El Dret Ambiental a Catalunya
| Autor | Lucia Casado Casado |
| Cargo | Professora titular de Dret Administratiu. Universitat Rovira i Virgili |
| Páginas | 44-83 |
Page 44
L’activitat normativa desplegada per l’Estat en matèria de protecció del medi ambient durant el període objecte d’anàlisi (de maig a la primera quinzena d’octubre) ha estat intensa. Efectivament, en aquests mesos s’han aprovat dues lleis de gran transcendència (la Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius; i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats), alhora que s’han modificat preceptes concrets d’altres lleis prèvies (en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, aigües, soroll...), a fi de revisar les llicències municipals que s’hi han previst i suprimir les que es mantenen injustificadament d’acord amb el nou article 84 bis de la llei de bases de règim local, introduït per la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible. Així mateix, com és habitual, s’ha adoptat un nombre important de normes reglamentàries en àmbits diversos (responsabilitat mediambiental, protecció de l’atmosfera, aigües, patrimoni natural i biodiversitat, desenvolupament sostenible en el medi rural...).
En aquest període continua evidenciant se la conflictivitat competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes en algun àmbit. Així ho posen de manifest el conflicte positiu de competència núm. 2900/2011, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb determinats preceptes del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire31; i el conflicte positiu de competència núm.
Page 45
3769/2011, promogut pel Govern de Canàries contra el Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desplegament del Llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades32.
En aquest període, en matèria nuclear, han vist la llum la Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius; i el Reial decret 1308/2011, de 26 de setembre, sobre protecció física de les instaldlacions i els materials nuclears, i de fonts radioactives.
-
Una nova llei sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius
La Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius, dictada a l’empara de l’article 149.1.8 CE, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva per dictar la legislació civil (a excepció del capítol III del títol I i de l’article 22.1, dictats a l’empara de l’article 149.1.6 CE, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva per dictar la legislació processal), s’aprova per regular la responsabilitat civil nuclear de conformitat amb els convenis internacionals de responsabilitat civil en matèria d’energia nuclear de 29 de juliol de 1960, modificat pels protocols de 28 de gener de 1964, de 16 de novembre de 1982 i de 12 de gener de 2004 (Conveni de París) i de 31 de gener de 1963 complementari a l’anterior, modificat pels protocols de 28 de gener de 1964, de 16 de novembre de 1982 i de 12 de gener de 2004 (Conveni de Brusseldles), la qual cosa es complementa amb l’establiment del règim específic de responsabilitat civil pels danys que puguin causar accidents en què s’involucrin materials radioactius que no siguin substàncies nuclears. Les dues esmenes noves als convenis de París i Brusseldles de 2004 són les que han justificat la revisió en profunditat d’alguns dels elements bàsics del règim de responsabilitat civil nuclear, i han fet necessària la modificació substancial de la legislació interna vigent per reflectir
Page 46
els canvis i concretar les estipulacions que, de conformitat amb les disposicions dels convenis, correspon als estats contractants determinar en les seves legislacions nacionals. La importància de les modificacions que caldria introduir en la Llei 25/1964, de 29 d’abril, l’especialitat de la matèria, la intervenció de diferents òrgans de l’Administració quant a les competències, i el fet que les actualitzacions d’aquest règim responen a necessitats i circumstàncies pròpies d’un àmbit que és independent de la resta de les matèries que es regulen en aquesta llei, n’han aconsellat la regulació mitjançant una norma específica.
Aquesta llei neix amb un doble objectiu. D’una banda, l’establiment del règim de responsabilitat civil per danys nuclears, sense perjudici del que estableixen els convenis de París i Brusseldles, les clàusules dels quals són directament aplicables a les instaldlacions nuclears i als transports de substàncies nuclears33. De l’altra, l’establiment del règim específic de responsabilitat civil per danys causats per accidents que provoquen l’emissió de radiacions ionitzants que poguessin produir se en el maneig, l’emmagatzemament i el transport de materials radioactius que no siguin substàncies nuclears34.
Amb aquesta finalitat, s’estructura en un títol preliminar i en dos títols, una disposició derogatòria, sis disposicions finals i un annex. El títol preliminar preveu les disposicions de caràcter general de la llei: objecte, àmbit d’aplicació i definicions. El títol I regula el règim de la responsabilitat civil per danys nuclears i s’estructura en tres capítols. El capítol I determina la forma i la quantia de la responsabilitat civil dels explotadors d’instaldlacions nuclears pels danys nuclears que es produeixin tant dins com fora del territori nacional. També s’hi preveuen els danys exclosos, les condicions sota les quals pot aplicar se el dret de repetició de l’explotador responsable i la subsistència de la responsabilitat de l’explotador pels danys nuclears causats per substàncies nuclears
Page 47
extraviades o abandonades, així com quan hagin estat objecte de robatori o de furt. El capítol II del títol I regula l’obligació dels explotadors d’establir la garantia financera per la responsabilitat civil que li atribueix la llei i els procediments vàlids perquè s’estableixi. Finalment, el capítol III preveu el procediment per a la reclamació de les indemnitzacions, i remet a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, sense perjudici de l’aplicació d’altres mecanismes de resolució de conflictes que puguin accelerar el pagament de les indemnitzacions a les víctimes. Finalment s’enumeren els terminis de garantia i la prescripció dels danys nuclears.
El títol II regula la responsabilitat civil pels danys que puguin ocasionar les instaldlacions radioactives a l’hora de manipular, emmagatzemar i transportar materials radioactius que no siguin substàncies nuclears, i estableix procediments diferenciats segons si els danys afecten persones, béns, o si són pèrdues econòmiques ocasionades pels danys; o el medi ambient. En l’annex figura l’assignació dels límits inferiors pels quals s’ha d’establir la garantia per respondre dels danys produïts pels materials radioactius que no siguin substàncies nuclears en funció de la seva activitat. En el cas que l’explotador d’una instaldlació radioactiva sigui un organisme de titularitat pública, no està obligat a establir cap garantia financera, però està obligat a satisfer les indemnitzacions que li corresponguin.
Finalment, hem de ressaltar que la disposició addicional primera ordena al Govern, en el termini de sis mesos i d’acord amb la Generalitat de Catalunya, que adeqüi el Pla Bàsic d’Emergència Nuclear per crear una estructura directiva coordinada per al Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona i el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona, en l’estructura orgànica de la Generalitat.
-
L’establiment de normes de protecció de les instaldlacions i els materials nuclears i de les fonts radioactives
El Reial decret 1308/2011, de 26 de setembre, sobre protecció física de les instaldlacions i els materials nuclears, i de les fonts radioactives, s’ha dictat a l’empara del que disposen les articles 149.1.25 i 29 de la CE, que atribueixen a l’Estat la competència sobre bases del règim miner i energètic i sobre la seguretat pública, sense perjudici de la possibilitat de la creació de policies per les comunitats autònomes en la forma que s’estableixi en els respectius Estatuts en el marc del que disposi la llei orgànica. El seu
Page 48
fonament legal es troba en la Llei 25/1964, de 29 d’abril, sobre energia nuclear, que es refereix a les obligacions en matèria de protecció física i que disposa que les autoritats competents i els titulars han d’adoptar les mesures de prevenció i protecció necessàries per mantenir les condicions de seguretat física adequades en aquestes instaldlacions.
Aquesta norma té com a objecte establir el règim de protecció física de les instaldlacions nuclears, els materials nuclears i les fonts radioactives que s’hi especifiquen, que es trobin en territori espanyol o sota jurisdicció espanyola, a fi de proporcionar protecció contra el robatori, furt o una altra apropiació ildlícita de materials nuclears i fonts radioactives durant la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba