li correspon la defensa material o moral del patrimoni o la persona del causant.

  2. Enfront la idea de successió, en els llegats sempre hi ha adquisició (o benefici patrimonial) però no sempre successió o continuïtat respecte del causant, així en els llegats obligatoris (llegat de cosa genèrica, art. 427-26, d'aliments, art. 427-30, etc.) no hi ha una derivació o continuació immediata del causant al legatari; en els llegats d'eficàcia immediata, cas del llegat d'alliberament de deute, art. 427-31.1, tampoc hi ha una continuïtat o derivació mortis causa del legatari respecte del causant.

  3. Enfront l'íntegra successió patrimonial de l'hereu, actiu i passiu (art. 411-1), en el llegat només s'adquireix una cosa única o un conjunt unitari de béns o relació patrimonial de contingut econòmic. Per tant, el seu llegat podrà veure's reduït, art. 427-39, però mai li afectaran els deutes del causant més enllà del valor del propi llegat. El problema pot estar a l'hora de determinar en els supòsits de llegat de prestacions periòdiques, art. 427-30.2, a càrrec del propi legatari (sotsllegat, art. 427-7.1), el moment de la valoració (sembla que ha de ser en el moment en què s'hagi d'executar) i, per tant, pot esdevenir impossible encara que ho sigui al temps d'obrir-se la successió.

1.1.1. La seva diferenciació d'altres figures afins

Les majors dificultats per identificar al legatari no es troben en l'hereu, sinó en els adquirents en virtut d'altres disposicions que pel seu origen, el seu contingut o el seu beneficiari es poden assimilar al llegat o a la posició jurídica del legatari; seria el cas de les atribucions a títol particular, derivades de la llei o d'un pacte successori, i fins i tot les adquisicions amb motiu de la mort, quan aquesta no sigui la causa o sent-ho, el negoci no és d'última voluntat. No obstant això, les possibles afinitats, en el CCCat es poden diferenciar, com es veurà al llarg de l'exposició, les diferents figures afins al llegat, així:

  1. El llegat i el mode han estat clarament diferenciats pel legislador català en exigir que el legatari tingui «un benefici patrimonial» (art. 427-9.1), mentre que el mode implica «una càrrega, una destinació o una...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA