El dret de successions a Catalunya

Autor:Adolfo Lucas Esteve
Càrrec de l'autor:Professor de la UAO i Magistrat suplent de l’Audiència Provincial de Barcelona
Pàgines:33-44
RESUMEN

1. El llibre IV del Codi civil de Catalunya - 1.1. Aplicació del llibre IV - 1.2. Estructura del llibre IV i conceptes bàsics - 2. Els precedents històrics i legislatius del llibre IV - 2.1. Els precedents legislatius catalans - 3. El dret de successions. Interès particular versus interès públic - 3.1. Límits quantitatius de la voluntat: les quatre quartes - Bibliografia

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 33

1. El llibre IV del Codi civil de Catalunya

El Codi civil de Catalunya està organitzat com un codi obert que permet una construcció progressiva en el temps. Les raons d'aquesta forma d'organització són: per una banda, perquè el legislador encara no ha regulat tota la matèria civil sobre la qual és competent i pensa fer-ho en el futur i, per altra banda, per poder adaptar-se a la realitat social, econòmica i patrimonial que evoluciona molt ràpidament. Aquest codi obert utilitza una numeració especial, en què els articles estan formats per dos números separats per un guió: el primer número té tres xifres que fan referència al llibre, al títol i al capítol, respectivament, i el segon número correspon a una numeració contínua que comença amb el número 1 en cada capítol.

El Codi civil català està sistematitzat en sis llibres, que són:

- 1er Llibre: Disposicions generals i regulació de la prescripció i caducitat (Llei 29/2002).

- 2on Llibre: Persona i família (en tràmit parlamentari).

- 3er Llibre: Persones jurídiques (Llei 4/2008).

- 4rt Llibre: Successions (Llei 10/2008).

- 5è Llibre: Drets reals (Llei 5/2006).

- 6è Llibre: Obligacions i contractes (pendent de regulació).

El Codi català segueix la sistemàtica de saVigny que ordena el dret civil en: part general, drets reals, obligacions, família i successions, i que ha servit de base al codi civil alemany (BGB) i a l'ensenyament universitari i que situa el dret de successions com una part autònoma del dret civil. En contraposició a aquest sistema, la classificació de GAI, distingeix entre persones, coses i accions, i va servir de base al codi francès i altres codis que el prenen com a model, com el codi civil espanyol, que distingeix entre: persones, béns i formes d'adquirir la propietat (entre les quals hi figura la successió) i obligacions i contractes.

La sistemàtica catalana situa el dret de successions entre les persones i la família (llibre II) i els drets reals (llibre V), indicant que el dret de successions té les seves arrels en la família i en la propietat, i que la idea de perpetuar el patrimoni dins del nu-

Page 34

cli familiar és un element clau. A Catalunya, la regulació autònoma del dret de successions s'inicia amb la Compilació de 1960, es consolida amb l'entrada en vigor del Codi de successions de 1991 que va ser el primer codi sectorial de l'ordenament jurídic català i finalment arriba al llibre IV del Codi civil de Catalunya, Llei 10/2008, de 10 de juliol.

1.1. Aplicació del llibre IV

En general, les matèries regulades pel dret civil català s'apliquen amb preferència al dret civil estatal i, en particular, en matèria de successions, aquesta preferència comporta que el dret estatal ha deixat de tenir aplicació efectiva a Catalunya, fins i tot de forma supletòria. Òbviament, aquest resultat no es produeix per la derogació de l'article 149.3 CE, sinó perquè l'ordenament jurídic català en matèria de successions és complet i, per tant, impedeix l'aplicació supletòria del dret estatal. En aquest sentit, el preàmbul de l'anterior Codi de successions afirmava: «s'hi regulen de manera sistemàtica i ordenada, totes les institucions successòries vigents a Catalunya, per la qual cosa, per aplicació de l'article primer de la Compilació s'exclou l'aplicació directa o supletòria del Codi civil a Catalunya.»

Actualment, el llibre IV continua i aprofundeix la línea de Codi de successions i, per tant, la legislació estatal no serà aplicable ni de forma directa ni de forma supletòria, ja que el legislador català ha regulat de manera autònoma, completa i global el dret de successions, amb uns principis propis i diferents als del dret estatal (art. 111-1 i 111-5 CCCat).

El llibre IV és un llibre complet, sense buits legals i sense que existeixin altres matèries complementàries bàsiques que siguin competència de l'ordenament jurídic estatal. Totes les matèries successòries estan regulades per la legislació catalana, el que li confereix una unitat i una independència que no tenen altres llibres del Codi civil de Catalunya. Així, per exemple: la legislació hipotecària queda fora del llibre V i les formes del matrimoni no es regulen en el Codi de família (futur llibre II). No obstant això, en un ordenament jurídic complex i extens com el nostre, és inevitable l'existència de matèries connexes que estiguin regulades pel dret estatal: el Codi civil espanyol (en les matèries aplicables a Catalunya), Registre civil, Llei i Reglament Notarials, LEC..., tal com anirem exposant en aquestes pàgines.

Per conèixer quan és aplicable la legislació catalana hem d'acudir a les normes sobre conflictes de Llei. Aquestes normes tenen caràcter imperatiu i, per tant, ni el causant ni les parts poden acordar voluntàriament l'aplicació d'una llei diferent. En aquest sentit, en matèria de successions, la determinació de la llei aplicable es regeix per la llei personal del causant (art. 9.8 i 16.1 CCE) i, conseqüentment, s'aplica el Codi civil català sempre que el causant tingui veïnatge civil català en el moment de la seva mort; amb independència del lloc de defunció, del domicili o que hagi tingut altres veïnatges civils durant la seva vida. Ara bé, tot i que la llei aplicable es determina pel veïnatge civil, la competència dels Tribunals es determina per l'últim domicili del causant (art. 411-2 CCCat) i, per tant, el llibre IV haurà de ser aplicat per Tribunals no catalans, quan el causant tingui veïnatge civil català i domicili fora de Catalunya.

El llibre IV va entrar en vigor l'1 de gener de 2009 (DF 4ª) i amb caràcter general es regiran per aquesta norma les successions obertes després de la seva entrada en vigor (DF 1ª). En aquest sentit, els efectes temporals de l'entrada en vigor del nou text legal es poden resumir en quatre punts:

  1. La irretroactivitat de la norma, ja que el llibre IV únicament tindrà vigència a partir la seva entrada en vigor;

    Page 35

  2. la llei aplicable a una successió serà la llei vigent en el moment de l'obertura de la successió, és a dir, en el moment de la mort del causant. Així doncs, fent un repàs a la normativa catalana més recent: a partir del 12 d'agost de 1960, s'aplicarà la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, que va aprovar la Compilació. A partir del 9 d'agost de 1984, s'aplicarà el Decret Legislatiu 1/1984, de 19 de juliol, que va reformar la Compilació. A patir de l'1 de juliol de 1987, s'aplicarà la Llei 9/1987, de successió intestada. A partir del 21 d'abril de 1992, s'aplicarà la Llei 40/1991, de 30 de desembre, que va aprovar el Codi de successions. I, finalment, des del dia 1 de gener de 2009, s'aplica el llibre IV del Codi civil de Catalunya;

  3. els actes i negocis jurídics vàlids segons la llei anterior continuen sent vàlids tot i que la nova llei no els mantingui; per exemple: el testament davant rector atorgat d'acord amb el Codi de successions, i que ha desaparegut en el llibre IV, serà vàlid per ordenar la successió d'una persona morta després de l'1 de gener de 2009;

  4. desapareixen definitivament determinades institucions que no tenen cabuda en la nova legislació, com és el cas de la reserva binupcial.

1.2. Estructura del llibre IV i conceptes bàsics

El llibre IV del Codi civil de Catalunya té una estructura lògica que «s'ajusta a l'ordre temporal de les fases en què es desenvolupa el fenomen successori» (PREÀMBUL) i és la mateixa estructura que segueix aquest manual: en primer lloc, les disposicions generals; segueix la regulació de la successió testada i altres disposicions voluntàries per causa de mort; la successió intestada i altres atribucions successòries determinades per la llei i, finalment, l'adquisició de l'herència.

Considero útil fer un breu repàs d'aquesta sistemàtica i repassar-ne els conceptes bàsics.

DISPOSICIONS GENERALS (TÍTOL I)

El títol I recull les disposicions generals relatives a la successió hereditària i a la capacitat successòria. El primer article del llibre IV és una veritable declaració d'intencions: «l'hereu succeeix en tot el dret del seu causant» (art. 411-1 CCCat), el que demostra que l'hereu no és un simple adquirent sinó un veritable continuador de les relacions jurídiques del causant. Aquest títol recull les diferents fases del procés successori: obertura (=mort del causant), vocació (=crida dels successors), delació (=oferiment de l'herència, que es pot acceptar o repudiar) i acceptació (=adquisició de l'herència). A més, es regula l'herència jacent que és el període sense titular entre la mort del causant i l'adquisició per l'hereu.

En relació a la capacitat successòria, la regla general és que tota persona té capacitat per a ser successor i fins i tot tenen capacitat els que han de néixer i, en alguns casos, els que han de ser concebuts. També es regulen les causes d'indignitat i inhabilitat que impedeixen heretar d'un causant determinat, bé com a sanció per una conducta greu, bé per haver pogut manipular la voluntat del causant.

LA SUCCESSIÓ TESTADA (TÍTOL II)

La successió pot ser voluntària o legal: en la voluntària (mitjançant testament o pacte successori), el causant ordena la seva successió; en canvi, en la legal, la llei estableix el destí de l'herència.

Page 36

El testament es un negoci jurídic unilateral, revocable i formal en què una persona ordena la seva successió per a després de la seva mort. El testament es configura, com l'eix central de la successió voluntària; tanmateix, també existeixen altres disposicions unilaterals de darrera voluntat, com el codicil i les memòries testamentàries en les quals no es pot instituir hereu.

Les formes testamentàries admeses...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA