Dret i polítiques ambientals a Galícia
| Autor | Alba Nogueira López |
| Cargo | Professora titular de Dret Administratiu. Universidade de Santiago de Compostela |
| Páginas | 10-17 |
Page 10
"El país no està per a entreteniments ambientals" sembla el títol que podem aplicar a la crònica sobre les polítiques ambientals a Galícia en el segon semestre de 2011. A una activitat legislativa reduïda, i que tan sols ens ofereix dues normes sectorials amb implicacions ambientals -la llei del turisme i la llei de mobilitat de terres-, s’hi afegeix una acció de govern en què la priorització de certes activitats amb forts impactes en el territori i en l’ambient (salts hidroelèctrics, parcs eòlics, instal·lacions aqüícoles o macrourbanitzacions d’habitatges) condueix a revisar la normativa ambiental en vigor, ja que en dificulta la implantació d’instal·lacions. En concret, en el projecte de llei de mesures que acompanya els pressupostos de 2012, el govern autonòmic ha modificat la normativa d’avaluació ambiental estratègica per suprimir aquest control ambiental preventiu en els anomenats projectes sectorials d’incidència supramunicipal.
La Llei 10/1995, de 23 de novembre, d’ordenació del territori de Galícia esmentava, entre els instruments que podien contribuir a planificar el territori, els plans i projectes sectorials11. El Decret 80/2000, de 23 de març, pel qual es regulen els plans i projectes sectorials d’incidència supramunicipal, desplegava aquesta llei en relació amb aquests instruments de planificació territorial i distingia plans i projectes en funció que els primers han d’establir les condicions per al "futuro desarrollo de las infraestructuras, dotaciones e instalaciones que sean su objeto", mentre que els projectes sectorials
Page 11
d’incidència supramunicipal han de tenir com a objecte "la regulación detallada y pormenorizada de la implantación de una infraestructura, dotación o instalación determinada de interés público o utilidad social cuando su incidencia transcienda del término municipal en el que se localice, adecuándose a su función vertebradora de una política territorial, definiendo los criterios de diseño, las características funcionales y localización, que garanticen la accesibilidad y la inserción de la totalidad del territorio en una racional disponibilidad de los dichos elementos estructurantes".
La Llei 6/2007, d’11 de maig, de mesures urgents en matèria d’ordenació del territori i del litoral de Galícia, havia introduït la primera regulació autonòmica sobre avaluació ambiental de plans i programes, i sotmetia a avaluació ambiental estratègica tots els instruments d’ordenació del territori "excepto los proyectos sectoriales de incidencia supramunicipal que desarrollen las previsiones de un plan sectorial previamente sometido a evaluación ambiental estratégica según la Ley 9/2006, de 28 de abril"12.
Aquesta disposició era coherent amb les previsions de la llei d’avaluació ambiental de plans i programes, ja que tan sols excloïa d’avaluació els projectes supramunicipals que haguessin estat objecte de l’avaluació estratègica prèvia per evitar, així, duplicitats innecessàries.
Doncs bé, el Projecte de llei de mesures fiscals i administratives que acompanya la llei de pressupostos de 2012 eximeix d’avaluació ambiental estratègica tots els projectes
Page 12
sectorials d’incidència supramunicipal excepte els que, eventualment, es decideixi sotmetre a avaluació per resolució motivada (quan l’opció lògica seria el contrari, que s’eximissin per resolució motivada)13.
Podria semblar coherent amb la lògica diferenciada de les avaluacions ambientals de plans i programes i les avaluacions d’impacte ambiental que aquestes s’apliquessin, respectivament, als plans i als projectes d’incidència supramunicipal. No obstant això, els efectes que s’atribueixen a la declaració de supramunicipalitat de projectes sectorials deixen patent la seva veritable naturalesa que uneix el desplegament detallat de l’actuació amb una vessant planificadora que no es pot desdenyar. Potser el principal efecte de la declaració de supramunicipalitat per a un projecte és l’obligació de modificar el planejament urbanístic que pugui resultar contradictori amb les seves determinacions i l’exempció de controls urbanístics preventius municipals. Per tant, hi ha un component de planificació -d’alteració de la planificació urbanística- que és probablement la principal finalitat d’aquesta declaració que la sostreu a la decisió municipal.
Recordem que aquesta naturalesa planificadora va ser la que va portar el TSJ de Galícia en diverses sentències a desestimar pretensions d’anul·lació d’algun projecte de supramunicipalitat perquè no tenia els visats professionals necessaris o els títols habilitants per a l’ús del domini públic, i indicava que calia distingir dues fases diferenciades: "La primera, relativa a la tramitación y aprobación del instrumento y, una segunda, de ejecución de las obras que requiera la efectiva implantación de las infraestructuras, instalaciones y dotaciones contempladas en el proyecto sectorial".
Page 13
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba