Les determinacions temporals en les constitucions de l'estudi general de valència durant el segle XVI

AutorFerran Fabregat Cosme - Antoni López Quiles
CargoTraductors-correctors de la Universitat de València
Páginas51-64

Page 51

De les reiterades demandes perquè s'estudien les possibilitats que ofereixen les modalitats històriques de la llengua, sobretot pel que fa a la necessitat de la recuperació lèxica o fraseològica que presenta la fixació d'un llenguatge administratiu modern, però basat també en la nostra tradició, potser el període més desatés siga aquell que va des del segle XVI al XIX, ben probablement a causa de l'enlluernament que produeix la llengua en l'Edat Mitjana i el segle d'or enfront de l'aparent estat de depauperació de la llengua de la Decadència.

Un estudi més acurat, però, permet de veure que, més enllà de la ja constatada penetració del castellà eh tots els estaments de generació de llengua escrita —i, en conseqüència, oral— hi trobem encara un estadi de llengua ben practicable i segurament eficaç quant a l'adaptació d'algunes d'aquelles modalitats a les exigències actuals-, per a la qual cosa ens hem proposat el buidatge sistemàtic de documentació administrativa del període de la Decadència, mitjançant la selecció/en primer lloc, de producció dels organismes que emeten els documents i, en segon terme, de la informació a obtenir-hi, analitzada per blocs temàtics, amb l'objectiu de sumar el màxim nombre de possibilitats à que tinguem accés.

En aquest primer estudi apleguem, només, les determinacions temporals extretes de les diverses Constitucions de l'Estudi General de València de 1499,1 les de 1551,2 com les de 1563,3 les parcials aprovades elPage 5215814 i finalment les Constitucions, encara no transcrites, de 1611.5 Encara que les primeres són editades a finals del segle XVI i les últimes es componen a principis del XVII, atesa la contigüitat cronològica és ben clar que podem incloure-les totes sota una mateixa agrupació secular que permetrà, més endavant, la preparació d'un estudi de l'evolució de la llengua emprada en aquests documents. Ara, però, i considerant l'interès que hem consignat a l'inici limitarem el nostre treball a la classificació de les fórmules que fan referència a qualsevol mena de determinació temporal, a través de l'exhumació de les construccions que contenen aquestes Constitucions Universitàries i la seua posterior catalogació temàtica.

Comencem, doncs, per l'aplec de les datacions,6 que és la primera de les possibilitats que hi localitzem. De primer, val a constatar-ne l'ús combinat de dates granades amb guarismes romans (2), àrabs (3) i en lletra (1), (4), (5), en datacions majoritàriament precedides per la preposició a (2), (3), (5), tot i que també ies trobem amb la preposició en (4), que segueix la forma de participi de fer —fetes, en aquest cas7— i, amb el gerundi del verb comptar «complant» (1); hi coexisteixen la inclusió de la preposició de incorporada entre el mes de què es tracte i l'any (1), (2), o bé la modalitat rònega de fer seguir l'expressió l'any a la consignació del mes (2), (3), (4); només en una vegada apareix l'adverbi propassat, intercalat entre elPage 53mes i l'any (2); així mateix, només en una ocasió l'anotació del mes va precedida per l'expressió del mes de (5).

(1) Que dimarts comptant trenta de'abril de l'any 1499 [A].

(2) Celebrat ...a XIIII de Agost proppasat any XCCCCXCVIIII [A].

(3) E donat per lo Consell General a 14 de Agost any 1498 [E].

(4) Fetes en onze de maig any mil sis-cents y onze [E].

(5) Celebrat a vint-i-dos del mes de dehembre del any mil cinch-cents sexanta [C],

La segona de les possibilitats ofertes per la documentació consultada és curs que, en aquest cas, ve a significar la durada dels estudis superiors universitaris, que va més enllà d'un any (període, aquest darrer, que té un tractament específic després del de curs), segons acrediten a bastament nombroses frases, amb una durada de 3 anys (6), (7), (9), (10), —sovint dividit per anys (8), (11), o amb valor de continuïtat (5)— o de quatre (12), (13), transcorregut el qual s'esqueien els exàmens (14), (15); altrament, només s'hi expliciten les denominacions dels cursos de Medicina (16), (17), Arts (18) i Teologia (19).

(6) No puga Iegir lo curs, en menys temps de tres annys [B],

(7) Tots los tres annys que durarà lo curs [B].

(8) Així en lo primer any, com en lo segon y tercer aynn del curs [B].

(9) Cascun aynn que durarà la lectura del curs [B].

(10) Del present curs en avant [B].

(11) La càtedra del segon aynn del curs8 [B],

(12) No puguen llegir lo curs en meynns temps de quatre aynns9 [B].

(13) Tots los quatre aynns que dura lo curs [B].

(14) Ha de provar com aprés de acabat lo curs [B].

(15) E provar lo temps del curs e de la pràctica [B].

(16) La càtedra del primer aynn de Medicina [B].

(17) Per a acabar de oir lo curs de Medicina [B].

(18) Que lo curs de Arts [B]

(19) Ha oït tres cursos de Theologia10 [B].

El terme any —el següent a catalogar— enclou entre altres, una definició conceptualment pròxima a l'actual de curs, tot i que sense coincidèn-Page 54cia cronològica, com veurem seguidament. En efecte, una primera accepció és la de la durada de les classes corresponent al període cronològic que actualment designem amb curs (20), (21), (22), (24) i la successió dels anys, també explicitada (25), (26), (27), (28); un any potser també coincident amb la durada convencional (29), (30), el transcurs de la qual també hi és constatat (31), (32), (33) i (34); lògicament, any també indica l'edad (35), (36), (37), (38). Quan la suma de tres anys no correspon a un curs, rep la denominació de trienni (39), (40), mentre que la divisió d'any és de mitja anyada (41), o bé de mig any (42), (43) i (63); finalment hi ha altres modalitats d'anotació del període anual —estacions, mesos— que veurem més avall (49), (67).

(20) Tenen obligació cascun any a llegir les càtedres [B].

(21) Determinen de llegir en aquell any [B].

(22) Tinga obligació de oir tot lo anny complit [B].

(23) Fins que lo anny sia complit [B].

(24) Sia obligat en lo anny que serà catedràtich [B].

(25) E en lo anny següent [B].

(26) Sia obligat cascun anny [B].

(27) Que en la un anny aura llegit Principis, lo altre anny següent (...) en lo anny immediate següent [B].

(28) Així en lo primer aynn com en Jo segon y lo tercer [B].

(29) Paga lo salari per tres aynns [B].

(30) Del anny 165011 [B].

(31) Ha practicat per espay de un aynn [B],

(32) Fora la present ciutat per un aynn continuo [B],

(33) Ni en lo discurs del any [E]

(34) Al cap de l'any [E].

(35) Al que serà menor de vint-i-cinc (sic) anys computs [D],

(36) Haja de tenir per lo menys vint-y-dos anys complits [E],

(37) Que no tinga per lo menys vint-i-quatre anvs de edad complits [E].

(38) Los que seran majors de catorse anys [C].

(39) Per al trienni primer vinent [A].

(40) Al trienni esdevenidor12 [A].

(41) Per cada mija anyada [E] i [C].

(42) Dins mig any [E] i [C].

(43) Hagen de cobrar de mig en mig any [C].

Pel que fa a les estacions de l'any, només hi trobem l'estiu (44), (45) i l'hivern (46), (47), sovint amb valor global del transcurs de l'any (48),

Page 55

(49), si bé la darrera hi apareix amb una perífrasi que expressa temps immediatament posterior a l'hivern (50), (51).

(44) En lo estiu [B],

(45) Durant lo dit temps dels stiu [C],

(46) En lo yvern [B].

(47).En los mesos del yvern [B].

(48) Tant de yvern com de stiu [D],

(49) Axí en lo estiu com en lo ivern [E].

(50) Passat lo ivern [C].

(51) Los altres mesos passat l'ivern [E].

El període cronològic inferior és el mes, dels quals podem extraure, nominalment, els d'abril (1), maig (4), juny (52), agost (2), setembre (53), octubre (54), novembre (55), desembre (5), gener (56), i constatar l'omissió de febrer i març; els mesos amb major freqüència d'aparició són els de setembre (57) i octubre (58). Junt al que hem dit abans (41-43), ací podem afegir també divisions de l'any designades amb mesos, com ara sis mesos (59); quatre mesos (60); tres mesos (61); dos mesos (62), períodes fraccionats (63), (64), agrupacions superiors (65) o rònegaroent anotats (66). La consignació mensual pot servir àdhuc per marcar la durada d'un any (67).

(52) Sant Juan de Juny13[B].

(53) Ans del primer dia de setembre [A], [B], [C], [D], [E].

(54) Al principi del mes de octubre [B].

(55) Fins lo primer dia de novembre [C].

(56) Començant a giner [C].

(57) Que comencen lo curs per setembre14 [E].

(58) Per tot lo mateix mes de octubre15 [B].

(59) Per espay de sis mesos [B], [C], [E].

(60) Sinó quatre mesos aprés [B], [D], [E],

(61) Sia bandejat per tres mesos [B], [D].

(62) De dos en dos mesos [E].

(63) En dos mesos y mig [E].

Page 56

(64) Dins mes y mig [E].

(65) Dos anys y huyt mesos [E].

(66) En lo mes propassat [B], [E],

(67) Del primer dia de setembre fins al altre primer dia de setembre següent [B].

D'acord amb aquest procés de descens de períodes més llargs a un altre de més breu, segueix ara la setmana, generalment precedida de la preposició cada (68), tot i que figura amb explicitació del temps que compon (69) i com a període lectiu o feina (70), (71); des del punt de vista morfològic, val a dir que en una ocasió és grafiada amb geminació (72).

(68) Se hajen de juntar cada semana [E].

(69) Los dies de la semana [E].

(70) Les llisons de tota la semana [E],

(71) Al cap de la semana [C].

(72) Perquè cada semmana agrane [B].

Correspon ara el torn als dies de la setmana, dels quals tampoc no hem pogut completar l'hebdòmada, perquè en manquen alguns; sí que hi són, però, dimarts (1), dijous (73), divendres, (74), dissabte (75) i diumenge (76).

(73) Lo dijous llegirà16 [E],

(74) Per als divendres [E],

(75) Que un disapte tingue ... altre disapte [A], [B].

(76) Deduïts los dies de diumenges [B].

Una altra modalitat de singularització del dia pot ésser explicitada amb l'ús de l'abverbi avui (77), sovint amb valor més genèric de locució adverbial que equival a «actualment» (78), «en aquests moments» (79) o àdhuc construït com a «el dia d'avui» (80), «ara» (81).

(77) Per con vocació feta per al dia de huy [D],

(78) Com és huy en la ciutat de Roma [A].

(79) Los ... que hui són [E].

(80) Fins al dia de huy [E].

(81) Que de huy en avant [D], [E].

Passem, tot seguit, a analitzar la fertilitat de dia, tant el que es refereix a la jornada de present (80), com a qualsevol altra mena, bé sia general (82), o concret, dels quals hi ha al·lusions a festes (83), indica-Page 57cions mensuals acadèmiques (84), explicitació de les característiques del dia (85), (86); expressa relacions simultaneïtat (90), d'anterioritat (91), (92), o de posterioritat (93); el dia pot ser complet (94), fraccionat per la meitat (95) o en divisions menors (96), en alguna ocasió redactats conjuntament (97). Finalment, hi ha dies agrupats en conjunts de quinze (98), de deu (99), de vuit (100), inferiors (101), (102) o de forma inconcreta (103).

(82) Que uns dies... y altres dies [D], [E].

(83) Que los dies de festa [B].

(84) Saber lo dia de dita matrícula [B], [D].

(85) En tots los altres dies feriats [E].

(86) Los dies de diumenges, vigílies e vacasions [B],

(87) E feta convocació per als presents dia e hora [E], [C] i [D],

(88) Lo dia que lo Rector senyalarà [E].

(89) Y scriga los dies que faltatan [Ç].

(90) En lo mateix dia se faça la elecció [A], [E].

(91) Donarà lo dia antecedent [B], [E],

(92) Ans del primer dia de setembre [B],

(93) Lo dia aprés de la festa [B], [E].

(94) Tot lo dia [E].

(95) E faltaran migdia [E], [C].

(96) Un17 hora al dia [E].

(97) Tot lo dia, o almenys lo mig dia18 o per lo menys una hora al dia [E].

(98) Estarà sense llegir quinze dies [B], [C].

(99) Sia obligat de matricular-se dins deu dies [B].

(100) Que no pasen per lo menys huit dies [E].

(101) Dins tres o quatre dies aprés [B].

(102) Los dies a reu [B].

(103) En los restants dies [B].

Correspon ara el torn a les primeres divisions del dia, dins les quals hem pogut constatar el matí (104), migjorn (105), la vesprada, designada amb diverses fórmules, aprés dinar (106), sovint amb preposició intercalada (107); aprés migjorn (105); i les fórmules més evolucionades, com ara en havent dinat (108) o, encara, en haver dinat (109); la més posterior de després de dinar (110); l'últim període consignat, només una vegada, és la nit19 (111); en sumar les dues modalitats podien obtenir la jornada completa (112).

Page 58

(104) La hu sia obligat a llegir de matí [A], [B], [C], [D], [E].

(105) A les dos hores aprés migjorn [A],

(106) E lo altre aprés dinar [A], [B], [D],

(107) Lo altre cathedràtic aprés de dinar [B], [C], [E].

(108) Y en havent dinat20 [E].

(109) En haver dinat [E].

(110) L'endemà, després de dinar [E].

(111) Van la nit ans [B].

(112) Així de matí com en havent dinat [E].

El període d'estructuració del dia és, òbviament, l'hora, útil també per designar la durada de les lliçons. Hi descobrim una inconcreta primera hora del matí (113), que pot referir-se a l'hora d'inici de la jornada (114) o bé al començament de les classes (115). En qualsevol cas, la primera, les sessions quotidianes s'engegava a les set del matí en l'estiu (116) i a les vuit en l'hivern (117); l'hora següent arriba fins a les nou (118); una altra més, que acaba a les deu (110) i clouen els treballs matinals a les onze (120). Les lliçons es reprenen després de dinar (105), (106), (107), (108), (109) i s'hi parla de la primera hora (121) de la segona hora (105) (122) i àdhuc amb explicitació (123); el total d'hores llegides per la vesprada és de tres (124), mentre que el total d'hores lectives diàries és de set (125).

(113) En la primera hora del matí [D], [E].

(114) A les quatre hores del matí, per despertar [A]

(115) De matí, a la primera hora [E].

(116) A les set del matí [D].

(117) A les huit del matí [E].

(118) De les huit a les nou [C].

(119) E seran les deu hores [C].

(120) Fins a les onze hores [C],

(121) Aprés de dinar, en la primera hora [D], [E],

(122) Y dos aprés de dinar [E].

(123) De tres a quatre [C].

(124) Aprés de dinar es llegirà altres tres hores [E].

(125) Llixga les set hores [C].

Page 59

És arribat el moment d'operar en sentit contrari del que hem treballat fins ara, car aviat haurem d'entrar en les abstraccions gramaticals; abans, però, reprenguem l'epígraf dels dies, dedicat ara a les singularit-zacions festives. La primera diada important dins el marc universitari és la de sant Lluc (126), seguida de la de sant Joan (52) i també la de Nadal (127), ja que en aquestes dues celebracions eren pagades les apoques de la mitja anyada21 (128), (129). La resta de les festes que s'hi consignen són les que fan referència a la Pasqua22 (130), a la Mare de Déu23 (131), les Santes Creus (132), la Sang de Jesucrist,24 el Corpus,25 el Dijous llarder (133), Tots Sants,26, l'Epifania,27 alguns sants representatius,28 els Jubileus del Col·legi del Corpus Cristi,29 Difunts;30 i com a festes de caire més secular, Carnestoltes (134) i Cap d'Any (135). Aquestes diades de festa serveixen molt sovint per enquadrar un període de temps determinat que pot arribar a indentificar-se amb la durada d'un curs lectiu (136) o d'un any natural (137), i, especialment les de sant Lluc i sant Joan, per marcar fites temporals (126), (127), (131), (135), (134).

(126) Ans de la festa de S. Luch [A].

(127) Fins al dia de Nadal [B].

(128) No cobre apoca de la paga de S. Joan [B].

(129) Apoca de la paga de Nadal [B],

(130) Pasqua del Sant Esperit [D].

(131) Lo dia après de nostra Senyora de Agost [D].

(132) Des de Santa Creu de Maig fins a Santa Creu de Setembre [E].

(133) Se lligca fins al Dijous llarder [E].

(134) Y a Carnestoltes se lligca [E].

(135) Lo endemà de la festa de Cap d'Any [E].

Page 60

(136) Del dia de la festa de S. Lluch fins al dia de S. Juan de Juny [B].

(137) De la festa de S. Luch fins a l'altra festa de S. Luch [A].

Per cloure aquesta primera part, només cal aplegar ara les diverses modalitats amb què apareix el substantiu que la produeix, temps, el qual pot ésser consignat com a període de durada d'una carrera (12), (15), o bé qualsevol de les divisions que hem vist abans, una estació de l'any (45) o un aplec del dia (138); tot i que en la major part dels casos es refereix a durades inconcretes (139), (140), o a una determinació concretada prèviament (141),

(138) Per temps de quinze dies [C].

(139) Molt temps ans que [E].

(140) Que en breu temps [C],

(141) En lo dit temps [C].

Freqüentment, però, temps restringeix la seua accepció a durada, o transcurs, i és justament de la idea de transcurs que ens volem ocupar ara, idea expressada amb un bon toll de variants, per exemple les que són realitzades mitjançant l'ús de preposicions, com ara durant (45), per (29), (32), 58, (61), per a (39), (74), dins (42), (64), (99), (101), a (40), (105), (114), (115), i especialment en (8), (21), (24), (25), (27), (28), (44), (46)...31 La durada o transcurs de temps també pot ésser indicada sense necessitat de cap preposició (7), (13), (27), (28), (51), (98), o simplement amb un participi (142). Ressenyem, per últim, la presència una sola vegada de la preposició ab en substitució de en (143), i de les locucions preposicionals per espai de (31), (59), en lo espai de (144); a temps de (145), per temps de (146), per a temps de (147); i també, en menys temps de (6), (12); al cap de (34) i a principi de {54), al principi de (148), en lo principi de (149).

Page 61

(142) Si passats deu dies [B].

(143) Com ab poch temps nos puga digerir [B].

(144) En lo espay de [E]. .

(145) Sia elet a temps de tres anys [A].

(146) Per temps d'un any [A].

(147) Per a temps d'un any [A].

(148) Al principi de cada curs [E].

(149) En lo principi del seu curs [E],

Menció a banda mereix la preposició fins/fins a, amb la qual entrem en el capítol dedicat al temps entés com a període entre una data determinada i una altra. Hi és consignat mitjançant les preposicions de... fins a (67), (136), (137), (150), des de... fins a32 (133) —i també, ien de... fins a (150)—, de... a (151). Quan en la periodització només figura el segon membre del sintagma, la preposició usada és gairebé sempre fins (55), (80), (120), (128), (152), i de vegades fins a (153). També, però, es dóna el cas que aquestes construccions siguen escrites mitjançant dues oracions juxtaposades, en les quals, així mateix, es mantenen els dos membres del sintagma preposicional anterior: a... fins a(154) o bé a... a (155).

(150) Den de les set fins a les deu [E].

(151) De les dos fins a les cinc [E].

(152) Fins huy provebides y fetes [E].

(153) Que fins a huy se'ls ha guardat [B].

(154) Entren puntualment de matí a les nou y no s'acabe fins a les onze [E],

(155) Entren a les dos y acaben a les quatre [E].

Si es tracta de períodes alternatius, la solució és sempre de... en (156), (157).

(156) De tres en tres anys [A].

(157) De dos en dos mesos [E].

D'altra banda, per indicar que un fet es repeteix continuadament un conjunt temporal rere un altre, s'utilitza la preposició per + l'indefinit cada -l- el període a què es fa referència. És en aquest apartat on veiem més nítidament l'evolució de la llengua al llarg del segle en què es daten els textos que estudiem. En efecte, si dins la primera Constitució [A]Page 62observem un domini absolut de la forma per cascun + el període a què es fa referència (158), ja a partir de la segona [B] comença una presència de la forma cada + període a què es fa referència, que esdevindrà majoritària a la darrera Constitució [É] (159), alhora que es prefereixen les construccions sense la preposició per (160).

(158) Sia tengut pagar per cascun any deu sòlidos [A].

(159) Per cada mitja anyada [E].

(160) Que cada any hajen visita [E].

Si el fet, però, s'esdevé en tot o qualsevol temps, la solució sembla ésser tostemps, encara que, d'aquest mot, només n'hem pogut trobar les locucions següents: tostemps que [E] —i tots temps que [E]— i tos-temps i quant ( = 'quan') [E],

Amb tostemps entrem en el camp dels adverbis, i, dins d'aquests, aquells que expressen anterioritat, simultaneïtat i posterioritat.

L'anterioritat és expressada amb l'adverbi ans, que podem trobar darrere del mot que modifica (53), (92), (126), (161), sempre seguit de la preposició de —llevat dels casos en què aquesta cau davant la conjunció que (139), (162)—. També el trobem en' posició euclítica respecte a la paraula que modifica (163), sovint precedida de la preposició en (164).

(161) Ans de haver acabat [E],

(162) Ans que sia admesa [B].

(163) Molt temps ans [D].

(164) Algun dia en ans [E].

Pel seu torn, la idea de simultaneïtat mostra també una certa evolució, des de la fórmula fins + proposició (165) de la primera Constitució [A] fins a les dues fins + que + proposició (166) i entretant que33 (167), passant pels híbrids fitis tant que (168) i en lo entretant que (169) de la segona [B], que semblen ésser l'origen del posterior entretant que.

(165) Fins sia finit lo any,[A],

(166) Fins que haja acabat [E].

(167) Que entretant que no y ha [E].

(168) No l'aculiga... fins tant quel primer mestre sia satisfet [B],

(169) Que Ilija la sua lliçó en lo entretant que ell estarà absent [B].

Finalment, i pel que fa a la posterioritat de l'acció a què es refereix el sintagma, cal notar també l'evolució entre les formes de les primeres Constitucions i les de les darreres. Per a la primera [A], la forma únicaPage 63és la representada per aprés + mot modificat (170), que serà, malgrat tot, present a tota la resta dels textos estudiats. A la segona [B], però, seran nombrosos els casos en què veiem introduïda una preposició de, aprés + de + mot modificat (14), (93), (107), la qual preposició cau, com és normal, davant la conjunció que (171). Aquesta fórmula amb preposició serà ja la dominant a l'última de les Constitucions [E] (93), (107), (121), (122), (124), dins la qual apareix ara la forma moderna després (110), (172).34 És de ressenyar també l'aparició en aquesta mateixa Constitució [E] de les formes en havent (108), (112) i en haver (109 )35 en el lloc de après de. Après, doncs, indica posterioritat,-però inclou necessàriament la idea d'immediatesa. Per indicar que s'obre un període de temps indeterminat, no marcat, que comença en el moment en què es parla, s'empren les expressions d'ací avant (17.3), d'alli avant (174) i en avant (10), (81), (112), Dels exemples anteriors, s'en deriva un ús temporal dels adverbis de lloc ací i allí, els quals prenen un significat equivalent a 'en aquest moment' i 'en aquell moment' (175).

(170) Segon dia de Maig aprés dinar [A].

(171) Quatre mesos aprés que aquella persona hoyrà [B].

(172) Després de acusat [E].

(173) Los qui d'ací avant seran elets-[A]

(174) Per a què de allí avant [E]

(175) Que ha tingut fins a ací [C],

Acabarem aquest apartat dedicat als adverbis, fent-ne un recull d'aquells que encara no hem anomenat: de present36 (176), (177), (178), al present (179), de continu (180), continuo (181), contínuament (182), de continent (183), en continent (184), consecutivament (185), perpètuament (186), immediatament (187), actualment (188), puntualment (189), primer (190), primerament (191).

(176) E ara de present per al trienni primer vinent [A].

(177) Servís ara de present o hagués servit [B].

(178) A les hores que de present se acostumen [E].

(179) Al present les hi ha [E].

(180) Estiga de continu en lo dit Studi [A],

(181) Stava fora... per un aynn continuo [B].

(182) Hajen de llegir contínuament de S. Lluc fins a S. Juan [E].

Page 64

(183) De continent a la una aprés migjorn [A],

(184) Done allí en continent a cada hu [E].

(185) Sinó consecutivament, ço és, acabat lo primer llibre proseguir lo segon [B].

(186) Sia inhabilitat perpètuament [B].

(187) En lo anny inmediatament següent [B].

(188) Llegirem actualment sent aquella la hora pròpia [E].

(189) En tocant la següent acaba puntualment [E].

(190) Que primer no sia examinat [D].

(191) Primerament, se ordena [C].

Per últim, farem un repàs a totes aquelles expressions que van ésser preses directament del llatí i que fan referència a aspectes temporals. Cal dir que gairebé la majoria estan concentrades en la segona [B] i l'última [E] Constitucions, i que només n'hem trobades quatre a la tercera [C].37 En destaquen quantitativament ipso facto (192) i per tutnum (193). D'altres es distingeixen pels seus equivalents catalans emprats en aquestes i les restants Constitucions: in continenti (194), ab continuatio (195), immediate (196). Unes altres són mots que aviat assoliran una faiçó catalana: ab antiguo (197), salvo (198), exclusive (199). Per fi, algunes incorporacions són llatinismes purs: ex nunc aplicant (200), tunc vius (201), a die incorporationis (202). Deixem de banda les datacions introductòries de les Constitucions [C] i [E] (Anno nativitatis...).

(192) Ipso facto perda la sua càthedra [B].

(193) Que vaja per turnum [C],

(194) In continenti se n'ixqués del General [B].

(195) Que dites Càthedres nos llegissen ab continuatio [B].

(196) Fins lo primer dia de Noembre immediate següent [E].

(197) Tenen entre si algunes pràctiques e consuetuts ab antiguo [B].

(198) Salvo lo darrer any [É].

(199) Fins al Dijous llarder exclusive [E].

(200) Lo qual ex nunc aplicam [E].

(201) Que restaran tunc vius [E].

(202) A die incorporationis [C].

-------------------------------------

[1] «per introhuir a fer Studi e Golegi General; en lo qual se legís de totes les Facultats», transcripció dins José Teixidor y Trilles, O. P., Estudios de Valencia, historia de la Universidad basta 1616, a cura de Laureano Robles (València 1976), pp. 152-159.

[2] «Seguixen-se los statuts que los Magnífichs Jurats de la present ciutat de València ha statuït per al bon govern he regiment del Studi General e Universitat de València», transcripció a cura d'Andrés Gallego Barnes, «La constitución de 1561. Contribución a la historia del Studi General de Valencia» dins Estudis, 1 (València 1972), pp. 43-84. Es tracta de l'edició de 1573.

[3] «e que los statuts e ordinacions fets per sos antipassats, per la varietat e successió del temps se devien millorar». Transcripció a cura d'Amparo Felipo, «Las Constituciones de la Universidad de Valencia de 1563» dins Escritos del Vedat (València 1983), vol. XIII, pp. 241-259.

[4] «per lo que convé al benefici públich y bon redrés y reformació de la Universitat del Studi General de la present ciutat, revocant y millorant les constitucions fetes fins a huy», Francisca Miralles Vives, «Nuevos documentos para la historia de la Universidad: los desordenes de 1580-1590» dins SAitabi, XXXV (València 1985), pp. 111-125.

[5] Constitucions del Estudi General de València fetes en onze de maig anys mil sis-cents y onze. Es tracta de l'edició de l'any 1655. No hem agafat totes les Constitucions —totals o parcials— de l'Estudi, sinó una mostra representativa.

[6] En la consignació de les fórmules, posarem [A] darrere de les corresponents a les citades a la nota núm. 1; una [B] a continuació de les de la nota núm. 2; una [C] a la de la núm. 3; una [D] a les obtingudes de les constitucions ressenyades en la nota núm. 4; i, finalment, una [E] a aquelles que pertanyen a la darrera de les constitucions, ressenyades en la nota núm. 5. Hi ometem, és clar, nombroses formes que només constitueixen una innecessària reiteració.

[7] De forma anàloga a com s'operava amb les fórmules municipals del segle XVII. Vid. Ferran Fabregat i Antoni López, «Una aproximació a la fraseologia administrativa municipal de l'època moderna (Catarroja, 1652-1657)». En curs d'edició.

[8] Amb explicitació dels altres anys del curs «La càthedra del tercer aynn del curs» [B], «la càtedra del primer aynn del curs» [B]; «acabat lo tercer aynn del curs» [B]; i àdhuc la durada global, com hem vist més amunt: «durant los tres aynns del curs» [B].

[9] Una altra vegada amb «oyr lo curs» [B].

[10] Així mateix, «Theologia positiva» [D]; i en [E] «e prove que ha oït quatre anys de Theologia.» ,

[11] O bé, «any 1655» [E].

[12] Però, «de tres en tres anys» [A]; o, encara, «a temps de tres anys» [A].

[13] Sempre refent a aquesta festivitat que era, com és sabut, el dia que dividia l'any en dues parts. Vegeu Vicent S. Olmos i Tamarit i Antoni López i Quiles, Administradors i administrats. Introducció a l'economia i a la societat de la Catarroja del sis-cents (1652-1658). (Catarroja 1987), pp. 197-199.

[14] Justament, l'inici del curs en aquest mes n'és una de les raons.

[15] En concret, el dia 18 d'aquest mes, diada de Sant Lluç, s'esqueia la inauguració oficial del curs académic —entés en el seu valor actual— vid. Antoni López Quiles i Vicent $. Olmos i Tamarit, «Josep Servés: entre el Barroc i la Il·lustració» apud AUCA, 4 (Barcelona 1985), p. 404, on comprovem que aquesta pràctica encara era vigent el segle XVIII

[16] També en plural: «en alguns dijous de la semana» [E]. Ací no hem pogut documentar els casos dels plurals de dilluns i dimarts, car el dimarts localitzat a (1) és singular.

[17] Notem la diferència de l'adjectiu indefinit comparat amb el de (97).

[18] Aquest mig dia, lògicament, té valor adjectiu i no substantiu. Equival, doncs, a la meitat d'una jornada. Vid., però, (105) i (183).

[19] Quan apareix vesprada, sembla que ho fa amb el valor de vigília —vid., però (86)— o, almenys, de vesprada de la vespra, car en les mateixes constitucions una mica més avant, hi figura, «vesprada de Sant Thomàs» [E] podem llegir: «que les vespres de les festes de nostra Senyora y de altres solemnitats, ques tancará lo Studi aprés de dinar ... y los més no ocupar bé aquelles vesprades, volem que de ací avant ... com los altres dies, exceptat les vespres de ...» i, més avall, «donarà lo dia precedent y vespra de la festa» [E], de què podem inferir una quasi identitat —o, almenys, de proximitat— entre vespra i vesprada.

[20] En alguna ocasió grafiat «en avet dinat», potser per omissió de la titlla que puguen haver-hi comés els transcriptors.

[21] Aquest cas és el complementari del que hem assenyalat prèviament a la nota núm. 13.

[22] En trobem: Pascua (sic) de Resurrecció [D], Pasqua del Sant Esperit [D], Pasqua de Pentecostes [E]. La forma Pentecosta, no l'hem poguda ressenyar.

[23] En trobem: nostra Senyora de Agost [D], Nativitat de nostra Senyora [E]. nostra Senyora de Setembre [E], Presentació de nostra Senyora [E], la Assumpció de nostra Senyora [E], nostra Senyora de la Sapiència [E].

[24] de la sanc de Iesu Christ [E].

[25] del Corpus [D].

[26] les vespres de Tots Sants [E].

[27] de la Epiphania [E].

[28] En són ressenyats: S. Andreu [E], Santa Tecla, [E], S. Geroni [E], S. Nicolau [E], S. Dionís [E], S. Martí [E], Santa Catalina màrtir [E], Santa Llúcia [E], S. Antoni [E], S. Blay [E], S. Tomàs de Aquino [E], S. Iusep [E], S. Iordi [E], S. Roc [E], S. Christòfol [E], S. Bonaventura [E], S. Ioachim [E], Santa Ana [E], Santa Madalena [E], S. Pere y S. Pau [E].

[29] los Jubileus del Colegis del Corpus Christi [E].

[30] dels Defunts [E].

[31] No farem ara, de cada preposició un llistat de les vegades que apareixen als textos. Sí que volem, peró, indicar-ne algunes particularitats: dins: designa tant l'ocurrència en un temps comprés entre els seus moments inicial i final (sia obligat a matricular-se dins deus dies [B]), com no niés enllà de tal durada (los quals dins vint-y-quatre hores llegirà [B]). durant: designa que el fet s'esdevé dins un espai de temps determinat (durant lo dit temps del stiu [C]). per/per a: són utilitzats com a sinònims de durant (stava fora... per un aynn —sic— continuo [B]), si bé per a sembla indicar un temps que encara ha de venir (144). a/en: són intercanviables en tots els casos, tot i que l'ús de en siga absolutament dominant. Sembla que davant el mot hora prefereixen d'emprar la preposició a (a les hores ques llig [B], però en també hi és usat (sia obligat a llegir en la hora i lloc [B]), Pel seu significat de temps durant el qual s'esdevé alguna cosa, en substitueix sovint les preposicions durant i dins.

[32] En el segon membre d'aquests sintagmes, la preposició a es manté sempre en l'aplec fins a. Només hem pogut trobar tres exemples en què es produïa la caiguda de la a (de tots Sants fins Quaresma [E], des de la festa del gloriós S. Lluc fins lo primer dia de Noembre [D], a les hores ques lligen les classes fins lo dia aprés de nostra Senyora de Agost [D], Aquesta darrera proposició, a més, presenta la particularitat de la preposició que regeix el primer membre.

[33] Hem de remarcar que la forma fins + proposició reapareix rònegament a ]a quarta de les Constitucions [D], encara que ja hi és majoritària la construcció fins + que + proposició.

[34] Com en els casos anteriors, la quarta Constitució [D]sembla representant d'un model de llengua més regressiu que el de les altres, i així trobem de bell nou la forma aprés + mot determinat com a fórmula aclaparadorament dominant.

[35] Per a una distinció entre en havent/haver dinat i aprés dinar, i l'acceptació actual valenciana de vesprada, vid. not. 14.

[36] Sovint precedit de l'adverbi ara.

[37] No deixa d'ésser curiós el fet que siguen justament les Constitucions [B] i [E], les més progressives lingüísticament parlant, aquelles que contenen un percentatge més elevat de llatinismes, mentre que la [D], que ja hem dit que es caracteritza pel seu regressisme lingüístic (vid. notes 33 i 34), no en té cap.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR