Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019. 'El Parlament elabora un diccionari terminològic de l'activitat parlamentària'
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Cargo | Roser Serra i Albert, cap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat |
| Páginas | 274-287 |
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2019
“El Parlament elabora un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària”
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades per impulsar i controlar l’acció política i de govern, i altres
tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan
referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORTS ON CATALONIA
“The Parliament creates a terminological dictionary on parliamentary activity”
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives aimed at promoting and controlling the political and governmental
action, and other parliamentary proceedings relating to multilingualism, language and language policy, or referring
to Catalan language.
Keywords: Catalonia; linguistic law; language policy; language; Catalan.
* Roser Serra i Albert, cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@
gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser. (2020). Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament
elabora un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 274-
287. https:/doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3428.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 275
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
Resolucions aprovades
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
2.1 Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
2.2 Preguntes escrites al Govern
2.3 Sol·licituds d’informació i documentació
3 Altres iniciatives
Informes
Conveni de col·laboració
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 276
Aquesta secció de la Revista ofereix un recull de les tramitacions parlamentàries que s’han tramitat i aprovat
durant el segon semestre de 2019 relacionades amb el plurilingüisme, la llengua i la política lingüística o
que fan referència al català, independentment de si s’ha tractat en major o menor mesura, directament o
indirectament.1
La informació s’agrupa en tres apartats, que es corresponen a les diferents funcions del Parlament. El
primer repassa les iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern, que permet incidir en
el desenvolupament del programa governamental i encarregar al Govern desplegar actuacions concretes.
El segon apartat engloba les iniciatives que impliquen el control parlamentari sobre el Govern, en altres
paraules quan li demana de retre comptes i facilitar-li informació sobre les actuacions. Per acabar, en el tercer
apartat s’inclouen altres tipus de procediments parlamentaris que queden fora dels anteriors, sense considerar
l’activitat legislativa, que és objecte d’un altre apartat de la Revista.
En aquest número ens sembla interessant destacar que, a més de l’activitat ordinària, el Parlament ha signat
un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, tal com recull el títol i del
qual trobareu.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
El Parlament acompleix una funció de direcció política quan impulsa l’acció política i de govern. D’aquesta
manera, incideix en el desenvolupament del programa governamental i en el conjunt de polítiques públiques,
inclosa la política lingüística. I ho fa encarregant a l’executiu que prengui iniciatives o dugui a terme actuacions
futures, en diferents moments. El primer de tots, a l’inici de la legislatura, quan té lloc la investidura del
president i el Parlament ha d’aprovar-li el programa governamental que proposa, però també durant el treball
ordinari de la cambra a través dels debats que donen lloc a les mocions i les resolucions. Un altre moment en
Resolucions aprovades
Les resolucions manifesten una opinió, una voluntat o el suport a algú, i sovint contenen un manament
adreçat al Govern. Encara que no són un text normatiu i, per tant, no tenen la força vinculant de la llei, sí que
tenen la força del compromís polític i l’obliguen a retre comptes del compliment donat a través d’informes.
2 que han aportat
manaments en el tema de la llengua i el model d’immersió lingüística, malgrat que els debats han tractat
d’una temàtica més àmplia, com l’acció política general i “les propostes per a la Catalunya real”.
Les altres resolucions que s’han aprovat en aquests sis mesos tenen origen en propostes de resolucions
concretes; aquest tipus de resolucions són les més habituals. Veurem que han tractat de temes ben diferents,
com ara el coneixement d’idiomes dels estudiants universitaris i el multilingüisme en l’oferta universitària,
la defensa i la promoció de la llengua en la cooperació catalana al desenvolupament o l’ús del català en
l’Administració de justícia.
Resolució 531/XII, de 18 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre el nivell de coneixement de terceres
llengües a la universitat (núm. tram. 250-00782/12) (BOPC 398, de 30.07.2019, pàg. 5).
En aquesta Resolució, que prové d’una proposta presentada pel Grup Parlamentari de Ciutadans, el Parlament
insta el Govern a:
a) Difondre anualment les dades actualitzades disponibles sobre el nivell de coneixement d’idiomes de
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
2 Hi ha dos tipus de debat sobre l’acció política i de govern: un de preceptiu i d’altres de potestatius. El preceptiu és el debat
general anual, que té lloc a l’inici del període de sessions de setembre i fa el seguiment de l’actuació del Govern d’acord amb els
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 277
l’alumnat en els estudis universitaris i de grau, publicant-les en els canals de comunicació i informació
del Departament d’Empresa i Coneixement i facilitant-ne la consulta en el portal web de la Secretaria
d’Universitats i Recerca.
sistema universitari català i la disponibilitat multilingüe de l’oferta formativa, i traslladar a les universitats
la necessitat que els professors universitaris disposin del suport necessari per impartir docència en terceres
llengües.
c) Presentar anualment a la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament un informe sobre les dades i
la informació a què fan referència les lletres a i b.
Resolució 532/XII, de 19 de juliol, del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova el Pla director de
cooperació al desenvolupament 2019-2022 (núm. tram. 259-00001/12) (BOPC 399, de 31.07.2019, pàg. 21).
Aquest Pla director va ser presentat pel Govern el 21 de maig (BOPC 347, de 30.05.2019, pàg. 27) i aprovat
dos mesos més tard pel Parlament després d’un debat a la Comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals
i Transparència (CAERIT). Conté la llengua com una de les prioritats dins dels objectius centrats en la defensa,
la garantia i l’exercici dels drets humans. Concretament, l’objectiu estratègic 3 (garantir el lliure exercici dels
drets econòmics, socials i culturals) promou, entre d’altres: “donar suport al dret dels pobles a la defensa i a
la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies, i també als valors de la convivència multicultural,
la inclusió, la diversitat i els valors comuns”. Adopció en comissió (DSPC-C 319, de 19.07.2019, pàg. 3).
Resolució 534/XII, de 25 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre les propostes per a la Catalunya real
(núm. tram. 255-00007/12) (BOPC 400, d’1.08.2019, pàg. 13).
Éúltim
ple previ a les vacances d’estiu, els dies 24 i 25 de juliol, per tractar de la Catalunya real, i que es va centrar
en l’estat de desplegament de les diferents polítiques públiques. D’entrada, cal dir que durant el debat, el
president de la Generalitat va referir-se a la llengua en diverses ocasions: “La societat catalana parla més de
Hi ha grups que s’han proposat enfrontar identitats, llengües, cultures i territoris. Hi ha grups que avui treuen
real, ben a l’inrevés; aquests grups intenten desfer, desmuntar el que sí que és la Catalunya real” i “hem creat
un nou programa de les llengües i cultures d’origen de l’alumnat, amb l’objectiu de reforçar el coneixement i
estima que cada alumne té de la seva llengua familiar i de la seva cultura d’origen”. Tinguda del debat sobre
les propostes per a la Catalunya real (DSPC P-62, de 24.07.2019, pàg. 38 i 61).
llengua (apartat III), la igualtat d’oportunitats, la diversitat i la cohesió social (apartat VI) i l’ensenyament
(apartat IX).
A l’apartat sobre la llengua (III), en el punt 11 el Parlament insta el Govern a:
a) Adoptar mesures per promoure l’ús del català com a eix vertebrador de la societat, com a instrument per a
la igualtat d’oportunitats i com a opció individual de coneixement i creixement cultural.
b) Estendre l’oferta dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb
c) Fomentar el coneixement i l’ús de l’occità, aranès a Aran.
A l’apartat sobre la igualtat d’oportunitats, la diversitat i la cohesió social (VI) hi ha tres punts sobre la llengua:
En el punt 22.2, el Parlament insta el Govern a treballar per garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom,
es vingui d’on es vingui, es parli la llengua que es parli, es pensi el que es pensi, s’estimi com s’estimi,
independentment de l’edat, del gènere o de les capacitats.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 278
En el punt 24.4, apartat a) el Parlament, amb relació al pla per millorar l’atenció a les persones amb
discapacitat, insta el Govern a incrementar els recursos destinats a intèrprets en llengua de signes catalana,
per eliminar les desigualtats socials existents.
En el punt 24.5, apartat g) el Parlament, amb relació al pla urgent per al desplegament de les lleis socials,
insta el Govern a desplegar la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, i dotar-la d’un
d’intèrprets en llengua de signes.
A l’apartat relatiu a l’ensenyament (IX), concretament en el punt 32.1, apartat a), el Parlament insta el
Govern a defensar i aplicar el model d’immersió lingüística en tots els àmbits, els recursos i els nivells
de l’ensenyament a Catalunya, i esmerçar tots els recursos administratius, econòmics, didàctics i humans
necessaris per garantir-lo. És imprescindible garantir un sol model educatiu per a tots els infants, tot rebutjant
un model que segregui els infants en funció de la llengua.
Resolució 546/XII, de 26 de setembre, del Parlament sobre l’orientació política general del Govern (núm.
tram. 255-00008/12) (BOPC 431, de 4.10.2019, pàg. 3 i correcció d’errades de publicació, BOPC 433, de
8.10.2019, pàg. 5).
Els debats generals sobre l’acció política i de govern preveuen tant el pronunciament del Govern com el de
tots els grups parlamentaris en matèria de política general. Tenen per objecte discutir sobre les polítiques
referides als principals sectors que són responsabilitat del Govern i, com ja hem dit, impliquen l’aprovació
en el desenvolupament del programa governamental.
És un debat que té lloc cada any, de manera preceptiva, al principi de les sessions de setembre, i amb el qual
sol arrencar de facto el curs parlamentari.
La Resolució 546/XII és fruit d’aquest debat i aborda les qüestions lingüístiques dins de diversos apartats
relatius a la llengua i la cultura (apartat II.1, punts 38-40), el desplegament legislatiu (II.4, punt 49), el
Sobre la llengua i la cultura (punts 38-40), el Parlament insta el Govern a exigir al Govern de l’Estat que:
a) Sol·liciti al Consell de la Unió Europea (UE) i a la resta dels organismes corresponents el reconeixement
üent al règim lingüístic de les institucions de la Unió.
b) Faci la revisió legal necessària per incloure el coneixement del català com a requisit per a l’accés a places
de l’Administració de justícia a Catalunya i estableixi un programa continuat de formació en llengua catalana
dels membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya per garantir l’atenció en català
als ciutadans.
c) Implanti i assumeixi l’ús del català en tots els webs i portals de l’Administració de l’Estat i organismes que
d) Incorpori en l’acció exterior i internacional de l’Estat la seva realitat plurilingüe, i contribueixi al
El Parlament (punt 39) reitera el seu suport al model de la immersió lingüística com a metodologia
d’aprenentatge dins d’un projecte educatiu per fer possible la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i
rebutja les accions externes que qüestionen el model reeixit d’escola catalana a l’hora de desenvolupar les
competències comunicatives dels alumnes.
El Parlament (punt 40, apartat b) insta el Govern a continuar i ampliar el suport a la creació en tots els àmbits,
formats, disciplines i sectors, i a la creació i la traducció en català i en occità, aranès a Aran.
En l’àmbit del desplegament legislatiu (punt 49, apartat a) el Parlament insta el Govern a enllestir, en el
termini de sis mesos, el desplegament normatiu total de la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes
catalana, i dotar-la econòmicament.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 279
a preveure, en el proper exercici pressupostari, les partides i els recursos necessaris per tal de reforçar
les competències lingüístiques dels docents tant d’educació infantil i primària com de secundària, en una
tercera llengua, preferentment l’anglès, reforçant la formació
professorat, i incrementar-ne l’oferta pública, especialment en la modalitat presencial.
Per acabar, amb referència al plurilingüisme (punt 70), el Parlament insta el Govern a dur a terme un conjunt
d’actuacions, que són:
a) Complir els objectius del Marc per al plurilingüisme aprovat el 2013, promoure que els centres del Servei
d’Educació de Catalunya imparteixin uns mínims del currículum de matèries no lingüístiques en anglès des
reforçar les competències lingüístiques en llengua estrangera del professorat tant d’educació infantil i primària
com de secundària, sobretot dels professors que hagin d’impartir matèries no lingüístiques en aquesta llengua,
i incrementar-ne l’oferta pública, especialment en modalitat presencial, i coordinar aquesta oferta.
c) Augmentar la dotació de professorat d’anglès per reduir les ràtios a les classes d’aquesta matèria o fomentar
els desdoblaments i els agrupaments per nivell lingüístic.
d’idiomes.
e) Promoure els intercanvis i les estades a l’estranger tant del professorat com de l’alumnat dels centres
educatius catalans, posant a llur disposició els recursos necessaris per als ajuts a l’estudi a l’estranger per tal
de millorar-hi l’accés, i facilitar i difondre la informació sobre els programes i les oportunitats que, en aquest
règim especial i no obligatoris, per millorar-ne l’accés.
g) Fomentar l’emissió de continguts audiovisuals en versió original subtitulada en els mitjans de comunicació
públics de Catalunya, per afavorir l’aprenentatge de l’anglès.
Pel que fa al desenvolupament del debat que va precedir l’aprovació de la Resolució 546/XII, ens interessa
destacar que el president de la Generalitat a l’inici del seu discurs es va referir breument a la llengua,
en la segona part discursiva centrada en l’acció de govern, dins del bloc sobre “País d’igualtat i equitat”,
concretament quan va fer al·lusió a la cultura com a eina de cohesió en els termes següents: “Entenem
la cultura com un dret universal i fonamental, i com un pilar clau de l’estat del benestar, com ho són la
salut o l’educació. I posem l’accent en la seva capacitat transformadora, perquè millora la cohesió social, i
curs oral de català per a persones no alfabetitzades Ep! Escolta i Parla.” Tinguda del debat sobre l’orientació
política general del Govern (DSPC P-64, de 25.09.2019, pàg. 3).
Resolució 618/XII, de 31 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre l’ús del català en l’Administració de
justícia (núm. tram. 250-00773/12) (BOPC 471, de 20.11.2019, pàg. 5).
Amb aquesta Resolució, proposada pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, el Parlament insta
el Govern a dur a terme una llarga llista d’actuacions per reforçar la presència del català en l’àmbit judicial:
a) Col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per millorar les dades d’ús del català en la
justícia i continuar posant a disposició dels òrgans judicials tots els mitjans necessaris per a assolir aquest
objectiu, en col·laboració amb el poder judicial.
b) Millorar el seguiment de les estadístiques d’ús del català, tant orals com escrites, incloent-hi dades
disgregades per partits judicials i per cada jutjat i per totes les jurisdiccions, i també l’ús que en fa la Fiscalia
i les dades del registre de demandes al portal eJustícia.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 280
c) Col·laborar i corresponsabilitzar-se pel que fa a l’informe anual de política lingüística del Departament
de Cultura, en l’apartat relatiu als usos en l’Administració de justícia, amb relació a vulneracions de drets
lingüístics dels ciutadans catalans als tribunals, registres, notaries i registres de la propietat, mercantils i de
béns mobles, publicar-lo i fer-lo arribar als organismes responsables de la prevenció d’aquestes conductes.
de col·legis d’advocats, i analitzar la possibilitat d’ampliar-lo als procuradors.
judicial, per sol·licitar que els ciutadans tinguin dret a la tramitació dels procediments judicials en català, i
també dels articles 431, 483, 521 i 530 de la dita llei, per sol·licitar que el coneixement del català, i de l’occità,
justícia i personal al servei de l’Administració de justícia, amb un període d’adaptació no superior a sis
mesos, si s’escau.
f) Fer les gestions necessàries davant del Govern de l’Estat perquè s’autoritzi la convocatòria de places
funcionarials als diferents cossos de l’Administració de justícia sobre els quals la Generalitat té competència
només quan s’hagi assolit un millorament substancial del nombre de places en què la capacitació lingüística
estigui garantida.
g) Cooperar amb les universitats catalanes per a assegurar que l’oferta docent garanteix la possibilitat de
cursar els graus de dret i relacions laborals plenament en català, i també els diferents postgraus jurídics,
especialment el màster d’accés a l’advocacia.
h) Impulsar l’actualització i la publicació de manuals jurídics en llengua catalana.
sic
lingüística de les persones en llur relació amb notaries, registres de la propietat, registres mercantils i registres
ple exercici del dret d’opció lingüística i permeti proposar mesures.
j) Fer les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat per promoure una reforma legal que protegeixi el
dret d’opció lingüística en tots els processos.
k) Fer les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat per promoure que la publicació de les normes
al sigui simultània en castellà i en català i inclogui la publicació de versions
consolidades de totes les normatives també en català, per a evitar qualsevol decalatge entre la publicació en
castellà i la publicació en català.
l) Fer les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat per formar i sensibilitzar els funcionaris, tant de l’Estat
A aquest efecte, convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística.
m) Fer les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat per assegurar que els òrgans jurisdiccionals
situats fora del domini lingüístic que coneixen de recursos d’apel·lació, cassació o de procediments judicials
per raó de matèria a la ciutadania o persones jurídiques residents a Catalunya garanteixin els mateixos drets
lingüístics que els tribunals situats a Catalunya.
n) Fer les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat per promoure que l’Escola Judicial ofereixi
formació també en llengua catalana, tant a nivell oral com de materials escrits.
o) Proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reiteri, una vegada l’any, que no es poden
vulnerar els drets lingüístics.
Resolució 652/XII, de 28 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre les accions urgents amb relació al
(núm. tram. 250-00986/12) (BOPC 499, de 20.12.2019, pàg. 10).
Ciutadans, el Parlament insta el Govern a dur a terme amb urgència tres accions:
a) crear un protocol per facilitar la detecció precoç i l’establiment de procediments d’intervenció adequats
per al TEL, b) establir un protocol als centres escolars que garanteixi una atenció correcta a la diversitat amb
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 281
els suports psicològics i logopèdics adequats per als alumnes amb TEL i c) fer difusió del TEL a les aules per
normalitzar-lo entre els alumnes i evitar casos d’assetjament escolar.
Resolució 677/XII, de 4 de desembre, del Parlament de Catalunya, sobre el compliment de determinats
compromisos amb els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística (núm. tram. 250-
00907/12) (BOPC 494, de 16.12.2019, pàg. 12).
Proposada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, en la Resolució el Parlament insta el
Govern a emprendre les actuacions següents:
a) Fer les gestions i adoptar els acords que calguin perquè el Consorci per a la Normalització Lingüística
amb el que estableixen els Estatuts, assumir la totalitat del capítol I l’any 2022.
b) Continuar el procés pel qual el personal del Consorci amb jornades laborals de vint i vint-i-cinc hores que
així ho sol·liciti pugui passar a treballar a jornada completa, d’acord amb les necessitats del Consorci i el que
estableixen els Estatuts.
c) Impulsar la convocatòria dels processos selectius corresponents per cobrir places ja existents com a
estableixen els Estatuts.
d) Continuar negociant amb el comitè d’empresa del Consorci la reversió progressiva i esglaonada de
l’increment d’hores establert l’any 2013, d’acord amb les necessitats del Consorci i el que estableixen els
Estatuts.
e) Recuperar en els propers exercicis pressupostaris les places previstes en l’organigrama del Consorci.
Resolució 681/XII, de 10 de desembre, del Parlament de Catalunya, sobre el garantiment del dret de les
dones amb discapacitat auditiva a tenir un intèrpret en el moment del part (núm. tram. 250-01007/12)
(BOPC 494, de 16.12.2019, pàg. 14).
Proposada pel Grup Parlamentari de Ciutadans, amb aquesta Resolució s’insta el Govern a:
a) Garantir el servei d’un intèrpret de llengua de signes en tots els parts que ho requereixin, encara que no
estiguin programats, siguin d’urgència o amb intervenció quirúrgica com en el cas d’una cesària.
coneixements i l’adquisició d’habilitats que els permeti fer front a circumstàncies noves.
c) Establir protocols preventius que permetin que, en parts no programats, les dones amb discapacitat auditiva
puguin disposar del servei d’interpretació de llengua de signes.
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
L’essència de la mateixa democràcia permet al Parlament demanar al Govern que li reti comptes i també
demanar-li informació sobre la seva actuació. Aquest control és possible amb les preguntes parlamentàries
que es poden respondre oralment o per escrit, les interpel·lacions que es debaten en el ple o les sol·licituds
debats de política general (que ja s’han comentat a bastament en l’apartat anterior perquè en resulten les
resolucions que funcionen com a eines d’impuls després d’haver efectuat el control que es duu a terme durant
el debat parlamentari).
Les preguntes parlamentàries són el paradigma del control ordinari sobre el Govern. Permeten als grups
parlamentaris demanar informació o explicacions sobre una determinada qüestió i resulten molt habituals,
per tal com aquesta facultat forma part del nucli dur de la funció representativa parlamentària. N’hi ha de
diferents tipus segons el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen (davant del Ple o en
comissió parlamentària) o el destinatari (el president o els membres del Govern).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 282
2.1 Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
Com és obvi, on més transcendeix el control al Govern és en el Ple. Les preguntes que es debaten en sessió
plenària permeten al president i als seus consellers oferir explicacions de la seva actuació política davant els
representants de la ciutadania i davant les càmeres. Tenen gran difusió i acostumen a ser les més rellevants
grups parlamentaris.
Concretament, durant aquest semestre se n’han substanciat dues sobre una producció audiovisual que han
situat la llengua enmig de les desavinences polítiques i han posat el focus en els mitjans de comunicació.
Pregunta sobre l’emissió de documentals a TV3, de 10 de juliol (núm. tram. 310-00204/12) (BOPC 383, de
12.07.2019, pàg. 61).
El Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta si el Govern seguirà implementant polítiques de fonamentalisme
cultural, en relació amb el missatge que el català està en perill i concretament amb un documental de TV3
per demanar si estan disposats a canviar les seves polítiques lingüístiques sectàries i de senyalament.
En nom del Govern, la consellera de Presidència recorda que no és competència del Govern de la Generalitat
decidir la programació dels mitjans públics de comunicació catalans. I, a més, fa ressaltar que són els experts
lingüistes els qui diuen que el català corre perill, de la mateixa manera que el corren nou de cada deu llengües
del món, i això és així.
És una realitat: el català corre perill. Vostès, immersos en el seu promonolingüisme obligatori, que és el que
voldrien, doncs, en aquest sentit, no entenen que cal que un govern tingui aquesta responsabilitat de protegir
la seva llengua, la seva cultura i la seva història, perquè és nostra i cal preservar-la. I en aquest sentit hi ha el
compromís d’aquest Govern. I, escolti’m, li diré que la televisió pública de Catalunya, en aquests moments,
és de les úniques televisions europees generalistes que programa documentals en prime time. Els nostres
preservar, perquè són una expressió clara de la nostra identitat. Mirin, el programa “Llenguaferits” va tenir
un 14,7 per cent de la quota, això indica que és un tema que preocupa i ocupa aquesta ciutadania, perquè és
un dels índexs d’audiència més elevats que hi ha hagut aquest mes de juny. Recordar també que TV3 segueix
sent líder d’audiència a Catalunya, durant vint-i-tres mesos consecutius, és el rècord de la cadena. I, amb
relació al 30 minuts, li repeteixo, va tenir una audiència del 14,7 per cent. Miri, el Govern no decideix els
continguts dels mitjans públics de comunicació, aquesta tasca es fa des de la corporació. I el control dels
continguts el fa el Consell de l’Audiovisual, que, ho recordo, són nomenats pel Parlament de Catalunya i no
pel Govern. I, si vostès ho volen, també des dels grups polítics poden fer aquest control dels mitjans a través
de la Comissió de Control de la Corporació Catalana dels Mitjans de Comunicació. Per tant, no seré jo com
a consellera, ni tampoc el Govern de la Generalitat, qui faci valoracions sobre els continguts dels mitjans.
Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 59, de 10.07.2019, pàg. 11).
Pregunta sobre l’autorització a una entitat privada per vigilar el comportament lingüístic d’alumnes i professors
als centres educatius, de 23 de juliol (núm. tram. 310-00217/12) (BOPC 395, de 26.07.2019, pàg. 44).
En resposta a la pregunta del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya sobre si el Govern va
autoritzar que una entitat privada vigilés el comportament lingüístic d’alumnes i professors dins dels centres
educatius, el conseller d’Educació informa que el Departament no ha autoritzat que cap entitat privada
efectuï cap estudi sociolingüístic sobre la utilització de la llengua en els patis o en altres àmbits no docents
dels centres educatius. El conseller afegeix que l’entitat Plataforma per la Llengua no va sol·licitar cap
autorització i per això el Departament no ho va autoritzar, si ho hagués fet ho hauria comunicat als centres i
hi hauria un document de l’autorització. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 62, de 24.07.2019, pàg. 3).
2.2 Preguntes escrites al Govern
Les preguntes escrites són una modalitat de control amb menor transcendència pública que les orals, però
quantitativament són més voluminoses. Poden tenir un sol interrogant o una bateria de preguntes. En lloc de
debatre’s, la modalitat escrita es contesta i publica al BOPC i resulta habitual que els grups en plantegin moltes
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 283
que posen de manifest la preocupació per la matèria lingüística. Majoritàriament les trobem formulades
individualment, però també trobem algunes bateries que es poden agrupar en un bloc temàtic.
D’entre les preguntes escrites que s’han substanciat durant aquest semestre, destaquen les que han tractat
lingüístics i la llengua dels docents per impartir matèries no lingüístiques o les proves de competències
bàsiques sobre el coneixement de les llengües), en els mitjans de comunicació (el reportatge “Llenguaferits”
i l’estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts), en les comunicacions dels Mossos d’Esquadra o les
Preguntes sobre les subvencions atorgades a universitats britàniques, de 23 d’abril (núm. tram. 314-
04555/12 i 314-04558/12) (BOPC 321, de 30.04.2019, pàg. 208).
Les dues preguntes plantejades pel Grup Parlamentari de Ciutadans versen sobre la informació publicada a
Crónica Global (17.04.2019), segons la qual la Generalitat va atorgar subvencions a diferents universitats
britàniques. A la primera pregunta es plantegen quatre interrogants: 1) per què la Generalitat regala 561.233
euros a universitats britàniques, mentre les universitats catalanes pateixen retallades des de fa anys; 2)
subvencions, i 4) si la Generalitat té la intenció de seguir atorgant subvencions a universitats estrangeres els
propers anys. A l
que han rebut universitats britàniques a través de la Fundació Ramon Llull, el Diplocat o altres organismes
dependents del Govern entre els anys 2016 i 2019. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 383, de
12.07.2019, pàg. 32 i pàg. 36).
, de 14 de maig (núm. tram. 314-04628/12 a 314-
04690/12) (BOPC 344, de 28.05.2019, pàg. 49).
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar planteja una bateria de 16 preguntes sobre aquest
trastorn: des del nombre d’infants i adolescents que el pateixen, i quin suport reben a escola i en l’educació
secundària obligatòria, passant pels recursos educatius dels centres, el temps que un infant pot rebre suport;
les actuacions relatives al diagnòstic i l’evolució; o la formació per a docents sobre aquest trastorn i els
protocols i les accions educatives per detectar i diagnosticar-lo; el nombre de plans individualitzats per als
alumnes; les actuacions per fer un diagnòstic precoç, i els centres que avaluen i diagnostiquen. Publicació de
la resposta del Govern (BOPC 467, de 15.11.2019, pàg. 44 i següents).
Pregunta sobre els permisos per a enregistrar menors en els patis d’escoles per fer el reportatge titulat
“Llenguaferits” del programa 30 minuts, d’1 de juliol (núm. tram. 314-05046/12) (BOPC 383, de 12.07.2019,
pàg. 71).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb l’informe presentat el juny de 2019 per
% de les converses en el pati són en català.
TV3 tracta de la llengua parlada en els patis amb un llenguatge clarament bel·licista, segons el Grup, en el
seu programa “Llenguaferits” del 30 minuts
la batalla en els patis de les escoles. El grup comenta que el reportatge mostra la gravació d’alumnes d’una
escola i s’extreuen conclusions per a totes les escoles de Catalunya. En aquest context es pregunta quin tipus
de permís tenien per gravar els menors a l’hora del pati, si eren conscients les famílies que aquests recursos
s’anaven a utilitzar en un programa per parlar de la llengua en els patis de les escoles i si el Departament
d’Educació tenia coneixement d’aquestes permisos i va mentir en seu parlamentària. Publicació de la resposta
del Govern (BOPC 461, de 08.11.2019, pàg. 26).
Preguntes sobre la realitat sociolingüística dels centres escolars, de 17 de juliol (núm. tram. 314-05219/12
a 314-05227/12) (BOPC 395, de 26.07.2019, pàg. 75).
Es tracta de diverses preguntes plantejades pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar sobre: 1)
la realitat sociolingüística dels centres escolars (núm. tram. 314-05219/12); 2) les dades que el Departament
i els serveis territorials utilitzen per fer els projectes educatius i lingüístics dels centres educatius (núm.
tram. 314-05220/12); 3) el mapa o les dades que els centres educatius tenen en compte per elaborar els
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 284
projectes lingüístics (núm. tram. 314-05221/12);
per elaborar els projectes lingüístics (núm. tram. 314-05222/12); 5) l’avaluació dels projectes lingüístics
dels centres educatius pels serveis territorials, per la inspecció educativa i pel mateix centre educatiu (núm.
tram. 314-05223/12); 6) si els projectes educatius i lingüístics estan publicats en els webs dels centres
educatius (núm. tram. 314-05224/12); 7) l’actuació del Departament i de la inspecció educativa amb relació
als projectes lingüístics dels centres educatius (núm. tram. 314-05225/12); 8) el nombre de centres educatius
que reforcen l’ensenyament del castellà en llur projecte lingüístic (núm. tram. 314-05226/12), i 9) el nombre
de centres educatius que reforcen l’ensenyament del català en el seu projecte lingüístic (núm. tram. 314-
05227/12). Publicació de les respostes del Govern (BOPC 389, de 19.07.2019, pàg. 21 i següents).
Pregunta sobre les dades relatives a la llengua emprada pels docents d’educació secundària obligatòria per
a impartir matèries no lingüístiques, de 17 de juliol (núm. tram. 314-05228/12) (BOPC 395, de 26.07.19,
pàg. 79).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber si el Departament d’Educació
té dades sobre la llengua (català o castellà) emprada normalment pels docents per impartir matèries no
lingüístiques en l’etapa d’educació secundària (ESO, Batxillerat i FP) i en la postobligatòria, i percentatges.
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 467, de 15.11.2019, pàg. 44).
Pregunta sobre els resultats de les proves de competències bàsiques en català, en castellà i en una tercera
llengua, de 17 de juliol (núm. tram. 314-05229/12) (BOPC 395, de 26.07.2019, pàg. 79).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quins són els resultats de les
proves de competències bàsiques, per comarca, de llengua catalana i castellana, i d’una tercera llengua, quant
a comprensió escrita i oral. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 467, de 15.11.2019, pàg. 44).
una recerca en cinquanta centres educatius, de 17 de juliol (núm. tram. 314-05230/12) (BOPC 395, de
26.07.2019, pàg. 80).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja la pregunta en relació amb la notícia apareguda al diari Ara, el 18
de juliol de 2019. El Grup comenta que l’actuació de l’entitat Plataforma per la Llengua va fer “observacions
d’incògnit a 50 centres educatius catalans sense informar ni el professorat ni les famílies” del veritable objectiu
de la seva recerca, que era saber les llengües parlades a l’hora de l’esbarjo. Van dir que es tractava “d’una
activitat lúdica a l’hora de l’esbarjo”. Segons aquesta mateixa notícia, Plataforma per la Llengua diu que el
Departament d’Ensenyament sí que sabia el que farien. A la Comissió d’Educació del 25 de juny de 2019,
el Grup va preguntar al conseller d’Educació sobre aquesta recerca de Plataforma per la Llengua i la seva
resposta va ser, literalment: “A veure, Plataforma per la Llengua no ens ha demanat permís, no li hem donat
permís; si ens demanés permís, no li donaríem permís. Ja està”. Ateses les diferents versions de Plataforma
per la Llengua i el conseller d’Educació, es pregunta sobre si el conseller va mentir en seu parlamentària o
menteix l’entitat quan diu que el Departament “sabia que ho faríem”. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 467, de 15.11.2019, pàg. 44).
la Plataforma per la Llengua, de 24 de juliol (núm. tram. 314-05302/12 a 314-05310/12) (BOPC 401, de
2.08.2019, pàg. 74 i següents).
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar va registrar 9 preguntes en relació amb l’
sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya, per saber: 1) quin és el capteniment
del Govern en relació amb l’estudi realitzat i publicat per Plataforma per la Llengua (núm. tram. 314-
05302/12); 2) si el Departament d’Educació va autoritzar Plataforma per la Llengua per accedir a diferents
centres educatius a fer l’estudi (núm. tram. 314-05303/12); 3) si el Departament d’Educació va participar en
el disseny de l’estudi (núm. tram. 314-05304/12); 4) si tots els equips directius dels diferents centres educatius
objecte de l’estudi van ser informats o tenien coneixement que es realitzaria aquesta investigació (núm. tram.
314-05305/12); 5) si els ajuntaments dels municipis on pertanyen els diferents centres educatius objecte
de l’estudi van ser informats o tenien coneixement que es realitzaria aquesta investigació (núm. tram. 314-
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 285
05306/12); 6) si li consta al Govern que les famílies de l’alumnat que va ser objecte de l’estudi dins els seus
centres educatius es van assabentar sobre l’estudi en qüestió (núm. tram. 314-05307/12); 7) si el Departament
considera que Plataforma per la Llengua amb la seva actuació per fer l’estudi va vulnerar el dret de protecció
als infants (núm. tram. 314-05308/12); 8) si el Departament considera necessari articular algun protocol
concret per garantir la protecció dels drets de l’infant en l’exercici d’estudis o investigacions que tinguin lloc
dins els centres educatius (núm. tram. 314-05309/12), i, per acabar, 9) si el Departament té previst emprendre
alguna acció contra Plataforma per la Llengua per la seva actuació feta per a l’elaboració de l’estudi (núm.
tram. 314-05310/12). Publicació de les respostes del Govern (BOPC 467, de 15.11.2019, pàg. 45).
(núm. tram. 314-05403/12) (BOPC 407, de 6.09.2019, pàg. 93).
El Grup Parlamentari de Ciutadans va plantejar 4 preguntes sobre la Resolució CLT/2143/2019, de 18 de juliol,
sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, per saber: 1) quin és el criteri utilitzat pel Govern
que reben dels seus socis i d’altres particulars (núm. tram. 314-05403/12); 2) la causa de l’increment del
314-05404/12); 3) si donat que la fundació privada Resilis era investigada per presumptes actes de corrupció
es prendran mesures per excloure l’entitat del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana (núm. tram.
314-05405/12), i 4) si en el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana s’ha calculat l’import total que
entitats (núm. tram. 314-05406/12). Publicació de les respostes del Govern (BOPC 473, de 22.11.2019, pàg.
66, i BOPC 486, de 9.12.2019, pàg. 15, en el cas de la 314-05406/12).
Pregunta sobre l’, de
23 d’agost (núm. tram. 314-05465/12) (BOPC 407, de 6.09.2019, pàg. 135).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber si els documents que recullen els procediments
normalitzats de treball del cos de Mossos d’Esquadra estableixen el dret dels agents a l’ús indistint de les
Publicació de la resposta del
Govern (BOPC 461, de 8.11.2019, pàg. 58).
Pregunta sobre l’actuació per a evitar que Plataforma per la Llengua o qualsevol altra entitat entri als
centres escolars per a condicionar la llengua en què parlen els alumnes, de 4 de setembre (núm. tram. 314-
05515/12 i 314-05517/12) (BOPC 413, de 16.09.2019, pàg. 46).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb la informació apareguda en la notícia d’
Mundo “Los ‘espías del recreo’ preparan una gran campaña ‘en los patios’ de Cataluña” (03.09.2019),
Plataforma per la Llengua, l’entitat que va espiar els alumnes en els patis dels col·legis havent enganyat
prèviament el professorat i els equips directius i sense cap tipus d’autorització de les famílies, ha iniciat
una col·lecta de 30.000 euros amb els quals pretén posar en marxa “una gran campanya de sensibilització”
per “promoure el català en els patis de les escoles i instituts”. Donada la falta d’ètica d’aquesta entitat, que
es va saltar tots els codis ètics i deontològics establerts, el Grup pregunta sobre dos aspectes: 1) quines
mesures urgents ha previst adoptar el Departament d’Educació perquè l’entitat Plataforma per la Llengua
o qualsevol altra no entri en els centres escolars per condicionar la llengua que parlen els alumnes (núm.
tram. 314-05515/12), i 2) quines mesures va prendre el Departament per protegir els alumnes catalans de les
intromissions polititzades i adoctrinadores de Plataforma per la Llengua en el sistema educatiu (núm. tram.
314-05517/12). Publicació de les respostes del Govern (BOPC 486, de 9.12.2019, pàg. 17).
Pregunta sobre si l’ús que es fa del castellà com a llengua vehicular en els centres docents s’ajusta a dret,
de 5 de setembre (núm. tram. 314-05561/12) (BOPC 418, de 20.09.2019, pàg. 64).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb les decisions del Tribunal Constitucional en
Grup explica que això implica que no pot ser preterida ni exclosa, i ha de ser tractada com a llengua vehicular
de l’educació per l’Administració autonòmica de la Generalitat. Segons allò que va resoldre el Tribunal
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 286
Constitucional, les mesures de foment de la llengua catalana no poden implicar l’exclusió de la vehicularitat
del castellà ni la seva discriminació. Segons la Llei orgànica d’educació, les administracions autonòmiques
que estableixin sistemes en què les assignatures no lingüístiques s’imparteixin exclusivament en llengua
en què el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable. Per això, tota normativa
de rang inferior a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia i tota actuació de qualsevol autoritat com el Govern
o l’Administració autonòmica que en depèn han de respectar les decisions del Tribunal Constitucional,
que preveuen la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia. Segons el Tribunal Suprem, perquè una
llengua pugui ser considerada com a vehicular s’ha d’impartir, almenys, un 25 % de les assignatures no
lingüístiques en la llengua esmentada. Concretament, amb la pregunta el Grup Parlamentari vol saber si el
Govern considera ajustat a dret el manteniment d’una oferta docent per part de l’Administració autonòmica
que no garanteix en tot cas la vehicularitat de la llengua castellana, en almenys el 25 % de les assignatures
no lingüístiques impartides pels centres docents a Catalunya, l’ensenyament de la qual està sostinguda amb
fons públics. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 492, de 13.12.2019, pàg. 18).
Pregunta sobre la col·laboració amb la Plataforma per la Llengua en l’elaboració del Segell de Producte
Lingüísticament Responsable, de 18 de setembre (núm. tram. 314-05808/12) (BOPC 442, de 18.10.2019,
pàg. 98).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb el distintiu Segell de Producte Lingüísticament
Responsable per saber si el Departament d’Empresa i Coneixement ha col·laborat amb Plataforma per la
Llengua en l’elaboració d’aquest distintiu. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 502, de 30.12.2019,
pàg. 25).
2.3 Sol·licituds d’informació i documentació
L’accés a la informació és un dret dels diputats a obtenir informació respecte de l’Administració de la Generalitat
i a obtenir còpies de documents, i forma part del o funció representativa i parlamentària dels
diputats (art. 23.1 de la CE), que està estretament vinculada amb la funció de control al Govern.
320-01366/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari Socialistes i
Units per Avançar.
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc de la crònica agrupa les tramitacions del Parlament que queden al marge dels procediments
legislatius i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es tracta de funcions diverses de
la cambra que també tracten de la normalització de l’ús social de la llengua, com la substanciació d’informes
La temàtica lingüística de l’activitat parlamentària de control i impuls desplegada durant aquests mesos
que hem vist als apartats anteriors s’ha completat amb dues actuacions que recollim en aquest apartat: la
presentació de l’Informe de política lingüística del 2018 i la signatura d’un conveni per elaborar un diccionari
no treu la seva rellevància (last but not least, que diuen els anglesos).
Informes
El Govern tramet al Parlament diferents documents, com ara comunicacions, programes i plans o informació
en general, i més que una forma de control parlamentari es poden considerar un canal d’informació
parlamentària. Sobre la llengua, habitualment hi ha l’Informe de política lingüística i informes d’institucions
estatutàries, com l’anual del Síndic de Greuges, que solen tenir per objectiu informar el Parlament de
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2019: El Parlament elabora un diccionari...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 287
Informe de política lingüística corresponent al 2018, lliurat al Parlament el 20 de novembre de 2019 (núm.
tram. 334-00082/12) (BOPC 479, de 28.11.2019, pàg. 93).
D’acord amb l’article 39.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, la consellera de Cultura
va lliurar al Parlament l’Informe de política lingüística 2018, una tramitació típica del segon semestre de
cada any quan correspon al seu Departament, competent en matèria de política lingüística, retre comptes
de la seva actuació. Elaborat per la Direcció General de Política Lingüística, l’informe conté les dades que
permeten conèixer la situació de la llengua catalana i de l’occità aranès en diversos àmbits de la societat, i les
principals accions de govern en matèria de política lingüística realitzades durant l’any.
Conveni de col·laboració
Conveni per elaborar la terminologia de l’activitat parlamentària
El 8 de novembre de 2019, el president del Parlament va signar un conveni de col·laboració amb el
Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent en les relacions amb
el Parlament dins del Govern— i el consorci Termcat per elaborar un diccionari terminològic en català de
l’activitat parlamentària,3 que contindrà els quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb
les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès.
anglès i francès, per la presència creixent del Parlament en l’àmbit internacional, i més especialment perquè
el Parlament participa en l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF), com a observador des del
2008. En aquest àmbit escau destacar, per cert, que el mateix mes de novembre es va acordar que aquest any
2020 Catalunya acollirà la cimera europea de l’APF, la qual inclou la diversitat lingüística com un dels seus
àmbits d’acció.4
Pel que fa al Diccionari, que es presentarà dins d’aquest 2020, ampliarà la família de diccionaris terminològics
del Termcat que tenen per objectiu afavorir la sistematització i la difusió de la terminologia dels diferents
sectors d’activitat. Ajudarà a potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari i
alhora a protegir i promoure la llengua catalana. No en va, Carme Junyent, lingüista i Creu de Sant Jordi
2019, que defensa les llengües amenaçades, va assenyalar la preocupació pel retrocés de la llengua catalana
en determinats àmbits. Una preocupació que va compartir la consellera de Cultura en la seva compareixença
davant la Comissió Parlamentària de Cultura el 3 de juliol de 2019. Sessió informativa de la Comissió de
Cultura amb la consellera de Cultura sobre els objectius i les actuacions del seu departament, de 3 de juliol
(núm. tram. 355-0007/12) (BOPC 381, de 10.07.2019, pàg. 7).5
Com va dir Rousseau, posar nom a les coses ajuda a entendre el món. I també facilita entendre’s i dialogar,
l’essència dels debats parlamentaris. Si el Parlament és el quilòmetre zero de la paraula, la casa de la paraula,
aquest diccionari podrà ajudar a ser més curosos i precisos en l’ús dels termes. És d’esperar que una obra
terminològica com aquesta contribueixi a enfortir el món del parlamentarisme i també a reforçar el llenguatge
especialitzat.
3 El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume, 19 de desembre de 2019, al blog de la RLD.
4 Palomares Amat, Miquel. (2016). La participació del Parlament de Catalunya a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia,
(núm. 37 de la col·lecció “Testimonis Parlamentaris”). Barcelona: Parlament de Catalunya. L’objectiu originari de la Francofonia és
la promoció de la llengua i la cultura francòfones, si bé amb el temps s’han ampliat. En l’actualitat, els quatre àmbits de la seva acció
són: la diversitat cultural i lingüística; la pau, la democràcia i els drets humans; l’educació i la recerca, i el desenvolupament sostenible.
5 Aquesta compareixença es va comentar en la crònica anterior, per coherència amb altres tramitacions relacionades, tot i comprendre
l’àmbit temporal de l’actual crònica. Vegeu Serra i Albert, Roser (2019). Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de
2019. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 331-342. http://dx.doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3347
