Curs de llenguatge jurídic
| Autor | Marta Ribas i Bruguer |
| Páginas | 509-511 |
Curs de llenguatge jurídic, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2006, 328 pàg., ISBN: 84-393-7124-1.
Page 509
Seguint la seva política de promoció de l’ús del català en el món del dret, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar el Curs de llenguatge jurídic, un material per a l’autoaprenentatge del català jurídic, destinat especialment al personal de l’Administració de justícia però, sens dubte, d’interès també per a totes les persones vinculades amb el món del dret (estudiants i professors de ciències jurídiques, advocats i altres professionals d’aquest camp).
Atesa la percepció que molta gent té de l’aprenentatge del llenguatge jurídic català com una tasca feixuga i complexa, les persones que han fet possible aquest llibre han tingut una cura especial en la claredat expositiva i visual de la informació que hi és continguda, i això fa que aquest material esdevingui un recurs atractiu i molt útil per a l’aprenentatge d’aquest llenguatgePage 510 d’especialitat, sigui quin sigui el nivell de coneixement de base.
Aquesta publicació té un objectiu doble: d’una banda, fer fàcil l’aprenentatge i, sobretot, l’ús del català jurídic, i, de l’altra, orientar el redactor d’un document jurídic per tal que el seu text resulti comunicativament reeixit, d’acord amb els principis d’eficàcia i transparència dels poders públics als quals representa. Aquesta «racionalitat comunicativa» —de la qual ja parlava Prieto de Pedro en tractar sobre els vicis del llenguatge legal (1989, 1991)— es basa en aspectes com la claredat, la precisió, la concisió i la correcció lingüística. En aquest sentit, el llibre dóna una sèrie de recomanacions que són compartides per altres llengües que ja han modernitzat els seus llenguatges d’especialitat (o es troben en aquest camí), lluny del barroquisme i el llenguatge arcaïtzant tradicional.
El Curs està estructurat en 15 unitats, en cadascuna de les quals es treballen diferents aspectes del llenguatge jurídic: criteris de redacció, convencions, documentació jurídica i judicial, terminologia i fraseologia. Cada unitat conté una part teòrica breu, molt exemplificada, i exercicis per treballar els aspectes plantejats. La clau dels exercicis es pot consultat al final de l’obra.
Pel que fa a cada document (ofici, citació, diligència, provisió, interlocutòria, acta, sentència, denúncia, demanda, querella, recurs, contracte i conveni, edicte), se’n dóna una definició, se n’exposa les característiques pròpies i se’n presenta l’estructura. Aquesta part conclou amb un exemple de document. A continuació, a fi que l’aprenent/a sigui capaç de detectar possibles errors de redacció, es proposa un exercici de correcció estructurat en quatre fases: 1) un document que conté errors d’índole diversa (estilístics, gramaticals, terminològics, de convencions...); 2) una nova versió del document en què els errors apareixen numerats; 3) un quadre on es comenten les errades i es fan remissions a les unitats del llibre en què s’han tractat aquestes qüestions, i 4) una darrera versió del document sense errors (proposta de correcció).
En un seguiment lineal del Curs de llenguatge jurídic, aquests exercicis de correcció de documents resulten especialment interessants ja que plantegen qüestions gramaticals i estilístiques que ha estat tractades en la mateixa unitat o en unitats anteriors, de tal manera que els aspectes tractats es van acumulant unitat rere unitat i, per tant, el grau de dificultat dels exercicis avança amb el llibre.
Quant als aspectes relacionats amb el treball de redacció, l’obra planteja exercicis de puntuació i de reestructuració de textos i conclou amb uns supòsits breus en què es planteja a l’estudiant/a la situació a partir de la qual ha de construir tot un document.
Page 511
Finalment, a banda de la seva claredat expositiva, cal destacar l’àmplia varietat de temes i d’aspectes que el llibre planteja, fet que el converteix en un punt de referència obligada per als estudiants i les estudiantes d’aquesta matèria.
Amb aquesta publicació esperem que la formació en el coneixement del llenguatge jurídic català sigui més fàcil, que el seu ús tingui la vitalitat que es mereix i que la redacció dels documents jurídics i judicials sigui realment de qualitat.
