La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans

AutorJosep M. Mestres i Serra
CargoDoctor en lingüística aplicada
Páginas239-260
LA DOCÈNCIA JURILINGÜÍSTICA A LES UNIVERSITATS DELS PAÏSOS CATALANS
Josep M. Mestres
Resum
La docència universitària de la redacció jurídica i administrativa en llengua catalana és clarament insucient a la vista
de les dades que faciliten les universitats dels Països Catalans en els plans docents dels graus i els postgraus en dret
que ofereixen públicament. La poca atenció que es presta, en general, en totes les carreres universitàries pel que a fa
a les eines lingüístiques necessàries per a una redacció correcta i elegant en les especialitats respectives pot esdevenir
dramàtica en una formació com la jurídica, en què la paraula pot esdevenir llei i àdhuc pot alliberar o condemnar una
persona.
Paraules clau: docència universitària; jurilingüística; redacció jurídica; redacció de documents; llenguatge jurídic; llen-
guatge administratiu.
JURILINGUISTIC TEACHING AT CATALAN COUNTRIES UNIVERSITIES
Abstract
University teaching of Catalan legal and administrative writing is clearly insufcient in view of the data provided by the
teaching plans of undergraduate and postgraduate university courses in law offered publicly in the Catalan Countries.
The little attention given, in general, to the language tools that are necessary to write in a correct and elegant style in
all the different areas may become dramatic in legal academic training since words can become law and release or
condemn a person.
Keywords: university teaching; jurilinguistics; legal writing; documents writing; legal language; administrative lan-
guage.
Josep M. Mestres i Serra, doctor en lingüística aplicada, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i
professor de redacció jurídica i documental a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, jmestres@iec.cat
Article rebut el 28.02.2016
Citació recomanada: Mestres i serra, Josep M. «La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans», Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016, p. 239-260, DOI: 10.2436/rld.i66.2016.2795.
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 240
Sumari
1 Introducció
2 L’ensenyament de la redacció jurídica a la Universitat Pompeu Fabra
3 La docència en llenguatge juridicoadministratiu arreu dels Països Catalans
3.1 La formació jurilingüística al Principat de Catalunya
3.2 La formació jurilingüística al País Valencià
3.3 La formació jurilingüística a les Illes Balears
3.4 La formació jurilingüística al Principat d’Andorra
3.5 La formació jurilingüística a la Catalunya del Nord
3.6 La formació jurilingüística a l’Alguer
4 Sis conclusions o inconvenients i tres propostes
5 Referències bibliogràques
6 Annex I: «Classicació dels graus en dret (curs 2015-2016)»
7 Annex II: «Classicació dels màsters i postgraus en dret (curs 2015-2016)»
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 241
1 Introducció
Des del 1986, tot i que d’una manera discontínua, m’he dedicat a l’ensenyament del llenguatge juridicoadministratiu
(d’ara endavant, LJA) i d’altres aspectes de la jurilingüística1 (com ara traducció i redacció) en àmbits universitaris
(Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Traducció i
Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i Facultat de Dret de la mateixa universitat), de l’Administració
(Escola d’Administració Pública de Catalunya i Centre de Normalització Lingüística de Lleida) i d’institucions
privades (Òmnium Cultural, Col·legi d’Advocats de Vic i Institut d’Estudis Catalans). Actualment imparteixo
l’assignatura de redacció jurídica i documental (part lingüística - català) en el grau en dret de la Universitat
Pompeu Fabra, de Barcelona.
Tots aquests anys m’he fet un tip de ressaltar —com molts col·legues docents del ram— les qualitats
fonamentals que hauria de tenir aquest llenguatge: claredat, precisió, formalitat, una certa impersonalitat,
igualtat i simplicitat. Per bé que és veritat que algunes coses han millorat des dels anys vuitanta del segle
passat (tenim formularis més entenedors i fàcils d’emplenar que, a llur torn, confereixen més seguretat
jurídica als ciutadans; aquests documents són més igualitaris en el tracte; etc.), encara som lluny d’aquella
versió idealitzada que ens en vam fer quan ens imaginàvem que, amb l’aprofundiment de l’autonomia política
—en el cas de l’Estat espanyol— i una formació puntual personalitzada, tots els funcionaris serien capaços
de redactar amb correcció lingüística i jurídica.
És cert que ara disposem d’una bibliograa de consulta abundant en LJA, incloent-hi diverses eines en línia tant
pel que fa a diccionaris (p. ex., el Diccionari jurídic de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, lial de l’Institut
d’Estudis Catalans, i el cercador terminològic de Terminologia jurídica, del Comitè Terminològic de Dret) com
pel que fa a models de documents (p. ex., el Manual de documentació administrativa de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua) i a manuals (p. ex., Curs de llenguatge jurídic del Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya i el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears). Tanmateix, ens hem adonat que tots aquests recursos
exigeixen una formació global prèvia quant a l’ús i l’aplicació. I aquí és on no ens n’hem acabat de sortir, malgrat
els cursos i cursets que s’organitzen anualment arreu del domini lingüístic.
És evident que no és el mateix tenir un coneixement passiu de l’LJA i saber redactar quatre frases per
a escriure una carta o una sol·licitud amb una mínima correcció, que dominar la redacció jurídica per a
compondre una demanda o una sentència. Els programes de la major part de cursos que he pogut consultar
per Internet tenen la nalitat que l’usuari o usuària adquireixi les competències necessàries en el primer bloc
de coneixements esmentat, però no n’he vist cap que realment habiliti per a adquirir les competències del
segon bloc.
En tot aquest temps, he pogut comprovar, amb preocupació, que les nostres promocions de lletrats arriben, en
general, al nal de llurs estudis universitaris amb una formació no prou consolidada en una eina fonamental
per a llur desenvolupament professional com és la redacció jurídica. Els millors alumnes que han anat passant
per les meves classes han conrmat aquesta impressió quan, al nal de cada curs, m’han demanat —de
vegades, més d’una persona— si no hi havia cap formació complementària més i àdhuc més exhaustiva en
aquesta pràctica que els haurà d’acompanyar durant tota la vida professional.
No cal dir que saber-se expressar amb uïdesa i claredat —per escrit, i també oralment— és elemental i
essencial per a totes les especialitats professionals; però si n’hi ha cap en què aquests dots poden tenir més
transcendència, és en el dret, en què la paraula té conseqüències legals. Per a acabar-ho d’adobar, actualment
no n’hi ha prou de dominar un idioma, sinó que, com a mínim, cal saber-se expressar correctament en tres:
català, espanyol i anglès.
Aquesta qüestió em preocupa profundament des de fa temps, i vaig voler aprotar l’avinentesa que el meu
estimat col·lega i amic Carles Duarte em va suggerir, a mitjan 2014, que canalitzés aquesta inquietud en
forma d’article i que, si s’esqueia, formulés alguna mena de proposta per a reeixir d’aquest destret.
2 L’ensenyament de la redacció jurídica a la Universitat Pompeu Fabra
Amb relació a la docència que exerceixo actualment, he de dir que la Universitat Pompeu Fabra (UPF),
de Barcelona, és una universitat per la qual sento un afecte especial per l’esperit fundacional amb què fou
creada, com a centre universitari públic de Catalunya batejat amb el nom del Mestre, el 18 de juny de 1990
i perquè m’hi vaig doctorar en lingüística aplicada l’any 2006. Malauradament, he de reconèixer que, a
1. La jurilingüística (terme proposat, entre altres autors, per Jean-Claude Gémar l’any 2005) estudia l’evolució, les característiques
—com ara el vocabulari, la sintaxi i la semàntica— i l’ús de la llengua jurídica; endemés, utilitza mètodes estadístics per a completar
l’estructura de la llengua jurídica i del dret mateix a partir d’altres fonts d’informació. Això no obsta perquè es pugui continuar
anomenant llenguatge juridicoadministratiu o llenguatge administratiu i jurídic la varietat lingüística diatècnica que s’empra en
l’àmbit del dret, que fa part d’aquesta nova disciplina.
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 242
parer meu, no ha assolit ns ara, pel que fa a la redacció jurídica, el nivell de qualitat que considero que
hauria de tenir el grau de dret, tal com he pogut comprovar en el buidatge dels graus de dret dels centres
universitaris dels Països Catalans. El fet que hagi estat qualicada com a campus d’excel·lència internacional
pel Ministeri d’Educació espanyol i que el grau en dret hagi obtingut el segell d’acreditació AQU25004 com
a garantia de qualitat de les titulacions, però no sembla que en l’atorgament d’aquesta darrera distinció s’hagi
tingut prou en compte la necessitat d’oferir una formació sucient en redacció jurídica o, si més no, que se
n’hagi reconegut la transcendència.
Un fet potser anecdòtic d’aquesta situació —però que podria ser simptomàtic— és que, en l’Informe de
seguiment del grau en dret (2012), publicat per la UPF el mes de febrer de l’any 2013 (l’últim que ha
aparegut ns ara), ni tan sols s’esmenta l’assignatura de redacció jurídica i documental entre les trenta-una
assignatures optatives que compara (p. 7 de l’informe). La llista d’optatives que recull aquest informe no
és exhaustiva, puix que n’hi ha setanta; però si ens xem en les sis optatives transversals comparades (n’hi
ha onze en el pla docent —entre les quals s’inclou la redacció jurídica i documental—), cap d’elles no és la
redacció jurídica i documental, com si no fos prou important, per a ésser consignada en aquesta llista.
D’altra banda, com hem dit més amunt, aquesta assignatura es pot seguir en tres llengües diferents: català,
espanyol i anglès, i això fa que, en la pràctica, hom esperi que un terç de cada promoció, com a màxim, pugui
rebre aquesta mínima formació jurilingüística en llengua catalana.
L’assignatura de redacció jurídica i documental (part lingüística - català) és impartida conjuntament pel
notari arenyenc Albert Domingo i Castellà i per mi mateix al llarg de vuit sessions de dues hores (quatre
crèdits ECTS: trenta hores de docència presencial en total), amb el repartiment temàtic següent: introducció
i caracterització de l’LJA (com a llenguatge d’especialitat), dues hores; aspectes de la formalitat de l’LJA
(normativa lingüística i criteris de redacció i estil), dues hores; les convencions gràques (puntuació, ús de
les majúscules, abreviacions i tipus de lletra), dues hores; la terminologia i la fraseologia jurídiques, dues
hores; l’estructura i la classicació dels documents jurídics, dues hores; els documents jurídics complexos,
dues hores; aspectes jurídics de la redacció documental, quinze hores; la redacció de normes articulades, tres
hores.
Si s’analitzea aquest repartiment de càrrega docent, es pot considerar que el temps dedicat a la redacció de
documents (dues + dues + quinze = dinou hores en total) podria ser sucient; però, en canvi, el temps dedicat
als aspectes de normativa, criteris de redacció i convencions (quatre hores), a la terminologia i la fraseologia
(dues hores) i a les normes articulades (tres hores) són clarament insucients.
A favor de la UPF, tanmateix, puc dir que, malgrat que ocupa la setena posició en la classicació de graus
i la quarta en la de postgraus (tal com veurem més endavant), hi ha universitats que imparteixen aquesta
formació dins d’assignatures que no són especícament de redacció jurídica, sinó que forma part d’una
assignatura més àmplia (amb una reducció de dedicació encara més gran). Això vol dir que, de fet, aquesta
és una de les tres universitats dels Països Catalans que, sobre el paper, presenten la millor oferta en redacció
jurídica (UB, UdA i UPF).
Per a dur a terme l’anàlisi damunt dita, calia establir, en primer lloc, quin és l’estat actual de la qüestió
arreu dels territoris de llengua catalana i, en acabat, intentar analitzar per què som aquí i no ens trobem en
una situació de reconeixement normalitzat de la necessitat de dominar uns recursos que s’han d’emprar
en qualsevol aplicació pràctica de la professió jurídica. Tant se val que es tracti d’un bufet d’advocats,
d’una procuradoria, d’un jutjat, d’una notaria, d’un parlament o d’un altre òrgan normatiu col·legiat o àdhuc
d’una humil gestoria, en tots aquests àmbits la paraula escrita —i també l’oral als tribunals i a les cambres
legislatives— és fonamental per a un exercici competent de la professió del dret.
3 La docència en llenguatge juridicoadministratiu arreu dels Països Catalans
Així doncs, vaig revisar l’oferta disponible per Internet (octubre-desembre del 2015), que d’antuvi sembla
variada i bastant completa, però hi ha una gran diferència entre els cursos adreçats a la ciutadania en general
i els cursos adreçats a professionals o futurs professionals del dret.2 En els dos annexos a aquest article
(«Classicació dels graus en dret (2015-2016)» i «Classicació dels màsters i postgraus en dret (2015-
2016)») podem veure detallada la informació recollida dels llocs web de totes les universitats dels Països
Catalans. D’altra banda, com a compleció d’aquesta informació, deixo constància també dels cursos no
universitaris organitzats per als professionals del dret i per a la ciutadania en general.
2. Agraeixo a l’estimada col·lega Cinta Bertomeu Madueño la comprovació minuciosa i exhaustiva que ha fet de les informacions
que guren sobre les universitats i els graus que segueixen a continuació, i, tant a ella com a la professora Mireia Trias i Freixa, les
encertades observacions que m’han fet amb vista a la versió denitiva d’aquest article.
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 243
Pel que fa als estudis universitaris, els diferents graus que s’ofereixen contenen sovint assignatures relacionades
amb la formació jurilingüística, d’acord amb el seu pla d’estudis (o pla docent, segons la universitat). També
hi ha diversos postgraus i màsters que ofereixen una formació jurilingüística als professionals del dret.
Per a facilitar l’anàlisi d’aquests buidatges, he distribuït territorialment, segons el nombre de població
catalanoparlant, les dades recollides i l’he ordenada pel nombre de crèdits ofert per cada universitat i per
l’obligatorietat de rebre aquesta formació. Això fa que l’enumeració de les universitats no sigui consecutiva
aparentment, atès que, en els annexos, estan ordenades sense tenir en compte el territori, per bé que després
les comento tenint-lo en compte.
3.1 La formació jurilingüística al Principat de Catalunya
3.1.1 Per als estudiants del grau en dret de les universitats de Catalunya, els plans d’estudis respectius
contenen la formació jurilingüística següent, ordenats —tal com he dit suara— pel volum de la formació que
ofereixen:
a) La Universitat de Barcelona (UB) ocupa el primer lloc en la classicació dels graus en dret perquè
imparteix, durant el primer curs del grau en dret, l’assignatura de tècniques de treball i comunicació, amb
un valor de sis crèdits i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten la comunicació
oral i escrita d’idees i de raonaments jurídics, la lectura i la comprensió de textos jurídics, i també el domini
amb precisió del llenguatge i de la terminologia jurídics en català i en espanyol. Així mateix, durant el
tercer curs es pot optar per l’assignatura d’estratègies processals, amb un valor de sis crèdits també i, com a
competències o habilitats, l’expressió oral i escrita, i el coneixement, la comprensió i l’ús dels conceptes de
l’ordenació jurídica.
b) La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de Barcelona, ocupa el tercer lloc en la classicació dels
graus en dret perquè imparteix, durant el primer curs del grau en dret, l’assignatura de tècniques d’expressió,
argumentació i negociació, amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen,
s’esmenten l’aprenentatge d’aspectes clau per a una expressió correcta, clara, ordenada i estructurada, tant
oral com escrita. Així mateix, durant el segon, el tercer o el quart curs es pot optar per l’assignatura de
metodologia jurídica, amb un valor de quatre crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen,
s’esmenten la comunicació correcta, oral i escrita.
c) La Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona, ocupa el quart lloc de la classicació dels graus en
dret perquè imparteix, durant el primer curs del grau en dret i del grau en dret i relacions laborals i ocupació,
l’assignatura d’habilitats del jurista, amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi
adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis l’expressió oral i escrita i l’aprenentatge del vocabulari necessari
en l’àmbit del dret.
d) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de Bellaterra, ocupa el cinquè lloc en la classicació
dels graus en dret perquè imparteix, durant el primer curs del grau en dret, l’assignatura d’instruments per a
l’estudi, amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el
pla d’estudis la defensa oral de manera clara i estructurada, la memorització i la utilització de la terminologia
jurídica, i també la redacció de textos jurídics.
e) La Universitat Pompeu Fabra (UPF), de Barcelona, ocupa el setè lloc de la classicació dels graus en
dret perquè imparteix, com a optativa dels cursos tercer o quart del grau en dret, l’assignatura de redacció
jurídica i documental (que es pot cursar en una de les tres llengües següents: català, espanyol o anglès),
amb un valor de quatre crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el
pla docent el coneixement de models de textos jurídics i l’exposició de tècniques per a la redacció jurídica, i
també l’aprenentatge d’elements per a la composició de documents jurídics. El grau en dret i administració
i direcció d’empreses o economia i el grau en relacions laborals tenen també aquesta assignatura com a
optativa de tercer o de quart, amb els mateixos continguts.
f) La Universitat de Girona (UdG) ocupa el vuitè lloc de la classicació dels graus en dret perquè imparteix,
com a optativa de tercer o de quart curs del grau en dret, l’assignatura de teoria i tècnica de la negociació (en
català i en espanyol), amb un valor de tres crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen,
s’esmenten en el pla d’estudis la redacció correcta de textos jurídics, el raonament i l’argumentació jurídica,
i també la comunicació oral i escrita per a poder desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic.
g) La Universitat Internacional de Catalunya (UIC), de Barcelona, ocupa el novè lloc en la classicació dels
graus en dret perquè imparteix, com a optativa del quart curs del grau en dret, l’assignatura de documentació
jurídica, amb el valor d’un crèdit, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en
el pla d’estudis la identicació i interpretació de la documentació d’ús habitual, i també l’aprenentatge
d’estàndards de pulcritud i qualitat formal en la presentació de documents. Així mateix, durant el mateix curs
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 244
també es pot cursar l’assignatura optativa de tècniques d’expressió oral, amb el valor d’un crèdit, i, com a
competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis l’expressió d’idees i arguments
amb ordre i coherència oralment i per escrit.
h) La Universitat Abat Oliva CEU (UAO), de Barcelona, ocupa l’onzè lloc en la classicació dels graus en
dret (juntament amb la VIU) perquè imparteix, com a optativa del segon curs del grau en dret, l’assignatura
d’argumentació i retòrica jurídica (en espanyol), amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o
habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis l’expressió clara, amb lògica rigorosa i amb
pes argumentatiu, i també l’anàlisi i la interpretació de textos legals. Els dobles graus en dret i direcció
d’empreses, en dret i ciències polítiques, i en dret i criminologia i seguretat tenen també aquesta assignatura
com a optativa de segon, amb els mateixos continguts.
i) La Universitat de Lleida (UdL) ocupa el catorzè lloc en la classicació dels graus en dret (juntament
amb la UIB i l’UJI) perquè, malgrat que ofereix un grau en dret en català, no hi imparteix cap assignatura
especíca relacionada amb la formació jurilingüística.
j) L’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), de Barcelona, ocupa el dissetè lloc
en la classicació dels graus en dret (juntament amb la URL, la UA, la UPVD i la UNISS) perquè, tot i que
ofereix un grau en dret en espanyol i anglès, no hi imparteix cap assignatura especíca relacionada amb la
formació jurilingüística.
k) La Universitat Ramon Llull (URL), de Barcelona, ocupa el dissetè lloc de la classicació dels graus en
dret ( juntament amb l’ESADE, la UA, la UPVD i la UNISS) perquè, tot i que ofereix un grau en dret en
espanyol i anglès, no hi imparteix cap assignatura especíca relacionada amb la formació jurilingüística, ja
que segueix el pla d’estudis de l’ESADE, que tampoc no en té.
l) La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), de Vic i Manresa, per bé que ocupa
el vint-i-dosè lloc en la classicació dels graus en dret (juntament amb la UPC), resta fora de la classicació
perquè no ofereix cap grau en dret.
m) La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de Barcelona, ocupa el vint-i-dosè lloc en la classicació
dels graus en dret ( juntament amb la UVic-UCC) perquè no ofereix cap grau en dret, ja que no escau, atesa
l’especicitat tecnològica d’aquesta universitat.
3.1.2 Per als graduats en dret i altres disciplines ans, els plans d’estudis respectius contenen la formació
jurilingüística següent:
a) La Universitat de Barcelona (UB) ocupa el primer lloc de la classicació dels màsters i postgraus perquè
imparteix, durant el primer curs del màster d’advocacia, l’assignatura d’assessorament jurídic, amb un valor
de nou crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla docent la
redacció de la documentació jurídica derivada de la petició d’assessorament. D’altra banda, en el segon curs
del màster de comunicació especialitzada, imparteix l’assignatura de comunicació jurídica, amb un valor de
sis crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla docent la capacitat
de comunicar-se de manera clara i sense ambigüitats, l’obtenció de coneixements pràctics i teòrics sobre
la comunicació jurídica en els diferents registres i formats, i el domini dels conceptes especícs de l’àmbit
jurídic i l’ús rigorós del llenguatge propi del dret.
b) La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de Barcelona, ocupa el segon lloc de la classicació dels
màsters i postgraus perquè imparteix, durant el primer curs del màster universitari en advocacia, l’assignatura
d’habilitats tècniques de l’advocat, amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi
adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la millora del discurs oral i escrit, la redacció correcta d’escrits
jurídics i la realització correcta d’argumentacions jurídiques orals.
c) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de Bellaterra, ocupa el tercer lloc de la classicació dels
màsters i postgraus perquè imparteix, durant el primer curs del màster universitari d’advocacia, l’assignatura
d’assessoria i redacció de documents jurídics, amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats
que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la capacitat d’exposar fets, oralment i per escrit.
d) La Universitat Pompeu Fabra (UPF), de Barcelona, ocupa el quart lloc de la classicació dels màsters
i postgraus perquè imparteix, durant el primer trimestre del màster universitari en advocacia, l’assignatura
d’organització i habilitats en l’exercici professional, amb un valor de quatre crèdits, i, com a competències
o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la redacció de textos forenses i la millora de
l’expressió oral a partir d’intervencions en debats i simulacions judicials; cal tenir en compte que en el grau
de dret ja hi ha una assignatura de redacció jurídica i documental —per bé que només és optativa. D’altra
banda, durant el primer trimestre del màster avançat en ciències jurídiques (que s’imparteix totalment en
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 245
espanyol), s’imparteix l’assignatura d’argumentació jurídica i tècniques d’interpretació, però no s’especica
en el pla d’estudis cap competència ni habilitat relacionada amb la formació jurilingüística.
e) La Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona, ocupa el cinquè lloc de la classicació dels màsters
i postgraus (juntament amb la UV) perquè imparteix, durant el primer curs del màster en advocacia,
l’assignatura de pràctica professional i tècniques de comunicació i probatòries, amb un valor de tres crèdits,
i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la capacitat d’exposar
oralment i per escrit, i també el desenvolupament de destreses i habilitats per a l’elecció de l’estratègia
correcta per a la defensa.
f) La Universitat de Lleida (UdL) ocupa el setè lloc de la classicació dels màsters i postgraus perquè
imparteix, durant el primer curs del màster universitari en advocacia, l’assignatura tècniques d’informació i
comunicació, amb el valor d’un crèdit, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten
en el pla d’estudis la capacitat de comunicar-se de manera clara i sense ambigüitats i de saber exposar
oralment i per escrit.
g) La Universitat de Girona (UdG) ocupa el novè lloc de la classicació dels màsters i postgraus ( juntament
amb la UIC, l’UJI i la URL) perquè, tot i que ofereix el màster en advocacia, no hi imparteix cap assignatura
especíca relacionada amb la formació jurilingüística.
h) La Universitat Internacional de Catalunya (UIC), de Barcelona, ocupa el novè lloc de la classicació dels
màsters i postgraus ( juntament amb la UdG, l’UJI i la URL) perquè, tot i que ofereix el màster universitari
en advocacia, no hi imparteix cap assignatura especíca relacionada amb la formació jurilingüística.
i) La Universitat Ramon Llull (URL), de Barcelona, ocupa el novè lloc de la classicació dels màsters i
postgraus (juntament amb la UdG, la UIC i l’UJI) perquè, tot i que ofereix el màster universitari en advocacia,
no hi imparteix cap assignatura especíca relacionada amb la formació jurilingüística perquè segueix el pla
d’estudis de l’ESADE, que tampoc no ho fa.
j) L’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), de Barcelona, ocupa el quinzè lloc
de la classicació dels màsters i postgraus ( juntament amb la UAO, la UIB, la UMH i la UNISS) perquè,
tot i que ofereix el màster universitari en advocacia (totalment en espanyol), no hi imparteix cap assignatura
especíca relacionada amb la formació jurilingüística.
k) La Universitat Abat Oliva CEU (UAO), de Barcelona, ocupa el quinzè lloc de la classicació dels màsters
i postgraus (juntament amb l’ESADE, la UIB, la UMH i la UNISS) perquè, tot i que ofereix el màster
universitari en advocacia (totalment en espanyol), no hi imparteix cap assignatura especíca relacionada
amb la formació jurilingüística.
l) La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de Barcelona, ocupa el vintè lloc de la classicació dels
màsters i postgraus (juntament amb l’UdA, la UPV i la UVic-UCC) perquè no ofereix cap màster ni postgrau
relacionat amb el dret; en aquest cas, no escau, atesa l’especicitat tecnològica d’aquesta universitat.
m) La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), de Vic i Manresa, per bé que
ocupa el vintè lloc de la classicació dels màsters i postgraus (juntament amb l’UdA, la UPC i la UPV), resta
fora de la classicació perquè no ofereix cap màster ni postgrau relacionat amb el dret.
3.1.3 Per als professionals i els futurs professionals del dret, s’anuncien per Internet els cursos següents
durant el mes d’octubre del 2015:
— el Curs de llenguatge jurídic per a advocats de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (Departament
de Justícia);
— el Curs de llenguatge jurídic per a procuradors de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
(Departament de Justícia).
3.1.4 Per a la ciutadania de Catalunya en general, s’anuncien per Internet els cursos següents durant el
mateix període:
— el Curs de llenguatge jurídic de la Generalitat de Catalunya (autoaprenentatge en paper);
— el Curs de llenguatge jurídic de la Generalitat de Catalunya (autoaprenentatge en línia; catorze temes);
— el Curs de llenguatge jurídic del Consorci per a la Normalització Lingüística;
— el Curs de llenguatge administratiu del Consorci per a la Normalització Lingüística;
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 246
— el Curs virtual de llenguatge jurídic de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya;
— el Curs de llenguatge jurídic català (UOC, en línia).
3.2 La formació jurilingüística al País Valencià
3.2.1 Per als estudiants del grau en dret de les universitats del País Valencià, els plans d’estudi respectius
contenen la formació jurilingüística següent:
a) La Universitat de València (UV) ocupa el segon lloc en la classicació dels graus en dret perquè
imparteix, durant el primer curs del grau en dret, l’assignatura de tècniques i habilitats jurídiques bàsiques,
amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla
d’estudis la comunicació escrita i oral. Les dobles titulacions en administració d’empreses i dret; en dret,
ciències polítiques i administració pública, i en dret i criminologia tenen aquesta assignatura com a optativa
de primer, amb el mateix valor i els mateixos continguts.
b) La Universitat Politècnica de València (UPV) ocupa el desè lloc en la classicació dels graus en dret
perquè imparteix, com a optativa del tercer curs del grau en administració i direcció d’empreses, l’assignatura
de valencià per a l’Administració (nivell C1), amb un valor de quatre crèdits i mig, i, com a competències
o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la comunicació efectiva, oralment i per
escrit, mitjançant la utilització dels recursos necessaris. Així mateix, durant el quart curs també es pot cursar
l’assignatura optativa de valencià per a l’Administració (nivell C2), amb el valor de quatre crèdits i mig, i,
com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la comunicació efectiva,
oralment i per escrit, mitjançant la utilització els recursos necessaris.
c) La Universitat Internacional de València (VIU) ocupa l’onzè lloc en la classicació dels graus en dret
(juntament amb la UAO) perquè imparteix, durant el primer curs del grau en dret, l’assignatura d’oratòria,
redacció i argumentació jurídica (en espanyol), amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o habilitats
que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la utilització de tècniques d’oratòria i l’explicació
d’arguments jurídics sòlids. Així mateix, durant els cursos primer i segon del grau en dret, imparteix
l’assignatura d’anglès jurídic (i i ii, respectivament; en espanyol) amb un valor de sis crèdits cada curs, i,
com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis el domini de l’ús de
l’anglès oral i escrit, i també, en general, el domini del llenguatge especíc propi de l’àrea d’estudi, així com
la lectura, la interpretació i la redacció de textos i escrits de naturalesa jurídica.
d) La Universitat Miguel Hernández (UMH), d’Elx, ocupa el tretzè lloc de la classicació dels graus en
dret perquè imparteix, durant el segon curs d’aquest grau, l’assignatura de psicologia de la comunicació (en
espanyol), amb un valor de quatre crèdits i mig, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen,
s’esmenten en el pla d’estudis la capacitat de comunicació en llenguatges formals mitjançant l’expressió oral
i escrita, i la utilització de les habilitats de comunicació per a expressar-se oralment. Així mateix, durant el
quart curs es pot cursar l’assignatura optativa de teoria i pràctica de la interpretació jurídica (en espanyol),
amb el valor de quatre crèdits i mig, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en
el pla d’estudis la capacitat de comunicació en llenguatges formals mitjançant l’expressió oral i escrita, i
l’aplicació dels principis bàsics de l’argumentació jurídica.
e) La Universitat Jaume I (UJI), de Castelló, ocupa el catorzè lloc en la classicació dels graus en dret
(juntament amb la UdL i la UIB) perquè, tot i que ofereix un grau en dret en català, no hi imparteix cap
assignatura especíca de formació jurilingüística.
f) La Universitat d’Alacant (UA) ocupa el disetè lloc en la classicació dels graus en dret (juntament amb
l’ESADE, la URL i la UNISS) perquè, tot i que ofereix un grau en dret, un grau en dret i administració
d’empreses i un altre en dret i criminologia, tots en espanyol, no hi imparteix cap assignatura especíca de
formació jurilingüística.
3.2.2 Per als graduats en dret i altres disciplines ans, els plans d’estudis respectius contenen la formació
jurilingüística següent:
a) La Universitat de València (UV) ocupa el cinquè lloc en la classicació dels màsters i postgraus (juntament
amb la URV) perquè imparteix, durant el primer curs del màster en advocacia, l’assignatura d’exercici
professional i organització col·legial, amb un valor de tres crèdits, i, com a competències o habilitats que
s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la comunicació clara i sense ambigüitats davant de públics
especialitzats i no especialitzats, la comunicació de casos, problemes o situacions, i el plantejament i la
defensa de solucions per mitjà de distintes tècniques d’exposició (oral, escrita, presentacions, etc.).
b) La Universitat Internacional de València (VIU) ocupa el vuitè lloc en la classicació dels màsters i
postgraus perquè imparteix, durant el primer curs del màster universitari en advocacia i pràctica jurídica,
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 247
l’assignatura d’exercici de l’advocacia i deontologia professional (en espanyol), amb un valor de nou
crèdits, i, com a competències o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la capacitat
de comunicar-se oralment i per escrit de manera clara i precisa, la capacitat de comunicar les conclusions
a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats, i l’adquisició del llenguatge
especíc propi de l’àrea que s’estudia.
c) La Universitat Jaume I (UJI), de Castelló, ocupa el novè lloc en la classicació dels màsters i postgraus
(juntament amb la UdG, la UIC i la URL) perquè ofereix el màster d’advocacia, però no hi imparteix cap
assignatura especíca de formació jurilingüística.
d) La Universitat d’Alacant (UA) ocupa el tretzè lloc en la classicació dels màsters i postgraus perquè
imparteix, durant el primer curs del màster universitari en advocacia, l’assignatura de tècniques d’oratòria
i tècniques d’interrogatori de testimonis (en espanyol), amb un valor de dos crèdits, i, com a competències
o habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis la capacitat d’exposar fets, oralment i per
escrit.
e) La Universitat Miguel Hernández (UMH), d’Elx, ocupa el quinzè lloc en la classicació dels màsters i
postgraus ( juntament amb l’ESADE, la UAO, la UIB i l’UNISS) perquè ofereix un màster universitari en
advocacia (totalment en espanyol), però no hi imparteix cap assignatura especíca de formació jurilingüística.
f) La Universitat Politècnica de València (UPV), per bé que ocupa el vintè lloc en la classicació dels
màsters i postgraus ( juntament amb l’UdA, la UPC i l’UVic-UCC), resta fora de la classicació perquè no
ofereix cap màster ni postgrau relacionat amb el dret.
3.2.3 Per als professionals i els futurs professionals del dret, durant el mes d’octubre del 2015 no hem vist
anunciat cap curs per Internet.
3.2.4 Per a la ciutadania del País Valencià en general, s’han anunciat els cursos següents durant el mateix
període:
— el Curs de llenguatge administratiu valencià de la Universitat d’Alacant (autoaprenentatge en línia);
— el curset en línia Elaboració de documents administratius de la Diputació de València;
— el curs Llenguatge administratiu (nivell bàsic) de la Diputació de València;
— el curs Llenguatge administratiu (nivell superior) de la Diputació de València;
— el curs Elaboració d’informes de la Diputació de València.
3.3 La formació jurilingüística a les Illes Balears
3.3.1 Per als estudiants del grau en dret de les Illes Balears, l’únic pla d’estudis que hi ha conté la formació
jurilingüística següent: la Universitat de les Illes Balears (UIB), de Palma, ocupa el catorzè lloc en la
classicació dels graus en dret ( juntament amb l’ESADE, la URL, la UdL i l’UJI) perquè, tot i que ofereix
un grau en dret, no hi imparteix cap assignatura especíca relacionada amb la formació jurilingüística.
3.3.2 Per als graduats en dret i altres disciplines ans, els plans d’estudis respectius contenen la formació
jurilingüística següent: la Universitat de les Illes Balears ocupa el quinzè lloc en la classicació dels màsters
i postgraus ( juntament amb l’ESADE, la UAO, la UMH i la UNISS) perquè ofereix un màster universitari
en advocacia que s’imparteix totalment en espanyol i sense cap assignatura especíca relacionada amb
la formació jurilingüística. Tanmateix, entre les competències o habilitats generals que s’hi adquireixen,
s’esmenten en el pla d’estudis saber redactar els escrits bàsics de la pràctica forense i organitzar l’exposició
de fets i l’argumentació jurídica.
3.3.3 Per als professionals i els futurs professionals del dret, durant el mes d’octubre del 2015 no hem vist
anunciat cap curs per Internet.
3.3.4 Per a la ciutadania de les Illes Balears en general, els cursos que s’han anunciat durant el mateix
període remeten als que organitzen la Generalitat de Catalunya o la Universitat de Barcelona.
3.4 La formació jurilingüística al Principat d’Andorra
3.4.1 Per als estudiants del grau en dret d’Andorra, l’únic pla d’estudis que hi ha conté la formació
jurilingüística següent: la Universitat d’Andorra (UdA), de Sant Julià de Lòria, ocupa el sisè lloc de la
classicació dels graus en dret perquè imparteix, durant el primer curs del bàtxelor en dret, l’assignatura
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 248
de tècniques d’expressió, argumentació i negociació, amb un valor de sis crèdits, i, com a competències o
habilitats que s’hi adquireixen, s’esmenten en el pla d’estudis el coneixement d’aspectes clau d’una expressió
correcta, clara, ordenada i estructurada, tant oral com escrita.
3.4.2 Per als graduats en dret i altres disciplines ans, els plans d’estudis respectius contenen la formació
jurilingüística següent: la Universitat d’Andorra (UdA), per bé que ocupa el vintè lloc en la classicació dels
màsters i postgraus ( juntament amb la UPC, la UPV i l’UVic-UCC), resta fora de la classicació perquè no
ofereix cap màster ni postgrau relacionat amb el dret.
3.4.3 Per als professionals i els futurs professionals del dret, durant el mes d’octubre del 2015 s’han anunciat
uns cursos a mida dels diferents sectors professionals que hi puguin estar interessats, titulats «Mòduls de
català oral per a sectors professionals». Tenen vint hores de durada i consisteixen en una introducció a
la llengua catalana oral i una part de vocabulari especíc que varia segons el sector a què s’adreça, amb
l’aprenentatge de les expressions més bàsiques, perquè els alumnes tinguin un primer contacte amb la
nova llengua i puguin, si ho desitgen, ampliar coneixements amb els cursos ocials que ofereix el ministeri
encarregat de l’educació. Els mòduls són gratuïts i el professorat que els imparteix es desplaça al lloc de
treball dels alumnes. L’empresa hi col·labora permetent que els treballadors hi assisteixin en horari laboral,
per la qual cosa es pot dir que les facilitats per a l’alumnat són màximes.
3.4.4 Per a la ciutadania d’Andorra en general, no s’ha anunciat cap curs de llenguatge juridicoadministratiu
durant aquest mateix període.
3.5 La formació jurilingüística a la Catalunya del Nord
3.5.1 Per als estudiants del grau en dret de les universitats de la Catalunya del Nord, els plans d’estudis
respectius contenen la formació jurilingüística següent: la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD)
ocupa el dissetè lloc de la classicació dels graus en dret ( juntament amb l’ESADE, la URL, la UA i la
UNISS) perquè, tot i que ofereix un grau en dret en francès, no hi imparteix cap assignatura especíca
relacionada amb la formació jurilingüística.
3.5.2 Per als graduats en dret i altres disciplines ans, els plans d’estudis respectius contenen la formació
jurilingüística següent: la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD) ocupa el tretzè lloc en la classicació
dels màsters i postgraus (juntament amb la UA) perquè ofereix el màster en administració pública (dret
i transformació de l’acció pública), que s’imparteix totalment en francès. L’única assignatura especíca
relacionada amb la formació jurilingüística que conté el pla d’estudis és tècniques d’expressió oral, però no
he pogut trobar especicades les competències o habilitats generals que s’hi adquireixen, més enllà de les
que es poden inferir del nom de l’assignatura.
3.5.3 Per als professionals i els futurs professionals del dret, durant el mes d’octubre del 2015 no he vist
anunciat cap curs per Internet.
3.5.4 Per a la ciutadania de la Catalunya del Nord en general, no s’ha anunciat per Internet cap curs de
llenguatge juridicoadministratiu durant el mateix període.
3.6 La formació jurilingüística a l’Alguer
3.6.1 Per als estudiants del grau en dret de l’Alguer, l’únic pla d’estudis que hi ha conté la formació
jurilingüística següent: la Universitat dels Estudis de Sàsser (UNISS), a l’illa de Sardenya, ocupa el dissetè
lloc en la classicació dels graus en dret ( juntament amb l’ESADE, la URL, la UA i la UPVD) perquè,
tot i que ofereix el grau de ciència dels serveis jurídics en italià, no hi imparteix cap assignatura especíca
relacionada amb la formació jurilingüística.
3.6.2 Per als graduats en dret i altres disciplines ans, els plans d’estudis respectius contenen la formació
jurilingüística següent: la Universitat dels Estudis de Sàsser ocupa el quinzè lloc en la classicació dels
màsters i postgraus (juntament amb l’ESADE, la UAO, la UIB i la UMH) perquè ofereix el màster en
jurisprudència (corso di laurea magistrale in giurisprudenza), que s’imparteix totalment en italià i sense cap
assignatura especíca relacionada amb la formació jurilingüística.
3.6.3 Per als professionals i els futurs professionals del dret, durant el mes d’octubre del 2015 no he vist
anunciat cap curs per Internet.
3.6.4 Per a la ciutadania de l’Alguer en general, no s’ha anunciat per Internet cap curs de llenguatge
juridicoadministratiu durant el mateix període.
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 249
4 Sis conclusions o inconvenients i tres propostes
4.1 D’entrada, el panorama que se’ns mostra en repassar exhaustivament la docència en jurilingüística que
s’imparteix a les universitats dels Països Catalans en conjunt és aparentment abundant, però bastant desolador
qualitativament i quantitativa d’una manera individual: dels vint-i-tres centres universitaris en total, n’hi ha
dos que no ofereixen el grau en dret i dotze més que no tenen cap assignatura relacionada amb l’expressió,
la redacció o la documentació jurídiques en llengua catalana en llur pla d’estudis (tanmateix, cinc d’aquests
centres ensenyen jurilingüística en altres llengües), la qual cosa signica que només nou en tenen en llengua
catalana (un 42,8 % dels que imparteixen dret), encara que en tres universitats són assignatures optatives.
D’altra banda, sembla que únicament la Universitat de Barcelona hi dedica dotze crèdits de formació en dues
assignatures al llarg del grau, mentre que el més habitual és oferir sis crèdits en una única assignatura.
Pel que fa a la formació de postgrau, cal dir que, actualment, ja només s’imparteixen màsters relacionats
amb el dret (no s’organitzen, doncs, cursos de postgrau), i que només set centres universitaris disposen de
màsters amb assignatures relacionades amb la redacció jurídica en llengua catalana (un 30 % respecte del
total d’universitats). Cal afegir que cap de les catorze universitats que no tenen assignatures de redacció
jurídica en català en el grau en dret tampoc no tenen màsters amb assignatures de redacció jurídica, la qual
cosa signica una absència més pregona de formació per a totes les promocions de juristes que en van sortint
cada any. En aquests màsters, únicament la Universitat de Barcelona ofereix una assignatura de nou crèdits;
però el més habitual és oferir sis crèdits i prou.
4.2 A la vista de tota aquesta informació, podem inferir que les dicultats que fan que els alumnes es trobin
en una situació de formació jurilingüística insucient al nal de llurs estudis són les següents:
a) Una primera dicultat que repercuteix en totes les altres és conjuntural, ja que l’ús de la llengua catalana
en l’àmbit de la justícia és actualment testimonial, si no inexistent, a bona part del domini lingüístic.3
b) La segona dicultat és que, als Països Catalans, aquesta formació ha d’ésser, com a mínim, trilingüe, la
qual cosa fa que la formació jurilingüística es reparteixi també entre aquestes tres llengües.
c) La tercera dicultat és que els plans d’estudis dels graus en dret estan molt condicionats per les
especialitats «jurídiques», en oposició amb les «lingüístiques», segurament per la pressió del cos de juristes
del departament o la facultat corresponents, atès que no hi acostuma a haver lingüistes en aquests òrgans
universitaris.
d) La quarta dicultat és que els lingüistes que intervenen en aquesta formació són vistos sovint com si fossin
professionals que imparteixen coneixements «aliens» a la carrera jurídica (reconec que és una impressió
totalment subjectiva meva i que em podria equivocar en alguns casos).
e) La cinquena dicultat és que els alumnes que es matriculen en els estudis del grau en dret tenen, en
general, el mateix nivell lingüístic que els que comencen altres graus (que, en tots els casos, és més aviat
baix).
f) La sisena i darrera dicultat constatada és que, ara com ara, no hi ha cap formació de nivell universitari
que pugui cobrir amb garanties aquesta llacuna curricular, ni tan sols amb la formació de postgrau, tal com
hem pogut comprovar en l’anàlisi dels estudis universitaris de dret als Països Catalans.
4.3 Per a obviar a aquests inconvenients i poder-los superar, caldria que es donessin els tres factors
coadjuvants següents:
— D’una banda, les administracions territorials corresponents haurien de fer tot el que sigui possible per a
normalitzar l’ús del català en l’àmbit de la justícia; una legislació que sigui positivament discriminadora a
favor de la nostra llengua és imprescindible perquè tots els altres factors puguin reeixir.
— D’una altra, totes les facultats de dret dels Països Catalans haurien d’implantar en els plans d’estudis, si
més no, dues assignatures troncals de sis crèdits cadascuna de llenguatge jurídic i administratiu repartides en
dos cursos: la primera per a consolidar els coneixements lingüístics generals i de terminologia jurídica, i la
segona per a treballar a fons els diferents tipus de documents administratius, jurídics, notarials i normatius.
— I, nalment, d’una altra, a  de poder escurçar el temps necessari per a formar les primeres promocions
de juristes lingüísticament ben preparats i també per a acabar de formar els juristes de promocions anteriors,
caldria assegurar que els màsters en advocacia incloguessin també una assignatura de formació jurilingüística
de tres crèdits, com a mínim.
3. A Catalunya, que és el territori on hi ha més voluntat política normalitzadora pel que fa a la llengua, durant l’any 2014 només el
16,9 % dels assentaments als registres de la propietat mercantil i de béns mobles, el 12,2 % de les sentències judicials i el 9,4 % de
la documentació notarial autoritzada es va redactar en català. (Agraeixo aquesta informació a la correctora Marta Llobet Franquesa.)
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 250
5 Referències bibliogràques
acadèMia Valenciana de la llengua. Manual de documentació administrativa. València: Publicacions
de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011. També disponible en línia a: http://www.avl.gva.es/
data/colleccions/Col-lecci---Manuals-/Manual-de-documentaci--administrativa/contentDocument/
MANUALS_01_AVL_2a-ed.pdf > [Consulta: 3 gener 2013].
coMitè terMinològic de dret. Terminologia jurídica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2015. http://www.
terminologiajuridica.cat> [Consulta: 10 desembre 2015].
Curs de llenguatge jurídic. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2008. També
disponible en línia a: http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/cllj_2a_ed.pdf> [Consulta: 4
febrer 2016].
esade [en línia]. Barcelona: ESADE, 2015. http://www.esade.edu> [Consulta: 23 novembre 2015].
goVern de les illes Balears. Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears. Palma: Govern de les Illes
Balears. Presidència, 2006. També disponible en línia a: http://sgtrelinst.caib.es/llibrestil/docs/llibrestil.
pdf> [Consulta: 12 desembre 2012].
institut d’estudis catalans. societat catalana d’estudis Jurídics. Diccionari jurídic [en línia].
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, desembre 2010 (actual. desembre 2013). http://cit.iec.cat/DJC>
[Consulta: 30 desembre 2014].
uniVersitat dels estudis de sàsser [en línia]. Sàsser: UAO, [s. d.]. http://www.uniss.it> [Consulta:
10 novembre 2015].
uniVersitat aBat oliBa ceu [en línia]. Barcelona: UAO, [s. d.]. http://www.uaoceu.es> [Consulta:
23 novembre 2015].
uniVersitat autònoMa de Barcelona [en línia]. Bellaterra: UAB, 2016. http://www.uab.cat> [Consulta: 7 febrer
2016].
uniVersitat catalana d’estiu [en línia]. Barcelona; Prada de Conent: UCE, [s d.]. http://www.uce.cat>
[Consulta: 10 novembre 2015].
uniVersitat d’alacant [en línia]. Alacant: UA, 1996-2016. http://www.ua.es> [Consulta: 7 febrer 2016].
uniVersitat d’andorra [en línia]. Sant Julià de Lòria: UdA, 2016. http://www.uda.ad> [Consulta: 7 febrer
2016].
uniVersitat de Barcelona [en línia]. Barcelona: UB, [s. d.]. http://www.ub.edu> [Consulta: 23 novembre
2015].
uniVersitat de girona [en línia]. Girona: UdG, [s. d.]. http://www.udg.edu> [Consulta: 10 novembre 2015].
uniVersitat de les illes Balears [en línia]. Palma: UIB, 2016. http://www.uib.cat> [Consulta: 7 febrer
2016].
uniVersitat de lleida [en línia]. Lleida: UdL, 2016. http://www.udl.cat> [Consulta: 7 febrer 2016].
uniVersitat de PerPinyà Via doMitia [en línia]. Perpinyà: UPVD, [s. d.]. http://www.univ-perp.fr>
[Consulta: 10 novembre 2015].
uniVersitat de València [en línia]. València: UV, 2016. http://www.uv.es> [Consulta: 7 febrer 2016].
uniVersitat de Vic - Universitat Central de Catalunya [en línia]. Vic: UVic-UCC, 2016. http://www.uvic.
es> [Consulta: 7 febrer 2016].
uniVersitat internacional de catalunya [en línia]. Barcelona: UIC, 2015. http://www.uic.cat> [Consulta:
16 octubre 2015].
uniVersitat internacional de València [en línia]. València: VIU, [s. d.]. http://www.viu.es> [Consulta:
5 octubre 2015].
uniVersitat JauMe i [en línia]. Castelló: UJI, [s. d.]. http://www.uji.es> [Consulta: 16 octubre 2015].
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 251
uniVersitat Miguel Hernández d’elx [en línia]. Elx: UMH, 2016. http://www.umh.es> [Consulta: 7 febrer
2016].
uniVersitat oBerta de catalunya [en línia]. Barcelona: UOC, [s. d.]. http://www.uoc.edu> [Consulta:
23 novembre 2015].
uniVersitat Politècnica de catalunya [en línia]. Barcelona: UPC, [s. d.]. http://www.upc.edu> [Consulta:
19 octubre 2015].
uniVersitat Politècnica de València [en línia]. València: UPV, 2013. http://www.upv.es> [Consulta:
19 octubre 2015].
uniVersitat PoMPeu FaBra [en línia]. Barcelona: UPF, [s. d.]. http://www.upf.edu> [Consulta: 10 novembre
2015].
uniVersitat PoMPeu FaBra. Facultat de dret. Memoria para la solicitud de vericación de títulos ociales
[recurs electrònic]. Barcelona: UPF, 9 desembre 2014. https://www.upf.edu/fdret/_pdf/adreditacio/
memxria_dret.pdf> [Consulta: 7 febrer 2016].
uniVersitat PoMPeu FaBra. Facultat de dret. Informe de seguiment del grau en dret (2012) [recurs
electrònic]. Barcelona: UPF, febrer 2013. https://www.upf.edu/fdret/_pdf/adreditacio/Informe_Dret_2012.
pdf> [Consulta: 7 febrer 2016].
uniVersitat raMon llull [en línia]. Barcelona: URL, [s. d.]. http://www.url.edu> [Consulta: 10 novembre
2015].
uniVersitat roVira i Virgili [en línia]. Tarragona: URV, 2008-2016. http://www.urv.cat> [Consulta:
7 febrer 2016].
252
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
6 Annex I: «Classicació dels graus en dret (curs 2015-2016)»
En aquesta taula hi ha, ordenades pel volum i la diversitat d’oferta en redacció jurilingüística en els diferents graus en dret, totes les universitats dels Països Catalans. Les caselles de la
segona columna amb fons marronós indiquen on comença l’oferta de cada universitat, i les caselles ataronjades de l’onzena columna denoten els ensenyaments que no s’imparteixen
en català.
llegenda de la taula
Territori: CAT, Catalunya; PV, País Valencià; IB, Illes Balears; CN, Catalunya del Nord; AL, l’Alguer
Grau en dret: S, sí; D, doble titulació; N, no; A, titulació altra que dret
Assignatura especíca: S, sí; O, optativa; N, no
Idioma en què s’imparteix: C, català; E, espanyol; A, anglès; F, francès
S’imparteix en el primer cicle: S, sí; N, no
Núm. d’ordre Centre
universitari Territori Dret
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r
cicle Grau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
1UB CAT S S C S Dret 1r Tècniques de treball i
comunicació 6
Comunicar per oral i escrit idees i raonaments
jurídics / Llegir i comprendre textos jurídics
/ Dominar amb precisió el llenguatge i la
terminologia jurídics en català i castellà
1UB CAT S O C N Dret Optativa
de 3r Estratègies
processals 6Expressió oral i escrita / Conèixer, comprendre i
saber usar els conceptes de l’ordenació jurídica
2UV PV S S C S Dret 1r Tècniques i habilitats
jurídiques bàsiques 6 Comunicació escrita i oral
2UV PV D O C S Administració
d’empreses i dret Optativa
de 1r Tècniques i habilitats
jurídiques bàsiques 6 Comunicació escrita i oral
2UV PV D O C S
Dret, ciències
polítiques i
administració
pública
Optativa
de 1r Tècniques i habilitats
jurídiques bàsiques 6 Comunicació escrita i oral
253
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm. d’ordre Centre
universitari Territori Dret
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r
cicle Grau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
2UV PV D O C S Dret i
criminologia Optativa
de 1r Tècniques i habilitats
jurídiques bàsiques 6 Comunicació escrita i oral
3UOC CAT S S C S Dret 1r
Tècniques
d’expressió,
argumentació i
negociació
6Aspectes clau d’una expressió correcta, clara,
ordenada i estructurada, tant oral com escrita
3UOC CAT S S C SN Dret Optativa
de 2n, 3r
o 4t Metodologia jurídica 4 Comunicar-se correctament, oralment i per escrit
4URV C AT S S C S Dret 1r Habilitats del jurista 6Expressió oral i escrita i vocabulari necessari en
l’àmbit del dret
4URV C AT D S C S Dret i relacions
laborals i
ocupació 1r Habilitats del jurista 6Expressió oral i escrita i vocabulari necessari en
l’àmbit del dret
5UAB CAT S S C S Dret 1r Instruments per a
l’estudi 6Defensar oralment de manera clara i estructurada
/ Memoritzar i utilitzar terminologia jurídica /
Redactar textos jurídics
6UdA AND S S C S
Bàtxelor en dret
(tres anys; la resta
s’ha de cursar a la
UOC)
1r
Tècniques
d’expressió,
argumentació i
negociació
6Aspectes clau d’una expressió correcta, clara,
ordenada i estructurada, tant oral com escrita
7UPF CAT S O CEA N Dret Optativa
de 3r o
4t
Redacció jurídica
i documental (en
català, espanyol o
anglès)
4Models de textos jurídics i exposició de
tècniques per a la redacció jurídica. Elements per
a la composició de documents jurídics
7UPF CAT D O CEA N
Dret i
administració
i direcció
d’empreses o
economia
Optativa
de 3r o
4t
Redacció jurídica
i documental (en
català, espanyol o
anglès)
4Models de textos jurídics i exposició de
tècniques per a la redacció jurídica. Elements per
a la composició de documents jurídics
254
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm. d’ordre Centre
universitari Territori Dret
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r
cicle Grau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
7UPF CAT A O CEA N Relacions laborals Optativa
de 3r o
4t
Redacció jurídica
i documental (en
català, espanyol o
anglès)
4Models de textos jurídics i exposició de
tècniques per a la redacció jurídica. Elements per
a la composició de documents jurídics
8UdG CAT S O CE N Dret Optativa
de 3r o
4t
Teoria i tècnica de la
negociació (català i
espanyol) 3
Redactar correctament textos jurídics / Raonar
i argumentar jurídicament / Comunicar-se
oralment i per escrit / Desenvolupar i sostenir en
públic un discurs jurídic
9UIC CAT S O C N Dret Optativa
de 4t Documentació
jurídica 1Identicar i interpretar la documentació d’ús
habitual / Estàndards de pulcritud i qualitat
formal en la presentació de documents
9UIC CAT S O C N Dret Optativa
de 4t Tècniques
d’expressió oral 1Expressar idees i arguments amb ordre i
coherència, oralment i per escrit
10 UPV PV A D C N Administració
i direcció
d’empreses
Optativa
de 3r Valencià per a
l’Administració - C1 4,5 Comunicació efectiva, oralment i per escrit,
utilitzant adequadament els recursos necessaris
10 UPV PV A D C N Administració
i direcció
d’empreses
Optativa
de 4t Valencià per a
l’Administració - C2 4,5 Comunicació efectiva, oralment i per escrit,
utilitzant adequadament els recursos necessaris
11 UAO CAT S N E S Dret Optativa
de 2n
Argumentació i
retòrica jurídica (en
espanyol) 6Expressar-se amb claredat, rigor lògic i pes
argumentatiu / Analitzar i interpretar textos
legals
11 UAO CAT D N E S Dret i direcció
d’empreses Optativa
de 2n
Argumentació i
retòrica jurídica (en
espanyol) 6Expressar-se amb claredat, rigor lògic i pes
argumentatiu / Analitzar i interpretar textos
legals
11 UAO CAT D N E S Dret i ciències
polítiques Optativa
de 2n
Argumentació i
retòrica jurídica (en
espanyol) 6Expressar-se amb claredat, rigor lògic i pes
argumentatiu / Analitzar i interpretar textos
legals
11 UAO CAT D N E S Dret i
criminologia i
seguretat
Optativa
de 2n
Argumentació i
retòrica jurídica (en
espanyol) 6Expressar-se amb claredat, rigor lògic i pes
argumentatiu / Analitzar i interpretar textos
legals
255
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm. d’ordre Centre
universitari Territori Dret
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r
cicle Grau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
11 bis VIU PV S N E S Dret 1r
Oratòria, redacció
i argumentació
jurídica (en
espanyol)
6Explicar arguments jurídics sòlids / Utilitzar les
tècniques d’oratòria
11 bis VIU PV S S E S Dret 1r Anglès jurídic I (en
espanyol) 6
Ús de l’anglès oral i escrit // [En general:]
Domini del llenguatge especíc propi de l’àrea
d’estudi / Llegir, interpretar i redactar textos i
escrits de naturalesa jurídica
11 bis VIU PV S S E S Dret 2n Anglès jurídic II (en
espanyol) 6
Ús de l’anglès oral i escrit // [En general:]
Domini del llenguatge especíc propi de l’àrea
d’estudi / Llegir, interpretar i redactar textos i
escrits de naturalesa jurídica
13 UMH PV S N E S Dret 2n Psicologia de la
comunicació (en
espanyol) 4,5
Capacitat de comunicació en llenguatges formals
mitjançant l’expressió oral i escrita / Utilitzar
les habilitats de comunicació per a expressar-se
oralment
13 UMH PV S N E N Dret Optativa
de 4t
Teoria i pràctica de la
interpretació jurídica
(en espanyol) 4,5 Capacitat de comunicació en llenguatges formals
mitjançant l’expressió oral i escrita / Aplicar els
principis bàsics d’argumentació jurídica
14 UdL CAT S N Dret — —
14 bis UIB IB S N Dret — —
14 ter UJI PV S N Dret — —
17 ESADE CAT S N Dret (títol de la
URL; en espanyol
i en anglès) — —
256
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm. d’ordre Centre
universitari Territori Dret
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r
cicle Grau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
17 bis URL CAT S N — —
Dret (segueix
el pla d’estudis
d’ESADE; en
espanyol i en
anglès)
— —
17 ter UA PV S N Dret (en espanyol)
17 ter UA PV D N — —
Dret i
administració
i direcció
d’empreses (en
espanyol)
— —
17 ter UA PV D N Dret i
criminologia (en
espanyol) — —
17 quater UPVD CN S S Dret (totalment en
francès) — —
17
quinquies UNISS ALG S N — —
Scienze dei
servizi giuridici
(totalment en
italià)
— —
22 UVic-
UCC CAT N — —
22 bis UPC CAT N — —
257
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
7 Annex II: «Classicació dels màsters i postgraus en dret (curs 2015-2016)»
En aquesta taula trobem, ordenades pel volum i la diversitat d’oferta en redacció jurilingüística en els diferents màsters i postgraus en, totes les universitats dels Països Catalans. Les
caselles de la segona columna amb fons marronós indiquen on comença l’oferta de cada universitat, i les caselles ataronjades de l’onzena columna denoten els ensenyaments que no
s’imparteixen en català.
llegenda de la taula
Territori: CAT, Catalunya; PV, País Valencià; IB, Illes Balears; CN, Catalunya del Nord; AL, l’Alguer
Grau en dret: S, sí; N, no; A, titulació altra que el màster en advocacia
Assignatura especíca: S, sí; O, optativa; N, no
Idioma en què s’imparteix: C, català; E, espanyol; A, anglès; F, francès
S’imparteix en el primer cicle: S, sí; N, no
Núm.
d’ordre
Centre
universitari Territori Advo-
cia
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r any Màster o postgrau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
1UB CAT S S C S Màster
d’advocacia 1 Assessorament jurídic 9 Redactar la documentació jurídica derivada de la
petició d’assessorament
1UB CAT A S C N Màster de
comunicació
especialitzada
Optativa
de 2n Comunicació jurídica 6
Comunicar-se de manera clara i sense ambigüitats
/ Tenir coneixements pràctics i teòrics sobre la
comunicació jurídica en els diferents registres
i formats / Dominar els conceptes especícs de
l’àmbit jurídic i usar amb rigor el llenguatge propi
del dret
2UOC CAT S S C S Màster
universitari en
advocacia 1Habilitats tècniques
de l’advocat 6Millorar el discurs oral i escrit / Redactar
correctament escrits jurídics / Realitzar amb
correcció argumentacions jurídiques orals
3UAB CAT S S C S Màster
universitari
d’advocacia 1Assessoria i redacció
de documents jurídics 6 Saber exposar fets, oralment i per escrit
258
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm.
d’ordre
Centre
universitari Territori Advo-
cia
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r any Màster o postgrau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
4UPF CAT S S C S Màster
universitari en
advocacia 1Exercici professional:
organització i
habilitats 4Redacció de textos forenses i millora de
l’expressió oral a partir d’intervencions en debats i
simulacions judicials
4UPF CAT A O E S Máster avanzado
en ciencias
jurídicas
1r
trimestre
Argumentación
jurídica y técnicas
de interpretación (en
espanyol)
4
«Se pretende que los alumnos profundicen en
el estudio y aplicación de la argumentación en
general y la relativa a la interpretación del derecho,
en particular»
5URV C AT S S C S Màster en
advocacia 1
Pràctica professional
i tècniques de
comunicació i
probatòries
3Exposar de forma oral i escrita / Desenvolupar
destreses i habilitats per a l’elecció de l’estratègia
correcta per a la defensa
5 bis UV PV S S C S Màster en
advocacia 1Exercici professional
i organització
col·legial 3
Comunicar-se clarament i sense ambigüitats
davant de públics especialitzats i no especialitzats
/ Saber comunicar casos, problemes o situacions, i
plantejar i defendre possibles
solucions per mitjà de distintes tècniques
d’exposició —oral, escrita, presentacions, etc.
7UdL CAT S S C S Màster
universitari en
advocacia 1Tècniques
d’informació i
comunicació 1Comunicar-se de manera clara i sense ambigüitats /
Saber exposar oralment i per escrit
8VIU PV S S C S
Màster
universitari
en advocacia i
pràctica jurídica
1
Exercici de
l’advocacia i
deontologia
professional (en
espanyol)
9
Comunicar-se oralment i per escrit de manera
clara i precisa / Saber comunicar les conclusions a
públics especialitzats i no especialitzats de manera
clara i sense ambigüitats / Adquirir un llenguatge
especíc propi de l’àrea que estudien
9UdG CAT S Màster en
advocacia — — 0
9 bis UIC CAT S — —
Màster
universitari en
advocacia — — 0
259
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm.
d’ordre
Centre
universitari Territori Advo-
cia
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r any Màster o postgrau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
9 ter UJI PV S Màster
d’advocacia — — 0
9 qua-
ter URL CAT S — —
Màster
universitari
en advocacia
(segueix el
pla d’estudis
d’ESADE)
— — 0
13 UA PV S N C S Màster
universitari en
advocacia 1
Tècniques d’oratòria
i tècniques
d’interrogatori
de testimonis (en
espanyol)
2
«Saber exponer de forma oral y escrita hechos,
y extraer argumentalmente consecuencias
jurídicas, en atención al contexto y al destinatario
al que vayan dirigidas, de acuerdo en su caso
con las modalidades propias de cada ámbito
procedimental»
13 bis UPVD CN A N F N
Master en
administration
publique. Droit et
transformations de
l’action publique
2Techniques
d’expression orale (en
francès) 3 ?
15 ESADE CAT S — —
Màster
universitari en
advocacia (en
espanyol)
— — 0
15 bis UAO CAT S — —
Màster
universitari en
advocacia (en
espanyol)
— — 0
260
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016
Josep M. Mestres i Serra
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
Núm.
d’ordre
Centre
universitari Territori Advo-
cia
Té una
assign.
espec.?
Idioma 1r any Màster o postgrau Curs Assignatura Crèdits Competències o habilitats que s’hi adquireixen
15 ter UIB IB S — —
Màster
universitari en
advocacia (en
espanyol)
— — 0
Saber exposar de forma oral i escrita fets, i
extreure argumentalment conseqüències jurídiques,
en atenció al context i al destinatari al que vagin
dirigides, d’acord si escau amb les modalitats
pròpies de cada àmbit procedimental («Saber
redactar els escrits bàsics de la pràctica forense
i organitzar l’exposició de fets i l’argumentació
jurídica», en el tríptic publicitari)
15
qua-
ter
UMH PV S — —
Màster
universitari en
advocacia (en
espanyol)
— — 0
15
quin-
quies
UNISS ALG A — —
Màster en
jurisprudència
(Corso di Laurea
Magistrale in
Giurisprudenza)
(totalment en
italià)
— — 0
20 UdA AND N — —
20 bis UPC CAT N — —
20 ter UPV PV N — —
20
qua-
ter
UVic-
UCC CAT N — —

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR