Discriminació als espanyols fills d'emigrants en l'accés a la nacionalitat espanyola d'origen
| Autor | Eduard Sagarra Trias |
| Cargo | Advocat, soci fundador de Roca Junyent. Professor titular de Dret Internacional de la UB i d'ESADE. President de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) |
| Páginas | 90-103 |
Page 90
En determinats consolats espanyols, especialment a Hispanoamèrica, s’estan denegant les peticions d’espanyols fills o descendents d’emigrants per reconvertir la seva nacionalitat espanyola «normal i sense epítets» a «nacionalitat d’origen». Aquests nous espanyols per adquisició derivativa havien obtingut, per opció, la nacionalitat espanyola abans de la reforma del Codi civil operada l’any 2002 (Llei 36/2002), o fins i tot per residència, adopció (els menors de
Page 91
divuit anys) o una altra forma derivativa legalment prevista. Sabem que aquest és un estatus, avui privilegiat, de què gaudeixen determinats espanyols dins i fora d’Espanya. Aquest dret «expectant» d’obtenir la condició d’«espanyols d’origen» l’ha concedit (amb un termini de caducitat de dos anys a partir del 2008, prorrogat fins al 2011) la disposició addicional 7a de la Llei 52/2007, denominada correntment Llei de memòria històrica 1. Aquesta disposició volia donar compliment al que preveu la disposició addicional 2a de la Llei 40/2006, de 14 de desembre, de l’Estatut de la ciutadania espanyola a l’exterior 2.
Hem pogut saber directament que determinats encarregats de registres civils consulars han dictat resolucions discriminatòries i mancades de lògica dins de l’actual legislació espanyola, en conjunt, en matèria de nacionalitat. Al mateix temps, creen una gran incertesa, angoixa i inseguretat jurídica als seus potencials beneficiaris (que, no ho oblidem, són espanyols des de fa anys) i, en definitiva, els provoquen innecessàriament una clara indefensió de facto, mentre la Direcció General dels Registres i del Notariat o el Tribunal Suprem no ho esmenin en el futur de manera clara i no individualitzada amb la norma, instrucció o circular de caràcter general que sigui procedent i que eviti l’atomització de recursos.
Aquests espanyols (que resideixen, normalment, a l’estranger), si avui volen que els sigui reconegut el seu estatus constitucional d’«espanyols d’origen», estan obligats (al nostre entendre, innecessàriament), amb resolucions consulars denegatòries poc fonamentades, a travessar el següent «calvari»:
a) Discutir amb els funcionaris consulars, cònsols de carrera o honoraris, sobre el seu dret expectant de ser «espanyols d’origen».
b) Estudiar ells mateixos la intricada legislació successiva històricament promulgada en matèria de nacionalitat espanyola. Advertim que no és fàcil ni tal sols per als experts.
c) Demanar l’assessorament d’advocats espanyols i estrangers sobre el camí que cal seguir davant del Registre Civil o el Consular.
d) Redactar, fonamentar i interposar els recursos administratius o, si és el cas, contenciosos administratius contra les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat, en defensa del seu legítim dret: buscar antecedents familiars, a vegades remots, en registres espanyols o, subsidiàriament, als arxius parroquials on consten casaments i bateigs dels feligresos.
e) Satisfer honoraris a professionals especialistes (les còpies i certificats registrals són gratuïts per Llei) dels seus pares o avis originàriament espanyols.
f) Fer que el recurs sigui admès i que el consolat, per valisa diplomàtica o correu, el remeti a Madrid, a la Direcció General dels Registres i del Notariat, per tal que resolgui en primera instància.
g) Fer que una Direcció General dels Registres i del Notariat col·lapsada amb milers d’expedients de tot el món i els propis d’Espanya 3 resolgui aquest recurs, quan pugui i com pugui. Mentrestant, aquest compàs d’espera els causa un irrecuperable perjudici no només a ells, sinó també als seus descendents.
h) Aconseguir que es coneguin directament (per notificació) o mitjançant la publicació de la resolució als butlle-tins corresponents (en aquests moments, el 2011, ja carreguen més d’un any d’endarreriment i es preveu que encara s’agreujarà).
i) Aconseguir que es notifiqui la Resolució (positiva o negativa), en aquests casos, al consolat de procedència per via diplomàtica.
j) Fer que el consolat notifiqui la Resolució a l’interessat i que l’informi amb una ressenya dels recursos que siguin procedents en cada cas.
k) Fer que, si la resposta és positiva, s’inscrigui amb una nota marginal a la inscripció de naixement de l’interessat a Espanya o al Registre Central o el Consular on ja estigués inscrit.
l) Fer que s’emeti la certificació literal de naixement perquè aquest nou estatus («espanyol d’origen») tingui eficàcia davant de l’Administració, la Direcció General de Policia, les ambaixades, els consolats, la Unió Europea, etc. Cal no oblidar que, a més de ser nacional espanyol, té la condició (privilegiada) de ser ciutadà de la Unió Europea.
En plena era de la informàtica i de la telemàtica, i en general de la celeritat en tots els àmbits, de l’accés a bases de dades i de la facilitat de consulta, etc. aquest és el camí tortuós, insegur i innecessari que s’ofereix al que ja és espanyol beneficiari que, a més de ser titular del dret, està plenament legitimat a demanar-ho. No sembla que la situació descrita sigui presentable, ni que obeeixi a la voluntat del legislador, ni que la ciutadania espanyola s’ho mereixi al segle XXI 4.
Hem pogut saber directament que determinats encarregats de registres civils consulars han dictat resolucions discriminatòries i mancades de lògica dins de l’actual legislació espanyola, en conjunt, en matèria de nacionalitat
La via normal que modestament suggerim que s’hauria de seguir és tan simple com la següent:
a) El consolat aconsella, a la vista dels documents, l’exercici del dret a sol·licitar la «nacionalitat d’origen», el tràmit que cal seguir, fer firmar la sol·licitud i estendre l’acta d’adquisició de la nacionalitat espanyola d’origen per opció, per part de l’encarregat del Registre Civil consular.
b) L’encarregat competent per a la qualificació, en aplicació i interpretació analògica (article 4 del Codi civil) de l’«esperit de la Llei» i del contingut de la Llei de memòria històrica, i a la vista de la Instrucció de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 4 de novembre del 2008 o de resolucions posteriors (com la de 23 de març del 2010), acorda, sense més, la pràctica de nova inscripció marginal corresponent a l’adquisició de la «nacionalitat espanyola d’origen» al marge de la inscripció.
c) S’estén, a continuació, la inscripció marginal d’adquisició de la «nacionalitat espanyola d’origen» per opció al marge de la inscripció principal del naixement del que exerceix el dret d’opció.
O, encara més senzill, econòmic i fàcil: que la Direcció General dels Registres i del Notariat, atès l’«oblit o error», que
Page 92
ens sembla involuntari, i d’acord amb una Resolució del 2010 (no publicada), dicti una circular general i obligatòria o, com a mínim, una circular (comunicada urgentment als encarregats del Registre Civil i, en especial, als consolats espanyols) que resolgui inequívocament la confusió interpretativa (o llacuna legal) produïda per la redacció del núm. 3 de la instrucció de 4 de novembre del 2008, on es reflecteixi, de manera expressa, que s’inclouen dins dels supòsits inclosos en el dret a obtenir la «nacionalitat d’origen» els que, ja nacionalitzats espanyols, es trobin en unes circumstàncies idèntiques al supòsit de la Resolució de 23 de març del 2010, així com tots els ciutadans que hagin adquirit prèviament la nacionalitat espanyola, no d’origen, mitjançant qualsevol altra forma derivativa, segons la legislació que aleshores era vigent. Com a exemple, en aplicació de la Llei 18/90 (disposició transitòria 2a ) o de la Llei 29/1995, de 2 de novembre (disposició transitòria 1a) 5.
No només ens sembla injust seguir el primer camí (i fins i tot el segon), sinó que està totalment renyit amb el que ha de ser una administració àgil, bona gestora, resolutiva de problemes, eficaç, eficient, econòmica i al servei del ciutadà 6. En definitiva, amb el que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba