Derecho y lingüística

AutorCarles Duarte
Páginas269-271

Maria Laura Pardo, Derecho y lingüística, Buenos Aires, Centro Editor de Amèrica Latina, 1992, 110 pàg., isesn 950-25-2054-8.

Page 269

El llibre Derecho y lingüística de Maria Laura Pardo és una de les aportacions més interessants que s'han fet darrerament a l'estudi del llenguatge jurídic. L'autora ens hi presenta un seguit de reflexions valuoses per a la comprensió dels mecanismes que regeixen la redacció dels textos jurídics. Maria Laura Pardo parteix en aquest llibre de l'anàlisi d'un conjunt de sentències argentines en matèria social.

A la introducció l'autora ens aclareix el significat amb què usa els termes emissió (= realització completa d'un tema i un rema oracional) i nexe de valor (equivalent, si fa no fa, a verb).

A continuació l'autora es refereix de forma succinta a la situació del dret a l'Argentina, a la vinculació del dret argentí a la tradició del dret continental, a la importància del vessant escrit en les comunicacions jurídiques i a aspectes de procediment (com l'existència d'un jutge preopi-nant o ponent entre els tres jutges que intervenen en els casos que ar-

Page 270

riben a la Cambra d'Apel·lacions), i terminologies.

Tot seguit l'autora fa un repàs dels lligams que uneixen el dret i la lingüística, i planteja alguns dels criteris que farà servir després en el transcurs del llibre. D'una banda, María Laura Pardo reconeix

El capítol següent, el dedica precisament l'autora a presentar els trets de poder i el caràcter simètric (d'equilibri) i de complementarietat (amb el predomini d'un sobre l'al-tre) en les relacions humanes, incloent-hi les patològiques, d'escalada simètrica o complementarietat rígida (l'habitual en força textos jurídics i administratius). María Laura Pardo hi tracta també dels modes convencionals i no convencionals de cortesia (tractaments,...) o descortesia, prou importants en eís textos jurídics.

Al cinquè capítol, María Laura Pardo ens descriu la mostra de sentències judicials argentines de segona instància que ha estudiat i ens proposa una divisió de la sentència com a text en cinc sessions: identificació i introducció (ficció), posició del jutge ponent (no ficció), posició dels altres jutges (no ficció), resolució del tribunal (ficció) i part final (signatures, etc). Dins de les sentències, l'autora distingeix també les tres fases del text narratiu: orientació, moll o nus i desenllaç. En aquest mateix capítol María Laura Pardo aplica a les sentències els criteris del principi de cooperació i les màximes a què m'he referit abans. A continuació, l'autora presenta les conseqüències lingüístiques en el cas dels verbs del context extralingüístic, amb un comentari específic dels factors de pretensió de validesa i de pretensió de poder, i del caràcter performatiu (tan habitual en textos jurídics i administratius, quan el fet

Page 271

lingüístic comporta un fet extralin-güístic, és a dir, quan dir és fer) i la intencionalitat.

El capítol sisè del llibre tracta del text judicial com a text argumenta-tiu. Evidentment l'estructura del text judicial (amb l'exposició separada dels fets i els fonaments de dret) reflecteix l'argumentació que fonamenta la decisió judicial (si voleu, premisses i conclusió). En aquest punt, l'autora s'ocupa amb detall de la jeraquitzacíó de la informació i de la posició (marcada o no marcada) del tema (informació coneguda) i del rema (informació nova) en l'oració i en el text; de la càrrega semàntica; de la dependència o independència del context; de la focalització, de la re-rematització, de l'anticipació remàtica; de la tonalització, amb l'ús de reforçadors (la persona del singular, indicatiu,...) o mitigadors (3a persona del singular, formes impersonals, subjuntiu,...); dels connectors.

El llibre es tanca amb dos breus capítols de resum (Sobre la lingüística i Sobre el texto legal), amb una bibliografia i amb un índex temàtic. Als capítols de resum l'autora destaca, arran del seu estudi sobre les sentències, la importància dins de la lingüística de les nocions de poder o cortesia, de simetria i com-plementarietat, i les seves patologies, de la pretensió de validesa i la pretensió de poder, de la intencionalitat, de l'anàlisi de l'argumentació i la jerarquització de la informació, de la tonalització (reforçadors i mitigadors),...

L'autora propugna un acostament més real i profund al text, defensa l'interès d'estudiar els textos judicials, en els quals el poder és l'artífex de l'estructura formal, i recorda que els textos judicials constitueixen textos argumentatius i que són aptes per estudiar-hi recursos i estratègies lingüístiques.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR