La debatuda qüestió de la subsistència de la llegítima

AutorÁngel Serrano de Nicolás
CargoDirector. Doctor en Dret. Notari de Barcelona
Páginas3-4

Page 3

És habitual i recurrent reclamar la supressió de la llegítima, fins i tot on la seva reforma legislativa ja l'ha deixada en un punt equilibrat de quantia, naturalesa i legitimaris. Ara bé, quan s'incideix sobre allò que es reclama en realitat o quan es contraposen idees, ja resulta que no és tan absoluta i radical la supressió que es pretén. No manquen les situacions en què, amb freqüència, es redueix al canvi de la seva naturalesa (de pars bonorum a pars valoris o creditorum ), de legitimaris (només els descendents), de possibilitat de la seva renúncia o pagament anticipat en vida, de donacions imputables, etc.

Si el debat se centra en les raons que podrien justificar-ne la supressió o substancial modificació, poden ser des de la pretesa absoluta llibertat de testar la qual cosa facilitaria la transmissió de l'empresa o el negoci familiar fins a mantenir l'autoritat del cònjuge supervivent si és el progenitor comú o, precisament per no ser-ho, evitar-li problemes amb els descendents, etc.

Cal preguntar-se, doncs, què és el que es pretén amb el reclam reiterat de supressió de la llegítima i quines raons s'hauran de ponderar per modificar-la, sens dubte i necessàriament al Codi Civil espanyol, però en qualsevol cas no suprimir-la radicalment.

Resulta indubtable que al darrer quart del segle XX i al primer decenni del segle XXI s'ha canviat radicalment el concepte de família patriarcal, i a gran part de l'Es

panya agrícola, pel d'una família més oberta i democràtica, en què poden conviure fills de diversos matrimonis o unions (no sempre estables), amb igualtat de tots els integrants, tot i que amb diferent rol, i que en res impedeix el respecte i la consideració deguts als progenitors. Situació en la qual no és indiferent la influència de la Constitució del 1978 i el canvi de costums. Però, en tot cas, s'ha de dir que, de la mateixa manera que l'estabilitat del vincle matrimonial és una qüestió d'elecció moral i personal, el problema de la transmissió del patrimoni, forjat en un gran nombre de famílies mitjançant la feina d'ambdós cònjuges, ha de situar-se en relació amb el règim econòmic matrimonial —singularment per als drets del cònjuge vidu— però també, como ja s'ha escrit, en la certesa i garantia de la identitat i continuïtat de les generacions en el temps. Així, la successió ha de permetre a les successives generacions d'una família que es reconeguin com a filles de les anteriors, mentre que l'estructura i estabilitat de la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR