Dossier sobre transparència i bon govern

Autor:Agustí Cerrillo Martínez - Francesc Rodríguez Pontón
Càrrec:Doctor en dret per la Universitat de Barcelona - Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona
Pàgines:103-144
RESUMEN

Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que permeti al lector aproximar-se o bé aprofundir aquesta matèria. El recull té vuit apartats, cadascun dels quals segueix una estructura interna adaptada al tipus de material en qüestió, i en els quals es presenta la selecció duta a terme amb indicacions específiques dels materials seleccionats. Els vuit apartats són: una introducció explicativa; normativa; referències bibliogràfiques; recursos de la xarxa; jurisprudència; dictàmens d’òrgans consultius espanyols; documents de diverses institucions i guies per implementar les lleis de transparència. Amb aquesta estructura s’ha dut a terme una selecció atenta a la gran extensió i diversitat que presenta el tema de la transparència i el bon govern, diversitat que es tradueix en cinc dimensions: la territorial, la temàtica, la metodològica, la relativa a la tipologia de materials i la temporal. Tenint en compte la complexitat derivada d’aquest panorama, les pautes o principis que s’han seguit per a l’elaboració d’aquest dossier i que caracteritzen la seva aproximació i contribució han estat les de no exhaustivitat, equilibri raonable, suficient representativitat i obertura màxima de perspectives.

 
CONTENIDO
DOSSIER SOBRE TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN*
Agustí Cerrillo i Martínez**
Francesc Rodríguez Pontón***
Resum
Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en
l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa
sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que permeti al lector aproximar-se o bé aprofundir aquesta matèria.
El recull té vuit apartats, cadascun dels quals segueix una estructura interna adaptada al tipus de material en qüestió, i en
els quals es presenta la selecció duta a terme amb indicacions especíques dels materials seleccionats. Els vuit apartats
són: una introducció explicativa; normativa; referències bibliogràques; recursos de la xarxa; jurisprudència; dictàmens
d’òrgans consultius espanyols; documents de diverses institucions i guies per implementar les lleis de transparència.
Amb aquesta estructura s’ha dut a terme una selecció atenta a la gran extensió i diversitat que presenta el tema de la
transparència i el bon govern, diversitat que es tradueix en cinc dimensions: la territorial, la temàtica, la metodològica, la
relativa a la tipologia de materials i la temporal. Tenint en compte la complexitat derivada d’aquest panorama, les pautes
o principis que s’han seguit per a l’elaboració d’aquest dossier i que caracteritzen la seva aproximació i contribució han
estat les de no exhaustivitat, equilibri raonable, sucient representativitat i obertura màxima de perspectives.
Paraules clau: transparència; bon govern; accés a la informació; prevenció de la corrupció; dades obertes.
DOSSIER ON TRANSPARENCY AND GOOD GOVERNANCE
Abstract
This dossier offers a selection of materials dealing with transparency and good governance. Given the current volume of
documentation on this matter, this compilation’s added value is not so much that of a quantitative compilation, but the fact that
it offers the reader an analytical perspective which will allow them to either approach, or gain deeper insight into the subject.
The dossier has eight sections, each of which follows an internal structure adapted to the subject matter in question, and
in which a brief explanation of the selection and specic information on the selected material are included. The eight
sections are: an explanatory introduction; legislation; bibliographic references; online resources; case law; judgements
by Spanish consultative bodies; documents by different institutions and implementation guides for transparency acts.
Following this structure, a careful selection has been carried out of the extensive and diverse amount of information
available on transparency and good governance. This diversity is translated into ve dimensions: territorial, topical;
methodological; relating document typology; temporal. Taking into account the complexity derived from this scenario, the
guidelines or principles followed in the compilation are those of non-comprehensiveness, reasonable balance; sufcient
representativeness and maximum openness of perspectives. All of them make up this approach and the contribution.
Key words: transparency; good governance; access to information; corruption prevention; open data.
* Document tancat el 13.11.2017.
** Agustí Cerrillo i Martínez, doctor en dret per la Universitat de Barcelona, catedràtic de dret administratiu i síndic de greuges de la
Universitat Oberta de Catalunya, avinguda del Tibidabo, 39, 08035 Barcelona. acerrillo@uoc.edu, @agusti_cerrillo.
*** Francesc Rodríguez Pontón, professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona. Ha treballat en diverses línies
de recerca com la potestat sancionadora de les administracions públiques. Responsable d’estudis i recerca de la Comissió Jurídica
Assessora de la Generalitat de Catalunya (juliol 2013 - juny 2015). Facultat de Dret, avinguda Diagonal, 684, 08034 Barcelona.
francescrodriguez@ub.edu.
Citació recomanada: Cerrillo i Martínez, Agustí; rodríguez Pontón, Francesc. «Dossier sobre transparència i bon govern».
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 55 (desembre 2017), p. 132-173, DOI: 10.2436/rcdp.i55.2017.3075.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 133
Sumari
1 Presentació del recull documental
2 Normativa de transparència i bon govern
2.2 Normativa general
2.2 Altres disposicions normatives que inclouen o afecten la temàtica de transparència des de perspectives
parcials i complementàries
3 Referències bibliogràques
3.1 Aproximació interdisciplinària a la transparència
3.2 Estudis sobre la transparència i accés a la informació pública previs a la Llei 19/2013, de 9 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern
3.3 Estudis i comentaris sobre la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern
3.4 Reutilització de la informació pública
3.5 Transparència a Catalunya
3.6 Transparència a les comunitats autònomes
3.7 Transparència en els ens locals
3.8 Transparència i gestió documental
3.9 Dret d’accés a la informació sobre medi ambient
3.10 Transparència i contractació pública
3.11 Dades obertes i dades massives
3.12 Mecanismes de garantia de la transparència
3.13 Dret comparat
3.14 Unió Europea
3.15 Mesurament de la transparència
A. Indicadors de transparència
B. Avaluació de les lleis de transparència
3.16 Transparència i grups d’interès
3.17 Transparència i la prevenció de la corrupció
3.18 Ètica pública i transparència
3.19 Bon govern
4 Recursos de la xarxa
4.1 Pàgines web d’organismes públics relacionats amb la transparència de diversos països o regions
4.2 Pàgines web d’institucions europees
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 134
4.3 Pàgines web d’organitzacions internacionals
4.4 Pàgines web d’associacions o organitzacions no governamentals
5 Jurisprudència
5.1 Jurisprudència relativa a assumptes resolts pel Consell de Transparència i Bon Govern
5.2 Altres sentències de tribunals espanyols
5.3 Jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en aplicació de l’article 10 del Conveni Europeu
de Drets Humans
5.4 Jurisprudència dels tribunals de la Unió Europea
5.5 Sentències de tribunals d’altres països que plantegen diversos aspectes o enfocaments complementaris
6 Dictàmens d’òrgans consultius espanyols sobre normativa reguladora de transparència i bon govern
6.1 Consejo de Estado
6.2 Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya
6.3 Consejo Consultivo de Canarias
6.4 Consejo Consultivo de Castilla y León
6.5 Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
6.6 Consell Consultiu de les Illes Balears
6.7 Consejo Consultivo de Castilla-La Mancha
6.8 Aholku Batzorde Juridikoa / Comissió Jurídica Assessora del País Basc
6.9 Consejo Consultivo del Principado de Asturias
7 Documents de diverses institucions
8 Guies per implementar les lleis de transparència
9 Revistes i monogràcs sobre transparència i bon govern
9.1 Revistes sobre transparència
9.2 Números monogràcs de revistes sobre transparència i bon govern
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 135
1 Presentació del recull documental
La transparència i el bon govern són una exigència i una necessitat indeclinables en un estat social i democràtic
de dret.
En el nostre ordenament jurídic, no és ns fa pocs anys que la demanda d’una normativa especíca i
desenvolupada sobre la transparència i el bon govern ha tingut una resposta en forma de lleis i normes
derivades que han regulat aquesta qüestió de forma general o transversal en l’àmbit estatal i autonòmic.
Això no obstant, tot i el curt lapse transcorregut, la transparència i el bon govern han generat en aquest breu
període de temps centenars de documents acadèmics, normatius, jurisprudencials i administratius, la simple
recopilació dels quals desbordaria la vocació d’aquest treball i també superaria la utilitat que pogués tenir.
Per aquest motiu, des d’un primer moment, en rebre l’encàrrec d’elaborar aquest recull documental, ens
hem proposat aportar valor no per la simple recopilació quantitativa de tot el material generat al voltant de
la transparència i el bon govern en els darrers anys, sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que
permeti a qualsevol lector, neòt en la matèria o amb una trajectòria consolidada, aproximar-se o aprofundir
en aquestes institucions.
La magnitud i la diversitat d’aspectes implicats en aquest àmbit són extraordinaris. Si a això afegim la
profunditat dels materials que podem trobar en el dret, la ciència política o l’economia; el dret intern, el dret
de la Unió Europea i el dret comparat; i l’acadèmia i les institucions públiques, aquesta magnitud adquireix
una dimensió inabordable.
Al nostre entendre, una aproximació a la transparència i el bon govern ha de partir del reconeixement de
les dimensions que caracteritzen la seva extensió i anàlisi en la darrera dècada: la dimensió territorial, la
temàtica, la metodològica, la relativa a la tipologia de materials i la temporal.
En primer lloc, la dimensió territorial. La transparència i el bon govern han estat objecte de regulacions
adoptades o impulsades des de diversos àmbits territorials d’exercici del poder: internacional, europeu,
estatal, autonòmic o regional i local. La recent legislació apareguda al nostre país ha derivat en una producció
normativa molt abundant en poc temps, especialment en les esferes estatal i autonòmica. Però això no pot fer
oblidar el marc internacional i molt especialment europeu d’aquesta regulació, sovint de molta més tradició
històrica en aquests temes dins la seva cultura política i administrativa. Així mateix, s’han de considerar els
referents més destacats en el pla comparat, no només pel seu interès en si, sinó també en molts casos per la
seva contribució a un dret comú, molt en particular en l’àmbit europeu.
En segon lloc, la dimensió temàtica. La transparència i el bon govern genèricament formulats es concreten
en nombroses i diverses facetes substantives que comprenen una gran diversitat de fenòmens o àmbits,
interrelacionats però també amb recorregut propi en el seu estudi: publicitat activa, accés a la informació,
reutilització de la informació pública; gestió documental; dades obertes i massives, grups de pressió;
mecanismes de garantia de la transparència i d’avaluació del compliment de les obligacions previstes;
corrupció, ètica pública i transparència...
En tercer lloc, la dimensió metodològica. L’enfocament utilitzat per aproximar-se a cadascun d’aquests
temes, pot ser transversal o general i sectorial o especíc, i abordat des de diferents disciplines acadèmiques.
L’estudi de la transparència i el bon govern es poden abordar des de diferents disciplines com ara el dret,
l’economia i la ciència política i de l’Administració, utilitzant metodologies diverses, quantitatives i
qualitatives. A més, per raons d’ordre divers, determinats àmbits contemplen amb especial rellevància el
fenomen de la transparència ns al punt de resultar un factor constitutiu de màxima importància en la seva
conformació i regulació, així com en la seva presentació o explicació. En aquest sentit, per exemple, cal
destacar el medi ambient i la contractació pública com a àmbits en els quals concorre una abundant, llarga i
profunda regulació amb una forta inuència del dret de la Unió Europea.
En quart lloc, la dimensió relativa a la tipologia de materials que cal tenir en compte. En particular, aquesta
dimensió és molt àmplia, si es vol tenir una informació completa i rellevant des del punt de vista del règim
jurídic de la transparència i el bon govern. Caldrà tenir en compte materials normatius —tractats internacionals,
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 136
normativa europea, lleis, reglaments...—; jurisprudencials —de l’enorme diversitat de tribunals que s’han de
pronunciar sobre aspectes vinculats a aquesta matèria i amb la seva corresponent diversitat de registres—; i
documentals —d’una no menor diversitat en la seva naturalesa, característiques i enfocaments—, de recursos en
xarxa i bibliogràcs. L’abast d’aquesta dimensió exigeix tenir en compte aquesta diversitat de forma equilibrada.
En cinquè lloc, la dimensió temporal. A l’hora d’elaborar un recull documental sobre transparència i bon
govern no es pot desconèixer que en la darrera dècada tant a l’àmbit internacional com a casa nostra s’han
elaborat centenars de documents (normatius, polítics, acadèmics, administratius, judicials,…). Alguns
d’aquests documents tenen una vocació de permanència i, per tant, una utilitat més enllà de la seva nalitat
més immediata; altres tenen una nalitat més fugaç i un ús més vinculat a la seva elaboració.
En vista d’aquestes dimensions i atès aquest enorme potencial de materials que cal tenir en compte en aquest
número monogràc, hem cregut pertinent precisar els principis o pautes generals que hem seguit a l’hora
de fer la nostra selecció i presentació dels materials. Precisions que no només acoten d’una determinada
manera el camp material de referència, sinó que expliciten les nostres preferències i prioritats per tal de
dotar de contingut original —amb les seves aportacions i limitacions— la nostra contribució en el marc de
molts altres estudis i materials disponibles ja en l’actualitat, i que cal pensar que continuaran en permanent
increment, sobre aquesta temàtica.
És evident que tota pretensió d’exhaustivitat seria alhora inviable i inútil, atès que del que es tracta és de
proporcionar en un espai raonable i assequible una sèrie de referències que pugui oferir un marc sucientment
representatiu i obert a múltiples implicacions de materials sobre el tema.
No pretenem, doncs, oferir una llista, en cadascuna de les modalitats de materials que cal tenir en compte,
exhaustiva; però sí que pretenem oferir un panorama que segueixi una doble línia d’objectius.
En primer lloc, tractem d’oferir un conjunt de referències que sigui bàsic i sucientment representatiu de
la problemàtica en les seves diverses dimensions, tasca en la qual hem d’admetre que sempre hi ha una
inevitable inuència de criteris subjectius d’elecció, que no es pot negar, encara que sí que hem tractat de
calibrar de la manera més objectiva possible.
En segon lloc, hi ha un segon element que entenem que hi no podem renunciar, que és una certa originalitat
en l’oferiment dels materials, que en denitiva vol dir sobretot restar atents a les molt variades perspectives
que són susceptibles de ser presentades, i que puguin, ni que sigui en alguns casos de manera testimonial,
deixar nestres obertes a l’investigador que ja coneix les bases del tema. D’aquesta manera, hem prioritzat
l’al·lusió a aspectes col·laterals o indirectes a l’esgotament repetitiu de determinades qüestions ja més
conegudes; i hem potenciat la presentació de fonts o mitjans de coneixement que presenten la característica
d’obrir pas a nous enfocaments o simplement a fonts complementàries d’informació per explorar. Aquesta
tendència es pot visualitzar en cadascuna de les cinc dimensions anteriorment exposades, de forma que hem
volgut proporcionar especial visibilitat als aspectes que obrin perspectives diferents en el marc d’aquestes
dimensions.
No exhaustivitat, equilibri raonable, sucient representativitat i obertura màxima de perspectives. Aquests
serien, doncs, els quatre vectors que hem tractat de seguir en aquesta selecció, que esperem que generi una
utilitat afegida a les persones interessades en aquest fonamental tema contemporani de la cosa pública i que
elles jutjaran i que constitueix la nostra proposta per aproximar-se i aprofundir en la transparència i el bon
govern.
2 Normativa de transparència i bon govern
2.2 Normativa general
Indiquem aquí la normativa més destacada, europea, estatal i autonòmica, de caràcter general sobre
transparència i bon govern, produïda des de 2001 i en alguns casos —cal advertir— ja amb modicacions
posteriors produïdes sobre els textos inicials.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 137
Consell d’Europa:
• Conveni del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics.
Unió Europea:
• Reglament (CE) núm. 1049/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2001,
relatiu a l’accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió.
• Directiva 2003/98/CE, relativa a la reutilització de la informació del sector públic. Espanya.
Espanya:
• Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.
• Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
• Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració general de
l’Estat.
• Reial decret 1708/2011, de 18 de novembre, pel qual s’estableix el Sistema Espanyol d’Arxius i es
regula el Sistema d’Arxius de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics i el
seu règim d’accés.
• Reial decret 919/2014, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova l’Estatut del Consell de Transparència i
Bon Govern.
Catalunya:
• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents.
• Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
• Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de
Catalunya.
• Decret 169/2014, de 23 de desembre, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de
Transparència i Accés a la Informació Pública.
• Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del
Dret d’Accés a la Informació Pública.
Andalusia:
• Llei 1/2014, de 24 de juny, de transparència pública d’Andalusia
Aragó:
• Llei 8/2015, de 25 de març, de transparència de l’activitat pública i participació ciutadana d’Aragó.
• Llei 5/2017, d’1 de juny, d’integritat i ètica públiques.
• Llei 6/2017, de 15 de juny, de comptes oberts d’Aragó.
• Ordre de 3 de novembre de 2014, del conseller d’Hisenda i Administració Pública, per la qual es
regula l’exercici del dret a l’accés als arxius i registres administratius de l’Administració tributària de
la comunitat autònoma d’Aragó i es concilia amb el caràcter reservat de les dades amb transcendència
tributària.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 138
Canàries:
• Llei 12/2014, de 26 de desembre, de transparència i d’accés a la informació pública.
Castella-la Manxa:
• Llei 4/2016, de 15 de desembre, de transparència i bon govern de Castella-la Manxa.
Castella i Lleó:
• Llei 3/2015, de 4 de març, de transparència i participació ciutadana de Castella i Lleó.
• Llei 2/2010, d’11 de març, de drets dels ciutadans en les seves relacions amb l’Administració de la
comunitat de Castella i Lleó i de gestió pública.
• Decret 7/2016, de 17 de març, que regula el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la
informació pública a la comunitat de Castella i Lleó.
Extremadura:
• Llei 4/2013, de 21 de maig, de govern obert d’Extremadura.
• Llei 18/2015, de 23 de desembre, de comptes oberts per a l’Administració pública extremenya.
Galícia:
• Llei 7/2014, de 26 de setembre, d’arxius i documents de Galícia.
• Llei 1/2016, de 18 de gener, de transparència i bon govern.
Illes Balears:
• Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.
• Decret 24/2016, de 29 d’abril, de creació i d’atribució de competències a la Comissió per a la
resolució de les reclamacions en matèria d’accés a la informació pública.
La Rioja:
• Llei 3/2014, d’11 de setembre, de transparència i bon govern de La Rioja.
• Llei 5/2017, de 8 de maig, de comptes oberts per a l’Administració de La Rioja.
Ciutat autònoma de Melilla:
• Reglament de transparència i accés a la informació pública de la ciutat autònoma de Melilla
(Decret núm. 43, de 14 de juliol de 2016).
Navarra:
• Llei foral 11/2012, de 21 de juny, de la transparència i del govern obert.
• Llei foral 16/2016, d’11 de novembre, de comptes oberts.
• Decret foral 69/2017, de 19 de juliol, pel qual es regula la publicació de la informació referent
als comptes bancaris de l’Administració de la comunitat foral de Navarra i els seus organismes,
societats i fundacions públiques vinculades o dependents.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 139
Regió de Múrcia:
• Llei 12/2014, de 16 de desembre, de transparència i participació ciutadana de la comunitat
autònoma de la regió de Múrcia.
País Basc:
• Decret 128/2016, de 13 de setembre, de la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública.
Comunitat Valenciana:
• Llei 2/2015, de 2 d’abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat
Valenciana.
• Llei 5/2016, de 6 de maig, de comptes oberts per a la Generalitat valenciana.
• Decret 56/2016, del Consell, de 6 de maig, pel qual aprova el Codi de Bon Govern de la
Generalitat.
• Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de
la Generalitat, en matèria de transparència i de regulació del Consell de Transparència, Accés a la
Informació Pública i Bon Govern.
2.2 Altres disposicions normatives que inclouen o afecten la temàtica de transparència des de
perspectives parcials i complementàries
Recollim en aquesta secció, amb caràcter purament exemplicatiu, altres disposicions que regulen de manera
parcial i complementària la transparència i bon govern en diversos àmbits territorials. Cal tenir en compte
que un accés complet a la normativa reguladora d’altres països i de caràcter internacional es pot trobar amb
la consulta de les pàgines web que s’indiquen en l’apartat de recursos de la xarxa.
Tribunal de Justícia de la Unió Europea:
• Decisió d’11 d’octubre de 2016, relativa a l’accés del públic als documents en poder del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea actuant en exercici de les seves funcions administratives.
• Codi de conducta dels membres i antics membres del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Espanya:
• Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació
pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora la Directiva 2003/4/CE i la
• Llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, que modica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre,
del Codi penal en matèria de transparència i lluita contra el frau scal i en la Seguretat Social.
• Reial decret 488/2012, de 5 de març, que modica la lletra d) de la clàusula 8 del plec de clàusules
generals per a la construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió, aprovat
pel Decret 215/1973, de 25 de gener. El Decret incorpora aquesta modicació que afecta les garan-
ties de transparència en aquest àmbit com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de
la Unió Europea de 22 d’abril de 2010.
Diputació foral de Guipúscoa:
• Norma foral 4/2014, de 6 de febrer, de transparència i accés a la informació pública.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 140
Navarra:
• Llei foral 3/2013, de 25 de febrer, de modicació de la Llei foral 6/2006, de 9 de juny, de contractes
públics. Algunes modicacions afecten la transparència en l’àmbit contractual.
País Basc:
• Llei 2/2016, de 7 d’abril, d’institucions locals d’Euskadi. El títol VI es dedica al govern obert, trans-
parència, dades obertes i participació ciutadana (articles 47-82).
3 Referències bibliogràques
3.1 Aproximació interdisciplinària a la transparència
L’anàlisi de la transparència s’ha abordat a través de diverses metodologies per la ciència política i
de l’administració i l’economia. Els estudis que s’han publicat permeten delimitar les nalitats de la
transparència, avaluar la seva ecàcia i mesurar el seu impacte com a instrument per a enfortir la legitimitat de
les institucions públiques i per reforçar la conança ciutadana en aquestes. Alguns estudis també identiquen
els possibles riscos que pot generar l’extensió de la transparència en el funcionament de les institucions
públiques. També s’han publicat estudis que avaluen les polítiques impulsades per diferents institucions per
enfortir la transparència, així com el paper dels mitjans electrònics per canalitzar la transparència pública.
arellano-gault, D.; lePore, W. «Transparency Reforms in the Public Sector: Beyond the New Economics
of Organization». Organization Studies, núm. 32 (8), 2011, p. 1029-1050. DOI:10.1177/0170840611416741
auger, Giselle A. «Trust Me, Trust Me Not: An Experimental Analysis of the Effect of Transparency on
Organizations». Journal of Public Relations Research, núm. 26 (4), 2014, p. 325-343. DOI:10.1080/10627
26X.2014.908722
Ball, Caroline. «What is Transparency?». Public Integrity, núm. 11 (4), 2009, p. 293-307.
Bannister, F.; Connolly, R. «The Trouble with Transparency: A Critical Review of Openness in
e-Government». Policy & Internet, núm. 3 (1), 2011, p. 1-30.
Bertot, John C.; Jaeger, Paul T.; griMes, Justin M. «Promoting transparency and accountability through
ICTs, social media, and collaborative e-government». Transforming Government: People, Process and
Policy, núm. 6 (1), 2012, p. 78-91. DOI:10.1108/17506161211214831
BirChall, C. «Introduction to “Secrecy and Transparency”: The Politics of Opacity and Openness». Theory,
Culture & Society, núm. 28 (7-8), 2011, p. 7-25. DOI:10.1177/0263276411427744
Coglianese, Cary. «The Transparency President? The Obama Administration and Open Government».
Governance: An International Journal of Policy, Administration, and Institutions, núm. 22 (4), 2009.
Curtin, Deirdre; MeiJer, Albert J. «Does transparency strengthen legitimacy?». Information Polity, núm. 2, 2006.
darBishire, Helen. «Proactive Transparency: The future of the right to information». World Bank Institute
Working Paper, 2010.
etzioni, A. «Is Transparency the Best Disinfectant?». Journal of Political Philosophy, núm. 18 (4), 2010, p.
389-404.
Fenster, Mark. «The Opacity of Transparency». Iowa Law Review, núm. 885, 2006.
Florini, Ann. «Behind Closed Doors: Governmental Transparency Gives Way to Secrecy». Harvard
International Review, núm. 26 (1), 2004.
Fung, Archon; grahaM, Mary; Weil, David. Full disclosure. The perils and promise of transparency. Nova
York: Cambridge University Press, 2007.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 141
griMMelikhuiJsen, Stephan. «A good man but a bad wizard. About the limits and future of transparency of
democratic governments». Information Polity, núm. 17, 2012, p. 293-302. DOI:10.3233/IP-2012-000288
hood, Christopher; heald, David. Transparency. The key to better governance? Oxford: Oxford University
Press for The British Academy, 2006.
kauFMann, Daniel; Bellver, Ana. Transparenting Transparency: Initial Empirics and Policy Applications:
MPRA, 2005.
kosaCk, Stephen; Fung, Archon. «Does Transparency Improve Governance?». Annual Review of Political
Science, núm. 17, 2014, p. 65-87.
lessig, Lawrence. «Against transparency: The perils of openness in Government». A: gøtze, John; Bering
Pedersen, Christian (eds.). State of eUnion: Government 2.0 and Onwards: 21Gov.net, 2010.
MeiJer, Albert. «Understanding the Complex Dynamics of Transparency». Public Administration Review,
núm. 73 (3), 2013, p. 429-439. DOI:10.1111/puar.12032
MeiJer, Albert; t hart, Paul; Worthy, Ben. «Assessing Government Transparency: An Interpretive
Framework». Administration & Society, 2015. DOI:10.1177/0095399715598341
Pasquier, Martial; villeneuve, Jean-Patrick. «Organizational barriers to transparency: a typology and
analysis of organizational behaviour tending to prevent or restrict access to information». International
Review of Administrative Sciences, núm. 73 (1), 2007, p. 147-162. DOI:10.1177/0020852307075701
PiotroWski, Suzanne J. «Is Transparency Sustainable?». Public Administration Review, núm. 69 (2), 2009, p.
359-361. DOI:10.1111/j.1540-6210.2008.01983.x
PiotroWski, Suzanne J. «Transparency: A Regime Value Linked With Ethics». Administration & Society,
2014. DOI:10.1177/0095399713519098
Prat, Andrea. «The Wrong Kind of Transparency». American Economic Review, núm. 95 (2), 2005, p. 862-877.
relly, Jeannine E; saBharWal, Meghna. «Perceptions of transparency of government policymaking: A
cross-national study». Government Information Quarterly, núm. 26 (1), 2009, p. 148-157.
shkaBatur, Jennifer. «Transparency with (out) accountability: Open government in the United States». Yale
Law & Policy Review, núm. 31 (1), 2013.
villeneuve, Jean-Patrick. «Transparency of Transparency: The pro-active disclosure of the rules governing
Access to Information as a gauge of organisational cultural transformation. The case of the Swiss transparency
regime». Government Information Quarterly, núm. 31 (4), 2014, p. 556-562. DOI:http://dx.doi.org/10.1016/j.
giq.2013.10.010
villoria Mendieta, Manuel. «La transparencia como política pública en España: algunas reexiones».
Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, núm. 7, 2014, p. 85-103.
villoria Mendieta, Manuel; raMírez aluJas, Alvaro. «La transparencia: marco conceptual». Revista
Democracia y Gobierno Local, núm. 15 (4), 2011, p. 9-15.
Weil, David;grahaM, Mary; Fung, Archon. «Targeting Transparency». Science, núm. 340 (6139), 2013, p.
1410-1411. DOI:10.1126/science.1233480
3.2 Estudis sobre la transparència i accés a la informació pública previs a la Llei 19/2013, de 9 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
Des de l’aprovació de la Constitució el 1978 s’han publicat diversos treballs a Espanya sobre transparència
pública. En un primer moment, analitzen l’abast de l’article 105.b) de la Constitució. Posteriorment, estudien
el contingut de l’article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 142
públiques i del procediment administratiu comú. I nalment, proposen línies per a la reforma i evolució del
règim jurídic de la transparència.
Barnés vázquez, Javier. «Sobre el derecho administrativo de la información». Revista Catalana de Dret
Públic, núm. 35, 2007.
BerMeJo latre, José Luis; Castel gayán, Sergio. «Transparencia, participación ciudadana y Administración
pública en el siglo XXI». Revista Aragonesa de Admininistración Pública, núm. monográco, 2013.
BlasCo díaz, José Luis. «El sentido de la transparencia administrativa y su concreción legislativa». A:
garCía MaCho, Ricardo (ed.). Derecho administrativo de la información y administración transparente.
Madrid: Marcial Pons, 2010.
CaBo, David; Magallón, Raúl. «Nuevos retos para las Administraciones Públicas Datos, cultura cuantitativa
y calidad democrática». Telos. Cuadernos de Comunicación e Innovación, núm. 95, 2013.
Cantero Martínez, Josefa. «El principio de transparencia en la Ley de acceso electrónico de los ciudadanos a
los servicios públicos». A: Piñar Mañas, José Luis (dir.). Administración electrónica y ciudadanos. Madrid:
Civitas-Thomson Reuters, 2011.
Castells arteChe, José Manuel. «El derecho de acceso a la documentación de la administracion pública».
Revista de Administración Pública, núm. 103, 1984.
Cerrillo i Martínez, Agustí. «E-Información: hacia una nueva regulación del acceso a la información».
Revista Internet, Derecho y Política, núm. 1, 2005, p. 1-16.
Cerrillo i Martínez, Agustí. «La contribución de las TIC a la mejora de la transparencia administrativa».
Arbor, núm. 188 (756), 2012, p. 707-724.
Cerrillo i Martínez, Agustí; galán galán, Alfredo. Qualitat i responsabilitat en la difusió d´informació
pública a Internet. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya i Generalitat de Catalunya, 2007.
Cotino hueso, Lorenzo. «Del “deber de publicidad” de Brandeis al “Open Government” de Obama. Regulación
y control de la información pública a través de las nuevas tecnologías». A: esCoBar roCa, Guillermo (ed.). La
protección de los derechos humanos por las defensorías del pueblo. Madrid: Dykinson, 2013.
da silva oChoa, Carlos. «El derecho de acceso a los archivos y registros». A: Pendás garCía, Benigno (ed.).
Administraciones Públicas y Ciudadanos. Estudio sistemático de la Ley 30/1992, de 26 de novembre, de
régimen jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Barcelona:
Praxis, 1993.
da silva oChoa, Juan Carlos. «Derechos de los ciudadanos, con especial referencia a lenguas y acceso a
registros». A: Pendás garCía, Benigno (ed.). Administraciones Públicas y Ciudadanos. Estudio sistemático
de la Ley 30/1992, de 26 de novembre, de régimen jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común. Barcelona: Praxis, 1993.
eMBid iruJo, Antonio. «El derecho de acceso a los archivos y registros administrativos». A: leguina villa,
Jesús; sánChez Morón, Miguel (eds.). La nueva Ley de régimen jurídico de las Administraciones públicas y
del Procedimiento administrativo común. Madrid: Tecnos, 1993.
Fernández raMos, Severiano. El derecho de acceso a los documentos administrativos. Madrid: Marcial
Pons, 1997.
Fernández salMerón, Manuel; valero torriJos, Julián. «La difusión de información administrativa en
Internet y la protección de los datos personales: análisis jurídico de un proceso de armonización». A: tronCoso
reigada, Antonio (ed.). Transparencia administrativa y protección de datos personales. V Encuentro entre
Agencias Autonómicas de Protección de Datos. Madrid: Thomson-Civitas, 2008.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 143
gallardo Castillo, María Jesús. «Transparencia, Poder Público y Derecho Adminstrativo». A: sánChez
BlanCo, Angel; doMínguez-Berrueta de Juan, Miguel Angel; rivero ysern, José Luis (eds.). El nuevo
derecho administrativo : libro homenaje al prof. Dr. Enrique Rivero Ysern (p.. 165-177). Salamanca: Ratio
Legis Librería Jurídica, 2011.
garCía MaCho, Ricardo (ed.). Ordenación y transparencia económica en el Derecho Público y Privado.
Madrid: Marcial Pons, 2014.
guiChot reina, Emilio. «Derecho a la privacidad, transparencia y ecacia administrativa: un difícil y
necesario equilibrio». Revista Catalana de Dret Públic, núm. 35, 2007.
Jégouzo, Yves. «El derecho a la transparencia administrativa: el acceso de los administrados a los documentos
administrativos». Documentación Administrativa, núm. 239, 1994.
JiMénez asensio, Rafael. «El Proyecto de ley de Transparencia, Acceso a la Información y Buen Gobierno: su
posible impacto sobre los Gobiernos locales». A: JiMénez asensio, Rafael; lizCano álvarez, Jesús; villoria
Mendieta, Manuel (eds.). La transparencia en los Gobiernos locales: una apuesta de futuro. Publicación
digital 2/2012. Madrid: Fundación Democracia y Gobierno Local, 2012.
Malaret i garCía, Elisenda. «Els serveis públics informacionals: l’emergència de nous serveis públics en la
societat de la informació i del coneixement». Revista Catalana de Dret Públic, núm. 35, 2007, p. 161-206.
Mestre delgado, Juan Francisco. El derecho de acceso a archivos y registros administrativos: [Análisis del
artículo 105.b) de la Constitución] (2a ed.). Madrid: Civitas, 1998.
PoMed sánChez, Luis Alberto. «El acceso a los archivos administrativos: el marco jurídico y la práctica
administrativa». Revista de Administración Pública, núm. 142 (gener-abril), 1997.
PoMed sánChez, Luis Alberto. El derecho de acceso de los ciudadanos a los archivos y registros
administrativos. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 1989.
raMs raMos, Leonor. El derecho de acceso a archivos y registros administrativos. Madrid: Reus, 2008.
raMs raMos, Leonor. «La transformación del derecho de acceso en España: de derecho de conguración
legal a derecho fundamental». Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 160, 2013, p. 155-188.
sainz Moreno, Fernando. «Secreto y transparencia». A: Sainz Moreno, Fernando (ed.). Estudios para la
reforma de la Administración Pública. Madrid: INAP, 2004.
sáinz Moreno, Fernando. «El acceso de los ciudadanos a los archivos y registros administrativos». Revista
Española de Derecho Administrativo, núm. 24 (gener-març), 1980.
seCo CaMPos, Isabel. «El derecho de acceso a la documentación: problemas jurídicos y prácticos». Boletín
Anabad, 1991.
tornos Mas, Joaquim; galán galán, Alfredo (coords.). Comunicación pública. La información
administrativa al ciudadano. Madrid: Marcial Pons, 2000.
tronCoso reigada, Antonio. «Transparencia administrativa y protección de datos personales». A: TronCoso
reigada, Antonio (ed.). Transparencia administrativa y protección de datos personales. V Encuentro entre
Agencias Autonómicas de Protección de Datos. Madrid: Thomson-Civitas, 2008.
valero torriJos, Julián. «El derecho de acceso a la información administrativa mediante sistemas
informáticos y telemáticos». Cuadernos de Estudios Técnicos. Archivo General de la Región de Murcia,
núm. 1, 2001.
valero torriJos, Julián. «El acceso y la reutilización de la información administrativa: implicaciones
jurídicas del proceso de modernización tecnológica de las Administraciones Públicas en su actual y futura
conguración». Diario La Ley, núm. 7800, 2012.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 144
velasCo, Francisco. La información administrativa al público. Madrid: Montecorvo, 1998.
3.3 Estudis i comentaris sobre la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern
L’aprovació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern, ha generat una multitud d’estudis jurídics que, amb un caràcter sistemàtic o analitzant aspectes
concrets, aborden l’anàlisi de la legislació bàsica de transparència.
araguàs galCerà, Irene. La transparencia en el ejercicio de la potestad reglamentaria. Barcelona: Atelier, 2016.
Ballesteros MoFFa, Luis Ángel. «La ausencia de respuesta a las solicitudes y reclamaciones de acceso a la
información pública: ¿el caballo de Troya de la transparencia?». Revista Española de Derecho Administrativo,
núm. 161, 2014, p. 75-100.
Bernadí gil, Xavier. «Panorama de la regulació de la transparencia, l’accés a la informació pública i el bon
govern». A: Cerrillo i Martínez, Agustí; PonCe solé, Juli (eds.). Transparència, accés a la informació i bon
govern a Catalunya. Comentaris de la Llei 19/2014, de 9 de desembre. Barcelona: Editorial UOC-Escola
d’Administració Pública de Catalunya, 2015.
Blanes CliMent, Miguel Angel. «La información activa en la nueva Ley de transparencia y en la legislación
sectorial». Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 165, 2014, p. 339-376.
Boix PaloP, Andrés. «Transparencia, participación y procedimiento de elaboración de disposiciones
reglamentarias para un modelo de open government». A: Cotino hueso, Lorenzo; sahuquillo orozCo, Jose
L.; Corredoira y alFonso, Loreto (eds.). El paradigma del gobierno abierto: retos y oportunidades de la
participación, transparencia y colaboración. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2015.
Burgar arquiMBau, Joaquín Miguel; gallego garCía, Fernando; Faus MasCarel, Joan Carles. Las tres
llaves de la transparencia. Castelló: Diputació de Castelló, 2017.
CaMPos aCuña, María Concepción. Transparencia y Acceso a la Información en las Corporaciones Locales.
Madrid: El Consultor-La Ley, 2017.
Canals aMetller, Dolors (Ed.). Datos. Protección, transparencia y buena regulación Girona: Documenta
Universitaria, 2016.
Cotino hueso, Lorenzo. «El derecho fundamental de acceso a la información, la transparencia de los
poderes públicos y el gobierno abierto. Retos y oportunidades». A: valero torriJos, Julián; Fernández
salMerón, Manuel (eds.). Régimen jurídico de la transparencia del sector público: del Derecho de acceso a
la reutilización de la información (p. 37-71). Cizur Menor: Thomson-Aranzadi, 2014.
Cotino hueso, Lorenzo; sahuquillo orozCo, Jose L.; Corredoira y alFonso, Loreto (eds.). El paradigma
del gobierno abierto: retos y oportunidades de la participación, transparencia y colaboración. Madrid:
Universidad Complutense de Madrid, 2015.
Cousido gonzález, Maria Pilar (coord.). Libro Blanco sobre gestión de ocinas de transparencia:
Procedimientos y casos de estudio para universidades públicas. Madrid: INAP - Tirant lo Blanch, 2016.
de la nuez sánChez-CasCado, Elisa; tarín quirós, Carlota (eds.). Transparencia y buen gobierno:
Comentarios a la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen
gobierno. Madrid: La Ley, 2014.
Fernández raMos, Severiano; Pérez Monguió, José María. El Derecho de acceso a la información pública
en España. Cizur Menor: Thomson-Reuters-Aranzadi, 2017.
Fernández salMerón, Manuel; valero torriJos, Julián (coords.). Régimen jurídico de la transparencia
en el sector público: acceso, uso y reutilización de la información administrativa. Cizur Menor: Thomson-
Aranzadi, 2014.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 145
garCía Morales, María Jesús. Transparencia y rendición de cuentas de las relaciones de cooperación
intergubernamental en el Estado autonómico. Barcelona: Institut d’Estudis d’Autogovern, 2017.
guiChot reina, Emilio (coord.). Transparencia, Acceso a la Información y Buen Gobierno. Estudio de la Ley
19/2013, de 9 de diciembre. Madrid: Tecnos, 2014.
gutiérrez david, Estrella. «Derecho de acceso a la información pública». Eunomía. Revista en Cultura de
la Legalidad, núm. 6, 2014, p. 186-196.
JiMénez asensio, Rafael. Los frenos del poder. Separación de poderes y control de las instituciones. Madrid:
Marcial Pons / IVAP, 2016.
Meseguer yeBra, Joaquín. Comentario a la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la
información pública y buen gobierno: Análisis de la tramitación e informes sobre publicidad activa y acceso
a la información pública. Barcelona: Centro de Estudios Municipales y de Cooperación Internacional; Escola
d’Administració Pública de Catalunya; Diputación de Granada, 2014.
navarro atienza, Manuel Andrés. «La Ley de transparencia, acceso a la información y buen gobierno y
el Convenio del Consejo de Europa sobre acceso a los documentos públicos: tres apuntes y un problema».
Revista Andaluza de Administración Pública, núm. 87, 2013, p. 323-343.
Pariente de Prada, Iñaki (dir.). Transparencia, acceso a la información y protección de datos. Vitoria-
Gasteiz: Agencia Vasca de Protección de Datos, 2014.
Piñar Mañas, José Luis. «Transparencia y derecho de acceso a la información pública: algunas reexiones
en torno al derecho de acceso en la Ley 19/2013, de transparencia, acceso a la información y buen gobierno».
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 49, 2014, p. 1-19.
PonCe solé, Juli. «Transparencia y derecho a una buena administración». Tiempo de Paz, núm. 114, 2014,
p. 75-84.
raMs raMos, Leonor. «El procedimiento de ejercicio del derecho de acceso a la información pública».
Revista General de Derecho Administrativo, núm. 41, 2016.
razquin lizarraga, Martín María. El derecho de acceso a la información pública. Oñati: Instituto Vasco de
Administración Pública, 2015.
rodríguez-arana Muñoz, Jaime; sendín garCía, Miguel Ángel. Transparencia, acceso a la información y
buen gobierno. Comentarios a la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de Transparencia, Acceso a la Información
Pública y Buen Gobierno. Granada: Comares, 2014.
teJedor Bielsa, Julio César. «A la búsqueda del equilibrio entre transparencia administrativa y protección de
datos. Primeros desarrollos en el ámbito municipal». Gestión y Análisis de Políticas Públicas, núm. 12, 2014.
tronCoso reigada, Antonio (dir.). Comentarios a la ley de transparencia acceso a la informacion publica y
buen gobierno. Cizur Menor: Civitas, 2017.
villoria Mendieta, Manuel. Govern obert 2014. La publicitat activa en la Llei de transparència, accés a la
informació i bon govern: possibilitats i insuciències. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2014.
WenCes, Isabel; kölling, M.; rangone, S. La Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y
Buen Gobierno. Una perspectiva académica. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2014.
3.4 Reutilització de la informació pública
La informació que produeixen les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions constitueix
la matèria bruta utilitzada per la indústria de continguts amb la nalitat d’oferir béns i serveis al mercat,
però també és la base sobre la qual la ciutadania genera i facilita informacions d’interès social que permeten
incrementar la transparència pública.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 146
Cerrillo i Martínez, Agustí. «The re-use of public sector information in Europe and its impact on
transparency». European Law Journal, núm. 18 (6), 2012, p. 770-792.
Cerrillo i Martínez, Agustí; galán galán, Alfredo. La reutilización de la información del sector público.
Granada: Comares, 2006.
PuJadas alex, Albert. «La pràctica de la reutilització de la informació del sector públic a partir del paradigma
arxivístic». Lligall: Revista Catalana d’Arxivística, núm. 33, 2011, p. 83-105.
raMos siMón, Luis Fernando; arquero avilés, Rosario; Botezán, Iuliana; CoBo serrano, Silvia; sala
JiMénez, Andrea; sánChez JiMénez, Rodrigo; valle gastaMinza, Félix del. «De la reutilización de información
del sector público a los portales de datos abiertos en Europa». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i
documentació, núm. 29 (desembre), 2012.
tronCoso reigada, Antonio. «Reutilización de información pública y protección de datos personales».
Revista General de Información y Documentación, núm. 19 (1), 2009.
valero torriJos, Julián. «Acceso, reutilización y gestión avanzada de la información en el ámbito de la
administración sanitaria: implicaciones jurídicas desde la perspectiva de la innovación tecnológica». A:
Valero Torrijos, Julián; Fernández Salmerón, Manuel (eds.). Régimen jurídico de la transparencia del sector
público: del Derecho de acceso a la reutilización de la información (p. 631-667). Cizur Menor: Thomson-
Aranzadi, 2014.
3.5 Transparència a Catalunya
En els darrers anys s’han publicat diversos estudis sobre la regulació del principi de transparència a la Llei
26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
Posteriorment, amb l’aprovació de la Llei 19/2014, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern de Catalunya, s’han elaborat diversos treballs que de manera sistemàtica analitzen
aquesta norma i el seu impacte a les administracions públiques catalanes.
Cerrillo i Martínez, Agustí; PonCe solé, Juli (coord.). Transparència, accés a la informació i bon
govern a Catalunya. Comentaris de la Llei 19/2014, de 9 de desembre. Barcelona: Editorial UOC-Escola
d’Administració Pública de Catalunya, 2015.
llorens Ferrer, Marta. «Los derechos a la presentación de documentos y de acceso a la información
administrativa». A: tornos i Mas, Joaquín (coord.). La Ley 26/2010, del 3 de agosto, de régimen jurídico y
de procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña. Madrid: Iustel, 2012.
Matas i Balaguer, Josep. «Notes sobre les lleis de transparència». Lligall, Revista Catalana d’Arxivística,
núm. 38, 2015.
Mauri i MaJos, Joan. «El principio de transparencia en la legislación de régimen jurídico y procedimiento de
las administraciones públicas catalanas». A: Tornos i Mas, Joaquín (ed.). La Ley 26/2010, del 3 de agosto,
de régimen jurídico y de procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña. Madrid: Iustel, 2012.
vilalta reixaCh, Marc; Pérez-Moneo agaPito, Miguel. «¿Tienen los parlamentarios autonómicos catalanes
derecho al acceso directo a la información que obra en poder de una entidad local?». Cuadernos de Derecho
Local, núm. 35, 2014, p. 39-61.
3.6 Transparència a les comunitats autònomes
Les normes sobre transparència de diverses comunitats autònomes han estat analitzades per diversos estudis
que no només aborden l’estudi de la normativa autonòmica, sinó també l’abast de les competències estatals
i autonòmiques en la matèria.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 147
delgado Jalón, Maria Luisa; Mora agudo, Leonor; navarro heras, Emilio; rivero Menéndez, José Ángel.
«La transparencia de los municipios canarios: un análisis empírico». Revista de Estudios Locales. Cunal
(183), 2015, p. 30-48.
Fernández raMos, Severiano (coord.). Estudio sobre la Ley de Transparencia Pública de Andalucía. Sevilla:
Instituto Andaluz de Administración Pública, 2015.
guiChot reina, Emilio. «La aplicación de la Ley Andaluza de transparencia en las entidades locales».
Administración de Andalucía: Revista Andaluza de Administración Pública, núm. 90, 2014, p. 15-56.
Martín lorenzo, Beatriz. «Transparencia y participación ciudadana en Castilla y León. Análisis de la Ley
3/2015, de 4 de marzo». Revista Jurídica de Castilla y León, núm. 38, 2016.
Meseguer yeBra, J. «Las mejoras autonómicas en la regulación del derecho de acceso a la información
pública». Revista General de Derecho Administrativo, núm. 38, 2015.
Meseguer yeBra, Joaquín. «Las “mejoras” autonómicas en la regulación del derecho de acceso a la
información pública». Administración de Andalucía: Revista andaluza de administración pública, núm. 90,
2014, p. 337-366.
razquin lizarraga, José Antonio. «La Ley Foral de la Transparencia y del Gobierno Abierto». Monografías
de la Revista Aragonesa de Administración Pública, núm. XIV, 2013.
velasCo riCo, Clara. «Análisis en clave competencial del proyecto de ley estatal sobre transparencia, acceso
a la información pública y buen gobierno». Revista Estudios Autonómicos y Federales, núm. 17, 2013, p.
279-328.
3.7 Transparència en els ens locals
Els ens locals han mostrat des de fa temps un compromís ferm amb la transparència impulsant mecanismes
per enfortir les seves relacions amb la ciutadania i incrementar la transparència de la seva activitat. En els
darrers anys, diversos autors han abordat l’anàlisi de l’aplicació i l’impacte de les lleis de transparència en els
ens locals. Alguns d’ells també han valorat l’abast de la regulació de la transparència pels ens locals.
CaCharro gosende, Francisco. «La asistencia provincial e insular a los municipios para la aplicación de la
Ley de Transparencia». Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados: Revista técnica especializada en
administración local y justicia municipal, núm. 18, 2015, p. 2034-2050.
CaMPos aCuña, M.ª Concepción; CaaMaño alegre, José. Abriendo puertas y ventanas de los ayuntamientos
gallegos. Más transparencia para un mejor gobierno local. Red Localis, 2015.
CaMPos aCuña, María Concepción. Transparencia y Acceso a la Información en las Corporaciones Locales.
Madrid: El Consultor-La Ley, 2017.
Cerrillo i Martínez, Agustí. «Transparencia y buen gobierno en las administraciones locales de Cataluña:
una aproximación local a la Ley 19/2014, de 29 de diciembre». A: villoria Mendieta, Manuel (ed.). Buen
gobierno, transparencia e integridad institucional en el gobierno local. Madrid: Tecnos, 2016.
Font i llovet, Tomàs. «Transparència i bon govern en les administracions locals». A: Cerrillo i Martínez,
Agustí; PonCe solé, Juli (eds.). Transparència, accés a la informació i bon govern a Catalunya. Comentaris
de la Llei 19/2014, de 9 de desembre. Barcelona: Editorial UOC-Escola d’Administració Pública de
Catalunya, 2015.
giFreu i Font, Judith. «La conguración del derecho de acceso a la información pública de los electos locales
en el marco de la normativa sobre transparencia». Revista Española de Derecho Administrativo (181), 2016,
p. 147-189.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 148
guiChot reina, Emilio. «El derecho de acceso a la información pública en el ámbito local». Consultor de los
ayuntamientos y de los juzgados: Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal,
núm. 18, 2015, p. 2136-2149.
JiMénez asensio, Rafael. Bona governança i transparència municipal. Guia per a la implantació als ajuntaments
de la Llei del Parlament de Catalunya 19/2014, de 31 de desembre. Barcelona: Federació de Municipis de
Catalunya; Associació Catalana de Municipis, 2015.
seara Moro, David. «Transparencia y Administración Local: la ordenanza tipo de la Federación Española
de Municipios y Provincias». Revista de Estudios Locales. Cunal, núm. 187, 2016, p. 12-58.
tosCano gil, Francisco. «La regulación local de la transparencia». Anuario de Derecho Municipal, núm. 8,
2014, p. 58-84.
villoria Mendieta, Manuel. «El largo camino hacia la transparencia en los Ayuntamientos españoles».
Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados: Revista técnica especializada en administración local y
justicia municipal (18), 2015, p. 1983-2001.
3.8 Transparència i gestió documental
El compliment de les obligacions de transparència exigeix un canvi en la manera com es gestiona,
emmagatzema i recupera la informació per a incrementar la transparència pública. Diversos autors han
analitzat el paper de la gestió documental en l’aplicació de les lleis de transparència.
Casellas i serra, Lluis-Esteve. «Transparència en l’Administració pública. Què hi aportem els arxivers?».
Lligall, Revista Catalana d’Arxivística, núm. 38, 2015.
Moyano Collado, Julián. «Gestión documental en un marco de transparencia y reutilización de la
información». Lligall, Revista Catalana d’Arxivística, núm. 38, 2015.
Pérez i ventayol, Joan; ruiz góMez, Vicenç. Els arxius,clau de volta de la transparència. Barcelona: Bon
port, 2017.
ruiz Cagigal, Alfonso. «Archivos y gestión documental: el desconocido (e imprescindible) protagonista
de la transparencia». Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados: Revista técnica especializada en
administración local y justicia municipal (18), 2015, p. 2100-2113.
sanCho, David. «Nous models d’Administració: Com la tecnologia pot fomentar la transparència». Lligall:
revista catalana d’Arxivística, núm. 35, 2013, p. 151-159.
soler, Joan; ruiz, Vicenç; CaPellades, Alan; Casadesús, Anahí; loPera, Santi; Maria, Aniol. Model de
maduresa en gestió documental per a la transparència i la publicitat activa. Barcelona: Associació d’arxivers-
Gestors de documents de Catalunya, 2016.
3.9 Dret d’accés a la informació sobre medi ambient
La transparència té un impacte signicatiu en la protecció del medi ambient. La Unió Europea ha tingut
un paper protagonista en la regulació del dret d’accés a la informació mediambiental. En aquesta secció es
recullen diversos estudis que analitzen la normativa comunitària sobre l’accés a la informació en matèria de
medi ambient i el seu trasllat a l’ordenament jurídic intern.
Cerrillo i Martínez, Agustí. «El dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient. Anàlisi de la Llei
38/2015, de 12 de desembre, d’accés a la informació en matèria de medi ambient». Autonomies. Revista
Catalana de Dret Públic, núm. 24 (febrer), 1998.
Fernández raMos, Severiano. «La directiva comunitaria sobre libertad de acceso a la información en materia
de medio ambiente y su transposición al derecho español». Revista Andaluza de Administración Pública,
núm. 22, 1995.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 149
garCía ureta, Agustín. «Perspectivas sobre el derecho de acceso a la información sobre el ambiente: un
repaso a la Directiva 90/313/CEE». Revista de Derecho Ambiental, núm. 13, 1994.
Pigrau solé, Antoni. Acceso a la información, participación pública y acceso a la justicia en materia de
medio ambiente: diez años del Convenio de Aarhus. Barcelona: Atelier, 2008.
razquin lizarraga, José Antonio; ruiz de aPodaCa Espinosa, Ángel. Información, participación y justicia
en materia de medio ambiente. Comentario sistemático a la Ley 27/2006, de 18 de julio. Cizur Menor:
Thomson-Aranzadi, 2007.
sánChez Morón, Miguel. «El derecho de acceso a la información en materia de medio ambiente». Revista de
Administración Pública, núm. 137, 1995.
verCher noguera, Antonio. «El medio ambiente y el derecho de acceso a la información». La Ley, núm. 3, 1992.
3.10 Transparència i contractació pública
La transparència és un dels principis de la contractació pública que ha estat objecte d’una major atenció
doctrinal. En particular, diversos autors han analitzat com la transparència pot contribuir a la prevenció i la
lluita contra la corrupció en la contractació pública.
giMeno Feliu, José María. «Reglas básicas para mejorar la eciencia y la transparencia en la contratación
pública». Presupuesto y gasto público (82), 2016, p. 137-158.
giMeno Feliu, José María. «Transparencia y prevención de la corrupción en los procedimientos de
contratación pública ¿Avanza el proyecto de ley Contratos del Sector Público?». Revista Estudios Locales,
núm. 195, 2016.
gonzález-varas iBáñez, Santiago. «El particular entendimiento de la publicidad y de la transparencia en
fase de licitación». Contratación administrativa práctica: revista de la contratación administrativa y de los
contratistas, núm. 142, 2016, p. 22-28.
MarChessault, Lindsey. Open Contracting: A New Frontier for Transparency and Accountability: Open
Contracting Partnership-World Bank Institute, 2013.
Martínez Fernández, José Manuel. Contratación pública y transparencia: medidas prácticas para
atajar la corrupción en el marco de la nueva regulación. Las Rozas: Wolters Kluwer; El Consultor de los
Ayuntamientos, 2016.
Martínez gutiérrez, Rubén. «La transparencia (y la reserva de información) en el urbanismo y la contratación
pública. Límites legales a las potestades discrecionales y la aportación de las TIC». Revista General de
Derecho Administrativo (37), 2014.
noguera de la Muela, Belén. «La transparencia en la contratación pública: entre las reglas europeas y el
ordenamiento jurídico español». A: reBollo Puig, Manuel; lóPez Benítez, Mariano; CarBonell Porras,
Eloísa (eds.). Libro homenaje al profesor Cosculluela. Régimen jurídico básico de las Administraciones
Públicas. Madrid: Iustel, 2015.
oller ruBert, Marta. «El procedimiento de contratación pública como garantía de la transparencia». A:
garCía MaCho, Ricardo. Derecho administrativo de la información y administración transparente (p. 257-
282): Madrid : Marcial Pons, 2010.
oller ruBert, Marta. «Notas sobre la gobernanza en la contratación pública: el perl del contratante
como instrumento de transparencia». Contratación administrativa práctica: revista de la contratación
administrativa y de los contratistas, núm. 135, 2015, p. 46-54.
valCárCel Fernández, Patricia. «Connotaciones del principio de transparencia en la contratación pública».
A: soriano garCía, José Eugenio (ed.). Por el derecho y la libertad: libro homenaje al profesor Juan Alfonso
Santamaría Pastor (Vol. 2, p. 1901-1932). Madrid: Iustel, 2014.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 150
3.11 Dades obertes i dades massives
Les administracions públiques generen grans quantitats de dades en l’exercici de la seva activitat. Les dades
que genera l’activitat de les administracions públiques són de gran utilitat per a les mateixes administracions
públiques i també per a la ciutadania, que poden reutilitzar-les per produir noves informacions i serveis o
per incrementar la transparència pública. La difusió de dades en formats oberts facilita la seva reutilització.
Igualment, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació permet l’anàlisi i difusió de grans
quantitats de dades.
agustí i hernández, Carles. Los datos abiertos como motor de transformación. Terrassa: Euncet Business
School, 2016.
alMansa Morales, Antonio. Transparencia y datos abiertos en la administración pública. Madrid: INAP, 2017.
alMonaCid laMelas, Víctor. «Transparencia municipal y derechos de las personas como base de los proyectos
de gobierno abierto y smart city». Aletheia: Cuadernos Críticos del Derecho, núm. 2, 2015, p. 193-234.
Bauzá Martorell, Felio José. «Big data y open data en la administración turística: acceso y reutilización de
información». Revista Vasca de Administración Pública, núm. 108, 2017.
Berlingò, Vittoria. «Il fenomeno della “datacation” e la sua giuridicizzazione». Rivista Trimestrale di
Diritto Pubblico, núm. 3, 2017, p. 641-675.
Bertot, John Carlo; gorhaM, Ursula; Jaeger, Paul T.; sarin, Lindsay C.; Choi, Heeyoon. «Big data, open
government and e-government: Issues, policies and recommendations». Information Polity, núm. 19 (1),
2014, p. 5-16. DOI:10.3233/IP-140328
Cerrillo i Martínez, Agustí. «Los principios de datos abiertos en la legislación española». Revista de
Internet, Derecho y Política, núm. 19, 2014, p. 62-77.
davara rodríguez, Miguel Angel. «Los desafíos en relación con los macrodatos». Consultor de los
ayuntamientos y de los juzgados: Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal,
núm. 7, 2016, p. 808-814.
davara rodríguez, Miguel Angel. «Los macrodatos y los derechos fundamentales». Consultor de los
ayuntamientos y de los juzgados: Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal,
núm. 11, 2017, p. 1492-1498.
FalCone, Matteo. «“Big data” e pubbliche amministrazioni: nuove prospettive per la funzione conoscitiva
pubblica». Rivista Trimestrale di Diritto Pubblico, núm. 3, 2017, p. 601-639.
guglielMi, Gilles J. «Open Data y servicio público. Los datos públicos abiertos son un servicio público».
Revista General de Derecho Administrativo, núm. 41, 2016.
hernández Pérez, Tony. «En la era de la web de los datos: primero datos abiertos, después datos masivos».
El profesional de la información, núm. 25 (4), 2016, p. 517-525.
lóPez Pagán, Juana. «Gobierno abierto y transparencia frente a la corrupción en el nivel local». A: giMeno
Feliú, Jose María; villoria Mendieta, Manuel; teJedor Bielsa, Julio C. (eds.). La corrupción en España.
Ámbitos, causas y remedios jurídicos. Barcelona: Atelier, 2016.
ManCosu, Giorgio. «Trasparenza amministrativa e open data: un binomio in fase di rodaggio». Fediarlismi.
it. Rivista di diritto pubblico italiano, comunitario e comparato, núm. 17, 2012.
Pagán Martínez, Marta; alMonaCid laMelas, Víctor. «Gobierno abierto: ejercicio del derecho de acceso a la
información y participación 2.0. Cuando la rma no es necesaria». Consultor de los ayuntamientos y de los
juzgados: Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal, núm. 5, 2015, p. 592-609.
Priol, Jacques. Le big data des territoires. Limoges: Fyp éditions, 2017.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 151
río Fernández, Angel Luis del; roJas Martín, Francisco; Criado grande, Juan Ignacio. «La estrategia de
transparencia en las redes sociales y el Gobierno Abierto. Retos de futuro». Consultor de los ayuntamientos
y de los juzgados: Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal, núm. 18, 2015,
p. 2051-2066.
valero torriJos, Julián. «El big data en las Administraciones Públicas: el difícil equilibrio entre ecacia de
la actividad administrativa y garantía de los derechos de los ciudadanos». A: AA.VV. (ed.). Big data. Retos
y oportunidades. Actas del IX Congreso Internacional Internet, Derecho y Política. Universitat Oberta de
Catalunya. Barcelona, 25 y 26 de junio de 2013 (p. 127-137). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2013.
valero torriJos, Julián. «Ciudades inteligentes y datos abiertos: implicaciones jurídicas para la proteccion
de los datos de carácter personal». Istituzioni del federalismo: rivista di studi giuridici e politici, núm. 4,
2015, p. 1025-1047.
viCente Paños, Adrián. «De la gestión de la información: Hacia ¿el open data?». A: Cotino hueso, Lorenzo;
sahuquillo orozCo, Jose L.; Corredoira y alFonso, Loreto (eds.). El paradigma del gobierno abierto:
retos y oportunidades de la participación, transparencia y colaboración. Madrid: Universidad Complutense
de Madrid, 2015.
3.12 Mecanismes de garantia de la transparència
Les lleis de transparència aprovades en els darrers anys creen nous mecanismes de garantia de les obligacions
de transparència i del dret d’accés a la informació pública, amb l’objectiu de reforçar el contingut jurídic i
evitar que les normes siguin una simple declaració de principis o bones intencions i, en darrera instància,
garantir de manera àgil i ecaç el compliment dels diversos drets i obligacions previstos en elles.
Casado Casado, Lucia. «La reclamació davant del Consell de Transparència i Bon Govern: una via d’impugnació
aplicable a l’accés a la informació ambiental?». Revista Catalana de Dret Públic, núm. 52, 2016.
dunion, Kevin; roJas Corral, Hugo. «Sistemas alternativos de resolución de conictos y derecho de acceso
a información pública: análisis de las experiencias escocesa, inglesa e irlandesa». Revista Transparencia &
Sociedad, núm. 3, 2015, p. 69-91.
Fernández raMos, Severiano. «La reclamación ante los órganos de garantía del derecho de acceso a la
información pública». Revista General de Derecho Administrativo, núm. 45, 2017.
JiMénez asensio, Rafael. «Instituciones de garantía de la transparencia». El Cronista del Estado Social y
Democrático de Derecho, núm. 68, 2017.
Martín delgado, Isaac. «La reclamación ante el Consejo de Transparencia y buen gobierno: un instrumento
necesario, útil y ¿ecaz?». A: lóPez raMón, Fernando (ed.). Las vías administrativas de recurso a debate.
Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 2016.
Meseguer yeBra, Joaquín. «Criterios de aplicación de la normativa de transparencia y acceso a la información
pública en la reciente doctrina emanada de las autoridades de control». Consultor de los ayuntamientos y de
los juzgados: Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal, núm. 18, 2015, p.
2181-2202.
PaloMar olMeda, Alberto. «El control judicial de las decisiones en materia de transparencia administrativa».
A: valero torriJos, Julián; Fernández salMerón, Manuel (eds.). Régimen jurídico de la transparencia del
sector público: del Derecho de acceso a la reutilización de la información (p. 505-534). Cizur Menor:
Thomson-Aranzadi, 2014.
sendín garCía, Miguel Angel. «El Consejo de transparencia y buen gobierno». Revista Jurídica de Castilla
y León, núm. 33, 2014.
vilalta reixaCh, Marc. «El sistema de garanties de la transparència i el bon govern». A: Cerrillo i
Martínez, Agustí; PonCe solé, Juli (eds.). Transparència, accés a la informació i bon govern a Catalunya.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 152
Comentaris de la Llei 19/2014, de 9 de desembre. Barcelona: Editorial UOC-Escola d’Administració Pública
de Catalunya, 2015.
3.13 Dret comparat
Els estudis elaborats en matèria de dret comparat sobre la transparència i l’accés a la informació són
nombrosos. En aquesta secció es recull una breu selecció, no exhaustiva, de diversos treballs la lectura dels
quals pot facilitar l’aproximació a altres regulacions de la transparència, així com una millor comprensió de
les diverses regulacions adoptades a Espanya.
AA.VV. (ed.). Information et transparence administratives. París: PUF, 1988.
AA.VV. (ed.). L’accesso ai documenti. Milà: Giuffrè, 2006.
aCkerMan, John M.; sandoval-Ballesteros, Irma E. «The global explosion of Freedom of Information
Acts». Administrative Law Review, núm. 58 (hivern), 2006.
aMMann, Reto. «La ley suiza sobre el principio de transparencia en la Administración. El acceso a los
documentos ociales y el derecho a la protección de datos». A: tronCoso reigada, Antonio (ed.).
Transparencia administrativa y protección de datos personales. V Encuentro entre Agencias Autonómicas
de Protección de Datos. Madrid: Thomson-Civitas, 2008.
aPFelroth, Joshua «The open government act: a proposed bill to ensure the efcient implementation of the
freedom of information act». Administrative Law Review, núm. 58 (hivern), 2006.
arena, Gregorio. «Le diverse nalità della trasparenza amministrativa». A: Merloni, Francesco (ed.). La
trasparenza amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
Bailur, Savita ; Longley, Tom. «The impact of online Freedom of Information tools: What is the evidence?
Part 1. Literature review». 2014.
BirkinshaW, Patrick. «Freedom of Information and Openness: Fundamental Human Rights?». Administrative
Law Review, núm. 58 (1), 2006.
BirkinshaW, Patrick. Government & Information: The Law Relating to Access, Disclosure and their
Regulation (4 ed.). Haywards Heath: Tottel Publishing, 2011.
BirkinshaW, Patrick; hiCks, Andrew. «The Law and Public Information on UK: Quality, Access and Re-
Use». A: Ponti, Benedetto (ed.). Il regime dei dati pubblici. Esperienze europee e ordinamento nazionale.
Santarcangelo di Romagna: Maggioli, 2008.
BoMBardelli, Marco. «La trasparenza nella gestione dei documenti amministrativi». A: Merloni, Francesco
(ed.). La trasparenza amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
Bouvier, Michel (Dir.). La Transparence des nances publiques: vers un nouveau modèle. París: LGDJ, 2013.
BugiolaCChi, Leonardo. Il rapporto tra il diritto e le nuove tecnologie dell’informazione e della comunicazione:
il diritto dell’informatica. Conferència «L’informatica giuridica oggi», Universitat de Roma, 2005.
CaBezas Mardones, Cristian. «Transparencia activa: Gestión de documentos electrónicos y datos en Chile».
Bibliotecología y Gestión de Información, núm. 93, 2014.
Calland, Richard; Bentley, Kristina. «The Impact and Effectiveness of Transparency and Accountability
Initiatives: Freedom of Information». Development Policy Review, núm. 31, 2013, p. s69-s87. DOI:10.1111/
dpr.12020
Carloni, Enrico. «Nuove prospettive della trasparenza amministrativa: dall›acceso ai documenti alla
disponibilità delle informazioni». Diritto Pubblico, núm. 2, 2005.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 153
Carloni, Enrico. «Gli strumenti della trasparenza nel sistema amministrativo italiano e la sua effettività:
forme di conoscibilità, quantità e qualità delle informazioni». A: Merloni, Francesco (ed.). La trasparenza
amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
Carloni, Enrico. «La trasparenza (totale) delle pubbliche amministrazioni come servizio». Munus, núm. 1, 2012.
CoMMission d´aCCès aux doCuMents adMinistratiFs. Transparence et secret. Actes du colloque pour le XXVe
anniversaire de la loi du 17 juillet 1978 sur l’accès aux documents administratifs. París: La Documentation
française, 2003.
Cudia, Chiara. «Trasparenza amministrativa e pretesa del cittadino all’informazione». Diritto Pubblico,
núm. 13 (1), 2007, p. 99.
dassen, Nicolás ; veyra, Juan Cruz (eds.). Gobierno Abierto y Transparencia Focalizada. Tendencias y
desafíos para América Latina y el Caribe. Washington, D.C.: Banco Interamericano de Desarrollo, 2012.
de Freitas, Tiago Fidalgo. «Administrative Transparency in Portugal». European Public Law, núm. 22 (4),
2016, p. 667-688.
di MasCio, Fabrizio. «La trasparenza presa sul serio: gli obblighi di pubblicazione nell’esperienza
statunitense». Rivista Trimestrale di Diritto Pubblico (4), 2016, p. 1095-1111.
donati, Daniele. «Il principio di trasparenza in Costituzione». A: Merloni, Francesco (ed.). La trasparenza
amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
Fanlo loras, Antonio. «La ley italiana de 7 de agosto de 1990, de nuevas normas en materia de procedimiento
administrativo y de derecho de acceso». RAP, núm. 124, 1991.
FuMega, Silvana. El uso de las tecnologías de información y comunicación para la implementación de leyes
de acceso a la informacion pública. Santiago de Xile: Consejo para la Transparencia, 2014.
gardini, Gianluca. «Il paradosso della trasparenza in Italia: dell’arte di rendere oscure le cose semplici».
Fediarlismi.it. Rivista di diritto pubblico italiano, comunitario e comparato, núm. 1, 2017.
gentot, Michel. «La transparence de l’administration publique». Revue International des Sciences
Administratives, núm. 1, 1995.
ginsBerg, Wendy. The Freedom of Information Act (FOIA): Background, Legislation, and Policy Issues.
Congressional Research Service, 2014.
gruneWald, Mark H. Reducing FOIA Litigation Through Targeted ADR Strategies. Washington:
Administrative Conference of the United States, 2014.
guiChot reina, Emilio. «Derecho de acceso a la información: experiencias regionales y estatales en Europa
y América». 2011.
herz, Michael. «Law lags behind: FOIA and afrmative disclosure of information». Cardozo Public Law,
Policy and Ethics Journal, núm. estiu, 2009, p. 577-598.
Jones, Phil. «La experiencia en el Reino Unido. Reconciliar la protección de datos y la libertad de información».
A: Troncoso Reigada, Antonio (ed.). Transparencia administrativa y protección de datos personales. V
Encuentro entre Agencias Autonómicas de Protección de Datos. Madrid: Thomson-Civitas, 2008.
laCoMBe, Romain; Bertin, Pierre-Herni; vauglin, François; vieilleFosse, Alice. Pour une politique
ambitieuse des données publiques. Les donnés publiques au service de l’innovation et de la transparence.
Rapport à la Délégation aux usages de l’Internet, remis au Ministre de l’Industrie, de l’Energie et de
l’Economie numérique le 13 juillet 2011. París: École des Ponts ParisTech, 2011.
letteron, Roseline. «Le modèle français de transparence administrative à l’épreuve du droit communautaire».
Revue Française de Droit Administratif, núm. 11-1 (gener-febrer), 1995.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 154
Mangaro, Francesco. «L’evoluzione del principio di trasparenza amministrativa». A: AA.VV., Studi in
memoria di Roberto Marrama. Nàpols: ESI, 2011.
Marzuoli, Carlo. «La trasparenza come diritto civico alla pubblicità». A: Merloni, Francesco (ed.). La
trasparenza amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
Mendel, Toby. Freedom of Information: A Comparative Legal Survey (2a ed.). París: UNESCO, 2008.
Merloni, Francesco. La trasparenza amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
Ponti, Benedetto. «Open Data and Transparency: A Paradigm Shift». Informatica e diritto, núm. 1 (2), 2011,
p. 305-320.
Ponti, Benedetto (ed.). La trasparenza amministrativa dopo il d.lgs. 4 marzo 2013, n.33. Analisi della
normativa, impatti organizzativi ed indicazioni operative. Santarcangelo di Romana: Maggioli, 2013.
PrivaCy international. Freedom of Information around the World 2006. A Global Survey of Access to
Government Information Laws. 2006.
roJas Corral, Hugo. «Aportes del Derecho Comparado a los Sistemas Alternativos de Resolución de
Amparos del Derecho de Acceso a la Información en Chile». Revista de Derechos Fundamentales, núm. 5,
2011, p. 81-128.
saBino, Mario. «Le norme in materia de trasparenza amministrativa e la loro codicazione (art.1, commi 15-
16 e 26-36)». A: Mattarella, Bernardo Giorgio; Pelissero, Marco (eds.). La legge anticorruzione. Prevenzione
e repressione della corruzione. Torí: G.Giappichelli editore, 2013.
sCognaMiglio, Andreina. «Il diritto di accesso nella disciplina della L.7 agosto 1990, n.241 e il problema
della legittimazione». Rivista Trimestrale di Diritto Pubblico, núm. 1, 1996.
turChini, Niccolò. «Trasparenza e acccesso nell’esperienza inglese». A: Merloni, Francesco (ed.). La
trasparenza amministrativa. Milà: Giuffrè, 2008.
velasCo riCo, Clara. «Reconocimiento y protección del derecho de acceso a los documentos públicos en
Quebec. Especial referencia a la Comisión de Acceso a la Información». Revista Catalana de Dret Públic,
núm. 50, 2015, p. 121-140.
Worthy, Ben. «More Open but Not More Trusted? The Effect of the Freedom of Information Act 2000
on the United Kingdom Central Government». Governance, núm. 23 (4), 2010, p. 561-582. DOI:10.1111/
j.1468-0491.2010.01498.x
3.14 Unió Europea
Des de l’aprovació del Tractat de Maastricht, la Unió Europea ha aprovat diverses normes per regular el dret
d’accés als documents de les seves institucions, que han estat objecte d’anàlisi tant en el nostre país com en
diversos estats membres.
BlakeMore, Michael; Craglia, Max. «Access to Public-Sector Information in Europe: Policy, Rights, and
Obligations». The Information Society, núm. 22 (1), 2006, p. 13-24. DOI:10.1080/01972240500388180
Cerrillo i Martínez, Agustí. Transparencia administrativa: Unión Europea y medio ambiente. València:
Tirant lo Blanch, 1998.
driessen, Bart. Transparency in EU Institutional Law: a practitioner’s handbook. Londres: Cameron May, 2008.
Farina, Cynthia R.; shaPiro, Sidney A.; susMan, Thomas M.; BerMann, George A.; koCh, Charles H.;
o’reilly, James T. Administrative law of the European Union. Transparency and data protection. Chicago:
ABA Section of Administrative Law and Regulatory Practice, 2008.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 155
galetta, Diana Urania. «Trasparenza e governance amministrativa nel diritto europeo». Rivista Italiana di
Diritto Pubblico Comunitario, núm. 2, 2006, p. 265-284.
gonzález alonso, L. N. (ed.). Transparencia y acceso a la información en la Unión Europea. Madrid:
Colex, 2002.
guiChot reina, Emilio. Transparencia y acceso a la información en el Derecho europeo. Sevilla: Derecho
Global-Global Press, 2011.
harloW, Carol. «Transparency in the European Union: Weighing the Public and Private Interest». A: Wouters,
J.; verhey, L.; kiiver, Ph. (eds.). European Constitutionalism beyond Lisbon. Antwerp: Intersentia, 2009.
nieto-guerrero lozano, Ana Mª. «Luces y sombras del derecho de acceso a los documentos de las
instituciones comunitarias». Gaceta Jurídica de la CE, núm. 218 (març-abril), 2002.
Pérez Carrillo, Elena. «La transparencia en el funcionamiento de la Unión Europea: El acceso público a
los documentos de sus instituciones y órganos». Revista Vasca de Administración Pública, núm. 56, 2000.
Pina, Vicente; torres, Lourdes; royo, Sonia. «Are ICTs improving transparency and accountability in the
EU regional and local governments? An empirical study». Public Administration, núm. 85 (2), 2007.
PreChal, Sacha; de leeuW, Magdalena E. «Transparency: A General Principle of EU Law?». A: Bernitz,
Ulf; nergelius, Joakim; Cardner, Cecilia (eds.). General Principles of EC Law in a Process of Development.
La Haia: Kluwer Law International, 2008.
3.15 Mesurament de la transparència
Diversos treballs analitzen l’impacte de la transparència i avaluen el compliment de les obligacions previstes
en les lleis sobre transparència i bon govern. En ocasions, aquests estudis també constitueixen bones
pràctiques en l’avaluació de les polítiques públiques i en l’elaboració d’indicadors per mesurar l’ecàcia de
l’activitat de les administracions públiques.
A. Indicadors de transparència
andersson, Staffan; heyWood, Paul M. «The Politics of Perception: Use and Abuse of Transparency
International’s Approach to Measuring Corruption». Political Studies, núm. 57, 2009, p. 746–767.
DOI:10.1111/j.1467-9248.2008.00758.x
Barrio, Esther; Javier, Martín Cavanna. Examen de transparencia. Informe de transparencia en la web de
las Universidades Españolas 2012, 2013, 2014. Madrid: Fundación Compromiso y Transparencia, 2013,
2014, 2015.
hollyer, James R.; rosendorFF, B. Peter; vreeland, James Raymond. «Measuring Transparency». Political
Analysis, núm. 22 (4), 2014. DOI:10.1093/pan/mpu001
lizCano álvarez, Jesús. «Transparencia en las entidades públicas: especial referencia a los índices de
transparencia de los ayuntamientos y las diputaciones». A: JiMénez asensio, Rafael; lizCano álvarez,
Jesús; villoria Mendieta, Manuel (eds.). La transparencia en los Gobiernos locales: una apuesta de futuro.
Publicación digital 2/2012. Madrid: Fundación Democracia y Gobierno Local, 2012.
Martín Cavanna, Javier; Barrio, Esther. Examen de transparencia. Informe de transparencia en la web de las
Universidades Públicas Españolas 2014, 2015. Madrid: Fundación Compromiso y Transparencia, 2015, 2016.
MiChener, Gregory; Worthy, Benjamin. «The Information-Gathering Matrix: A Framework for
Conceptualizing the Use of Freedom of Information Laws». Administration & Society, 2015.
DOI:10.1177/0095399715590825
sChnaCkenBerg, Andrew. Measuring transparency: towards a greater understanding of systemic transparence
and accountability, 2009.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 156
sCrollini, Fabrizio. Evaluación de la Transparencia. Estado del arte de indicadores. Santiago de Xile:
Consejo para la Transparencia, 2012.
B. Avaluació de les lleis de transparència
agenCia de evaluaCión de las PolítiCas PúBliCas y de la Calidad de los serviCios. Metodología de
evaluación y seguimiento de la transparencia de la actividad pública. Madrid: Agencia de Evaluación de las
Políticas Públicas y de la Calidad de los Servicios, 2016.
Beltrán orenes, Pilar; Martínez Pastor, Esther. «Grado de cumplimiento de las Leyes de Transparencia,
acceso y buen gobierno y de Reutilización de los datos de contratación de la Administración Central
española». El profesional de la información, núm. 25 (4), 2016, p. 557-567.
Cerrillo i Martínez, Agustí.«Una visión de la evaluación ex post de las normas jurídicas: el ejemplo de
la Ley catalana 19/2014, de transparencia, acceso a la información y buen gobierno». A: PonCe solé, Juli;
Cerrillo i Martínez, Agustí (Eds.). Innovación en el ámbito del buen gobierno regulatorio: ciencias del
comportamiento, transparencia y prevención de la corrupción. Madrid: Instituto Nacional de Administración
Pública, 2017.
Colón de CarvaJal FiBla, Borja. «Informe de auditoría sobre cumplimiento de obligaciones establecidas
en la legislación sobre transparencia: caso de éxito de El Consultor-Diputación provincial de Castellón».
Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados: Revista Técnica Especializada en Administración Local
y Justicia Municipal, núm. 4, 2016, p. 446-453.
Puiggròs Mussons, Carla; viñas Ferrer, Alba; Pano Puey, Esther. «Reptes i dicultats dels ajuntaments
catalans en matèria de transparència. Balanç de la situació de partida». Revista Catalana de Dret Públic,
núm. 51, 2015, p. 54-73.
3.16 Transparència i grups d’interès
Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb
transparència per tal de garantir la integritat dels càrrecs i servidors públics i dels mateixos grups d’interès
i la igualtat en el seu accés a les institucions públiques i, també, facilitar l’impacte positiu en la presa de
decisions públiques.
aleManno, Alberto. Lobbying for Change: Find Your Voice to Create a Better Society. Londres: Icon Books, 2017.
araguàs galCerà, Irene. «La regulación de los lobbies: hacia la consecución de la transparencia y el control
de las actividades desarrolladas por grupos de interés». Revista Vasca de Administración Pública. Herri-
Arduralaritzako Euskal Aldizkaria, núm. 106, 2016, p. 249-253.
arMstrong, Eila. Integrity, Transparency and Accountability in Public Administration Recent Trends,
Regional and International Developments and Emerging Issues Economic&Social Affairs. Nova York:
United Nations, 2005.
Barlett Castelà, Enric; vèrnia trillo, Sílvia. «La regulació del Registre de grups d’interès a la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern». Revista Catalana
de Dret Públic, núm. 51, 2015, p. 191-208. DOI:10.2436/20.8030.01.61
Bertók, János. «Lobbying: What Framework for Enhancing Transparency?». Zeitschrift für Politikberatung,
núm. 2 (1), 2009, p. 124-132. DOI:10.1007/s12392-009-0076-8
BouWen, Pieter. «Corporate lobbying in the European Union: the logic of access». Journal of European
Public Policy, núm. 9 (3), 2002, p. 365-390.
greenWood, Justin; Dreger, Joanna. «The Transparency Register: A European vanguard of strong lobby
regulation?». Interest Groups & Advocacy, núm. 2 (2), 2013, p. 139-162. DOI:10.1057/iga.2013.3
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 157
holMan, Craig; luneBurg, William. «Lobbying and transparency: A comparative analysis of regulatory
reform». Interest Groups & Advocacy, núm. 1 (1), 2012, p. 75-104.
PonCe solé, Juli. Negociación de Normas y Lobbies. Por una mejor regulación que favorezca la transparencia,
evite la corrupción y reduzca la litigiosidad. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi, 2015.
transParenCy international. Lobbying in Europe. Hidden Inence, Privileged Access, 2015.
3.17 Transparència i la prevenció de la corrupció
La transparència pública és un dels principals mecanismes per prevenir els conictes d’interessos i lluitar
contra la corrupció. En els darrers anys, s’han publicat diversos treballs que analitzen la contribució de la
transparència per fer front a aquesta xacra de les societats actuals.
alli aranguren, Juan Cruz. «El control y la transparencia administrativa, medios contra la corrupción». A:
arenilla sáez, Manuel; Moreno Molina, Ángel Manuel; Bassols CoMa, Martín; entrena Cuesta, Rafael;
vilas nogueira, José (eds.). La administración pública entre dos siglos: Homenaje a Mariano Baena del
Alcázar. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 2011.
BaC, Mehmet. «Corruption, connections and transparency: Does a better screen imply a better scene?».
Public Choice, núm. 107, 2001, p. 87-96.
Cerrillo i Martínez, Agustí. «La difusión de información pública como instrumento para la prevención de
la corrupción: una aproximación desde la legislación autonómica». Revista Catalana de Dret Públic, núm.
52, 2016, p. 67-85. DOI:10.2436/20.8030.01.66
Cerrillo i Martínez, Agustí. «Public transparency as a tool to prevent corruption in public administration». A:
Cerrillo i Martínez, Agustí; PonCe solé, Juli (eds.). Preventing corruption and promoting good government
and public integrity. Brussel·les: Bruylant, 2017.
Cordis, Adriana S; Warren, Patrick L. «Sunshine as disinfectant: The effect of state Freedom of Information
Act laws on public corruption». Journal of Public Economics, núm. 115, 2014, p. 18-36.
Costa, Samia. «Do Freedom of Information Laws Decrease Corruption?». Journal of Law, Economics, and
Organization, núm. 29 (6), 2013, p. 1317-1343. DOI:10.1093/jleo/ews016
georgieva, Irena. Using Transparency Against Corruption in Public Procurement: A Comparative Analysis
of the Transparency Rules and their Failure to Combat Corruption. Cham: Springer International, 2017.
JiMénez asensio, Rafael. Cómo prevenir la corrupción. Integridad y Transparencia. Madrid: La Catarata,
2017.
lindstedt, Catharina; naurin, Daniel. «Transparency is not Enough: Making Transparency Effective
in Reducing Corruption». International Political Science Review, núm. 31 (3), 2010, p. 301-322.
DOI:10.1177/0192512110377602
Mungiu-PiPPidi, Alina. «FOIA as an Anti-Corruption Tool». European Research Centre for Anti-Corruption
and State-Building working paper, núm. 34, 2013.
Peisakhin, Leonid. «Transparency and corruption: Evidence from India». Journal of Law and Economics,
núm. 55 (1), 2012, p. 129-149.
Peisakhin, Leonid; Pinto, Paul. «Is transparency an effective anti-corruption strategy? Evidence from a
eld experiment in India». Regulation & Governance, núm. 4 (3), 2010, p. 261-280. DOI:10.1111/j.1748-
5991.2010.01081.x
Pereyra, Sebastián. Política y transparencia. La corrupción como problema político. Buenos Aires: Siglo
XXI, 2013.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 158
sCiullo, Girolamo. «L’Alto Commissario per la prevenzione e il contrasto della corruzione e delle altre forme
d’illecito nella pubblica amministrazione e il Servizio anticorruzione e trasparenza (SAeT)». A: vandelli,
Luciano (ed.). Etica pubblica e buona amministrazione. Quale ruolo per i controlli? Milà: FrancoAngeli, 2009.
strand, Cecilia (ed.). Increasing transparency and ghting corruption through ICT. Empowering people and
communities. Stockholm: Spider, 2010.
sturges, Paul. «Corruption, transparency and a role for ICT?». International Journal of Information Ethics,
núm. 2 (11), 2004.
transParenCy international. Can big data solve the world’s problems, including corruption?, 2014.
vera Martínez, Martín. «El acceso a la información pública y su impacto en la corrupción. El caso de
México». Gestión y Análisis de Políticas Públicas, núm. 13, 2015.
vieira, James Batista. «The Impact of Public Transparency in Fighting Corruption». eJournal of eDemocray
and Open Government, núm. 5 (1), 2013.
3.18 Ètica pública i transparència
La transparència és un dels valors essencials de l’ètica pública contemporània. En els darrers anys, diversos
estudis analitzen com es concreta el compromís dels càrrecs i treballadors públics per afavorir la transparència
a les administracions públiques.
arenilla sáez, Manuel; redondo leBrero, Juan Carlos. «Ética, transparencia y participación». A: arenilla
sáez, Manuel (ed.). Crisis y reforma de la Administración Pública. Oleiros (La Corunya): Netbiblo, 2011.
naessens, Hilda. «La ética pública y su proyección en el valor de la transparencia». A: Peña, Lorenzo; ausín
díez, Txetxu; diego Bautista, Oscar (eds.). Ética y servicio público. Madrid: Plaza y Valdés España, 2010.
Pintos santiago, Jaime. «Ética de la función pública y transparencia». Aletheia. Cuadernos Críticos del
Derecho, núm. 2, 2015.
Prieto roMero, Cayetano. «Medidas de transparencia y ética pública: los códigos éticos, de conducta o de
buen gobierno». Anuario del Gobierno Local 2011, 2012.
3.19 Bon govern
Tot i que l’anàlisi del bon govern no ha generat ns ara la mateixa atenció que l’estudi de la transparència,
són diversos els estudis que en aquesta dimensió especíca i arran de l’aprovació de la legislació sobre
transparència i bon govern, han analitzat les obligacions i els principis que han de guiar l’actuació dels
càrrecs públics.
Bassols CoMa, Martín. «Buen gobierno, ética pública y altos cargos». Revista Española de Derecho
Administrativo, núm. 172, 2015, p. 27-60.
Bustos gisBert, Rafael. «Las reglas de conducta de los políticos: evolución en el Reino Unido». Revista
Vasca de Administración Pública. Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria, núm. 104 (II), 2016, p. 267-292.
CaMPos aCuña, María Concepción. «Códigos éticos y buen gobierno local en la Ley de Transparencia».
Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, núm. 9, 2015, p. 72-87.
CaMPos aCuña, María Concepción. «Gestión pública local. Código de buen gobierno. La dimensión ética
en la gestión pública local: el código de buen gobierno local de la FEMP». La Administración Práctica:
Enciclopedia de Administración Municipal, núm. 12, 2015, p. 87-102.
Castillo BlanCo, Federico A. «Garantías del derecho ciudadano al buen gobierno y a la buena administración».
Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 172, 2015, p. 123-162.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 159
desCalzo gonzález, Antonio. «El buen gobierno de los altos cargos». Revista General de Derecho
Administrativo, núm. 44, 2017.
diego Bautista, Oscar. «Fundamentos éticos para un buen gobierno». Revista de las Cortes Generales, núm.
66, 2005, p. 191-222.
Fernández Farreres, Germán. «Los códigos de buen gobierno de las administraciones públicas».
Administración & Cidadanía: Revista da Escola Galega de Administración Pública, núm. 2 (2), 2007, p.
171-191.
JiMénez asensio, Rafael. «Ética pública, política y alta administración. Los códigos éticos como vía para
reforzar el buen gobierno, la calidad democrática y la conanza de la ciudadanía en sus instituciones».
Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, núm. 5, 2013, p. 46-67.
Merino estrada, Valentín. «Buen Gobierno Local». Revista de Estudios Locales. Cunal, núm. 167, 2014,
p. 12-29.
ordóñez solís, David. «Ética y buen gobierno en las administraciones españolas». Actualidad Administrativa,
núm. 11, 2016.
PonCe solé, Juli. «Nudging, simplicación procedimental y buen gobierno regulatorio: el Derecho
administrativo del siglo XXI y sus relaciones con las ciencias sociales». A: Míguez MaCho, Luis; alMeida
Cerreda, Marcos; santiago iglesias, Diana (eds.). La simplicación de los procedimientos administrativos.
Actas del IX Congreso de la Asociación Española de Profesores de Derecho Administrativo. Santiago de
Compostel·la: Escola Galega de Administración Pública, 2014.
rodríguez-arana, Jaime. El buen gobierno y la buena administración de instituciones públicas. Cizur
Menor: Thomson-Aranzadi, 2006.
rosanvallon, Pierre. Le bon gouvernement. París: Seuil, 2015.
villoria Mendieta, Manuel. «¿Más libertad o más felicidad? El buen gobierno del siglo XXI». Reforma y
Democracia, núm. 51 (12-34), 2011.
villoria Mendieta, Manuel. «Instituciones, buena gobernanza y buen gobierno: claricando conceptos».
Revista Democracia y Gobierno Local, núm. 20, 2013.
villoria Mendieta, Manuel (ed.). Buen gobierno, transparencia e integridad institucional en el gobierno
local. Madrid: Tecnos, 2016.
villoria Mendieta, Manuel; Izquierdo Sánchez, Agustín. Ética pública y buen gobierno. Regenerando la
democracia y luchando contra la corrupción desde el servicio público. Madrid: Editorial Tecnos, 2016.
4 Recursos de la xarxa
En aquest apartat identiquem una selecció de pàgines web que cal tenir en compte partint de l’àmbit català
i espanyol i dels països del nostre entorn, amb una sèrie d’indicacions que pretenen remarcar alguns aspectes
destacables des del punt de vista d’assenyalar fonts rellevants de documentació i d’informació addicional.
4.1 Pàgines web d’organismes públics relacionats amb la transparència de diversos països o
regions
Espanya:
• Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG): a més de la publicació de les resolucions
relatives a l’accés a la informació en relació amb l’Administració estatal i administracions
autonòmiques i locals, cal destacar especialment tres apartats d’aquesta web:
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 160
- Criteris interpretatius, informes, recomanacions i documentació: entre els criteris apareixen diversitat
de temes relatius a les causes d’inadmissió o a l’aplicació dels límits al dret d’accés; i també qüestions
com l’aplicació de les regulacions especials del dret d’informació, les relacions amb les obligacions
de publicitat activa, l’accés a la informació relativa a les agendes dels responsables públics, o la
reclamació davant el CTBG en cas de silenci administratiu, entre d’altres. S’ha de remarcar que entre
aquests criteris se’n troben alguns adoptats conjuntament amb l’Agència Espanyola de Protecció
de Dades, d’acord amb el que estableix la disposició addicional 5ª de la Llei 19/2013, en temes
en què s’han de ponderar els interessos públics d’accés i les garanties de protecció de dades. Els
informes, sobre qüestions molt diverses, són del mateix CTBG i també de l’Advocacia de l’Estat.
Les recomanacions es refereixen a la rellevant qüestió de les agendes dels responsables públics.
En l’apartat de documentació es poden trobar documents de metodologia d’avaluació i seguiment
de la transparència, guies amb les preguntes sobre transparència derivades dels dos primers anys
d’aplicació de la Llei 19/2013, secció de revistes, de llibres del CTBG, estudis encarregats, i
normativa i enllaços d’interès amb documentació relacionada.
- Recursos contra resoluciones del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno: aquí es recullen els
recursos plantejats i resolts davant els tribunals de justícia contra resolucions del Consell, apartat
en el qual s’inclou la jurisprudència relativa a aquests recursos. És rellevant tenir en compte aquest
apartat per tal de veure la culminació judicial d’assumptes en què intervé aquest òrgan i que sovint
plantegen la peculiaritat d’arribar com a conseqüència d’un recurs interposat per l’Administració a
la qual es demana la informació en qüestió.
- Enlaces transparencia en España: apartat que dona accés a un complet i divers panorama de portals
de transparència institucionals —autonòmics i locals, i també, per exemple, d’universitats públiques
i altres institucions. Recull també informació de normativa vigent sobre el tema per comunitats
autònomes. A partir d’aquest enllaç es pot accedir a les diferents pàgines web dels òrgans autonòmics
de transparència, que permeten accedir a les seves resolucions. En el cas de Navarra, es pot afegir
la pàgina web del Tribunal Administratiu de Navarra, que té un buscador per matèries que permet
accedir a temes de drets dels ciutadans d’accés a informació i altres de procediment administratiu.
Catalunya:
• Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP): conté, no només la totalitat
de les seves resolucions, sinó també un apartat d’incorporació successiva de les resolucions més
destacades. Així mateix, cal destacar que l’apartat Resolucions i dictàmens, a més de l’anteriorment
indicat, conté dictàmens, criteris generals i informes i, també, els supòsits de procediments de
mediació i resolucions incomplertes i recursos contenciosos administratius presentats en casos resolts
per la GAIP. Els dictàmens són sobre consultes generals en relació amb temes molt diversos i que
en alguns casos han generat posicions particulars de la Comissió catalana —accés a dades personals
especialment protegides de persones mortes, accés d’electes locals a expedients, accés a informació
de persones interessades en procediments oberts, accés a determinats expedients sancionadors i, en
particular, en relació amb la normativa mediambiental, la posició que ocupen els prestadors privats
de serveis públics en el procediment d’accés, determinats aspectes de les obligacions de publicitat
activa, accés a informació que es troba als arxius municipals, accessibilitat a projectes tècnics i a
altres documents inclosos als expedients de llicències i control d’activitats i de contractació, entre
altres temes. El criteri general publicat fa referència a la qüestió de la reclamació a la GAIP en cas
de silenci administratiu. Els informes es refereixen a projectes d’ordres sobre taules d’avaluació i
accés documental. Finalment, l’apartat Òrgans similars conté enllaços a organismes de transparència
espanyols i estrangers.
• Ocina Antifrau de Catalunya: cal destacar especialment tres apartats:
- Corrupció: marc normatiu que inclou normativa i convenis internacionals; estudis —en què
destaquen, per exemple, els dedicats a l’accés a la informació pública— i informes.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 161
- Prevenció: inclou un apartat d’accés a la informació i transparència, que inclou normativa, també
de dret comparat, i jurisprudència europea i internacional (entre la qual destaca, per exemple, la
referència a un cas important resolt pel Tribunal Interamericà de Drets Humans, Claude Reyes y
otros vs. Chile, de 19 de setembre de 2006), articles d’opinió i una selecció d’estudis d’institucions
nacionals i internacionals, entre altres elements.
- Investigació: entre altres elements, s’hi troba el recull de les recomanacions de l’Ocina als
organismes públics.
França:
• Haute Autorité pour la Transparence de la Vie Publique (HATVP): se’n pot destacar l’apartat de
publicacions: aquest apartat conté informes anuals i també publicacions sobre diversos temes, com
ara: open data i integritat pública o propostes de recuperació de la conança pública.
• Commission d’Accès aux Documents Administratifs (CADA): aquesta pàgina ofereix informació
sistemàtica i amb remissió a decisions de la CADA sobre els dos àmbits del dret d’accés als documents
administratius i de la reutilització de les informacions públiques. També és interessant destacar
d’aquesta pàgina web un apartat amb txes temàtiques, les quals, endreçades per àmbits sectorials
(urbanisme, contractació, medi ambient, etc.), es presenten amb ànim d’informació sintètica i
pràctica sobre els documents a què es demana accés, amb enllaços a decisions que en aquests àmbits
ha anat adoptant la CADA. També és destacable un apartat de nocions essencials, on es presenten
explicacions bàsiques de l’aplicació del dret d’accés i de reutilització, amb la il·lustració d’exemples
extrets dels casos que arriben a la CADA.
També cal tenir en compte la base de dictàmens i de recomanacions, que inclou reculls dels més destacats, i
l’apartat de publicacions, que inclou, entre altres elements, informes d’activitat i guies.
Gran Bretanya:
• Information Commissioner’s Ofce (ICO): amb relació a l’accés a documentació, es poden destacar
aquests apartats: treballs de recerca i informes; informació sobre les decisions de l’ICO; i la relació
de guies sobre els diversos aspectes de l’actuació de l’ICO.
• Ofce of Public Sector Information, The National Archives: especialment sobre la reutilització de la
informació pública, és destacable la documentació accessible en aquesta pàgina web, en particular,
en els apartats Re-use resources i PSI reports and publications.
Estats Units d’Amèrica:
• Ofce of Government Information Services (OGIS): es pot destacar un apartat amb enllaços diversos
a fonts d’informació, governamentals i no governamentals, i també cal indicar la informació
relacionada amb els informes anuals.
• The United States Department of Justice: convé destacar d’aquest lloc web una guia molt completa
que desenvolupa la Freedom of Information Act, amb jurisprudència inclosa.
Itàlia:
• Commissione per l’Accesso ai Documenti Amministrativi (CADA): en aquesta pàgina web hi ha
l’apartat Documentazione in materia di accesso, en el qual es troben diverses referències relatives
a normativa i jurisprudència, i destaquem especialment una selecció de decisions i opinions de la
CADA, així com un arxiu de publicacions de continguts i enfocaments molt diversos. També és
possible trobar àmplies memòries anuals de l’activitat de la CADA.
• Autorità Nazionale Anticorruzione: en el seu apartat de transparència es poden trobar diversos
documents de guies, d’interpretació i d’aplicació de certes obligacions de publicació i comunicats.
D’altra banda, en l’apartat de publicacions es poden trobar informes i estudis tant sobre lluita contra
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 162
la corrupció i transparència com sobre contractació pública. També hi ha un apartat especíc amb
diversitat de documents sobre la normativa de contractes públics, també amb indicacions, guies,
opinions, etc.
Canadà:
• Commissariat à l’Information du Canada / Ofce of the Information Commissioner: cal destacar
l’apartat relatiu a informes (anuals, especials al Parlament, estadístics, etc.) i publicacions. És
remarcable la secció Coin Juridique/Legal Corner, centrada en la Llei d’accés a la informació i en
els casos judicials. I també cal posar en valor la varietat i diversitat (federal, territorial, internacional,
no governamental...) de referències presents al seu apartat d’enllaços.
Québec (Canadà):
• Commission d’Accès à l’Information du Québec (CAIQ): d’aquesta pàgina web destaquem
especialment l’apartat relatiu a publicacions i documentació. S’hi troben guies, txes d’informació,
informes molt diversos, documents de reexió i d’anàlisi, comunicats i altres documents, sobre
accés a la informació i sobre protecció de dades.
Suècia:
• Riksdagens Ombudsmän (Ombudsman de Suècia): dona accés en anglès a informes anuals, resums
de decisions i informació normativa que resulta d’interès pel que fa a la regulació o aplicació de
l’accés als documents públics.
4.2 Pàgines web d’institucions europees
• Comissió Europea: en destaquem especialment els informes anuals de la Comissió sobre l’aplicació
del Reglament 1049/2001.
• Consell d’Europa: destaquem els estàndards en l’accés a la informació. També, en el marc del
Consell d’Europa, destaquem la pàgina de GRECO, Group of States against Corruption / Groupe
d’États contre la Corruption, que permet molt en particular accedir a les seves avaluacions.
4.3 Pàgines web d’organitzacions internacionals
• Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmic (OCDE): destaquem l’apartat relatiu
a la corrupció i, en particular, a l’aspecte de lluita contra la corrupció en el sector públic. Conté
línies directrius i recomanacions, i informes per països i publicacions. També en l’àmbit de l’OCDE,
subratllem el panorama de les administracions públiques, que presenta dades comparables, inclosa
la qüestió del govern obert.
• Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO): és
destacable l’apartat Comunicación e información, que dona accés a temes de llibertat d’expressió i
de lliure accés a la informació cientíca, entre altres qüestions.
4.4 Pàgines web d’associacions o organitzacions no governamentals
• Access Info Europe: especialment destacable l’apartat Toolkits y recursos, amb una diversitat de
referències de tractats, declaracions i publicacions.
• Transparency International España: podem destacar, en aquest cas, més des de la perspectiva de
la lluita contra la corrupció, els apartats relatius a estudis i informes, molt variats, i a la Revista
Internacional de Transparencia e Integridad.
• Fundación Ciudadana Civio: s’hi troben investigacions i articles sobre diversos temes interessants
des de la perspectiva de la transparència i el bon govern. Conictes d’interès i lobbies, contractació
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 163
pública, polítiques públiques, justícia, transparència i accés a la informació i medi ambient troben un
tractament sistematitzat als seus diversos apartats. També s’hi troben projectes en temes com l’accés
a la salut, obra pública o incendis forestals, entre d’altres.
• Coalición ProAcceso: en la secció Ley de transparencia es troben una diversitat de documents sobre
la Llei 19/2013 des de diversos punts de vista.
• OpenKratio: en els seus apartats Entérate de todo i Involúcrate es poden trobar informacions i
documents sobre diverses iniciatives (per exemple, Open Government).
• Acreditra: en el seu apartat sobre publicacions, es troben els diversos números de la Revista Española
de la Transparencia, editada per aquesta associació; el Baròmetre de la Transparència d’Espanya,
estudi propi de l’associació, i també s’hi troba una compilació de normes estatals i autonòmiques:
• Fundación Compromiso y Transparencia: se’n pot destacar especialment l’apartat Conocimientos i,
en particular, els seus informes, referits a molt variats àmbits institucionals (universitats, fundacions,
partits polítics, empreses cotitzades, etc.):
• Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya: en el seu apartat Activitats es poden
trobar documents relatius a jornades d’estudi i de debat i en relació al Congrés d’Arxivística de
Catalunya. També cal destacar l’accés a documents diversos en els apartats Recerca i Recursos.
5 Jurisprudència
5.1 Jurisprudència relativa a assumptes resolts pel Consell de Transparència i Bon Govern
Com ja hem comentat en l’apartat relatiu als recursos de la xarxa, la pàgina web del CTBG conté una secció
amb tota la documentació relativa als pronunciaments judicials als quals dona lloc l’activitat resolutòria
d’aquesta institució. Ara destaquem alguns d’aquests pronunciaments que considerem especialment
signicatius:
• Audiència Nacional, Sentència 29/2017, de 24 de gener, recurs 63/2016, ponent López Candela. En
un supòsit de petició d’informació sobre costos per canals de RTVE, es tracta la causa d’inadmissió
de necessitat d’acció prèvia de reelaboració.
• Audiència Nacional, Sentència 46/2017, de 6 de febrer, recurs 71/2016, ponent López-Muñiz Goñi.
En un assumpte relatiu a la petició d’informació relativa a certes declaracions tributàries, examina la
important qüestió dels termes de la relació entre la legislació general de transparència i la legislació
especíca (en aquest cas, tributària), tenint en compte, en particular, la disposició addicional primera
• Audiència Nacional, Sentència 162/2017, de 24 d’abril, recurs 10/2017, ponent López-Muñiz
Goñi. En un assumpte relatiu a processos selectius en el cos de la Guàrdia Civil, es distingeixen
informacions auxiliars o de suport del que són autèntics elements documentals principals que
contenen els fonaments de les valoracions realitzades.
• Tribunal Suprem, Sentència 1547/2017, de 16 d’octubre, recurs 75/2017, ponent Calvo Rojas.
Recurs de cassació presentat per la corporació RTVE. Informació sobre despeses derivades de la
participació d’Espanya en un concurs d’Eurovisió. S’analitzen aspectes relatius a l’acció prèvia de
reelaboració de la informació i al límit a l’accés per afectació d’interessos econòmics i comercials.
• Jutjat Central Contenciós Administratiu número 5, Sentència 41/2017, de 6 d’abril, procediment
3/16, sobre documents referits a l’Aliança per al Govern Obert. Determinació de l’abast de la causa
d’inadmissió que consisteix en el caràcter auxiliar o de suport de la informació. Aquesta Sentència
ha estat conrmada per l’Audiència Nacional, en la seva Sentència de 25 de juliol de 2017 (recurs
46/2017, ponent López Candela), que ha recordat jurisprudència del TEDH sobre el caràcter restrictiu
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 164
de les limitacions a la informació i ha indicat que allò instrumental o accessori no depèn del seu
caràcter formal, sinó del seu veritable contingut material. Proporcionem els enllaços a ambdues
sentències.
• Audiència Nacional, Sentència 180/2017, de 3 de maig, recurs 16/2017, ponent López Candela.
Assumpte relatiu a la sol·licitud de la publicació en el portal de transparència del grup TRAGSA del
detall de les comandes de gestió realitzades per les diferents comunitats autònomes de les quals és
mitjà propi.
• Audiència Nacional, Sentència de 19 de juny de 2017, recurs 38/2017, ponent Mangas González. Es
tracta d’un cas de sol·licitud d’informació sobre la identitat dels experts d’avaluació de l’ANECA
que intervenen en els processos en què ha participat el sol·licitant, i en el qual es valoren els temes
de les dades personals, així com les particulars característiques i requisits d’aquests procediments
de presa de decisions. Aquesta Sentència conté també una referència al precedent de la Sentència de
la mateixa Audiència Nacional, de 30 de juny de 2011 (recurs 343/2010), en un recurs contra una
resolució de l’Agència de Protecció de Dades.
• Audiència Nacional, Sentència de 17 de juliol de 2017, recurs 40/2017, ponent Mangas González.
En un cas de petició d’informació sobre operacions de compra de RTVE, es tracta la qüestió proce-
dimental del tràmit d’audiència que preveu l’article 24.3 de la Llei estatal 19/2013 de les persones
que puguin resultar afectades en els casos de fonamentació de denegació de l’accés en la protecció
de drets o interessos de tercers.
• Audiència Nacional, Sentència de 23 d’octubre de 2017, recurs 54/2017, ponent López-Muñiz Goñi.
Resol en apel·lació el cas relatiu a la informació demanada al Ministeri de Defensa sobre la llista
d’acompanyants d’autoritats en viatges ocials i delimita el moment a partir del qual és obligatori
atorgar aquesta informació.
5.2 Altres sentències de tribunals espanyols
• Tribunal Suprem, Sentència de 17 de febrer de 2004, recurs 3457/2000, ponent Fernández Valverde.
Accés a la informació sobre medi ambient i causa de denegació del caràcter inacabat dels documents
o del caràcter intern de les comunicacions o deliberacions. Consideració, en aquest context, de les
actuacions d’inspecció del Consell de Seguretat Nuclear.
• Tribunal Suprem, Sentència de 16 de desembre de 2011, recurs 4607/2009, ponent Perelló Domè-
nech. Es tracta el concepte d’interessat de l’article 37 de la Llei 30/1992 (LRJPAC) en aquell mo-
ment aplicable en el context de l’accés a registres i arxius administratius, en un assumpte relatiu a
concessió d’ajuts a entitats sense ns de lucre.
• Tribunal Suprem, Sentència d’11 de juliol de 2014, recurs 1296/2012, ponent Calvo Rojas. Es tracta
d’un cas (expedient obert contra Espanya en relació amb un projecte de duplicació d’una carretera)
que s’emmarca en l’accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Co-
missió, aspecte regulat al Reglament CE 1049/2001: remissió de la sol·licitud o plantejament de la
consulta a la institució comunitària i excepcions a aquesta regla.
5.3 Jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en aplicació de l’article 10 del Conveni
Europeu de Drets Humans
Des de la perspectiva de la jurisprudència del TEDH, l’aportació més destacada té a veure amb la perspectiva
de l’article 10 CEDH. Destaquem una selecció de sentències que també tenen la característica de referir-se a
precedents útils, raó per la qual també hem prioritzat la referència a casos més recents.
• Sentència de 14 d’abril de 2009, cas Társaság a Szabadságjogokért c. Hongria, recurs 37374/05. Es
tracta d’una petició d’accés als detalls d’un recurs davant el Tribunal Constitucional sobre legislació
penal en matèria de drogues. La sentència, especialment en els paràgrafs 26 i 27, es refereix als
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 165
precedents jurisprudencials del TEDH, particularment en relació amb la llibertat de premsa i el rol
dels mitjans de comunicació. En el paràgraf 35 els precedents que s’exposen tenen a veure amb
l’evolució de la jurisprudència del TEDH pel que fa als termes del reconeixement d’un dret d’accés
en el context del CEDH.
• Sentència de 3 d’abril de 2012, Gillberg c. Suècia (recurs 41723/06) (Gran Sala). Es tracta d’un cas
amb múltiples punts d’interès, de condemna penal d’un professor de la Universitat de Göteborg per
haver refusat obrir l’accés als seus treballs de recerca en matèria de psiquiatria infantil, en què el
TEDH descarta la violació (en un vessant “negatiu”) de l’article 10 CEDH, partint del caràcter públic
i accessible en certes condicions dels documents en qüestió —propietat de la Universitat— d’acord
amb la normativa sueca i les resolucions jurisdiccionals produïdes en el cas, sense que els arguments
vinculats a la condencialitat dels participants als estudis i a l’ètica de la recerca fossin sucients,
i sense que tampoc s’estimés un paral·lelisme amb la protecció de les fonts dels periodistes o del
secret professional dels advocats, amb indicació de precedents jurisprudencials al respecte.
• Sentència de 25 de juny de 2013, cas Youth Initiative for Human Rights c. Sèrbia, recurs 48135/06.
Es tracta d’un cas de petició per part d’una organització no governamental de certa informació sobre
vigilància electrònica, malgrat una resolució favorable de l’òrgan serbi encarregat d’assegurar el
compliment de la Llei de la llibertat d’informació.
• Sentència de 28 de novembre de 2013, Österreichische Vereinigung zur Erhaltung, Stärkung und
Schaffung eines wirtschaftlich gesunden land- und forstwirt schaftlichen Grundbesitzes c. Àustria,
recurs 39534/07. Es tracta d’un cas de denegació per part d’una autoritat regional de la petició d’una
associació d’accedir a documents sobre transaccions relatives a terrenys agrícoles i forestals. Es des-
taca la manca de publicació per part de l’autoritat de les seves decisions i el caràcter total del refús.
• Sentència de 24 de juny de 2014, Rosiianu c. Romania, recurs 27329/06. Incompliment de sen-
tències que obligaven les autoritats romaneses a comunicar informacions públiques d’importància
general a un periodista. S’hi revisen també els motius al·legats de la complexitat de les informacions
i de la càrrega de treball.
5.4 Jurisprudència dels tribunals de la Unió Europea
La jurisprudència dels tribunals de la Unió Europea és molt abundant. Pretenem aquí només proporcionar
unes referències il·lustratives d’una sèrie de qüestions rellevants i que també presenten la utilitat de contenir
referències a precedents, raó per la qual també hem prioritzat les referències a casos més recents.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència d’1 de juliol de 2008, C-39/05 P i C-52/05 P.
(Gran Sala). Accés a un dictamen jurídic sobre una proposta legislativa en matèria d’asil. Protecció
de l’assessorament jurídic, de la independència del servei jurídic, del caràcter sincer i objectiu dels
dictàmens i ponderació d’interessos.
• Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea, Sentència de 10 de setembre de 2008, T-42/05.
Cas relatiu a refús parcial d’accés a certs documents sobre treballs preparatoris de la legislació rela-
tiva als organismes genèticament modicats. Es tracten les excepcions relatives a la protecció dels
interessos comercials, a la protecció de les relacions internacionals i a la protecció del procés de
presa de decisions.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència de 21 de juliol de 2011, C-506/08 P. Es tracta
d’un cas de documents de la Comissió elaborats en el marc d’un procediment que va donar lloc a
una decisió de declaració d’incompatibilitat d’una operació de concentració. Es tracten, amb matisos
molt rellevants —en particular, en relació amb les diferències entre processos de decisió nalitzats i
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 166
en curs—, les excepcions relatives a la protecció dels procediments judicials i l’assessorament jurí-
dic i del procés de presa de decisions.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència de 14 de febrer de 2012, C-204/09 (Gran Sala).
Cas relacionat amb el Conveni d’Aarhus, Directiva 2003/4/CE, relativa a l’accés a la informació
en matèria mediambiental. Aborda la qüestió de les entitats o institucions que actuen en condició
d’òrgan legislatiu i la condencialitat dels procediments de les autoritats públiques i el requisit que
estigui prevista per la llei.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sentències de 28 de juny de 2012, C-404/10 P i C-477/10
P. Es tractava d’uns casos d’accés a documents sobre un procediment de control d’una operació
de concentració entre empreses. Es tracten excepcions relatives a la protecció dels objectius de les
activitats d’investigació, dels interessos comercials, de l’assessorament jurídic i del procés de presa
de decisions de les institucions. S’hi aborda també l’obligació d’efectuar un examen concret del
contingut dels documents sol·licitats.
• Tribunal General de la Unió Europea, Sentència de 29 de novembre de 2012, T-590/10. Supòsit
relatiu a l’accés a documents sobre deute i dècit públics d’un estat membre, en el qual s’aborda
l’excepció relativa a la política econòmica de la Unió o d’un estat membre, aspecte vinculat a la
vulnerabilitat dels mercats nancers.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència de 15 de gener de 2013, C-416/10 (Gran Sala).
Cas relatiu a l’accés del públic a una decisió d’urbanisme relativa a la construcció d’una instal·lació
amb repercussions signicatives sobre el medi ambient. Conveni d’Aarhus. S’analitza la qüestió de
la protecció del secret comercial. També la disponibilitat de la informació en primera instància del
procediment administratiu i els termes de la seva regularització en via d’alçada.
• Tribunal General de la Unión Europea, Sentència de 12 de setembre de 2013, T-331/11. Petició
d’accés a un document que conté un projecte de decisió del Consell d’autorització de negociació a
la Comissió de l’acord d’adhesió de la Unió Europea al Conveni Europeu de Drets Humans, amb
directrius de negociació. Protecció de l’interès públic de les relacions internacionals i accés parcial,
principi de proporcionalitat.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència de 17 d’octubre de 2013, C-280/11 P. Sol·licitud
d’accés a una nota relativa a les propostes de revisió del Reglament d’accés del públic a documents
de les institucions europees. Aborda qüestions relacionades amb el dret a conèixer els fonaments de
l’activitat legislativa, la protecció del procés de presa de decisions, les alteracions de les opinions
amb l’avanç del procés, les fases preliminars i el caràcter sensible del document.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència de 14 de novembre de 2013, C-514/11 P i
C-605/11 P. Cas relatiu a informació mediambiental, documents corresponents a un procediment
per incompliment en la fase administrativa prèvia. Es tracta l’excepció relativa a la protecció de
l’objectiu de les activitats d’inspecció, investigació i auditoria, així com l’obligació d’examen
concret i individual del contingut dels documents.
• Tribunal General de la Unió Europea, Sentència de 21 de maig de 2014, T-447/11. Sentència relativa
a documents d’una investigació de l’OLAF sobre la realització d’un projecte de modernització a
Síria. Denegació d’accés en relació amb la causa relativa a la protecció de l’objectiu de les activitats
d’inspecció, investigació i auditoria.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sentència de 3 de juliol de 2014, C-350/12 P. Accés a
documents demanat per un membre del Parlament Europeu en relació amb un informe del
Servei Jurídic del Consell sobre l’obertura de negociacions per concloure un acord internacional.
Interpretació i aplicació estricta de les excepcions d’accés als documents. S’hi exposa que cal
explicar de quina manera l’accés pot perjudicar concretament i efectivament un interès protegit,
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 167
risc que ha de ser previsible i no purament hipotètic. Protecció relativa a relacions internacionals i
assessorament jurídic.
• Tribunal General de la Unió Europea, Sentència de 9 de setembre de 2014, T-516/11. Accés a
documents proporcionats per un tercer relatius a un estudi sobre costos i benecis per als comerciants
d’acceptar diferents mitjans de pagament. S’hi tracten les excepcions relatives a la protecció del
procés de presa de decisions i a la protecció dels interessos comercials d’un tercer, així com certs
arguments al·legats de presumpció d’excepció a l’accés atès l’àmbit al qual pertanyen.
• Tribunal General de la Unió Europea, Sentència de 13 de novembre de 2015, T-424/14 i T-425/14.
Cas relatiu a la sol·licitud d’accés a informacions sobre avaluacions d’impacte relacionades amb
la política mediambiental de la Unió, avaluacions destinades a orientar la Comissió en l’elaboració
de les seves propostes d’actes legislatius. S’aborda la perspectiva de l’accés prematur a aquests
documents i la seva incidència en el procés de presa de decisions. Es tracten també els termes en què
pot existir en aquests casos una presumpció general de denegació d’accés.
• Tribunal General de la Unió Europea, Sentència de 28 de gener de 2016, T-537/12. Es planteja,
en un procediment de licitació de contracte de serveis, per part d’un licitador no escollit, l’accés a
determinats documents relatius a altres licitadors. Es plantegen qüestions relatives a les excepcions
de protecció dels interessos comercials, de dades personals i del procés de presa de decisions.
• Tribunal General de la Unió Europea, Sentència de 26 d’abril de 2016, T-221/08. Un cas relatiu a
l’accés a documents sobre expedient d’investigació de l’OLAF. S’examinen aspectes vinculats a les
excepcions de protecció de la intimitat i la integritat de la persona, dels interessos comercials d’un
tercer i del procés de presa de decisions.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sentències de 23 de novembre de 2016, C-673/13 i C-442/14.
Accés a informacions en matèria mediambiental. Concepte d’«informació sobre emissions en el
medi ambient» i secret comercial i industrial.
5.5 Sentències de tribunals d’altres països que plantegen diversos aspectes o enfocaments
complementaris
Indiquem aquí a títol il·lustratiu i complementari algunes resolucions jurisdiccionals d’altres països que
poden ser útils per tal d’ampliar enfocaments i perspectives. Cal recordar que l’accés als diversos llocs web
indicats en l’apartat de recursos de la xarxa també són fonts d’accés a la jurisprudència dels diversos països.
• The Supreme Court (Regne Unit), Judgement given on 26/03/2014. Kennedy (appellant) v. The
Charity Commission (respondent) [2014] UKSC 20 on appeal from [2011] EWCA Civ 367; [2012]
EWCA Civ 317. En una acció d’un periodista de The Times a l’empara de la Freedom of Information
Act 2000, la sentència, amb vots particulars, analitza el seu règim i els casos aplicables d’exempció
d’accés a la informació, així com la relació amb l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans.
• Cour Suprême du Canada / Supreme Court of Canada (Canadà), Judgment given on 09/05/2014,
2014 CSC 36, No 34828. Aquesta sentència, que conté nombroses referències jurisprudencials,
legals, documentals i doctrinals, tracta l’excepció a l’accés dels documents consistent en el caràcter
de consells i recomanacions dels documents sol·licitats, i en determina l’abast. Les qüestions clau
abordades són la distinció entre consell i recomanació, la naturalesa del procés deliberatiu, l’equilibri
entre una funció pública ecaç i neutra, apta per a donar consells de manera completa, oberta i franca
i un veritable dret d’accés a la informació.
• Conseil Constitutionnel (França), Décision nº 2013-675 DC i Décision nº 2013-676 DC, du 9 octobre
2013, sobre la llei orgànica i la llei ordinària relatives a la transparència de la vida pública —que
també contenen obligacions de declaracions de patrimoni i d’interessos de certs càrrecs públics—
sobre els quals el Conseil efectua una diversitat de pronunciaments.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 168
• Conseil Constitutionnel (França), Décision nº 2016-741 DC, de 8 de décembre 2016, sobre la Llei
francesa relativa a la transparència, a la lluita contra la corrupció i a la modernització de la vida
econòmica. Es tracta d’una llei de continguts molt diversos, com es reecteix en el seu títol, i la
sentència declara alguns aspectes inconstitucionals i formula alguna reserva d’interpretació.
• Conseil Constitutionnel (França): Décision nº 2017-753 DC i Décision nº 2017-752 DC, du 8
septembre 2017, sobre la llei orgànica i la llei ordinària per la conança en la vida política, lleis que
preveuen diverses sèries de mesures per tal de reforçar la transparència de la vida política, l’exigència
de probitat i d’exemplaritat dels elegits i la conança dels electors en els seus representants, i sobre
les quals el Conseil també efectua una diversitat de pronunciaments.
• Conseil Constitutionnel (França), Décision nº 2017-655 QPC, du 15 septembre 2017, relativa a
l’accés als arxius públics del president de la República, del primer ministre i d’altres membres del
Govern. La sentència aporta l’anàlisi de l’article 15 de la Declaració de Drets de 1789 en relació amb
el dret d’accés als documents d’arxius públics.
• Conseil d’État (França), Ordonnance du 12 février 2014 (nº 374808). Rebutja la suspensió del
Decret de 23/12/2013 aprovat per a l’aplicació de les lleis d’11 d’octubre de 2013 relatives a la
transparència de la vida pública, en relació amb les obligacions de declaracions patrimonials i
d’interessos adreçades a la Haute Autorité pour la Transparence de la Vie Publique.
• Tribunal Constitucional (Xile), Sentència de 29 de gener de 2014 (Rol 2379-12). Es tracta el tema de
l’accés a correus electrònics de funcionaris, el problema del seu caràcter privat, de les informacions
que formen part d’un expedient administratiu. Conté vot particular.
• Tribunal Constitucional (Xile), Sentència de 10 de juny de 2014 (Rol 2505-13-INA). Sol·licitud per
part d’un particular d’uns antecedents (auditories, processos...) a la Superintendencia de Bancos e
Instituciones Financieras, relatius a bancs xilens entre 2005 i 2011. Hi ha vots particulars. Entre els
assumptes tractats destaquen les informacions estadístiques, el límit d’elaborar documents nous o la
naturalesa de la informació en l’àmbit nancer.
• Tribunal Constitucional (Xile), Sentència de 15 de gener de 2015 (Rol 2558-13-INA). Un cas
similar i que cal contrastar amb l’anterior. La informació sol·licitada fa referència a la quantitat de
scalitzacions, auditories i revisions realitzades, amb els casos que comptaven amb observacions i
que no; i també a la identitat de 10 conglomerats nancers que la Superintendencia hagués identicat.
També hi ha vots particulars.
• Tribunal Constitucional (Xile), Sentència de 23 de març de 2017 (Rol 3111-16). Sol·licitud
d’informacions de l’ús d’antimicrobians en l’àmbit de la pesca i l’aqüicultura. En aquesta Sentència
es tracten qüestions relatives al secret industrial i especialment a la informació en l’àmbit del medi
ambient.
• High Court of Australia (Austràlia), Judgment 06/12/2013, Kline v Ofcial Secretary to the Governor
General [2013] HCA 52, Case Number: B47/2013. Conté diverses consideracions sobre la legislació
australiana d’accés a la informació i el seu àmbit d’aplicació, presentades amb aquestes veus a la
base de dades: «Administrative law − Freedom of information − Request for access to documents
− Section 6A(1) of Freedom of Information Act 1982 (Cth) provided that documents held by Ofcial
Secretary to the Governor –General were excluded from disclosure unless they related to “matters
of an administrative nature” − Whether documents relating to nomination of person to Order of
Australia were excluded from disclosure by operation of s 6A(1). Words and phrases − “matters of
an administrative nature”. Freedom of Information Act 1982 (Cth) – ss 5, 6, 6A».
• Supreme Court of India (Índia), Judgement on 16/12/2015, Transferred Case (Civil) 91 of 2015.
Sentència, amb diverses referències sobre els fonaments constitucionals a l’Índia del dret a la
informació pública, que tracta uns casos de sol·licituds d’informació d’acord amb la Right to
Information Act 2005, en relació amb actuacions d’inspecció i supervisió sobre entitats nanceres.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 169
Es caracteritzen els interessos públics i privats presents, en particular, en relació amb la Reserve
Bank of India, i es tracten els termes en els quals intervenen causes de denegació vinculades a
interessos econòmics, secret comercial, relacions de conança o de condencialitat.
6 Dictàmens d’òrgans consultius espanyols sobre normativa reguladora de transparència
i bon govern
Els dictàmens elaborats a propòsit de l’elaboració de normes i de consultes sobre transparència i bon govern
ofereixen una bona ocasió per tal de valorar diversos aspectes d’aquestes normatives. No recollim de forma
exhaustiva aquests dictàmens; però sí que intentem oferir un panorama il·lustratiu i divers de les qüestions
plantejades.
6.1 Consejo de Estado
• Dictamen 707/2012, de 19 de juliol, sobre l’Avantprojecte de llei estatal de transparència, accés a la
informació pública i bon govern. Conté nombroses observacions i valoracions tant en relació amb
els aspectes generals de l’Avantprojecte (abast, relació amb la resta de l’ordenament jurídic) com en
relació amb els seus preceptes (àmbit d’aplicació, principis generals, els diversos tipus d’informació,
límits al dret d’accés, protecció de dades personals, causes d’inadmissió, resolució, reclamació,
principis ètics i d’actuació, infraccions i sancions, i regulacions especials).
• Dictamen 872/2014, de 30 d’octubre, sobre el Projecte de Reial decret d’aprovació de l’Estatut del
Consell de Transparència i Bon Govern, en el qual es van tractar diverses qüestions orgàniques i
procedimentals en relació amb aquest òrgan.
6.2 Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya
• Dictamen 329/2015, de 8 d’octubre, que resol una consulta en relació amb la interpretació de diversos
aspectes de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern. Els temes abordats són: la determinació dels òrgans competents per a resoldre les sol·licituds
d’accés a la informació pública; la determinació de l’inici del còmput del termini per a resoldre les
sol·licituds d’accés a la informació púbica; la derivació de les sol·licituds; el silenci administratiu, i
la protecció de drets fonamentals de terceres persones afectades.
• Dictamen 245/2015, de 23 de juliol, sobre el Projecte de decret pel qual es crea i es regula el Registre
de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. Aquest dictamen fa una
observació qualicada d’essencial pel que fa a les denicions de grups d’interès i l’àmbit subjectiu
d’aplicació del text; també es refereix a l’àmbit objectiu d’aplicació i a les qüestions relacionades
amb els efectes de la inscripció en el Registre; a més d’altres observacions especíques.
6.3 Consejo Consultivo de Canarias
• Dictamen 238/2014, de 24 de juny, sobre el Projecte de llei de transparència i d’accés a la informació
pública. En aquest dictamen s’aborden, en les observacions generals, qüestions vinculades a la
reiteració de preceptes bàsics estatals, a la regulació del text per al Parlament de Canàries i les
institucions parlamentàries, al Comissionat de Transparència i Accés a la Informació Pública i a les
garanties materials i formals en la tipicació d’infraccions i sancions.
6.4 Consejo Consultivo de Castilla y León
• Dictamen 477/2014, de 9 d’octubre, sobre l’Avantprojecte de Llei de transparència i participació
ciutadana de Castella i Lleó. El dictamen exposa el marc constitucional i normatiu, destaca certes
absències de contingut i formula observacions qualicades de substantives en relació amb temes
com les unitats d’accés a la informació; l’atribució del Comissionat de Transparència al procurador
del comú; les funcions del Comissionat i la Comissió de Transparència; els seus mitjans personals
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 170
i materials i la previsió d’una disposició addicional relativa a les obligacions d’informació en casos
de subcontractació.
• Dictamen 31/2016, de 17 de febrer, sobre el Projecte de decret pel qual es regula el procediment
d’exercici del dret d’accés a la informació pública a la comunitat de Castella i Lleó. Efectua
consideracions substantives relatives a l’àmbit subjectiu d’aplicació.
6.5 Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
• Dictamen 641/2014, de 20 de novembre, sobre l’Avantprojecte de llei de transparència, bon govern i
participació ciutadana de la Comunitat Valenciana. Conté diverses observacions, algunes qualicades
d’essencials. Es refereixen a les relacions d’alguns continguts amb la legislació bàsica, en particular,
a l’àmbit subjectiu d’aplicació —subjectes subvencionats— i al règim del silenci administratiu i a
diverses qüestions de règim sancionador.
• Dictamen 175/2016, de 28 d’abril, sobre el Projecte de decret del Consell, pel qual s’aprova el Codi
de bon govern de la Generalitat. Conté diverses observacions crítiques generals.
6.6 Consell Consultiu de les Illes Balears
• Dictamen 27/2016, de 9 de març, relatiu a l’Avantprojecte de llei de modicació de la Llei 5/2010,
reguladora del Consell. Aborda el tema de l’atribució a aquest Consell de les funcions de resolució
de les reclamacions en matèria de transparència.
6.7 Consejo Consultivo de Castilla-La Mancha
• Dictamen 23/2015, de 28 de gener, sobre l’Avantprojecte de llei de transparència, bon govern i
participació ciutadana a Castella-la Manxa. El dictamen fa una sèrie de consideracions qualicades
d’essencials, relatives a la relació de determinats aspectes amb preceptes estatals de caràcter bàsic
(que afecta, per exemple, la forma de determinació de l’àmbit subjectiu) i diversos aspectes de règim
sancionador i de l’anomenada responsabilitat política per causa penal.
6.8 Aholku Batzorde Juridikoa / Comissió Jurídica Assessora del País Basc
• Dictamen 129/2015, de 23 de setembre, sobre l’Avantprojecte de llei de transparència, participació
i bon govern del sector públic basc. A més d’aspectes competencials, de marc normatiu i de
procediment d’elaboració del text, el dictamen dedica atenció particular al tema de l’àmbit d’aplicació
de l’Avantprojecte, així com a certs aspectes de la planicació i l’avaluació de polítiques públiques,
de la publicitat activa i del dret d’accés i del règim sancionador, entre d’altres.
6.9 Consejo Consultivo del Principado de Asturias
• Dictamen 164/2016, de 7 de juliol, sobre l’Avantprojecte de llei asturiana de transparència i bon
govern. Conté diverses consideracions amb particular amplitud relatives a la regulació del silenci
positiu en la resolució de sol·licitud d’accés; la possibilitat de publicar dades de composició dels
òrgans de representació sindical i disposició d’hores sindicals i l’òrgan competent per a sancionar
els consellers i el president i la manera d’articular la seva destitució.
• Dictamen 99/2014, de 8 de maig. Resol una consulta facultativa sobre el caràcter públic o reservat
de l’informe nal i recomanacions de l’Ocina Europea de Lluita contra el Frau en relació amb
l’ampliació del port de Gijón-Musel i sobre l’abast de la seva clàusula de privacitat.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 171
7 Documents de diverses institucions
aCCess inFo. El Derecho de acceso a la información: Denición, protección internacional del derecho y
principios básicos. 2010.
CoMissió euroPea. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico
y Social Europeo y al Comité de las Regiones. Reutilización de la información del sector público - Revisión
de la Directiva 2003/98/CE. COM(2009) 212 nal.
CoMissió euroPea. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico
y Social Europeo y al Comité de las Regiones sobre Datos abiertos. Un motor para la innovación, el
crecimiento y la gobernanza transparente. COM(2011) 882 nal.
CoMiss euroPea. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y
Social Europeo y al Comité de las Regiones. Hacia una economía de los datos próspera [COM(2014) 442 nal].
CoMissió euroPea. La información del sector público: un recurso clave para Europa. Libro Verde sobre la
información del sector público en la sociedad de la información. COM (1998) 585.
CoMissió euroPea. Libro Verde sobre la iniciativa europea en favor de la transparencia. 2006.
CoMissió euroPea. Recomendación de 17 de julio de 2012, relativa al acceso a la informació cientíca y a
su preservación (2012/417/UE)
CoMissionat Per a la transParènCia i laCCés a la inForMaCió PúBliCa. Pla estratègic de polítiques de
transparència de la Generalitat de Catalunya 2015-2017.
CoMitè de Ministres del Consell d’euroPa. Recomanació de 21 de febrer de 2002 sobre accés als documents
públics.
Conseil d’état (ed.). Pour une meilleure transparence de l’Administration. Étude sur l’accès des citoyens
aux données publiques. París: La documentation Française, 1998.
ConseJo de transParenCia y Buen goBierno. Estudio comparado sobre normativa internacional en materia
de derecho de acceso a la información pública. Madrid: INAP, 2015.
ConseJo de transParenCia y Buen goBierno. Memòria de l’any 2015. 2016.
Consell assessor Per a la reaCtivaCió eConòMiCa i el CreixeMent. Recomanacions per a la millora de la
transparència a les institucions i a les empreses. 2013.
direCCió d’estudis ParlaMentaris. Dossier legislatiu núm. 1. Proposició de llei de transparència i accés a
la informació pública. 2013.
generalitat de Catalunya. Propostes i reexions del President de la Generalitat en matèria de transparència
i regeneració democràtica. 2013.
gruP euroPeu de ProteCCió de dades de lart. 29. Opinion 02/2016 on the publication of Personal Data for
Transparency purposes in the Public Sector, Adopted on 8 June 2016.
INAP. La normativa autonómica en materia de derecho de acceso a la información pública. 2016.
united nations, international Covenant on Civil and PolitiCal rights, huMan rights CoMMittee, 102nd
session,. General comment No. 34, Article 19: Freedoms of opinion and expression. Document CCPR/C/
GC/34. 12 de setembre de 2011.
OCDE. Transparency and Integrity in Lobbying. París: OCDE, 2013.
oFiCina antiFrau de Catalunya. Dret d’accés a la informació pública i transparència. Aspectes clau en la
seva regulació. Versió actualitzada i ampliada el desembre de 2014.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 172
síndiC de greuges de Catalunya. Informe extraordinari sobre el dret d’accés a la informació pública. Març 2012.
síndiC de greuges de Catalunya. Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Juliol 2017.
national audit oFFiCe. Implementing transparency. 2012.
un sPeCial raPPorteur on FreedoM oF oPinion and exPression, osCe rePresentative on FreedoM oF the
Media and oas sPeCial raPPorteur on FreedoM oF exPression. Joint declaration. International Mechanisms
for Promoting Freedom of Expression. Desembre de 2004.
un sPeCial raPPorteur on FreedoM oF oPinion and exPression, the osCe rePresentative on FreedoM oF
the Media, the oas sPeCial raPPorteur on FreedoM oF exPression and the aChPr (aFriCan CoMMission on
huMan and PeoPles rights). Joint declaration Special Rapporteur on Freedom of Expression: International
Mechanisms for Promoting Freedom of Expression. Desembre de 2006.
Canavaggio, Perrine. Vers un droit d’accès à l’information publique: les avancées récentes des normes et des
pratiques. Rabat: UNESCO, 2014.
8 Guies per implementar les lleis de transparència
agenCia de ProteCCión de datos de la CoMunidad de Madrid. Recomendación 2/2008, de 25 de abril, de
la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid, sobre publicación de datos personales
en boletines y diarios ociales en Internet, en sitios webs institucionales y en otros medios electrónicos y
telemáticos. 2008.
agenCia esPañola de ProteCCión de datos. Orientaciones sobre protección de datos en la reutilización de
la información del sector público. 2016.
artiCle 29 data ProteCtion Working Party. Guidelines on the implementation of the Court of Justice of the
European Union judgment on “Google Spain and Inc v. Agencia Española de Protección de Datos (AEPD)
and Mario Costeja González” C-131/12. 2014.
ConseJo de transParenCia y Buen goBierno-unión ProFesional. Guía de transparencia y acceso a la
información pública dirigida a los colegios y consejos de colegios profesionales y demás corporaciones de
derecho público. 2016.
dePartaMento de adMinistraCión PúBliCa y JustiCia. goBierno vasCo. Embarcamos en la transparencia.
Manual de tripulación. 2015.
EUDEL. red de ayuntaMientos vasCos Por la transParenCia. 80 buenas prácticas para lograr un
ayuntamiento transparente. 2014.
FederaCión esPañola de MuniCiPios y ProvinCias. Ordenanza tipo de transparencia, acceso a la información
y reutilización. 2014.
generalitat de Catalunya. Guia de transparència i rendició de comptes en l’Administració local. 2015.
generalitat de Catalunya. Guia de transparència per a les associacions i fundacions perceptores de
subvencions i ajuts públics.
generalitat de Catalunya. La transparència en 20 preguntes. Guia sobre la transparència per a partits
polítics, organitzacions sindicals i empresarials.
generalitat de Catalunya. Guia sobre l’aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern, a les entitats locals.
laBoratori de PeriodisMe i CoMuniCaCió Per a la Ciutadania Plural (lPCCP) Transparència i qualitat de
la informació de les entitats sense ànim de lucre. Manual i guia d’autoavaluació.
Agustí Cerrillo i Martínez; Francesc Rodríguez Pontón
Dossier sobre transparència i bon govern
Revista Catalana de Dret Públic, núm 55, 2017 173
loCalret. Ordenança-tipus. Transparència i administració electrònica. 2016.
9 Revistes i monogràcs sobre transparència i bon govern
9.1 Revistes sobre transparència
Revista Española de la Transparencia.
Revista Internacional de Transparencia e Integridad.
Revista Lligall.
9.2 Números monogràcs de revistes sobre transparència i bon govern
AJDA: Actualité Juridique Droit Administratif, núm. 2 (2016): Dossier Les enjeux de l’open data.
boletic: Revista de la asociación profesional de los cuerpos superiores de tecnologías de la información en
la administración, núm. 75 (desembre 2015).
Pouvoirs, núm. 97 (abril 2001): Transparence et secret.
Revista Jurídica de Castilla y León, núm. 33: Monográco. Transparencia, Acceso a la información pública
y buen gobierno. Análisis de la cuestión tras la Ley 19/2013.
Revista Vasca de Administración Pública, núm. 104-II (2016): Monográco, La lucha contra la corrupción
política.
Revue Française d’Administration Publique, núm. 160: Rendre des comptes – Rendre compte, 2016.
Revue Internationale des Sciences Administratives, 2013/4 (Vol. 79): Les systèmes d’intégrité an de
sauvegarder l’éthique et l’intégrité de la gouvernance.