Les disposicions modals

AutorDra. Francesca Llodrà Grimalt
Cargo del AutorProfessora titular de dret civil de la UIB
Páginas301-311

Page 301

1. Plantejament general al llibre IV del CCCat (capítol VIII del Títol II)

Al Llibre IV del CCCat trobem el mode successori regulat al Capítol VIII del Títol II, en matèria de successió testada. En concret, el mode es regula als arts. 428-1 a 428-5 amb el títol de «Les disposicions modals» i inclou també la regulació de les «Prohibicions de disposar en el testament» (art. 428-6 CCCat).

Com a particularitat respecte de la normativa anterior, la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya (CS), observem que el mode rep en el CCCat un nou tractament sistemàtic, de manera que passa de ser regulat, en el Codi de Successions, juntament amb la condició i el termini en un mateix capítol referit a les modalitats en la designació de successors, a configurar-se com una disposició successòria més i estar tractat en un capítol específic a continuació dels llegats.

Aquesta regulació específica emfasitza el caràcter diferenciat de les disposicions modals respecte de la condició i del termini.

Sense perjudici de tractar-ho més endavant, podem ja assenyalar, com a novetats, per una part, que l'art. 428-2 lletra e) CCCat modifica l'art. 162 CS, en matèria de compliment del mode i atorga legitimació a associacions i fundacions per a exigir el compliment de modes amb finalitats d'interès general. Per altra part, l'art. 428-6.2 CCCat limita la durada de les prohibicions de disposar, que se circumscriu a la vida d'una persona o a trenta anys i es faculta a la persona afectada a sol·licitar l'autorització judicial per a disposar si sobrevé una justa causa (art. 428-6.5 CCCat), a diferència de l'art. 166 CS que no preveu aquest supòsit d'autorització judicial i que permet les prohibicions de disposar amb una duració de dues generacions, és a dir, sotmeses als límits establerts per a la substitució fideïcomissària.

2. El mode successori
2.1. Aspectes generals Concepte. Identificació i distinció d'altres figures

El mode és aquella determinació successòria agregada a un acte de disposició, en virtut de la qual el beneficiat amb la disposició per causa de mort està obligat a realitzar una prestació en favor del mateix disponent o d'un tercer (roca i trias).

Page 302

Per tant, el mode és un gravamen (o càrrega) que permet al causant imposar a l'hereu i al legatari, o a llurs substituts, i al donatari per causa de mort (art. 432-2.1.c) CCCat) una càrrega, una destinació o una limitació. És important emfatitzar que per entendre el mode i, com veurem més endavant, saber diferenciar-lo d'altres figures, ens hem de situar en l'òptica de que el mode suposa una imposició d'una càrrega a l'hereu o legatari, principalment, els quals han de complir-la i oferir el seu compliment als afavorits, els quals poden acceptar-la o renunciar-la, però com una oferta efectuada pels gravats i no directament pel testador (calatayud).

En relació amb els termes gravamen i càrrega amb els quals s'acostuma a definir el mode, cal aclarir que aquest és un càrrega a l'hereu o al legatari però no ho és en el sentit de càrrega hereditària de l'art. 461-19 CCCat (que equival a despesa econòmica).

El mode és accessori d'una atribució gratuïta, per la qual cosa no pot existir de mane- ra independent. Es pot imposar a un acte de liberalitat i, concretament en matèria successòria, es pot imposar a qualsevol acte de disposició per causa de mort: testament, heretament i codicil. Tanmateix, que solament es pugui imposar en els actes amb causa gratuïta no s'ha de confondre amb que pugui equivaler a una contraprestació (o remuneració), ja que el negoci amb una càrrega modal és eficaç per si mateix i no depèn del compliment o l'incompliment del mode (roca i trias).

Així mateix, per la finalitat a què respon el mode, no pot atribuir altres drets més que el de demanar-ne el seu compliment i dit compliment no pot redundar en profit directe de qui el pot demanar (art. 428-1.1 CCCat). Per tant, el mode no atribueix cap dret subjectiu al beneficiari, ni a cap persona, i solament se'n pot exigir el compliment, per aconseguir així la finalitat o l'interès que el causant volia (roca i trias i calatayud). En definitiva, en el mode, el que preval és la idea de que s'ha de complir la voluntat del causant perquè així ell ho ha ordenat i per això es dóna a determinades persones una legitimació formal per a demanar en interès aliè que es compleixi la voluntat del causant. Per tant, el beneficiat pel mode no té una legitimació material per a demanar en el seu propi nom i interès el compliment del mode (calatayud). Veurem això, més clarament, amb els exemples exposats a continuació.

Tradicionalment, el mode presenta problemes de diferenciació respecte d'altres figures. Pot ser fàcil posar exemples teòrics que permeten distingir el mode de la condició, de la recomanació i del llegat però, a la pràctica, pel fet que el testador ja no pot aclarir ni matisar quina era la seva voluntat, pot ser difícil distingir-los i, per això, en cas de dubte evident, sempre s'opta per entendre que el testador ha imposat al gravat la determinació successòria menys gravosa (art. 428-1.3 CCCat).

  1. En primer lloc, per tant, el mode es distingeix de la condició, la qual suposa una modalitat d'institució d'hereu que suspèn la delació d'aquest al compliment de la condició (art. 411-4.2 CCCat). Essent així, el mode no impedeix al gravat adquirir la seva atribució abans del compliment d'aquest, sí, en canvi la condició.

    Per a diferenciar mode i condició podem partir del fet de si l'atribució l'adquireix el gravat una vegada que ja ha complert alguna cosa -i es tractarà d'una condició- o si s'adquireix l'atribució perquè es faci alguna cosa -i es tractarà d'un mode.

    Per exemple, si una clàusula diu: «Deixo la meva casa a en Joan si fa una donació de X a una residència de la tercera edat», es tracta d'un condició suspensiva. Mentre que si la clàusula diu: «Deixo la meva casa a en Joan, qui haurà de fer una donació X a una residència de la tercera edat», s'està davant un mode. Aquí observem, en relació amb la finalitat del mode, que la residència de la tercera edat beneficiada amb el mode (la que en Joan triï) no sap de l'existència d'aquest i no pot exigir-ne el compliment; per tant, qui el

    Page 303

    pot exigir és, per exemple, el marmessor i els altres hereus els quals no es veuen beneficiats pel contingut del mode.

    Com ja hem dit, per la major gravositat que suposa la condició, la interpretació, en cas de dubte sobre si el testador ha imposat una condició o un mode, es decanta a favor del mode (art. 428-1.3 CCCat). No obstant això, quan, per exemple, el compliment del suposat mode es vol garantir mitjançant una condició suspensiva d'hereu o de llegat no es pot entendre que s'hagi imposat un mode (art. 428-4.2 CCCat).

  2. En segon lloc, el mode es distingeix d'una recomanació, la qual és un simple con- sell. El mode imposa una obligació a un subjecte, l'incompliment de la qual té conseqüències jurídiques; mentre que la recomanació és un consell i no produeix efectes jurídics.

    Per exemple, una clàusula que diu: «Llego al meu fill Joan 50.000.000€ perquè es pugui construir una casa pròpia» és una recomanació o consell. Mentre que una clàusula que diu: «Et deixo dos immobles amb l'obligació que, un d'ells, el dediquis durant 20 anys al funcionament d'una biblioteca per nens» o «et deixo la meva casa amb la modalitat de que una de les habitacions pugui ser utilitzada pel pare fins que mori», s'està davant modes.

    Aquí observem, en relació amb la finalitat del mode, que la biblioteca per nens beneficiada amb el mode no sap de l'existència d'aquest i no pot exigir-ne el compliment; per tant, qui el pot exigir és, per exemple, el marmessor i els altres cohereus els quals no es veuen beneficiats pel contingut del mode, però poden exigir el compliment de la voluntat del causant per aconseguir així la finalitat o interès que el causant volia. El mateix raonament hem de fer respecte mode que dóna opció a que una habitació sigui utilitzada pel pare del gravat amb el mode ja que, pel fet de considerar-ho un mode (i no un dret subjectiu que suposaria l'existència d'una altra figura -per exemple, la constitució testamentària d'un dret d'habitació) hem de dir que el vigilant de que el mode es compleixi serà igualment el marmessor o els cohereus, legitimats per demanar, en interès aliè (el del pare beneficiat), que es compleixi la voluntat del causant. El pare beneficat amb el mode no pot exigir-ne el seu compliment perquè, si poguéssim extreure aquesta conclusió de la voluntat del testador, estaríem davant un llegat i no d'un mode.

    Així mateix, per la major gravositat que suposa el mode, la interpretació, en cas de dubte sobre si el testador ha imposat un mode o una recomanació, es decanta a favor d'aquesta, en la mesura en què les disposicions que imposen qualsevol càrrega s'interpreten restrictivament (art. 421-6.3 CCCat).

  3. Finalment, en tercer lloc, el mode es distingeix d'un llegat (o subllegat).

    S'ha de ressaltar que el mode no fa néixer una crida a favor de qui en resultarà beneficiat perquè, si fos així, no es tractarà d'un mode sinó d'un llegat o subllegat (veure: STSJC...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR