Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques

AutorJoan Josep Vallbé
CargoJoan Josep Vallbé, professor agregat de ciència política i de l'administració i membre del Grup de Recerca en Estudis Locals de la Universitat de Barcelona. Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret, Facultat de Dret, av. Diagonal, 648, 08028 Barcelona. vallbe@ub.edu, @pepvallbe
Páginas115-136
LES ELECCIONS DEL 21D. ALGUNES REGULARITATS EMPÍRIQUES
Joan Josep Vallbé*
Resum
Aquest article fa una anàlisi d’algunes de les principals regularitats empíriques al voltant del comportament electoral en
les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017. Aquelles eleccions foren excepcionals tant per les
causes que les propiciaren (la intervenció del Govern de la Generalitat per part del Govern espanyol, que fou seguida
d’una dissolució del Parlament de Catalunya) com per alguns dels elements del seu funcionament (la participació) i
els seus resultats. Per presentar una anàlisi ordenada, l’article segueix una estratègia d’anàlisi que comença amb dades

individuals. La principal conclusió de l’article és que, malgrat aquest context, el comportament electoral dels catalans
entre les eleccions de 2015 i les de 2017 no ha canviat. Tanmateix, l’augment de la participació va tenir un impacte
notable sobre els resultats electorals. Finalment, l’article constata una forta activació de la clivella d’origen, que té com
a conseqüència un alineament quasi perfecte respecte del tipus de candidatura a la qual voten els electors catalans.

THE ELECTIONS OF 21 DECEMBER 2017 IN CATALONIA. SOME EMPIRICAL
REGULARITIES
Abstract
This article analyses some of the principal regularities around voter behaviour in the elections to the Catalan
Parliament of 21 December 2017. These elections were exceptional due both to the reasons for calling them (the Spanish
government’s intervention in that of Catalonia, which was followed by the dissolving of the Catalan Parliament) and to
some of the aspects of its workings (participation) and its results. To provide a structured analysis, the article employs
a strategy that begins with aggregate data and then descends by unit of observation (including municipal-level results)
to conclude with the analysis of individual data. Its main conclusion is that, despite the context, voter behaviour in
Catalonia did not vary between the elections of 2015 and those of 2017. Nevertheless, the increase in participation had
 
alignment with regard to the type of candidates chosen by Catalonia’s voters.

* Joan Josep Vallbé, professor agregat de ciència política i de l’administració i membre del Grup de Recerca en Estudis Locals de la
  
648, 08028 Barcelona. vallbe@ub.edu, @pepvallbe.
Article rebut el 27.12.2018.
Citació recomanada: Vallbé, Joan Josep (2019). Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques. Revista Catalana de Dret
Públic, (número especial), 115-136. doi:10.2436/rcdp.i0.2019.3252.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 116
Sumari
1 Introducció
2 El context de les eleccions
2.1 Polarització
2.2 Incertesa
3 Els resultats electorals
4 La participació electoral i el seu impacte sobre els resultats
4.1 Distribució de la participació
4.2 Relació entre l’augment de la participació electoral i el vot
5 Com són els votants l’any 2017


6 Conclusions
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 117
1 Introducció
Les eleccions del 21 de desembre de 2017 foren excepcionals per més d’un motiu1. En primer lloc, foren les
primeres i úniques eleccions autonòmiques de la història democràtica espanyola a partir de 1978 convocades
pel Govern espanyol després d’intervenir les institucions d’una comunitat autònoma a través de l’aplicació
de l’article 155 de la Constitució. En segon lloc, foren les eleccions al Parlament de Catalunya que registraren
una més alta participació. En tercer lloc, també foren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya
(després de 1978) en què ni Convergència i Unió —o una candidatura amb participació d’un partit hereu
de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)— ni el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) foren
la força més votada, sinó que ho fou Ciutadans. En quart lloc, foren les primeres eleccions al Parlament de
Catalunya en què tres candidatures favorables a la independència de Catalunya obtingueren representació

unes eleccions en què el cap de llista i alguns candidats en llistes de candidatures importants estaven o bé
empresonats, o bé fora del país, i se’ls va impedir que participessin en la campanya electoral. Finalment,
foren unes eleccions celebrades en dia laborable en comptes de diumenge o festiu.
L’excepcionalitat d’aquestes eleccions per tots els motius acabats d’exposar, però, no va tenir com a resultat
un canvi excepcional ni en la conformació de blocs polítics al Parlament de Catalunya (al voltant de la qüestió
de l’status      
             
explicació dels resultats lligada, en primer lloc, a la distribució territorial de la mobilització electoral, i, en
  
inicial que fa referència a la naturalesa del comportament electoral dels catalans a les eleccions del 21D.
Per aconseguir donar-hi resposta, l’article desplega una estratègia empírica basada en l’aplicació de tècniques
quantitatives a l’anàlisi de dades. He fet servir múltiples fonts de dades, que tenen orígens i naturaleses
diferents. Totes aquestes fonts, gràcies a les polítiques (públiques o privades) de dades obertes, estan
disponibles per a qui les vulgui fer servir. En primer lloc, les dades de resultats electorals procedeixen del
portal de resultats electorals del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat

he fet servir dades privades (però obertes) procedents de l’empresa d’opinió pública GESOP (17/11/2017),
El Periódico de Catalunya, acostuma a permetre l’accés públic a les microdades
de les enquestes publicades. Finalment, per als darrers apartats de l’article he fet servir dades de dues
enquestes del Centro de Investigaciones Sociológicas, corresponents als números 2.970 i 3.202.
Per tal d’aclarir d’antuvi una altra qüestió de mètode, de vegades en l’article tinc la necessitat de referir-
      
que es viu a Catalunya i que està relacionat —de formes que han variat en el temps— amb l’status de
Catalunya com a comunitat política. En aquest sentit, en algun moment de l’article faré servir les etiquetes
independentista, unionista o sobiranista de manera lligada a aquesta qüestió. Posant al centre del criteri de

polítiques (ERC, JxCat i CUP) que han expressat de manera clara la seva preferència per la independència de
Catalunya. De manera inversa, etiqueto d’unionistes els partits que, com el PP, Ciutadans i el PSC, de manera
clara han expressat una preferència favorable a la idea que Catalunya continuï formant part d’Espanya.

ha expressat de manera clara la preferència per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sense
oferir un posicionament clar respecte del seu resultat. Malgrat que, com passa amb tantes altres etiquetes,
    
el d’intentar aclarir una mica el resultat de l’anàlisi de les dades, voldria que en aquest cas no s’hi llegís cap
valoració de tipus personal.
1 Durant les eleccions del 21 de desembre de 2017 vaig participar en la iniciativa d’anàlisi i publicació de dades d’un grup d’analistes
              
                      
context electoral enormement sorollós. Fou una experiència d’una intensitat intel·lectual i emocional extraordinàries i, de fet, les dades


Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 118
L’article s’estructura de la manera següent. La propera secció fa una anàlisi del context en què les eleccions
es van celebrar presentant evidències sobre el grau de polarització i d’incertesa que va envoltar el procés
electoral. A continuació, la secció 3 presenta una anàlisi descriptiva dels resultats electorals, i a la secció
4 passo a centrar-me en la qüestió de la participació. Per tal com l’alta participació electoral fou un dels
elements distintius d’aquestes eleccions, en primer lloc la secció explora com es va distribuir aquest augment
de la participació en el territori de Catalunya (amb base municipal), i, en segon lloc, relaciona aquest augment
de la participació amb el suport a les diferents opcions polítiques. Aquesta anàlisi dona peu que, a la secció
5, vagi una mica més avall en la unitat d’anàlisi i em centri en el comportament electoral dels individus. Fent
servir dades d’enquesta, en aquesta darrera secció s’exploren els factors determinants del vot a les diverses

com la ideologia i la identitat nacional. Finalment, l’article s’acaba amb unes conclusions breus.
2 El context de les eleccions
Les eleccions del 21D es van produir en un context marcat per la incertesa i la polarització en l’electorat, que
tingueren diverses causes. La primera fou el procediment anòmal de convocatòria de les eleccions. Aquest

de Catalunya, que desembocaren en la convocatòria del 21D, constituïren o no un trencament legítim de
l’equilibri institucional català i espanyol, però el fet que la convocatòria es produís de forma insòlita va
fer augmentar la incertesa del procés electoral. La segona font d’incertesa procedia de la interacció entre

tant podien alienar una part de l’electorat com mobilitzar-lo de forma extraordinària. Finalment, una font
addicional d’incertesa procedia de les candidatures mateixes, especialment dins l’àmbit independentista,
      
21D s’optava per dues candidatures separades, i, per l’altra, per primera vegada un cap de llista (Carles
Puigdemont) no podia participar directament en els actes de campanya en trobar-se físicament en un altre

per tant, la dissolució del Parlament de Catalunya.
2.1 Polarització
La destitució del Govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament per via de l’aplicació de l’article
155 van fer inevitable que les eleccions del 21D estiguessin centrades en l’anomenada «qüestió nacional».
          

     
una part important de l’electorat articula les seves preferències de manera fortament consistent amb una o
algunes forces polítiques que, al seu torn, estan clarament alineades respecte d’alguna línia divisòria clara.

l’origen en l’estructura social.
  
publicava (a través del diari El Periódico) els resultats d’una enquesta preelectoral on, a banda de la intenció
de vot, feia algunes preguntes sobre l’actuació del Govern espanyol respecte del Govern català. Entre altres,
   
Govern espanyol i que es materialitzaven en la destitució del Govern de la Generalitat, la intervenció del
       

enquesta són un recurs extraordinari per explorar la polarització de l’electorat català. En altres paraules,
permeten posar a prova l’efecte de la polarització en l’expressió de les preferències de la societat catalana
respecte de l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol, tot esperant que, en cas que hi hagi un
grau elevat de polarització, la línia divisòria que separi les opinions dels catalans sobre l’actuació del Govern
  
la intenció de vot.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 119
Figura 1.
del Govern de la Generalitat.


de forma clara. En resum, l’opinió dels catalans sobre la proporcionalitat de la destitució del Govern de la
             

espanyoles veuen proporcionada l’actuació del Govern espanyol, mentre que la pràctica totalitat dels



espanyol que tenen conseqüències encara més greus que la destitució del Govern català: la intervenció del
Govern i l’empresonament dels seus (o alguns dels seus) membres.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 120
Figura 2.
del Govern de la Generalitat.
Figura 3.             
l’empresonament de membres del Govern de la Generalitat.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 121


espanyol desproporcionades (sobretot pel que fa a l’empresonament), les preferències entre els individus
 
a desproporcionada. De fet, la percepció de desproporció de l’empresonament de membres del Govern de

      
    
nacional com la llengua d’ús habitual, i té com a conseqüència un alineament clar amb els grups de partits o
candidatures que es presentaren a les eleccions.
Figura 4. Relació entre la intenció de vot dels enquestats i la seva opinió sobre l’empresonament de membres
del Govern de la Generalitat.

               
alguns casos, el 100%) de l’electorat de les tres candidatures independentistes (ERC, JxCat i CUP) i de la
candidatura sobiranista CeCP consideraven desproporcionada la presó, mentre que en el cas del PSC aquesta
        
   
de presó proporcionada.
Per tant, davant la divisió d’opinió respecte a l’actuació del Govern espanyol, era raonable esperar nivells
d’incertesa alts respecte de tot el procés electoral. Per una banda, atès que la convocatòria electoral procedia

l’independentista) podia considerar la convocatòria electoral una vulneració de les regles institucionals que
regulen la celebració normal d’eleccions a Catalunya, mentre que l’electorat d’identitat més espanyola podia
sentir-se més mobilitzat per participar que en altres ocasions. Per altra banda, l’empresonament preventiu
d’alguns consellers del Govern i l’exili d’alguns altres (inclòs el president de la Generalitat) oferien un
procés electoral molt allunyat de la normalitat.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 122
2.2 Incertesa
     
    
presenta l’evolució de les estimacions de resultats electorals (en escons) publicades a mesura que s’acostava

obtingut en escons. Respecte de les enquestes, hi ha tres observacions principals que s’han de fer. En primer
lloc, dins del camp independentista, és notable l’evolució oposada que van experimentar les estimacions
corresponents a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. A principis d’octubre de 2017,
les primeres enquestes situaven ERC com a clara guanyadora de les eleccions, atorgant-li sempre un nombre
de diputats superior a 40, mentre que la candidatura de Junts per Catalunya semblava destinada a no arribar
als 20 diputats. A mesura que es va anar acostant la data de les eleccions, tanmateix, les estimacions d’una
candidatura i l’altra van anar seguint direccions oposades, de manera que les darreres enquestes situaven
          
que cal destacar pel que fa a les enquestes és la infraestimació sistemàtica dels resultats de Ciutadans, que
es pot deure bàsicament a tres causes: el disseny de les enquestes, el tractament de les dades d’enquesta o
l’anomenat vot ocult. Pel que fa a la primera, podria ser que la infrarepresentació de potencials votants de
Ciutadans es produeixi com a conseqüència del disseny de la mostra en la qual es basa l’enquesta, de manera
que, per alguna raó, la mostra no fos representativa de l’univers d’individus amb dret a vot de Catalunya.

de Ciutadans, de manera que, ateses les diferents estratègies seguides per les empreses d’opinió pública
a l’hora de dissenyar els seus treballs de camp, no sembla raonable que els votants de Ciutadans estiguin
infrarepresentats.
La segona causa implicaria que, tot i disposar d’una mostra representativa, la feina dels analistes de les
empreses d’opinió pública tingués com a efecte la infraestimació sistemàtica del resultat de Ciutadans.
L’anomenada «cuina» de les dades d’enquesta és un procés necessari i habitual de transformació de les
dades brutes procedents directament del treball de camp per convertir-les en estimacions electorals. Aquest

electorals: la diferència de percentatge entre les persones que revelen les seves preferències pel que fa a la
candidatura que pensen votar i les que no ho fan. Per exemple, segons les dades brutes de l’enquesta realitzada
per l’empresa GESOP que seria publicada pel diari El Periódico el dia 31 de novembre de 2017, un 19,2%




persones que no revelen les seves preferències. En un escenari de forta polarització i mobilització electoral
  
que no aniria a votar va fer especialment complicada la «cuina» electoral.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 123
Figura 5. Evolució de les estimacions d’escons de Junts per Catalunya a les enquestes prèvies a les eleccions
del 21D. Cada punt representa una enquesta, ordenada per data.
Això ens fa apropar-nos més a una tercera interpretació de la infrarepresentació de Ciutadans, que té a
veure amb una tendència marcada d’una part dels electors a no revelar les seves preferències perquè les
considera poc apropiades o mal vistes en el seu entorn social. Un primer exemple l’acabem de veure amb
la participació electoral: atès el nivell de mobilització política i de polarització que va envoltar els mesos
anteriors i posteriors a l’aplicació de l’article 155, només una minoria dels enquestats va revelar que no tenia
intenció d’anar a votar el dia de les eleccions. Aquest és un fenomen habitual pel que fa a la participació
electoral, que de manera més o menys compartida és percebuda com un «deure cívic» per la ciutadania.
Aquest ha estat un fenomen que tradicionalment havia afectat els votants potencials del Partit Popular a
        
alguns votants creuen que el seu partit té en el seu entorn. Aquest fenomen es coneix també com a vot ocult.
3 Els resultats electorals
La taula 1 mostra els resultats de les eleccions del 21 de desembre de 2017, per districtes electorals i comparats
amb els que va obtenir cada candidatura a les dues eleccions anteriors (2012 i 2015). Ciutadans fou la força
més votada als districtes de Barcelona i Tarragona, on va obtenir, en cada un, una mica més d’una quarta
part dels vots. Aquests resultats impliquen, en ambdós districtes, augments de 8 punts percentuals en el seu
percentatge de vot respecte de les eleccions de 2015, mentre que a Girona i Lleida, malgrat obtenir també
resultats molt millors que en anteriors comicis, les dues principals candidatures independentistes van reforçar
el seu suport respecte a les anteriors eleccions. Si ho comparem amb les eleccions de 2012, Ciutadans ha vist
augmentat el seu suport en més de 15 punts, que en un context d’alta fragmentació electoral (a Catalunya hi
ha set partits amb representació parlamentària) constitueix un assoliment extraordinari en un termini curt de
temps. En termes de poder parlamentari, l’any 2017 Ciutadans va obtenir 36 escons.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 124
Taula 1. Resultats de les eleccions (en percentatge de vots) a les eleccions al Parlament de Catalunya de
2012, 2015 i 2017.
2012 2015 2017
Bcn Gi  Tar Bcn Gi  Ta r Bcn Gi  Tar
CiU-J. x Cat 28,48 43,50 43,94 32,32 - - - - 19,08 36,83 32,67 21,84
ERC 12,90 18,00 17,77 15,38 - - - - 20,72 21,80 26,87 23,84
J. pel Sí - - - - 36,27 56,37 55,64 41,89 - - - -
CUP 3,45 4,25 3,11 3,65 8,32 8,63 8,21 7,43 4,39 5,34 5,06 4,02
Ciutadans 8,55 3,62 3,40 7,40 18,94 12,60 11,67 19,51 26,54 19,60 17,07 27,48
PSC 15,62 10,18 10,66 13,83 13,74 8,71 8,49 11,90 15,21 8,66 9,09 11,83
C en Comú P 11,30 5,98 5,50 6,98 10,18 4,79 4,33 6,51 8,46 4,06 3,93 5,38
Dins de l’àmbit de partits amb preferència unionista (Ciutadans, Partit Popular i Partit dels Socialistes de
              
      
2012), i es va situar al voltant del 15% dels vots amb 17 escons. En canvi, el Partit Popular sí que ha patit un
decreixement molt important en el seu suport a Catalunya, que s’ha reduït a menys de la meitat del que tenia
el 2012, i ha quedat com l’última força parlamentària en vots (4,26%), amb 4 diputats.
Per altra banda, la comparació de l’evolució dels resultats de les dues principals forces independentistes es
fa complicada per la discontinuïtat que representa la conformació de la candidatura Junts pel Sí l’any 2015
i la desaparició de la coalició electoral Convergència i Unió per a les eleccions de 2017. Així, si considerem
que hi ha continuïtat entre la candidatura CiU de 2012 i la de Junts per Catalunya el 2017, entre el 2012 i el
2017 es produeix una baixada de suport electoral de gairebé 9,5 punts (del 31,2 a 21,8 per cent), i de 50 a 34
escons, mentre que el suport a Esquerra Republicana de Catalunya augmenta en una mica més de 7,5 punts
(de 13,9 a 21,5) i la formació passa de 21 a 32 escons. Atès que a les eleccions de 2015 tant CDC com ERC
formaven part d’una mateixa candidatura (Junts pel Sí), podem observar l’evolució de la suma dels suports
a aquests dos partits en les tres eleccions. Així, l’any 2012 els dos partits van sumar el 45,1% dels vots (71
escons), mentre que al 2015 Junts pel Sí en va sumar el 39,8% (62 escons). Tanmateix, a les eleccions de 2017
les dues forces per separat van sumar el 43,3% dels vots (66 escons). Dins encara de l’àmbit independentista,
el 2017 la CUP va obtenir uns resultats comparables als obtinguts l’any 2012, per tal com es va reduir a la
meitat el suport obtingut l’any 2015, i la formació es va quedar en un 4,5% dels vots (4 escons).
Finalment, amb l’entorn d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Podem i el que es coneix com a «els Comuns»
passa una cosa semblant al que s’esdevé amb l’entorn de l’antiga Convergència i Unió: a cada elecció han
format part de candidatures diferents que, a més, incorporaven altres partits. Tanmateix, si comparem els
resultats de les tres eleccions d’Iniciativa-Verds, Catalunya Sí que es Pot i Catalunya en Comú, el suport a

4 La participació electoral i el seu impacte sobre els resultats
4.1 Distribució de la participació
    
amb les de 2015, les eleccions que registren percentatges més alts de participació en la història electoral del
     
totes les eleccions al Parlament posteriors a 1978, i permet distingir cicles electorals basats en la participació

amb una ratlla horitzontal discontínua). En termes generals, la primera dècada del 2000 es caracteritza per
nivells de participació molt baixos. De fet, les eleccions de 2006 i 2010 són les primeres en què la participació


totes les províncies en màxims històrics de participació. A banda d’això, el fet que la participació augmentés
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 125
també en territoris on els partits d’àmbit estatal obtenien millors resultats (com Barcelona i Tarragona) feia
esperar que l’augment de la participació electoral podria afavorir més els partits unionistes que no pas els
independentistes.
Figura 6. Evolució de la participació per anys electorals.
Aquesta expectativa responia a l’existència d’una abstenció diferencial històrica, que s’ha produït en dues
dimensions diferents. Per una banda, la participació electoral sempre ha estat més elevada en municipis petits

   
tant, si la participació podia créixer, segurament no afavoriria els partits independentistes. En aquest sentit, la



Catalunya interior (excepte la Vall d’Aran) els increments de participació foren més modestos. Si comparem
aquest mapa amb la distribució territorial de l’augment del vot a Ciutadans entre els mateixos anys (que
 
municipis on la participació augmenta de manera més considerable.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 126
Figura 7. Diferència de participació electoral per municipis entre les eleccions de 2012 i 2017 (percentatge
d’increment).
Figura 8. Diferència de suport a Ciutadans per municipis entre les eleccions de 2012 i 2017 (percentatge
d’increment).
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 127
4.2 Relació entre l’augment de la participació electoral i el vot
                   
extraordinari en termes de participació electoral, de manera que les conseqüències electorals del creixement
marginal de la participació han tingut un gran interès. En aquest sentit, la grandària municipal (en termes de
població) ha estat i segueix sent un factor important a l’hora de comprendre la distribució de la participació
i el vot arreu del territori de Catalunya. Un dels pocs fenòmens constants de la història electoral catalana
és que, en els processos electorals (sobretot municipals, però també en els altres), en els municipis petits es
participa molt més que en municipis grans. En les eleccions del 21D, la grandària municipal va tornar a ser
important, no només per la raó esmentada, sinó també perquè es va correlacionar molt bé amb l’augment de

i, de fet, així va ser, tot i que en menor mesura de l’esperada. Ara bé, la participació no va augmentar de
forma homogènia a tot el territori.

       
increment de la participació electoral (llocs com Granyanella, Santa Maria de Merlès, Vallfogona de Riucorb
o Santa Maria de Besora), cap no té un cens superior a 500 electors. Ara bé, entre els cinquanta municipis
       
Cardona (7,3), el Prat de Llobregat (7,2), Badia del Vallès (6,8) o Deltebre (6,7). A la inversa, entre els 100
municipis amb una baixada més gran de participació només n’hi ha tres que tinguin un cens més gran de
1.000 habitants: Oliana, Avinyó i Vinyols i els Arcs. El municipi amb una baixada de participació més gran
       
que a Catalunya s’ha produït entre la distribució de població i el suport electoral, es podia esperar que si
l’augment de la participació es correlacionava amb la grandària poblacional, també ho faria amb el suport a
les diferents candidatures.
Figura 9. Relació entre la grandària municipal i la diferència de participació respecte de les eleccions de
2015.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 128
Figura 10. Relació entre l’increment de participació i el suport a diferents opcions polítiques.

i sobiranistes), els efectes de l’augment de la participació sobre el suport electoral es pot observar de
        
resultats extraordinaris (entre el 80% i el 90% del vot) en municipis que o bé no van registrar canvis en la
participació, o bé van experimentar una disminució de la participació, amb mínims de suport en municipis
amb un increment de participació al voltant dels 5 punts percentuals. Dins del camp independentista, però,
aquest patró és molt més acusat en Junts per Catalunya, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya fou
capaç, primer, de mantenir bons resultats allà on la participació no va créixer i de no baixar gaire allà on la

a sobiranista) va mantenir uns nivells de suport independents de l’increment de participació, encara que, en
termes generals, el seu suport augmenta a mesura que la participació també ho fa. En canvi, el patró pel que
fa als partits unionistes (aquí, Ciutadans, PP i PSC) és inversament proporcional al dels independentistes: el
seu suport és molt modest en municipis on baixa la participació, mentre que obtenen el seu pic de suport en
municipis on augmenta la participació al voltant de 5 punts percentuals.
5 Com són els votants l’any 2017
Fins a aquest moment, l’anàlisi dels resultats electorals s’ha dut a terme fent servir dades agregades,
especialment per municipis. El darrer apartat d’aquest article baixa un nivell d’agregació per arribar a la
unitat mínima d’anàlisi: l’individu. En concret, els canvis polítics ocorreguts en els darrers anys (recordem-
ho, molt lligats a l’augment de la participació) pel que fa al suport a diferents opcions (o grups d’opcions)
                 
característiques individuals i el suport electoral. De forma molt evident, per exemple, és raonable esperar
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 129
 
com Ciutadans hagi també canviat respecte a 2012, any en què aquest partit tenia un suport modest. Pot
passar el mateix amb els individus que donen suport a forces independentistes.

de l’enquesta postelectoral del CIS corresponent a les eleccions del 21D, hem estimat un model de regressió
multinomial en què la variable de resposta és el tipus de partit (independentista, unionista o sobiranista) i
els predictors principals fan referència a característiques típiques dels entrevistats: autoubicació ideològica
(expressada en una escala que va de 0, extrema esquerra, a 10, extrema dreta), edat, sexe, nivell d’estudis,

també quatre preguntes sobre el domini de la llengua catalana percebut per les persones entrevistades. En
concret, se’ls demana que responguin (en una escala que va d’1 a 4 en intensitat) en quina mesura entenen
i saben parlar, llegir i escriure el català. Per tal de crear un sol indicador de domini de la llengua catalana
comparable entre els enquestats, les respostes a aquestes quatre preguntes han estat sumades i després
dividides per 4, de manera que tenim una mesura de domini lingüístic que admet valors entre 0 i 1, en què

per tal d’avaluar la mesura en què alguns indicadors sociopolítics rellevants han canviat respecte de les
eleccions de 2012, hem estimat un segon model de regressió multinomial amb dades fusionades de 2017 i
2012, incloent interaccions entre l’any electoral i les principals variables independents.


per comprendre el comportament electoral. Per exemple, l’estructura d’edat dels diversos electorats ens
    
importants en l’estructura d’edat dels electorats de cada candidatura per a les eleccions de 2012 i 2017.
Així, per a les eleccions del 21D, la CUP, ERC i Catalunya en Comú-Podem tingueren els electorats més

anys. Per l’altra banda, Ciutadans i Junts per Catalunya tenen electorats molt similars en termes d’edat, amb
    
  
del Partit Popular. Un segon patró comú a totes les candidatures és que entre les eleccions de 2012 i 2017 es
produeix un envelliment dels electorats de tots els partits, fet que es pot deure a dues causes principals. Per
una banda, pot ser que la bossa de votants d’un partit, entre una elecció (en el moment t) i la següent elecció
(t+4 si han passat quatre anys), no es renovi i, per tant, que els electors d’aquell partit siguin els mateixos
individus amb quatre anys més. Aquest podria ser el cas de partits com el PSC o el PP, que segons les dades
     
      
anys. Per altra banda, pot passar que hi hagi un envelliment de l’electorat d’un partit perquè hi ha renovació
entre el seu electorat, però aquesta renovació procedeix de bosses de votants que abans havien votat altres

 

Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 130
Figura 11.

paral·lel en la composició de classe social dels electorats. Tot i això, se’n poden destacar alguns patrons.
Per la banda dels partits independentistes, entre les eleccions de 2012 i 2017 s’ha produït una disminució



      
de la composició de classe d’ERC, que, per altra banda, ha mantingut la mateixa estructura social d’unes
eleccions a les altres. En el camp sobiranista, el votant de Catalunya en Comú-Podem de 2017 té, en termes
 
els canvis en la composició social dels electorats han estat més marcats. Per una banda, el PSC, que era
    
   


       
del seu electorat, augmenten en 10 punts percentuals a les eleccions de 2017; en canvi, el pes dels obrers no



             
domini de la llengua catalana entre l’electorat de Catalunya. Aquest indicador, com s’ha explicat més amunt,
correspon a una composició de la percepció dels enquestats sobre el seu domini de comprensió, parla, lectura
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 131
            
percebut i el suport als partits. Per una banda, els electors amb una percepció de domini de la llengua més
                 
que donen suport als partits unionistes: PP, PSC i Ciutadans. Els votants de Catalunya en Comú-Podem
     
     
tenim en compte que la llengua, a Catalunya, es correlaciona amb les preferències polítiques.
Figura 12. Domini del català i suport a cada partit a les eleccions de 2017.

Els canvis d’estructura social tenen un correlat en l’estructura de preferències que conforma cadascun dels
          
           
eleccions de referència. A cada elector, en les enquestes polítiques típiques, se li demana que se situï a ell
mateix en una escala que va, normalment, del valor 0 (que indica extrema esquerra) al 10 (extrema dreta).
 
 
            
   
l’esquerra (ERC, CatComú i CUP). En segon lloc, entre les eleccions de 2012 i 2017 s’han produït alguns
canvis en l’autoubicació dels electors en l’escala ideològica, però aquests canvis només s’han produït en
els partits situats més a la dreta. Així, l’any 2017 els electors de PP i Ciutadans se situen una mica més a la
dreta que el 2012, que no és sorprenent si tenim en compte que uns quants antics votants del PP han passat
a votar Ciutadans l’any 2017. En canvi, l’electorat de Junts per Catalunya (que aquí comparem amb CiU

país l’any 2017.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 132
Figura 13. Autoubicació ideològica i suport a cada partit a les eleccions de 2012 i 2017.
Per acabar d’explorar l’efecte que tenen les preferències polítiques dels electors sobre la seva tria de vot,
he estimat un model de regressió multinomial en què la variable de resposta és la tipologia de partit al qual

        
opció política un cop he controlat per altres factors que poden intervenir en el comportament dels electors.
En concret, els models mantenen constants l’edat, la grandària del municipi, les percepcions sobre la situació
política i econòmica de Catalunya, el sexe i la classe social dels enquestats.
Els resultats d’aquest model es troben a la taula 2. La categoria de referència en la variable de resposta és
             
    

         
votants de partits independentistes. Els resultats també mostren que, mantenint la resta de factors constants,
les dones tendeixen a votar més partits independentistes que sobiranistes o unionistes, tot i que aquesta
   


              
l’escala esquerra-dreta. Així, el model mostra que, comparats amb els independentistes, a mesura que els
electors se situen més a l’esquerra augmenta la seva probabilitat de votar sobiranisme, mentre que si viren
cap a la dreta tenen més probabilitats de votar unionisme.
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 133
Taula 2. Resultats del model de regressió multinomial de la tipologia de partit votat a les eleccions de 2017.
Variable dependent
Sobiranistes Unionistes
Edat –0,008 0,009*
(0,006) (0,005)
Grandària municipal 0,303*** 0,242***
(0,069) (0,058)

(ref. exclusivament ESP)
Més ESP que CAT 1,432 0,964
(1.375) (1,245)
Tant ESP com CAT –1,046 –1,680**
(0,893) (0,736)
Més CAT que ESP –3,215*** –5,066***
(0,901) (0,748)
Exclusivament CAT –5,204*** –6,909***
(0,959) (0,823)
Ideologia (0-10) –0,330*** 0,266***
(0,068) (0,048)
Dona –0,390*–0,027
(0,214) (0,180)


 –0,280 0,041
(0,281) (0,263)
 –0,559 0,204
(0,387) (0,310)
 –0,335 0,096
(0,289) (0,262)
 –0,222 0,389
(0,441) (0,365)
Constant 1,683*0,343
(1,019) (0,855)
AIC 1,670.401 1,670.401
Nota: *p **p ***p

de candidatura en funció de diferents nivells d’autoubicació ideològica. Així, podem veure que quan els
electors se situen a la banda esquerra de l’espectre ideològic, la probabilitat que votin partits independentistes
és molt alta (propera a 0,75 sobre 1), mentre que el vot a partits unionistes en aquesta banda ideològica és
rar. A mesura que ens movem en l’escala ideològica en direcció a la dreta, tanmateix, aquestes probabilitats

és més alta que fer-ho a partits independentistes. Per exemple, entre els electors que se senten més catalans
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 134
que espanyols la probabilitat que votin partits unionistes és un 99,9% més baixa que no que ho facin a partits
          
  

Figura 14. Autoubicació ideològica i suport a tipus de candidatures a les eleccions de 2017.
El primer que cal destacar d’aquests resultats és que entre les eleccions de 2012 i 2017 no hi ha diferències
importants en la relació entre identitat nacional i vot, sinó que en el passat es produïa i es continua produint
  
de l’electorat independentista i unionista és perfectament invers, de manera que l’un és el negatiu de l’altre.

a zero) que aquests electors votin per un partit independentista, mentre que la probabilitat que votin unionista
és gairebé del 100%, només atenuada per una certa probabilitat que votin sobiranisme. En l’altre extrem
       
que el vot sigui independentista i cap probabilitat de vot unionista, amb la diferència que, a mesura que la

Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 135
Figura 15. 
Aquest fenomen no és estrany en el comportament polític català, i té un correlat també en la relació entre
                
    
que la identitat exclusiva espanyola és la de referència, a mesura que els enquestats es mouen en direcció a
identitats més catalanes, la probabilitat que votin partits sobiranistes o, sobretot, unionistes va disminuint.

          
(tot i que no de gran importància) es troba entre els individus que tenen identitat dual (tant espanyola com
catalana): entre els anys 2012 i 2017 ha disminuït una mica la probabilitat que aquests individus votin
independentista i ha augmentat la probabilitat que votin unionista.
6 Conclusions
Aquest article ha fet un repàs d’algunes de les principals regularitats empíriques al voltant del comportament
electoral de les eleccions del 21 de desembre de 2017. Aquelles eleccions foren excepcionals en les
condicions de la seva convocatòria, en ser les primeres i úniques resultants d’una intervenció del Govern de
la Generalitat per part del Govern espanyol, que fou seguit d’una dissolució del Parlament de Catalunya i,
en conseqüència, una convocatòria de noves eleccions. Per presentar una anàlisi ordenada, l’article ha seguit
una estratègia que ha començat per dades agregades i ha anat abaixant la unitat d’observació (passant pels

analitzat el context electoral del 21D, que estigué caracteritzat per uns nivells alts de polarització. Així, s’ha
        
sobre el grau de proporcionalitat de les actuacions impulsades pel Govern espanyol en contra del Govern de
Catalunya.
La primera conclusió d’aquest article és que, malgrat el context extraordinari, el comportament electoral dels
catalans entre les eleccions de 2015 i les de 2017 no ha canviat. De fet, la primera constatació que hem fet en
l’article és que, en termes globals, els resultats es mantenien tot i canviar l’ordenació de les forces polítiques
Joan Josep Vallbé
Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. especial art. 155 CE, 2019 136
respecte als vots i els escons rebuts, encara que la força guanyadora de les eleccions fou Ciutadans. Aquest
fet, però, es deu més a un canvi d’estratègia electoral dels dos principals partits independentistes, que, mentre
que el 2015 es van presentar en coalició, el 2017 ho van fer per separat. Tot i aquesta manca de canvi, però,
hem vist també que les estimacions de les enquestes preelectorals estigueren envoltades d’una gran incertesa.
Així, cap enquesta fou capaç de preveure els resultats que Ciutadans acabaria obtenint. Tanmateix, una bona
         
d’una de les forces clau (el president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont, que es presentava per
una coalició, Junts per Catalunya, que es podia percebre com a hereva de l’antiga Convergència i Unió) no
podia fer campanya electoral físicament al país pel perill de ser detingut i empresonat de forma preventiva,
com alguns dels seus consellers.
En tercer lloc, un altre element extraordinari de les eleccions del 21D fou la participació electoral, que

ha permès, però, començar a explorar les causes de la distribució del vot en les eleccions. Per una banda, les
dades mostren que hi ha una correlació entre l’augment de la participació i l’augment del vot a Ciutadans.
Per l’altra banda, aquest fenomen queda en bona mesura explicat pel fet que la participació augmentà de



de forma que la correlació entre augment de participació i vot unionista no és perfectament nítida.
Finalment, l’article ha recorregut a dades de caràcter individual (procedents d’enquestes) per tal de fer una

Pel que fa als primers, els resultats mostren que, en termes generals, els votants unionistes tenen més edat i
presenten un nivell de domini de la llengua catalana inferior als votants independentistes o sobiranistes. En

  
els votants d’altres opcions. Ara bé, on les diferències dels electorats són més marcades és en la relació entre


correspondència molt marcada entre sentir-se espanyol (o més aviat espanyol) i votar unionista, i sentir-se
català (o més aviat català) i votar independentista.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR