Crònica parlamentària de Catalunya

AutorRoser Serra Albert
CargoExcap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament
Páginas354-362
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Primer semestre de 2016
Roser Serra i Albert
Resum
El text recull iniciatives del Parlament de Catalunya tramitades per impulsar i controlar l’acció política i de govern, i
altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb la llengua i la política lingüística o que fan referències al
català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Abstract
The text includes initiatives discussed by the Parliament of Catalonia aimed at promoting and controlling the political
and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to language and language policy, or referring
to Catalan language.
Keywords: Catalonia; Linguistic Law; language policy; language; Catalan.
Aquesta secció de la Revista comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el
primer semestre de 2016 que tracten d’aspectes relacionats amb la llengua i la política lingüística o que fan
referències al català, ja sigui de forma nuclear o tangencial.1
La informació es presenta estructurada en tres blocs: el primer recull les iniciatives parlamentàries que s’han
tramitat per impulsar l’acció política i de govern; el segon, les iniciatives de la Cambra per controlar aquesta
acció política i de govern; i el tercer bloc analitza altres tipus de procediments parlamentaris.
Roser Serra i Albert, excap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals
i amb el Parlament, actualment subdirectora general de Relacions Exteriors del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i
Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya
Citació recomanada: Serra i albert, Roser. «Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016», Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016, p. 354-362. DOI: 10.2436/rld.i66.2016.2862.
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 355
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
El Parlament impulsa l’acció política i governamental amb procediments reglamentaris, al marge dels
procediments legislatius, també coneguda com a funció d’indirizzo per la doctrina parlamentària italiana.
Aquesta direcció política s’aconsegueix amb les mocions i les resolucions que aprova la Cambra, uns
instruments de gran pes polític, perquè el Govern ha d’informar preceptivament el Parlament sobre el
compliment que en dóna a través d’informes de compliment, si bé es tracta de mandats d’ordre polític i no
pas jurídic.
Com es posa de manifest en aquest primer bloc de la crònica, el primer semestre de 2016 s’han aprovat
resolucions sobre la llengua i la política lingüística, que han contribuït a la funció de la Cambra en l’àmbit
de la normalització de l’ús social de la llengua.
Resolucions aprovades
Resolució 39/XI de 30 de març, del Parlament de Catalunya, sobre el tractament dels termes “mongòlic”,
“mongolisme” i “subnormal” en els diccionaris normatius i en els tesaurus (núm. tram. 250-00092/11)
(BOPC 107, de 18.04.2016, pàg. 11).
La Cambra insta el Govern a dur a terme peticions diverses relacionades amb aquests termes: a) demanar
a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que conrmi la modicació i l’actualització de les denicions dels
mots mongòlic, mongolisme i subnormal en el Diccionari de la llengua catalana per evitar les remissions
entre aquests termes i la síndrome de Down, tal com va acordar la Secció Filològica de l’IEC en la sessió
plenària de l’11 de desembre de 2015; b) demanar a l’Institut d’Estudis Aranesos que apliqui en les seves
obres lexicogràques el mateix criteri a què fa referència la lletra a pel que fa als termes anàlegs en occità,
c) demanar a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) que modiqui i actualitzi les denicions dels mots
mongólico, mongolismo i subnormal en el Diccionario de la lengua española per evitar les remissions entre
aquests termes i la síndrome de Down; d) demanar la revisió del Tesaurus europeu de l’educació per evitar
que les etiquetes decient mental i mongolisme s’emprin per a indexar les obres o publicacions que tracten
sobre la síndrome de Down.
Resolució 115/XI de 27 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre el desplegament de la Llei 35/2010, de
l’occità, aranès a l’Aran (núm. Tram. 250-00132/11) (BOPC 130, de 13.05.2016, pàg. 7).
Amb aquesta Resolució la Cambra insta el Govern a implementar un conjunt d’actuacions per desplegar
la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran. Es tracta de les següents: a) elaborar i presentar al Parlament,
durant el 2016, un programa de desplegament de la Llei, amb un full de ruta del Govern sobre aquesta
matèria que serveixi per continuar i aprofundir la col·laboració amb les institucions araneses competents en
matèria de llengua; b) dotar el Consell General d’Aran de recursos, que no han d’estar per sota dels recursos
del 2010, per complir accions a favor de la preservació de l’aranès, i necessàries per aplicar aquesta llei; c)
instar el Departament d’Ensenyament a incloure l’aranès en els currículums d’educació primària; d) instar
tots els departaments perquè en els concursos públics de provisió de places de la Generalitat l’occità, aranès a
Aran, tingui una puntuació igual al català, en l’àmbit de tot Catalunya, per equiparar-ne l’ocialitat; e) instar
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a augmentar el temps d’emissió en occità, aranès a Aran,
tant en la televisió com en la ràdio pública, en l’àmbit de tot Catalunya, d’acord amb la disponibilitat del
pressupost; f) instar tots els departaments a presentar un pla de desenvolupament de la presència de l’occità,
aranès a Aran, en llur acció de govern, sota la coordinació de la Direcció General de Política Lingüística;
g) crear una comissió de seguiment del desplegament de la Llei per donar compte dels avenços del Govern,
del Consell General d’Aran, dels ajuntaments aranesos i de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana; h)
demanar al Consell General d’Aran el detall dels comptes per assegurar que el pressupost que es destini a
la llengua occitana, aranès a Aran, es destina només a publicacions, projectes i polítiques per a la millora de
l’estat d’aquesta llengua, i no pas d’altres; i, per últim, i) sol·licitar la compareixença de responsables polítics
per explicar l’estat de la llengua occitana, aranès a Aran, i de les polítiques públiques que duen a terme el
Govern, el Consell General d’Aran, l’Acadèmia Aranesa de la Llengua i els ajuntaments d’Aran.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 356
Resolució 118/XI de 27 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre el Consorci per a la Normalització
Lingüística (núm. tram. 250-00196/11) (BOPC 130, de 13.05.2016, pàg. 9).
Amb aquesta Resolució, el Parlament insta el Govern a dur a terme quatre accions: a) assumir progressivament
en els pressupostos tot el capítol del personal que treballa per al Consorci per a la Normalització Lingüística
(CPNL) i garantir les partides necessàries per al seu manteniment i estabilitat laboral; b) garantir el diàleg
constant amb els representants laborals del CPNL sobre la plantilla i les condicions laborals, i concretar un
calendari de negociació; c) presentar a la Comissió parlamentària de Cultura un informe amb el catàleg de
llocs de treball del CPNL i un calendari de la seva aplicació a cada centre de normalització lingüística, la
relació dels càrrecs directius del CPNL, les tasques que tenen assignades, la previsió de provisió d’aquestes
places i la limitació dels seus mandats; d) presentar novament a la Comissió de Cultura el Pla director
del CPNL i les previsions de millorament que es planteja el Departament de Cultura a partir de l’informe
elaborat per l’empresa que el va dur a terme.
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
El Parlament també controla l’acció política i de govern per mitjà dels mecanismes previstos reglamentàriament,
que funcionen com un sistema de contrapesos de poder entre l’executiu i el legislatiu. Acompleix, així, la
funció de demanar explicacions sobre les actuacions dutes a terme, o bé sobre el capteniment en matèries i
polítiques de la seva competència, sense que això impliqui qüestionar la relació de conança atorgada a inicis
de la legislatura en la votació d’investidura.
Uns altres instruments de control que operen al marge dels procediments legislatius són les preguntes que
els grups parlamentaris plantegen per demanar informació o explicacions sobre una determinada qüestió i
que presenten diferents tipologies segons el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen
(davant del Ple o en comissió parlamentària) o qui n’és el destinatari (el president o els membres del Govern).
En el present apartat es recullen les preguntes parlamentàries que s’han plantejat durant el primer semestre
de 2016 i que han tractat sobre la llengua i la política lingüística, ja sigui de forma nuclear o tangencial.
Preguntes escrites al Govern
Pregunta sobre les assignacions pressupostàries del Consorci per a la Normalització Lingüística del 2010
ençà, de 17 de novembre (núm. tram. 314-00417/11) (BOPC 13, de 27.11.2015, pàg. 17).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quines han estat les assignacions pressupostàries al
CPNL. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 67, de 26.02.2016, pàg. 31).
Pregunta sobre els pressupostos liquidats del Consorci per a la Normalització Lingüística del 2010 ençà, de
17 de novembre (núm. tram. 314-00418/11) (BOPC 13, de 27.11.2015, pàg. 17).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quins són els pressupostos liquidats del CPNL entre els
anys 2010 i 2015. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 67, de 26.02.2016, pàg. 31).
Pregunta sobre la formació en llenguatge no sexista oferta arran del Pla per a la igualtat de gènere en el
sistema educatiu, de 13 de novembre (núm. tram. 314-00497/11) (BOPC 13, de 27.11.2015, pàg. 50).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu,
aprovat pel Govern el 20 de gener de 2015, amb els objectius d’incorporar la perspectiva de gènere i la
igualtat real i efectiva dels homes i les dones en les polítiques educatives i la promoció la coeducació en el
sistema educatiu. Concretament, el Grup planteja quatre preguntes concretes per saber: 1) quina formació
especíca en llenguatge no sexista existeix dins dels cursos de formació de llenguatge administratiu; 2)
quants cursos s’han ofert; 3) quin temari tenen els cursos existents; i 4) les persones que han seguit aquests
cursos. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 67, de 26.02.2016, pàg. 61).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 357
Pregunta sobre l’elaboració de la guia d’orientacions sobre l’ús del llenguatge inclusiu recollida en el Pla
per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu, de 13 de novembre (núm. tram. 314-00498/11) (BOPC 13,
de 27.11.2015, pàg. 51).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu,
aprovat pel Govern el 20 de gener de 2015, amb els objectius d’incorporar la perspectiva de gènere i la
igualtat real i efectiva dels homes i les dones en les polítiques educatives i la promoció la coeducació en el
sistema educatiu. Concretament, al Grup li interessa saber si s’ha elaborat la guia d’orientacions sobre l’ús
del llenguatge inclusiu per a les persones i institucions que elaboren materials educatius i quina difusió ha
fet el Govern d’aquesta guia, com també a qui ha estat dirigida. Publicació de la resposta del Govern (BOPC
67, de 26.02.2016, pàg. 61).
Pregunta sobre els expedients oberts de multes lingüístiques als comerços, de 23 de novembre (núm. tram.
314-00584/11) (BOPC 17, de 4.12.2015, pàg. 33).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber: 1) si la Generalitat ha tancat d’oci tots els
expedients oberts de multes lingüístiques pendents de resolució en virtut del Codi de consum de Catalunya;
2) si la Generalitat ha retornat els imports de les multes lingüístiques imposades en virtut de l’article 30 de
la Llei 3/1993, de l’estatut del consumidor de Catalunya, des del 1993 ns a l’entrada en vigor del nou Codi
de consum (Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya); 3) en cas armatiu, a quant ascendeix la suma
total d’aquests imports; 4) en cas negatiu, per què no s’ha retornat aquesta quantitat; 5) quines mesures ha
pres la Generalitat de Catalunya per complir la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
d’autonomia, que declara que qualsevol imposició per part de l’Administració d’una de les dues llengües
ocials sobre l’altra en la relació entre particulars és il·legal; 6) quines mesures ha adoptat la Generalitat per
adaptar el Codi de consum a la sentència esmentada. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 73, de
4.03.2016, pàg. 39).
Pregunta sobre les actuacions per formar els alumnes en un ús no sexista del llenguatge, de 30 de novembre
(núm. tram. 314-00731/11) (BOPC 20, de 14.12.2015, pàg. 15).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot per saber quines actuacions ha dut a terme el
Govern de la Generalitat per formar els alumnes en l’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge. Publicació
de la resposta del Govern (BOPC 73, de 4.03.2016, pàg. 73).
Pregunta sobre les accions de prevenció i d’integració dels alumnes nouvinguts que es duen a terme en els
centres escolars, de 26 de novembre (núm. tram. 314-00855/11 ) (BOPC 22, de 18.12.2015, pàg. 18).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quines accions de prevenció i d’integració dels alumnes
nouvinguts està portant a terme el Govern als centres escolars de Catalunya. Publicació de la resposta del
Govern (BOPC 84, de 18.03.2016, pàg. 84), que dóna explicacions sobre les necessitats d’accés al currículum
i les mesures relacionades amb l’organització de suport lingüístic i suport social adreçat als alumnes de
procedència estrangera que desplega el Departament d’Ensenyament, com ara les aules d’acollida o el suport
lingüístic i social com un recurs de suport a les activitats programades a l’aula ordinària.
Pregunta sobre el grau de compliment de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, en data de l’1 de
desembre de 2015, de 3 de desembre (núm. tram. 314-00858/11) (BOPC 22, de 18.12.2015, pàg. 20).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el grau de compliment de la Llei 17/2010, a data 1 de
desembre de 2015. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 78, d’11.03.2016, pàg. 36).
Pregunta sobre l’elaboració del reglament de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, de 3 de
desembre (núm. tram. 314-00859/11) (BOPC 22, de 18.12.2015, pàg. 20).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista en relació amb el compliment de la Llei 17/2010, de la llengua
catalana de signes, per saber si el Govern té previst elaborar el Reglament de la Llei durant l’any 2016 i
també quina previsió hi ha sobre l’elaboració de la memòria econòmica. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 78, d’11.03.2016, pàg. 38).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 358
Pregunta sobre el garantiment de l’aprenentatge de la llengua de signes catalana en el sistema educatiu, de
3 de desembre (núm. tram. 314-00860/11) (BOPC 22, de 18.12.2015, pàg. 20).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el compliment de l’article 5.2 de la Llei 17/2010, de la
llengua catalana de signes, el qual estableix que «en l’àmbit escolar, es garanteix l’aprenentatge de la llengua
de signes catalana en la modalitat educativa bilingüe, en què és llengua vehicular d’ensenyament juntament
amb el català, com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu, i les altres llengües orals i escrites
ocials a Catalunya», donat que al Grup li interessa saber quines mesures i accions té el Govern per garantir
l’aprenentatge de la llengua de signes catalana en el sistema educatiu. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 84, de 18.03.2016, pàg. 86).
Pregunta sobre els plans de formació de la llengua de signes catalana per al personal docent establerts en
data de l’1 de desembre de 2015, de 3 de desembre (núm. tram. 314-00861/11) (BOPC 22, de 18.12.2015,
pàg. 21).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el compliment de l’article 6.2. de la Llei 17/2010, de
la llengua catalana de signes, el qual estableix que «el departament competent en matèria d’educació ha
d’establir els plans de formació especícs per al personal docent que hagi d’atendre alumnes en llengua de
signes catalana i la certicació d’aquesta formació» per saber quants plans de formació especícs s’han
establert, a data 1 de desembre de 2015, i quants docents han rebut aquesta formació especíca. Publicació
de la resposta del Govern (BOPC 84, de 18.03.2016, pàg. 88).
Pregunta sobre l’oferta de formació universitària en interpretació de la llengua de signes catalana, de 3 de
desembre (núm. tram. 314-00866/11) (BOPC 22, de 18.12.2015, pàg. 23).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el compliment de l’article 7.2 de la Llei 17/2010, de la
llengua catalana de signes, el qual estableix que «l’Administració de la Generalitat ha d’impulsar l’oferta de
formació universitària en interpretació de la llengua de signes catalana», per saber quina és l’oferta actual de
formació universitària en interpretació de la llengua de signes catalana. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 84, de 18.03.2016, pàg. 89).
Pregunta sobre les reunions del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana el 2015, de 3 de desembre
(núm. tram. 314-00867/11) (BOPC 22, de 18.12.2015, pàg. 23).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre el compliment de la Llei 17/2010 per saber quantes vegades
s’ha reunit el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana durant l’any 2015. Publicació de la resposta
del Govern (BOPC 78, d’11.03.2016, pàg. 38).
Pregunta sobre la previsió de vincular la comprensió lingüística amb el cobrament de la renda mínima
d’inserció, de 27 de gener (núm. tram. 314-01684/11) (BOPC 50, de 5.02.2016, pàg. 102).
Plantejada pel Grup Parlamentari del PPC per saber si el Govern té previst vincular el cobrament de la renda
mínima d’inserció (RMI) a «la comprensió de la llengua» i, en cas armatiu, quins són els criteris pels quals
considera oportú aquesta vinculació i també quina serà la llengua que haurà de «comprendre» el demandant
de la RMI per rebre-la. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 99, de 8.04.2016, pàg. 96).
Pregunta sobre les actuacions perquè els mitjans de comunicació facin un ús no sexista ni androcèntric del
llenguatge, de 4 de febrer (núm. tram. 314-02099/11) (BOPC 56, de 15.02.2016, pàg. 138).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, per saber quines actuacions ha dut a terme el
Govern perquè els mitjans de comunicació facin un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge. Publicació
de la resposta del Govern (BOPC 105, de 15.04.2016, pàg. 71).
Pregunta sobre els programes integrals per a dones en situació de precarietat econòmica i risc d’exclusió
social que s’han dissenyat en compliment de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, de 10 de
febrer (núm. tram. 314-02556/11) (BOPC 67, de 26.02.2016, pàg. 150).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 359
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber, d’acord amb el que estableix l’article 47.a.2, de
la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, quins programes integrals per a les dones en situació
de precarietat econòmica i risc d’exclusió social s’han dissenyat i també quants d’aquests programes s’han
elaborat en relació amb dones immigrants o que pertanyen a minories ètniques. Publicació de la resposta
del Govern (BOPC 129, de 13.05.2016, pàg. 87). La resposta detalla que el Consell Nacional de Dones de
Catalunya té grups de treball que actuen com a eines d’aprofundiment en temes especícs i també participa
en els consells i òrgans consultius de la Generalitat, com ara el Consell Social de la Llengua Catalana.
Pregunta sobre els adults analfabets, de 23 de febrer (núm. tram. 314-03488/11) (BOPC 73, de 4.03.2016,
pàg. 153).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber de quines dades disposa el Departament de Cultura,
més enllà de les de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), sobre les àmplies bosses de persones
adultes a Catalunya que són analfabetes, indicant perl d’edat, origen i sexe i desglossat per comarques i
municipis. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 117, de 29.04.2016, pàg. 85).
Pregunta sobre els programes i les polítiques actives per resoldre el problema de l’analfabetisme, de 23 de
febrer (núm. tram. 314-03490/11) (BOPC 73, de 4.03.2016, pàg. 153).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quins programes i polítiques actives està desenvolupant
el Govern per resoldre l’analfabetisme a Catalunya, desglossat per comarques i municipis. Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 134, de 20.05.2016, pàg. 62).
Pregunta sobre la tipologia de centres, pel que fa a la complexitat, amb què treballa el Departament
d’Ensenyament, de 25 de febrer (núm. tram. 314-03518/11) (BOPC 73, de 4.03.2016, pàg. 164).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quina és la tipologia de centres amb què treballa el
Departament d’Ensenyament: alta, mitjana o baixa complexitat, i també quines són les característiques de
cadascuna d’aquestes tipologies. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 141, de 27.05.2016, pàg.
15). Entre d’altres, la resposta tracta de les aules d’acollida i el suport lingüístic i social. D’una banda, les
aules d’acollida són un recurs que permet un aprenentatge intensiu de la llengua catalana i proporciona a
l’alumne nouvingut una atenció adequada a les seves necessitats i progressos relacionals i lingüístics, com a
complement del treball del grup classe al qual està adscrit. De l’altra, el suport lingüístic i social és un recurs
adreçat a alumnes d’origen estranger, que no es poden considerar estrictament nouvinguts, escolaritzats en
centres ubicats en entorns sociolingüístics on el català no té una presència dominant i que necessiten suport
lingüístic per accedir al currículum. Els centres educatius han de donar una resposta organitzativa adequada
per garantir l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum i els processos de socialització, tant escolars
com socials dels alumnes d’origen estranger.
Pregunta sobre la modicació de la política lingüística aplicable als funcionaris en compliment de la
sentència judicial relativa als usos lingüístics en l’Administració, de 7 de març (núm. tram. 314-03711/11)
(BOPC 84, de 18.03.2016, pàg. 157).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya sobre de quina manera es modicarà la
política lingüística existent a Catalunya aplicable als funcionaris per donar compliment a la sentència judicial
sobre el protocol d’usos lingüístics per al sector sanitari públic –i a l’Administració catalana en general–
que ordena la supressió dels articles que xaven el català com a llengua de comunicació entre el personal,
donat que s’ha provat que vulnera les regles de la coocialitat lingüística i el dret a la llibertat d’expressió.
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 129, de 13.05.2016, pàg. 193).
Pregunta sobre la formació pedagògica que acredita el Màster de formació en educació secundària en
l’especialitat de llengua i literatura catalanes i castellanes, de 31 de març (núm. tram. 314-04061/11)
(BOPC 99, de 8.04.2016, pàg. 154).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre quin és el capteniment del Govern respecte al fet que
el Màster de formació en educació secundària en l’especialitat de llengua i literatura catalana/castellana
cursat en una universitat catalana, juntament amb el graduat o la llicenciatura de periodisme, humanitats o
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 360
art dramàtic, entre d’altres, acrediti formació pedagògica sucient per impartir, únicament i exclusivament,
l’especialitat de llengua i literatura catalana i que, contràriament, no acrediti formació pedagògica sucient
per impartir l’especialitat de llengua i literatura castellana. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 166,
de 27.06.2016, pàg. 23).
Pregunta sobre el fet que als docents formats en llengua i literatura castellanes no els permetin impartir
aquesta especialitat en el sistema públic d’ensenyament, de 31 de març (núm. tram. 314-04062/11) (BOPC
99, de 8.04.2016, pàg. 154).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista sobre quin és el capteniment del Govern respecte al fet que
existeixin cada vegada més docents formats únicament i exclusivament en llengua i literatura castellana
als quals no se’ls permet impartir l’especialitat de llengua i literatura castellana en el sistema públic de
Catalunya, com a substituts o interins, i que estan obtenint aquestes places en l’especialitat de llengua i
literatura catalana sense tenir cap tipus de formació especialitzada. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 166, de 27.06.2016, pàg. 24).
Pregunta sobre el suport institucional a la col·lecció de cromos “2714”, de 20 d’abril (núm. tram. 314-
04477/11) (BOPC 117, de 29.04.2016, pàg. 127).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, per saber com justica el Govern el suport
institucional a aquesta col·lecció de cromos. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 166, de 27.06.2016,
pàg. 50). Si bé l’enunciat de la pregunta no està relacionat amb la llengua, entre d’altres, la resposta posa de
relleu que l’àmbit lúdic, en general, és decitari quant a productes en llengua catalana, i que convé promoure
l’ús del català en el consum cultural i, de manera més especíca, l’àmbit lúdic.
Pregunta sobre la concessió d’una subvenció a la col·lecció de cromos “Temps d’herois”, de 4 de maig
(núm. tram. 314-04588/11) (BOPC 129, de 13.05.2016, pàg. 201).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quines raons varen aconsellar al Departament
de Cultura de la Generalitat la concessió d’una subvenció de 5.000 € a la col·lecció de cromos «Temps
d’herois». Publicació de la resposta del Govern (BOPC 166, de 27.06.2016, pàg. 55). Si bé l’enunciat de
la pregunta no està relacionat amb la llengua, entre d’altres, la resposta recorda que la Direcció General
de Política Lingüística té establertes diverses línies de subvenció: 1) iniciatives d’entitats sense ànim de
lucre adreçades a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya; 2) empreses que incorporin la llengua
catalana en productes tecnològics o que tradueixin obres no literàries al català; 3) doblatge i subtitulació en
català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràca; 4) doblatge o subtitulació en català
de llargmetratges que es distribueixen en suports d’explotació posteriors a les estrenes en sales d’exhibició
cinematogràca (DVD, Blu-ray, plataformes de vídeo a la carta, televisió, etc.).
Preguntes orals al Govern per respondre en el Ple
Pregunta sobre els motius pels quals no es pot fer en català l’examen d’accés a l’advocacia, de 15 de febrer
(núm. tram. 310-00016/11) (BOPC 61, de 19.02.2016, pàg. 66).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí per saber per quins motius no es podrà fer l’examen d’accés
a l’advocacia, que organitza el Ministeri de Justícia, en català. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 10, de
17.02.2016, pàg. 15).
Pregunta sobre l’escolarització bilingüe, de 4 d’abril (núm. tram. 310-00040/11) (BOPC 99, de 8.042016,
pàg. 109).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber quin és el capteniment del Govern
envers l’escolarització bilingüe a Catalunya. Publicació de la substanciació de la iniciativa (BOPC 99, de
8.04.2016, pàg. 27).
Pregunta sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística, d’11 de maig (núm. tram. 310-00066/11)
(BOPC 134, de 20.05.2016, pàg. 90).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 361
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quin és el capteniment del Govern en relació amb el
CPNL. Publicació de la substanciació de la iniciativa (BOPC 134, de 20.05.2016, pàg. 19).
Pregunta sobre la reincorporació de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull i les previsions de l’Institut per
als pròxims anys, de 30 de maig (núm. tram. 310-00077/11) (BOPC 147, de 3.06.2016, pàg. 108).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí per saber com valora el Govern la reincorporació de les Illes
Balears a l’Institut Ramon Llull i quines són les previsions de l’Institut per als pròxims anys. Publicació de
la substanciació de la iniciativa (BOPC 153, de 10.06.2016, pàg. 11).
Pregunta sobre la situació del català en l’administració de justícia, de 27 de juny (núm. tram. 310-00098/11)
(BOPC 172, d’1.07.2016, pàg. 46).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí per saber quina és la situació del català en l’administració
de justícia a Catalunya. Publicació de la substanciació de la iniciativa (BOPC 172, d’1.07.2016, pàg. 12).
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc conté tramitacions que assumeix el Parlament al marge dels procediments legislatius i les
funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es corresponen a funcions diverses que assumeix
la Cambra que també han implicat una activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social de
la llengua, com per exemple la que hi ha hagut de coneixement d’informes especícs, les compareixences
o els procediments en exercici del dret de petició, entre d’altres. A principis de 2016, hi ha hagut una sessió
informativa:
Sessió informativa
Sessió informativa de la Comissió d’Ensenyament amb la consellera d’Ensenyament sobre les mesures per
millorar la competència lingüística en anglès, de 3 de maig (núm. tram. 355-00020/11), (DSPC-C 109,
3.05.2016, pàg. 3).
La compareixença té lloc el 3 de maig de 2016 davant la Comissió parlamentària d’Ensenyament, a petició
del Grup Parlamentari Socialista per tractar de les polítiques i les mesures que impulsa el Departament
per millorar el nivell de competència lingüística en anglès de l’alumnat que estudia en centres públics i
sostinguts amb fons públics, tant a primària com a secundària, o a través de les escoles ocials d’idiomes.
La consellera d’Ensenyament fa una intervenció estructurada en tres parts. En la primera ofereix una
contextualització del moment i de la importància de la formació plurilingüe. En la segona, ofereix dades de les
accions dutes a terme. Finalment, en la tercera part, exposa les mesures que el Departament d‘Ensenyament
duu a terme per millorar les competències lingüístiques en anglès i també en altres llengües, i també tot el
que fa referència a la formació del professorat.
En la primera part de la intervenció, sobre la importància de la formació plurilingüe, la consellera emfasitza
que en un entorn de globalització del coneixement el futur demana un país plurilingüe. Les noves necessitats
educatives requereixen, per tant, accions des del sistema educatiu que facilitin als alumnes l’accés al
coneixement i a la participació en més d’una llengua, per dotar-se d’instruments adequats per desenvolupar-
se personalment, acadèmicament i professionalment en aquest context global. El sistema educatiu facilita
en especial el coneixement de l’anglès com a eina d’aprenentatge i d’empoderament al llarg de la vida, i
per a l’adquisició d’una capacitació i formació professionals de qualitat en aquest marc de la globalització.
Sense oblidar, però, que en el context de la internacionalització de l’economia, l’impacte del sector turístic,
etcètera, cada vegada és més important el coneixement d’una segona llengua estrangera.
Pel que fa a la segona part, la situació dels alumnes amb relació a les competències lingüístiques, i en
especial la llengua anglesa, explica que la competència dels alumnes en anglès millora, si bé cal seguir
treballant per aconseguir un millor nivell d’anglès i també d’una altra segona llengua estrangera. Catalunya
ha optat per desenvolupar la competència plurilingüe dels alumnes i per aconseguir que siguin competents en
català, castellà, anglès i una altra llengua estrangera. Un model que es basa en el plurilingüisme competencial
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 362
integrador, amb el català com a llengua vehicular de referència i com a eix vertebrador de l’aprenentatge
integrat de les llengües. En aquest punt de la intervenció, la consellera recorda que el model educatiu parteix
de la base que la llengua és l’instrument fonamental d’accés al coneixement i fa èmfasi en tres aspectes
fonamentals: l’orientació comunicativa, l’orientació integradora i l’orientació plurilingüe.
Finalment, en el darrer punt, explica les mesures que el Departament d‘Ensenyament duu a terme per millorar
les competències lingüístiques, explica que fa anys que es treballa per assolir els objectius associats a aquest
plantejament plurilingüe, a través del desenvolupament de quatre tipus d’actuacions: el desenvolupament de
projectes de centre, la formació de professorat, els intercanvis i el treball col·laboratiu entre centres a través
de programes europeus i programes internacionals i recursos addicionals. Per últim, la consellera també
facilita informació sobre les escoles ocials d’idiomes i l’Institut Obert de Catalunya.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR