Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

Discurs de Lluís Jou i Mirabent, Director General de política lingüística a L'acte de signatura del conveni amb el Collegi de Notaris

Document Citado por Relacionados
Vincent
Páginas28-30

16 d'abril de 1997

Honorables consellers, illustre degá, senyora directora general, senyores i senyors.

La signatura d'aquest conveni en la casa del Collegi em provoca satisfacció i rencanca.

Satisfacció i rencanca perqué ben bé que sabem que, malgrat que sóc aquí com a director general, la meva casa és aquesta i sóc notari.

Vise, per tant, doblement aquest acte pero amb una sola visió: la visió ciutadana d'un pas endavant que no és només del notariat, que és de tota la ciutadania. Un pas endavant en la recuperació deis usos oficiáis de la Mengua d'aquest país. Un pas endavant en la implicado de la institució notarial amb aquest país. Un pas endavant en el servei al públie que el notariat ofereix ais ciutadans d'aquest país.

El conveni que signem és ben senzill de plantejaments. La Generalitat i el Notariat de Catalunya proclamen la seva voluntat comuna de collaborar per tal que el cátala comenci a ser present en els protocols notaríais.

El notariat és una institució ben arrelada a Catalunya. L'entrada a la península del notariat resultant de l'escola de Bolonya es va fer per Catalunya. Durant segles els notaris van modular les liéis romanes i els costums populars per elaborar part del nostre dret privat. Quan el país va quedar sense institucions polítiques i legislatives (suprimides per dret de conquesta) el notariat va mantenirs'hi fidel i va perdurar, com deia Josep Pía, com a única institució realment catalana.

Peí que fa a la Mengua, el nostre notariat va utilitzar durant segles el llatí en els seus documents públics. Un Nati pie de catalanismes i sovint d'aclariments en llengua vulgar. N'eren excepció els capítols matrimoniáis i els testaments que ben aviat (ais segles xiv i xv) van ser redactats en cátala. A diferencia del que passava a Castella, on era obligat redactar les escriptures en castellá, o a Valencia, en que els Furs establiren l'ús de la llengua vulgar, mai els poders públics catalans van imposar la llengua catalana en els nostres protocols llevat de la constitució per que los laics, de 1542, que no va fer per ais testaments. Fins al segle xvu no es va generalitzar l'ús del cátala ais nostres protocols assumida definitivament en el segle xvin. És a partir del segle xvm que el castellá s'hi va introduir lentament, sobretot en documents redactats per pressentar ais tribunals, poders per al corriere o documents de les escrivanies de marina. Fins al 1862, any en qué la Uei orgánica del notariat va exigir, amb sanció de...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
Documentos relacionados

Búsquedas relacionadas:

Otros documentos interesantes:

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR