Crònica parlamentària de Catalunya

AutorRoser Serra Albert
CargoSubdirectora general de Relacions Exteriors del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, excap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament
Páginas382-389
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2016
Roser Serra i Albert*
Resum
Aquesta secció de la Revista comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el segon se-
mestre de 2016 que tracten aspectes relacionats amb la llengua i la política lingüística o que fan referències al català,
ja sigui de forma nuclear o tangencial.
La informació de la crònica es presenta estructurada en tres blocs: el primer recull les iniciatives parlamentàries que
s’han tramitat per impulsar l’acció política i de govern; el segon, les iniciatives de control d’aquesta acció; i el tercer
bloc analitza altres tipus de procediments parlamentaris.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Abstract
The text includes initiatives discussed by the Parliament of Catalonia aimed at promoting and controlling the political
and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to language and Language policy, or referring
to Catalan language (between July and December 2016).
Keywords: Catalonia; Linguistic Law; language policy; language; Catalan.
Roser Serra i Albert, subdirectora general de Relacions Exteriors del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i
Transparència de la Generalitat de Catalunya, excap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de
Relacions Institucionals i amb el Parlament.
Citació recomanada: Serra i albert, Roser. «Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016», Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017, p. 382-389. DOI: 10.2436/rld.i67.2017.2953.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 383
Aquesta secció de la Revista comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el
segon semestre de 2016 que tracten aspectes relacionats amb la llengua i la política lingüística o que fan
referències al català, ja sigui de forma nuclear o tangencial.1
La informació de la crònica es presenta estructurada en tres blocs: el primer recull les iniciatives parlamentàries
que s’han tramitat per impulsar l’acció política i de govern; el segon, les iniciatives de control d’aquesta
acció; i el tercer bloc analitza altres tipus de procediments parlamentaris.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
Al marge dels procediments legislatius, el Parlament treballa per impulsar l’acció política i de govern,
denida per la doctrina parlamentària italiana com a funció d’indirizzo, que signica direcció política,
i s’aconsegueix amb les mocions i les resolucions. Aquests instruments de contingut polític obliguen el
Govern a dur a terme actuacions i informar sobre el compliment donat.
Resolucions aprovades
Resolució 204/XI de 6 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre l’aprovació del reglament de desplegament
de la Llei de la llengua de signes catalana (núm. tram. 250-00378/11) (BOPC 188, de 19.07.2016, pàg. 7).
Amb aquesta Resolució, proposada pel Grup Parlamentari Socialista, el Parlament insta el Govern a aprovar
el reglament per desplegar la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, abans de nals de 2016.
Resolució 306/XI de 6 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern
(núm. tram. 255-00002/11) (BOPC 237, de 18.10.2016, pàg. 3; i correcció d’errades de publicació al BOPC
277, de 2.12.2016, pàg. 7).
El Parlament va aprovar aquesta Resolució en la sessió tinguda el 6 d’octubre en el marc del debat sobre
l’orientació política general del Govern.
Dins l’apartat de cultura i llengua (XVIII) la Cambra encarrega al Govern: proposar una reforma de la Llei
9/1993, del patrimoni cultural català, per ampliar-la al patrimoni immaterial; potenciar la presència del català
i l’occità (aranès a Aran) en tots els àmbits, i mantenir relacions de cooperació estable amb el conjunt dels
territoris de les llengües catalana i occitana, amb l’objectiu de disposar d’un espai d’intercanvi i seguiment
de la situació d’aquestes llengües.
Dins l’apartat sobre el futur polític de Catalunya, i en referència a les estructures d’estat (I.3), la Resolució
explicita que el Govern ha de considerar el Consorci per a la Normalització Lingüística (CpNL) una estructura
d’estat bàsica per al present i el futur del país, garantir-ne el nançament i intentar que les principals
institucions públiques que encara no s’hi han consorciat ho facin.
Dins de l’apartat sobre l’ensenyament (X), la Cambra insta el Govern a continuar apostant per la immersió
lingüística com a model lingüístic adequat que garanteixi el domini de la llengua catalana per a tots els
alumnes com a eina de cohesió, identitat i convivència social, i el domini de la llengua castellana, coocial
a Catalunya, com a instruments per actuar en els entorns acadèmics, sociopolítics i laborals més propers.
També li demana de continuar facilitant el domini d’altres llengües (especialment de l’anglès) com a eines
d’aprenentatge i d’emprenedoria al llarg de la vida i per a adquirir una capacitació i formació professionals
de qualitat, i el manteniment i la difusió de les llengües d’origen dels alumnes nouvinguts com a riquesa
aportada al sistema educatiu i com a oportunitat per als alumnes que les parlen, en el marc de la globalització
i la internacionalització de la societat catalana del futur.
Per últim, a l’apartat de polítiques en l’àmbit de la justícia (XVII), es fa referència a l’ús del català a
l’Administració de justícia i el Parlament encarrega a l’executiu d’elaborar un pla de mesures per fomentar
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 384
l’ús del català als jutjats i adoptar les mesures convenients per garantir que tots els ciutadans es poden dirigir
en català a l’Administració de justícia.
Mocions
Moció 64/XI de 20 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre les comunitats catalanes a l’exterior (núm.
tram. 302-00073/11) (BOPC 242, de 24.10.2016, pàg. 15).
La Resolució, promoguda pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent,
conté diverses directrius al Govern. Interessa destacar en aquesta crònica la relativa a l’ensenyament del
català entre els joves. Concretament, el punt 2 insta l’executiu a reconèixer la realitat dels prop de 40.000
catalans residents a l’exterior menors de setze anys i a establir un pla de suport a l’ensenyament de la llengua
catalana a les entitats catalanes a l’exterior per a totes les etapes de l’ensenyament obligatori, que respongui
a les necessitats d’assessorament didàctic i formatiu dels professors i els monitors.
A més, el punt 6 de la Resolució recull la voluntat del Parlament de donar veu a les entitats representatives
de les comunitats catalanes a l’exterior durant la tramitació parlamentària del Projecte de llei de la comunitat
catalana a l’exterior, per tenir en consideració les seves propostes i aportacions per millorar, complementar i
garantir, entre d’altres, els drets lingüístics de les persones.
Moció 74/XI d’1 de desembre, del Parlament de Catalunya, sobre l’espai català de comunicació audiovisual
(núm. tram. 302-00089/11 ) (BOPC 278, de 5.12.2016, pàg. 10).
En aquesta Resolució, promoguda pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Crida
Constituent, el Parlament expressa la voluntat que hi hagi més presència dels diversos territoris de parla
catalana en la programació dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i,
amb aquest objectiu, insta el Govern a donar suport al seu Consell de Govern per assumir el compromís
d’incorporar més presència de la resta de territoris de parla catalana, com és el cas dels col·laboradors dels
programes d’opinió i entreteniment i de les notícies i els reportatges dels programes de producció pròpia.
El Parlament constata la necessitat de donar suport al Consell de Govern de la CCMA, als directors dels
mitjans i als seus consells professionals perquè els canals incrementin progressivament la programació
radiofònica i televisiva, en occità per a tot Catalunya, amb l’objectiu d’arribar a un mínim de quinze hores
setmanals. Aquesta programació s’hauria de concretar en una oferta variada de programació infantil,
juvenil, d’entreteniment, d’actualitat i de notícies, que presti especial atenció a la programació de continguts
divulgatius, per explicar la realitat aranesa –i en occità– a Catalunya i, d’acord amb la Llei 35/2010, de
l’occità, aranès a l’Aran, també per garantir la col·laboració amb els mitjans de comunicació en occità de
fora de Catalunya.
El Parlament insta el Govern a intensicar la coordinació i els compromisos polítics i tècnics amb organismes
i governs dels territoris del domini lingüístic català per garantir les emissions totals dels mitjans de la CCMA
i promoure la reciprocitat total dels mitjans públics de radiotelevisió en llengua catalana del conjunt del
domini lingüístic. També li demana de coordinar-se amb els governs dels territoris respectius perquè la
programació i les emissions de productes audiovisuals dels mitjans públics puguin ser les mateixes arreu del
domini lingüístic, a  d’optimitzar els recursos sense deixar d’atendre els drets de propietat i explotació. Una
altra directriu que recull la Resolució és desenvolupar un projecte del Consell de l’Espai de Comunicació
Audiovisual en Català per plantejar a la resta de governs dels territoris dels Països Catalans a  d’enfortir la
coordinació i les estratègies conjuntes de producció i programació de continguts.
Així mateix, se li encarrega al Govern fer gestions davant la Comissió Europea i el comissionat de Drets
Humans del Consell d’Europa, perquè es posicionin davant les autoritats corresponents sobre els drets
lingüístics de més de deu milions de ciutadans europeus reconeguts en la Directiva 2010/13/UE, reguladora
de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals, i en la Carta europea de les llengües regionals o
minoritàries.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 385
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
El Parlament també controla l’acció política i de govern amb mecanismes reglamentaris que funcionen com
un sistema de contrapès de poder entre l’executiu i el legislatiu. Aquesta funció permet a la Cambra demanar
explicacions al Govern sobre les actuacions dutes a terme, o bé sobre el capteniment en matèries i polítiques
de la seva competència, sense qüestionar la relació de conança atorgada a l’inici de la legislatura en la
votació d’investidura.
Els instruments per fer efectiu aquest control són bàsicament les preguntes dels grups parlamentaris i
presenten diferents tipologies segons: el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen
(davant del Ple o en comissió parlamentària) o qui n’és el destinatari (el president o els membres del Govern).
En aquest segon apartat s’analitza les preguntes parlamentàries plantejades el segon semestre de 2016 sobre
la temàtica de la llengua i la política lingüística.
Pregunta oral al Govern a respondre en el Ple.
Pregunta sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística, de 9 de novembre (núm. tram. 310-00136/11)
(BOPC 257, d’11.11.2016, pàg. 55).
La pregunta, plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, demana informació sobre
l’estat de compliment de la Resolució 118/XI, aprovada el 27 d’abril de 2016 a la Comissió de Cultura per
solucionar la precarietat laboral, econòmica i institucional del CpNL. En la intervenció davant el ple, el Grup
parlamentari al·lega que l’Informe de compliment de la Resolució esmentada presentat al Parlament no
deixa entreveure que el consorci sigui una prioritat per al Govern.
En nom del Govern, el conseller de Cultura respon que el Consorci és un instrument important encara que la
seva composició (que combina el món local i el Govern) implica una conguració complexa. Entre d’altres,
avança que en el Projecte de pressupostos conté un increment signicatiu de la partida per al consorci i que
es preveuen reformes dels estatuts per fer possible que el capítol de personal pugui ser assumit i garantit
nancerament pel Govern. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 43, de 9.11.2016, pàg. 4).
Pregunta oral al Govern a respondre en comissió
Pregunta sobre l’elaboració d’un estudi de l’acceptació de la implantació d’un model d’ensenyament bilin-
güe, de 18 d’agost (núm. tram. 311-00280/11) (BOPC 217, de 23.09.2016, pàg. 51).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber quan preveu el Govern encarregar un estudi sobre
la implantació d’un model d’ensenyament bilingüe a totes les escoles catalanes, en català i en espanyol. A
la pregunta es fa referència a un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística del De-
partament de Cultura, presentat el març de 2016 a Perpinyà, segons el qual 3/4 dels habitants de la regió
francesa comunament qualicada com a Catalunya Nord, reclama la implementació d’un model d’ensenya-
ment bilingüe a les escoles franceses, en francès i en català. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 265, de
23.11.2016, pàg.37).
Preguntes escrites al Govern
Pregunta sobre les llengües que entenen els alumnes preinscrits a P3 en centres públics, de 21 d’abril (núm.
tram. 314-04493/11) (BOPC 117, de 29.04.2016, pàg. 134).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber del total de preinscripcions per
a P3 en els centres públics dels últims deu cursos escolars quins són els percentatges que fan constar: 1) que
l’alumne solament entén el català; 2) que l’alumne solament entén el castellà; 3) que l’alumne solament
entén el català i el castellà; 4) que l’alumne no entén ni el català ni el castellà. Per a cadascun dels casos, es
demana indicar el total i desglossar per any de preinscripció, comarca i província. Publicació de la resposta
del Govern (BOPC 192, de 22.07.2016, pàg. 55).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 386
Pregunta sobre el projecte lingüístic dels centres proposats a un ciutadà que va obtenir el reconeixement
del Govern de l’Estat a obtenir despeses d’escolarització, de 28 d’abril (núm. tram. 314-04569/11) (BOPC
123, de 6.05.2016, pàg. 183).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per interessar-se pel dret reconegut a un ciutadà a obtenir
compensació de les despeses d’escolarització previstos a la Llei orgànica 2/2006, d’educació pel director
general d’Avaluació i Cooperació Territorial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, mitjançant diverses
resolucions. A nals de març de 2016, aquest ciutadà va rebre una carta del Departament d’Ensenyament
indicant el termini de preinscripció i una llista de centres de la localitat de Mataró amb el castellà com a
llengua vehicular en matèries no lingüístiques. El grup demana si s’ha tingut en compte el projecte lingüístic
de cada centre i el detall per centre si compta amb un projecte lingüístic recollit per escrit i si està a l’abast
de tota la comunitat educativa a través del web del centre. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 192,
de 22.07.2016, pàg. 78).
Pregunta sobre les assignatures no lingüístiques que es preveu d’impartir en espanyol i anglès, de 10 de
maig (núm. tram. 314-04644/11) (BOPC 134, de 20.05.2016, pàg. 98).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per conèixer la previsió del Departament d’Ensenyament
de programar assignatures no lingüístiques en llengua espanyola i en llengua anglesa, derivades de les
declaracions de la consellera d’Ensenyament davant la Comissió d’Ensenyament (3.05.2016) i en l’entrevista
publicada a “La Vanguardia” (9.05.2016) on defensa el multilingüisme i declara que no es tracta solament
d’aprendre una llengua, sinó de fer-ho en contextos diferents i en assignatures no lingüístiques, defensant el
català com a llengua vehicular. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 198, de 29.07.2016, pàg. 24).
Pregunta sobre el nombre de centres d’educació primària i secundària que faran assignatures no lingüístiques
en espanyol, de 10 de maig (núm. tram. 314-04645/11) (BOPC 134, de 20.05.2016, pàg. 98).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb la mateixa entrevista de la consellera
d’Ensenyament a “La Vanguardia”. Atès el convenciment de la consellera que la millor manera d’aprendre
una llengua és cursar assignatures no lingüístiques en aquesta llengua, el Grup Parlamentari demana quants
centres de primària i secundària del Projecte Lingüístic de Centre del Departament preveuen realitzar
assignatures no lingüístiques en llengua espanyola. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 198, de
29.07.2016, pàg. 25).
Pregunta sobre el nombre de centres d’educació primària i secundària que faran assignatures no lingüístiques
en anglès, de 10 de maig (núm. tram. 314-04646/11) (BOPC 134, de 20.05.2016, pàg. 99).
El Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta novament per les declaracions a l’entrevista de “La Vanguardia”
i s’interessa pel nombre de centres de primària i secundària del Projecte Lingüístic de Centre que realitzen
assignatures no lingüístiques en llengua anglesa. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 198, de
29.07.2016, pàg. 26).
Preguntes sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística, de 25 de maig (núm. tram. 314-04755/11 a
314-04760/11 (BOPC 147, de 3.06.2016, pàg. 141 a 142).
Conjunt de preguntes plantejades pel Grup Parlamentari de Ciutadans sobre el CpNL per saber: les raons
per contractar la coordinadora de Recursos i Serveis del Consorci (núm. tram. 314-04755/11); els criteris
d’idoneïtat per contractar-la (núm. tram. 314-04756/11); la seva experiència professional (núm. tram. 314-
04757/11); les funcions (núm. tram. 314-04758/11); els costos socials i salarials de la contractació (núm.
tram. 314-04759/11); i la data de creació del lloc de coordinador (núm. tram. 314-04760/11). Publicació de
la resposta del Govern (BOPC 212, de 16.09.2016, pàg. 21).
Preguntes sobre la Llei 1/1998, de política lingüística, de 31 de maig (núm. tram. 314-04804/11 ns a la
314-04919/11) (BOPC 147, de 3.06.2016, pàg. 154 a 161).
Bateria d’un centenar de preguntes plantejades pel Grup Parlamentari de Ciutadans sobre la Llei 1/1998, de
política lingüística, per aconseguir informació desglossada sobre l’efectivitat del compliment de diferents
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 387
articles de la Llei, com ara: el nombre d’expedients informatius i d’expedients sancionadors per infracció,
a persones físiques, persones jurídiques i a entitats sense personalitat jurídica; el nombre de requeriments
i d’expedients amb proposta de sanció i de sanció denitiva; la proposta de sanció amb recurs interposat;
el nombre d’expedients amb proposta de sanció pagada voluntàriament i amb proposta de sanció en fase
de constrenyiment o execució; el nombre d’expedients amb proposta de sanció amb recurs contenciós
administratiu; el nombre d’expedients sancionadors que han comportat l’ús de serveis jurídics externs.
Publicació de les respostes del Govern (BOPC 207, de 9.09.2016, pàg. 78).
Pregunta sobre les subvencions a la Plataforma per la Llengua, de 9 de juny (núm. tram. 314-04937/11)
(BOPC 153, de 10.06.2016, pàg. 62).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber si l’entitat Plataforma per la Llengua rep alguna
subvenció de la Generalitat i quins imports ha rebut en concepte de subvenció entre els anys 2012 a 2016,
desglossat per anys. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 207, de 9.09.2016, pàg. 81).
Pregunta al Govern sobre l’ensenyament del castellà en el sistema educatiu, de 8 d’agost (núm. tram. 314-
05655/11) (BOPC 207, de 9.09.2016, pàg. 117).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber la quantitat exacta recaptada pel Govern per taxes
judicials estatals durant el 2016 en els jutjats de la província de Barcelona. Publicació de la resposta del
Govern (BOPC 276, de 2.12.2016, pàg. 38).
Preguntes sobre el Marc europeu comú de referència per a les llengües (2002), de 18 d’agost (núm. tram.
314-05657/11 a 314-05661/11) (BOPC 207, de 9.09.2016, pàg. 118 a 120).
Conjunt de cinc preguntes del Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb el Marc europeu comú de
referència per a les llengües (2002) per saber: quants centres d’educació primària i secundària a Catalunya
fan matèries no lingüístiques en espanyol i quants en faran en endavant (núm. tram. 314-05657/11); quants
centres d’educació primària i secundària a Catalunya imparteixen matèries no lingüístiques en anglès i
quants en faran properament (núm. tram. 314-05658/11); quina és la llista bibliogràca d’investigacions
internacionals que justiquen aquest fet i quines pàgines d’aquest document serveixen per justicar el model
català i els llibres de text utilitzats a les escoles catalanes (núm. tram. 314-05659/11); si es té en compte que la
fonologia (sic), la gramàtica, l’ortograa i la semàntica són diferents en espanyol i en català, com s’ensenyen
aquestes competències que recull el Marc de referència d’acord amb les declaracions de la consellera quan es
fa una llengua es (sic) fan d’altres (núm. tram. 314-05660/11); com s’explica que se cita aquest document per
justicar la política lingüística mentre s’empra un model que no coincideix amb el que descriu el document
(núm. tram. 314-05661/11). Publicació de les respostes del Govern (BOPC 276, de 2.12.2016, pàg. 41).
Pregunta sobre l’elaboració d’un estudi de l’acceptació de la implantació d’un model d’ensenyament
bilingüe, de 18 d’agost (núm. tram. 314-05662/11) (BOPC 207, de 9.09.2016, pàg. 120).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en els mateixos termes que la pregunta oral al Govern a
respondre en comissió (núm. tram. 311-00280/11) per saber si el Govern té previst encarregar un estudi sobre
la implantació d’un model d’ensenyament bilingüe a totes les escoles catalanes (en català i en espanyol),
coneixedor el grup que tres quartes parts dels habitants de la regió francesa comunament qualicada com a
Catalunya Nord reclama la implementació d’un model d’ensenyament bilingüe a les escoles franceses (en
francès i en català), tal com recull un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística del
Departament de Cultura, presentat el març de 2016 a Perpinyà. Publicació de la resposta del Govern (BOPC
257, de 11.11.2016, pàg. 30).
Pregunta sobre l’import dels ajuts universitaris concedits a les activitats organitzades per la Universitat
Catalana d’Estiu, de 29 d’agost (núm. tram. 314-05699/11) (BOPC 207, de 9.09.2016, pàg. 138).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber quin pressupost ha destinat l’Agència de Gestió
d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i el Departament al qual està adscrit, per a beques, ajuts i
subvencions d’activitats de la Universitat Catalana d’Estiu. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 269,
de 25.11.2016, pàg. 41).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 388
Pregunta sobre la possibilitat d’obrir un expedient de consum per la manca de cartes i menús en català
al centre de promoció del patrimoni cultural català del Palau Moja, de 9 de setembre (núm. tram. 314-
05786/11) (BOPC 212, de 16.09.2016, pàg. 56).
El Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot planteja la pregunta amb relació al fet que
les cartes i els menús del centre de promoció de patrimoni del Palau Moja estiguin només
en castellà i en anglès, per saber si es preveu obrir un expedient de consum per la manca de
presència del català. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 263, de 18.11.2016, pàg. 25).
Pregunta sobre la normativa europea en què basa els requisits lingüístics per a accedir als ajuts destinats
a l’emprenedoria corporativa, de 4 d’octubre (núm. tram. 314-06443/11) (BOPC 234, de 14.10.2016, pàg.
25).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans amb relació a la publicació dels requisits que demana la
Generalitat de Catalunya per accedir als fons FEDER per a l’emprenedoria corporativa, per saber: en base
a quina normativa europea la Generalitat afegeix a la llista de requisits condicionants lingüístics per accedir
als ajuts públics que gestiona l’IFEM destinats a l’emprenedoria corporativa. Publicació de la resposta del
Govern (BOPC 298, de 30.12.2016, pàg. 20).
Pregunta sobre la presència de l’occità en els equipaments culturals de la Generalitat, de 13 d’octubre
(núm. tram. 314-06540/11) (BOPC 240, de 21.10.2016, pàg. 93).
Plantejada pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent per saber com
s’estan duent a la pràctica determinats deures de la Generalitat derivats de la Llei 35/2010, de l’occità, aranès
a l’Aran, sobre el foment i la difusió de l’occità, concretament els dels articles 21 i 22, dins del capítol (VII)
de foment i difusió de l’occità, aranès a l’Aran. Concretament, l’article 21 regula el foment de la llengua
pròpia de l’Aran i el 22, les activitats i els equipaments culturals. En aquest sentit, el Grup de la CUP-CC
adreça a la Direcció General de Política Lingüística les preguntes següents: 1) quina és la presència de la
llengua occitana en els equipaments culturals de titularitat de la Generalitat de Catalunya o gestionats amb
participació d’aquesta; 2) quines mesures preveu aprovar la Conselleria de Cultura per promoure la visibilitat
d’aquesta llengua ocial. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 282, de 13.12.2016, pàg. 57).
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc conté tramitacions que se substancien al Parlament al marge dels procediments legislatius
i de les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es corresponen amb funcions diverses que
assumeix la Cambra i que també impliquen activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social
de la llengua, com per exemple la tinguda de coneixement d’informes especícs, les compareixences o els
procediments en exercici del dret de petició.
En el període d’anàlisi, els darrers sis mesos de 2016, la cambra catalana ha tingut coneixement de l’Informe
sobre política lingüística per a l’any 2015 i una sol·licitud d’informació.
Informes
Informe de política lingüística corresponent al 2015 (núm. tram. 334-00047/11) (BOPC 268, de 24.11.2016,
pàg. 58) Lliurat al Parlament el 16 de novembre, l’Informe de política lingüística de l’any 2015,
elaborat per la Direcció General de Política Lingüística, conté les actuacions més rellevants en matèria de
política lingüística desplegades pels departaments de la Generalitat, alhora que inclou dades estadístiques per
conèixer la situació de la llengua catalana en diversos àmbits de la societat. Concretament, la informació es
reparteix en els apartats següents: la situació lingüística, l’acció de govern, la projecció exterior, la llengua
de signes catalana, l’occità, aranès a l’Aran; i el marc legal.
L’informe revela, entre altres aspectes, l’augment del nombre d’inscrits als cursos de català per primera
vegada després de cinc anys de reculada, el dinamisme de l’ús de la llengua en l’àmbit digital –per primera
vegada els deu webs més consultats a Catalunya tenen tots versió en català– i el creixement del nombre
d’espectadors de teatre i de lectors en català.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 389
A l’acte de lliurament de l’Informe el conseller va destacar que el 35,26 % de la població adulta que actualment
viu a Catalunya és nascuda fora, i que aquest factor condiciona les polítiques i el nivell de coneixement i ús
de la llengua. En aquest sentit, va apostar per continuar comprometent recursos per promoure les polítiques
necessàries per fer avançar en l’ús i el coneixement de la llengua. El conseller també va explicar que el
94,3% de la població més gran de quinze anys entén el català i que el 80,4% el sap parlar, dades que mostren
que l’ús de la llengua ha augmentat i gaudeix d’una raonable salut. En contraposició, va lamentar que àmbits
com la justícia o el cinema no promoguin sucientment el català.
Sol·licitud d’informació i documentació
Sol·licitud d’una còpia del pla director del Consorci per a la Normalització Lingüística. Petició d’informació
promoguda pel Grup Parlamentari Socialista (núm. tram. 320-00174/11).

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR