Construcció/deconstrucció del Dret de societats

Autor:Manuel Olivencia Ruiz
Cargo:Catedràtic Emèrit de Dret Mercantil de la Universitat de Sevilla
Páginas:6-8
RESUMEN

El nostre dret de societats mercantils es troba en una llarga fase de reforma. Des de les vetustes normes vigents del C. de c. de 1885, fins a les més recents de la Llei de Modificacions Estructurals 3/2009 (LME) i del Text refós de la Llei de Societats de Capital (aprovat pel RD Legislatiu 1/2010, TRLSC), aquest dret travessa un "continuat procés de perfeccionament

 
EXTRACTO GRATUITO

Page 6

El nostre dret de societats mercantils es troba en una llarga fase de reforma. Des de les vetustes normes vigents del C. de c. de 1885, fins a les més recents de la Llei de Modificacions Estructurals 3/2009 (LME) i del Text refós de la Llei de Societats de Capital (aprovat pel RD Legislatiu 1/2010, TRLSC), aquest dret travessa un "continuat procés de perfeccionament... en permanent evolució" (E. de M. LME, I), cosa que en comptes d’acostar-lo a la perfecció li dóna un marcat caràcter de "provisionalitat" (E. de M. TRLSC, V), de dispersió i d’insuficiència.

El nostre codificador de 1885 va voler fer del dret de societats un àmbit de llibertat obert a les combinacions més atrevides que pogués idear l’esperit humà. Els paràgrafs dedicats a aquesta matèria per l’E. de M. de 1882 són un encès cant a la llibertat d’associació entonat pel legislador liberal.

La llibertat de formalització de pactes i condicions, de creació de bancs i de societats industrials i de comerç de tota classe, no té més límits que els de la "prohibició expressa" al Codi (art. 117), ni més exigències que la seva licitud i la seva publicitat registral (art. 119). El C. de c. expressa la formulació més extrema del principi dispositiu: només en allò que no es determini als contractes s’han de regir per les disposicions legals (art. 121). Llibertat de constitució i d’elecció de forma-tipus (art. 122), règim no tancat a les formes regulades al C. de c.: la collectiva, la comanditària i l’anònima.

El C. de c. conté molt poques regles generals, com no siguin les dedicades als drets i obligacions dels socis -art. 170 a 174-, i al terme i liquidació de les companyies -art. 218 a 238- (només algunes per a tota classe de companyies -art. 221-). Més abundants són les normes sectorials per raó de l’objecte social (art. 175 a 217).

La llibertat "pendular" de la restauració vuitcentista, pròpia d’una política oscil·lant entre liberalisme i absolutisme, no podia resistir el pas del temps, de règims polítics i econòmics, de noves idees i nous models socials. Fruit de la llibertat va ser l’aparició de noves figures socials, com la societat limitada vinculada a la pràctica notarial catalana, però també ho van ser els abusos que a

Page 7

l’empara d’un "mal entès" liberalisme es van cometre en la vida econòmica.

Amb el temps, una abundant legislació imperativa, de caràcter fiscal i administratiu, va ser llera de la ingerència de l’Estat en aquell paradís de llibertat del C. de c., no...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA