Document sobre l?objecció de consciència en sanitat

AutorM. Casado - M. Corcoy
Páginas3-17

Page 3

Presentació

El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret, amb seu al Parc Científic de Barcelona, va sorgir el 1996 per donar resposta a la necessitat d’analitzar des d’un punt de vista científic i pluridisciplinar les implicacions ètiques, socials i jurídiques de les biotecnologies així com els problemes biomèdics que deriven de la disparitat de conviccions i opinions, i amb això fonamentar els arguments i orientar els debats que permetin proposar actuacions concretes.

L’Observatori de Bioètica i Dret es va crear amb l’objectiu d’incidir en el diàleg entre la universitat i la societat mitjançant la transmissió del coneixement cientificotècnic i dels arguments necessaris per participar en un debat social veritablement informat. Es tracta, en definitiva, de fer sentir la veu de la ciutadania davant els organismes públics, administratius i polítics que regulen i controlen les activitats d’investigació i l’aplicació de les noves tecnologies. En aquest intercanvi cal implicar els mitjans de comunicació no només per millorar la qualitat de la informació, sinó també per la seva incidència en la generació d’opinió pública.

Amb aquest objectiu, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret ha elaborat ja diversos Documents sobre temes d’actualitat en els quals no existeix una opinió unànime ni en la societat ni en les diverses comunitats científiques implicades, la qual cosa ha requerit identificar els problemes, contrastar els arguments i proposar recomanacions de consens.

En aquesta ocasió, el Grup presenta un Document amb la voluntat d’intervenir en el debat sobre l’objecció de consciència en l’àmbit sanitari a fide precisar en la major mesura possible el seu abast ètic i jurídic així com els seus condicionaments socials.

Aquest Document parteix del reconeixement del principi d’autonomia de les persones i de la llibertat de consciència, ideològica i religiosa. I precisament per això exposa el risc que, en la pràctica sanitària, l’exercici de l’objecció de consciència pugui fer col·lisió amb els drets dels usuaris. Per aquesta raó, l’Administració i les diverses institucions involucrades, han de prendre les mesures necessàries per facilitar la compatibilitat de l’exercici dels drets i les decisions de totes les persones implicades.

En l’àmbit sanitari, el personal pot objectar en consciència a practicar determinats tractaments i prestacions que la legislació reconeix com drets dels usuaris. No obstant això, per facilitar l’exercici de tal objecció, és necessària una legislació específica

Page 4

que la reguli de manera que es pugui exercir sense perjudicar els usuaris i s’eviti la desatenció i l’abús que encara avui poden produir-se.

En aquest tema, com sol succeir amb la major part dels problemes que repten o activen la Bioètica, es requereix un diàleg pluridisciplinar que englobi plantejaments eticofilosòfics, antropològics, jurídics, econòmics i sociosanitaris, i les conclusions del qual parteixin d’una base científica i tècnica sòlida que emana de les disciplines implicades en els contextos problemàtics en què té lloc el debat.

Per a l’elaboració d’aquest Document, el Grup ha estat coordinat per les Dres. Mirentxu Corcoy i María Casado, i ha comptat amb les aportacions d’especialistes en les diverses disciplines dels quals es fa una relació al final del Document.

Page 5

Preàmbul

El present Document parteix del reconeixement de la possibilitat d’objectar en consciència, ja que és consubstancial a les societats democràtiques que els seus membres puguin dissentir de les regles generals legalment establertes; fins i tot que, per raó del respecte d’aquesta llibertat de consciència, se’ls eximeixi del deure d’actuar que es deriva de l’existència de normes jurídiques de compliment obligat -com les que estableixen el dret dels ciutadans a rebre determinades prestacions-. S’enfoquen així els problemes que provoquen les decisions que neguen, inhibeixen i dificulten certes practiques sanitàries quan els encarregats de realitzar-les s’oposin -per raons de consciència- a drets legalment establerts en els sistemes de salut finançats, de manera total o parcial, amb fons públics.

Com a rerefons de l’anàlisi, cal tenir en compte que la moral apel·la a la consciència personal en les seves manifestacions més íntimes i se sol dir, per això, que és autònoma, o auto imposada, mentre que el dret és heterònom. La moral no compta amb mitjans externs de coacció; la seva autoritat es basa en un convenciment que apel·la a la pròpia consciència, mentre que el dret pot ser imposat per coacció, fins i tot física.

En un Estat democràtic i de Dret, és essencial que no existeixi cap altre mitjà de control sancionat jurídicament que el dret i no és acceptable que uns ciutadans puguin imposar els seus propis preceptes morals a uns altres. Si les regles morals estiguessin dotades de sancions coactives semblants a les del dret, les esferes de llibertat no afectades per aquest quedarien invalidades al ser envaïdes per un altre instrument de control, i les institucions que l’administren (siguin esglésies o altres organitzacions) podrien imposar la seva coacció externa fora dels límits dels mandats jurídics, amb la qual cosa les garanties per la llibertat individual serien nul·les. L’opinió personal no pot esdevenir un postulat absolut quan afecta altres persones.

L’ordenament jurídic prescriu normes vàlides per a tots, amb independència de quines siguin les opinions morals de cada ciutadà. El dret es limita a exigir l’observança externa de les seves regles quan són necessàries per a la convivència i imposa un mínim ètic sense el qual la vida social seria impossible. En una societat pluralista, no obstant això, pot sorgir amb facilitat el vell confiicte entre el deure moral i el deure jurídic, confiicte que és el nucli de l’objecció de consciència. A efectes pràctics, convé constatar que el confiicte no es planteja en les

Page 6

qüestions generalment acceptades, sinó que sorgeix en les matèries discutides, casos difícils o problemes oberts, per als quals no...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR