La unificació del Dret successori europeu

Autor:Silvia Valverde Martínez
Cargo:Advocada col·legiada núm. 22.315. ICAB. Roca Junyent, SLP
Páginas:96-100
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 96

Recentment ha tingut lloc la publicació d’una norma de vital importància en matèria de successions en l’àmbit de la Unió Europea. Ens estem referint al recent Reglament (UE) núm. 650/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol, en matèria de successions mortis causa (DOUE de 27 de juliol del 2012), que cobreix el buit existent fins ara en la matèria i l’ha unificat, així mateix, de manera completa i innovadora.

Un dels principals objectius de la Unió Europea, d’acord amb el seu esperit i finalitat, ha estat, des de l’inici, garantir el manteniment i desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat, justícia i lliure circulació, un objectiu que s’ha anat consolidant gradualment en adoptar, els

Page 97

òrgans de la Unió, determinades mesures desenvolupades reglamentàriament encaminades a refermar aquests fins.

Aquestes mesures, en el vessant processal, es van iniciar en l’àmbit de la cooperació judicial en assumptes civils amb repercussió transfronterera i es van dictar en aquest sentit i de manera gradual determinats reglaments de gran transcendència i utilitat pràctica, a saber:

(i) Reglament (CE) núm. 44/2001, de 22 de desembre, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l'execució de resolucions en matèria civil i mercantil.

(ii) Reglament (CE) núm. 1393/2007, de 13 de novembre, relatiu a la notificació i trasllat en els estats membres de documents judicials i extrajudicials en matèria civil o mercantil -que derogava el que s’havia dictat en un primer moment, és a dir el Reglament (CE) núm. 1348/2000.

(iii) Reglament (CE) núm. 1206/2001, de 28 de maig, relatiu a la cooperació entre els òrgans jurisdiccionals dels estats membres en l’àmbit de l’obtenció de proves en matèria civil o mercantil.

Era necessari emprendre un àmbit que encara no havia estat abordat i que, certament, requeria solucions, tenint en compte que cada vegada és més freqüent la mobilitat geogràfica en la nostra societat actual: les successions per causa de mort

D’altra banda, es va veure la necessitat d’implantar altres mesures encaminades a garantir altres aspectes essencials, com la compatibilitat de les normes aplicables en els estats membres en matèria de conflictes de lleis i la competència en determinats àmbits molt rellevants en la pràctica. I així es van promulgar aleshores: (i) el Reglament (CE) núm. 864/2007, d’11 de juliol, referit a la llei aplicable a les obligacions extracontractuals; (ii) el Reglament (CE) núm. 593/2008, de 17 de juny, sobre la llei aplicable a obligacions contractuals, i (iii) el Reglament (CE) núm. 2201/2003, de 27 de novembre, relatiu a la competència, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental -que derogava el previ en aquesta mateixa matèria, és a dir, el Reglament (CE) núm. 1347/2000.

Arribats aquí, i amb tot aquest camí recorregut, era necessari emprendre un àmbit que encara no havia estat abordat i que, certament, requeria solucions, tenint en compte que cada vegada és més freqüent la mobilitat geogràfica en la nostra societat actual. Ens referim a les successions per causa de mort. En aquest sentit, la creixent necessitat d’una regulació comunitària ja s’havia evidenciat l’any 2005 per part del Comitè Econòmic i Social Europeu, que, en el Dictamen de 26 d’octubre de 2005, per consulta de la Comissió, va aprovar l’anomenat Llibre verd sobre successions i testaments, que intentava portar llum a l’assumpte i evidenciava la necessitat d’elaborar una reglamentació comunitària d’aquesta qüestió.

Hi dóna resposta el recent Reglament (UE) núm. 650/2012, de 4 de juliol, que, com el seu nom indica, conté disposicions relatives a la competència, la llei aplicable, el reconeixement i execució de resolucions, l’acceptació i execució de documents públics en matèria de successions mortis causa i la creació d’un certificat successori europeu.

No pretenem aquí fer un examen exhaustiu de tots els aspectes regulats en aquest Reglament, sinó més aviat exposar-ne els trets més fonamentals. En aquest sentit, entenem que és important destacar, en primer lloc, l’àmbit d’aplicació del Reglament, que, en general, tal com resulta del seu enunciat, és aplicable a les successions per causa de mort i s’estableix a priori que no és aplicable a les qüestions fiscals, duaneres i...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA