Els contractes de garantia: préstec, penyora i fiança mercantil. El dipòsit

Autor:Gemma García Arán
Pàgines:23-29
RESUMEN

2.1. El contracte de préstec mercantil. 2.2. La penyora mercantil. 2.3. La fiança mercantil. 2.4. El contracte de dipòsit mercantil.

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 23

2.1. El contracte de préstec mercantil

D'acord amb els articles 1740 i 1753 del Codi civil, el préstec és el contracte pel qual una persona (prestatari) que ha rebut d'una altra (prestador) una cosa fungible en propietat, s'obliga a tornar-li la mateixa cosa en espècie i qualitat.

Sembla que aquests articles pressuposin el caràcter real del préstec, tot i que són unes normes de caràcter dispositiu que poden ser modificades per voluntat de les parts, les quals poden avançar la perfecció del contracte al moment en què hi hagi acord entre les parts de subscriure un contracte de préstec.

Per poder considerar mercantil el contracte de préstec, el Codi de comerç exigeix una doble circumstància: que algun dels contractants sigui comerciant i que les coses prestades siguin destinades a actes de comerç (art. 311 CCO).

Pel que fa a les notes característiques del préstec mercantil, la doctrina entén que són les següents: wm

1) Si s'entén que el contracte de préstec té caràcter consensual, aleshores origina una relació jurídica que crea obligacions per a les dues parts.

En canvi, si es parteix de la nota del caràcter real del préstec, aquest serà unilateral, amb obligacions exclusivament per al prestatari.

2) El contracte de préstec implica un trasllat de domini, ja que les coses donades en préstec passen a ser propietat del prestatari, transmissió de la propietat que és necessària perquè pugui consumir la cosa donada en préstec. El prestador, per tant, perd la propietat del diner i el dret real quePage 24 hi tenia queda substituït per un dret de crèdit d'obtenir la devolució de la quantitat lliurada. Per tant, el prestatari no ha de tornar la mateixa cosa que ha rebut (com el transportista o el dipositari), sinó l'equivalent de la mateixa espècie i qualitat.

Pel que fa a les classes de préstecs mercantils, el Codi de comerç distingeix:

1) Segons la durada del préstec: per un temps determinat o indeterminat (o sense termini). Art. 313 CCO.

2) Segons el que sigui la cosa donada en préstec: diner, títols o valors o altres coses fungibles diferents de les esmentades. Art. 313 CCO.

3) Gratuït o onerós.

4) Segons la garantia: préstec sense garantia especial i préstecs garantits, tot i que el Codi de comerç només s'ocupa dels préstecs amb garantia de valors.

Amb relació a les obligacions de les parts, tenim:

1) Obligacions del prestador

Si partim del caràcter consensual del préstec, el prestador està obligat a lliurar al prestatari la cosa fungible pactada en la forma i dins el termini previstos al contracte. La cosa que s'ha de lliurar són diners, valors o altres béns fungibles.

Perquè neixin les obligacions del prestatari caldrà que hagi rebut del prestador la cosa objecte del contracte, ja que no pot quedar obligat a tornar o a pagar interessos del que no ha rebut.

2) Obligacions del prestatari

Les obligacions del prestatari...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA