Els drets d'ús i habitació
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 67-77 |
Page 67
Els drets d’ús i habitació gaudeixen d’una regulació autònoma respecte de l’usde-fruit. Es recullen en el capítol II del títol sisè del llibre V i es troben dividits en tres seccions. La primera secció es dedica a les disposicions comunes (art. 562-1 a 562-5); la segona al dret d’ús (art. 562-6 a 562-8) i la tercera al dret d’habitació (art. 562-9 a 562-11).
El dret d’ús es defineix com a dret real en virtut del qual «els usuaris poden posseir i utilitzar un bé aliè de la manera que estableix el títol de constitució o, si no n’hi ha, de manera suficient per a atendre llurs necessitats i les dels qui hi convisquin» (art. 562-6).
Per la seva banda, el dret d’habitació es configura com un dret real limitat d’ocupació parcial de «les dependències i els annexos d’un habitatge que s’assenyalen en el títol de constitució o, si no hi ha aquesta indicació, els que calen per a atendre les necessitats d’habitatge dels titulars i de les persones que hi conviuen, encara que el nombre d’aquestes augmenti després de la constitució» (art. 562-9).
Tots dos drets tenen el seu origen en el dret romà. En l’època clàssica, juntament amb l’usdefruit, va existir l’usus i, segons el seu significat originari, usus era el dret d’usar una cosa sense percebre’n els fruits (uti potest, frui non potest). Amb el temps, els jurisconsults van començar a ampliar l’esfera de l’uti: l’usuari d’una casa podia habitar-la amb la família i acollir-hi hostes; l’usuari d’una finca rústica podia recollir-ne els fruits agrícoles, hortícoles i forestals més indispensables per atendre les necessitats domèstiques quotidianes. Es va començar a discutir si l’habitatio era un ús o un usdefruit però Justinià li va donar el rang de figura especial, encara que limitada a satisfer una necessitat. D’aquesta manera, els drets d’ús i d’habitació s’han caracteritzat històricament per la vinculació del dret real amb la finalitat de satisfer les necessitats de l’usuari i la seva família, particularitat que s’ha mantingut en la derogada llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació (LUUH). El llibre cinquè del Codi civil català, no obstant això, ha modificat aquesta tendència optant per una regulació més àmplia dels drets ja que ha eliminat la limitació de satisfer les necessitats i ha deixat que sigui el títol constitutiu el que fixi l’àmbit d’aprofitament.
L’autonomia de la voluntat, la llei i, a través d’aquesta última, la resolució judicial, configuren el triple règim jurídic dels drets d’ús i d’habitació i vinculen la funció creadora
Page 68
a la funció reguladora. Els drets d’ús i d’habitació es regulen seguint l’ordre jeràrquic que indica l’article 562-1 CCCat «pel que estableixen llur títol de constitució, aquest capítol i, subsidiàriament, la regulació de l’usdefruit».
1r. Pel títol constitutiu. Els drets d’ús i habitació poden tenir un origen voluntari, legal i, en virtut de l’autorització legal, també hi podem afegir el judicial.
a) Constitució voluntària. En virtut del principi d’autonomia de la voluntat es poden constituir drets d’ús i d’habitació per actes per causa de mort a títol gratuït, respectant el caràcter solemne del testament, o per pactes successoris de caràcter universal o particular i per actes entre vius mitjançant negoci jurídic, onerós o gratuït, cas en què regeix el principi de llibertat de forma.
Malgrat que el Codi no ho reguli expressament, a diferència de la LUUH, res impedeix la reserva d’algun d’aquests drets a favor del propietari quan alieni o transmeti la seva propietat a una altra persona (donació amb facultat de reversió del dret); o bé per reducció del dret d’usdefruit, quan l’usufructuari o l’amo constitueixin un dret d’ús o d’habitació sobre un usdefruit. Fins i tot el propietari pot constituir-los sense reservar-se la propietat transmetent-la a l’adquirent i l’ús o l’habitació a una altra persona diferent.
-
Constitució legal. La llei, de manera directa o indirecta, pot ser font creadora d’aquests drets. Directament es pot constituir el dret d’ús o d’habitació quan es compleix el supòsit o situació de fet que es preveu en la norma, així, el cònjuge supervivent que no sigui usufructuari universal té dret a continuar usant l’habitatge conjugal, la qual cosa es denomina l’any de viduïtat (art. 231-31). Indirectament la llei, a través d’una resolució judicial, autoritza el beneficiari del dret per exigir la seva constitució al propietari de la cosa, per exemple, l’ús d’habitatge familiar en situacions de crisi matrimonial (art. 233-20) o convivencial (art. 234-8).
2n. Per «aquest capítol» (art. 562-1), és a dir, per les normes del capítol II del títol sisè del llibre V. El caràcter subsidiari de la regulació legal atorga als preceptes que regulen el dret d’ús i d’habitació caràcter dispositiu.
3r. Per la regulació de l’usdefruit. La remissió residual a les seves disposicions és similar a la que fa el Codi civil espanyol encara que aquest afegeix «sempre que no siguin contràries» (art. 528 CCE). Històricament, l’aproximació entre els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació ha donat lloc al fet que aquests últims hagin estat qualificats «d’usdefruits limitats».
4t. El dret transitori. La DT 9a de la Llei 5/2006 porta per rúbrica els «drets d’usde-fruit, d’ús o d’habitació» i encara que refereix el seu contingut únicament al dret d’usde-fruit cal aplicar per analogia aquest precepte als drets d’ús i d’habitació. A fi de regular situacions anteriors a la promulgació del llibre V s’estableix la distinció següent:
• Si els drets es van constituir a títol gratuït abans de l’entrada en vigor del llibre V del Codi civil català es regiran per les normes d’aquest a partir del dia en què entrin en vigor.
• Si els drets es van constituir a títol onerós abans de l’entrada en vigor del llibre V es regiran per la legislació anterior, és a dir, els articles 33 a 46 LUUH, tret que el subjecte gravat i el titular del dret pactin una altra cosa. Com recorda DEL POZO si el dret es va constituir per disposició per causa de mort, se li aplicarà analògicament la regla que preveu la constitució a títol gratuït, mentre que si la constitució es va fer per resolució judicial (en un procediment de separació, nul·litat o divorci), cal aplicar, davant el silenci legal, el principi general d’irretroactivitat de les normes.
Page 69
Els drets d’ús i d’habitació s’han caracteritzant tradicionalment perquè tenen per finalitat atendre les necessitats del titular del dret i la seva família. No obstant això, el Codi civil català trenca amb aquesta tendència ja que permet a les parts la seva creació sense cap condicionament. Atesa, doncs, aquesta finalitat podem distingir dues modalitats diferents encara que dotades d’un mateix règim jurídic.
a) Modalitat alimentària. Els drets d’ús i d’habitació s’han caracteritzat en la regulació anterior al Codi per la finalitat d’atendre les necessitats del titular del dret i la seva família, fos usuari (38 LUUH) o habitacionista (43.1 LUUH). La nova normativa ofereix, per la seva banda, dues novetats: la primera és que la situació de necessitat deixa de ser un element essencial sense el qual no es pot constituir el dret per convertir-se en element natural del qual els subjectes poden prescindir en el títol constitutiu si així ho volen, tant el gravat com el titular del dret; la segona és que la situació de necessitat deixa d’afectar estrictament l’àmbit familiar i s’amplia a l’àmbit convivencial, tinguin els convivents la condició de «familiars» (parella estable) o no (relacions convivencials d’ajuda mútua).
-
Modalitat no alimentària. L’autonomia de la voluntat plasmada en el títol constitutiu és la que fixarà el contingut del dret. Els drets d’ús i d’habitació constituïts en aquesta modalitat queden desproveïts de l’element característic que els diferenciava fins ara de l’usdefruit i es produeix una aproximació, si no confusió, entre aquests drets reals.
L’element personal del dret queda configurat per les figures del titular del dret i el beneficiari. No obstant això, farem una breu referència al gravat amb el dret.
-
Subjecte gravat amb el dret
Poden ser gravats amb els drets d’ús i d’habitació no només el propietari, sinó també altres titulars de drets reals que impliquin el gaudi de la cosa, com l’usufructuari. En aquest darrer cas el dret d’ús o d’habitació segueix la seva sort i s’extingirà quan s’extingeixi el dret del constituent.
-
Titular del dret
El titular del dret d’ús es denomina usuari i el titular del dret d’habitació, habitacionista, i corresponen a tots dos les facultats que els atribueixin els drets respectius.
La persona física és la titular per antonomàsia dels drets d’ús i habitació i també poden ser-ho les persones jurídiques, però només en el dret d’ús. Els drets es poden constituir a favor d’un únic titular o a favor d’una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba