Dret i polítiques ambientals a Cantàbria
| Autor | Marcos Gómez Puente |
| Cargo | Professor titular de Dret Administratiu. Universidad de Cantabria |
| Páginas | 16-28 |
Page 16
La crònica d’aquest semestre ha de començar informant dels resultats del procés electoral del 22 de maig de 2011, que ha portat a formar una nova majoria parlamentària a la regió, amb signe polític diferent, i un nou govern, per a la formació del qual s’han reestructurat els departaments existents anteriorment.
Malgrat que el Partit Popular (PP) tradicionalment ha estat la força més votada a la regió, els resultats dels dos comicis anteriors van permetre al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i al Partido Regionalista de Cantabria (PRC) coalitzar-se per formar govern. No obstant això, aquesta vegada, a causa de la pèrdua continuada de suport electoral del PSOE, els resultats han permès al PP formar govern en solitari, i li han atorgat majoria absoluta al Parlament càntabre. El repartiment d’escons va quedar així:
| Partit | 2003 | 2007 | 2011 |
| PP | 18 | 17 | 20 |
| PSOE | 13 | 10 | 7 |
| PRC | 8 | 12 | 12 |
El nou Govern, apel?lant a principis d’austeritat i d’estalvi, de racionalització de l’Administració i d’eficàcia, ha reduït el nombre de conselleries (de deu a vuit), i ha reunit les competències en matèria d’ordenació territorial i urbanística i les competències ambientals en la nova Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Urbanisme (Decret de Presidència 9/2011, de 28 de juny, de reorganització de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de Cantàbria).
El Decret de Presidència 11/2011, de 30 de juny, pel qual s’aproven les directrius generals per a l’acció de govern en matèria d’organització de l’Administració de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, també fa referència als principis al·ludits.
Es tracta d’una disposició nova i peculiar. En l’ordenament regional no hi ha precedents de cap norma com aquesta, de caràcter aparentment programàtic, amb la mera finalitat
Page 17
de dirigir o d’orientar l’actuació del Consell de Govern. Però amb aquesta disposició rep expressió concreta la facultat del president de "fijar las directrices generales de la acción de gobierno y asegurar su continuidad y cumplimiento" que enuncia l’article 11.a de la Llei de Cantàbria 6/2002, de 10 de desembre, de règim jurídic del Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, i dirigir i coordinar l’actuació dels membres del Govern, segons el que preveu l’article 17.2 de l’Estatut d’autonomia. Dirigida als consellers ("Estas directrices constituyen un mandato a los miembros del Gobierno", aclareix el preàmbul), per tant, sense rellevància jurídica fora de la mateixa organització administrativa, el caràcter de la disposició es troba més proper al de les circulars o instruccions de servei que al de les disposicions generals ordinàries, que, al contrari, tenen un valor normatiu general.
En tot cas, com que en aquesta crònica han de quedar reflectides tant les novetats normatives com les polítiques en què s’emmarquen, ens interessa informar succintament dels objectius i de les directrius que proposa la disposició amb el fi declarat d’aconseguir "una reducción y un control inmediato del gasto público", encara que, com veurem després, la despesa prevista per a 2012, segons resulta de l’avantprojecte de pressupostos per a 2012, ha de ser lleugerament superior a la pressupostada per a 2011. No obstant això, cal pensar en una reducció de la despesa en la fase d’execució, això és, modificant a la baixa o deixant sense realitzar partides de despesa quan resulti possible (solució que, certament, seria difícilment compatible amb el caràcter vinculant dels pressupostos, atès que són aprovats per la llei autonòmica).
Les directrius advoquen per la simplificació del sector públic autonòmic (mitjançant la reducció del nombre d’ens i organismes públics i la disminució del nombre d’alts càrrecs i directius de les conselleries -en particular, els subdirectors generals, que només han d’existir en els supòsits en què hi hagi raons que ho justifiquin-, empreses i entitats públiques), per una transparència més gran, austeritat i eficàcia en la despesa (per a la qual cosa es preveu l’elaboració d’un pla quadriennal de racionalització de la despesa corrent -amb mesures de gestió del patrimoni immobiliari, compres centralitzades, centralització de serveis, despeses de representació i publicitat, ús del parc mòbil, telefonia mòbil, estalvi energètic-, l’avaluació financera de l’entramat d’organismes, fundacions i empreses amb participació pública autonòmica i l’activament d’un portal de transparència administrativa) i la reducció de càrregues
Page 18
administratives (simplificació de procediments, impuls de la tramitació telemàtica, coordinació interadministrativa...).
Directrius de caràcter general o horitzontal a les quals se n’afegeixen d’altres referides a polítiques públiques concretes sota la competència dels departaments respectius. Així, pel que fa a política ambiental (tot i que les mesures són competència de diferents conselleries), es proposa les mesures següents:
-
Definir criteris per afrontar amb les millors garanties el problema de les urbanitzacions afectades per sentències d’enderrocament.
-
Impulsar pràctiques municipals apropiades per a la reactivació immediata del sòl destinat a usos productius, equipaments socioculturals i espais ambientalment qualificats.
-
Impulsar un pacte de qualitat ambiental per a Torrelavega i per a la seva comarca, que prevegi integralment tots els problemes derivats del transport, la producció i els hàbits de consum energètic.
-
Elaborar un informe economicofinancer sobre l’execució de l’anomenada Autovia de l’Aigua, que serveixi de suport a la petició de Cantàbria que l’Estat compleixi els compromisos adquirits pel que fa a aquesta infraestructura.
-
Planificar noves actuacions del sector forestal i més significatives.
-
Suprimir la fiscalitat sobre les bosses de plàstic (per mitjà de la Llei de Cantàbria 11/2010, de 23 de desembre, de mesures fiscals i de contingut financer, es va crear l’impost sobre bosses de plàstic d’un sol ús, que s’exigeix des de fa menys d’un any).
-
Elaborar un nou pla energètic regional.
-
Fomentar la inversió empresarial en noves estructures turístiques, com ara en camps de golf, amb iniciativa i finançament de caràcter privat.
Amb les premisses organitzatives descrites anteriorment, doncs, es va aprovar el Decret 87/2011, de 7 de juliol, que modifica l’estructura bàsica de les conselleries (que suprimeix o fusiona el nombre d’òrgans directius, que passa de 59 a 50), i organitza la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Urbanisme de la manera següent:
Page 19
- Secretaria General, que manté l’estructura anterior.
- Direcció General de Medi Ambient, que ara també té les competències, funcions i estructures de l’extingida Direcció General d’Obres Hidràuliques i Cicle Integral de l’Aigua. En depèn la Subdirecció General d’Aigües.
- Direcció General d’Ordenació del Territori i Avaluació Ambiental Urbanística, que manté les competències, funcions i estructures que tenia quan depenia de l’extingida Conselleria d’Obres Públiques, Ordenació del Territori, Habitatge i Urbanisme.
- Direcció General d’Urbanisme, que manté les competències, funcions i estructures que tenia quan depenia de l’última conselleria esmentada.
Per tant, s’han suprimit tres subdireccions generals: la Subdirecció General de Medi Ambient, la Subdirecció General d’Ordenació del Territori i Avaluació Ambiental Urbanística, i la Subdirecció General d’Urbanisme. L’anterior Subdirecció General d’Obres Hidràuliques i Cicle Integral de l’Aigua també desapareix...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba