Dossier sobre l'impacte de la crisi econòmica en l'Administració pública
| Autor | Ricard Gracia Retortillo |
| Cargo | Professor lector de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, Facultat de Dret |
| Páginas | 79-133 |
DOSSIER SOBRE L’IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA EN L’ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA*
Ricard Gracia Retortillo**
Resum
Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi
econòmica en les administracions públiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la selecció
s’ha realitzat sense pretensió d’exhaustivitat, amb la voluntat d’incloure el màxim nombre d’enfocaments possible,
atenent fonamentalment a fonts estatals i catalanes del 2008 en endavant, amb la condició que posin de manifest un
vincle més o menys directe entre la crisi econòmica i el sector públic. Tot això, partint del fet que aquest vincle pot
situar l’Administració tant com a actor protagonista encarregat de dissenyar i implantar mesures contra la crisi com,
a la inversa, en el paper de subjecte passiu sobre el qual s’apliquen dites mesures, en el marc de processos de reforma
administrativa. D’acord amb aquest plantejament, el dossier s’estructura en set apartats, més la introducció inicial,
segons el tipus de font utilitzat: normativa, bibliograa, jurisprudència, recursos a la xarxa i altres. Cada apartat disposa
de la seva pròpia ordenació interna, explicada en un paràgraf inicial. Amb caràcter general, s’ha perseguit una exposició
que mantingui un relat temporal i evolutiu de la crisi, amb el predomini, d’una banda, de la perspectiva estatal (i
catalana), prenent com a referència el context europeu i internacional, i, d’altra banda, d’un enfocament general, sense
considerar les fonts de caràcter sectorial.
Paraules clau: Administració pública; crisi econòmica; estabilitat pressupostària; sostenibilitat nancera; racionalització
administrativa
DOSSIER ON THE IMPACT OF THE ECONOMIC CRISIS ON PUBLIC ADMINISTRATION
Abstract
This dossier includes a selection of different resources that are useful for studying the effects of the latest economic
crisis on public administration. From an eminently legal/administrative perspective the selection is not exhaustive, but
has the intention of including as many prospects as possible. It is chiey based on Spanish and Catalan sources from
2008 onwards, which reveal a direct relationship between the economic crisis and the public sector. In this relationship,
the public administration can be seen as a leading actor, designing and implementing measures against the crisis and
conversely, as a passive subject onto which these measures are applied within the framework of administrative reform
processes. Under this approach, the dossier is divided into seven sections plus the initial introduction, which addresses
the type of sources used: normative, bibliographical, jurisprudential, electronic and several others. Each section has
its own internal structure that is explained in an initial paragraph. In general, the dossier maintains a temporary and
evolutionary account of the crisis, adopting a principally Spanish (and Catalan) perspective, using European and
international context as a reference. At the same time the dossier has a universal approach, excluding sectoral sources.
Key words: public administration; economic crisis; budgetary stability; nancial sustainability; administrative
rationalization
* Document tancat el mes d’abril de 2018. Agraeixo molt sincerament els comentaris realitzats a la primera versió del text pel
professor Dr. F. Rodríguez Pontón. Per suposat, les omissions i errors són exclusiva responsabilitat de l’autor del dossier.
** Ricard Gracia Retortillo, professor lector de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, Facultat de Dret, avinguda Diagonal,
684, 08034 Barcelona. rgracia@ub.edu, @ricgraret.
Citació recomanada: Gracia retortillo, Ricard. «Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública».
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56 (juny 2018), p. 198-252, DOI: 10.2436/rcdp.i56.2018.3169.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 199
Sumari
1 Introducció
2 El dret públic de la crisi econòmica
2.1 Normativa de la Unió Europea
2.1.1 Garantia del sistema nancer
2.1.2 Garantia de l’estabilitat de les nances públiques
2.2 Normativa estatal
2.2.1 IX legislatura (abril 2008 - desembre 2011)
2.2.2 X legislatura (gener 2012 - gener 2016)
2.2.3 XII legislatura (juliol 2016 -)
2.3 Normativa catalana
2.3.1 VIII legislatura (- octubre 2010)
2.3.2 IX legislatura (desembre 2010 - octubre 2012)
2.3.3 X legislatura (desembre 2012 - agost 2015)
2.3.4 XI legislatura (octubre 2015 - octubre 2017)
2.3.5 XII legislatura (gener 2018 -)
3 Referències bibliogràques
3.1 Aproximació interdisciplinària
3.2 Obres jurídiques de caràcter general
3.3 Dret comparat
3.4 Crisi econòmica i bases constitucionals de l’Administració pública
3.4.1 Crisi econòmica i constitucionalització de l’estabilitat pressupostària
3.4.2 Crisi econòmica i estat social i democràtic de dret
3.4.3 Crisi econòmica i estat autonòmic
3.5 Crisi econòmica i fonts del dret administratiu
3.5.1 Crisi econòmica i dret de la Unió Europea
3.5.2 Crisi econòmica i potestat normativa del Govern
3.6 Crisi econòmica i organització administrativa
3.6.1 Crisi econòmica i mesures de racionalització administrativa
3.6.2 Crisi econòmica i racionalització de l’Administració local
3.7 Crisi econòmica i ocupació pública
3.8 Crisi i actuació administrativa formalitzada
3.9 Crisi econòmica i control de l’actuació administrativa
3.10 Crisi econòmica i contractació pública
3.11 Crisi econòmica i formes d’activitat administrativa
4 Jurisprudència
4.1 Jurisprudència constitucional espanyola
4.2 Jurisprudència contenciosa administrativa
4.3 Jurisprudència europea i d’altres estats
5 Recursos a la xarxa
6 Disposicions i documents addicionals sobre la reforma de les administracions públiques a Espanya
7 Altres documents institucionals sobre la crisi
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 200
1 Introducció
L’economia mundial i l’europea, i amb elles l’espanyola i la catalana, han estat objecte d’una intensa crisi
que s’ha perllongat durant la darrera dècada. El diagnòstic, l’abast i l’impacte de la nova «Gran Recessió»
han estat estudiats ja des de múltiples disciplines i segurament hauran de ser-ho encara, en la mesura en què
la seva durada i sobretot els seus efectes no es poden donar a dia d’avui per nalitzats. D’aquests estudis en
deriva el consens quant a l’origen clarament nancer de la crisi, la seva immediata extensió sobre la resta
de sectors econòmics i l’impacte directe en l’activitat empresarial i en els drets de la ciutadania. En el marc
d’aquest context general, el dossier que presentem se centra, més aviat, en la repercussió de la crisi sobre el
sector públic. En general, conté un recull de fonts d’origen i abast diversos que, des de la perspectiva del dret
públic, analitzen l’impacte que aquesta crisi econòmica ha tingut en les administracions públiques espanyoles
i catalanes. Algunes consideracions inicials ajuden a delimitar l’enfocament, el contingut i l’estructura de les
pàgines següents, més enllà de les que es fan addicionalment en cadascun dels apartats corresponents.
D’entrada, cal deixar clar que el dossier adopta una perspectiva jurídica. Sense obviar la necessària
interdisciplinarietat en l’aproximació a un tema com aquest, s’analitza l’impacte de la crisi sobre
l’Administració pública des de l’òptica del dret públic i, particularment, del dret administratiu. Aquest
enfocament té, doncs, una repercussió directa en les fonts recollides, de manera que bona part són fonts
normatives, i, paral·lelament, també les obres doctrinals i els altres documents i recursos escollits tenen un
caràcter eminentment jurídic, sens perjudici d’algunes referències puntuals, quan s’ha considerat d’interès, a
fonts procedents de la ciència política, la gestió pública o, especialment, l’economia.
En el marc d’aquest enfocament, escau fer algunes precisions sobre la delimitació de l’objecte d’estudi.
Al nostre parer, la relació entre el sector públic i la crisi econòmica es pot abordar, almenys, des de dues
perspectives segons la posició relativa que adoptin l’un i l’altra. D’una banda, considerant el sector públic
com l’actor encarregat de dissenyar i implementar les mesures per afrontar la crisi econòmica. En efecte,
les institucions públiques –i singularment les administracions– han esdevingut actors rellevants en l’intent
de revertir la situació econòmica i de pal·liar-ne els efectes, i això ha donat lloc a una intensa i extensa
activitat administrativa de tot tipus (reguladora, prestacional, de foment, etc.) que ha originat alhora múltiples
reexions sobre les formes d’intervenció pública en l’economia i les seves repercussions en la relació entre
el sector públic i el privat. Aquesta és la principal perspectiva que adopta el que s’ha denominat «dret
administratiu de la crisi» i que ens serveix aquí com a punt de partida o context general. Tanmateix, i sense
desmerèixer aquesta aproximació, des del dret administratiu hi cap també una segona mirada que situa
l’Administració pública com el subjecte passiu de la crisi. En efecte, la superació de la crisi s’ha buscat
també –i, de vegades, de manera principal– a partir de mesures que han tingut com a objecte la regulació i la
intervenció sobre les mateixes administracions públiques (o el sector públic en el seu conjunt), a la recerca
del compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat nancera o, en darrera instància,
de més eciència en l’ús dels recursos públics. En el cas espanyol, això ha tingut una clara traducció en
l’enèsima «reforma de les administracions públiques», liderada per una comissió de caràcter governamental
(Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques, CORA) i que ha donat peu a una intensa
activitat normativa i institucional. En una tendència compartida amb la resta de països, el sector públic ha
estat identicat també com un element que cal reformar. Per activa o per passiva, la crisi econòmica ha estat,
doncs, el detonant d’un nou procés de diagnòstic i reexió sobre els dècits i les propostes de millora en
l’organització, el funcionament, les relacions i l’activitat de les administracions públiques.
Partint, doncs, d’aquesta doble perspectiva d’anàlisi, l’objecte del dossier es delimita també en negatiu. No
tractarem aquí l’origen ni el diagnòstic o els efectes econòmics polítics o sociològics de la crisi, ni tan sols
aquelles qüestions d’interès jurídic que s’han esdevingut paral·lelament amb la crisi econòmica però que no
hi tenen la seva causa principal o almenys complementària o coadjuvant. És obvi que gairebé tota iniciativa
legislativa o institucional aprovada en la darrera dècada ha tingut la recessió econòmica com a «teló de
fons», però no es pot concloure que totes elles siguin efecte directe de la crisi. L’atenció a aquestes altres
qüestions, a banda d’excedir el límit d’espai d’aquest recull, podria conduir a una perspectiva esbiaixada
del veritable impacte de la crisi en el sector públic. Addicionalment, tampoc no tractarem aquí l’impacte
que han tingut sobre els poders públics altres tipus de «crisis» que hi conviuen de manera més o menys
interrelacionada (com ara la crisi democràtica o politicoinstitucional i la crisi sobre el model territorial de
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 201
l’Estat), ja que la perspectiva d’aquest número de la Revista no és aquesta, atès que aquestes qüestions
han estat tractades ja en edicions anteriors en què s’incloïen també dossiers documentals de gran valor.
Per acabar, deixem constància que les fonts recollides estan datades entre el gener de 2008 i l’abril de
2018 i són fonamentalment d’àmbit estatal i, en menor mesura, catalanes. La inabordable magnitud de fonts
potencials obliga a adoptar aquesta perspectiva més interna, sense perdre de vista, però, el context europeu
i internacional. La perspectiva comparada, doncs, no és la prioritat en aquest estudi. Pel mateix motiu, tot i
l’intent de delimitació de l’objecte, el criteri en la selecció d’aquestes fonts és el de la no exhaustivitat i, per
tant, la necessària restricció, de vegades a títol pràcticament anecdòtic o merament exemplicatiu, a aquelles
que s’han considerat més rellevants i alhora més adequades perquè el lector es pugui iniciar de manera prou
àmplia i diversa en l’estudi de l’impacte de la crisi sobre l’Administració pública.
2 El dret públic de la crisi econòmica
Com a punt de partida, recollim les principals fonts normatives que han tingut com a nalitat directa –sigui
de manera exclusiva o parcial– l’abordatge de la darrera crisi econòmica i que han estat aprovades a partir
de l’any 2008. Tot i que ens ocupem dels àmbits europeu, estatal i català, centrem especialment l’atenció en
la normativa espanyola, que incorpora necessàriament l’europea i marca la tendència general de la catalana.
2.1 Normativa de la Unió Europea
La crisi ha posat de manifest els problemes estructurals de bona part dels estats membres de la Unió Europea
i també la interdependència entre les seves economies. La UE ha adoptat múltiples iniciatives normatives
per a una millor actuació coordinada. Entre elles cal esmentar, atès l’origen de la crisi, les relatives al mercat
nancer –primeres que es van adoptar–, i també aquelles que, amb la voluntat de garantir l’estabilitat
pressupostària, han transformat signicativament la governança econòmica europea.
2.1.1 Garantia del sistema nancer
Seguint les recomanacions formulades per l’Informe de Larosière (2009), la resposta de la UE a la crisi del
deute sobirà passa, l’any 2010, per la creació del Sistema Europeu de Supervisió Financera. Amb l’evolució
de la crisi, s’observa la necessitat d’avançar cap a la unió bancària.
a) Sistema Europeu de Supervisió Financera
• Reglament (UE) núm. 1092/2010, del Parlament i del Consell, de 24 de novembre de 2010, relatiu a la
supervisió macroprudencial del sistema nancer a la Unió Europea i pel qual es crea la Junta Europea
de Risc Sistèmic.
Banc Central Europeu una sèrie de tasques especíques relacionades amb el funcionament de la Junta
Europea de Risc Sistèmic.
• Reglament (UE) núm. 1093/2010, del Parlament i del Consell, de 24 de novembre de 2010, pel qual es
crea una Autoritat Europea de Supervisió (Autoritat Bancària Europea).
• Reglament (UE) núm. 1094/2010, del Parlament i del Consell, de 24 de novembre de 2010, pel qual es
crea una Autoritat Europea de Supervisió (Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació).
• Reglament (UE) núm. 1095/2010, del Parlament i del Consell, de 24 de novembre de 2010, pel qual es
crea una Autoritat Europea de Supervisió (Autoritat Europea de Valors i Mercats).
b) Unió bancària
• Reglament (UE) núm. 1024/2013, del Consell, de 15 d’octubre de 2013, que encomana al Banc Central
Europeu tasques especíques respecte de polítiques relacionades amb la supervisió prudencial de les
entitats de crèdit (Mecanisme Únic de Supervisió).
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 202
• Reglament (UE) núm. 806/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de juliol de 2014, pel qual
s’estableixen normes uniformes i un procediment uniforme per a la resolució d’entitats de crèdit i de
determinades empreses de serveis d’inversió en el marc d’un Mecanisme Únic de Resolució i un Fons
Únic de Resolució i es modica el Reglament (UE) núm. 1093/2010.
2.1.2 Garantia de l’estabilitat de les nances públiques
La preocupació per la contenció del dècit i del deute públics ha donat lloc a una successió de reformes
normatives que han afectat substancialment l’arquitectura institucional europea i han condicionat les
respostes legislatives a la crisi per part dels estats membres.
a) «Six Pack»
El 13 de desembre de 2011 entra en vigor un paquet de sis mesures legislatives (cinc reglaments i una
directiva) en matèria de disciplina pressupostària que modica el Pacte d’Estabilitat i Creixement vigent ns
aleshores amb l’objectiu de millorar la coordinació institucional i l’ecàcia per al seu compliment, tant en la
fase preventiva com en els procediment de correcció.
• Reglament (UE) núm. 1173/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2011,
sobre l’execució efectiva de la supervisió pressupostària a la zona de l’euro.
relatiu a les mesures d’execució destinades a corregir els desequilibris macroeconòmics excessius a la
zona de l’euro.
• Reglament (UE) núm. 1175/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2011, pel
qual es modica el Reglament (CE) núm. 1466/97, del Consell, relatiu al reforç de la supervisió de les
situacions pressupostàries i a la supervisió i la coordinació de les polítiques econòmiques.
relatiu a la prevenció i la correcció dels desequilibris macroeconòmics.
• Reglament (UE) núm. 1177/2011, del Consell, de 8 de novembre de 2011, pel qual es modica el
Reglament (CE) núm. 1467/97, relatiu a l’acceleració i la claricació del procediment de dècit excessiu.
• Directiva 2011/85/UE, del Consell, de 8 de novembre de 2011, sobre els requisits aplicables als marcs
pressupostaris dels estats membres.
b) Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària
Inclou el conegut com a «Pacte pressupostari», on s’estableix la «regla d’or» de l’equilibri pressupostari i
s’imposa que ha de quedar consagrada a la legislació nacional, preferiblement a escala constitucional.
• Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària, signat a Brussel·les
el 2 de febrer de 2012.
c) Mecanisme Europeu d’Estabilitat
A partir de 2010, es creen una sèrie de mecanismes d’assistència nancera als estats membres en situació de
desequilibri greu. Els mecanismes temporals inicials van donar pas al mecanisme permanent vigent. Espanya
ha estat beneciària d’aquest mecanisme.
• Reglament (UE) núm. 407/2010, del Consell, d’11 de maig de 2010, pel qual s’estableix un Mecanisme
Europeu d’Estabilització Financera (MEEF).
• Tractat constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), fet a Brussel·les el 2 de febrer de
2012.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 203
• Acord de Facilitat d’Assistència Financera i Acord de Transferència i Assumpció, fet a Madrid i a
Luxemburg el 29 de novembre de 2012.
• Memoràndum d’acord sobre condicions de Política Sectorial Financera, fet a Brussel·les i Madrid el 23
de juliol de 2012, i Acord Marc d’Assistència Financera, fet a Madrid i Luxemburg el 24 de juliol de
2012.
d) «Two Pack»
Mitjançant dos nous reglaments, el 2013 es regulen amb detall els calendaris i les normes de seguiment i
avaluació dels plans pressupostaris dels estats membres, així com les formes d’ajuda i supervisió en els casos
en què es trobin en majors dicultats nanceres.
• Reglament (UE) núm. 473/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, sobre
disposicions comunes per al seguiment i l’avaluació dels projectes de plans pressupostaris i per a la
correcció del dècit excessiu dels estats membres de la zona de l’euro.
el reforçament de la supervisió econòmica i pressupostària dels estats membres de la zona de l’euro
l’estabilitat nancera dels quals experimenta o corre el risc d’experimentar greus dicultats.
2.2 Normativa estatal
A continuació presentem les principals mesures legislatives aprovades per l’Estat espanyol durant el període
de la crisi. S’exposen de forma cronològica, agrupades per legislatures, i, en cada legislatura, per matèries, si
bé algunes són veritables lleis òmnibus o multisectorials. Partint d’un criteri restrictiu, només es fan constar
les normes amb rang de llei i, entre aquestes, aquelles en les quals la crisi té una incidència més o menys
directa i manifesta en la seva aprovació. Aquesta legislació és, en bona part, legislació d’urgència (decrets
llei) que, de vegades, s’ha tramitat després com a lleis formals, i que, a dia d’avui, cal advertir que ha estat
objecte de modicacions o derogacions. L’evolució legislativa permet constatar el diferent paper del sector
públic en cada etapa de la crisi.
2.2.1 IX legislatura (abril 2008 - desembre 2011)
En el període inicial, el legislador estatal atorga al sector públic un paper actiu en la resposta a la crisi i
aposta per l’establiment de mesures de regulació i intervenció en l’activitat nancera, el foment de l’activitat
empresarial i la despesa directa a través d’inversions econòmiques i ajuts socials. Tanmateix, aquesta
orientació varia ja a la meitat de la primera legislatura, en què la priorització per la reducció del dècit es
tradueix en polítiques d’intensa reducció de la despesa pública.
a) Sistema nancer
• Reial decret llei 5/2008, de 3 d’octubre, pel qual s’autoritza l’Administració General de l’Estat perquè
formalitzi un contracte de garantia amb el Banc Europeu d’Inversions i s’amplia el límit per a l’atorgament
d’avals que xa l’article 54 de la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat
per al 2008.
• Reial decret llei 6/2008, de 10 d’octubre, pel qual es crea el Fons per a l’Adquisició d’Actius Financers.
• Reial decret llei 7/2008, de 13 d’octubre, de mesures urgents en matèria economiconancera en relació
amb el Pla d’acció concertada dels països de la zona euro. Autorització per a atorgament d’avals i per a
adquisició de títols per reforçar el nançament de les entitats nanceres.
• Reial decret llei 9/2009, de 26 de juny, sobre reestructuració bancària i reforçament dels recursos propis
de les entitats de crèdit (derogat). Es crea el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i es
regula el procediment per dur a terme la necessària reestructuració de les entitats de crèdit.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 204
• Llei 5/2009, de 29 de juny, per la qual es modiquen la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de
valors, la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, i el text
refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat pel Reial decret legislatiu
6/2004, de 29 d’octubre, per a la reforma del règim de participacions signicatives en empreses de
serveis d’inversió, en entitats de crèdit i en entitats asseguradores.
• Reial decret llei 11/2010, de 9 de juliol, d’òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les
caixes d’estalvis.
• Llei 31/2011, de 4 d’octubre, per la qual es modica la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions
d’Inversió Col·lectiva. S’adapta a la normativa europea, entre altres qüestions, per reforçar el paper
supervisor de la CNVM i establir la seva relació amb l’Autoritat Europea de Supervisió, a la qual haurà
de remetre determinada informació.
• Reial decret llei 2/2011, de 18 de febrer, per al reforçament del sistema nancer. Inclou mesures
especíques de reforçament de la solvència de les entitats de crèdit i mesures de modicació del Reial
decret llei 9/2009, sobre l’estructura, el funcionament i els recursos del FROB.
• Reial decret llei 16/2011, de 14 d’octubre, pel qual es crea el Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de
Crèdit. Es crea el FGEC, que suposa la unicació dels tres fons ns aleshores existents, i es regulen les
funcions principals de garantia dels dipòsits i de reforçament de la solvència i el funcionament de les
entitats de crèdit.
b) Foment de l’activitat empresarial i de la inversió pública
• Reial decret llei 2/2008, de 21 d’abril, de mesures d’impuls a l’activitat econòmica. S’aprova la
modicació d’impostos estatals directes i indirectes, es crea el Fons de Titulització d’Actius com a
mitjà de suport a pimes i s’habilita el Govern per aprovar un pla extraordinari de mesures d’orientació,
formació professional i inserció laboral.
• Reial decret llei 9/2008, de 28 de novembre, pel qual es creen el Fons Estatal d’Inversió Local i el Fons
Especial de l’Estat per a la Dinamització de l’Economia i l’Ocupació i s’aproven crèdits extraordinaris
per atendre’n el nançament. El FEIL busca augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant
el nançament d’obres de nova planicació de la seva competència. El FEEDEO s’adreça a determinats
sectors productius estratègics (R+D+i, automoció, habitatge, medi ambient, transport...).
• Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre, pel qual s’adopten mesures nanceres per a la millora
de la liquiditat de les petites i les mitjanes empreses, i altres mesures econòmiques complementàries.
S’aproven la dotació de crèdit a l’ICO per al nançament de pimes i diverses modicacions de la
legislació mercantil.
• Reial decret llei 3/2009, de 27 de març, de mesures urgents en matèria tributària, nancera i concursal
davant l’evolució de la situació econòmica. S’estableixen garanties per a l’estabilitat dels incentius scals
a les activitats d’R+D+i, es modiquen els tipus d’interès legal del diner i de demora, s’estableixen
altres mesures nanceres especíques i es modica la legislació concursal per agilitar el procediment
concursal, en línia amb el Pla espanyol per a l’estímul de l’economia i l’ocupació.
• Reial decret llei 13/2009, de 26 d’octubre, pel qual es crea el Fons Estatal per a l’Ocupació i la
Sostenibilitat Local.
• Llei 11/2010, de 28 de juny, de reforma del sistema de suport nancer a la internacionalització de
l’empresa espanyola. Es crea el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa com a instrument de
suport ocial a la internacionalització de l’empresa espanyola i es regula el règim de l’assegurança de
crèdit a l’exportació que haurà d’analitzar prèviament la sostenibilitat del deute del país destinatari del
crèdit per compte de l’Estat espanyol.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 205
• Llei 7/2011, d’11 d’abril, per la qual es modiquen la Llei 41/1999, de 12 de novembre, sobre sistemes
de pagaments i de liquidació de valors, i el Reial decret llei 5/2005, d’11 de març, de reformes urgents
per a l’impuls a la productivitat i per a la millora de la contractació pública.
• Llei 37/2011, de 10 d’octubre, de mesures d’agilitació processal. Es modiquen determinats aspectes
de la legislació processal civil i també de la jurisdicció contenciosa administrativa com a resposta a
l’augment de la litigiositat en els darrers anys.
• Llei 38/2011, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal. Completa les
modicacions de les reformes anteriors amb la voluntat d’agilitar el procediment de concurs.
• Reial decret llei 4/2011, de 8 d’abril, de mesures urgents d’impuls a la internacionalització mitjançant
la creació de l’entitat pública empresarial Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX). Recull la
transformació de la naturalesa jurídica d’aquesta entitat, ns aleshores entitat de dret públic creada pel
Reial decret llei 6/1982, de 2 d’abril.
c) Foment de l’ocupació i regulació del mercat laboral
• Reial decret llei 4/2008, de 19 de setembre, sobre abonament acumulat i de forma anticipada de la prestació
contributiva per desocupació a treballadors estrangers no comunitaris que retornen voluntàriament als
seus països d’origen.
• Reial decret llei 2/2009, de 6 de març, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació
i la protecció de les persones aturades.
• Llei 14/2009, d’11 de novembre, per la qual es regula el programa temporal de protecció per desocupació
i inserció. S’amplia la protecció per desocupació als treballadors que hagin esgotat prestacions i subsidis
previs i se’ls vincula a un programa d’inserció.
• Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació i la
protecció de les persones desocupades.
• Reial decret llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.
• Reial decret llei 12/2010, de 20 d’agost, pel qual es prorroga el programa temporal de protecció per
desocupació i inserció, que regula la Llei 14/2009, d’11 de novembre.
• Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. Es pretén
assolir tres objectius: la reducció de la dualitat del mercat laboral, el reforçament dels instruments de
exibilitat interna en les relacions laborals i l’augment de les oportunitats de les persones aturades.
• Reial decret llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per promoure la transició a l’ocupació estable
i la requalicació professional de les persones aturades. Es regulen dos programes diferenciats de foment
de l’ocupació i la requalicació professional amb mesures destinades a col·lectius especícs amb més
desocupació.
• Reial decret llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma
de les polítiques actives d’ocupació.
• Reial decret llei 7/2011, de 10 de juny, de mesures urgents per a la reforma de la negociació col·lectiva.
• Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social.
Entre altres modicacions, s’amplia l’edat de jubilació i es modica el règim de la seva prestació.
• Reial decret llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves,
el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalicació professional de
les persones que esgotin la seva protecció per desocupació.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 206
• Reial decret llei 14/2011, de 16 de setembre, de mesures complementàries en matèria de polítiques
d’ocupació i de regulació del règim d’activitat de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. A més
d’altres mesures en matèria de polítiques actives d’ocupació, s’estableix la possibilitat que el personal
de les FCSE es pugui mantenir en servei actiu ns a l’edat de jubilació als 65 anys.
d) Sector immobiliari i hipotecari
• Reial decret llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures per a la regularització i el control de l’ocupació no
declarada i el foment de la rehabilitació d’habitatges.
e) Serveis a les persones o de caràcter social
• Reial decret llei 4/2010, de 26 de març, de racionalització de la despesa farmacèutica amb càrrec al
Sistema Nacional de Salut.
f) Serveis econòmics i infraestructures
• Reial decret llei 1/2009, de 23 de febrer, de mesures urgents en matèria de telecomunicacions. S’adopten
mesures per a la implantació de la televisió digital terrestre i per garantir la sostenibilitat nancera de les
empreses prestadores del servei de televisió.
• Reial decret llei 6/2009, de 30 d’abril, pel qual s’adopten determinades mesures en el sector energètic i
s’aprova el bo social. S’aproven mesures per afrontar l’anomenat «dècit de tarifa» i per a la protecció
de col·lectius vulnerables en l’etapa de comercialització del servei (creació del bo social).
• Llei 9/2010, de 14 d’abril, per la qual es regula la prestació de serveis de trànsit aeri, s’estableixen les
obligacions dels proveïdors civils d’aquests serveis i es xen determinades condicions laborals per als
controladors civils de trànsit aeri.
• Reial decret llei 14/2010, de 23 de desembre, pel qual s’estableixen mesures urgents per a la correcció
del dècit tarifari del sector elèctric.
g) Finançament i règim pressupostari del sector públic
• Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009.
• Reial decret llei 5/2009, de 24 d’abril, de mesures extraordinàries i urgents per facilitar a les entitats
locals el sanejament de deutes pendents de pagament amb empreses i autònoms.
• Reial decret llei 7/2009, de 22 de maig, de concessió d’un crèdit extraordinari al pressupost del Ministeri
d’Indústria, Turisme i Comerç, per a l’ajuda a l’adquisició de vehicles i la renovació del parc de vehicles
Pla 2000 E, per import de 100.000.000 d’euros.
• Reial decret llei 8/2009, de 12 de juny, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de
crèdit, per un import total de 19.821,28 milions d’euros, i es modiquen determinats preceptes de la Llei
38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials. Els suplements de crèdit són per atendre l’increment
de despesa en matèria de prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal i per anticipar a les comunitats
autònomes de règim comú la compensació de la supressió del gravamen de l’impost sobre el patrimoni.
Alhora s’incrementen els tipus impositius de l’impost sobre el tabac.
• Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010.
• Reial decret llei 7/2010, de 7 de maig, pel qual es crea el Fons de Suport a la República Hel·lènica i
s’autoritza un crèdit extraordinari per import de 9.794.387.450 euros per a la seva dotació.
• Reial decret llei 9/2010, de 28 de maig, pel qual s’autoritza l’Administració General de l’Estat a
l’atorgament d’avals a determinades operacions de nançament en el marc del Mecanisme Europeu
d’Estabilització Financera dels estats membres de la zona de l’euro.
• Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 207
• Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’impost sobre el patrimoni, amb
caràcter temporal.
h) Normes de caràcter general o multisectorial
• Reial decret llei 5/2010, de 31 de març, pel qual s’amplia la vigència de determinades mesures econòmiques
de caràcter temporal. Es prorroguen el règim excepcional per a supòsits de reducció de capital i dissolució
de societats en pèrdues, les mesures de reequilibri nancer de concessionaris d’autopistes de peatge, el
foment de transport aeri de passatgers als aeroports de les Illes Canàries, les inversions en el marc del
FEIL i del FEEDEO, i mesures en matèria d’aranzels dels procuradors en processos concursals.
• Reial decret llei 6/2010, de 9 d’abril, de mesures per a l’impuls de la recuperació econòmica i l’ocupació.
S’inclouen mesures relatives al sector de la construcció (incentius scals a rehabilitació d’habitatges);
mesures tributàries i reducció de càrregues administratives per afavorir l’activitat empresarial; mesures
hipotecàries per a la protecció davant embargaments de l’habitatge habitual; mesures de foment per a
la modernització del sector energètic i foment del vehicle elèctric; mesures tributàries per fomentar el
sector de la dependència, i reformes en el sector nancer per impulsar el procés de reestructuració.
• Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del
dècit públic. Inclou mesures en matèria d’ocupació pública, de pensions (suspensió de revaloracions)
i del procediment de sol·licituds de prestacions per situació de dependència, com també la supressió de
la prestació per naixement de ll, la prohibició d’endeutament a les entitats locals i mesures de control
economiconancer de l’Estat sobre diverses activitats econòmiques.
• Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions en l’àmbit scal, laboral i liberalitzadores per
fomentar la inversió i la creació d’ocupació. S’aproven mesures tributàries (impost sobre societats, impost
sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i impost sobre el tabac); en relació amb
les cambres ocials de comerç, indústria i navegació; per a l’agilitació del procediment de constitució i
l’adopció d’acords de les societats mercantils; de reforma de la gestió aeroportuària i la navegació aèria;
de regulació del joc d’atzar en línia; en el mercat laboral (creació de promotors d’ocupació), i mesures
quant al règim de seguretat social dels empleats públics.
• Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible. Introdueix un gran nombre de modicacions
legislatives necessàries per complir amb l’Estratègia per a una Economia Sostenible, aprovada pel
Govern el novembre de 2009, que entén la sostenibilitat en tres vessants: l’econòmic, el mediambiental
i el social. Es regulen els principis d’actuació dels poders públics per complir amb aquesta estratègia, i
entre les mesures adoptades destaquen algunes regulacions sobre el règim jurídic de les administracions
públiques: principis de bona regulació en les seves iniciatives normatives; establiment d’un marc
legislatiu comú per als organismes reguladors; mesures de sostenibilitat nancera del sector públic;
àmplia reforma de la legislació de contractes del sector públic (modicacions, successió, transparència,
plataforma electrònica, autorització al Govern per elaborar un text refós, etc.) i mesures de simplicació
administrativa (potenciació del silenci administratiu positiu, limitació de les autoritzacions), entre
d’altres.
• Llei orgànica 4/2011, d’11 de març, complementària de la Llei d’economia sostenible, per la qual es
modiquen la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualicacions i de la formació professional, la
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial.
• Reial decret llei 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la
despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de
foment de l’activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplicació administrativa. Entre les
mesures adoptades destaca la introducció de l’anomenada «regla de la despesa», aplicable a totes les
administracions públiques, i també una intensa regulació sobre el sentit del silenci administratiu: d’una
banda, per a la claricació del silenci negatiu en la concessió de llicències urbanístiques, i, de l’altra, per
a l’establiment del silenci positiu en una pluralitat de procediments administratius especials.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 208
• Reial decret llei 9/2011, de 19 d’agost, de mesures per a la millora de la qualitat i la cohesió del Sistema
Nacional de Salut, de contribució a la consolidació scal i d’elevació de l’import màxim dels avals de
l’Estat per al 2011.
• Reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, de 27 de setembre de 2011. Constitucionalització
del principi d’estabilitat pressupostària, que inclou, entre altres aspectes, una reserva de llei orgànica per
al seu desplegament.
2.2.2 X legislatura (gener 2012 - gener 2016)
L’omnipresent preocupació per l’estabilitat pressupostària comporta, a partir d’aquest moment, la
generalització de les polítiques de reducció de la despesa. Aquesta es projecta especialment sobre el sector
públic i té la seva ta principal en l’informe elaborat per la Comissió per a la Reforma de les Administracions
Públiques (CORA), creada pel Govern a aquest efecte.
a) Sistema nancer
• Reial decret llei 2/2012, de 3 de febrer, de sanejament del sector nancer. S’introdueixen mesures per
millorar el deteriorament dels balanços bancaris vinculats a l’activitat immobiliària i es modiquen
algunes funcions del FROB.
• Reial decret llei 10/2012, de 23 de març, pel qual es modiquen determinades normes nanceres en
relació amb les facultats de les autoritats europees de supervisió. Transposa la Directiva 2010/78/CE, del
Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010.
• Reial decret llei 18/2012, d’11 de maig, sobre sanejament i venda dels actius immobiliaris del sector
nancer.
• Reial decret llei 24/2012, de 31 d’agost, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit.
• Llei 8/2012, de 30 d’octubre, sobre sanejament i venda dels actius immobiliaris del sector nancer. Es
dona continuïtat a algunes mesures i s’aproven mesures complementàries per garantir el contingut i els
objectius dels reials decrets llei 2/2012 i 18/2012 en la mateixa matèria.
• Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit. Es reforcen els
poders d’intervenció del FROB i s’acorden alguns aspectes sobre el procés de reestructuració i resolució
d’entitats de crèdit, com a complement del Reial decret llei 24/2012.
• Reial decret llei 6/2013, de 22 de març, de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i
inversió i altres mesures de caràcter nancer. Es crea la Comissió de seguiment d’instruments híbrids
de capital i deute subordinat com a encarregada de l’anàlisi dels factors generadors de les reclamacions
contra aquests instruments. Paral·lelament, s’amplien les funcions del Fons de Garantia de Dipòsits.
• Reial decret llei 14/2013, de 29 de novembre, de mesures urgents per a l’adaptació del dret espanyol a
la normativa de la Unió Europea en matèria de supervisió i solvència d’entitats nanceres. S’adapta la
normativa interna al Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny
de 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses de serveis d’inversió, i pel
qual es modica el Reglament (UE) núm. 648/2012; i la Directiva 2013/36/UE, del Parlament Europeu i
del Consell, de 26 de juny de 2013, relativa a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i a la supervisió
prudencial de les entitats de crèdit i les empreses de serveis inversió, per la qual es modica la Directiva
2002/87/CE i es deroguen les directives 2006/48/CE i 2006/49/CE.
• Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d’estalvis i fundacions bancàries. Es pretén xar el règim
jurídic general i de futur de les caixes d’estalvi un cop duts a terme els procediments de reestructuració
i sanejament dels anys anteriors.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 209
• Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit. Prossegueix la
transposició de la normativa europea iniciada pel Reial decret llei 14/2013 i refon en un únic text la
normativa d’ordenació i disciplina d’entitats de crèdit.
• Llei 11/2015, de 18 de juny, de recuperació i resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió.
Es dona continuïtat a les mesures de la Llei 9/2012 i es transposen diverses directives i reglaments
europeus en la matèria (entre altres, relatius al MUS).
• Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes. S’adapta la normativa interna al Reglament (UE)
núm. 537/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, i a la Directiva 2014/56/UE,
del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, que regulen la matèria.
b) Foment de l’activitat empresarial
• Reial decret llei 9/2012, de 16 de març, de simplicació de les obligacions d’informació i documentació
de fusions i escissions de societats de capital (derogat). Transposa la Directiva 2009/109/CE, del
Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, en aquesta matèria.
• Reial decret llei 12/2012, de 30 de març, pel qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i
administratives dirigides a la reducció del dècit públic. S’adopten mesures en l’àmbit de l’impost sobre
societats i de l’impost sobre les labors del tabac, així com en l’àmbit de l’impost sobre l’increment de
valor dels terrenys de naturalesa urbana, per dotar de més autonomia nancera els ajuntaments. D’altra
banda, s’estableix una declaració tributària especial per a determinades rendes i s’adopten mesures de
caràcter administratiu que contribueixin a generar estalvis en la gestió del patrimoni immobiliari del
sector públic.
• Reial decret llei 17/2012, de 4 de maig, de mesures urgents en matèria de medi ambient. S’aproven
una sèrie de mesures tendents a la simplicació administrativa en diferents àmbits del medi ambient
i es transposen dos aspectes de dues normes comunitàries en relació amb l’emissió de gasos d’efecte
d’hivernacle per subhastar abans del 2013.
• Reial decret llei 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats
serveis. Es regula l’eliminació de llicències d’obertura i activitat en l’àmbit del comerç i altres, i
s’eliminen càrregues administratives. Es preveu un mecanisme de foment de l’exportació a partir del
Ministeri de Defensa.
• Llei 11/2012, de 19 de desembre, de mesures urgents en matèria de medi ambient. Es modica legislació
sectorial diversa en matèria de medi ambient per eliminar càrregues i autoritzacions administratives que
es consideren innecessàries o inecaces.
• Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats
serveis. Entre d’altres, s’estableixen mesures de supressió de càrregues i restriccions administratives
en l’exercici de l’activitat del comerç (en especial, les llicències municipals vinculades als establiments
comercials, les seves instal·lacions i determinades obres prèvies).
• Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement
i de la creació d’ocupació. S’adopten mesures dirigides a desenvolupar l’Estratègia d’Emprenedoria i
Ocupació Jove, a fomentar el nançament empresarial mitjançant mercats alternatius, a reduir la morositat
en les operacions comercials i, en general, a fomentar la competitivitat de l’economia espanyola.
• Reial decret llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de
foment de la recerca, el desenvolupament i la innovació.
• Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de
la creació d’ocupació. Es parteix d’un context de «reactivació econòmica» i s’adopten mesures en
relació amb la desocupació juvenil, el foment de creació de noves entitats empresarials i la millora
de la intermediació laboral. Addicionalment, s’amplia l’àmbit d’aplicació del mecanisme extraordinari
de pagament a proveïdors per a comunitats autònomes i entitats locals dissenyat pel Reial decret llei
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 210
4/2012. S’inclouen també modicacions sectorials (racionalització del sector ferroviari i del sector
d’hidrocarburs).
• Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització. Com a mesura
de reforma estructural per enfortir el teixit empresarial, es pretén fomentar la cultura emprenedora i crear-
hi un entorn favorable, en els diferents moments de l’activitat empresarial, i afavorir el desenvolupament,
el creixement i la internacionalització.
• Reial decret llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de renançament i
reestructuració de deute empresarial.
• Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat
i l’eciència.
• Reial decret llei 11/2014, de 5 de setembre, de mesures urgents en matèria concursal.
• Llei 17/2014, de 30 de setembre, per la qual s’adopten mesures urgents en matèria de renançament i
reestructuració de deute empresarial.
• Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i
l’eciència.
• Reial decret llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega
nancera i altres mesures d’ordre social.
• Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola. S’estableix, com a criteri
complementari de les reformes estructurals, la necessitat que la regulació econòmica es basi en la no
indexació de valors monetaris, seguint les recomanacions del Consell de la UE, per reduir la inèrcia de
la inació.
• Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del nançament empresarial. S’estableixen mecanismes per fer més
accessible i exible el nançament de les pimes i alhora per fomentar mitjans alternatius al nançament
bancari.
• Llei 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal. Entre d’altres, s’adopten diverses
mesures en relació amb el règim jurídic del conveni concursal en línia amb la Llei 17/2014.
• Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega nancera i
altres mesures d’ordre social. S’adopten mesures destinades als col·lectius més vulnerables per reduir-hi
les conseqüències de la crisi.
• Reial decret llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels
contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques i altres mesures de caràcter econòmic.
S’aprova la retroactivitat dels benecis scals de la reforma tributària aprovada per les lleis de 2014 i
s’aproven determinades reduccions i exempcions en favor dels contribuents més desafavorits. També
s’aproven mesures en relació amb el sector energètic i d’empreses mineres.
c) Ocupació i mercat laboral
• Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Extensa
reforma del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995,
de 24 de març, en aspectes relatius, entre d’altres, a les condicions de treball, la mobilitat, la suspensió i
l’extinció del contracte de treball, i la negociació col·lectiva.
• Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments
necessaris per establir un mecanisme de nançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals.
• Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons per al nançament dels pagaments a
proveïdors. Es crea aquest fons amb la nalitat de garantir el pagament als proveïdors de les comunitats
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 211
autònomes i les entitats locals i se’n regulen el règim jurídic i les operacions de crèdit, que concertarà
amb aquestes per tal de complir amb els pagaments.
• Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Es duu a terme una
modicació intensa de la legislació laboral en relació amb la potenciació de les empreses de treball
temporal com a agents de col·locació i el foment de la contractació entre els joves aturats i les pimes,
amb la exibilitat i la dualitat del mercat de treball (modicacions en el règim de les condicions de
treball, les modicacions, la suspensió i l’extinció del contracte o la negociació col·lectiva).
• Reial decret llei 23/2012, de 24 d’agost, pel qual es prorroga el programa de requalicació professional
de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació.
• Reial decret llei 1/2013, de 25 de gener, pel qual es prorroga el programa de requalicació professional
de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació i s’adopten altres mesures urgents per a
l’ocupació i la protecció social de les persones desocupades.
• Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels
treballadors de més edat i promoure l’envelliment actiu.
• Reial decret llei 11/2013, de 2 d’agost, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures
urgents en l’ordre econòmic i social. Entre altres mesures en l’àmbit laboral, s’adapta la legislació en
matèria de seguretat social davant el buit legal produït per la jurisprudència constitucional que declarava
nul·les algunes disposicions discriminatòries contra els treballadors a temps parcial. S’inclouen també
algunes modicacions en matèria d’infraestructures i transport que modiquen la legislació de seguretat
aèria i ferroviària en diferents aspectes.
• Reial decret llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i millorar
l’ocupabilitat dels treballadors.
• Llei 1/2014, de 28 de febrer, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents
en l’ordre econòmic i social. És el resultat de la tramitació com a llei, amb algunes modicacions, del
Reial decret llei 11/2013.
• Reial decret llei 3/2014, de 28 de febrer, de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació
indenida.
• Reial decret llei 4/2015, de 22 de març, per a la reforma urgent del sistema de formació professional per
a l’ocupació en l’àmbit laboral.
• Llei 31/2015, de 9 de setembre, per la qual es modica i s’actualitza la normativa en matèria d’autoocupació
i s’adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l’economia social.
d) Sector immobiliari i hipotecari
• Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense
recursos.
• Reial decret llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors
hipotecaris. S’estableix la suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius
especialment vulnerables.
• Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, la reestructuració
de deute i el lloguer social.
e) Serveis a les persones o de caràcter social
• Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en
l’àmbit educatiu.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 212
• Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema
Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions. Es modica la condició
d’assegurat del sistema, es clarica la cartera comuna de serveis del sistema i s’adopten mesures en
matèria de prestació farmacèutica i en matèria de recursos humans.
• Reial decret llei 28/2012, de 30 de novembre, de mesures de consolidació i garantia del sistema de la
Seguretat Social. Es deixa sense efecte l’actualització de les pensions de l’exercici 2012 i se suspèn
la revaloració per a l’exercici 2013. D’altra banda, s’autoritza la disposició del Fons de Reserva de la
Seguretat Social per als exercicis 2012 a 2014.
• Reial decret llei 29/2012, de 28 de desembre, de millora de gestió i protecció social en el Sistema
especial per a empleats de llar i altres mesures de caràcter econòmic i social.
• Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració del
sistema de pensions de la Seguretat Social. S’apunta la crisi econòmica com un dels factors que ha fet
anticipar els dècits del sistema, que s’intenten abordar a partir de mesures de modicació del càlcul i la
revaloració de les pensions.
f) Serveis econòmics i infraestructures
• Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, pel qual es procedeix a la suspensió dels procediments de
preassignació de retribució i a la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de
producció d’energia elèctrica a partir de cogeneració, fonts d’energia renovables i residus. Deixa sense
efecte algunes mesures del Reial decret llei 6/2009.
• Reial decret llei 22/2012, de 20 de juliol, pel qual s’adopten mesures en matèria d’infraestructures i
serveis ferroviaris. Es reestructura l’entitat pública empresarial Renfe-Operadora per tal de millorar-ne
l’eciència.
• Llei 6/2012, d’1 d’agost, de modicació de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació
audiovisual, per exibilitzar les formes de gestió dels serveis públics de comunicació audiovisual
autonòmics.
• Reial decret llei 2/2013, d’1 de febrer, de mesures urgents en el sistema elèctric i en el sector nancer.
• Reial decret llei 9/2013, de 12 de juliol, pel qual s’adopten mesures urgents per garantir l’estabilitat
nancera del sistema elèctric. Entre altres mesures, es modica el règim jurídic i econòmic per a les
instal·lacions de producció d’energia elèctrica, i també el règim retributiu de les activitats de distribució
i transport, així com els criteris de repartiment del pagament del bo social.
• Reial decret llei 15/2013, de 13 de desembre, sobre reestructuració de l’entitat pública empresarial
Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) i altres mesures urgents en l’ordre econòmic. Se
segrega part de l’activitat d’ADIF per integrar-la a la nova entitat ADIF-Alta Velocidad.
• Reial decret llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d’infraestructures i transport, i altres
mesures econòmiques. Entre altres mesures, es dona compliment a jurisprudència europea sobre els
treballadors a temps parcial i es crea l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària a partir de la ja existent
Agència Estatal de Seguretat del Transport Terrestre.
g) Finançament i pressupost del sector públic
• Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària
i nancera per a la correcció del dècit públic. Pretén introduir d’urgència una sèrie de mesures ns
a l’aprovació dels pressupostos generals, atesa la seva pròrroga automàtica com a conseqüència de la
convocatòria d’eleccions sense haver-los aprovat.
• Llei 2/2012, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2012.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 213
• Reial decret llei 21/2012, de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en
l’àmbit nancer (derogat). Es crea el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un mecanisme de suport a la
liquiditat de les comunitats autònomes, de caràcter temporal i voluntari, per atendre venciments de deute
i necessitats de nançament.
• Llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de
novembre, del Codi penal, en matèria de transparència i lluita contra el frau scal i en la Seguretat Social.
• Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modicació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de
la normativa nancera per a la intensicació de les actuacions en la prevenció i la lluita contra el frau.
• Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració
de justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
• Llei 13/2012, de 26 de desembre, de lluita contra l’ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social.
S’estableixen mesures de lluita contra l’anomenada «economia submergida» que es consideren un
complement necessari per garantir l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat nancera.
• Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures scals per a la sostenibilitat energètica. Entre altres mesures,
s’estableixen tres nous impostos directes: l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica,
l’impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació
d’energia nucleoelèctrica, i l’impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i residus
radioactius en instal·lacions centralitzades.
• Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la
consolidació de les nances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica. Es modica la regulació
de diferents impostos (principalment, IRPF, sobre societats, IVA, IGI de Canàries i alguns impostos
especials) i es prorroga la vigència de l’impost sobre el patrimoni.
• Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2013.
• Reial decret llei 3/2013, de 22 de febrer, pel qual es modica el règim de les taxes en l’àmbit de
l’Administració de justícia i el sistema d’assistència jurídica gratuïta.
• Reial decret llei 8/2013, de 28 de juny, de mesures urgents contra la morositat de les administracions
públiques i de suport a entitats locals amb problemes nancers.
• Reial decret llei 12/2013, de 18 d’octubre, pel qual es concedeixen suplements de crèdit per import de
70.000.000 d’euros en el pressupost del Ministeri d’Economia i Competitivitat per atendre necessitats de
nançament de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Cientíques.
• Reial decret llei 13/2013, de 25 d’octubre, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris per import total
de 17.421.238.125 euros, per a la concessió d’un préstec al Fons per al nançament dels pagaments a
proveïdors, per nançar al Servei Públic d’Ocupació Estatal l’aportació al IV Pla integral d’ocupació a
Canàries, per dotar la participació d’Espanya en la Facilitat nancera internacional per a la immunització
i per a la quarta convocatòria d’ajudes al Programa d’incentius al vehicle ecient (PIVE 4).
• Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014.
• Reial decret llei 17/2014, de 26 de desembre, de mesures de sostenibilitat nancera de les comunitats
autònomes i entitats locals i altres de caràcter econòmic. Es crea un nou mecanisme de suport a la
liquiditat d’aquestes administracions, estructurat en diferents compartiments, i que pretén prioritzar la
sostenibilitat en la despesa social.
• Llei 13/2014, de 14 de juliol, de transformació del Fons per al nançament dels pagaments a proveïdors.
S’extingeix el fons i se n’integren els deutes nancers a l’Administració General de l’Estat, així com la
tresoreria resultant al Tresor Públic.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 214
• Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de
l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no
residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries.
• Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
• Llei 28/2014, de 27 de novembre, per la qual es modiquen la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de
l’impost sobre el valor afegit, la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modicació dels aspectes scals del
règim econòmic scal de les Canàries, la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials, i la
Llei 15/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de scalitat
mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i nanceres.
• Llei 36/2014, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2015.
• Llei orgànica 6/2015, de 12 de juny, de modicació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre,
de nançament de les comunitats autònomes, i de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat
pressupostària i sostenibilitat nancera. Segons la mateixa llei, s’aproven modicacions d’aquests dos
textos legals per adaptar-los al nou context de «creixement econòmic».
• Reial decret llei 10/2015, d’11 de setembre, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements
de crèdit al pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria d’ocupació pública i d’estímul a
l’economia. Es deixen sense efecte algunes de les mesures adoptades en matèria d’ocupació pública pels
reials decrets llei 20/2011 i 20/2012. S’adopten també mesures per millorar la liquiditat dels ajuntaments
amb problemes nancers i per a la reducció de la morositat del sector públic.
• Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016.
h) Normes de caràcter general
• Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat nancera. Dona
compliment al mandat constitucional de l’article 135 CE de desplegar en una llei orgànica la regulació
del principi d’estabilitat pressupostària, així com del de sostenibilitat nancera i la regla de la despesa.
Es deneixen aquests principis i es preveuen els diferents mecanismes per garantir-ne el compliment per
les administracions públiques (especialment les autonòmiques i locals).
• Llei orgànica 3/2012, de 25 de juliol, per la qual s’autoritza la raticació per Espanya del Tractat
d’Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària, signat a Brussel·les el 2 de
març de 2012.
i) En particular, normes derivades de la Comissió per a la Reforma per a les Administracions Públiques
(CORA)
• Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Es crea
aquesta autoritat independent, que substitueix i agrupa les funcions relatives al funcionament correcte
dels mercats i els sectors supervisats per la Comissió Nacional d’Energia, la Comissió del Mercat de les
Telecomunicacions, la Comissió Nacional de la Competència, el Comitè de Regulació Ferroviària, la
Comissió Nacional del Sector Postal, la Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària i el Consell
Estatal de Mitjans Audiovisuals.
• Llei orgànica 6/2013, de 14 de novembre, de creació de l’Autoritat Independent de Responsabilitat
Fiscal. Es crea aquesta autoritat, prevista en l’Informe CORA, i que vetllarà pel compliment estricte dels
principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat nancera mitjançant l’avaluació contínua del cicle
pressupostari, l’endeutament públic i l’anàlisi de les previsions econòmiques (analitza les previsions
macroeconòmiques incorporades als projectes de pressupostos i la implementació i l’execució de les
polítiques scals).
• Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 215
• Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat. Estableix una regulació bàsica sobre
els mecanismes per garantir el principi d’unitat en l’àmbit de l’ordre econòmic. Hi destaca l’establiment
de l’anomenada «llicència única».
• Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic.
• Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable
de factures en el sector públic. Amb l’objectiu de reduir la morositat de les administracions públiques,
es preveuen dos mecanismes de control informatitzat i sistematitzat de factures que alhora permetran
obtenir un indicador del volum del deute comercial de les administracions (període mitjà de pagament)
per aplicar els mecanismes de la LOEPSF.
• Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. Pretén
adaptar la legislació bàsica del règim local per al compliment dels principis d’estabilitat pressupostària,
sostenibilitat nancera i eciència en els recursos públics. S’adopten una pluralitat de mesures per
racionalitzar la planta local (municipal i inframunicipal) i la reordenació de les competències locals,
a partir del principi «una administració, una competència» (reducció de competències municipals i
potenciació de les competències provincials), garantir un control nancer i pressupostari més rigorós
(introduint tuteles administratives sobre els ens locals i potenciant el paper dels interventors) i afavorir
la iniciativa econòmica privada.
• Reial decret llei 5/2014, de 4 d’abril, pel qual es preveu una oferta d’ocupació pública extraordinària
i addicional per a l’impuls de la lluita contra el frau scal i l’aplicació de les mesures previstes en la
Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. S’autoritza
l’oferta pública de llocs de treball per a funcionaris de l’Administració local d’habilitació nacional i per
a diferents cossos de l’Agència Estatal de l’Administració tributària.
• Llei orgànica 4/2014, d’11 de juliol, complementària de la Llei de racionalització del sector públic i
altres mesures de reforma administrativa, per la qual es modica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol,
del poder judicial.
• Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma
administrativa. Preveu la reordenació, la transformació i la supressió de bona part dels diferents
organismes que formen part del sector públic estatal (administratiu, empresarial i fundacional), així com
altres mesures més generals, com una innovadora regulació general sobre els consorcis administratius.
• Llei 20/2014, de 29 d’octubre, per la qual es delega al Govern la potestat de dictar diversos textos
refosos, en virtut del que estableixen l’article 82 i següents de la Constitució espanyola.
• Llei 13/2015, de 24 de juny, de reforma de la Llei hipotecària aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946
i del text refós de la Llei de cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març.
S’estableixen mecanismes de coordinació entre el Registre de la Propietat i el Cadastre, d’acord amb les
línies xades per la CORA per eliminar les duplicitats.
• Llei 19/2015, de 13 de juliol, de mesures de reforma administrativa en l’àmbit de l’Administració de
justícia i del Registre Civil. Es preveuen mesures per posar en funcionament el sistema de subhastes
electròniques a través d’un portal únic de subhastes judicials i administratives en l’Agència Estatal del
BOE i per a la tramitació electrònica des dels centres sanitaris dels naixements i les defuncions.
• Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social. S’adopten
mesures de racionalització, simplicació i modernització i es duu a terme una regulació general sobre
aquesta institució.
• Llei 34/2015, de 21 de setembre, de modicació parcial de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària. Entre les modicacions introduïdes, en l’àmbit administratiu destaca el nou règim legal de les
reclamacions economicoadministratives.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 216
• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En
el marc de la CORA, és la primera de les dues lleis que substitueix la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En termes
generals, pretén regular les relacions ad extra de les administracions públiques amb els administrats i
donar impuls a l’administració electrònica. Així, s’ocupa dels aspectes del procediment administratiu
(comú i també les especialitats en matèria sancionadora i de responsabilitat patrimonial), i d’altra banda
incorpora també el règim dels actes administratius i la revisió corresponent. Amb caràcter general, entra
en vigor el 2 d’octubre de 2016.
• Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. És el complement de la Llei 39/2015 i
regula les relacions ad intra de l’Administració. S’ocupa, doncs, de la regulació sobre l’organització
administrativa incorporant la regulació especíca de l’Administració General de l’Estat (abans a la
LOFAGE) i incidint en la racionalització del sector públic institucional. Inclou també els aspectes
relatius als principis de la potestat sancionadora i la responsabilitat patrimonial i una extensa regulació
sobre les relacions interadministratives.
• Reial decret llei 3/2015, de 22 de març, pel qual es preveu una oferta d’ocupació pública extraordinària
i addicional per lluitar contra el frau en els serveis públics, per a l’impuls del funcionament de
l’Administració de justícia i en aplicació de les mesures previstes en la Llei 27/2013, de 27 de desembre,
de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. S’autoritza una oferta d’ocupació pública en
termes similars a l’any anterior, a la qual afegeix places per a l’Administració de justícia.
• Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de garanties i ús
racional dels medicaments i productes sanitaris.
• Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels
treballadors.
• Reial decret legislatiu 3/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’ocupació.
• Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del mercat de
valors.
• Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic
de l’empleat públic.
• Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit,
circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
• Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i
rehabilitació urbana.
• Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la
Seguretat Social.
j) Altres mesures d’organització administrativa i ocupació pública
Destaquem, nalment, un seguit de disposicions que, tot i estar-hi relacionades, no podem incloure com a
derivades de la CORA, bé perquè són anteriors en el temps o bé perquè no hi estan expressament previstes
entre les seves propostes.
• Reial decret llei 15/2012, de 20 d’abril, de modicació del règim d’administració de la Corporació
RTVE, que preveu la Llei 17/2006, de 5 de juny. Es modica la composició i el règim de designació del
Consell d’Administració de la Corporació RTVE i se’n limiten les retribucions.
• Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment
de la competitivitat. S’aproven mesures en relació amb la despesa en matèria de personal: incompatibilitat
de determinades percepcions dels alts càrrecs; reducció dels dies de lliure disposició i d’assumptes
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 217
particulars; homogeneïtzació del règim de permisos per a totes les administracions; modicació del
règim de permisos sindicals, de les condicions de la situació d’incapacitat temporal i de l’edat de jubilació
forçosa, entre d’altres.
• Llei orgànica 8/2012, de 27 de desembre, de mesures d’eciència pressupostària en l’Administració
de justícia, per la qual es modica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. S’adopten
mesures en l’àmbit de la carrera judicial, de manera que es racionalitzen i es limiten les formes de
suplència, es redeneixen les tasques de l’escola judicial, es exibilitza la composició de les audiències
provincials i es reforça la gura del jutge d’adscripció territorial.
• Llei 4/2014, d’1 d’abril, bàsica de les cambres ocials de comerç, indústria, serveis i navegació. S’aprova
un marc legislatiu general, després de les reformes d’urgència introduïdes pel Reial decret llei 13/2010. Es
manté la naturalesa de les cambres ocials com a corporacions de dret públic representatives d’interessos
privats, si bé se’n destaca el caràcter consultiu i de col·laboració amb les administracions públiques, així
com el caràcter voluntari de la seva adscripció, del qual deriva el principi general de pertinença de totes
les empreses a les cambres, sense que això comporti cap obligació econòmica.
2.2.3 XII legislatura (juliol 2016 -)
Després de la paràlisi legislativa durant l’XI legislatura (de gener a juny de 2016), conclosa sense la formació
de govern, en un nou context econòmic i també politicoinstitucional, es donen per concloses bona part de les
reformes estructurals i es produeix una reducció de les iniciatives legislatives que tenen com a causa directa
la crisi econòmica.
a) Sistema nancer
• Reial decret llei 4/2016, de 2 de desembre, de mesures urgents en matèria nancera. Es regulen
determinats aspectes relacionats amb el Fons Únic de Resolució, amb el règim comptable especíc de la
Sareb i amb el termini de desinversió pel FROB a les entitats en què participa.
b) Activitat empresarial i contractació pública
• Reial decret llei 11/2017, de 23 de juny, de mesures urgents en matèria nancera. D’una banda, es
modica el règim jurídic de les cooperatives de crèdit per integrar-les en els sistemes de protecció
europeus, i, de l’altra, es modica puntualment la normativa concursal de les entitats de crèdit i les
empreses d’inversió.
• Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de reformes urgents del treball autònom.
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es traslladen a l’ordenament
jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de
febrer de 2014.
c) Ocupació i mercat laboral
• Reial decret llei 7/2017, de 28 d’abril, pel qual es prorroga i es modica el Programa d’activació per a
l’ocupació.
• Reial decret llei 14/2017, de 6 d’octubre, pel qual s’aprova la reactivació extraordinària i per temps
limitat del programa de requalicació professional de les persones que esgotin la seva protecció per
desocupació.
d) Sector immobiliari i hipotecari
• Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de
clàusules terra. Es crea un sistema de reclamació prèvia de caràcter voluntari dels consumidors davant
les entitats nanceres per atendre les peticions que es formulin en relació amb les clàusules terra.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 218
• Reial decret llei 5/2017, de 17 de març, pel qual es modica el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març,
de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, i la Llei 1/2013, de 14 de maig,
de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.
S’amplien l’àmbit d’aplicació i la vigència temporal de les mesures del Reial decret llei 6/2012 i
s’estableixen mecanismes de lloguer en favor dels deutors executats.
e) Serveis econòmics i infraestructures
• Reial decret llei 7/2016, de 23 de desembre, pel qual es regula el mecanisme de nançament del cost
del bo social i altres mesures de protecció al consumidor vulnerable d’energia elèctrica. Es modica el
règim de nançament del bo social com a resultat de la jurisprudència contenciosa administrativa que va
declarar nul·la la seva regulació en el Reial decret 968/2014.
f) Organització i ocupació pública
• Reial decret llei 13/2017, de 7 de juliol, pel qual s’aprova una oferta d’ocupació pública extraordinària
i addicional per al reforç de la lluita contra el frau scal, a la Seguretat Social, en l’àmbit laboral i del
control de la despesa, per a la millora en la prestació de determinats serveis als ciutadans, i pel qual es
creen especialitats en cossos i escales de l’Administració de l’Estat i els seus organismes públics.
g) Finançament i règim pressupostari del sector públic
• Reial decret llei 20/2017, de 29 de desembre, pel qual es prorroguen i s’aproven diverses mesures
tributàries i altres mesures urgents en matèria social. S’adopten una sèrie de mesures d’actualització i de
determinació d’imports i límits per xar en diferents àmbits abans de l’1 de gener de 2018.
• Reial decret llei 1/2018, de 23 de març, pel qual es prorroga per a 2018 la destinació del superàvit de les
corporacions locals per a inversions nancerament sostenibles i se’n modica l’àmbit objectiu.
• Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2017.
2.3 Normativa catalana
Les mesures legislatives adoptades per la Generalitat han estat presidides pel context de priorització de
l’estabilitat i la sostenibilitat de les nances públiques que acabem de presentar. La singularitat l’ha constituït
la situació del pla economiconancer, així com la durada menor de les legislatures, que ha impedit mantenir
un cicle pressupostari regular. En la presentació, seguim utilitzant el criteri temporal i material, en la mateixa
combinació feta per al cas estatal.
2.3.1 VIII legislatura (- octubre 2010)
En la primera legislatura de la crisi (iniciada més d’un any abans que s’accepti l’inici d’aquesta), les mesures
adoptades per abordar-la es concentren especialment en el darrer tram temporal i tenen encara un caràcter
limitat i no estructural.
a) Sector nancer
• Decret llei 5/2010, de 3 d’agost, de modicació del text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2008, d’11 de març. S’adapta a la reforma aprovada pel Reial decret llei
11/2010.
b) Foment de l’activitat empresarial
• Decret llei 1/2008, d’1 de juliol, de mesures urgents en matèria scal i nancera. S’incrementa el límit
d’endeutament autoritzat a l’Institut Català de Finances i s’amplia l’autorització per prestar avals en
relació amb operacions de titulització d’actius per tal de garantir al sector empresarial l’accés als recursos
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 219
nancers necessaris per dur a terme la seva activitat. S’introdueix un beneci scal en relació amb la
rehabilitació de l’habitatge habitual.
• Llei 8/2009, de 13 de maig, de modicació de determinats preceptes relatius a l’interès de demora del
text refós de la Llei de nances públiques de Catalunya i de la Llei 15/2008, de 23 de desembre, de
pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009.
c) Drets i serveis socials
• Decret llei 1/2010, de 12 de gener, de modicació de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima
d’inserció. Es exibilitzen els requisits per accedir a aquesta prestació.
• Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei
Català de la Salut. Es regulen la titularitat i l’exercici d’aquest dret per a tots els ciutadans residents a
Catalunya. Es destaca, al preàmbul, la cobertura per a les persones aturades.
d) Organització administrativa i ocupació pública
• Decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria scal per
a la reducció del dècit públic. S’aproven modicacions en matèria retributiva del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya i sobre determinats impostos (impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats i impost especial sobre determinats mitjans de transport).
• Decret llei 4/2010, de 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplicació de l’estructura del sector
públic de la Generalitat de Catalunya.
e) Finances públiques i normes de caràcter general
• Llei 7/2008, de 5 de juny, de modicació de la Llei 16/2007, de 21 de desembre, de pressupostos de
la Generalitat de Catalunya per a l’any 2008. S’hi inclouen quaranta-dues mesures de dinamització
econòmica i de suport als sectors socials més afectats per la desacceleració.
• Llei 15/2008, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009.
• Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures scals i nanceres. Inclou una sèrie de mesures scals
(creació de noves taxes i modicació de tributs cedits, entre els quals destaquen els de l’impost sobre
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, «per fer menys costosa la situació del sector
immobiliari») i altres mesures relatives a les nances públiques (entre d’altres, relatives a la gestió
nancera i el control del sector públic, mesures de tipus social, foment del programa de barris i
modicacions en la regulació de la contractació pública autonòmica).
• Llei 21/2009, de 18 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit
als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009. Es justiquen per garantir el nivell de
prestació dels serveis i per poder complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària.
• Llei 25/2009, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010.
• Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures scals, nanceres i administratives. Quant a les mesures
scals, destaca la regulació d’algunes taxes (se’n crea una de nova en relació amb els drets de concessió
d’autoritzacions de treball per a estrangers). També hi ha mesures relatives a la gestió nancera i al
control públic (increment d’obligacions informatives i autoritzacions en matèria d’endeutament per a les
entitats del sector públic) i modicacions en la legislació de patrimoni de la Generalitat (actualització
d’imports o agilitació del procediment de subhasta).
• Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Duu a terme una
regulació completa, sistemàtica i ordenada de l’impost i alhora pretén la simplicació i la millora de la
gestió de l’impost.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 220
• Llei 24/2010, de 22 de juliol, d’aprovació de l’escala autonòmica de l’impost sobre la renda de les
persones físiques. S’incrementen els tipus de gravamen de les rendes més altes.
2.3.2 IX legislatura (desembre 2010 - octubre 2012)
En aquest període s’inicien les principals mesures d’abast estructural, amb especial intensitat en la
racionalització de l’organització administrativa.
a) Sector nancer
• Llei 9/2012, de 25 de juliol, de modicació del text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya.
S’adapta a les modicacions de la normativa estatal, tant pel que fa al procés de transformació com a les
peculiaritats del seu règim jurídic i control.
b) Activitat econòmica
• Decret llei 1/2011, de 15 de febrer, de modicació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de
Catalunya.
• Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. S’introdueix un gran nombre
de modicacions legislatives sectorials amb la nalitat de simplicació administrativa i normativa, de
racionalització de les administracions públiques i de no imposició de càrregues que puguin afectar la
competitivitat empresarial.
• Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modicació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret
legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Es preveuen una sèrie de mesures instrumentals i tècniques per assolir la
simplicació administrativa i la promoció de l’activitat econòmica. S’agiliten tràmits i procediments en
diferents fases i àmbits de l’urbanisme.
• Decret llei 4/2012, de 30 d’octubre, de mesures en matèria d’horaris comercials i determinades activitats
de promoció. Es pretén aclarir el règim jurídic aplicable, atès que el nou Reial decret llei 20/2012 entrava
en contradicció amb la regulació catalana.
c) Organització administrativa i ocupació pública
• Decret llei 3/2011, de 20 de desembre, de mesures urgents en matèria de tresoreria. Es preveu, entre
d’altres, l’ajornament de l’import de la paga extraordinària del personal del sector públic, així com la
suspensió dels acords i els pactes sindicals que contradiguin les mesures que preveu el decret llei.
• Llei 8/2011, de 27 de desembre, de modicació de la Llei 12/2010, de 19 de maig, del Consell de Governs
Locals. Al·legant la situació de crisi econòmica i les limitacions pressupostàries, se’n suprimeixen
l’autonomia pressupostària i el personal propi.
• Llei 11/2011, de 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa.
S’aprova la supressió de determinats organismes i entitats, així com una àmplia reordenació administrativa,
orgànica i funcional, que afecta diversos òrgans i entitats en àmbits sectorials especícs (salut, territori,
cultura i altres).
• Decret llei 2/2012, de 25 de setembre, sobre millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal
del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats
públiques catalanes. S’adapta la normativa catalana al Reial decret 20/2012 i s’adopta el mateix règim
jurídic que per als empleats de l’Administració General de l’Estat.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 221
d) Finances públiques i normes de caràcter general
• Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions nanceres i normes pressupostàries i tributàries durant el
període de pròrroga pressupostària.
• Llei 3/2011, de 8 de juny, de modicació de la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost
sobre successions i donacions. S’introdueix una bonicació del 99% de l’impost de successions per als
contribuents dels grups de parentiu més propers (I i II).
• Decret llei 4/2011, de 20 de desembre, de necessitats nanceres del sector públic en pròrroga
pressupostària. S’autoriza el Govern a dur a terme, amb alguns límits, operacions d’endeutament ns a
l’aprovació dels nous pressupostos.
• Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012.
• Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures scals, nanceres i administratives i de creació de l’impost
sobre les estades en establiments turístics. Es preveu una intesa regulació de mesures scals (on destaca
la creació d’una taxa en l’àmbit sanitari i dues en l’Administració de justícia). Quant a la regulació de
les nances públiques, destaquen noves mesures d’estalvi pressupostari en matèria de funció pública.
Finalment, es crea el nou impost en l’àmbit turístic.
• Llei 6/2012, de 17 de maig, d’estabilitat pressupostària. Regula la concreció del contingut i les eines
principals perquè l’Administració autonòmica compleixi amb aquest prinicpi.
• Decret llei 1/2012, de 26 de juny, de mesures per complir el Pla econòmic nancer de reequilibri de la
Generalitat de Catalunya i altres necessitats derivades de la conjuntura economiconancera. S’autoritzen,
entre d’altres, diversos increments d’endeutament.
• Decret llei 3/2012, de 16 d’octubre, de reordenació urgent de determinades garanties nanceres del
sector públic de la Generalitat de Catalunya i de modicacions tributàries. S’adopten mesures en matèria
d’endeutament i es modica un aspecte de l’impost sobre estades en establiments turístics abans de la
seva entrada en vigor l’1 de novembre.
2.3.3 X legislatura (desembre 2012 - agost 2015)
Aquesta etapa es caracteritza per la continuïtat i la intensicació de les reformes estructurals en termes
similars als anteriors, si bé en el darrer període temporal s’observen ja algunes mesures que intenten pal·liar
o revertir els ajustos fets i es culminen reformes en l’àmbit social.
a) Activitat econòmica i mercat laboral
• Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives. Incorpora i actualitza els canvis normatius dels darrers anys
i posa en valor la resiliència de les cooperatives davant la crisi econòmica.
• Llei 13/2015, de 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de
Catalunya. Es regula el Servei Públic d’Ocupació, que integra no només les polítiques actives d’ocupació,
sinó també les que tenen a veure amb la formació, l’assistència i l’acompanyament de les persones
desocupades i els col·lectius més desafavorits.
b) Habitatge i serveis de caràcter social
• Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modicació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum
de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i
préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 222
• Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels
habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. S’estableix el dret de tanteig i retracte a
favor de l’Administració autonòmica en aquests processos, mesures sancionadores i expropiadores, i
el deure de comunicació i inscripció en registre creat a l’efecte de l’adquisició d’habitatges procedents
d’execució hipotecària.
• Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modicació de normes tributàries
i de la Llei 3/2012.
• Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge
i la pobresa energètica. A partir d’un diagnòstic sobre els efectes de la crisi sobre la pobresa, s’adopten
mesures en l’àmbit de l’accés a l’habitatge (procediments especícs extrajudicials i judicials per
a situacions de sobreendeutament, per evitar els desnonaments i per augmentar el parc d’habitatges
accessibles) i la lluita contra la pobresa energètica (mesures preventives i ajuts).
c) Organització administrativa i ocupació pública
• Decret llei 2/2013, de 19 de març, de modicació del règim de millores de la prestació econòmica
d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i
de les universitats públiques catalanes. Es modica el Decret llei 2/2012 per tal que inclogui dos supòsits
excepcionals de percepció de la totalitat de la retribució.
• Decret llei 4/2013, de 22 d’octubre, pel qual s’autoritza l’Institut Català de Finances a constituir una
societat anònima perquè actuï com a entitat de crèdit i es modiquen determinats preceptes de la seva
• Decret llei 5/2013, de 22 d’octubre, de mesures de racionalització i simplicació de l’estructura del
sector públic de la Generalitat de Catalunya. Se suprimeixen i se simpliquen determinades entitats
instrumentals de la Generalitat de Catalunya en sectors diversos.
• Decret llei 9/2014, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria de personal. Es deixen sense efecte
determinades mesures retributives aprovades per la Llei 1/2014 (reducció de la paga extraordinària i
d’un 15% de la jornada dels llocs ocupats per personal interí).
d) Administració local
• Llei 5/2014, de 8 d’abril, de mesures relatives al Fons de cooperació local de Catalunya del 2013 i el
2014. S’aproven dotacions complementàries per a ajuntaments i consells comarcals per suplir la manca
d’aportacions dels exercicis anteriors.
• Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya
de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. No
va ser convalidat pel Parlament, atenent al Dictamen 16/2014, d’11 de juliol, del Consell de Garanties
Estatutàries.
• Decret llei 4/2014, de 22 de juliol, pel qual s’estableixen mesures urgents per adaptar els convenis, els
acords i els instruments de cooperació subscrits entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals de
Catalunya a la disposició addicional novena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i
sostenibilitat de l’Administració local. Regula la part del Decret llei 3/2014 no subjecta a objeccions per
part del Consell de Garanties Estatutàries.
• Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplicació de l’activitat administrativa de l’Administració de la
Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica. Més enllà de la
regulació general i sectorial en matèria de simplicació administrativa, destaquem la modicació de
la legislació de règim local, que, entre altres aspectes, introdueix un procediment voluntari perquè els
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 223
municipis puguin suspendre temporalment la prestació de determinats serveis mínims per insuciència
nancera.
e) Finances públiques i normes de caràcter general
• Decret llei 5/2012, de 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. Creació
d’un nou tribut propi en què el fet imposable és la captació de dipòsits fets per les entitats nanceres de
caràcter privat.
• Decret llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria scal que afecten l’impost sobre
el patrimoni.
• Decret llei 1/2013, de 22 de gener, de necessitats nanceres del sector públic en pròrroga pressupostària.
• Llei 1/2014, de 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.
• Llei 4/2014, de 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. Tramitació com a llei del
• Decret llei 1/2014, de 3 de juny, pel qual es modica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de
la Generalitat de Catalunya. Es modica el tipus i se simplica la taxa en l’àmbit de l’Administració de
justícia d’acord amb la Llei 5/2012.
• Llei 12/2014, de 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda
per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la
indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
• Llei 15/2014, de 4 de desembre, de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de
serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital.
• Decret llei 6/2014, de 23 de desembre, de necessitats nanceres del sector públic en pròrroga
pressupostària.
• Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures scals, nanceres i administratives. Es modica el règim d’alguns
tributs propis i d’altres cedits; es exibilitzen els requisits per a l’autorització d’endeutament; s’adopten
mesures en matèria de retribucions, de negociació col·lectiva dels empleats públics i de racionalització
del sector públic de la Generalitat (en general i de l’àmbit sanitari), i es modica legislació administrativa
sectorial diversa (habitatge, ordenació ambiental, aigües i transports).
• Llei 2/2015, d’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015. Es posa de
manifest el contrast entre la recuperació econòmica general i l’empitjorament de la situació scal de la
Generalitat.
• Decret llei 2/2015, de 28 de juliol, pel qual es modica parcialment el text refós de la Llei de l’Institut
Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre. Es modiquen alguns
aspectes del seu règim jurídic per adequar-lo a la classicació europea com a entitat nancera en virtut
del SEC 2010.
• Llei 21/2015, de 29 de juliol, de nançament del sistema de transport públic de Catalunya. Es determinen
les obligacions de les diferents administracions públiques competents, s’identiquen els costos del
sistema i les aportacions que cal fer i s’impulsa la coordinació, l’accessibilitat i la intermodalitat entre
els diferents serveis de transport.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 224
2.3.4 XI legislatura (octubre 2015 - octubre 2017)
Es dona continuïtat a les mesures de l’etapa anterior, si bé aquesta legislatura està presidida per una activitat
legislativa menor.
a) Activitat econòmica i mercat laboral
• Decret llei 2/2016, de 17 de maig, de modicació de la Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del
funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives. S’adopten mesures davant els problemes
nancers i la manca de liquiditat d’algunes cooperatives.
• Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública. Es transposen
les disposicions d’aplicació directa de determinades directives europees de contractació davant la manca
de transposició feta per la legislació estatal.
b) Habitatge i drets socials
• Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc
d’exclusió residencial. Entre d’altres, destaquen les mesures de resolució extrajudicial de processos de
desnonaments, d’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social o l’obligació de
reallotjament temporal de persones en risc d’exclusió.
• Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania. Culmina la iniciativa legislativa popular
presentada en la X legislatura i regula el dret que preveu l’article 24.3 EAC.
c) Organització administrativa i ocupació pública
• Decret llei 1/2016, de 19 de gener, d’aplicació de l’increment retributiu d’un u per cent per al personal
del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2016. Aplicació de la possibilitat que preveu la
Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
• Decret llei 5/2016, d’11 d’octubre, de recuperació de la paga extraordinària i addicional del mes de
desembre de 2012 per al personal dels cossos de l’Administració de justícia a Catalunya.
• Decret llei 4/2017, de 18 de juliol, de modicació del règim de millores de la prestació econòmica
d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i
de les universitats públiques catalanes. S’inclouen nous supòsits excepcionals que permeten la percepció
de la totalitat de les retribucions.
d) Finances públiques i normes de caràcter general
• Decret llei 4/2015, de 29 de desembre, de necessitats nanceres del sector públic i altres mesures urgents
en pròrroga pressupostària.
• Decret llei 6/2016, de 27 de desembre, de necessitats nanceres del sector públic en pròrroga
pressupostària.
• Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017. Es parteix ja d’un
diagnòstic de «recuperació de l’activitat econòmica i reducció d’atur».
• Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures scals, administratives, nanceres i del sector públic i de creació
i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics,
sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
• Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. Es crea
aquest nou impost amb la nalitat de «desincentivar les possibles estratègies d’elusió scal, millorar
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 225
l’eciència en la utilització d’aquests actius de contingut econòmic i contribuir, en part, a una certa
redistribució».
2.3.5 XII legislatura (gener 2018 -)
En el context conegut de retard en la formació de govern i tot just iniciada la nova legislatura, quan redactem
aquest recull, destaquem només les disposicions següents:
• Decret llei 1/2018, de 9 de març, de necessitats nanceres del sector públic en pròrroga pressupostària.
• Decret llei 2/2018, de 9 de març, de recuperació d’una part de la paga extraordinària i addicional del mes
de desembre de 2012 del personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
3 Referències bibliogràques
Aquest apartat conté una relació de referències bibliogràques, sense cap pretensió d’exhaustivitat,
publicades a partir de l’any 2008, que poden contribuir a l’estudi de l’impacte de la crisi econòmica en
el sector públic estatal (i català). Amb aquesta nalitat, les referències s’ordenen, després d’uns primers
apartats introductoris, a partir dels aspectes de la part general del dret administratiu, i s’hi descarten, per
motius d’espai, les referències a estudis sectorials.
3.1 Aproximació interdisciplinària
La relació entre crisi i sector públic ha estat estudiada des de diferents disciplines ans al dret públic com
ara l’economia, la ciència política i de l’administració, la gestió pública i el management, entre d’altres.
N’incloem aquí un llistat, merament exemplicatiu, amb algunes referències de caràcter més divulgatiu.
BruGué, Joaquim. Polítiques municipals innovadores en contextos de crisi i austeritat: experiència en els
petits municipis de Girona. Escola d’Administració Pública de Catalunya - UdG, 2014.
González raBanal, Miryam de la Concepción; De anDrés, Christopher O. (coords.). Estrategias y acciones
de gobierno en el marco de una crisis persistente. Universitas Editorial, 2014.
KruGman, Paul. El retorno de la depresión y la crisis actual. Barcelona: Crítica, 2009.
mas-colell, Andreu [et al.]. Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades. Barcelona: Edicions 62,
2018.
mata sierra, María Teresa (dir.); Blasco DelGaDo, Carolina (coord.). Alternativas de nanciación en época
de crisis. Valladolid: Lex Nova, 2014.
Peters, Guy B. [et al.]. «Global Financial Crisis, Public Administration and Governance: Do New Problems
Require New Solutions?» Public Organisation Review, vol. 11, núm. 1 (2011), p. 13-27.
Pollit, Christopher; BoucKaert, Geert. Public Management Reform. A Comparative Analysis into the Age of
Austerity. 4a ed. Oxford: Oxford University Press, 2017.
ramió mata, Carles. «La gestión pública en tiempos de crisis». Revista Venezolana de Gestión Pública, núm.
1 (2010).
rochet, Claude [et al.]. «La crisis como una estrategia de cambio en las organizaciones públicas». Revista
internacional de ciencias administrativas: revista de administración pública comparada, vol. 74, núm. 1
(2008), p. 71-86.
ruiz almenDral, Violeta. Estabilidad Presupuestaria y Gasto Público en España. Las Rozas, Madrid: La
Ley, 2008.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 226
toBoso, Fernando; caBallero, Gonzalo (eds.). Democracia y Políticas Económicas. Madrid: Editorial
Síntesis, 2015.
Vaillancourt, François. «La crisis económica que arrancó en 2007 en Canadá: restricciones subnacionales
al décit y respuesta política». Cuadernos de Derecho Público, núm. 38 (2009), p. 201-212.
3.2 Obres jurídiques de caràcter general
L’anàlisi jurídica de la relació entre crisi econòmica i sector públic ha portat, d’una banda, a reexions
doctrinals, d’un caire més sistèmic i teòric, sobre les transformacions del dret públic i el paper del dret
administratiu que han incidit o reorientat debats ja existents abans de la crisi (com la globalització jurídica,
la relació entre Estat i mercat, etc.). D’altra banda, abunden també les obres col·lectives que aborden les
mesures concretes adoptades per a fer front a la crisi, ja sigui des d’una perspectiva globalitzadora o bé com
un recull ordenat d’estudis sectorials.
Blasco esteVe, Avelino (coord.). El Derecho público de la crisis económica, transparencia y sector público:
hacia un nuevo derecho administrativo. Actas del VI Congreso de la Asociación Española de Profesores de
Derecho Administrativo. Madrid: INAP, 2012.
Bassols coma, Martín. «La crisis económica y sus repercusiones en el Derecho público económico; el
Principio de Buena Regulación Económica, supresión de cargas administrativas y constitucionalización de
la estabilidad presupuestaria». Noticias de la Unión Europea, núm. 325 (2012).
carro FernánDez-Valmayor, José Luis. «Reexiones sobre las transformaciones actuales del Derecho
público, en especial del Derecho administrativo». Revista de Administración Pública, núm. 193 (2014), p.
11-44.
cueto Pérez, Miriam. «Crisis económica y administración pública». Revista Vasca de Administración
Pública, núm. 99-100 (2014), p. 1053-1091.
El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, núm. 28 i 29 (2012). (Exemplars dedicats
monogràcament a la crisi económica).
emBiD irujo, Antonio. El Derecho de la crisis económica. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza,
2009.
esteVe ParDo, José. La nueva relación entre Estado y sociedad. Aproximación al trasfondo de la crisis.
Madrid: Marcial Pons, 2013.
ezquerra huerVa, Antonio (dir.). Crisis económica y Derecho administrativo. Una visión general y sectorial
de las reformas implantadas con ocasión de la crisis económica. Cizur Menor: Editorial Aranzadi, 2016.
González sanFiel, Andrés Manuel (dir.). El derecho ante la crisis: nuevas reglas de juego. Barcelona:
Atelier, 2013.
iannella, Mario. «Conseguenze della crisi economiconanziaria sulle istituzioni della Spagna». Federalismi.
it, núm. 2 (2016).
lóPez Benítez, Mariano; Fuentetaja Pastor, Jesús Ángel; roDríGuez-camPos González, Sonia (coords.).
Las reformas administrativas de la crisis. Cizur Menor: Aranzadi, 2017.
martín-retortillo, Lorenzo. «El Derecho administrativo ante la crisis». Revista Española de Derecho
Administrativo, núm. 157 (2013), p. 117 i seg.
morcillo moreno, Juana; De la sierra morón, Susana. «From national Administrative Law to globalisation:
economic crisis, governance and regulated self-regulation: Spain». European Review of Public Law, núm. 23
(2011), p. 381-407.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 227
Piñar mañas, José Luis (coord.). Crisis económica y crisis del Estado de bienestar. El papel del Derecho
Administrativo. Actas del XIX Congreso Ítalo-Español de Profesores de Derecho Administrativo. Madrid:
Editorial Reus, 2013.
roDríGuez De santiaGo, José María; Velasco caBallero, Francisco (coords.). Anuario de la Facultad de
Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, núm. 14 (2010). (Exemplar dedicat a: Estado y mercado
en situación de crisis).
sánchez morón, Miguel. «El impacto de la crisis económica en las instituciones españolas y europeas».
Documentación Administrativa: Nueva Época, núm. 1 (2014).
sosa WaGner, Francisco; Fuertes López, Mercedes. Bancarrota del Estado y Europa como contexto. Madrid:
Marcial Pons, 2011.
3.3 Dret comparat
Els estudis comparats han estat particularment prolícs en l’anàlisi sectorial de les respostes a la crisi. Des
d’una perspectiva més sistèmica o general, que és la que aquí ens ocupa, altres treballs s’han dedicat a
comparar el paper de l’Administració pública durant la crisi entre els diferents estats. A més de la selecció
següent, necessàriament testimonial, hem incorporat també referències comparades en alguns apartats
posteriors.
BalaGuer callejón, Francisco (coord.). The dimension of the public administration in the context of
globalization: La dimensión de la administración pública en el contexto de la globalización. Cizur Menor:
Thomson Reuters-Aranzadi, 2015. (També a Revista de Derecho Constitucional Europeo, números
monogràcs 20 a 23).
De la sierra morón, Susana. «Límites y utilidades del derecho comparado en el derecho público. En
particular, el tratamiento jurídico de la crisis económico-nanciera». Revista de Administración Pública,
núm. 201 (2016), p. 69-99.
European review of public law-Revue europeenne de droit public, núm. 25, 2013. (Exemplar dedicat a: Le
droit public et la crise économique).
González temPrano, Antonio. «Crisis económica y Sector Público en los países desarrollados». Cuadernos
de Gobierno y Administración Pública, vol. 1, núm. 1 (2014), p. 57-75.
KilPatricK, Claire; De Witte, Bruno (eds.). Social Rights in Times of Crisis in the Eurozone: The Role of
Fundamental Rights’ Challenges. Working Papers - European University Institute, 2014.
Themis, Revista da Faculdade de Direito da Universidade Nova da Lisboa, núm. extraordinari 5 (2015).
(Exemplar dedicat a: X Colóquio Luso-Espanhol de Professores de Direito Administrativo: A crise actual
e o Direito Administrativo: semelhanças e diferenças entre Portugal sob Assistença externa e España sem
Intervençao).
ViDal PraDo, Carlos; DelGaDo, David (coords.). Crisis económica y reforma de las Administraciones
públicas. Un estudio comparado. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 2017.
3.4 Crisi econòmica i bases constitucionals de l’Administració pública
Des de la perspectiva constitucional, el protagonisme és per a l’estudi la reforma de l’article 135 CE. Tanmateix,
hi ha també reexions importants sobre l’afectació de la crisi econòmica a les bases constitucionals de l’estat
social i democràtic de dret, així com del model d’organització territorial. Com hem advertit, les referències a
aquesta segona qüestió ho són només en la mesura en què hi ha una connexió directa amb la crisi econòmica,
sense entrar, per tant, en els debats que cadascun d’aquests elements de l’Estat ha viscut (i viu) més enllà
d’aquesta crisi.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 228
3.4.1 Crisi econòmica i constitucionalització de l’estabilitat pressupostària
arroyo Gil, Antonio; Giménez sánchez, Isabel. «La incorporación constitucional de la cláusula de
estabilidad presupuestaria en perspectiva comparada: Alemania, Italia y Francia». Revista Española de
Derecho Constitucional, núm. 98 (2013), p. 149 i seg.
asociación De letraDos Del triBunal constitucional. Crisis y Constitución. XIX Jornadas de la Asociación
de Letrados del Tribunal Constitucional. CEPC, 2015.
BalaGuer callejón, Francisco. «Una interpretación constitucional de la crisis económica». Revista de
Derecho Constitucional Europeo, núm. 19 (2013).
Bassols coma, Martín. «La reforma del artículo 135 de la Constitución española y la constitucionalización
de la estabilidad presupuestaria: el proceso parlamentario de elaboración de la reforma constitucional».
Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 155 (2012), p. 21-41.
carrillo, Marc. «Constitución y control de las nanzas públicas». Revista Española de Derecho
Constitucional, núm. 101 (2014).
De la hucha celaDor, Fernando. «La reforma del artículo 135 de la Constitución: Estabilidad presupuestaria
y deuda pública». Revista Española de Derecho Financiero, núm. 153 (2012).
emBiD irujo, Antonio. La constitucionalización de la crisis económica. Madrid: Iustel, 2012.
García roca, Francisco Javier; martínez laGo, Miguel Ángel. «El impacto de la crisis económica en
nuestras dos constituciones». Documentación Administrativa: Nueva Época, núm. 1 (2014).
García-anDraDe Gómez, Jorge. «La reforma del artículo 135 de la Constitución española». Revista de
administración pública, núm. 187 (2012), p. 31-66.
González Pascual, María Isabel. «Constitución Española y Gobernanza Económica Europea: desnudez y
crisis del Estado Constitucional». Revista Vasca de Administración Pública, núm. 109 (2) (2017), p. 21-40.
lóPez GarriDo, Diego (dir.). Reforma constitucional y estabilidad presupuestaria: el artículo 135 de la
Constitución española. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2013.
meDina Guerrero, Manuel. «La constitucionalización de la regla del equilibrio presupuestario: integración
europea, centralización estatal». Revista de estudios políticos, núm. 165 (2014) (Exemplar dedicat a:
Mutación constitucional en la Unión Europea).
Revista Española de Derecho Constitucional. Monogràc sobre «La reforma del artículo 135 CE», núm. 93
(2011).
ruiz almenDral, Violeta. «Estabilidad Presupuestaria y Reforma Constitucional». Revista Española de
Derecho Europeo, núm. 41 (2012).
ruiz roBleDo, Antonio. «The Spanish Constitution in the Turmoil of the Global Financial Crisis». A:
contiaDes, Xenophon (ed.). Constitutions in the Global Financial Crisis. A Comparative Analysis. Londres:
Routledge, 2013.
Teoría y Realidad Constitucional. UNED. Monogràc sobre «La reforma de la Constitución», núm. 29
(2012).
3.4.2 Crisi econòmica i estat social i democràtic de dret
carrillo, Marc. «L’impacte de la crisi sobre els drets de l’àmbit social». Revista Catalana de Dret Públic,
núm. 46 (2013), p. 47-72.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 229
De la quaDra salceDo FernánDez Del castillo, Tomás. «Derecho Público tras la crisis econòmica en el
Estado social y democrático: Estado de bienestar y Servicios de interés general». A: Crisis y Constitución.
CEPC, Madrid, 2015, p. 75-155.
GamBino, Silvio; FalBo, Alessandro. «Estado social y crisis económica. Los nuevos desafíos del
constitucionalismo contemporáneo». Revista de Derecho Constitucional Europeo, núm. 28 (2017).
Garcés sanaGustín, Ángel. «Algunas consideraciones sobre la decadencia del principio de legalidad en el
Derecho español». Revista Vasca de Administración Pública, núm. 103 (2015), p. 209-253.
GarDini, Gianluca. «Crisis económica y protección de los derechos sociales en Europa. Reexiones desde el
ordenamiento italiano». Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica: Nueva Época, núm.
9 (2018).
Guillem carrau, Javier. «El constitucional portugués ante las medidas de ajuste: la sentencia de 5 de abril
de 2013». Cuadernos Manuel Giménez Abad, núm. 5 (juny 2013).
KöllinG, Mario; marí-Klose, Pau (coords.). Los retos del estado del bienestar ante las nuevas desigualdades.
Fundación Manuel Giménez Abad de Estudios Parlamentarios y del Estado Autonómico, 2017.
noGueira lóPez, Alba; lois González, Marta; Diz otero, Isabel. Crisis, derechos sociales e igualdad.
València: Tirant lo Blanch, 2015.
Nuevas Políticas Públicas: Anuario multidisciplinar para la modernización de las Administraciones
Públicas, núm. 8 (2013). (Exemplar dedicat a: Los derechos sociales ante la crisis económica).
Ponce solé, Juli. El derecho y la (ir)reversibilidad limitada de los derechos sociales de los ciudadanos. Las
líneas rojas constitucionales a los recortes y la sostenibilidad social. Madrid: INAP, 2013.
3.4.3 Crisi econòmica i estat autonòmic
Més enllà del protagonisme adquirit pel procés a Catalunya, que queda al marge del nostre objecte, són molts
els treballs que han destacat també l’afectació especíca que les mesures adoptades contra la crisi econòmica
han tingut en el model d’organització territorial de l’Estat. En el llistat següent no incorporem les referències
a la descentralització política local, que es fan en un apartat posterior.
alBertí roVira, Enoch. «El impacto de la crisis nanciera en el Estado autonómico español». Revista
Española de Derecho Constitucional, núm. 98 (2013), p. 63-89.
Faya Barrios, Antonio Luis (coord.). Legislación de crisis y su incidencia en el estado de las autonomías.
Actas de las XVI Jornadas de Estudio del Gabinete Jurídico de la Junta de Andalucía. Sevilla: IAAP, 2015.
GarriDo lóPez, Carlos; tuDela aranDa, José (coords.). La organización territorial del estado, hoy. Actas
del XIII Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España. València: Tirant lo Blanch, 2016.
Informe de Comunidades Autónomas 2016. Barcelona: Institut de Dret Públic - Fundación Giménez Abad,
2017. (Estudis monogràcs dedicats a: Crisi econòmica i estat autonòmic).
meDina Guerrero, Manuel. «El Estado autonómico en tiempos de disciplina scal». Revista Española de
Derecho Constitucional, núm. 98 (2013), p. 109-147.
torres Pérez, Aida. «Autonomía política y Estado social ante la crisis económica: la tendencia a la uniformidad
territorial en menoscabo de la diversidad de políticas sociales». Revista Vasca de Administración Pública,
núm. 109 (2) (2017), p. 57-88.
tuDela aranDa, José; KöllinG, Mario (coords.). Costes y benecios de la descentralización política en un
contexto de crisis: el caso español. Saragossa: Fundación Manuel Giménez Abad, 2015.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 230
3.5 Crisi econòmica i fonts del dret administratiu
3.5.1 Crisi econòmica i dret de la Unió Europea
Molt lligada als canvis constitucionals assenyalats, ha despertat especial interès doctrinal l’afectació de la
crisi sobre les institucions i el procés d’integració europeus, així com la inuència d’aquests canvis en les
institucions i els ordenaments interns dels estats membres.
Boix PaloP, Andrés. «La inuencia de la crisis económica sobre las instituciones estatales y europeas: sobre
la signicación jurídica de la cláusula “whatever it takes”». Documentación Administrativa: Nueva Época,
núm. 1 (2014).
jimena quesaDa, Luis. «Adoption and rejection of austerity measures: current controversies under European
law (focus on the role of the European Committee of Social Rights)». Revista Catalana de Dret Públic, núm.
49 (2014), p. 41-59.
menénDez, Agustín José. «Mutación y ¿quiebra? constitucional de la Unión Europea». Documentación
Administrativa: Nueva Época, núm. 1 (2014).
olesti rayo, Andreu (coord.). Crisis y coordinación de políticas económicas en la Unión Europea. Madrid:
Marcial Pons, 2013.
Porras ramírez, José María. «El reto constitucional de la Unión Europea en un contexto de crisis económica
y nanciera». Revista de Derecho Constitucional Europeo, núm. 21 (2014).
Revista de Derecho Constitucional Europeo, núm. 24 (2015). (Exemplar dedicat a: El impacto de la crisis
económica en las instituciones de la Unión Europea y de los Estados miembros).
Revista Vasca de Administración Pública, núm. 109 (2) (2017). (Exemplar dedicat a: Constitución y crisis
en Europa).
Revista Vasca de Administración Pública, núm. 110 (2) (gener-abril 2018). (Exemplar dedicat a: El control
democrático y la tutela de los derechos en la Unión Económica y Monetaria).
3.5.2 Crisi econòmica i potestat normativa del Govern
Altres publicacions analitzen l’impacte de la proliferació de la legislació d’urgència per part dels executius
(en especial, del decret llei). Incloem aquí també els treballs sobre la nova regulació, derivada de la CORA,
en relació amb la potestat reglamentària i les iniciatives normatives del Govern.
araGón reyes, Manuel. Uso y abuso del decreto-ley. Una propuesta de reforma constitucional. Madrid:
Iustel, 2016.
caPelleras González, Albert. «El marc legal de l’elaboració dels avantprojectes de Llei a Catalunya: una
mirada a la legislació catalana i a la legislació estatal de recent aprovació». Activitat Parlamentària, núm.
29 (2016), p. 23-63.
carDone, Andrea. La normalizzazione dell’emergenza. Torí: Giappichelli, 2011.
carmona contreras, Ana M. «El decreto-ley en tiempos de crisis». Revista Catalana de Dret Públic, núm.
47 (2013).
De la iGlesia chamorro, A. «Crisis económica y expansión del ejercicio normativo del Gobierno. En
particular, los decretos-leyes nacionales y autonómicos». Estudios de Deusto, vol. 61 (2), (2013).
DelGaDo ramos, David. «Técnica legislativa y crisis económica: leyes ómnibus y de medidas en el Estado y
las Comunidades Autónomas». Revista de las Cortes Generales, núm. 97-99 (2016), p. 239-258.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 231
Díaz De mera, Ana. «Gobierno de la crisis. Uso y abuso del decreto-ley». Revista Parlamentaria de la
Asamblea de Madrid, núm. 24 (2011), p. 146-154.
García majaDo, Patricia. «El presupuesto habilitante del decreto-ley ante la crisis económica». Revista de
Derecho Constitucional Europeo, núm. 25 (2016).
GhiriBelli, A. «Necessità ed urgenza del decreto-legge nelle recenti pronunce del giudice costituzionale. Un
confronto con il caso spagnolo». Forum di Quaderni costituzionali, núm. 13 (setembre 2008).
Prieto romero, Cayetano. «El nuevo procedimiento para la iniciativa legislativa y el ejercicio de la potestad
reglamentaria». Revista de Administración Pública, núm. 201 (2016), p. 335-372.
Ponce solé, Juli. «Calidad normativa, buen gobierno regulatorio y derecho a una buena administración: la
mejora regulatoria en las leyes estatales 39 y 40 de 2015». A: Tornos Mas, Joaquín (coord.). Estudios sobre
las leyes 39/2015 del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas y 40/2015 del
régimen jurídico del sector público. Barcelona: Atelier - UB, 2017, p. 245-277.
3.6 Crisi econòmica i organització administrativa
L’objectiu de l’estabilitat pressupostària s’ha traduït principalment en mesures de racionalització de
l’organització de les diferents administracions públiques. La intensitat de la reforma i també l’atenció de
la doctrina han estat més intenses en la reordenació i la reducció del sector públic instrumental i en la
controvertida reforma legislativa de l’Administració local (LRSAL).
3.6.1 Crisi econòmica i mesures de racionalització administrativa
aBellán lóPez, M. Ángeles. «Un balance de la modernización autonómica y las tensiones
intergubernamentales». Cuadernos de Gobierno y Administración Pública, vol. 2, núm. 2 (2015), p. 165-185.
castillo Blanco, Federico A. (dir.). Remodelando el empleo público y la organización administrativa para
garantizar el Estado del Bienestar. Madrid: Iustel Portal Derecho S.A., 2017.
castillo Blanco, Federico A. (dir.). La reforma del sector público. Sevilla: Instituto García Oviedo, 2014.
lazo-Vitoria, Ximena. «La racionalización de la actuación administrativa en el ordenamiento jurídico
italiano: el modelo de la gestión pública por resultados». Presupuesto y gasto público, núm. 48 (2007), p.
163-184.
leal costa, María-Ángeles. La reforma administrativa del gobierno Rajoy: (2012-2015). Alacant:
Universitat d’Alacant-Servei de Publicacions, 2016.
martínez-alonso camPs, José Luis. «Procesos de extinción, separación y reestructuración de las
personicaciones instrumentales locales en un contexto de crisis económica. Especial referencia al caso de
Cataluña». Anuario del Gobierno Local 2011. Barcelona: FDGL - IDP, 2012, p. 201-274.
montilla martos, José Antonio. «La supresión de órganos autonómicos en el contexto de la crisis
económica». A: Faya Barrios, Antonio Luis (coord.). Legislación de crisis y su incidencia en el estado
de las autonomías. Actas de las XVI Jornadas de Estudio del Gabinete Jurídico de la Junta de Andalucía.
Sevilla: IAAP, 2015, p. 121-138.
montoya martín, Encarnación. «Nuevas perspectivas sobre la gestión de los servicios locales: incidencia
de la crisis económica y necesidad de racionalización del sector público instrumental». Anuario de Derecho
Municipal, núm. 5 (2011), p. 163-192.
seVilla seGura, Jordi. (dir.). La reforma de la Administración General del Estado. Madrid: LID Editorial
Empresarial, 2010.
socías camacho, Joana Maria. «Huida del derecho público y racionalización administrativa en el sector
público instrumental». Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 161 (2014), p. 263-297.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 232
urrutia liBarona, Íñigo. «Duplicidades, concurrencias e ineciencias en el entramado institucional vasco».
Revista Vasca de Administración Pública, núm. 99-100 (2014), p. 2947-2987.
3.6.2 Crisi econòmica i racionalització de l’Administració local
almeiDa cerreDa, Marcos; tuBertini, Claudia; GonçalVes, Pedro (dirs.) La racionalización de la
organización administrativa local: las experiencias española, italiana y portuguesa. Cizur Menor: Thomson
Reuters-Civitas, 2015.
caneDo arrillaGa, María Pilar; GorDillo Pérez, Luis Ignacio (coords.). La autonomía local en tiempos de
crisis (reformas, scalidad y contratación pública). Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi, 2015.
carBonell Porras, Eloísa. «La alteración de términos municipales en la reforma local de 2013: crónica de
un fracaso anunciado». Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica: Nueva Época, núm.
9 (2018).
carrillo Donaire, Juan Antonio; naVarro roDríGuez, Pilar (coords.). La reforma del Régimen Jurídico de
la Administración Local. El nuevo marco regulatorio a la luz de la Ley de racionalización y sostenibilidad
de la Administración Local. Las Rozas (Madrid): El Consultor de los Ayuntamientos, 2014.
cosculluela montaner, Luis; Medina Alcoz, Luis (coords.). Crisis económica y reforma del régimen local.
Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi, 2012.
Cuadernos de Derecho Local, núm. 34 (2014). (Exemplar dedicat a: La revisión del Gobierno y la
Administración local en la Ley 27/2013).
Díaz lema, José Manuel (coord.). Sostenibilidad nanciera y administración local: un estudio comparado.
València: Tirant lo Blanch, 2014.
Díez sánchez, Juan José (dir.). La planta del Gobierno Local. Actas del VIII Congreso de la Asociación
Española de Profesores de Derecho Administrativo. AEPDA-FDGL, 2014.
DominGo zaBallos, Manuel José. Reforma del Régimen Local. La Ley de Racionalización y Sostenibilidad
de la Administración Local: Veintitrés Estudios. Thomson Reuters-Aranzadi, 2014.
Font lloVet, Tomàs; Galán Galán, Alfredo (dirs.). Anuario del Gobierno Local 2012. (Racionalización y
Sostenibilidad de la Administración Local: ¿es esta la reforma?) Barcelona: FDGL-IDP, 2013.
Font lloVet, Tomàs; Galán Galán, Alfredo (dirs.). Anuario del Gobierno Local 2013 (Exemplar dedicat a:
¿Un nuevo gobierno local en España? La reforma de la Administración local en la Ley 27/2013).
Font lloVet, Tomàs; Galán Galán, Alfredo (dirs.). Anuario del Gobierno Local 2015 (Exemplar dedicat
a: Nuevas exigencias locales: servicios públicos, economía colaborativa, la provincia. La LRSAL tras las
sentencias del Tribunal Constitucional).
ForcaDell, Xavier; PiFarré estraDa, Marc; saBaté ViDal, Josep Maria. (coords.). Els governs locals de
Catalunya davant la reforma del règim local espanyol. Barcelona: Parlament de Catalunya - Diputació de
Barcelona, 2014.
Galán Galán, Alfredo (coord.). Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària.
Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017.
García romero, Paloma. El nuevo artículo 135 de la Constitución y su incidencia en la Administración
local. Madrid: Editorial Reus, 2017.
García ruBio, Fernando (coord.). Análisis de las repercusiones de la reforma local sobre la organización,
competencias y servicios de las entidades locales. Madrid: INAP, 2015.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 233
GuérarD, Stéphane; VanDelli, Luciano (dirs.). The Impact of the Economic Crisis on Local Governments in
Europe. Institute Universitare Varenne, 2017.
Istituzioni del Federalismo, núm. 4 (2016). (Exemplar dedicat a: Gli enti territoriali in Europa: un bilancio
dopo la stagione delle riforme).
Nuevas Políticas Públicas: Anuario multidisciplinar para la modernización de las Administraciones
Públicas, núm. 9 (2014). (Exemplar dedicat a: La reforma de la administración local).
Portillo naVarro, María José; merino estraDa, Valentín (coords.). Crisis económica y entidades locales.
Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi, 2012.
quintana lóPez, Tomás (dir.). La reforma del régimen local. València: Tirant lo Blanch, 2014.
Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica: Nueva Época, núm. extra 1 (2015).
Revista de Estudios Locales. Cunal, núm. extra 169 (2014). (Exemplar dedicat a: Análisis de la Ley 27/2013,
de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local).
riVero orteGa, Ricardo. Innovación y gobiernos locales. Estrategias innovadoras de ayuntamientos y
diputaciones en un contexto de crisis. Madrid: INAP, 2014.
salVaDor cresPo, María Teresa. «El impacto de la crisis económica en la reforma del Gobierno local en
España». Revista General de Derecho Público Comparado, núm. 15 (2014).
Velasco caBallero, Francisco. «El nuevo régimen local general y su aplicación diferenciada en las distintas
comunidades autónomas». Revista Catalana de Dret Públic, núm. 48 (2014), p. 1-23.
3.7 Crisi econòmica i ocupació pública
Les mesures de reducció de la despesa pública han afectat molt especialment el règim jurídic dels empleats
de les administracions públiques. Són moltes les publicacions que han analitzat el seu l’impacte especíc i
també sobre el conjunt del sistema de relacions de treball.
álVarez Gimeno, Rafael. «La exibilidad interna en el marco de la crisis desde la perspectiva de la
recuperación». Nueva Revista de Derecho del Trabajo, núm. 202 (2017), p. 167-193.
arenilla sáez, Manuel; DelGaDo ramos, David. «¿Hay muchos empleados públicos en España? Eciencia
y efectividad en el contexto de la OCDE». Revista de Administración Pública, núm. 193 (2014), p. 297-334.
arias DomínGuez, Ángel; roDríGuez muñoz, José Manuel (coord.). Medidas de reestructuración empresarial
del empleo público en tiempos de crisis. Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi, 2015.
Beltran De hereDia, Ignasi. «Impacto del asunto “de Diego Porras” en la jurisdicción contencioso-
administrativa». El Consultor de los Ayuntamientos, núm. 18 (2017), p. 1-10.Boltaina Bosch, Xavier [et al.].
El empleo público local ante la crisis. Bilbao: Fundación Democracia y Gobierno Local, 2011.
castillo Blanco, Federico A. «¿Un nuevo episodio de desajuste entre el Derecho administrativo y el
Derecho laboral?: una reexión a propósito de las medidas adoptadas en la reforma laboral». Revista de
Administración Pública, núm. 190, 2013, p. 309-347.
castillo Blanco, Federico A. La reinternalización de servicios públicos: aspectos administrativos y
laborales. Barcelona: Diputació de Barcelona - CEMICAL, 2017.
cuenca cerVera, J. Javier [et al.]. «El impacto de la crisis en el empleo público local: el caso del área
metropolitana de Valencia». Gestión y Análisis de Políticas Públicas, núm. 10 (2013).
Durán lóPez, Federico. «El marco laboral español tras las reformas». Cuadernos de Información Económica,
núm. 146 (2015), p. 13-21.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 234
Fuentetaja Pastor, Jesús Ángel; cantero martínez, Josefa (dir.). Crisis económica y función pública. Cizur
Menor: Aranzadi, 2012.
Gorriti BontiGui, Mikel. «Un sistema de reforma del empleo público alternativo a los recortes de personal».
Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, núm. 4 (2013), p. 8-23.
hernánDez De cos, Pablo; moral-Benito, Enrique; Pérez, Javier J. «El empleo y los salarios públicos
durante la crisis: análisis desde una perspectiva internacional y regional». Papeles de Economía Española,
núm. 147 (2016), p. 68-88.
lonGo, Francisco; alBareDa, Adrià (dirs.). Ocupació pública en temps de crisi. Efectes de la Gran Recessió
sobre el sistema català d’ocupació pública [recurs electrònic]. Barcelona: Escola d’Administració Pública de
Catalunya, 2017. (Col·lecció: Estudis de Recerca Digitals; 15)
malaret Garcia, Elisenda. «Dualismes, convergences et divergences dans l’ordre juridique espagnol des
relations de travail». A: DunanD, Jean-Philippe [et al.] (eds.). Le droit de la relation de travail à la croisée
des chemins: Convergences et divergences entré le droit privé du travail et le droit de la fonction publique.
Zuric: Schulthées Éditions, 2016, p. 350-378.
marín alonso, Inmaculada. «La progresiva desprotección del trabajador público frente al trabajador común:
de las singularidades de la regulación individual y colectiva al desmantelamiento del derecho a la negociación
colectiva». Relaciones Laborales, núm. 4 (2013).
mauri majós, Joan. «Consecuencias de la remunicipalización en materia de personal». Cuadernos de
Derecho Local, núm. 43 (2017), p. 79-123.
molina naVarrete, Cristóbal. Indemnización por cese en el empleo público; crónicas y críticas de su
actualidad judicial. Albacete: Bomarzo, 2017.
roDríGuez escanciano, Susana. «Medidas de racionalización en el sector público: incidencia sobre la
estabilidad del personal laboral». Revista Jurídica de Castilla y León, núm. 37 (2015).
ruano Vila, José Vicente. Medidas de ajuste del empleo público en tiempos de crisis económica. Tesi
doctoral. València, 2015.
sánchez morón, Miguel; Jalvo, Belén Marina. «La aplicación del despido colectivo por causas económicas,
técnicas, organizativas o de producción en el sector público local». Anuario de Derecho Municipal, núm. 6
(2012), p. 139-163.
3.8 Crisi i actuació administrativa formalitzada
De resultes de la CORA i les seves propostes de millora legislativa, el Govern estatal va impulsar l’aprovació
d’una nova legislació estatal bàsica sobre el procediment administratiu comú i el règim jurídic del sector
públic. A més de les mesures de racionalització organitzativa, la doctrina n’ha estudiat especialment les
novetats en relació amb l’impuls de l’Administració electrònica i els nombrosos problemes d’aplicació de les
noves lleis 39 i 40/2015, d’1 d’octubre. Serveixin les referències següents com a petita mostra il·lustrativa.
almeiDa cerreDa, Marcos; míGuez macho, Luis (dirs.). La actualización de la Administración electrónica.
Santiago de Compostel·la: Andavira Editora, 2016.
camPos acuña, Concepción. Comentarios a la Ley 39/2015, de 1 de octubre, de procedimiento administrativo
común de las administraciones públicas. Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos, 2017.
De PaBlo martín, Fernando. «La administración electrónica y la lucha contra la crisis económica».
Datospersonales.org: La revista de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid, núm. 56
(2012). (Exemplar dedicat a: Administración electrónica).
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 235
Documentación Administrativa: Nueva Época, núm. 2 (2015). (Exemplar dedicat a: Los proyectos de Ley
de Régimen Jurídico del Sector Público y del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones
Públicas).
Gamero casaDo, Eduardo (dir.); FernánDez ramos, Severiano; Valero torrijos, Julián (coords.). Tratado
de Procedimiento Administrativo Común y Régimen Jurídico Básico del Sector Público. 2 vol. València:
Tirant lo Blanch, 2017.
lóPez menuDo, Francisco (dir.). Innovaciones en el procedimiento administrativo común y el régimen
jurídico del sector público. Sevilla: Instituto García Oviedo, 2016.
martín DelGaDo, Isaac (dir.). La reforma de la administración electrónica: una oportunidad para la
innovación desde el derecho. Madrid: INAP, 2017.
Revista Española de Control Externo, vol. 18, núm. 54 (2016). (Número monogràc dedicat a les lleis
39/2015 i 40/2015).
tornos mas, Joaquín (coord.). Estudios sobre las leyes 39/2015 del procedimiento administrativo común
de las administraciones públicas y 40/2015 del régimen jurídico del sector público. Barcelona: Atelier -
Universitat de Barcelona, 2017.
Velasco caBallero, Francisco (coord.). Régimen jurídico y procedimiento administrativo de los gobiernos
locales: la aplicación a las entidades locales de las Leyes 39/2015 y 40/2015, de 1 de octubre. Madrid:
Instituto de Derecho Local, 2016.
3.9 Crisi econòmica i control de l’actuació administrativa
La doctrina ha posat de manifest que la crisi econòmica també ha impactat en les formes de control, tant
extern com intern, de l’actuació de les administracions públiques.
ariño ortiz, Gaspar. «El control judicial de las entidades reguladoras: la necesaria expansión del Estado de
Derecho». Revista de Administración Pública, núm. 182 (2010), p. 9-37.
Carrillo, Marc. «Sobre el Tribunal de Luxemburgo y la tutela de derechos». UNED. Teoría y Realidad
Constitucional, núm. 39 (2017), p. 213-234.
Díez sastre, Silvia (dir.). Informe sobre la Justicia Administrativa 2017. Tributos, Contratos Públicos,
Responsabilidad Patrimonial, Derechos Fundamentales y Personal de Administración. CIJA-UAM, 2017.
[Vegeu també els informes publicats des de l’any 2015.]
emBiD irujo, Antonio. «Norma, Economía y Lenguaje en el derecho de la crisis económica: el control judicial
de la actividad administrativa en la economía. Algunas reexiones». Documentación Administrativa: Nueva
Época, núm. 1 (2014).
enDemaño arosteGui, José María. «Los nuevos instrumentos de control ecónomico-nanciero de la
Administración Local». A: caneDo arrillaGa, María Pilar; GorDillo Pérez, Luis Ignacio (coords.). La
autonomía local en tiempos de crisis (reformas, scalidad y contratación pública). Cizur Menor: Thomson
Reuters-Aranzadi, 2015, p. 191-208.
FaBBrini, Frederico. «The Euro-Crisis and the Courts: Judicial Review and the Political Process in
Comparative Perspective». Berkeley Journal of International Law, vol. 32, núm. 1 (2014), p. 64 i seg.
Fasone, Cristina. «Constitutional Courts Facing the Euro Crisis. Italy, Portugal and Spain in a Comparative
Perspective». EUI Working Paper MWP, núm. 25, 2014.
naVas Vázquez, Rafael. «Crisis y reforma del control externo». Revista Española de Derecho Financiero,
núm. 173 (2017).
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 236
oltra-oro, Stéphanie. «El papel del Tribunal de Cuentas de Francia en materia de sostenibilidad de las
políticas públicas». Revista Española de Control Externo, vol. 19, núm. 56 (2017), p. 249-262.
Villares naVeira, Luis. «Control jurisdiccional de la actividad administrativa». A: noGueira, Alba; lois,
Marta; Diz, Isabel (coords.). Crisis, derechos sociales e igualdad. València: Tirant lo Blanch, 2015, p. 437-
478.
3.10 Crisi econòmica i contractació pública
El de la contractació pública és un dels àmbits més prolícs del dret administratiu en els darrers anys. La
selecció de referències següent parteix, però, del pressupòsit que aquesta tendència no respon en exclusiva a
l’impacte evident de la crisi econòmica en el sector, sinó a altres factors que hi han transcorregut en paral·lel
però que l’excedeixen (la nova normativa europea de contractació pública, els debats entorn de la corrupció,
la transparència i la integritat, i, en darrera instància, l’aprovació d’una nova legislació estatal de contractes
del sector públic). Com sempre, aquí assenyalem només una selecció representativa de les obres que sí que
vinculen crisi i sector públic.
araujo Barceló, Alejandro. «La colaboración público-privada: entre indeterminación, exibilidad e
incertidumbre». Documentos de Trabajo, núm. 4 (2013). Instituto de Estudios Fiscales.
aymerich cano, Carlos. «Crisis económica y contratación pública». A: Pernas García, Juan José (coord.).
Contratación pública estratégica. Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi, 2013, p. 83-132.
azaGra malo, Jorge; taGliaVini sansa, Raimon. «Obras públicas: la crisis de las concesionarias y la
responsabilidad patrimonial de la administración». A: ezquerra huerVa, Antonio (coord.). Crisis económica
y derecho administrativo: una visión general y sectorial de las reformas implantadas con ocasión de la crisis
económica. Cizur Menor: Aranzadi, 2016, p. 337-368.
Barrero roDríGuez, María Concepción. «Los efectos de la resolución de los contratos administrativos:
resolucion por concurso y por incumplimiento del contratista. La conveniencia de una reforma normativa».
Revista de Administración Pública, núm. 196 (2015), p. 61-95.
García ruBio, Fernando. La contratación pública tras la crisis económica y la nueva LCSP. Un estudio
jurídico. Madrid: Dykinson, 2018.
Gómez-Ferrer morant, Rafael. «La contratación local en tiempos de crisis económica». Anuario del
Gobierno Local 2009. Barcelona: FDGL-IDP, 2010, p. 163-186.
hernánDez González, Francisco L. (dir.). El impacto de la crisis en la contratación pública. España, Italia
y Francia. Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi, 2016.
linares Gil, Maximino I. «Concurso de acreedores y contratación administrativa tras el Real Decreto-Ley
6/2010». Revista de Derecho Concursal y Paraconcursal, núm. 14 (2011), p. 193-204.
macho Pérez, Ana Belén; marco Peñas, Ester. «El impacto de las colaboraciones público-privadas en los
niveles de décit y deuda públicos: análisis de los criterios de Eurostat». Revista de Administración Pública,
núm. 194 (2014), p. 437-474.
mir PuiGPelat, Oriol. «Contratación administrativa en tiempos de crisis». Revista Española de la Función
Consultiva, núm. 12 (2009).
moreno molina, José Antonio. «Repercusiones de la crisis económica sobre la contratación pública». A:
Observatorio de Contratos Públicos 2011. Cizur Menor: Civitas - Universidad de Zaragoza, 2012, p. 85-108.
orteGa álVarez, Luis (dir.); Cantero Martínez, Josefa (coord.). Crisis y externalización del sector publico
¿solución o problema? Madrid: INAP, 2011.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 237
ortiz mallol, José. «Consideraciones sobre el “ius vairandi” aplicado a obras de infraestructura en el
entorno de la crisis económica: el caso del Metro de Málaga». Revista Andaluza de Administración Pública,
núm. 92 (2015), p. 337-369.
terol Gómez, Ramón. «Reformas puntuales de la Ley de contratos del sector público en el contexto de las
medidas de 2010 contra la crisis económica, el fomento del empleo y otros objetivos». A: Parejo alFonso,
Luciano José; Palomar olmeDa, Alberto (dirs.). El nuevo marco de la contratación pública. Barcelona:
Bosch Eds., 2012, p. 421-446.
tornos mas, Joaquín. «Contratación administrativa en época de crisis. La visión del contratista». Anuario
del Gobierno Local 2011. Barcelona: FDGL-IDP, 2012, p. 99-115.
Vázquez matilla, Francisco Javier. La modicación de los contratos públicos. Cizur Menor: Thomson
Reuters-Aranzadi, 2015.
3.11 Crisi econòmica i formes d’activitat administrativa
Des d’una perspectiva general, ja fa dècades que la tradicional tríada de formes d’activitat administrativa
(policia, foment, servei públic) és objecte d’explicacions complementàries o ns i tot alternatives. La crisi
econòmica ha fet més evident aquesta necessitat i ha fet aorar altres debats especícs sobre les diferents
formes d’activitat (en especial, per exemple, la regulació econòmica o les formes de gestió de serveis públics).
Advertim que deixem al marge del recull els treballs sobre fenòmens com ara la liberalització de serveis o
la simplicació administrativa derivades de la Directiva de serveis que, tot i que s’hi entrecreuen, no són
pròpiament efecte directe de la crisi.
arzoz santiesteBan, Xabier. «Las competencias autonómicas de supervisión de las entidades de crédito».
Revista de Administración Pública, núm. 178 (2009), p. 37-87.
Barrio anDrés, Moisés. «La nueva actividad regulatoria de la Administración». Revista General de
Legislación y Jurisprudencia, núm. 1 (2018), p. 7-28.
carlón ruiz, Matilde. «¿Crisis del Servicio público en tiempos de crisis? Algunas acotaciones a la luz de las
novedades en el régimen europeo de control de las ayudas de Estado dirigidas a su nanciación». Revista de
Administración Pública, núm. 189 (2012), p. 75-103.
Cuadernos de Derecho Local, núm. 43. (Exemplar dedicat a: La remunicipalización de los servicios públicos
locales).
Darnaculleta i GarDella, Maria Mercè; salVaDor armenDáriz, María Amparo. «Nuevas fórmulas de
génesis y ejecución normativa en la globalización: el caso de la regulación de la actividad nanciera».
Revista de Administración Pública, núm. 183 (2010), p. 139-177.
De FiGueireDo moreira neto, Diogo. «Crisis y regulación de mercados nancieros. La autorregulación
regulada: ¿una respuesta posible?». Revista de Administración Pública, núm. 180 (2009), p. 9-19.
De la quaDra-salceDo FernánDez Del castillo, Tomás (dir.). Los Servicios públicos tras la crisis
económica. València: Tirant lo Blanch, 2017.
FernánDez roDríGuez, Tomás-Ramón. «Reexiones sobre la sostenibilidad de los servicios públicos, un
nuevo principio general en gestación». Revista de Administración Pública, núm. 200 (2016), p. 439-450.
Font lloVet, Tomàs; Díez sánchez, Juan José (coords.). Los servicios públicos locales, remunicipalización
y nivel óptimo de gestión. Actas del XXI Congreso de la Asociación Italo-española de profesores de Derecho
Administrativo. Madrid: Iustel, 2017.
García ruBio, Fernando. «Actividad administrativa de garantía económica y crisis: caracterización y
perspectivas (1)». Actualidad Administrativa, núm. 17 (2011).
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 238
mochón lóPez, Joaquín; oliVares, Bárbara. «El nuevo marco europeo de supervisión bancaria. El papel del
Banco de España». Revista Española de Control Externo, vol. 18, núm. 52 (2016), p. 103-123.
PaDrós i reiG, Carlos; macías castaño, José María. «Los instrumentos administrativos de garantía de la
unidad de mercado». Revista de Administración Pública, núm. 194 (2014), p. 113-151.
Pascual González, Marcos Manuel. «Análisis jurídico de las garantías de las administraciones públicas en
situaciones de crisis empresariales». Revista de Administración Pública, núm. 178 (2009), p. 397-422.
Vaquer caBallería, Marcos. «Del FROB y los “stress tests”: aportaciones de la crisis a la teoría sobre las
formas de actividad de la administración». Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 157 (2013),
p. 23-48.
4 Jurisprudència
L’atenció als pronunciaments jurisprudencials també permet valorar l’impacte de la crisi econòmica en el
sector públic. Aquí, però, només podem realitzar-ne un tractament merament il·lustratiu. A partir d’aquest
plantejament, l’interès de les decisions seleccionades es justica bé perquè tenen per objecte normes de la ja
coneguda legislació «anticrisi» o bé perquè resolen controvèrsies en matèria administrativa en les quals la
crisi econòmica té un paper rellevant.
4.1 Jurisprudència constitucional espanyola
El control del Tribunal Constitucional ha tingut per objecte majoritàriament normes estatals i s’ha centrat
especialment en l’examen de l’ús del decret llei i el respecte a la distribució de competències entre l’Estat i
les comunitats autònomes en els sectors propis de la crisi. Mantenim, per a l’exposició, el criteri material ja
utilitzat per a la normativa.
a) Sistema nancer
• STC 182/2013, de 23 d’octubre. Resol diversos recursos d’inconstitucionalitat interposats pels Consells
de Govern de la Junta d’Extremadura, la Junta de Galícia, la Comunitat de Madrid i la Generalitat
de Catalunya en relació amb el Reial decret llei 9/2009, de 26 de juny, sobre reestructuració bancària
i reforçament dels recursos propis de les entitats de crèdit. S’examina la concurrència dels requisits
del decret llei i es declara, per vulneració de competències autonòmiques, la nul·litat del precepte que
únicament preveu la sol·licitud d’informe autonòmic previ als plans d’actuació o reestructuració en els
casos en què aquests involucrin caixes d’estalvi i cooperatives de crèdit.
• STC 209/2014, de 18 de desembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del
Govern en relació amb diversos preceptes de la Llei 10/2009, de 30 de setembre, de modicació de la
legislació de caixes d’estalvi de Galícia. Es declara la nul·litat dels preceptes legals que sotmeten les
mesures d’intervenció, en els supòsits d’insolvència de les entitats de crèdit, a l’autorització autonòmica
prèvia i imposen que els vocals dels consells d’administració i de les comissions de control de les caixes
tinguin la condició de consellers generals.
• STC 47/2015, de 5 de març. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Xunta de Galícia
en relació amb el Reial decret llei 2/2011, de 18 de febrer, per al reforçament del sistema nancer. Es
declara ajustat als límits dels decrets llei i a les competències estatals sobre bases d’ordenació del crèdit,
banca i assegurances.
• STC 26/2015, de 19 de febrer. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Catalunya
en relació amb l’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures
tributàries dirigides a la consolidació de les nances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica. Es
declara la constitucionalitat del precepte legal estatal que regula l’impost sobre els dipòsits en les entitats
de crèdit. Hi ha un vot particular.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 239
• STC 107/2015, de 28 de maig. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del Govern
contra el Decret llei de Catalunya 5/2012, de 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les
entitats de crèdit. Es declara la nul·litat del decret llei pel fet de crear un tribut autonòmic i vulnerar les
limitacions establertes per l’Estatut d’autonomia.
b) Foment i ordenació de l’activitat econòmica
• STC 150/2012, de 5 de juliol. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de la Generalitat
de Catalunya en relació amb el Reial decret llei 13/2009, de 26 d’octubre, pel qual es crea el Fons estatal
per a l’ocupació i la sostenibilitat local. Es declara l’extralimitació, en alguns aspectes, en l’exercici de
les competències estatals bàsiques.
• STC 29/2015, de 19 de febrer. Resol la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat contenciós
administratiu núm. 2 de Santa Cruz de Tenerife en relació amb l’article 23 del Reial decret llei 8/2011,
d’1 de juliol. Es declara la manca d’acreditació del pressupòsit habilitant del decret llei per aprovar
amb caràcter urgent el precepte legal que enumera els casos en els quals es requereix acte exprés de
conformitat, aprovació o autorització administrativa en matèria d’ordenació territorial i urbanística.
• STC 197/2015, de 24 de setembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de la
Comunitat Autònoma del País Basc contra determinats articles del Reial decret llei 4/2013, de 22 de
febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. Es
declara la concurrència dels requisits per dictar el decret llei. Hi ha diversos vots particulars.
• STC 199/2015, de 24 de setembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta
diputats del Grup Parlamentari Socialista; IU, ICV-EUiA, CHA: L’Esquerra Plural, i Unión Progreso y
Democracia respecte del Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol, d’aprovació de mesures urgents per al
creixement, la competitivitat i l’eciència. Es declara la manca d’acreditació del pressupòsit habilitant
per aprovar amb caràcter urgent els preceptes legals relatius a les empreses de treball temporal i agències
de col·locació, i al portament del Registre Civil pels registradors de la propietat i mercantils. Hi ha un
vot particular.
• STC 18/2016, de 4 de febrer. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Generalitat de
Catalunya en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per
garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. Es declara la nul·litat dels preceptes
legals estatals relatius als articles objecte de venda en rebaixes, en promoció o en oferta, per vulneració
de competències autonòmiques. Hi ha un vot particular.
c) Mercat laboral i seguretat social
• STC 119/2014, de 16 de juliol. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Navarra
en relació amb la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
Es declara la constitucionalitat dels preceptes que regulen el contracte de treball per temps indenit de
suport als emprenedors i reformen el règim de negociació col·lectiva. També, sobre la «reforma laboral»,
• STC 8/2015, de 22 de gener. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta
diputats del Grup Parlamentari Socialista i del Grup Parlamentari L’Esquerra Plural en relació amb
diversos preceptes de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat
laboral. Es declara la constitucionalitat de bona part de la regulació, però la nul·litat en relació amb les
clàusules dels convenis col·lectius que possibilitin l’extinció dels contractes de treball per compliment
de l’edat ordinària de jubilació. Hi ha un vot particular.
• STC 27/2015, de 19 de febrer. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de la
Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 11/2013, de 2 d’agost,
per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social.
Es declara la nul·litat, per falta d’acreditació de la concurrència del pressupòsit habilitant per abordar
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 240
la reforma urgent, d’algunes de les obligacions dels beneciaris de les prestacions per desocupació i
de la competència per sancionar l’incompliment del deure de mantenir la inscripció com a demandants
d’ocupació.
• STC 49/2015, de 5 de març. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta
diputats respecte de l’article 2.1 del Reial decret llei 28/2012, de 30 de novembre, de mesures de
consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social. S’admet la constitucionalitat del precepte que
regula l’actualització i la revaloració de pensions. Hi ha un vot particular. Sobre la qüestió, també la STC
95/2015, de 14 de maig, i un reguitzell de sentències dictades amb data 8 de juny (STC 114/2015 a STC
• STC 100/2017, de 20 de juliol. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern basc contra
determinades disposicions del Reial decret llei 1/2013, de 25 de gener, pel qual es prorroga el programa
de requalicació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació i s’adopten
altres mesures urgents per a l’ocupació i la protecció social de les persones desocupades. Es declara la
nul·litat, per falta de competència estatal per a l’aprovació i la pròrroga, del programa de requalicació
professional.d) Habitatge i urbanisme
• STC 93/2015, de 14 de maig. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del Govern
en relació amb diversos preceptes del Decret llei d’Andalusia 6/2013, de 9 d’abril, de mesures per
assegurar el compliment de la funció social de l’habitatge. S’examina el respecte dels límits als decrets
llei autonòmics i es declara la nul·litat dels preceptes que deneixen el contingut essencial del dret
de propietat i regulen l’expropiació d’habitatges deshabitats. Hi ha diversos vots particulars. Sobre el
mateix tema, també STC 16/2018, de 22 de febrer, en relació amb la Llei foral 24/2013, de 2 de juliol,
de mesures urgents per garantir el dret a l’habitatge a Navarra.
• STC 5/2016, de 21 de gener. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern de
la Generalitat de Catalunya respecte de diversos preceptes del Reial decret llei 8/2011, d’1 de juliol.
Aplicant jurisprudència prèvia, declara la nul·litat dels preceptes estatals que regulen la inspecció
urbanística d’edicis pel fet que incideixen en competències autonòmiques.
• STC 59/2017, d’11 de maig. Resol la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat contenciós
administratiu núm. 1 de Jerez de la Frontera en relació amb diversos preceptes del text refós de la Llei
reguladora de les hisendes locals (Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març). Es declara la nul·litat
d’uns preceptes legals que regulen l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana,
en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor. Es fa referència
expressa a la situació de crisi econòmica i a l’afectació que ha tingut sobre el valor dels habitatges.
e) Salut i educació
• STC 211/2014, de 18 de desembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del
Govern en relació amb diversos preceptes de la Llei del Parlament de Galícia 12/2010, de 22 de desembre,
sobre racionalització de la despesa en la prestació farmacèutica. Es declara la constitucionalitat de la
introducció d’un catàleg autonòmic prioritzat de productes farmacèutics.
• STC 139/2016, de 21 de juliol. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Navarra
en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per
garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves
prestacions. Es declara la nul·litat del precepte legal que remet en blanc al reglament la determinació
del nivell d’ingressos que no han de superar els que, sense tenir cap vincle amb el sistema de Seguretat
Social, aspirin a accedir a la condició d’assegurats. També, sobre la mateixa norma, la STC 33/2017, d’1
de març, i la STC 64/2017, de 25 de maig.
• STC 26/2016, de 18 de febrer. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern
de la Junta d’Andalusia en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril,
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 241
de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu. Es declara la nul·litat
de l’habilitació al Govern per regular els requisits bàsics del manteniment de centres i estructures
universitàries i que preveuen la creació d’aliances estratègiques entre universitats o amb organismes
públics de recerca. Vot particular.
• STC 68/2016, de 14 d’abril. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern de
la Comunitat Autònoma del País Basc en relació amb els articles 3 i 4 del Reial decret llei 14/2012, de
20 d’abril. Es declara la constitucionalitat dels preceptes legals estatals relatius a la jornada lectiva i la
substitució del personal docent.
• STC 183/2016, de 3 de novembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern
del Principat d’Astúries respecte de l’article 10.4 del Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril. Es declara
la nul·litat de la disposició estatal que impedeix l’adscripció de personal funcionari sanitari a institucions
sanitàries públiques autonòmiques.
• STC 134/2017, de 16 de novembre. Resol el conicte positiu de competències plantejat pel Govern de
l’Estat en relació amb diversos preceptes del Decret del Govern basc 114/2012, de 26 de juny, sobre
règim de les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut a Euskadi. Es declara la nul·litat dels
preceptes reglamentaris autonòmics que estenen la cobertura sanitària a subjectes no inclosos en el
Sistema Nacional de Salut i modiquen les condicions d’aportació dels usuaris en el nançament de
medicaments.
f) Sector elèctric
• STC 96/2014, de 12 de juny. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern de la
Regió de Múrcia en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 14/2010, de 23 de desembre, pel
qual s’estableixen mesures urgents per a la correcció del dècit tarifari del sector elèctric. Es considera
acreditada la concurrència dels requisits del decret llei per a la modicació del règim retributiu de les
instal·lacions de tecnologia solar fotovoltaica. També, en el mateix sentit, la STC 109/2014, de 26 de
• STC 183/2014, de 6 de novembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Consell de Govern
de la Junta d’Andalusia en relació amb diversos preceptes de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, el Reial
decret llei 29/2012, de 28 de desembre, i el Reial decret llei 2/2013, d’1 de febrer, tots relatius a mesures
nanceres sobre el sector energètic. Es declara la constitucionalitat de la regulació de l’impost sobre el
valor de la producció de l’energia elèctrica. En els mateixos termes, la STC 28/2015, de 19 de febrer.
• STC 48/2015, de 5 de març. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Xunta de Galícia
contra el Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, pel qual es procedeix a la suspensió dels procediments
de preassignació de retribució i a la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de
producció d’energia elèctrica a partir de cogeneració, fonts d’energia renovables i residus. Es declara
ajustat als requisits del decret llei. Hi ha un vot particular.
• STC 136/2015, d’11 de juny. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Junta d’Extremadura
en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol. Es declara la nul·litat
dels preceptes legals que disposen la repercussió obligatòria dels tributs o els recàrrecs autonòmics als
consumidors d’energia elèctrica del territori.
• STC 270/2015, de 17 de desembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern
de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei
9/2013, de 12 de juliol, pel qual s’adopten mesures urgents per garantir l’estabilitat nancera del sistema
elèctric. Es declara la constitucionalitat del nou règim retributiu per als titulars de les instal·lacions de
producció d’energia elèctrica en règim primat. Hi ha vots particulars. Sobre la mateixa norma també,
entre moltes altres, la STC 19/2016, de 4 de febrer, la STC 29/2016, de 18 de febrer, la STC 30/2016,
20 d’octubre.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 242
g) Administració local
• STC 41/2016, de 3 de març. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per l’Assemblea d’Extremadura
en relació amb diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat
de l’Administració local (LRSAL). Declara la constitucionalitat de bona part dels aspectes controvertits
de la «reforma local» (nou règim de creació i fusió de municipis, nova regulació de competències locals
i, en particular, municipals pròpies, delegades i diferents d’aquestes, mesures de racionalització d’ens
instrumentals…) i declara la nul·litat de la regulació sobre la compensació triangular de l’Estat en favor
dels ens locals, del règim transitori d’assumpció autonòmica de les competències municipals sobre salut
i serveis socials, i de part del règim de dissolució d’entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi
i de mancomunitats de municipis. D’altra banda, fa una interpretació conforme de la disposició relativa
a l’assumpció autonòmica de competències municipals en matèria d’educació.
• STC 111/2016, de 9 de juny. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern de
la Junta d’Andalusia en relació amb diversos preceptes de l’LRSAL. Analitza bona part de les qüestions
pendents d’examen sobre l’LRSAL. En particular, el control sobre les competències provincials i
qüestions que tenen a veure amb el principi democràtic i l’autonomia local. Es declara la nul·litat parcial
dels preceptes relatius a les funcions atribuïdes a l’Administració de l’Estat respecte de la coordinació
dels serveis municipals per les diputacions provincials, condicions per a l’execució en règim de monopoli
de les activitats reservades, i es fa una interpretació conforme dels preceptes relatius a la competència
provincial de prestació de determinats serveis i sobre el pla provincial de cooperació a les obres i serveis
de competència municipal. Sobre les mateixes qüestions de l’LRSAL, també la STC 180/2016, de 20
d’octubre, la STC 44/2017, de 27 d’abril, la STC 45/2017, de 27 d’abril, la STC 93/2017, de 6 de juliol,
• STC 168/2016, de 6 d’octubre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern del Principat
d’Astúries en relació amb diversos preceptes de l’LRSAL. D’altra banda, fa una interpretació conforme
de la disposició legal estatal que salva l’organització comarcal estatutàriament prevista per a la gestió de
serveis supramunicipals.
• STC 19/2017, de 2 de febrer. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del Govern
respecte de l’article 19.6 de la Llei del Parlament de Catalunya 16/2015, de 21 de juliol, de simplicació
de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya
i d’impuls a l’activitat econòmica. Es declara la nul·litat del precepte pel que fa a la caracterització
subjectiva dels ens locals inferiors al municipi, que es considera contrària a la introduïda per l’LRSAL.
• STC 54/2017, d’11 de maig. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Catalunya
en relació amb diversos preceptes de l’LRSAL. Declara la nul·litat de la regulació de l’LRSAL relativa
a la cobertura de llocs de treball per personal eventual.
h) Organització administrativa i ocupació pública
• STC 81/2015, de 30 d’abril. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Navarra
contra l’article 2 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat
pressupostària i de foment de la competitivitat. S’acredita la concurrència dels requisits del decret llei
i la competència estatal per regular la supressió de la paga extraordinària i de la paga addicional de
complement especíc dels empleats públics. Sobre la mateixa qüestió, també la STC 243/2015, de 30
• STC 104/2015, de 28 de maig. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per cinquanta senadors
del Grup Parlamentari Socialista del Senat en relació amb diversos preceptes del Decret llei del Consell
1/2012, de 5 de gener, de mesures urgents per a la reducció del dècit a la Comunitat Valenciana. Es
declara la constitucionalitat de les disposicions sobre personal laboral del sector públic de la Comunitat
Valenciana. Hi ha un vot particular.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 243
• STC 156/2015, de 9 de juliol. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern
de la Junta d’Andalusia en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol.
Es declara la constitucionalitat dels preceptes legals que modiquen la regulació dels permisos i les
vacances dels funcionaris públics, els horaris comercials i el règim de promoció de vendes. Hi ha un vot
particular.
• STC 215/2015, de 22 d’octubre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern del País
Basc contra l’article 2.3 del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre. Es declara la constitucionalitat
del precepte que impedeix temporalment als ens integrants del sector públic fer aportacions a plans de
pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència
de jubilació.
• STC 33/2018, de 12 d’abril. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de la Generalitat
de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització
del sector públic i altres mesures de reforma administrativa.
i) Normes generals i de règim pressupostari
• STC 157/2011, de 18 d’octubre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de Govern
del Principat d’Astúries en relació amb diversos preceptes de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general
d’estabilitat pressupostària. Tot i que es resol el recurs contra la Llei d’estabilitat pressupostària anterior
a la crisi (seguint la STC 134/2011, de 20 de juliol), interessa aquest pronunciament perquè incorpora
ja la primera doctrina del tribunal sobre el principi d’estabilitat pressupostària d’acord amb la reforma
constitucional de 2011.
• STC 174/2013, de 10 d’octubre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de la
Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia
sostenible. S’admet la constitucionalitat de la regulació dels plans de mobilitat sostenible i la competència
estatal per regular bona part de les qüestions impugnades d’acord amb els títols constitucionals sobre
ordenació general de l’economia, medi ambient, transports i urbanisme.
• STC 217/2013, de 19 de desembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta
diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés en relació amb diversos preceptes de la Llei 26/2009,
de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010. S’estableix la constitucionalitat
dels preceptes legals relatius a diferents fons, organismes i institucions públiques i a les assignacions
complementàries per a Andalusia.
• STC 71/2014, de 6 de maig. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la presidenta del Govern
en funcions en relació amb sengles preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 5/2012, de 20 de març,
de mesures scals, nanceres i administratives i de creació de l’impost sobre estades en establiments
turístics. S’analitza la potestat tributària autonòmica i es declara la nul·litat de la regulació de la taxa
sobre actes preparatoris i accessoris de la prescripció i la dispensació de medicaments (euro per recepta),
i es fa una interpretació conforme de la denició sobre la taxa en l’àmbit de l’Administració de justícia.
• STC 215/2014, de 18 de desembre. Resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de
Canàries en relació amb diversos preceptes de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat
pressupostària i sostenibilitat nancera. Es declara la seva constitucionalitat, tot analitzant l’àmbit de la
reserva de Llei orgànica i el respecte als principis de seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat i a
l’autonomia nancera autonòmica.
4.2 Jurisprudència contenciosa administrativa
A títol merament exemplicatiu, assenyalem també alguns pronunciaments del Tribunal Suprem espanyol
en l’àmbit contenciós administratiu. La selecció es limita, a aquests efectes, a una mostra representativa de
sentències dels darrers dos anys.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 244
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentència núm. 463/2018, de 20 de març de 2018,
rec. núm.: 4781/2016 (ponent: Excm. Sr. José Juan Suay Rincón). Amb abundant jurisprudència en
matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador, es desestima una reclamació de responsabilitat
patrimonial per danys produïts per l’aprovació de la Llei 14/2013, del sector elèctric, i es destaca que
no existeix un dret dels operadors a la intangibilitat de l’ordenament i que la crisi econòmica justica
l’adaptació necessària del marc legislatiu a les circumstàncies canviants del context en què s’aplica.
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentència núm. 1.843/2017, de 28 de novembre, rec.
cassació núm. 2615/2015 (ponent: Excma. Sra. María del Pilar Teso Gamella). És un cas de modicació
d’un contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concert sanitari. Entre altres qüestions, es
nega que la insuciència nancera o de crèdit resultant de la crisi econòmica que impedeixi abordar els
compromisos adquirits pugui donar lloc a un supòsit de força major.
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentències núm. 2279/2016, de 24 d’octubre de
2016, rec. núm. 960/2014 i 961/2014 (ponent: Excm. Sr. Eduardo Calvo Rojas) i núm. 2296/2016, de 25
d’octubre de 2016, rec. núm. 16/2015 (ponent: Excma. Sra. M. Isabel Perelló Domènech). Es qüestiona
el sistema de nançament del bo social que estableix l’article 45 de la Llei 24/2013, del sector elèctric,
i es declaren nuls els articles del Reial decret 968/2014, de 21 de novembre, que despleguen el precepte
esmentat per tal com resulten incompatibles amb la Directiva 2009/72/CE, sobre normes comuns per
al mercat interior de l’electricitat. Destaca el vot particular del magistrat José Manuel Bandrés, que
considera el mecanisme de nançament ajustat al dret europeu.
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentència núm. 1418/2017, de 21 de setembre de
2017, rec. núm. 769/2014 (ponent: Excm. Sr. José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat). Entre la gran
multitud de pronunciaments que han tingut lloc sobre aquest tema, destaquem aquest, en el qual es declaren
ajustats a dret dos dels reglaments (el Reial decret 413/2014, de 6 de juny, i l’Ordre IET/1045/2014, de
16 de juny) que regulen l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables,
cogeneració i residus, i que despleguen el nou règim previst per la Llei 24/2013 i el Reial decret llei
9/2013. Hi ha dos vots particulars que discrepen de la decisió, per motius diversos (irretroactivitat del
reial decret i justicació tècnica insucient de l’ordre).
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentència núm. 1858/2017, de 28 de novembre de
2017, rec. núm. 2428/2015 (ponent: Excm. Sr. Pablo M. Lucas Murillo de la Cueva). En relació amb la
determinació de les condicions d’un contracte de subministrament del Servei Basc de Salut, es descarta la
inaplicació al cas de la clàusula rebus sic stantibus, que opera en la fase d’execució del contracte. D’altra
banda, s’arma que l’objectiu de racionalització de la despesa pública no pot conduir al fet que en els
plecs de clàusules es determinin condicions del contracte contràries a la llei, com ara que es deixi un
preu indeterminat que quedi al compliment només d’una de les parts (encara que sigui l’Administració).
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentència núm. 631/2017, de 6 d’abril de 2017,
rec. núm. 453/2016 (ponent Excm. Sr. José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat). Es tracta d’un supòsit
d’incompliment d’obligacions derivades de subvencions en el qual el beneciari al·lega dicultats
econòmiques derivades de la crisi per fer front al projecte subvencionat. El tribunal en descarta la
consideració com a supòsit de força major.
• Tribunal Suprem. Sala Contenciosa Administrativa. Sentència núm. 1564/2017, de 17 d’octubre, rec. núm.
446/2012 (ponent: Excm. Sr. Rafael Toledano Cantero). Es refereix a un contracte públic de concessió
d’explotació i manteniment d’autopistes. Destaquem que, entre altres qüestions, el tribunal nega que el
concessionari tingui dret al restabliment de l’equilibri econòmic del contracte, ja que considera que la
disminució del trànsit de vehicles no constitueix un risc imprevisible, sinó una circumstància reconduïble
al «risc i ventura» i que hauria hagut d’ésser valorada pel concessionari en assumir el contracte.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 245
4.3 Jurisprudència europea i d’altres estats
D’acord amb el mateix plantejament merament exemplicatiu, destaquem ara alguns dels pronunciaments
que han adoptat tribunals més enllà de l’àmbit estatal, principalment del Tribunal de Justícia de la Unió
Europea.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Cinquena). Sentència de 16 de febrer de 2017, C555/14.
IOS Finance EFC, S. a., contra Servicio Murciano de Salud. Es declara la compatibilitat del «mecanisme
extraordinari de nançament per al pagament a proveïdors» per fer front a la morositat acumulada per les
comunitats autònomes i les entitats locals (establert pel Reial decret llei 8/2013) amb la Directiva 2011/7/
UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer de 2011, per la qual s’estableixen mesures de
lluita contra la morositat en les operacions comercials. En particular, s’interpreta que no és contrària
a aquesta la disposició nacional segons la qual es permet al creditor renunciar a exigir els interessos
de demora i la compensació pels costos de cobrament com a contrapartida al pagament immediat del
principal de crèdits reportats, sempre que aquesta renúncia sigui consentida lliurement.
• Tribunal General de la Unió Europea (Sala Novena). Sentència de 14 de setembre de 2017, T504/16 i
T505/16. Tracta sobre l’aplicació d’una sèrie de decisions del Consell d’Administració i del Consell
de Direcció del Banc Europeu d’Inversions que suposaven la reducció de les retribucions dels seus
treballadors. Es denega la possibilitat d’al·legar la crisi econòmica com un supòsit de força major
que permeti al BEI aplicar aquestes reduccions sense fer les modicacions normatives i contractuals
corresponents.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Segona). Sentència de 3 d’abril de 2014,
C224/12 P. Comissió Europea contra Regne dels Països Baixos i ING Groep NV. Tracta d’una ajuda d’estat
en favor d’un grup bancari, que es considera compatible amb el mercat interior, com a conseqüència de
la situació de greu pertorbació de l’economia de l’estat membre i en atenció a la crisi nancera. La
controvèrsia gira entorn de les modicacions de reemborsament de l’ajut i la interpretació del criteri de
l’inversor privat.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Desena). Sentència de 14 de setembre de 2016, C596/14.
Ana de Diego Porras contra Ministeri de Defensa. Es tracta d’una qüestió prejudicial derivada del
recurs d’una funcionària interina del Ministeri espanyol de Defensa davant el seu acomiadament
derivat de l’aplicació del Reial decret llei 20/2012. El tribunal declara que no és compatible amb el
dret de la UE denegar el dret a indemnització pel sol fet de reunir la condició d’interí, per tal com és
discriminatori amb el règim dels treballadors xos comparables.Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Sentència de 28 de juliol de 2016, C-240/15. Qüestió prejudicial plantejada pel Consiglio dello Stato
italià. Declara que és compatible amb les directives 2002/21/CE i 2002/20/CE en matèria de serveis
de xarxes i comunicacions electròniques la normativa italiana en matèria de nances públiques que
sotmetia a l’Autoritat Nacional de Reglamentació disposicions de contenció i racionalització de la
despesa de les administracions públiques, sempre que no comprometi l’exercici de les seves funcions
amb la independència i la imparcialitat que li han de ser pròpies.
• Portugal. Tribunal Constitucional. Sentència núm. 353/2012, de 5 de juliol. Declara la inconstitucionalitat
de la reducció de la retribució de vacances i Nadal només als qui perceben fons públics, pel fet que
resulta contrària al principi de conança legítima i al principi d’igualtat. Segueixen a aquesta sentència
una desena de pronunciaments interessants entre 2012 i 2014, en els quals s’examina aquesta tensió
entre les polítiques d’austeritat i l’afectació als drets socials. Aquesta tensió també ha arribat al Tribunal
Europeu de Drets Humans, que va declarar la compatibilitat d’una mesura similar en la seva Sentència
de 8 d’octubre de 2013 (cas Da Conceiçao Mateus i Santos Januário vs. Portugal).
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 246
5 Recursos a la xarxa
Indiquem aquí els enllaços a pàgines web d’institucions internacionals, europees, estatals i autonòmiques
que permeten completar i contextualitzar l’anàlisi sobre l’impacte de la crisi en el sector públic que es pugui
fer a partir de les fonts recollides als apartats anteriors.
a) Organitzacions internacionals
• Banc Mundial (BM). A més del desenvolupament del Programa d’avaluació del sector nancer (en
anglès, FSAP) juntament amb l’FMI, destaquen les estadístiques i les publicacions pròpies sobre els
diferents indicadors de desenvolupament a escala mundial i per països, algunes especícament sobre
l’impacte de la crisi. També pot ser d’interès l’Atles sobre els objectius de desenvolupament sostenible.
• Fons Monetari Internacional (FMI). Destaquem el FSAP, creat el 1999 i que ha estat objecte d’una intensa
revisió derivada de la crisi econòmica, així com els seus documents tècnics, que inclouen diagnòstics i
recomanacions per països (per a Espanya, els de 2012 i 2017).
• Organització Internacional del Treball (OIT). Va crear un Observatori sobre la crisi mundial de
l’ocupació, avui ja no disponible, però que va donar lloc a diversos documents rellevants. La pàgina web
de l’OIT disposa d’una secció especíca sobre funció pública on es poden trobar alguns documents sobre
l’impacte de la crisi.
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). S’hi poden trobar multitud
d’anàlisis i estadístiques sobre governança i administracions públiques en aproximació comparada i
per països (entre elles, sobre pressupost, despesa, ocupació i contractació del sector públic). Del
cas espanyol, en destaquem els informes periòdics sobre l’evolució econòmica en l’etapa de la crisi
econòmica. Addicionalment, hi ha documents sobre l’estratègia de l’OCDE per afrontar la crisi.
b) Institucions europees
• Banc Central Europeu. Destaquem els informes anuals de convergència entre els estats membres i els
d’estabilitat nancera de l’eurozona, entre d’altres. També la secció d’estadístiques pròpia permet seguir
l’evolució mitjana de la zona euro i per països en els àmbits monetari, scal i macroeconòmic.
• Comissió Europea. Destaquem la pàgina sobre el Pacte d’Estabilitat i Creixement, amb informació sobre
la seva història i regulació i les mesures preventives, correctives i de seguiment dutes a terme per a la
seva aplicació.
• Comitè Econòmic i Social Europeu. És d’interès la secció relativa a la unió econòmica i monetària i de
cohesió econòmica i social. Així mateix, destaquem l’apartat especíc relatiu a la crisi nancera, que
conté dictàmens, opinions i altres documents del Comitè sobre l’impacte i la valoració de la crisi.
• Consell de la Unió Europea. És d’interès l’apartat relatiu a les reunions en matèria d’afers econòmics
i nancers (Econ). En particular, s’hi pot trobar l’activitat del Consell per tipus de polítiques, amb
l’històric sobre mesures en diferents àmbits (sistema nancer) i també sobre el semestre europeu, com a
instrument de coordinació econòmica creat des de 2014.
• Junta Europea de Risc Sistèmic (ERSB, en anglès). Entre el conjunt d’organismes que s’inclouen en el
sistema europeu de supervisió nancera, destaquem la tasca de l’ERSB i, en particular, els seus informes
anuals i una base de dades per a l’anàlisi macroprudencial de la crisi nancera europea.
• Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE). Conté la informació sobre la història, la normativa reguladora,
l’activitat i els resultats d’aquest organisme. Destaca la informació sobre els «programes d’ajut nancer»
a alguns països de la UE (Grècia, Irlanda, Xipre, Portugal i Espanya). Per a cadascun d’ells, s’hi conté
la informació detallada sobre l’ajut, amb el calendari, les dades econòmiques, els documents legals i
institucionals corresponents i un il·lustratiu recull explicatiu.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 247
• Parlament Europeu. Als efectes de l’anàlisi de la crisi econòmica, més enllà de la consulta de la legislació
pertinent, poden ser d’interès els documents elaborats per la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris i,
en especial, els d’anàlisis complementàries.
c) Institucions estatals
• Congrés dels Diputats. Comissió d’Investigació sobre la Crisi Financera a Espanya i el Programa
d’Assistència (maig 2017). Es poden consultar totes les sessions, iniciatives, intervencions,
compareixences i resta de tramitacions d’aquesta comissió.
• Govern d’Espanya. Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Destaquem la pàgina que conté la relació
cronològica dels programes nacionals de reformes i els programes d’estabilitat, que contenen el conjunt
de mesures anuals elaborades pel Govern d’Espanya i que són tramesos a les institucions de la UE en
compliment de les seves obligacions en matèria de coordinació econòmica i d’estabilitat pressupostària.
Així mateix, és d’interès l’apartat relatiu al seguiment de la Llei d’estabilitat pressupostària, on s’inclou
un ampli catàleg de dades sobre el grau de compliment intern, per part de les diferents administracions
públiques. També depèn del Ministeri d’Hisenda l’Inventari d’ens del sector públic, la creació del qual
està prevista en la Llei 40/2015 i que es pot consultar en línia.
• CORA (Comissió per a la Reforma de les Administracions públiques). Pàgina web de la Comissió creada
l’any 2012 pel Consell de Ministres a l’efecte d’elaborar propostes de reforma de les administracions
públiques espanyoles en el marc de la crisi econòmica. Conté l’informe executiu elaborat per la Comissió,
amb txes individuals de les 222 mesures proposades, dividides entre mesures de caràcter general i
les pròpies de les subcomissions (de Duplicitats Administratives, de Simplicació Administrativa, de
Gestió de Serveis i Mitjans Comuns i d’Administració Institucional), informes de seguiment interns
(trimestrals i anuals) i d’avaluació externa, relació dels resultats més destacats i quadre resum de la
normativa aprovada per l’Estat en els àmbits d’incidència de la CORA.
• Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Tot i que la seva activitat s’inicia a partir de l’any
2014, en poden ser d’interès els informes, les opinions, els estudis, les recomanacions i altres documents
periòdics, que es poden consultar a partir del seu centre documental. També destaquen els documents
tècnics sobre temes en profunditat i l’accés a dades interactives sobre múltiples aspectes macroeconòmics
(especialment, el seguiment del compliment del deute i el dècit públics).
• Banc d’Espanya. Conté una gran quantitat d’informació estadística i analítica d’interès sobre l’evolució
de l’economia espanyola, sigui en exercici de les seves funcions com a banc nacional o com a part del
sistema europeu de bancs centrals. Les publicacions de caràcter periòdic permeten fer un seguiment
bastant exhaustiu de l’evolució durant la crisi econòmica (informes anuals, d’estabilitat nancera, en
matèria de deute públic o de supervisió bancària).
• Tribunal de Comptes. Pot ser d’interès la consulta de les memòries anuals i, especialment, d’alguns
informes de scalització pel que fa al retiment de comptes dels diferents ens dels sectors públics estatal,
autonòmic i local durant el període de la crisi.
d) Institucions catalanes
• Consell Assessor de Polítiques Familiars i Socials (CAPSIF). Relatiu a la normativa, la composició i els
17 informes elaborats en matèria de polítiques socials i familiars.
• Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). Conté la normativa,
la composició i els 15 informes elaborats per aquest òrgan en relació amb el sistema de salut.
• Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Conté la normativa, la
composició i els 24 informes elaborats per aquest òrgan col·legiat assessor del president de la Generalitat
en matèria de polítiques econòmiques.
• Generalitat de Catalunya. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Destaquem els dictàmens
sobre les iniciatives normatives relacionades amb la crisi econòmica, com també memòries, estudis,
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 248
informes i altres documents d’interès en les matèries de la seva competència, i, especialment, un apartat
d’indicadors econòmics i sociolaborals que conté diversos reculls sobre l’evolució i l’impacte de la crisi.
• Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Destaquem
l’àmbit d’actuació relatiu a l’anàlisi de les nances públiques i, en particular, el dedicat a l’estabilitat
i la sostenibilitat, on es recullen el marc normatiu, els objectius, els indicadors de seguiment, els plans
economiconancers i els informes estatals.
• Generalitat de Catalunya. Ocina de Racionalització del Sector Públic. Ofereix dades del sector públic
institucional des de l’any 2010 ns a l’actualitat: el nombre d’entitats per departaments, el seu pressupost
i el volum de personal, tant des del punt de vista del tipus d’activitat com de la seva naturalesa jurídica.
• Generalitat de Catalunya. Secretaria d’Administració i Funció Pública. Pàgina dedicada al Pla de reforma
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic. Conté el document del pla i
les principals línies d’actuació en cadascun dels nou eixos denits. Destaca també el banc de dades
d’ocupació pública.
• Generalitat de Catalunya. Síndic de Greuges. Entre els seus estudis, a més dels informes anuals –on
s’identiquen recomanacions i actuacions en relació amb la crisi–, destaquen alguns informes monogràcs
en àmbits sectorials d’especial impacte, com ara l’habitatge, l’assistència sanitària, els subministraments
bàsics i la pobresa infantil.
6 Disposicions i documents addicionals sobre la reforma de les administracions públiques
a Espanya
A continuació detallem algunes de les disposicions normatives i altres tipus de documents sobre el procés
de reforma impulsat pel Govern de l’Estat, a partir de nals de l’any 2012, que intenta abordar la crisi
econòmica a partir dels treballs de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA)
i que es projecta molt directament sobre l’organització i el funcionament de les administracions públiques.
Partint d’aquest context, apuntem també alguns recursos d’interès per al procés de reforma administrativa a
Catalunya.
a) Creació i propostes de la CORA
• Acord del Consell de Ministres de 26 d’octubre de 2012, pel qual es crea la Comissió per a la Reforma
dels Administracions Públiques.
• Reial decret 479/2013, de 21 de juny, pel qual es crea l’Ocina per a l’execució de la reforma de
l’Administració (OPERA).
• Reial decret 671/2014, d’1 d’agost, de modicació del Reial decret 199/2012, de 23 de gener, pel qual
es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri de la Presidència i es modica el Reial decret
1887/2011, de 30 de desembre, pel qual s’estableix l’estructura orgànica bàsica dels departaments
ministerials (pel qual s’atorga caràcter permanent a l’OPERA).
• comissió Per a la reForma De les aDministracions PúBliques. Informe per a la Reforma dels
Administracions Públiques (Informe CORA), presentat al Consell de Ministres per la vicepresidenta del
Govern i ministra de la Presidència i el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques el 21 de juny de
2013.
b) Implementació de les propostes de la CORA
La CORA fa propostes en diferents àmbits materials que es corresponen, aproximadament, amb les quatre
subcomissions en què s’estructura internament. El detall de cada mesura es pot trobar a la pàgina web de la
Comissió (vegeu els recursos a la xarxa). Assenyalem aquí, a títol merament exemplicatiu, algunes de les
disposicions que les intenten posar en marxa.
b.1) Duplicitats administratives
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 249
gener, d’adaptació de la legislació de prevenció de riscos laborals a l’Administració General de l’Estat.
Unicació de criteris en l’acreditació dels serveis de prevenció de riscos laborals i l’autorització de
serveis de medicina del treball.
• Reial decret 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials
de revisió de decisions en matèria contractual i d’organització del Tribunal Administratiu Central de
Recursos Contractuals. Centralització en el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals de
la resolució dels recursos especials en contractes d’àmbit autonòmic i local, i previsió de la plataforma
única de contractació del sector públic.
• aGència estatal D’aValuació De les Polítiques PúBliques i la qualitat Dels serVeis. Manual de
racionalització i eliminació de duplicitats. Madrid: Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques,
2016.
b.2) Racionalització del sector públic institucional
• Reial decret 701/2013, de 20 de setembre, de racionalització del sector públic.
• CORA. Relació d’entitats suprimides de l’Estat i de les entitats locals. Entitats que han estat suprimides
o de les quals s’ha transformat la naturalesa jurídica per integrar-les en altres entitats.
• Reial decret 521/2015, de 19 de juny, pel qual es crea la Junta Rectora de Gestió de Mitjans Administratius
dels organismes autònoms Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, Institut d’Estudis Fiscals, Institut
Nacional d’Administració Pública i Centre d’Estudis Jurídics. Gestió integrada de determinats serveis de
diferents organismes administratius de l’Administració General de l’Estat.
b.3) Administració electrònica
gener, pel qual es regula la targeta sanitària individual. S’implanta la història clínica digital interoperable
(HCD).
• Reial decret 668/2015, de 17 de juliol, pel qual es modica el Reial decret 1671/2009, de 6 de novembre,
pel qual es desplega parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als
serveis públics. Es regula la posada en funcionament del Registre electrònic d’apoderaments i se’n
potencia l’ús per part de l’Administració General de l’Estat.
• Reial decret 1065/2015, de 7 de novembre, sobre comunicacions electròniques a l’Administració de
justícia en l’àmbit territorial del Ministeri de Justícia i pel qual es regula el sistema LexNET.
b.4) Simplicació administrativa
• Reial decret 44/2015, de 2 de febrer, pel qual es regulen les especicacions i les condicions per a
l’ocupació del document únic electrònic (DUE) per a la posada en funcionament de societats cooperatives,
societats civils, comunitats de béns, societats limitades laborals i emprenedors de responsabilitat limitada
mitjançant el sistema de tramitació telemàtica.
• Reial decret 183/2015, de 13 de març, pel qual es modica el Reglament de desplegament parcial de la
Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, aprovat pel Reial decret 2090/2008,
de 22 de desembre. Simplicació i reducció de càrregues administratives en matèria de responsabilitat
mediambiental.
• Reial decret 773/2015, de 28 d’agost, pel qual es modiquen determinats preceptes del Reglament
general de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial decret 1098/2001, de
12 d’octubre. Unicació de la classicació d’empreses atorgada per les comunitats autònomes.
• secretaria D’estat D’aDministracions PúBliques. Manual de reducció de càrregues administratives i
millora reguladora per l’AGE. Ministeri d’Hisenda, 2014.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 250
c) Avaluació de les mesures
• CORA. Informes de seguiment elevats a Consell de Ministres (setembre 2013 - juny 2016).
• orGanització Per a la cooPeració i el DesenVoluPament econòmic (OCDE). España: de la reforma de
la Administración a la mejora continua. Informe de la OCDE sobre la gobernanza pública en España
(trad. J. Tuñón Navarro). Madrid: INAP, 2014. És la traducció de l’original en anglès.
• orGanització Per a la cooPeració i el DesenVoluPament econòmic (OCDE). OECD Public Governance
Reviews: Spain 2016. Linking reform to results for the Country and its Regions. París: OECD Publishing,
2016.
• orGanització Per a la cooPeració i el DesenVoluPament econòmic (OCDE). Estudio de evaluación de
la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal. OCDE, 2017.
d) Reforma administrativa a Catalunya
• Acord de Govern, d’1 de juny de 2010, pel qual s’adopten mesures complementàries a les que preveu el
Decret llei 3/2010, de 29 de maig, en matèria de despeses de funcionament, transferències, inversions,
millora de l’eciència en l’àmbit del sector públic de la Generalitat de Catalunya i lluita contra el frau.
Aprova la necessitat d’adoptar el Pla de racionalització del sector públic de la Generalitat.
• Decret 99/2011, d’11 de gener, de creació del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el
Creixement.
• Decret 147/2011, de 18 de gener, de creació del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del
Sistema Sanitari.
• Decret 256/2011, de 8 de febrer, de creació del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars.
• Decret 309/2011, de 12 d’abril, pel qual es regula el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma
de l’Administració.
• Ordre GRI/29/2013, de 18 de febrer, per la qual es crea la Comissió d’Experts per a la Reforma de
l’Administració Pública i el seu Sector Públic, amb la funció de redactar un informe que va ser lliurat a
la vicepresidenta del Govern en data 30 d’abril de 2013.
• Informe de la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública i el seu Sector Públic, de
30 d’abril de 2013.
• Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic (Resolució GRI/1487/2014, de
20 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Govern de 3 de juny de 2014).
• Recull de normativa en matèria d’ocupació pública en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, on s’inclou
bona part de les disposicions que posen en marxa les mesures contra la crisi. Destaquem, entre d’altres,
els acords de Govern següents:
• Acord GOV/44/2012, de 29 de maig, pel qual s’adopten mesures excepcionals de reducció de les despeses
de personal per a l’exercici 2012 i s’adequa l’Acord de Govern de 28 de febrer de 2012.
• Acord GOV/28/2012, de 27 de març, pel qual s’aprova el Pla d’ocupació per a la racionalització de
l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
2012-2014.
• Acord del Govern, de 28 de febrer de 2012, sobre contenció de plantilles i limitacions als nomenaments
i les contractacions de personal temporal en l’exercici pressupostari del 2012.
• Acord del Govern, de 28 de febrer de 2012, pel qual s’adopten mesures excepcionals de reducció de les
despeses de personal per a l’exercici pressupostari del 2012.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 251
7 Altres documents institucionals sobre la crisi
Per concloure, afegim, complementàriment però de manera no exhaustiva, una sèrie de documents de diferent
abast referits al diagnòstic, l’anàlisi i l’adopció de respostes davant la crisi, adoptats per diferents institucions
d’àmbit internacional, estatal i català.
• comissió euroPea. «The Financial Sector Adjustment Programme for Spain». European Economy.
Occasional Papers, núm. 118 (2012).
• comissió euroPea. Comunicació de 26 de novembre de 2008 A European Economic Recovery Plan
[COM(2008) 800 nal].
• comissió euroPea. Direcció General D’aFers econòmics. «Economic crisis in Europe: Causes,
Consequences and Responses». European Economy, núm. 7 (2009).
• consejo económico y social. «El Sector Público español ante la crisis económica». Cauces: Cuadernos
del Consejo Económico y Social, núm. 13 (2010), p. 6-23.
• consell euroPeu. Declaració dels Caps d’Estat o de Govern d’11 de febrer de 2010. (Primer posicionament
sobre la situació de Grècia).
• De larosière, Jacques (dir.). Informe del grupo de expertos de alto nivel sobre supervisión nanciera
en la UE. Brussel·les, febrer 2009.
• eurostat. «The effect of the economic and nancial crisis on government revenue and expenditure».
Statistics in focus, núm. 45 (2011).
• Fons monetari internacional. Spain: Financial Sector Assessment Program-Technical Note-Systemic
Risk Oversight Framework and Macroprudential Policy. Country Report, núm. 17/336, novembre 2017.
• Generalitat De catalunya. DePartament D’economia i coneixement. El procés de consolidació scal.
Vol. I: Els ingressos. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2016.
• Generalitat De catalunya. DePartament D’economia i coneixement. El procés de consolidació scal.
Vol. II: Les despeses. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2016.
• Generalitat De catalunya. DePartament D’economia i coneixement. El procés de consolidació scal.
Vol. III: Evolució del dècit i el deute. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2016.
• Generalitat De catalunya. DePartament De la VicePresiDència i D’economia i hisenDa. Anàlisi del
procés de consolidació de les Administracions Públiques. 2010-2016. 2017.
• Generalitat De catalunya. DePartament De la VicePresiDència i D’economia i hisenDa. Informe sobre
la situació nancera de la Generalitat en relació amb el compliment dels objectius d’estabilitat i
sostenibilitat 2012-2016. 2017.
• nacions uniDes. consell econòmic i social. Retos y oportunidades para la administración pública en el
contexto de la crisis nanciera y económica. Comitè d’Experts en Administració Pública Internacional.
Gener 2010.
• orGanització internacional Del treBall. Proteger a las personas y promover el empleo: Un estudio de
las respuestas de los países ante la crisis económica mundial en la esfera de las políticas de empleo y
de protección social. Informe de l’OIT a la Cimera dels líders del G-20, Pittsburgh, 24 i 25 de setembre
de 2009.
• orGanització internacional Del treBall. Para recuperarse de la crisis: Un Pacto Mundial para el
Empleo. Conferència Internacional del Treball, 98a reunió. Ginebra, OIT, 2009.
• orGanització internacional Del treBall. consell D’aDministració. Dimensión sectorial de la labor de
la OIT. Actualización de los aspectos sectoriales relativos a la crisis económica mundial: administración
pública. Document per a la 309a reunió celebrada a Ginebra. Novembre 2010.
Ricard Gracia Retortillo
Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 56, 2018 252
• orGanització Per a la cooPeració i el DesenVoluPament. Getting it Right: Restructuring the government
workforce. París: OCDE, 2010.
• orGanització Per a la cooPeració i el DesenVoluPament. OECD Strategic Response to the Financial
and Economic Crisis: Contributions to the global effort. 2008.
• Parlament De catalunya. Dictamen de la Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats
Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels
Consumidors. BOPC núm. 333, de 6 de juny de 2014, p. 3-39.
• Parlament De catalunya. Resolució 621/VIII, de 24 de febrer de 2010, sobre la situació econòmica i les
mesures per a afrontar-la. BOPC núm. 641, d’1 de març de 2010, p. 32-36.
• Parlament euroPeu. Direcció General De Polítiques interiors. Gobernanza de la zona del euro: ideas
para reformar la gestión de la crisis. Recopilación de estudios. 2010.
