Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Cargo | Excap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, actualment subdirectora general de Relacions Exteriors del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 267-281 |
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Primer semestre de 2017
Roser Serra i Albert*
Resum
El text recull les iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2017 per impulsar i controlar l’acció
política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb la llengua i la política lingüística o que
fan referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Abstract
The text includes parliamentary initiatives passed between January and June 2017, aimed at promoting and controlling
the political and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to language and language policy,
or referring to Catalan language.
Keywords: Catalonia; Linguistic Law; language policy; language; Catalan.
* Roser Serra i Albert, excap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals
i amb el Parlament, actualment subdirectora general de Relacions Exteriors del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i
Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat
Citació recomanada: Serra i albert, Roser. «Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017». Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017, p. 267-281. DOI: 10.2436/rld.i68.2017.3036.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 268
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
Resolucions aprovades
Mocions aprovades
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
Preguntes escrites al Govern
Preguntes orals al Govern per respondre en comissió
3 Altres iniciatives
Informes:
Compareixença
Sol·licitud d’informació i documentació
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 269
Aquesta crònica comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el primer semestre
de 2017 que tracten de la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, ja sigui directament
o indirectament.1
La informació s’estructura en tres blocs diferenciats: el primer conté les iniciatives parlamentàries d’impuls
de l’acció política i de govern; el segon, les de control de l’acció política i de govern; i el tercer bloc agrupa
altres tipus de procediments parlamentaris.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
El Parlament impulsa l’acció política i governamental amb procediments reglamentaris diferents
dels procediments legislatius. Aquesta funció de direcció política s’aconsegueix amb les mocions i les
resolucions, uns instruments de pes que obliguen políticament el Govern a informar preceptivament el
Parlament a través d’informes de compliment.
El primer semestre de 2017 s’han aprovat quatre resolucions i dues mocions que han contribuït a promoure
la llengua i la política lingüística, i a la normalització de l’ús social de la llengua.
Resolucions aprovades
Resolució 487/XI, de 15 de febrer, del Parlament de Catalunya, sobre l’exempció de l’acreditació del
coneixement del català (Núm. tram. 250-00621/11) (BOPC 347, de 3.03.2017, pàg. 7).
A la Resolució, el Parlament insta el Govern a revisar la normativa actual sobre l’exempció als centres
educatius de l’acreditació del coneixement del català per a les persones procedents de fora del territori de
Catalunya per, com a mínim, equiparar la llengua catalana a la llengua espanyola, amb els objectius següents:
a) Evitar l’exempció del coneixement de la llengua normalment emprada com a llengua vehicular.
b) Evitar l’actuació il·lògica que representa que una persona d’origen català pugui demanar l’exempció del
coneixement de la llengua catalana, però no de la llengua espanyola, que, en molts casos, sí que desconeix.
c) Equiparar tots els alumnes de sistemes educatius on s’ensenya el català.
d) Evitar l’actuació il·lògica que representa que un persona immigrant només pugui demanar l’exempció del
coneixement d’una de les llengües ocials, en lloc de poder-ho fer o per a totes o per a cap.
En segon lloc, el Parlament insta el Govern a fer que l’apartat anterior també sigui aplicable a l’occità a Aran.
Resolució 488/XI, de 15 de febrer, del Parlament de Catalunya, sobre el reconeixement del plurilingüisme
a l’Estat espanyol (núm. tram. 250-00623/11) (BOPC 347, de 3.03.2017, pàg. 7).
Amb aquesta Resolució la cambra encarrega al Govern reiterar el requeriment al Govern d’Espanya perquè
actuï per reconèixer la unitat de la llengua catalana i adopti les mesures necessàries per complir el mandat de
l’article 3 de la Constitució espanyola, d’especial respecte i protecció de les diferents llengües de l’Estat i,
entre d’altres, presenti un projecte de llei de reconeixement del plurilingüisme.
Resolució 704/XI, de 13 de juny, del Parlament de Catalunya, sobre la modalitat educativa bilingüe amb
llengua de signes (núm. tram. 250-00707/11) (BOPC 448, de 23.06.2017, pàg. 9).
El Parlament insta el Govern a garantir, per mitjà del Departament d’Ensenyament, la modalitat educativa
bilingüe com el projecte educatiu en què coexisteix la llengua de signes catalana, com a matèria d’estudi i
llengua vehicular en la comunicació i l’accés al currículum escolar, i les llengües orals i escrites ocials, que
també són objecte d’aprenentatge.
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: «llengua
catalana», «política lingüística» o «ús de les llengües». També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
«llengua», «catalana» o bé «lingüísti*».
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 270
Resolució 728/XI, de 27 de juny, del Parlament de Catalunya, sobre la modicació dels continguts
discriminatoris i sexistes dels diccionaris normatius català, espanyol i aranès (núm. tram. 250-00931/11)
(BOPC 457, de 4.07.2017, pàg. 4).
El Parlament insta el Govern a dur a terme un conjunt d’actuacions sobre continguts discriminatoris i sexistes,
com són: a) demanar a l’Institut d’Estudis Catalans que modiqui i actualitzi les accepcions de «sexe» del
Diccionari de la llengua catalana per suprimir les referències a les dones com a sexe dèbil; b) instar el Govern
de l’Estat a demanar a la Reial Acadèmia Espanyola que modiqui i actualitzi les accepcions de «sexe» del
seu diccionari per a suprimir les referències a les dones com a sexe dèbil i als homes com a sexe fort; c)
fer la mateixa petició a l’Institut d’Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana pel que fa
a l’occità aranès; i d) demanar a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Institut d’Estudis Aranesos - Acadèmia
Aranesa de la Llengua Occitana, i a la Reial Acadèmia Espanyola per mediació del Govern de l’Estat, que
revisin, modiquin i actualitzin les diferents expressions, accepcions i denicions discriminatòries i sexistes
que contenen els seus diccionaris.
Mocions aprovades
Moció 104/XI, de 9 de març, del Parlament de Catalunya, sobre les actuacions del Govern
a la província de Lleida (núm. tram. 302-00120/11) (BOPC 355, de 13.03.2017, pàg. 14).
A l’apartat 7 de la Moció, relatiu a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, el Parlament insta el Govern a: d’una
banda, donar compliment a la Resolució 115/XI, sobre el desplegament de la Llei 35/2010, de l’occità,
aranès a Aran; de l’altra, desplegar en la seva totalitat la Llei 1/2015, del règim especial d’Aran, d’acord amb
les prioritats que xa el Consell General d’Aran en el marc de la Comissió bilateral Govern de la Generalitat
- Consell General d’Aran.
Moció 120/XI, de 27 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre la política lingüística (núm. tram. 302-
00140/11) (BOPC 398, de 2.05.2017, pàg. 14).
Aquesta Moció parlamentària insta el Govern a desplegar un conjunt d’actuacions en diferents àmbits
relacionats amb la política lingüística.
En primer lloc, en l’àmbit de la justícia, el text insta el Govern a dur a terme les accions següents: a) adoptar
les mesures necessàries perquè en totes les actuacions per defensar els interessos de la Generalitat, ja sigui
per mitjà de professionals en plantilla o de professionals que actuïn en el marc d’un servei externalitzat,
els lletrats emprin el català en les actuacions orals i escrites davant els tribunals de justícia i sol·licitin la
tramitació dels procediments judicials en català; i b) actuar en tots els casos en què, tot i haver demanat la
tramitació dels procediments en català, l’Administració de justícia no hagi atès aquestes peticions.
En segon lloc, la Moció insta el Govern en els procediments de provisió de llocs de treball a: a) equiparar
la puntuació de català i occità, aranès a Aran, en tots els concursos de provisió de places públiques de
l’Administració de Catalunya, d’acord amb l’article 6.6 de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità,
aranès a l’Aran; b) revisar la puntuació de l’occità, aranès a Aran, en les convocatòries dels concursos de
provisió de llocs de treball i de promoció del cos de Mossos d’Esquadra per a equiparar-la a la del català; i c)
proveir en occità, aranès a Aran, tots els impresos i formularis electrònics dels principals tràmits i peticions
d’informació a l’Administració pública per a garantir els drets lingüístics dels occitanoparlants.
El tercer apartat de la Moció, en matèria de garantia del compliment de la política lingüística, insta el Govern
a analitzar tots els casos de vulneració de drets lingüístics i de coacció lingüística en l’àmbit judicial i
en l’àmbit d’intervenció dels cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya per mitjà de l’Ocina de
Garanties Lingüístiques, que ha de proposar les vies jurídiques adequades, si escau.
El quart apartat, en l’àmbit de la sanitat, insta el Govern a fer el següent: a) garantir l’atenció oral i escrita
en català, i en occità a Aran, en els equipaments de salut per part dels professionals sanitaris; b) garantir
el dret de rebre tots els impresos (volants, documents de consentiment de proves i intervencions, informes
mèdics, etc.) en català i en occità; i c) establir mecanismes de control efectius a que aquests drets no es
vegin vulnerats quan l’atenció sanitària pública no sigui prestada directament per l’Institut Català de la Salut.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 271
El cinquè apartat insta el Govern a fer efectius els drets lingüístics reconeguts pel Codi de consum de
Catalunya amb referència a: a) garantir el dret de les persones consumidores de rebre en català l’atenció
telefònica de les empreses multinacionals que ofereixen serveis a Catalunya; b) garantir el dret de rebre les
informacions obligatòries en l’etiquetatge dels productes, com a mínim, en català; c) requerir a les empreses
denunciades per no etiquetar en català que compleixin les seves obligacions en els terminis que estableix
la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya; i d) garantir, mitjançant l’estipulació
corresponent en els contractes del sector públic que els productes, les obres i els serveis que s’adquireixen i
s’ofereixen en espais de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals, de les empreses públiques i de les
universitats catalanes, inclosos els corresponents a serveis prestats per empreses concessionàries, continguin
les informacions obligatòries en l’etiquetatge, com a mínim, en català, d’acord amb l’article 30.1 de la Llei
1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, i el Codi de consum.
El sisè apartat del text tracta dels mitjans de comunicació i d’indústria cultural, i insta el Govern a fer el
següent: a) garantir, pel que fa a les pel·lícules en llengua no catalana que s’estrenen als cinemes, prioritzant
la concertació amb el sector de distribució i exhibició cinematogràques, que la distribució i exhibició de
pel·lícules en català a les sales arribi a un 50% de les projeccions; b) garantir que les versions existents en
llengua catalana es distribueixin en tots els altres suports i canals de distribució; c) adoptar les mesures
necessàries per estimular la subtitulació de versions originals en català i occità, aranès a Aran; d) incentivar
preferentment, des del Departament de Cultura, les produccions catalanes que es fan en català o occità
mitjançant la concessió prioritària de subvencions; e) revisar la normativa vigent en matèria de toponímia
occitana per adequar-la a la regulació de l’ocialitat de l’occità a Catalunya, d’acord amb el que estableixen
la Llei 35/2010 i la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran, pel que fa a l’ús de la toponímia
occitana, perquè els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals puguin aplicar la toponímia
occitana de fora d’Aran de manera rigorosa i coherent, tal com ja es fa des de fa anys amb els topònims
occitans d’Aran; f) augmentar el nombre d’hores d’emissió en occità en la ràdio i la televisió públiques,
siguin o no en desconnexió territorial; i g) promoure l’augment de la presència del català i l’occità en les
plataformes televisives digitals i, en general, en els mitjans privats que emeten a Catalunya, atesa l’evident
minorització que exerceixen de les dites llengües.
El setè apartat insta el Govern a oferir, per mitjà del Departament d’Ensenyament, l’aprenentatge de l’occità,
aranès a Aran, com a assignatura optativa en tots els centres escolars de secundària on n’hi hagi demanda.
En darrer lloc, el vuitè apartat insta el Govern a dur a terme les actuacions següents: a) garantir la tasca del
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) com a entitat territorial de referència en l’ensenyament
del català a la població adulta i en l’acolliment lingüístic, perquè executi, coordini, assessori i certiqui la
formació de català necessària per a l’arrelament; b) reforçar el paper que el CPNL ha tingut ns ara i ha
de continuar tenint com a ens públic de referència en el territori pel que fa a les polítiques de foment del
coneixement i ús del català, conjuntament amb els ens locals; i c) garantir la sostenibilitat del CPNL com
a instrument imprescindible de la política lingüística, amb un nou model de nançament que n’asseguri
el manteniment i l’estabilitat i que consideri el nançament directe dels recursos humans per part de la
Generalitat i la corresponsabilitat de l’àmbit local.
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
El Parlament també controla l’acció política i de govern amb els mecanismes que preveu el seu Reglament
i que actuen de contrapès entre el poder executiu i el legislatiu. Demana explicacions sobre les actuacions
dutes a terme, o bé sobre el capteniment en matèries i polítiques de la seva competència, sense que això
impliqui qüestionar la relació de conança atorgada a l’inici de la legislatura en el debat d’investidura.
Són instruments de control que operen al marge dels procediments legislatius: bàsicament preguntes que els
grups parlamentaris plantegen per demanar informació o explicacions sobre una determinada qüestió i que
presenten diferents tipologies segons: el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen
(davant del Ple o en comissió parlamentària) o a qui van dirigides (el president o els membres del Govern).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 272
Durant el primer semestre de 2017 s’han plantejat moltes preguntes parlamentàries que han tractat sobre
la llengua i la política lingüística i, com es comprovarà, algunes s’han repetit en la modalitat oral i escrita.
Preguntes escrites al Govern
Pregunta al Govern sobre el model lingüístic de l’Escola Joan Rebull, de Reus (Baix Camp) d’11 d’octubre
(núm. tram. 314-06532/11) (BOPC 240, de 21.10.2016, pàg. 88).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb les declaracions de la consellera d’Ensenyament
al diari reusdigital.cat, en què va armar que «hem aconseguit salvar el model lingüístic» perquè no s’aplicarà
una matèria no lingüística en llengua espanyola. A la mateixa notícia, la consellera deixa clar que a l’Escola
Joan Rebull es fan les classes íntegrament en català, a excepció de les assignatures de castellà i anglès.
Segons el grup, els dos darrers cursos, tres famílies que van aconseguir als tribunals un model plurilingüe
d’ensenyament van decidir canviar de centre per les pressions rebudes, especialment en fer-se públic quines
eren aquestes famílies. Una família va canviar l’Escola Joan Rebull per l’Escola Aura, que ofereix un
model plurilingüe però que costa al voltant de 450 euros al mes amb menjador. Per aquests fets, el grup
parlamentari pregunta: si el model lingüístic («classes íntegrament en català») al qual al·ludeix la consellera
«s’ha aconseguit salvar». Publicació de la resposta del Govern (BOPC 313, de 27.01.2017, pàg. 23).
Preguntes al Govern sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), de 9 de novembre (núm.
tram. 314-07052/11 a 314-07056/11) (BOPC 263, de 18.11.2016, pàg. 108 i 109).
El Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya planteja cinc preguntes sobre el Consorci per conèixer:
1) la previsió d’incrementar la transferència al CPNL en els pressupostos del 2017 (núm. tram. 314-07052/11)
a de saber si es preveuen incrementar els pressupostos per al 2017 per garantir-ne les remuneracions del
personal; 2) el calendari de negociació amb els representants sindicals del CPNL (núm. tram. 314-07053/11)
per conèixer els motius de la reticència del Govern de plantejar un calendari de negociació; 3) els nombre
d’alts càrrecs i càrrecs directius del CPNL (núm. tram. 314-07054/11) per aconseguir detalls de la retribució
anual bruta, les funcions i el temps en el càrrec de cadascun d’ells; 4) el Pla director per al CPNL (núm.
tram. 314-07055/11) per conèixer les conclusions extretes del pla elaborat el març de 2014 per la consultora
Deloitte; i 5) les accions i el calendari per a millorar el CPNL (núm. tram. 314-07056/11) per aconseguir
informació sobre les accions de millora que preveu implementar o ha posat en marxa el Govern per millorar
el Consorci derivades del pla director esmentat, demanant indicacions sobre el calendari d’implementació de
les mesures. Publicació de les respostes del Govern (BOPC 313, de 27.01.2017, pàg. 44 a 45).
Pregunta al Govern sobre els mètodes que proposarà al Govern de l’Estat per poder fer unes proves de
matemàtiques, ciències, llengua espanyola i llengua anglesa homologables entre comunitats autònomes, de
30 de novembre (núm. tram. 314-07380/11) (BOPC 282, de 13.12.2016, pàg. 115).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb l’entrevista a la consellera d’Ensenyament
d’Els Matins de TV3 del 29 de novembre de 2016, en què va dir que no volien fer les mateixes proves
que a la resta d’Espanya perquè a Catalunya es treballa per competències. Atesa la importància de tenir
proves homologables amb la resta d’Espanya per poder fer un estudi comparat dels nivells educatius de
les diferents comunitats autònomes, i molt especialment amb aquelles que treuen millors resultats que
Catalunya a les proves PISA, per tal de millorar els resultats a Catalunya; concretament el grup vol saber
quins mètodes preveu proposar el Govern català al Govern d’Espanya per fer unes proves homologables en
matemàtiques, ciències, llengua espanyola i llengua anglesa. Publicació de la resposta del Govern (BOPC
359, de 17.03.2017, pàg. 13).
Pregunta al Govern sobre els motius pels quals no es deixa triar la llengua per a fer les proves PISA, de 30
de novembre (núm. tram. 314-07381/11) (BOPC 282, de 13.12.2016, pàg. 115).
El Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta perquè a Catalunya no es deixa triar la llengua en què es fa la
prova i s’obliga tots els alumnes a fer-la en català mentre que a les regions bilingües de la resta d’Europa es
pot triar. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 359, de 17.03.2017, pàg. 13).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 273
Pregunta al Govern sobre la certesa de les armacions relatives a la superioritat del nivell de llengua
castellana dels alumnes catalans, de 30 de novembre (núm. tram. 314-07382/11) (BOPC 282, de 13.12.2016,
pàg. 116).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja la pregunta següent: «Durant anys s’ha armat que el nivell de
llengua espanyola dels alumnes catalans es superior al de resta d’Espanya i, ns i tot, la UOC va publicar
Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. La prova empírica, coordinat per Miquel Strubell at al.
http://www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/_resources/documents/modelinguisticescolar.pdf que
basa aquesta “prova empírica” del nivell acadèmic dels alumnes catalans en llengua espanyola és superior a
la resta en aquestes proves PISA que mai s’han fet en llengua espanyola.
– Per què s’ha mentit reiteradament en aquest tema i ns i tot s’han escrit textos acadèmiques sobre aquesta
falsedat?» (sic). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 14).
Pregunta al Govern sobre la justicació d’establir una sola llengua vehicular en l’ensenyament, de 21 de
desembre (núm. tram. 314-07478/11) (BOPC 298, de 30.12.16, pàg. 68).
El Grup Parlamentari de Ciutadans comenta que les respostes conjuntes del Govern a les preguntes 314-
05659/11, 314-05660/11 i 314-05661 al·ludeixen als capítols dedicats a l’enfocament orientat a l’acció,
que fan referència a la competència comunicativa, a l’ús de la llengua i l’aprenent, a les competències
de l’aprenent, a l’aprenentatge i l’ensenyament de la llengua, al paper de les tasques, a la diversicació
lingüística i currículum, i, nalment, al capítol dedicat a l’avaluació del Marc europeu comú de referència per
a les llengües. Destaca que no troba cap armació que serveixi per justicar que a l’ensenyament a Catalunya
l’única llengua vehicular sigui el català ni que de l’aprenentatge d’una llengua romànica s’infereixi, sense
més, l’aprenentatge de les altres; i per això el grup demana les pàgines exactes a les quals troben les seves
justicacions. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 19).
Pregunta al Govern sobre la manera de garantir que els alumnes que tenen la llengua espanyola com a
materna tinguin un desenvolupament adequat al segon cicle d’educació infantil, de 21 de desembre (núm.
tram. 314-07479/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 69).
A la pregunta del Grup Parlamentari de Ciutadans sobre el model d’escola catalana, el Govern va contestar
amb una sola referència: la hipòtesi de la Interdependència que va postular Jim Cummins el 1979. Més
enllà de la manca d’actualització en literatura sobre ensenyament de llengües, el grup considera que resulta
molt contradictori poder sustentar l’actual model d’escola catalana en «Linguistic interdependence and
the educational development of bilingual children» (cumminS, James, «Linguistic interdependence and the
educational development of bilingual children», Review of Educational Research, 1979, 49, 2, pàg. 222-251),
i per això formula diverses preguntes, per facilitar la comprensió, a partir de la traducció autoritzada apareguda
a Infancia y Aprendizaje (1983, 21, pàg. 37-61). El resum d’aquest article és que es pot adquirir una forma de
bilingüisme beneciosa, cognitiva i acadèmicament parlant, solament a partir d’un desenvolupament adequat
de l’habilitat en la primera llengua (L1) [...]. La hipòtesi del «Desenvolupament interdependent proposa que
el desenvolupament de la competència d’una segona llengua (L2) depèn, en part, del tipus de competència
desenvolupada ja en la L1 en el moment en què comença una exposició intensiva en la L2» (pàg. 61). En
aquest sentit, el grup parlamentari argumenta que atès que el Govern respon que «els infants que cursen
segon cicle d’educació infantil tenen el dret a rebre l’ensenyament en català, i a no ser separats ni en centres
ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual», vol saber com garanteixen a l’escola catalana
que el 57,58% d’alumnes que tenen l’espanyol com a llengua materna hagin pogut tenir un desenvolupament
adequat de la seva L1 al 2n cicle d’educació infantil tal com demana l’estudi que el Departament cita com a
única referència. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 20).
Pregunta al Govern sobre el motiu pel qual no es té en compte la llengua materna dels alumnes en
l’escolarització, de 21 de desembre (núm. tram. 314-07480/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 69).
De nou el Grup Parlamentari de Ciutadans fa referència a la pregunta sobre el model d’escola catalana, en
què el Govern va contestar amb la sola referència de la Interdependència postulada per Jim Cummins el
1979; i cita l’UNESCO per assenyalar la importància de la llengua materna per a l’èxit del desenvolupament
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 274
interdependent. El grup pregunta com es justica que els alumnes siguin escolaritzats en català i no es tingui
en compte la llengua materna del 57,58% de l’alumnat; per què el concepte «llengua materna» ha desaparegut
totalment a Catalunya i no apareix ni tan sols a les preguntes de l’Idescat; si els alumnes són preguntats per la
seva llengua materna en la preinscripció; i en cas negatiu, per quin motiu no es fa. Publicació de la resposta
del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, p. 20).
Pregunta al Govern sobre la presència de la llengua espanyola en el segon cicle d’educació infantil, de 21
de desembre (núm. tram. 314-07481/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 70).
Novament el Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta sobre el model d’escola catalana, i la hipòtesi de la
Interdependència de Jim Cummins i formula les preguntes següents: quin és el capteniment perquè al segon
cicle d’educació infantil hi hagi presència de l’espanyol, que és la llengua materna de la majoria dels alumnes
catalans. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 21).
Pregunta al Govern sobre la incorporació de les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger
escolaritzats, de 21 de desembre (núm. tram. 314-07482/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 71).
En diverses preguntes parlamentàries anteriors del Grup Parlamentari de Ciutadans el Govern parla
«d’ampliar les opcions d’aprenentatge de noves llengües amb la incorporació de les llengües familiars de
l’alumnat d’origen estranger escolaritzat en el propi centre», per aquest motiu el grup pregunta: quines són
aquestes llengües; com s’imparteixen; qui les imparteix; si és professorat nadiu en aquestes llengües i, en
cas armatiu, per quin procediment han accedit a la docència a Catalunya, mentre que en cas negatiu, es
vol saber com s’ha format el professorat en aquestes llengües. Finalment, el grup també pregunta com se
selecciona a cada centre el professorat en coneixements de les diferents llengües que es parlen a Catalunya.
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 21).
Pregunta al Govern sobre l’ús del concepte «llengua pròpia», de 21 de desembre (núm. tram. 314-07483/11)
(BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 72).
Atès que el concepte «llengua pròpia» no existeix a l’àmbit internacional ni en lingüística ni en didàctica de
les llengües ni en pedagogia, el Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta per què encara es fa servir aquest
concepte. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 22).
Pregunta al Govern sobre el percentatge de centres educatius que fan una matèria no lingüística en castellà
i sobre els centres educatius en què la llengua vehicular és el castellà, de 2 de gener (núm. tram. 314-
07547/11) (BOPC 301, de 13.01.2017, pàg. 20).
Segons les declaracions de la consellera d’ensenyament a El Debat de TVE 1 (1.12.2016), a Catalunya hi
ha un 60% de centres que fan una matèria no lingüística en un altre llengua que pot ser el castellà i l’anglès.
En aquest sentit, el Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta si això vol dir que el Govern de la Generalitat
considera el castellà una llengua estrangera com l’anglès. D’aquest 60% de centres que fan una matèria no
lingüística en una altra llengua, també es demana quin percentatge de centres la fan en castellà. A més, a
la pregunta d’un tertulià sobre si el castellà ha de ser llengua vehicular, la consellera va respondre que «a
alguns centres ja ho és» i per això el grup vol saber quins són aquests centres i a quins municipis es troben.
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 32).
Preguntes al Govern sobre la llengua o les llengües ocials de Catalunya en un Estat català independent, de
27 de gener (núm. tram. 314-07787/11 i 314-07788/11) (BOPC 320, de 3.02.2017, pàg. 94 i 95).
El Grup Parlamentari Socialista pregunta en relació amb unes declaracions del senador català Santi Vidal
publicades en un mitjà de comunicació de 26 de gener de 2017, en el marc d’unes conferències organitzades
per ERC a diversos municipis, en concret, al Museu de Granollers (24 de novembre), al Casal de Cultura de
Matadepera (14 de desembre), als Lluïsos d’Horta de Barcelona (9 de desembre), a la Biblioteca Municipal
de Navàs (Bages, 18 de gener) i a Garcia (Ribera d’Ebre, 21 de gener). El grup mostra interès en: 1) un
estudi sobre la llengua o les llengües ocials de Catalunya en un estat català independent (núm. tram. 314-
07787/11) per saber exactament si el Govern de la Generalitat ha encarregat algun estudi, informe, dictamen
o assessorament sobre les llengües ocials o la llengua ocial en un hipotètic Estat català independent; i en
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 275
cas armatiu, a quina o quines persones o organismes, i en quina data s’han sol·licitat i rebut, si és el cas,
els esmentats estudis, informes, dictàmens o assessoraments; 2) una regulació que estableixi el català com a
única llengua ocial en un estat català independent (núm. tram. 314-07788/11) per saber si el Govern de la
Generalitat té la intenció, en la hipòtesi d’una secessió de Catalunya, d’establir una regulació per la qual el
català esdevingui l’única llengua ocial de l’eventual Estat català independent. Publicació de les respostes
del Govern (BOPC 396, de 28.04.2017, pàg. 41).
Preguntes al Govern sobre les llengües maternes als alumnes d’origen estranger, d’11 de gener (núm. tram.
314-07833/11 i 314-07835/11) (BOPC 328, de 10.02.2017, pàg. 138).
El Grup Parlamentari Socialista planteja tres preguntes sobre: 1) el garantiment de l’ensenyament i
l’aprenentatge de les llengües maternes als alumnes d’origen estranger (núm. tram. 314-07833/11) perquè
el Departament d’Ensenyament informi com garanteix, si és que ho fa, l’ensenyament i l’aprenentatge de
llengües maternes d’origen estranger de l’alumnat escolaritzat a Catalunya; i 2) l’existència de conveni
per fomentar l’aprenentatge de les llengües maternes dels alumnes d’origen estranger (núm. tram. 314-
07834/11) per saber si el Departament ha signat algun conveni amb alguna entitat per fomentar l’aprenentatge
de llengües com poden ser l’àrab, l’amazic, el tagàlog o l’urdú entre l’alumnat escolaritzat a Catalunya
que té llengües com a llengua materna; i 3) la importància de preservar el coneixement de les llengües
maternes dels alumnes d’origen estranger (núm. tram. 314-07835/11) per saber quina consideració atorga el
Departament a preservar el coneixement de llengües estrangeres com les esmentades per part de l’alumnat
escolaritzat a Catalunya que les té com a llengua materna, i també quins recursos materials i humans destinen
a l’ensenyament d’aquestes llengües. Publicació de les respostes del Govern (BOPC 396, de 28.04.2017,
pàg. 53 i 54).
Pregunta al Govern sobre les actuacions previstes pel Departament d’Ensenyament perquè no es tornin
a repetir situacions d’assetjament com la patida per alumnes a qui han atorgat el 25% de les classes en
llengua espanyola i que han hagut de canviar d’escola per assetjament, de 6 de febrer (núm. tram. 314-
07870/11) (BOPC 334, de 17.02.2017, pàg. 40).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans amb relació al recordatori de febrer de 2017 del Síndic de
Greuges al Departament d’Ensenyament sobre la necessitat de garantir els drets dels alumnes catalans per
protegir els menors quan es troben en situació de vulnerabilitat. El grup destaca que el Síndic considera
que dos alumnes del centre escolar Gaspar de Portolà de Balaguer (Lleida) es van veure sotmesos a un
assetjament públic per demanar que els seus lls rebessin escolarització en llengua espanyola després de
rebre una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el juny de 2015; i
insta el Departament a adoptar mecanismes per assegurar «la protecció dels drets de tots els alumnes i el
compliment de pluralisme, inclusió i cohesió social mitjançant mesures que mantinguin l’escola i el seu
entorn fora del conicte dels adults». El conicte es va produir a l’inici del curs 2015-2016 quan l’AMPA de
l’escola va convocar una manifestació i una recollida de signatures a les portes del centre contra la petició de
la família de tenir un 25% de les classes en espanyol.
Segons l’AMPA, la imposició de l’increment d’hores de castellà a l’escola pel recurs d’una sola família
afectava a tots perquè a aquesta escola totes les assignatures no lingüístiques es fan en català, a diferència de
les armacions de la consellera d’Ensenyament que ha armat en nombroses ocasions que l’escola catalana
és plurilingüe. La família que va aconseguir el 25% del classes en espanyol va canviar els seus ll a una
escola fora del seu municipi per l’assetjament que van patir. En el cas de Balaguer, l’assetjament inclou un
boicot al negoci de la família demandant que, nalment, va haver de tancar. Això va ser possible perquè es
van ltrar dades des del centre que van permetre la identicació dels alumnes.
En la resolució, el Síndic de Greuges insta el Departament a aclarir si un membre del personal de l’escola o
de la mateixa Administració va facilitar informació als mitjans de comunicació que van permetre saber els
alumnes que havien demanant classes en llengua espanyola. A més, el Síndic assenyala com a negatiu que
l’escola participés en les protestes i recollides de signatures contra l’aplicació de la mesura de bilingüisme i
diu que «la direcció del centre i el Departament d’Ensenyament hauria d’haver vetllat per mantenir l’escola
separada del conicte». Afegeix també que «en aquest sentit no consta cap actuació ni de la direcció del
centre ni del Departament d’Ensenyament amb l’objectiu de preservar l’escola com una comunitat escolar,
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 276
ni amb l’objectiu de protegir aquells dos alumnes en concret, que no van poder quedar-se al marge de la
situació. En canvi apareix publicat qui va donar suport explícit a l’AMPA i es va permetre la utilització del
centre i del seu entorn». Atès que moltes de les famílies que aconsegueixen el 25% de classes en llengua
espanyola acaben canviant els seus lls de centre escolar per l’assetjament, el grup parlamentari pregunta
quin és el capteniment del Govern perquè això no torni a passar i perquè el Departament permet aquestes
situacions d’assetjament. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 401, de 5.05.2017, pàg. 12).
Pregunta al Govern sobre les actuacions del Departament d’Ensenyament davant els resultats dels alumnes
castellanoparlants en les proves PISA del 2015, de 8 de març (núm. tram. 314-08323/11) (BOPC 359, de
17.03.2017, pàg. 61).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans sobre les proves PISA de 2015 en què, a l’igual que a les
anteriors, els resultats dels alumnes castellanoparlants van ser inferiors als catalanoparlants a tots els extractes
socioeconòmics i a totes les matèries avaluades. El grup pregunta quin és el capteniment del Departament
d’Ensenyament envers els pitjors resultats dels castellanoparlants ns i tot quan es distreuen les dades
socioeconòmiques. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 46).
Pregunta al Govern sobre el criteris per a concedir la Creu de Sant Jordi el 2017, de 18 d’abril (núm. tram.
314-08724/11) (BOPC 396, de 28.04.2017, pàg. 133).
Plantejada pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent al Departament de
Presidència sobre la concessió de la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats l’any 2017, perquè
segons el Govern s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més
generalment, en el pla cívic i cultural. En aquest sentit, el grup vol saber els criteris per concedir la Creu
Sant Jordi i, més especialment, per atorgar-la a les 25 personalitats, sense ser a títol pòstum. Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 67).
Preguntes orals al Govern per respondre en comissió
Pregunta al Govern sobre les assignatures no lingüístiques que es preveu d’impartir en espanyol i anglès, de
10 de maig (núm. tram. 311-00187/11) (BOPC 141, de 27.05.2016, pàg. 53).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb una entrevista de la consellera d’Ensenyament
a La Vanguardia (9.05.2016), en què davant la pregunta «Bilingüisme o trilingüisme?» va contestar:
multilingüisme, al·legant que no es tracta solament d’aprendre una llengua, sinó de fer-ho en contexts
diferents i en assignatures no lingüístiques. I també que la llengua vehicular ha de ser el català. En aquest
sentit, el grup també recorda que a la seva compareixença de 3 de maig de 2016 davant la Comissió
d’Ensenyament, la consellera es va manifestar en la mateixa línia. Donat el convenciment que la millor
manera d’aprendre una llengua és amb assignatures no lingüístiques en aquesta llengua, pregunta quina és la
previsió del Departament d’Ensenyament de programar assignatures no lingüístiques en la llengua espanyola
i en la llengua anglesa. Substanciació de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 23).
Pregunta al Govern sobre el nombre de centres d’educació primària i secundària que faran assignatures no
lingüístiques en espanyol, de 10 de maig (núm. tram. 311-00188/11) (BOPC 141, de 27.05.2016, pàg. 53).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber quants centres de primària i secundària preveu el
Departament d’Ensenyament que realitzin assignatures no lingüístiques en llengua espanyola. Substanciació
de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 24).
Pregunta al Govern sobre el nombre de centres d’educació primària i secundària que faran assignatures
no lingüístiques en anglès, de 10 de maig (núm. tram. 311-00189/11) (BOPC 141, de 27.05.2016, pàg. 54).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber quants centres de primària i secundària preveu el
Departament d’Ensenyament que realitzin assignatures no lingüístiques en llengua anglesa. Substanciació de
la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 24).
Preguntes al Govern sobre el Marc europeu comú de referència per a les llengües, de 18 d’agost (núm. tram.
311-00273/11 a 311-00279/11) (BOPC 212, de 16.09.2016, pàg. 38 a 40).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 277
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja una bateria de set preguntes en relació amb el Marc europeu comú
de referència per a les llengües (2002), creat per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües estrangeres:
1) sobre l’ensenyament del castellà en el sistema educatiu (núm. tram. 311-00273/11), per saber quin ha
de ser l’enfocament que s’ha de donar a l’espanyol a l’ensenyament a Catalunya; 2) sobre l’ensenyament
en castellà dins el segon cicle d’educació infantil (núm. tram. 311-00274/11), per conèixer quina lectura fa
el Departament d’Ensenyament del fet que a Catalunya, a educació infantil (2n cicle), s’imparteixen zero
hores en llengua espanyola; 3) sobre el nombre de centres d’educació primària i secundària que imparteixen
matèries no lingüístiques en castellà (núm. tram. 311-00275/11), per disposar d’informació sobre el nombre
de centres d’educació primària i secundària a Catalunya que fan matèries no lingüístiques en espanyol;
i també quants en faran a partir d’ara; 4) sobre el nombre de centres d’educació primària i secundària
que imparteixen matèries no lingüístiques en anglès (núm. tram. 311-00276/11), per saber quants centres
d’educació primària i secundària a Catalunya fan matèries no lingüístiques en anglès; i també quants en faran
a partir d’ara; 5) sobre el model català d’aplicació del Marc europeu comú de referència per a les llengües
(núm. tram. 311-00277/11), per saber quin és la llista bibliogràca d’investigacions internacionals que
justiquin el model català; i també quines pàgines d’aquest document serveixen per justicar el model català
i els llibres de text utilitzats a les escoles catalanes; 6) sobre l’ensenyament de competències lingüístiques
en català i en castellà (núm. tram. 311-00278/11) ), perquè si tenim en compte que tant la fonologia, com la
gramàtica, com l’ortograa i la semàntica són diferents en espanyol i en català, vol saber com s’ensenyen
aquestes competències que recull el Marc de referència si segons les paraules de la consellera quan es fa una
llengua es fan d’altres; i 7) sobre l’aplicació al sistema educatiu del model denit pel Marc europeu comú
de referència per a les llengües (núm. tram. 311-00279/11), per saber com és possible que se citi aquest
document per justicar la política lingüística i facin servir un model que, a parer del grup parlamentari, no
té res a veure amb el que descriu el document. Substanciació de les iniciatives (BOPC 428, de 2.06.2017,
pàg. 25 a 26).
Preguntes al Govern sobre una escola de Reus, d’11 d’octubre (núm. tram. 311-00372/11 a 311-00376/11)
(BOPC 240, de 21.10.2016, pàg. 72 a 74).
A l’igual que en la pregunta escrita 314-06532/11 (ja comentada en aquesta crònica) el Grup Parlamentari
de Ciutadans es refereix a les declaracions de la consellera d’Ensenyament al diari reusdigital.cat, en què
va armar que s’ha aconseguit salvar el model lingüístic perquè no s’aplicarà una matèria no lingüística en
llengua espanyola. A la mateixa notícia, la consellera va deixar clar que a l’Escola Joan Rebull es fan les
classes íntegrament en català, a excepció de les assignatures de castellà i anglès. Als dos darrers cursos, tres
famílies, que van aconseguir als tribunals un model plurilingüe d’ensenyament, van decidir canviar de centre
per les pressions rebudes, especialment en fer-se públic quines eren aquestes famílies. Així mateix, enguany
una família va canviar l’Escola Joan Rebull per l’Escola Aura, que ofereix un model plurilingüe però que
costa al voltant de 450 euros al mes amb menjador.
En aquest sentit, el grup pregunta: 1) sobre el model lingüístic de l’Escola Joan Rebull de Reus (núm.
tram. 311-00372/11), per conèixer si «classes íntegrament en català» és el model lingüístic que, segons la
consellera, «s’ha aconseguit salvar»; 2) sobre l’ensenyament plurilingüe a Reus (núm. tram. 311-00373/11),
per saber quin és el capteniment del Departament d’Ensenyament davant el fet constatable que a Reus
per aconseguir un ensenyament plurilingüe s’ha d’optar per una escola concertada perquè tots els centres
públics ofereixen un ensenyament monolingüe en què totes les assignatures són el català excepte les de
castellà i anglès; 3) sobre els centres públics de Reus que ofereixen part del currículum en espanyol (núm.
tram. 311-00374/11), per saber quins centres públics a Reus ofereixen alguna part del seu currículum en
llengua espanyola i quins són els llibres que fan servir en aquesta llengua; 4) sobre el fet que es faci pública
la identitat de les famílies de Reus que havien demanat als tribunals un model plurilingüe d’ensenyament
(núm. tram. 311-00375/11), per saber quin és el capteniment del Departament sobre el fet que es faci pública
la identitat de les famílies; i 5) sobre si s’ha posat en contacte amb les famílies de Reus que havien demanat
un model plurilingüe d’ensenyament i que han hagut de canviar d’escola (núm. tram. 311-00376/11), per
saber si el Govern s’ha posat en contacte amb les famílies per interessar-se pel seu estat després d’haver rebut
tantes pressions que han hagut de canviar als menors de centre; i en cas armatiu, quan, mentre que en cas
negatiu, per què no. Substanciació de les iniciatives (BOPC 428, de 02.06.2017, pàg. 28 i 29).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 278
Pregunta al Govern sobre els mètodes que proposarà al Govern de l’Estat per a poder fer unes proves de
matemàtiques, ciències, llengua espanyola i llengua anglesa homologables entre comunitats autònomes, de
30 de novembre (núm. tram. 311-00555/11) (BOPC 293, de 23.12.2016, pàg. 93).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans sobre l’entrevista a la consellera d’Ensenyament a Els
Matins de TV3 de 29 de novembre de 2016, en què va dir que no volien fer les mateixes proves que a
la resta d’Espanya perquè a Catalunya es treballa per competències. Atesa la importància de tenir proves
homologables amb la resta d’Espanya per poder fer un estudi comparat dels nivells educatius de les diferents
comunitats autònomes, i molt especialment amb aquelles que treuen millors resultats que Catalunya a les
proves PISA, per tal de millorar els resultats a Catalunya, el grup vol saber quins mètodes pensa proposar
el Govern de la Generalitat al Govern d’Espanya per poder fer unes proves homologables en matemàtiques,
ciències, llengua espanyola i llengua anglesa. Substanciació de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg.
29).
Pregunta al Govern sobre els motius pels quals no es deixa triar la llengua per a fer les proves PISA, de 30
de novembre (núm. tram. 311-00556/11) (BOPC 293, de 23.12.2016, pàg. 94).
El Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta per què a Catalunya no es deixa triar la llengua en què es fa la
prova PISA i s’obliga tots els alumnes a fer-la en català si a les regions bilingües de la resta d’Europa es pot
triar la llengua d’aquestes proves. Substanciació de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 29).
Pregunta al Govern sobre la certesa de les armacions relatives a la superioritat del nivell de llengua
castellana dels alumnes catalans, de 30 de novembre (núm. tram. 311-00557/11) (BOPC 293, de 23.12.2016,
pàg. 94).
Similar a la pregunta escrita 314-07382/11 (comentada en aquesta crònica) relacionada amb les armacions
sobre el fet que nivell de llengua espanyola dels alumnes catalans que és superior al de resta d’Espanya,
el Grup Parlamentari de Ciutadans planteja el següent: «Durant anys s’ha armat que el nivell de llengua
espanyola dels alumnes catalans es superior al de resta d’Espanya i, ns i tot, la UOC va publicar Resultats
del model lingüístic escolar de Catalunya. La prova empírica, coordinat per Miquel Strubell at al. http://
www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/_resources/documents/modelinguisticescolar.pdf que basa
aquesta “prova empírica” del nivell acadèmic dels alumnes catalans en llengua espanyola és superior a la
resta en aquestes proves PISA que mai s’han fet en llengua espanyola.
– Per què s’ha mentit reiteradament en aquest tema i ns i tot s’han escrit textos acadèmiques sobre aquesta
falsedat?» (sic). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 373, de 31.03.2017, pàg. 14).
Pregunta al Govern sobre la justicació d’establir una sola llengua vehicular en l’ensenyament, de 21 de
desembre (núm. tram. 311-00593/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 56).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans, en els mateixos termes que la pregunta escrita 314-07478/11
(comentada en aquesta crònica). A les respostes a les preguntes 314-05659/11, 314-05660/11 i 314-05661,
respostes de forma conjunta, es fa referència als capítols dedicats a l’enfocament orientat a l’acció, que fan
referència a la competència comunicativa, a l’ús de la llengua i l’aprenent, a les competències de l’aprenent, a
l’aprenentatge i l’ensenyament de la llengua, al paper de les tasques, a la diversicació lingüística i currículum,
i, nalment, al capítol dedicat a l’avaluació del Marc europeu comú de referència per a les llengües. El grup
comenta que no trobem cap armació que serveixi per justicar que a l’ensenyament a Catalunya l’única
llengua vehicular sigui el català ni que de l’aprenentatge d’una llengua romànica s’infereixi, sense més,
l’aprenentatge de les altres i demana les pàgines exactes a les quals es troben les justicacions. Substanciació
de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 32).
Preguntes al Govern sobre el model d’escola catalana, de 21 de desembre (núm. tram. 311-00594/11 a 311-
00596/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 56 i 57).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja tres preguntes idèntiques a les preguntes escrites 314-0779/11,
314-0780/11 i 314-0781/11 sobre el model d’escola catalana (ja comentades en aquesta crònica) que tracten
de: 1) la manera de garantir que els alumnes que tenen la llengua espanyola com a materna tinguin un
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 279
desenvolupament adequat al segon cicle d’educació infantil (núm. tram. 311-00594/11); 2) el motiu pel
qual no es té en compte la llengua materna dels alumnes en l’escolarització (núm. tram. 311-00595/11);
i 3) la presència de la llengua espanyola en el segon cicle d’educació infantil (núm. tram. 311-00596/11).
Substanciació de les iniciatives (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 32).
Pregunta al Govern sobre la incorporació de les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger
escolaritzat, de 21 de desembre (núm. tram. 311-00597/11) (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 59).
A les respostes a diverses preguntes parlamentàries plantejades pel Grup Parlamentari de Ciutadans, el
Govern parla «d’ampliar les opcions d’aprenentatge de noves llengües amb la incorporació de les llengües
familiars de l’alumnat d’origen estranger escolaritzat en el propi centre». Per això, el grup vol saber quines
són exactament aquestes llengües; com s’imparteixen; qui les imparteix; si és professorat nadiu en aquestes
llengües; en cas armatiu, per quin procediment han accedit a la docència en Catalunya i, en cas negatiu, com
s’ha format el professorat en aquestes llengües; i per últim, com es selecciona a cada centre el professorat en
coneixements de les diferents llengües que es parlen a Catalunya. Substanciació de la iniciativa (BOPC 428,
de 2.06.2017, pàg. 32).
Pregunta al Govern sobre l’ús del concepte «llengua pròpia», de 21 de desembre (núm. tram. 311-00598/11)
(BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 59).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans, en els mateixos termes que la pregunta escrita 314-07483/11
sobre el concepte de «llengua pròpia» (ja comentada en aquesta crònica). Substanciació de la iniciativa
(BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 33).
Pregunta al Govern sobre el percentatge de centres educatius que fan una matèria no lingüística en castellà
i sobre els centres educatius en què la llengua vehicular és el castellà, de 2 de gener (núm. tram. 311-
00611/11) (BOPC 320, de 3.02.2017, pàg. 44).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb unes declaracions de la consellera
d’Ensenyament a El Debat de TVE 1 (1.12.2016), en què va armar que a Catalunya hi ha un 60% de centres
que fan una matèria no lingüística en una altra llengua que pot ser «en castellà, en anglès». El grup pregunta
si això vol dir que el Govern de la Generalitat considera el castellà una llengua estrangera com l’anglès;
d’aquest 60% de centres que fan una matèria no lingüística en «un altre llengua» (sic), quin percentatge de
centres la fan en castellà. També es refereix a la pregunta d’un tertulià sobre si el castellà ha de ser llengua
vehicular, la consellera va respondre que «a alguns centres ja ho és», i per això pregunta quins són aquests
centres i a quins municipis es troben. Substanciació de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 33).
Pregunta al Govern sobre les actuacions previstes pel Departament d’Ensenyament perquè no es tornin
a repetir situacions d’assetjament com la patida per alumnes a qui han atorgat el 25% de les classes en
llengua espanyola i que han hagut de canviar d’escola per assetjament, de 6 de febrer (núm. tram. 311-
00654/11) (BOPC 340, de 24.02.2017, pàg. 122).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en els mateixos termes que la pregunta escrita 314-07870/11
(ja comentada en aquesta crònica). Substanciació de la iniciativa (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 34).
Preguntes al Govern sobre les proves PISA del 2015, de 8 de març (núm. tram. 311-00693/11 a 311-00695/11)
(BOPC 359, de 17.03.2017, pàg. 37 i 38).
El Grup Parlamentari de Ciutadans comenta que a les proves PISA de 2015, a l’igual que a les anteriors, els
resultats dels alumnes castellanoparlants són inferiors als catalanoparlants a tots els extractes socioeconòmics
i a totes les matèries avaluades, i planteja les quatre preguntes següents: 1) sobre les actuacions del Departament
d’Ensenyament davant els resultats dels alumnes castellanoparlants (núm. tram. 311-00693/11), per saber
quin és el capteniment del Departament d’Ensenyament envers els pitjors resultats dels castellanoparlants ns
i tot quan es distreuen les dades socioeconòmiques, com ja es va demanar a la pregunta escrita 314-08323/11
(inclosa en aquesta crònica); 2) sobre la manca de cohesió social que impliquen els resultats dels alumnes
castellanoparlants (núm. tram. 311-00694/11), per saber com valora el Departament d’Ensenyament la manca
de cohesió social que impliquen aquestes dades; i 3) sobre les actuacions del Departament d’Ensenyament
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 280
davant el major fracàs escolar dels alumnes castellanoparlants (núm. tram. 311-00695/11) al·legant que el
72% dels alumnes repetidors d’un curs i el 90% dels que repeteixen dos cursos són castellanoparlants, i per
saber quin és el capteniment del Departament d’Ensenyament envers el major fracàs escolar dels alumnes
castellanoparlants; i 4) sobre la manca de cohesió social que impliquen els resultats de les proves i del
percentatge d’alumnes castellanoparlants que repeteixen curs (núm. tram. 311-00696/11), també es demana
com valora el Departament d’Ensenyament la manca de cohesió social que impliquen aquestes dades (el
72% dels alumnes repetidors d’un curs i el 90% dels que repeteixen dos cursos són castellanoparlants).
Substanciació de les iniciatives (BOPC 428, de 2.06.2017, pàg. 35 i 36).
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc conté tramitacions que assumeix el Parlament al marge dels procediments legislatius
i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es corresponen a funcions diverses que
assumeix la cambra que també han comportat la normalització de l’ús social de la llengua com, per exemple,
la substanciació d’informes especícs, les compareixences o els procediments en exercici del dret de petició,
entre d’altres. A principis de 2017, ha tingut lloc la presentació de l’Informe anual del síndic de Greuges, una
compareixença i diverses sol·licituds d’informació i documentació.
Informes
Informe al Parlament 2016, del Síndic de Greuges lliurat al Parlament el febrer de 2017 (núm. tram. 360-
00020/11) (BOPC 327, de 9.02.2017, pàg. 41).
L’apartat 3.7 d’aquest informe fa referència a l’àmbit d’actuació de la cultura i la llengua i recull diverses
actuacions d’oci del Síndic sobre l’ús de la llengua, com són: 1) l’exclusió del català a les proves d’accés a
l’advocacia de 2016; 2) l’obligació del Jutjat d’Olot a presentar els escrits en castellà per evitar la indefensió
a una de les parts en un procediment judicial; 3) la vulneració de drets lingüístics a les dependències de la
Policia Nacional a Vic; i 4) la vulneració dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants a l’aeroport
del Prat de Llobregat.
Al web del Síndic de Greuges es pot consultar la llista de resolucions emeses al llarg de l’any 2016. Debat
en el Ple (DSPC-P 61, de 5.04.2017, pàg. 51).
Compareixença
Compareixença de Jusèp-Lois Sans Socasau, president de l’Acadèmia Occitana de la Llengua, davant la
Comissió de Cultura per explicar l’anàlisi dels deu anys d’ocialitat de l’occità i les perspectives de futur
(BOPC 436, de 12.06.2017, pàg. 50).
La compareixença té lloc davant la Comissió parlamentària de Cultura (núm. tram. 357-00333/11) el 7 de
juny de 2017, en occità.
Tinguda de la compareixença (DSPC-C 445, de 7.06.2017, pàg.3).
Sol·licitud d’informació i documentació
Sol·licitud d’una còpia de l’informe del director de l’Àrea de l’Audiovisual de l’Institut Català de les
Empreses Culturals que proposa la modicació de les bases especíques que han de regir la concessió de
subvencions per al foment de la difusió de cinema en versió catalana (núm. tram. 320-00214/11), a petició
del Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de la llista de les pel·lícules que han rebut subvencions per al foment de la difusió
de cinema en versió catalana des de la publicació de la resolució (núm. tram. 320-00215/11), a petició del
Grup Parlamentari de Ciutadans.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 281
Sol·licitud d’una còpia de la llista de les pel·lícules a les quals han denegat la subvenció per al foment de
la difusió de cinema en versió catalana des de la publicació de la resolució (núm. tram. 320-00216/11), a
petició del Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del conveni de col·laboració pluriennal 2016-2018 signat entre diversos departaments
de la Generalitat, l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural i la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu
l’Esbarzer (núm. tram. 320-00337/11) sol·licitat pel Grup Parlamentari Socialista.
