D'elements històrics per al restabliment del llenguatge administratiu català

Deffenciones contra quadam pretensam denunciationem de quadam car-ceris efractionem.

Tal suppiicant e altres, ab la denunciatió e accusatíó criminal per lo procurador fiscal de sa Majestat en T dia possada contra aquells in regia audiència, és estat, en efecte, impetit y accusat ex eo, que-s diu e pretén que lo dit T, ensemps ab altres, auria tret e ajudat a traure de les presons ecclesiàstiques de la present ciutat, rompent dites presons, a T, lo qual estava pres en dites presons, perquè aquell no fos lliurat a la real Audièntia e condempnat en les penes en què era encorregut per rahó de la mort, per la qual hauria fermat de dret, com ja per lo Reverent canceller fos estat declarat, lo dit non gaudere privillegio clericali, sí e segons en dita acusatió ad quem recitative. tantum reia-tio habeatur pus llargament se conté, la qual parlant ut decet no subsisteix en fet ni és fundada ni proceheix de justícia, car per tot lo procés ne per mèrit de aquell, saltim en lo que a respecte al dit T e contra aquell no ha constat ni consta del pretès delicte de pretessa fractíó de presó del qual és estat denuntíat, e per dita rahó no podia aquell ésser per lo dit procurador fiscal denunciat com segons espresses disposi tions de furs del present regne lo fischPage 68no pot denunciar sinó per aquell que per la informació constarà y no per altres, lo que és molt vulgar, y per ço més està maravellat lo dit T que no constant del dit pretés delicte per tota la informació contra aquell, sia estat accusat del dit delicte per lo procurador fiscal, e que no haja constat ni conste per la informació ni per tot procés de dit pretés delicte mostra's per sola lectura de dit procés, màxime puix és cert que la pretessa depositió de T testimoni en la informació rebuda no fa prova alguna e que de aquella no resulta ne pot resultar indici ni suspició ex pluribus:

Primo, perquè lo dit testimoni com se prova ab dit procés tan solament és de edad de 8 anys y va en 9, e per dita rahó, conforme justícia e als furs del present regne, essent com és menor de 14 anys no podia estar examinat ni rebut per testimoni, majorment essent com és infant vel saltim proximus in-fantie.

Ítem perquè lo dit testimoni és persona vilíssima e infame per ésser com és negre e moco de T, home plebejo; et ideo non probat. Tertio, perquè aquell no ha testaficat ab injunctió del dit supplicant com no sia estat reproduhït; et ideo illuis pretensa depositió nullam roboris firmitatem habet.

Ítem etiam perquè lo dit testimoni és únich e singular, ultra que en sa depositió no testifica de pretenso delicto efractionis carceris neque etiam de aliquo actu proximo ipsi delicto, de manera que ex predictis se mostra que la pretessa depossitió del dit T, no sols no fa prova però ni indici ni suspició, que de aquella nos pot tenir consideració alguna si no serà estada rebuda ne continuada en procés. E no prova ni justifica en res ni per res dita accusatió, lo que per lo procurador fiscal en lo 63 capítol de dita denunciació se ha volgut dir y articular, ço és, que essent estat fet escorcoll per un alguazil real en la casa del dit supplicant foren atrobades les coses següents, ço és, una màix-quera de ferre, una alabarda ab un broquer gran e un tros de mecha de archa-bús e una destral de dos talls, com per haver-se atrobat les dites coses en la casa del dit supplicant no per ço se puixa inferir ni presumir que lo dit T haja cabut en la pretesa effractió de dites presons o que les dites coses o alguna de aquelles haja servit per a rompre dites presons, com [són] tres coses que ordinàriament et communiter se troben en cascuna casa. Senyaladament que per lectura de dita accusatió e de dit procés se mostra que la dita efracctió de dita presó no fonch feta ab les dessús dites coses que-s diu foren atrobades en la casa del dit supplicant, com resulta de dit procés que lo forat o los forats que-s diu foren fets en la teulada de dites presons ecclesiàstiques, com per lo dit procurador fiscal és estat articulat, los feren T i T ab un bastó llarch y los altres forats de les altres cubertes los feren tals ab una barrina e un punal, et quod in necessariam consequentiam ne resulten dos coses, és a saber, que lo dit supplicant no rompé ni'S trobà en rompre dites presons.

Item que aquelles no foren rompudes ab les coses que diu foren atrobades en la casa del dit supplicant e així se mostra clarament, que etsi ibi les dites coses fossen e sien estades atrobades en casa del dit supplicant no per ço se pot presumir ni conjecturar alguna sinistra suspisió contra aquell. E molt menys fortifica ne colorarà dita accusatió lo que ulterius per lo dit procurador fiscalPage 69se ha volgut considerar, ço és, que dit suplicant seria cunyat del dit T y T y marit de tala germana del dit T perquè etsi ibi lo dit T fos e sia estat cunyat dels dits, emperò lo dit supplicant té fermada pau y treua amb los dits cunyats e per causa del dit T lo dit supplicant se barallà ab sa sogra, mare del dit T, y llançà aquella de sa casa, e encara lo dit supplicant pledejà e portà plet contra los dits TT, e per ço jatsia aquell fos y sia cunyat per les causes y rahons des-sús dites no-s tractava ab los dits TT ni tenia tractes ni admistat ab aquells, ans aquells se volien mal, de tal manera que per ésser lo dit supplicant cunyat del dit T, no per ço se ha de presumir ni se ha de conjecturar que lo dit T haja cabut ni afavorit en la pretessa effractió de dites presons eclessiàstiques y extractió de aquelles. E finalment no resulta conjectura alguna contra lo dit T supplicant del que, ultimo, per lo dit procurador fiscal se ha volgut dir e al·legar que lo dit supplicant solicitava y entenia en la causa de contentió per part del dit T e que en la vesprada del dia que fonch declarat lo dit T non gaudere privilegio clericali e poch aprés, lo dit T estigué assetjat ab los germans del dit T en lo banch del palau, perquè ultra que les dites coses no són estades suficientment provades, etiam aquelles són tan remotes del pretés delicte de dita efractió que ab tota veritat et cum bona pace fisci regii procura-toris dicatur expredictis nulla potest capi conjectura contra lo dit T. Senyala-dament que ab plena e legítima prova se demostrarà e provarà que lo dit T supplicant en la nit e temps que.s diu fonch feta dita pretessa efractió de presó estava, estigué e fonch vist estar e dormir en casa sens exir de aquella, de tal manera que lo dit T no-s trobà nis pogué trobar en fer dicta pretessa efractió de al qual és estat inculpat per als quals effectes e per a que sia feta més clara e manifesta la disculpa del dit T, aquell eo T notari procurador de aquell, acceptant primerament tot ço e quant per la part altra és estat dit, articulat e provat en favor del dit supplicant e no en pus com més aptament pot, diu e possa lo que-s segueix:

E primerament diu e possa lo que si negat serà provar entén non se astringens ettiam, que T negre, fill de D, lo negre, lo qual estos dies passats estava en casa a servici de A y és estat rebut per testimoni en la informació tan solament és de edat de huit anys poch més o menys y és chich simple e ignorant e fàcil ha induhir e donar-li a creure qualsevol cosa, e per tal és tengut e reputat. E així és ver.

Item diu ut supra que lo dit T negre, aprés del propassat mes de agost ans y aprés de haver testificat en la present causa una e moltes vegades dix e ha dit y és estat hoyt dir e affirmar davant persones dignes de fe que lo que ell haurà dit e testificat en la present causa era estat per inductió de certa persona e no perquè fos així la veritat. E així és ver.

ítem diu ut supra que lo dit T supplicant ja enans del mes de agost-propassat fermà y té fermada pau y treua ab lo dit T e ab los germans de aquell per rahó de certa qüestió e differència que tingué ab aquells. E així és ver.

Item diu ut supra que encara lo dit supplicant per rahó e cautella del dit A se barrallà en sa sogra e llançà aquella de sa casa, de què los dits sos cunyats restaren molt enujats y barallats ab lo dit supplicant. E així és ver.

Page 70

Item diu ut supra que encara lo dit supplicant ans del propassat mes de agost e de present pledejava e pleydeja ab los dits sos cunyats e per la cort del portantveus de general governador en la present ciutat e Regne de València portava e porta plets ab aquells. E així és ver.

Ítem diu ut supra que persones dignes de fe les quals tenen notítia del que dit' és dessús testificaran e diran que per rahó e causa de la pau e treua que lo dit supplicant tenia e té fermada ab los dits sos cunyats e per los plets que contra aquells porta e per les rinyes e differències que ha tengut ab los dits sos cunyats, ja ans del propossat mes de agost, nos tractava ab los dits sos cunyats ni tenia ni mostrava tenir bona voluntat ad aquells. E així és ver.

Item diu ut supra que dites persones diran e testificaran, perquè és així la veritat, que creuen y tenien per molt cert e indubitat que lo dit supplicant no ha cabut en rompre dites presons e traure de aquelles al dit T perquè no se ha de creure ne presumir que aquell fera ni fes una cosa de tan gran perill i que-s possàs en necessitat per persona a la qual no tenia bona voluntat. E així és ver,

Item diu ut supra que en les demés casses de la present ciutat se tenen e acostumen tenir així per al ús e defenció de les persones de dites casses com per al servici de aquelles, broquers, alabardes, destrals y semblants coses e que per dita rahó per trobar-se dites coses en alguna cassa no per ço se pot presumir ni conjecturar alguna sinistra suspició contra lo amo o alguna altra persona de dita casa. E així és ver.

Ítem diu ut supra que segons thenor e lectura de la dita denunciació e accusatió criminal e senyaladament del T capítol de aquella, lo dit pretés delicte de dita pretessa effractió de les presons ecclesiàstiques de la present ciutat y extractió de aquelles del dit T, del qual lo dit supplicant e altres són estats accusats, fonch fet en la nit del dia del dilluns que contaven tants de T mes e any a mitja nit y en la matinada del dia de dimats següent. E així és ver.

Item diu ut supra que lo dit supplicant a prima nit del dit dia de dilluns que contaven T, aquell estava e fonch vist estar molt quiet e repossat sens alteració ni perturbació de ànimo. E així és ver.

Item diu ut supra que lo dit T supplicant en lo propassat mes de agost del present any, ans y aprés, tenia y té sa cassa y habitació en lo carrer appellat de Cavallers en la present ciutat davant casa de T e així és lloch distant e appartat del palau e presons Ecclesiàstiques de la present ciutat. E així és ver.

Item diu ut supra que lo dit T supplicant en lo dia de dilluns que converitat, que lo dit T supplicant no-s trobà nrs pogué trobar ni fonch possible que-s pogués trobar en rompre les dites presons e traure lo dit T de aquelles com per lo dit procurador fiscal se ha volgut pretendre, per ço que tota la nit del dia de dilluns que contaven 18 dies del propossat mes de agost e any des de entre huyt e nou hores de dita primera nit fins entre les 7 y 8 hores de la matinada del dia de dimats aprés següents, que contaven 19 dies del dit mes de agost; e així, al temps e quant se pretén fonch feta dicta effractió de presons, lo dit T supplicant estava, estigué e fonch vist estar contínuament enPage 71sa casa e dins sa casa per tot lo dit temps sens exir de aquella. E així és ver.

Ítem diu ut supra que les dites persones diran y testificaran, perquè és així veritat, que lo dit T supplicant no-s pogués trobar en rompre les dites presons e traure lo dit T de aquelles com per lo dit procurador fiscal se ha volgut pretendre, per ço que tota la nit del dia de dilluns que contaven 18 dies del propassat mes de agost e any des de entre huyt e nou hores de dita primera nit fins entre les 7 y 8 hores de la matinada del dia de dimats aprés següents, que contaven 19 dies del dit mes de agost; e així, al temps e quant se pretén fonch feta dicta effractió de presons, lo dit T supplicant estava, estigué e fonch vist estar contínuament en sa casa e dins sa casa per tot lo dit temps sens exir de aquella. E així és ver.

Item diu ut supra que lo dit supplicant en lo dit dia de dimats, que contaven 19 dies del propassat mes de agost e any, en la matinada, estigué e fonch vist estar quiet e repossat e sens mostrar alteració ni perturbatió. E així és ver.

Item diu ut supra que persones dignes de fe e les quals veren quant lo dit T supplicant, en la matinada del dit dia de dimats que contaven T, estava y estigué quiet e repossat e sens alteració ni perturbació de animo diran y testificaran, perquè és així la veritat y creuhen y tenen per molt cert e indu-bitat, que lo dit T en la nit precedent no havia vel·lat ni menys se haurà trobat en alguna mala feta e mal empreniment. E així és ver.

Item diu ut supra que pública veu e fama fonch estada y és, en la present ciutat de València, que lo dit T supplicant nos trobà ni-s pogué trobar en rompre dites presons ecclesiàstiques e traure de aquella a T com tota la dita nit del dia que fonch feta dita pretessa effractió de presons, etsi tempore pretensi delicti, lo dit supplicant estigué dins sa casa e així en lloch distant o apartat del lloch del pretés delicte; e tal fonch estada y és la publica veu y fama en la present ciutat. E així és ver.

Item diu ut supra que lo dit T supplicant és home honrrat abenat e lo qual viu e procura viure pacífich e repossat e ab quietud e descans e per tal és tengut e reputat. E així és ver, públich e notori.

Item diu ut supra que persones dignes de fe, e les quals tenen notítia e sabiduria de les bones qualitats e condicions del dit supplicant e quant aquell procura viure pacífich ab quietut e reposat en sa casa, diran e testificaran, perquè és així la veritat, que creuhen e tenen per molt cert e indubitat que lo dit T no farà una cosa tan perillosa ni-s possarà en tant perill com fóra rompre les dites presons e traure de aquelles al dit T, conturbant e impedint la Jurisdictió real, senyaladament, no tenint stret parentesch ab aquell ni streta amistat. E així és ver.

Sobre los quals capítols, testimonis, ettiam.

Page 72

Ab clamosa insinuació, veu e fama pública precedents, devant la presència de V. M. T, constituhida personalment T, viuda, muller que fonch de T, la qual ab tota aquella millor via, forma y manera que a son intent aplicar se puxa y deja, denunciant y criminalment accusant vers e contra T i T, delats y denunciats, e contra qualsevols altres còmplices, factors, conciliadors e anunciadors, los noms dels quals protesta puxa aver ací expressats e ajustar a la present denunciació tota hora y quant a llur notícia de aquella pervendran dels crims y delictes davall specificadors, ella dita propossant fa, diu e possa la denuncia tió, clam e acusatió criminal per los capítols inmediate següents dedaradora:

E primerament fa, diu e possa e si negat serà provar entén non se astringens etiam, que matrimoni fonch fet e fermat en fas de Santa Mare Església so-lempnizat per y entre lo dit Bertorneu de la Torre [e jo], haguts, tenguts y reputats per tots los conexents de aquells. E així és ver.

Item diu ut supra que portant a effecte los dits delats e denuntiats la mala voluntat que tenien contra lo dit Bertomeu de la Torre, determinaren de matar e gravement damnificar ad aquell, concertant entre si e ab altres ajustades persones de com y quina manera porrien aquell greument damnificar. E així és ver.

De hon com tals crims y delictes no dejen restar sens condigne castich per a que als dits delats sia punició y als altres exemples, per ço demana e requir ella dita propossant que los dits delats sien presos, si haver se poran, y sien posats en les presons de la vila de Cullella e en aquella ben custodits y guardats...

Satisfent, exceperint y contradient aquesta part de mestre Sebastià Valladolit, sastre, a la pretessa demanda de reyvindicatió contra aquell, possada per part de Visenta Segarra e Ysabel Segarra, germanes, filles y hereues de mestre Berthomeu Segarra, quondam sastre, abs scriptura de 25 del mes de febrer pro-possat, a fi y ha effecte de provar e verificar que la dita pretessa demanda no subsisteix ni proceheix de justícia, e dius a tots los effectes que ad aquesta part més utills e necessaris e a la intenció de aquella més aplicables li sien, en tota aquella millor via, forma e manera que de justícia li és lícit e permès, lo dit mestre Sebastià Valladolit diu e possa lo que-s segueix:

E primerament diu e possa que accepta e vol haver per acceptat tot ço e quant ex adversa és estat deduhit, pretès e al·legat, probat e verificat en la dita pretessa demanda de reyvindicatió, et dius en tot lo present procés e causa, en tant quant faça e sia vist fer directe vel indirecte en favor del dit pro-Page 73possant, en lo dius que contra aquell farà o en manera alguna fer puixa, diu que, expressament, hi dissent y contradiu com la veritat sia en contrari. E així és ver.

Ítem diu ut supra que cessa ésser ver e per ço ettiam que lo dit propossant tinga obligació alguna de restituhir segons se pretén ex adverso la casa de qua est questió, ni que injustament detinga ni posseheixca aquella segons que.s vol dir e pretendre per la part contrària, per ço que lo dit propossant és verdader e indubitat senyor de la dita casa e llegítim possehidor de aquella, de tal manera que les dites tals no.ls competeix dret algú. E així és ver. E dius més clarament se mostra per lo que.s segueix: car diu ut supra que après mort del dit T, pare de les dites TT, part contrària, la dita casa se vené. Ettiam de hon resulta que la dita pretessa demanda de reyvindicatió, ex adverso possada, no proceheix ni ha lloch de justícia e així aquella in omnem eventum ha y deu ésser repel·lida, impossant a la dita part altra callament perdurable super hi is quem pretendit condempnamt ad aquella in expensis presentis cause ratione temere vexactionis, e així u requir aquesta part de T sia fet e provehit, omni meliori modo quo potest, per ser així, ettiam, compliment de la qual, ettiam implorant, ettiam,

E fa fe dels dits actes dessús specificats si et in quantum.

----------------------

[1] Per a una major informació, vegeu E. Casanova (1984), Sobre la construcció preposítiva N + P1 + C + P2 + T en català antic, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, VIII, Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit, on s'estudia' aquesta construcció, el seu valor sintàctic i semàntic i per què no ha triomfat en la llengua literària i popular.

[2] Per exemple, en els Fars primitius del segle xiii no apareix cap cas d'aquesta estructura, ni en els catalans ni en els llatins. Tampoc no l'he trobada en els Usatges de Barcelona (ENC) ni en el Consolat de Mar (Fundació Vives Casajoana) ni en els Costums de Tortosa (facsímil de 1972). La primera documentació registrada fins ara és de 1363 a Sueca i la darrera de 1783 a Barcelona.

[3] En Trenchs, Bibliografia del Notariado en Es patia (Siglo XX), «EHDAP», IV, 1974, ps. 193-237, s'informa d'alguns referents a Catalunya.

[4] Josepa Mª Cortés, Formularium Diversorum Instrumentorum, Un formulari notarial del segle XV, Memòria de Llicenciatura, València, 1982. Diu que a l'Arxiu municipal de Sueca se'n conserven tres més del segle xvn i que a l'arxiu d'Alzira, dos més també del segle XVII (p. XXX). Està en vies de publicació.

[5] M.ª CArcel Ortí, Un formulatori notarial del siglo XVII de la Real Audiencia de Valencia, «Saitabi», XXIX, 1979, p. 69.

[6] M.ª Lluïsa Cabanes, Un formulario notarial conservado en Jilona, «Anales Instituto Estudios Alicantinos», 39 (1983), ps. 69-88. En la nota 1, aporta una llista de formularis publicats fins aqueix moment. En publica l'índex.

[7] M.' CArcel Ortí, Catalogo de formularios notariales del arcbivo parroquial de Ayora, «Anales Universidad de Alicante», 3 (1984), ps. 381-391. També ens dóna notícia de dos més en llatí i castellà.

[8] Ídem, Un formulario notarial del siglo XVI en la Bailia de València, «EHDAP», IX, ps. 49-62, on publica els seus índexs (ps. 53-61).

[9] F. Gimeno, Un formulario notarial del siglo XVI, «EHDAP», IX, 1981, ps. 263-76.

[10] No he pogut consultar el Formularium diversorum contractum et instromentorum secundum pratiquam et consuetudinem civitatis et regni Valentiae, BN, Madrid, 134 folis (Catálogo de la Exposición del derecho histórico del Reino de Valencia, València, 1955).

[11] Vademècum del Curial, AMOntinyent, a. 1611-1644. A banda de les fórmules s'explica com s'han de fer les causes criminals i com hom pot fer-se advocat.

[12] Edició de T. Canet Aparici, Departament d'Història Moderna, Universitat de València, 1984. Són 193 ps.

[13] Amb la mateixa finalitat de restablir el llenguatge administratiu, es pot veure, també, qualsevol protocol notarial.

[14] Ho pensava realitzar fins que M.ª Roser Sastre em comunicá que estava interessada pel tema per a la seua Memòria de Llicenciatura.