Editorial. Rio + 20: una oportunitat per al seny
| Páginas | 1-10 |
Page 1
La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament que va tenir lloc a Rio de Janeiro al 1992 ha passat a la història com un esdeveniment molt rellevant des del punt de vista polític i jurídic, amb acords tan importants com l’adopció de l’Agenda 21 o de les convencions sobre el canvi climàtic i la biodiversitat, a banda de l’adopció d’un text jurídicament crucial com va ser la Declaració de Rio de Janeiro sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que va representar un impuls extraordinari als principis fonamentals del dret internacional del medi ambient.
Lamentablement no es pot dir res semblant de la Conferència de seguiment que es va dur a terme a Johannesburg deu anys després, al 2002, on els acords polítics d’abast remarcable van brillar per la seva absència.
L’Assemblea General, en la seva resolució 64/236, de 24 de desembre de 2009, va decidir organitzar al 2012 la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible "al nivell més alt possible", amb l’objectiu d’"obtenir un compromís polític renovat en favor del desenvolupament sostenible, avaluant els avenços obtinguts fins al moment i les llacunes que encara persisteixen en l’aplicació dels resultats de les principals cimeres en matèria de desenvolupament sostenible i fent front a les noves dificultats que estan sorgint". La conferència tindrà lloc, de nou, a Rio de Janeiro, i la data ha quedat definitivament fixada per als dies 20 a 22 de juny de 2012, vint anys després de la Conferència de Rio de Janeiro i quaranta anys després de la pionera Conferència d’Estocolm sobre el Medi Humà.
La Conferència es centrarà en dos blocs de qüestions: l’economia ecològica en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa, i el marc institucional per al desenvolupament sostenible. La resolució de l’Assemblea General estableix que el resultat de la Conferència serà un "document polític específic". En ella s’estableix, així mateix, un Comitè Preparatori de la Conferència i es sol·licita al Secretari General que, com a preparació de la primera reunió del comitè esmentat, presenti un informe sobre els avenços assolits i les llacunes que encara persisteixen en l’aplicació dels resultats de les principals cimeres en l’esfera del desenvolupament sostenible, així com una anàlisi dels dos temes centrals de al Conferència. El Secretari
Page 2
General va presentar el seu primer informe a l’abril de 2010. Les seves idees principals poden resumir-se de la manera que fem a continuació.
Pel que fa als progressos en els tres pilars -econòmic, social i ambiental- del desenvolupament sostenible, considerats per separat, el resultat és desigual. S’han aconseguit avenços en el pilar econòmic en algunes economies emergents i en la lluita contra la pobresa en algunes regions, però la distribució dels progressos és molt desigual tant entre països com dintre d’ells. En particular, els nivells d’ingressos per capita són molt diferents: "Els països amb una grau alt de desenvolupament humà, principalment els països industrialitzats, tenen ingressos per capita de 40.000 dòlars o més. Els països menys avançats, especialment a l’Àfrica subsahariana, tenen menys de 1.000 dòlars per capita. Entre els dos extrems hi ha una disparitat creixent". Pel que fa al desenvolupament social, dels 84 països de què es disposa de dades sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, solament 45 estan en condicions de complir la meta de reducció de la pobresa. La resta, inclòs el 75% dels països africans, i 10 de 12 estats fràgils, no està en condicions. Pel que fa a les metes restants, l’Àfrica subsahariana mostra progressos massa lents, cap progrés o un empitjorament de tota la gamma de metes dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni". Segons l’informe, el pilar ambiental és el que menys ha progressat, la qual cosa es manifesta en el creixement de les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb caràcter general i en l’increment de la contaminació dels residus en els països en desenvolupament de creixement ràpid, en la continuació de la pressió sobre els econsistemes, la pèrdua de boscos i de biodiversitat han continuat, encara que a un ritme més lent.
Pel que fa a la interacció entre els tres pilars, l’informe considera que els resultats no són satisfactoris: "tot i que la globalització ha contribuït a un augment ràpid dels ingressos i a la reducció de la pobresa en les economies emergents, també ha fet possible que els efectes ambientals traspassin les fronteres, fent-los més resistents als instruments normatius nacionals. Sovint, la dissociació de l’activitat productiva de la degradació ambiental en un país s’ha produït pel trasllat a un altre país de la producció amb alta utilització de recursos".
Pel que fa als progressos en l’acompliment dels compromisos, l’Informe considera com a llacunes crítiques: manca de coherència normativa, aplicació inconsistent de les estratègies nacionals de desenvolupament sostenible, debilitat i manca de suport de les institucions creades per promoure o supervisar les estratègies de desenvolupament
Page 3
sostenible, manca de coherència i inaplicació dels compromisos financers internacionals i manca de resultats en l’àmbit del canvi climàtic.
Finalment, pel que fa als progressos en un context a més llarg termini, l’Informe recomana considerar el desenvolupament sostenible com tres "transicions" relaciones entre si: la transició demogràfica, l’objectiu final de la qual és l’estabilització de la població al voltant d’entre 8.000 i 10.000 milions; la transició de desenvolupament, l’objectiu final de la qual, molt més allunyat que l’anterior, és el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba