Efectes de la publicació al BOE de les sentències revocatòries de resolucions de la DGRN.

Autor:Antonio A. Longo Martínez
Cargo:Notari de Calafell
Páginas:111-115
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 111

El BOE del 10 d'agost del 2010 va publicar un seguit de sentències fermes de diversos tribunals de justícia, en les quals s'anul·laven deter- minades resolucions de la DGRN que en el seu moment havien estimat el recurs governatiu interposat contra la qualificació del registrador. En alguns dels casos, el fonament de les citades sentències es basava en la circumstància que la DGRN havia dictat la resolució en qüestió una vegada transcorregut el termini de tres mesos que estableix l'article 327 de la Llei Hipotecària. El Tribunal Suprem ha recollit ara aquest fonament en Sentència de 3 de gener de 2011, dictada per la Sala 1a en unificació de doctrina, que declara la nullitat de les resolucions extemporànies. A continuació s'exposen unes breus reflexions sobre els efectes que es deriven de tot això.

A) Publicació al BOE de les sentències revocatòries

La conseqüència de la publicació al BOE de les sentències desestimatòries és que la doctrina de la DGRN que contenen les esmentades resolucions perd el caràcter vinculant que li atribuïa l'article 327.10 de la Llei Hipotecària, segons el qual «Publicada en el "Butlletí Oficial de l'Estat" la resolució expressa per la qual s'estima el recurs, té caràcter vinculant per a tots els registradors mentre no l'anul·lin els tribunals.

La seva anul·lació, una vegada ferma, s'ha de publicar de la mateixa manera».

(....)

Això planteja una sèrie de qüestions, la més important de les quals potser es pot resumir en la següent pregunta: què passa amb les Resolucions similars a l'anul·lada que pogués tenir ja dictades la DGRN abans d'aquesta anul·lació, o que pogués dictar en el futur? Segons la meva opinió, per donar resposta a aquesta qüestió és necessari distingir entre aquelles sentències en les quals la declaració de nul·litat de la Resolució té com a fonament raons de forma o «procedimentals», i aquelles que es recolzen en raons substantives o «de fons»:

A) podríem considerar que tenen com a fonament raons procedimentals les que es basen:

- en el dret del registrador a complementar a l'informe els arguments justificatius de la nota de qualificació;

- en la circumstància que la resolució s'hagi dictat fora de termini;

- en el fet que l'assumpte de fons debatut queda pendent de resolució ferma per part dels tribunals.

1. Dins del primer grup (dret del registrador a complementar a l'informe els arguments justificatius de la nota de qualificació) hi hauria:

1.1. La Resolució del 7 d'abril del 2006, anul·lada per Sentència del 26 d'octubre del 2007 del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Badajoz, i en apel·lació per la Sentència ferma del 29 de febrer del 2008 de l'Audiència Provincial de Badajoz. Aquesta Resolució havia revocat la nota de qualificació del registrador que no havia inscrit una hipoteca constituïda per una societat en suspensió de pagaments, perquè no hi havia acord de la Comissió Interventora, ni apareixien en el conveni facultats específiques de disposició a favor del suspens. La DGRN havia deixat clar que el pressupòsit és el contrari: el suspens té totes aquelles facultats que no hagin estat limitades en el conveni.

2. En el segon grup (resolució dictada fora de termini) constarien:

2.1. La Resolució del 19 de setembre del 2006, anul·lada per la Sentència ferma del 26 de setembre del 2007 del Jutjat de Primera Instància núm. 15 de Màlaga. La DGRN, en aquesta Resolució, va confirmar la innecessarietat, en cas d'utilització d'apoderament atorgat per un representant orgànic de la societat, de la ressenya identificativa dels títols de representació en què basa les seves facultats aquest representant orgànic (a diferència dels casos de subapoderament).

2.2. La Resolució del 29 de setembre del 2005, anul·lada per la Sentència ferma de l'Audiència Provincial de Màlaga, del 21 d'octubre del 2008. La DG, davant de la qualificació del registrador relativa a la necessitat d'«expressar en el títol l'abast i l'extensió de les facultats concebudes» a l'apoderat del venedor, reitera la seva doctrina que, un cop ressenyat degudament el document de poder, el judici de suficiència es compleix amb la fórmula, utilitzada en el cas, que el notari jutja l'apoderat, sota la seva responsabilitat, «amb facultats representatives suficients per a la compravenda que es formalitza públicament a través d'aquest instrument».

2.3. La Resolució del 21 de setembre del 2005, anul·lada per la sentència del 17 de juliol del 2007 del Jutjat de Primera Instància número 8 de Múrcia, i en apel·lació per la de l' Audiència Provincial de Múrcia del 3 de novembre del 2008. Aquesta última, davant de la doctrina de la Resolució que es pot inscriure la compravenda atorgada per un representant orgànic amb càrrec no inscrit (ja que l'obligatorietat d'aquesta inscripció no afecta la validesa i eficàcia del nomenament, i tal

Page 112

incompliment està fora de l'àmbit de qualificació del registrador) assenyala que l'art. 98 de la Llei 24/2001 no confereix al notari cap potestat ni investidura per valorar la validesa del nomenament, ni per marginar o excloure la qualificació de la seva legalitat per part del registrador.

2.4. La Resolució del 14 de maig del 2007, anul·lada per sentència de l'Audiència Provincial de València del 23 d'abril del 2008. A la primera, la DG, davant de l'al·legació de l'art. 401 RRM, havia permès la utilització d'una denominació social composta per nom i cognom (Giovanna Tornabuoni, S.L.), aquest es referia a una coneguda obra d'art renaixentista, i assenyala que això mateix succeirà en supòsits de nom i cognoms d'ús freqüent, sense que «calgui mitjançar el consentiment d'una persona en la qual concorrin aquells apel·latius».

2.5. La Resolució del 2 de desembre del 2006, anul·lada per sentència de l' Audiència Provincial de Ciudad Real del 16 d'abril del 2008. La DG havia entès inscriptible, en una hipoteca en garantia de crèdit en compte corrent, la clàusula de venciment anticipat del crèdit per falta de pagament d'alguna de les quotes per principal i/o interessos.

2.6. La Resolució del 19 d'octubre del 2005, la nul·litat de la qual és confirmada per la sentència de l' Audiència Provincial d'Almeria del 28 de març del 2007 . La qüestió de fons era la validesa i inscriptibilitat, que la DG confirma, de la compravenda d'habitatge en la qual, en relació amb possibles despeses de comunitat pendents, es prescindeix de qualsevol manifestació del transmitent, aportació de certificació i/o exoneració per part de l'adquirent. Tot això sense perjudici de les accions d'aquest davant dels qui hagin incomplert aquesta obligació legal.

3. I inclouríem en el tercer grup (assumpte de fons debatut pendent de resolució ferma per part dels tribunals) les dues següents:

3.1. La Resolució del 4 d'octubre del 2005, que fou anullada per sentència de l' Audiència Provincial de Màlaga del 4 de febrer del 2009. Es va discutir si el poder per comprar immobles permet comprar participacions indivises, cosa que va negar el registrador, i va admetre la DG, si bé sense entrar en el fons i per la...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA