Els autos i els actes (II) els interlocutoris
| Autor | Oriol Oleart i Piquet |
| Cargo | Professor del Departament d'Història del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona |
| Páginas | 17-25 |
Page 17
Acabàvem la primera part d'aquest treball bandejant les formes «aut», «aute», «auto», per raons d'evolució fonètica històrica, i apuntant que, a partir de les propostes dels diccionaris, semblava que la solució més adequada era dir-ne acte.
Fóra força interessant de conèixer l'ús que s'ha fet històricament1 en la tradició del nostre llenguatge jurídic del terme acte. Hem escollit com a punt de referència les disposicions normatives que recullen les Constitucions y altres drets de Cathdunya2 i també alguns altres textos.
La paraula acte és, com ja deien Folch i Serrallonga,3 un terme essencialment equívoc. I és equívoc per les polivalències del mot en qüestió. Trobem jaPage 18força referències a acte de cort4 al llarg de les constitucions i capítols de cort que recullen les Constitucions:
...que-n pugan haver recors per via de supplicatió als dits jutges, als quals en persona, e veu vostres, senyor, per acte de cort, e ab assentiment... (CADC, III, 1, 7, Alfons IV, Sant Cugat, 1419).5
...li plàcia atorgar, e atorgue ara per lavors las commissions, provisió, e executòrias dessús mentionadas havent força, e effecte de acte de cort... (CADC, III, 1, 7, Ferran II, Barcelona, 1493).
...en totes les altres coses que han respecte al bé y augment de la república del dit Principat per al qual efecte en aquestes corts per vostra magestat són stades fetes, provehïdes y ordenades moltes coses axí per constitucions com per actes de cort y altrament per les quals mitgençant lo auxili divinal...6
...sa magestat acomodarà a les universitats particularment, altrament que per acte de cort.7
De fet, l'ús que se n'ha fet en el camp estricte de la cort general i de les disposicions normatives que aquesta creava, a més de les consideracions que hi ha fet la doctrina, han portat un especialista com J. M. Pons i Guri8 a dir que acte de cort, en un sentit ampli, devia comprendre qualsevol actuació feta a la cort general.
Acte també és usat en un sentit genèric, comprensiu (aspecte que enllaça amb l'observació de Pons i Guri). Així:
...no puxa ésser impingit a càrrech algú o culpa dels dits cònsols o jutge de appells o ministres de la dita cort, ans los dits actes, fets e sentències promulgades e qualsevulla coses d'allí enseguides, romanguen...9
Page 19
...Per tant la dita cort humilment supplica sie mercè vostra servar, e fer servar inviolablement la dita constitutió, e si cas era, que a tals comissaris era fet qualsevol empatx de fet en manera alguna, per tal empatx, o impediments, no puga ésser contra los empatxants feta inquisitió, procés, inquietatió, vexatió, o molèstia alguna per vostra senyoria, officials vostres, ne altres: ans si algú, o alguns per tals actes fins ací són estats processats, aquells tals processos sien cancellats... (CADC, I, 1, 71, Joan II, Montsó, 1470).
...no obstant qualsevol provisió, acte, o sentència que-s fes o se donàs... (CADC, I, 1, 17, Ferran II, Barcelona, 1481).
...Si alguna part se clamava, que alguna letra, provisió, carta o acte algú... (CADC, I, 1, 17, Ferran II, Barcelona, 1493).
...revocadas qualsevol provisions, actes, privilegis, e cosas fetas e faedoras... (CADC, I, 3, 2, Ferran II, Montsó, 1510).
...hajan e sien tenguts presentar qualsevol supplica tions, requestas, actes, o scripturas, exceptadas... (CADC, I, 1, 40, Carles-Montsó, 1542).
Acte també vol dir document certificador d'algun fet, situació, existència d'un dret, etc.10
...haja, e sie tengut lexar, e comanar las scripturas, o actes qui s'hajan a menar... (CADC, I, 1, 40, Maria, lloctinent, Barcelona, 1422).
...e de las altras escripturas, e actes testificats, que no seran liurats en forma a la part... (CADC, I, 4, 12, Ferran II, Barcelona, 1493).11
...sinó en cas que se hajan de rebre testimonis, a sola exhibitió dels actes de ditas parts, o de la part instant, si l'altra no tindrà actes o no-ls exhibirà... (CADC, I, 1, 22, Carles, Montsó, 1542).12
.. .y és llur intentió los romanguen salves e il·lesos, demanant d'açò ésser-ne fet acte en lo present procés de la cort...13
...ans los jutges de taula hajan de promulgar la sentència, y lo notari request sie tengut fer acte14 de la promulgatió... (CADC, I, 1, 51, Felip, Barcelona, 1564).15
Page 20
Acte també pot significar un fet, o bé qualsevol actitud o comportament, com el mer fet d'exercir una jurisdicció, etc. Així:
.. .ni per altre qualsevol via, o manera en algun acte, o fet, tocant lo dit poder... (CADC, III, 1, 7, Alfons IV, Sant Cugat, 1419).16
...Com per traure algunas causas dependents de fets, e actes mercantívols, e marítims de la cort del Consolat... (CADC, I, 3, 7, Ferran II, Barcelona, 1481).
...En altra manera, tro sus lo jurament hajan prestat, los actes per ells [el regent de la governació de Catalunya i de la del Rosselló i Cerdanya, i els seus assessors] faedors sien nulles... (CADC, I, 1, 41, Ferran I, Barcelona, 1413).17
...Lo assessor de portant veus de governador nostre en lo Principat de Catbalunya no puga signar, ne fer actes alguns de jurisdictió... (CADC, I, 1, 41, Ferran II, Barcelona, 1481).
Acte té, amb tot, un sentit que s'aproxima al del terme castellà «auto». És el de significar actuació judicial, pas o tràmit del procediment judicial, etc. Així:
...Aquells mateixs scrivans, secretaris [...] quant és al exercici de fer processos, enquestas, e tots altres actes judiciaris tocants en qualsevol manera cathalans... (CADC, I, 1, 68, Maria, lloctinent, Barcelona, 1422).18
.. .lo notari haja a fer memorial de tots los actes, e dels noms dels testimonis... (CADC, I, 3, 21, Ferran II, Barcelona, 1503).
...E perquè los originals processos no-s pugan occultar, o perdre, statuïm, y ordenam, que lo scrivà, ans de communicar aquell, haja de nombrar las fullas del dit procés, y fer memorial dels actes consuïts, e insertats... (CADC, I, 3, 20, Carles, Montsó, 1542).
...Perquè los originals processos, e altras scripturas concernents dits actes judicials, així vells, com nous ...(CADC, I, 3, 32, Felip, lloctinent, Montsó, 1547).
...li plàcia statuir, y ordenar, que ningun notari, o scrivà de procés [...] puga pendre supplications, demandas, scèdulas, articles, ni altres actes de las causas... (CADC, I, 2, 5, Felip, Barcelona, 1564).
Page 21
...Statuïm, y ordenam ab loatió, y approbatió de la present cort, que la reconventió se degà fer en scrits ab supplicatió, o scèdula, la resposta emperò a dita reconventió nos puga fer ab suplicatió, ni ab scèdula, sinó que lo actor, ab los articles que donarà, puga respondre a dita reconventió, y que tots estos actes hajan de estar en lo mateix procés de la causa principal. (CADC, I, 3, 12, Felip, Montsó, 1585).
...De tots los dits tribunals majors, y menors naixen, y se forman també altres actes que's diuhen comunament decrets o mandatos, estos són generals, o particulars; los generals se prenen també per tots aquells actes que's fan, sien declaracions, deliberacions, sentències, o altres qualsevols...19
Acte, doncs, veiem que no té un sentit unívoc, i que està en funció del context. Cap dels significats que n'hem trobat no satisfà plenament el contingut de la definició de treball —que és la legal—20 del terme castellà «auto».21
Ara, per completar la visió dels termes que la nostra tradició jurídica ha fet servir, refarem el camí de l'ús històric a l'inrevés, és a dir, mirarem quins són els tipus de decisions —des d'un punt de vista judicial, principalment— i quins d'aquests casos apareixen a les Constitucions, i quins, pel sigificat, poden acostar-se al del concepte de treball de què ens estem ocupant.
Els tipus de decisions poden ser, segons Andreu Bosch22 sentències, provisions (conclusions, decisions, declaracions, deliberacions, observances), pragmàtiques sancions, privilegis, crides, edictes, mandats, decrets, ordinacions, sentències arbitrals o concòrdies, estatuts, bans i rescriptes. No tots els quePage 22apareixen en aquesta relació ens serveixen. Com a termes que jo consideri que són susceptibles de ser tinguts en compte com a equivalents —i, per tant, que es puguin adaptar al lèxic jurídic actual per a aquest cas concret— queden: sentència, provisió, mandat i decret (i un terme processal com enantament).
Vegem-ne, ara, alguns exemples extrets de la documentació.
...Si negun hom contra altre haurà querela, el citarà que li £aça dret, e aquell no li vol fer dret, ni per temor de Déu, ni per manament de jutge, ni per amonestament de amics...23
...per appellations emperò presentar, e manaments en letras apposar, per escriure, e dictar aquellas letras, o cartas, o provisions, com ja... (CADC, I, 4, 9, Pere III, Montsó, 1363).
...perquè confirmants las ditas constitutions parlants de provisions de officials de jurisdictió... (CADC, I, 1, 73, Ferran I, Barcelona, 1413).
...sien obligats a deduir en executió las provisions executivas emanadas, y fetas per los dits jutges... (CADC, I, 7, 5, Felip, Montsó, 1585).
...plàcia a vostra magestat [...] statuir, y ordenar que de les sentències, y provisions tenint força de difinitiva proferides... (CADC, 1, 7, 5, Felip II, Barcelona, 1599).
.. .e exceptió proposada, e a vegadas de sentèntia interlocutòria és apellat, e per ço lo plet és més elongat...24
.. .E per lo semblant sie fet de qualsevol sentència mercè interlocutòria, remanent illes e salvo lo privilegi parlant de les sentències diffinitives...25
Page 23
...declarant quels dits governadors, àlias portant veus, e lurs loctinents, las sentèntias diffinitivas, e interloquutòrias de torments hajan pronuntiar... (CADC, I, 1, 41, Martí, Barcelona, 1409).
.. .pus en las causas criminals hi sien almenys sis del dit consell, ultra lo vice-canceller, o regent [...] e promulgar sentèntias, així interloquutòrias, com diffinitivas, ab lo vot de la major part de la dita audièntia... (CADC, I, 1, 31, Ferran II, Barcelona, 1493).26
...y ordenar, que per ninguna executions de sentèntias diffinitivas, o interlocutòrias de la reyal audiència nos pugan trametre... (CADC, I, 7, 10, Felip, Montsó, 1585).
...y així se han de entendre les doctrines de nostres pràctichs, que totes les sentències diffinitives, o interlocutòries dels tribunals supremos, per los jutges inferiors tenen forsa de lley...27
.. .en qualque forma dilació sia dada, nuyl enantament no's pot n'es deu fer al pleyt...28
...per tal que l'enantament del jutge seguesca...29
.. .los dits cònsols [... ] van-se'n als pròmens mercaders de la dita ciutat e fan legir denant aquells l'enantament e procés del fet...30
Fent una valoració del termes que fins ací han sortit,31 cal tenir present que decret32 només fóra viable si hi afegíem un qualificatiu: un decret judicial,Page 24bo i entenent-ho com una decisió judicial en sentit ampli; altrament podríem confondre'l amb la disposició administrativa per excel·lència: el decret.
Mandat (i manament) comporten una idea d'imperativitat pròpia de qualsevol decisió no. merament processal del jutge. Per això mateix, són mots excessivament genèrics.
Provisió és un dels mots que ofereix més possibilitats. En principi pot semblar massa genèric o inconcret, però fixem-nos que és una decisió judicial no definitiva del procés (ja que això correspon a la sentència), i que res no impediria de fer-lo servir com a equivalent del terme castellà «auto». A més, no es confondria amb la provisió de fons, ni amb la provisió de places, i seria distint del mot proveïment que hom ha proposat com a substitut del castellà «providencia».33
Enantament sembla que és un mot més aviat genèric, i que ha perdut vigència en l'ús corrent.34
Sentència sembla que no sigui susceptible d'aportar gaires elements de judici en aquesta qüestió, però dels exemples reproduïts, en podem treure alguna informació. Per què no aprofitem la distinció que hom feia entre sentència interlocutòria i sentència definitiva? No es tractaria de fer servir cada vegada el terme «sentència» amb el qualificatiu corresponent, sinó que reservaríem el mot sentència per a la decisió final d'un procés o plet, i faríem servir el qualificatiu interlocutori35 substantivat,36 com a equivalent del terme castellà «auto». Així, diríem: el jutge decidirà l'incident per mitjà d'un interlocutori, un interlocutori d'empresonament, un interlocutori de processament,37Page 25un interlocutori de declaració d'hereus, un interlocutori motivat, etc. A més, fora de l'àmbit estrictament judicial i ja dins del camp del Dret administratiu, eliminaríem les possibles confusions derivades del terme «acte», i podríem distingir perfectament l'acte administratiu (com a actuació feta per l'administració usant les seves atribucions) i l'interlocutori administratiu (com a decisió no definitiva dictada en un procediment administratiu).
L'adopció d'interlocutori, doncs, deixaria sense efectes les consideracions fetes sobre el terme provisió, que passaria a ser la designació de les decisions judicials de mera tramitació, que en castellà reben el nom de «providencia».38
Veritablement és difícil de decidir quina és la solució més adequada. La proposta del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d'Advocats presenta l'avantatge de donar una alternativa pròxima al model —no oblidem que estem condicionats pel redactat d'un text legal— tot i que, com ja hem vist, la solució, als diccionaris, sembla que és una solució de compromís.
La proposta à'interlocutori com a equivalent del terme castellà «auto» (i de provisió per a «providencia») tenen una bona base en la nostra documentació històrica que ens pot permetre de recuperar i integrar en l'establiment del nostre llenguatge jurídic i administratiu actual elements tradicionals, sense que, per a fer l'elecció del terme que més s'acobla al concepte legal, ens hàgim de cenyir al model foraster. Amb tot, els professionals tenen la paraula i l'ús serà qui en farà l'elecció.
-------------------------
[1] Pel que fa a la importància i a la conveniència de l'aprofitament de la nostta documentació històrica, vegeu: Solé i Cot, Sebastià; Vonts històriques per a la recuperació- de la terminologia jurídica catalana, en «Revista Jurídica de Cataluña» [des d'ara RJC], 3 (juliol-setembre 1977), ps. 187-192;especialment la citació que fa de mossèn Alcover a la p. 192. I Duarte, C; Ferrer, J.; Torrents, R.; L'aprofitament de la documentació medieval en l'establiment del llenguatge administratiu català actual, en «Revista de Llengua i Dret», 4 (novembre 19S4), ps. 3-9;fruit de la conclusió 1) de les «Jornades sobre l'establiment del llenguatge administratiu català» (en L'establiment del llenguatge administratiu, Barcelona (Escola d'Administració Pública), 1984, p. 79);
[2] [Des d'ara CADC] Barcelona 1704. N'hi ha dues edicions anastàtiques, l'una del Collegi d'Advocats de Barcelona (1909), i l'altra de Barcelona (ed. Base), 1973. Pel que fa a la seva gènesi, vegeu: Abadal i de Vinyals, R, d' / Rubió i Balaguer, J.; Notes sobre la formació de les compilacions «Constitucions y altres drets de Cathdunya» i de «Capítols de Cort referents ai General», en «Estudis Universitaris Catalans», IV (1910), pS, 409-445 [recollit en Abadal, R. d'; Bels visigots als catalans, Barcelona 1969-70, II, ps. 381-403], especialment les ps. 413-414.
[3] Vegeu la p. 112 de la primera part d'aquest treball, publicada al número anterior d'aquesta mateixa revista.
[4] Gay Escoda, J. M. [/Egea FernAndez, J.]; Eficàcia de les normes a la tradició jurídica catalana des de la baixa edat mitjana fins al Decret de Nova Planta, en RJC, 2 (abril-juny 1979), ps. 249-294; i 3 (juliol-setembre 1979), ps. 505-586, especialment les ps. 271-273.
[5] La xifra romana remet al volum (en aquest cas el tercer) de les CADC. La primera xifra aràbiga al llibre, i la segona al títol. El nom és el del monarca; l'indret, el del lloc on se celebrà la cort general; i la darrera xifra, n'és l'any. Vegeu també: I,1,54; I,1,74; 1,3,2, Ferran II, Montsó, 1510.
[6] Arxiu de la Corona d'Aragó [des d'ara ACA], Generalitat, 1023, f. 99 [1542].
[7] Constitucions fetes per la S.C.R. Magestat del Rey Don Phelip Segon ... en la primera cort que celebra als catalans ... en lo any 1599. Barcelona 1603, i. LV, cap. LXXXIII (És a CADC, 1,10,8).
[8] «Constituciones de Cataluña»,enNueva enciclopedia jurídica Seix, Barcelona 1950 i ss.; «Acte (de Cort)», en Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), Barcelona 1970 i ss.
[9] Consolat de Mar [des d'ara Consolat), 3 vols., ed. F. Valls i Taverner, Barcelona 1930-33; II, ps. 104-5, Privilegi de Joan II, 1460.
[10] Pel que fa a la distinció acte /acta remeto als articles corresponents dels diccionaris Fabra, de l'Enciclopèdia, la GEC, l'Alcover/Moll i el DECLC del professor Coromines.
[11] Del mateix monarca a ia mateixa cort: I,1,40;1,4,9.
[12] Del mateix monarca a la mateixa cort: I,3,9.
[13] ACA, Cancelleria Reial, Processos, 45, f. 178 [1542].
[14] Al costat de l'expressió fer acte d'aquest exemple i l'anterior, tenim la locució llevar acte que trobem, per exemple, en un Acte de Concert de 1603 (en CADC, I,1,20): «... Y que per executió de dit assiento fos de son servey donàs la paraula real en dit concert promesa, llevant-se acte de aquella, y donàs...» (i pàssim).
[15] Del mateix Felip, Montsó, 1585: I, 3, 2; I, 3, 14.
[16] Del mateix monarca a la mateixa cort: I,1,14.
[17] Del mateix monarca a la mateixa cort: I,1,46. De Maria, lloctinent, Barcelona, 1422: I,1,44. De Joan II, Montsó, 1470; I, 1, 17; I,1, 71.
[18] També, Ferran I, Barcelona, 1413: I,1,68.
[19] Bosch, Andreu; Summari, índex o epítome dels admirables y nobilíssims títols de honor de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya [Des d'ara Summari], Perpinyà 1628. [N'hi ha una edició anastàtica, Barcelona-Sueca (ed. Curial) 1974], f. 528, cap. XV. També f. 271; S 33.
[20] Recordem que es tracta d'una decisió judicial que resol sobre alguna qüestió que incideix en el procediment però no en el fons de l'afer (aquest concepte legal és criticat per la doctrina). Amb tot, cal tenir present que aquest concepte ha canviat al llarg dels temps: vegeu el Diccionario judicial que contiene la explicarien y significarien de las voces que estan mas en uso en los Tribunales de justícia, por D, J. F. A., Madrid 1831. I també Escriche, Joaquín; Diccionario razonado de legisL·ción y jurisprudència, 2 vols., Madrid 1847, amb el Suplemento d Diccionario razonado de legislaciòn y jurisprudència de Don Joaqu'tn Escriche por un abogado del llustre colégio de esta corte, Madrid 1847, i el Suplemento al Diccionario razonado de legislación y jurisprudència de D. Joaquín Éscriche, por D. Juan Maria Bier... y D. José Vicente Caravantes, Madrid-Santiago 1851.
[21] Coromines, J.; Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona 1971, p. 26 desaconsella l'ús d'actes com a equivalent d'«autos», perquè és un mot massa carregat de sentits, i massa genèric.
[22] Summari, í. 508 i ss. i 527 i ss. Parcialment en BrocX, G. M. de; Historia del Derecho de Cataluna especiaimente del Civil y Exposición de las Instituciones de Derecho civil del mismo terrïtorio en retación con el Código Civil de Espana y la jurisprudència, vol. I, Barcelona 1918; p. 266 i ss,
[23] Usatge 105 Si quis contra alium, en Usatges de Barcelona i commemoracions de Pere Albert [Des d'ara Usatges], ed. J. Rovira i Ermengol, Barcelona (ed. Barcino), 1933; p. 235. Aquest terme es troba també en diverses constitucions; vegeu la que cito tot seguit de Pere III en parlar de «provisió», i també de la reina Maria, lloctinent, Barcelona 1422 : I, 3, 2.
[24] Usatge 144 Quoniam ex conquestione, en Usatges, ps. 247 (i 248) [recollit parcialment en CADC: I, 3, 9, i I, 7, 7].
[25] Consolat, II, ps. 110 (i 108-9), Privilegi de Ferran II, 1510. També en la p. 49, Orde judiciari de la cort de València.
[26] Del mateix monarca a la mateixa cort: I,7,7.
[27] Bosch, Summari, f. 528.
[28] De 'les Costums de Tortosa'. Citat per l'Alcover/Moll, s.v. 'enantament'. El vocabulari jurídic de 'les Costums' és un instrument molt valuós per a la tasca de recuperació del lèxic jurídic i administratiu. Vegeu: Duarte i Montserrat, G; El vocabulari jurídic del «Llibre de les Costums de Tortosa» (MS. de 1272), en «Revista de Llengua i Dret», 2 (desembre 1983), ps. 33-57, i el seu estudi complet en un llibre del mateix títol, Barcelona (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 1985.
[29] Del llibre del Consolat de Mar, citat per l'Alcover/Moll.
[30] Consolat, II, p. 43, Orde judiciari de la cort de València. I també la p. 49.
[31] Deixo a part termes que no són decisions judicials, sinó tràmits o incidents, com ara: intermedi (CADC, I, 7, 5, Ferran II, Montsó, 1510; I, 1, 40, i I, 3, 8, Carles, Barcelona, 1520; I, 7, 5, Carles, Montsó, 1534; I, 7, 7, Felip, Montsó, 1585; I, 4, 8, Felip IV, Barcelona, 1702) o altercat, en CADC, I, 3, 13 (disposicions de Montsó, 1547 i 1585); i en I, 7, 5, i I, 7, 9, Felip, lloctinent, Montsó, 1547; I, 3, 25, i I, 7, 5, Felip, Montsó, 1585; I, 7, 9, Felip, Barcelona, 1599; I, 3, 30, Felip IV Barcelona 1702.
[32] Aquest és un terme d'un regust imperial (era un dels tipus de decisions que podia emetre l'emperador romà o, segons els casos, un magistrat) i que també féu fortuna en el Dret canònic (un dels tipus de decisions del pontífex) cosa que explicaria que no el trobem documentat en les fonts consultades. A més, actualment, designa un tipus de decisió dictada pel poder executiu.
[33] Així, Síllabus processal- civil i formularis [des d'ara Sillabus], del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Dept. de Justícia de la Generalitat de Catalunya) Barcelona 1984; ps. 38 i 147 (i pàssim).
[34] Malgrat la definició que en dóna l'Alcover/Moll, sembla que el terme és molt més general i que fa referència a qualsevol pas que fa avançar el procés. Vegeu: Coromines, J.; Declc, I, 323b22-23, 324b4345; II, 655b47-49.
[35] L'Alcover/Moll cita:«Los jutges donaren interlocutòria que aquels procuradors no devien posar aquela exceptió damunt dita (Jaume I, Crònica); Los jutges han poder d'alongar la interlocutòria per raó (Costums de Tortosa).» Vegeu també els diccionaris Fabra, de l'Enciclopèdia, la GEC, que en recullen només la forma adjectiva, i Folch i Capdevila, R. / Serrallonga i Guasch, L.; Vocabulari jurídic català, Barcelona 1934.
[36] El Síllabus esmenta també la possibilitat de dir-ne un resolutori, de l'acte resolutori (ps. 60 i 39).
[37] Si aquesta proposta es Veia confirmada per l'ús, ja veuríem si s'alternava l'ús d'aquestes expressions amb el d'un acte d'empresonament, un acte de processament, o bé prevaldria només una d'aquestes dues opcions,
[38] Vegeu la nota 32. Es podrien alternar tots dos termes, provisió i proveïment, tot i que el segon no apareix en la documentació amb tanta profusió com el primer, que trobem ben sovint amb el sentit de 'decisió judicial'. «Proveïment» sol aparèixer en el sentit de 'fer arribar', 'abastir', així: el proveïment de la ciutat, el proveïment de la carn, etc.
