El dret de la Unió Europea sobre l'ús de les llengües en l'àmbit del mercat Interior: una legalitat qüestionable?. Especial referència a la llengua catalana

Autor:Narcís Mir i Sala
Càrrec:Responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers de la Unió Europea Secretaria d'Acció Exterior i de la Unió Europea Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya
Pàgines:22-29
 
EXTRACTO GRATUITO
22
a propòsit de ...
Introducció
Des d’una perspectiva jurídica la pertinença de Catalunya a la Unió Europea suposa, ara per ara,
un obstacle afegit al procés que, d’ençà l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia, havia de
permetre normalitzar l’estatus jurídic de la llengua catalana a partir la seva doble condició de
llengua pròpia i de llengua oficial a Catalunya, en aquest cas juntament amb la llengua castellana.
En un primer terme, les raons d’això deriven del fet, prou conegut, que el catano gaudeix de la
condició de llengua oficial de la Unió i que únicament uns acords de naturalesa administrativa,
signats pel govern de l’estat a mitjans de la dècada passada amb les diferents institucions i
organismes de la Unió, li permeten mantenir-hi una mínima presència, de naturalesa gairebé
simbòlica i d’efectes pràctics poc rellevants.
A més, i des d’un punt de vista més general o polític, però no per això menys significatiu, cal tenir
present també que el no-reconeixement de la llengua catalana com a llengua oficial de la Unió
afavoreix, en definitiva, la seva invisibilitat en el si de la societat europea en el seu conjunt i, per
tant, en dificulta clarament el seu coneixement, projecció i prestigi exteriors. Hom podria objectar
a tot això que, al cap i a la fi, aquesta situació no és gaire o gens diferent d’aquella en què es troba
la llengua catalana en pràcticament totes les organitzacions i fòrums internacionals en les quals
els estats en formen part.
Tanmateix, cal tenir present que tant la singularitat del projecte polític de la Unió com els principis
sobre els quals s’assenta el seu ordenament jurídic, en especial els d’autonomia, de primacia i
d’efecte directe de les seves disposicions, doten a aquesta organització d’una especificitat i
característiques pròpies que obliguen a examinar les interaccions que tenen lloc entre les seves
normes i el dret intern dels seus estats membres a partir de categories i amb efectes jurídics en
molt bona part distints als que conformen el dret internacional convencional.
Naturalment, les vies per poder revertir aquesta situació són diverses, i poden diferir molt, tant
en la seva naturalesa com en el seu abast i objectius. Així, des del punt de vista de les actuacions
polítiques i administratives que es podrien emprendre, aquestes vies o actuacions podrien anar
des de la simple reforma i millora dels acords administratius als quals anteriorment s’ha fet
esment, fins a la petició formal de reconeixement de l’oficialitat a les instàncies de la UE -al cap i
a la fi, un compromís o mandat estatutari adreçat als governs de la Generalitat i de l’Estat que
recull l’article 6.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya-, tot passant, per exemple, per dur a
El dret de la Unió Europea sobre l’ús de les llengües en l’àmbit
del mercat interior: una legalitat qüestionable?
Especial referència a la llengua catalana

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA