El dret romà a la Península i la monarquia visigoda

AutorTomàs de Montagut Estragués
Cargo del AutorCoordinador Catedràtic d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra
Páginas21-68
Introducció

Des de la fundació de Roma, que la tradició situa el 754 o el 753 abans de Jesucrist, fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident, amb la deposició de l'emperador Ròmul Augústul (476), s'escola més d'un mil·lenni d'història d'un poble que, partint d'una comunitat urbana autònoma, s'estendrà primer per la península Itàlica i després pel nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i bona part de l'Europa actual (bàsicament al sud de la línia formada pels rius Rin i Danubi). Es formarà, amb tots els pobles vençuts i amb les seves terres, un gran imperi organitzat territorialment en províncies que, amb propietat, permetrà denominar Mediterrani el mar interior circumscrit.

Per això, la península Ibèrica es convertirà, a efectes polítics i administratius, en un conjunt de províncies d'aquest Imperi romà, a través d'un procés històric que comportarà una conquesta militar i una romanització cultural i jurídica dels seus pobles vernacles. Aquest procés començarà l'any 218 aC amb el desembarcament de les tropes romanes de conquesta a Empúries.

La història del poble romà no té solució de continuïtat, durant aquest període mil·lenari, de manera que tampoc no en té el dret, que reflecteix els canvis i les evolucions que es produeixen.

Gai, un jurista que escriu en la segona meitat del segle II de la nostra era, descriu en unes Institucions o llibre dedicat a la formació de juristes els elements que componen l'ordenament jurídic romà de la seva època o, si es vol dir d'una altra manera, les fonts de producció del dret vigent a Roma.

Podrem estudiar en aquest mòdul el significat històric de totes aquestes fonts de producció del dret i, alhora, veurem com es van articulant en un ordenament jurídic romà que, a partir del segle II aC, serà present a la Península d'una manera i amb una intensitat correlatives al seu procés de romanització jurídica.Page 22

En la darrera part d'aquest mòdul veurem com la monarquia visigoda assumeix la direcció de la comunitat hispanoromana, n'assimila la tradició jurídica i la desenvolupa autònomament un cop ha desaparegut l'Imperi d'Occident.Page 23

Objectius

Els objectius bàsics que ha d'assolir l'estudiant amb l'estudi del mòdul són els següents:

1. Copçar el significat del ius entre els romans amb relació a la jurisprudència pontifical i laica.

2. Comprendre el significat de la llei entre els romans i la seva evolució fins que arriba l'absolutisme legislatiu del Dominat.

3. Reconèixer el significat de l'edicte del pretor com a element de superació i d'actualització del ius civile i l'evolució que fa.

4. Explicar-se per què el costum apareixerà i creixerà al marge de la jurisprudència i de la llei a l'època del Dominat.

5. Entendre el procés de territorialització del dret romà a la Península.

6. Capir les vinculacions històriques entre el poble visigot i el romà.

7. Analitzar i entendre les hipòtesis germanistes i romanistes sobre el caràcter del dret visigòtic.

8. Explicar-se la importància del dret visigòtic pel que fa a la història del dret dels pobles d'Espanya.

També podeu aprofundir els aspectes següents:

* Analitzar l'evolució de la constitució política de la Roma republicana fins al Baix Imperi.

* Analitzar la noció de ius gentium i la influència que té sobre el ius civile.Page 24

* Establir la relació que hi ha entre el procés formulari i l'hegemonia de la jurisprudència, com a font de producció del ius civile.

* Analitzar la dependència de la legislació visigòtica respecte al dret romà del Baix Imperi.

* Analitzar el procés d'urbanització romana de la Península i les finalitats que té.Page 25

1. Les fonts de producció del dret romà

En aquesta exposició podem considerar quatre períodes en la història del dret romà:

* Fundació de la ciutat (del 754 o 753 aC al 367 aC).

* República (del 367 aC al 27 aC).

* Principat (del 27 aC al 235 dC).

* Dominat (del 284 dC al 476).

1.1. L'època primitiva

El primer període s'inicia amb la fundació de Roma pel llatí Ròmul, que la tradició situa a l'any 754 o 753 aC segons els diversos càlculs. Fins al segle III aC Roma es configura com una ciutat-estat que, en oposició a la monarquia territorial, es caracteritza per ser una organització d'homes lliures propietaris i sobirans del territori que ocupen i poblen. Els mites i creences dels romans primitius fan que la concepció que tenen del dret estigui vinculada a la religió.

El fat és la força divina que dirigeix la vida dels homes, de manera que cal conèixer els comportaments nefasts, és a dir, aquells prohibits o rebutjats pels déus, perquè tot allò que no és nefast és fas, és a dir, és fas tota acció permesa als homes pels déus.

Dins del fas se situa el ius, que consisteix en tota acció volguda pels déus que, a més a més, els homes consideren justa. Com veiem, el ius, que és una part del fas, comporta una concepció subjectiva del dret en tant que el fa dependre de l'acció que afirmi cada ciutadà romà com a ius.Page 26

És l'ús per part de la majoria dels ciutadans romans d'aquestes accions el que fixa el ius civile, de manera que, a l'origen, el dret romà consisteix en els costums imposats pels ciutadans, que en la seva vinculació amb la religió es consideren inderogables i eterns.

Aquests costums, mores maiorum, es vinculen als comportaments dels avantpassats divinitzats i estableixen:

1) La situació jurídica de cada categoria d'individus, que es discriminen per raó de la llibertat personal, de la ciutadania i de la posició dins de l'estructura familiar -status libertatis, civitatis, familiae.

2) Els poders que a cada individu li pertoquen sobre els altres per raó de la seva condició jurídica -poders del pare de família sobre els altres membres, del creditor sobre el deutor.

3) Els poders que a cada individu li pertoquen sobre les coses per raó de la seva condició jurídica -poders del propietari, del posseïdor.

Però els costums també establiran tota una sèrie de ritus i litúrgies, tota una sèrie de paraules i gestos solemnes amb capacitat de fer passar a un individu d'una situació jurídica a una altra -d'esclau a lliure- o de crear, extingir o transmetre el poder sobre una persona o sobre una cosa.

De totes maneres, les accions que els ciutadans consideren ius no es podran declarar ni executar directament ni de cap altra manera des del moment que el col·legi de pontífexs monopolitzarà la concessió de les accions i de les fórmules dels ritus jurídics, i això sobre la base de la seva funció sagrada de fer de pont entre els déus i els homes -pontífex.

Els pontífexs concediran l'acció per mitjà de fórmules secretes, la qual cosa significa que el poble no pot controlar el costum, ni la creació del dret que queda monopolitzat pels pontífexs, els sacerdots procedents de la classe patrícia. No obstant això, les fórmules de les accions concedides pels pontífexs als ciutadans que les sol·liciten les han d'executar directament aquests ciutadans fins que, amb la instauració de la monarquia, el rei intenta posar fi a l'autotutela i es vol convertir en l'eix del procés. El monarca, malgrat que no dictarà les sentències, vol que el dret violat sigui restaurat. En conseqüència, el procés dirigit a l'aplicació del ius civile s'estructura en dues fases:Page 27

1) In iure -davant del rei o del seu tribunal.

2) Apud iudicem -davant del jutge.

La crisi social de Roma provocada per la discriminació jurídica entre els patricis -la minoria dirigent- i els plebeus -la majoria descendent dels sotmesos- la redrecen els plebeus amb la política de secessionar-se de Roma en els moments de perill per atacs d'enemics forans, la qual cosa provoca que s'equiparin en l'exèrcit i també socialment.

Estructura politicosocial monàrquica

[ NO INCLUYE FIGURA ]

Per a donar forma jurídica a aquest fet d'equiparació social entre plebeus i patricis calia que es modifiquessin els mores maiorum a fi d'anivellar la situació jurídica d'ambdues categories.

La resistència dels pontífexs patricis a reconèixer mores maiorum comuns a patricis i plebeus comporta la necessitat de cercar una solució excepcional i fixar públicament els nous principis del dret civil per mitjà de la llei, és a dir, d'aquelles normes jurídiques fixades per l'autoritat d'una comissió legislativa nomenada especialment amb aquesta finalitat.

Aquest és l'origen i el sentit de la Llei de les XII taules, que segons la tradició va ser publicada el 451 i 450 aC. Amb aquesta llei no esPage 28 voldrà abrogar els costums anteriors, sinó impedir, amb mitjans indirectes, que els ciutadans i els pontífexs abusin del ius civile.

A partir d'aquest moment, el ius civile es continuarà creant, de manera general, amb la interpretació dels pontífexs i, esporàdicament, per mitjà de la llei quan hi hagi una situació crítica que els pontífexs patricis no volen o no poden resoldre.

1.2. La República

El segon període en la història del dret romà s'inicia el 367 aC perquè en aquesta data es crea, per primer cop, la figura d'un cònsol elegit pels plebeus i alhora apareix també, per primera vegada, el pretor com a magistrat, col·lega menor del cònsol, dotat amb imperium i especialitzat en les funcions jurisdiccionals.

Estructura politicosocial de la República (Senatus populusque romanus)

[ NO INCLUYE FIGURA ]

Les fonts de creació del dret d'aquest període (del 367 aC al 27 aC) són:

* La llei.Page 29

*...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR