Editorial
| Páginas | 1-20 |
Page 1
Catalunya fa un pas més en el compliment de la Directiva marc de l’aigua
La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, representa un enfocament integral de la gestió dels recursos hídrics, que inclou les aigües superficials continentals, les aigües de transició, les aigües costaneres i les aigües subterrànies. L’aigua passa a contemplar-se com una part estructural i funcional indispensable del medi ambient, que ha de ser objecte d’un marc d’ús i gestió sostenibles.
L’article 1 de la Directiva estableix els seus objectius: protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i, respecte a les seves necessitats d’aigua, dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics; promoure un ús sostenible de l’aigua, basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles; buscar una major protecció i millora del medi aquàtic, entre altres formes, mitjançant mesures específiques de reducció progressiva dels abocaments, les emissions i les pèrdues de substàncies prioritàries, garantir la reducció progressiva de la contaminació de l’aigua subterrània i evitar noves contaminacions; i contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i sequeres. S’entén que només així serà possible garantir el subministrament suficient d’aigua superficial o subterrània en bon estat, tal com requereix un ús de l’aigua sostenible, equilibrat i equitatiu, de manera que la garantia de subministrament -i molt menys la de qualsevol tipus de subministrament que es pugui demanar- no és la primera prioritat en la lògica de la Directiva, sinó que serà la conseqüència de les mesures adoptades.
Amb aquest objectiu, va imposar, en primer lloc, als estats membres les obligacions d’identificar totes les conques hidrogràfiques situades en el seu territori i incloure-les en demarcacions hidrogràfiques -les conques hidrogràfiques que s’estenen pel territori de més d’un estat s’incorporen a una demarcació hidrogràfica internacional-, i de designar les autoritats competents per a l’aplicació de les normes previstes en la Directiva dintre de cada demarcació hidrogràfica, abans del 22 de desembre de 2003.
Page 2
A més, com molt tard a final de 2004, els estats membres havien d’elaborar una anàlisi de les característiques de cada demarcació hidrogràfica, un estudi de la incidència de l’activitat humana sobre les aigües, una anàlisi econòmica de l’ús de les aigües, un registre de les zones que necessiten una protecció especial, i, finalment, un registre de totes les masses d’aigua que s’utilitzen per a la captació d’aigua destinada al consum humà que proporcionen una mitjana de més de 10m3diaris, o que donen subministrament a més de cinquanta persones.
Els estats membres havien d’establir, per a cada demarcació hidrogràfica, o per a la part d’una demarcació hidrogràfica internacional situada en el seu territori, un programa de mesures regulat detalladament en la Directiva, tenint en compte els resultats de les anàlisis exigides, amb l’objectiu d’assolir els objectius ambientals que s’hi estableixen. A més, els estats membres havien d’elaborar un pla hidrològic de conca per a cada demarcació, que havia de ser publicat, com a molt tard, nou anys després de l’entrada en vigor de la Directiva, això és, el 22 de desembre de 2009.
En últim lloc, a partir de 2010, els estats membres han de garantir que la política de tarificació inciti els consumidors a utilitzar els recursos de forma eficaç, de manera que els diferents sectors econòmics contribueixin a la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’ús de l’aigua, inclosos els ambientals, i els recursos emprats.
El 23 de novembre de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, el qual inclou, d’acord amb el Decret 31/2009, de 24 de febrer, "les conques hidrogràfiques internes de Catalunya, que són les corresponents a les conques i subconques que drenen les aigües superficials cap als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i la conca del riu Sénia, incloses les conques del Barranc de Sant Pere, al nord de la conca de l’Ebre, i les conques de les rieres del Montsià situades entre les parts baixes de les conques de l’Ebre i de la Sénia", així com les aigües costaneres i subterrànies associades, amb una extensió de 16.438 km2, i el programa de mesures corresponent, per al període 2010-2015. El Pla de gestió ha estat publicat com a Decret 188/2010, de 23 de novembre, en el DOGC de 26 de novembre de 2010, i el Programa de mesures, com a Acord GOV/238/2010, de 23 de novembre, en el DOGC de 30 de novembre de 2010.
Page 3
Així es posava punt i final a un llarg i complex procés en el que ha tingut un pes significatiu la participació ciutadana, especialment entre 2006 i 2010, i que ha estat avalat pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, el 16 de setembre de 2010.
Amb això es pretén, primerament, garantir la demanda d’aigua fins al 2027, tot permetent incrementar la disponibilitat d’aigua en 389 hectòmetres cúbics més a partir de 2015, com a continuació de les mesures ja adoptades en els darrers anys, que han permès incrementar la disponibilitat d’aigua en 122 hectòmetres cúbics, en part per la via de la dessalinització, però també per l’estalvi sostingut i l’augment de l’eficiència i la reutilització.
En segon lloc, i malgrat l’endarreriment respecte del termini fixat en la Directiva, el Govern català es converteix en la primera administració espanyola en complir amb el mandat de la Directiva marc de l’aigua. Tot i els objectius limitats, amb el Pla de gestió i el Programa de mesures es vol garantir, per a l’any 2015, el bon estat de les dues terceres parts de les masses d’aigua superficials (68%) i una mica més de la meitat de les masses d’aigua subterrànies (55%).
A més, el Pla aborda el tema crucial de la recuperació dels costos dels serveis i dels costos ambientals de la gestió de l’aigua, d’acord amb les exigències de la Directiva. La inversió total a Catalunya, prevista en el Programa de mesures, a desenvolupar en el període 2006-2015, és de 9.404,8 milions d’euros. D’ells, 6.288,2 milions s’invertiran en el districte de conca fluvial de Catalunya i 3.116,7 milions en les conques intercomunitàries. El volum d’inversió pendent d’executar fins al 2015 és de 7.523,2 milions d’euros. Això suposa uns 1.254 milions d’euros l’any fins al 2015. Les noves infrastructures hauran de ser finançades a través dels fons previstos en l’Estatut d’autonomia, mentre que es proposa repercutir als ciutadans les despeses de manteniment de les infrastructures.
En l’actualitat, el cost del cicle de l’aigua a Catalunya és de 1.684 milions d’euros, dels que només 1.145 es projecten en les tarifes repercutides als ciutadans. S’estima que, per a l’any 2015, els costos del cicle de l’aigua ascendiran a 2.212 milions d’euros. Es considera que, de manera gradual, la tarifa de l’aigua a Catalunya hauria d’incrementarse des dels 1,70 euros per cada mil litres d’aigua actuals (a Barcelona, 1,78 euros,
Page 4
enfront dels 2,12 de París, els 2,56 de Londres o els 4,92 de Berlín) fins als 3,02 euros al 2015, per fer viable econòmicament el sosteniment del cicle de l’aigua. D’altra banda, s’hauria d’incrementar el cànon de l’aigua, la qual cosa posa sobre la taula l’assumpte delicat i sempre eludit d’afrontar l’augment de la part del rebut de l’aigua que no depèn del consum, una quantitat infravalorada, si es compara amb la d’altres subministraments de serveis.
Com és notori, les eleccions catalanes de novembre de 2010 han comportat un canvi en el Govern. Tanmateix, les obligacions derivades de la Directiva 2000/60 continuen plenament vigents. Amb tota seguretat els nous responsables de l’administració catalana valoraran adequadament els esforços tècnics ingents que s’han realitzat durant aquests anys per fer possible, amb una àmplia participació ciutadana, una planificació que és imprescindible per millorar la qualitat de les aigües a Catalunya i per garantir la seva sostenibilitat.
----
Cancún: una conferència de transició en el camí de la revisió del règim del canvi climàtic
Des de la entrada en vigor del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC) i el Protocol de Kyoto (PK), el desenvolupament d’aquest règim internacional s’ha anat produint a través de les successives Conferències de les Parts, la darrera de les quals s’ha clausurat el desembre de 2010 a Cancún. Aquesta podia ser la Conferència que, després del fracàs de la reunió de Copenhaguen d’ara fa un any, renovés pel 2013 el compromís de reducció i limitació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle assumit al PK, encara que el que era imprescindible era restablir el marc de negociació i assentar algunes bases per a un règim futur. No obstant, aquesta ha estat finalment una Conferència de transició, que ha acabat amb uns resultats que no semblen ni un èxit ni un fracàs, sinó tot el contrari. Al menys pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Altra cosa és que, en una mostra de possibilisme realista s’hagi assolit el consens necessari per continuar el procés de revisió del règim internacional del canvi climàtic, el que per si sol i ateses les expectatives amb
Page 5
que es va inaugurar la Conferència, ja ha estat prou important.
La Conferència de l’any passat a Copenhaguen va concloure amb una negociació tancada entre els Estats Units i el grup BASIC (Brasil, Àfrica del Sud, Índia i Xina), que va tenir lloc de manera col·lateral a l’estructura formal de negociació que regeix les relacions de les Parts i de la que va estar absent la Unió Europea (UE). No obstant, la mateixa UE, Japó, la Federació Russa, el grup de Països Menys Desenvolupats, la Unió Africana, el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba