Crónica parlamentaria de Cataluña

Una de les funcions del Parlament és impulsar l’acció política i de govern amb procediments reglamentaris que operen al marge dels procediments legislatius. Ho aconsegueix principalment, amb les mocions i les resolucions que aprova, uns instruments de gran pes polític perquè el Govern ha d’informar preceptivament a la Cambra sobre quin compliment dóna a les directrius d’actuació que s’hi contenen.

Pel que fa a la llengua, la Cambra desplega una activitat política notable en l’àmbit de la normalització de l’ús social de la llengua com es pot comprovar en les resolucions que es recullen en aquest apartat.

Resolucions aprovades

Resolució 1006/X de 9 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre la petició de dimissió del ministre d’Educació, Cultura i Esports i de retirada del decret que regula l’escolarització dels alumnes en llengua castellana a Catalunya (núm. tram. 250-01214/10 ) (BOPC 563, de 4.05.2015, pàg. 4).

Amb aquesta Resolució la Cambra demana la dimissió del ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert. A més, també insta el Govern a traslladar-li la còpia del requeriment d’incompetència que, en compliment de l’acord adoptat pel Govern de la Generalitat en la reunió de 26 d’agost de 2014, es va presentar al Govern de l’Estat amb relació al Reial decret 591/2014, que regula l’escolarització dels alumnes en llengua castellana a Catalunya. Finalment, la Cambra també dóna suport a la demanda de retirada formal del Reial decret 591/2014 que la consellera d’Ensenyament va formular el 12 de juny de 2014.

Resolució 1064/X d’11 de juny, del Parlament de Catalunya, de reconeixement de la trajectòria d’Ovidi Montllor (núm. tram. 250-01406/10 ) (BOPC 621, de 6.07.2015, pàg. 6).

Page 226

El Parlament reconeix amb aquesta Resolució la vàlua indiscutible d’Ovidi Montllor com a cantautor i com a actor, la seva contribució a la lluita per les llibertats nacionals i democràtiques durant la darrera etapa del franquisme, la seva actitud ferma i constant en defensa de la llengua i la seva voluntat d’enfortir les relacions entre el País Valencià i Catalunya.

En la segona part del text, la cambra insta el Govern a col·laborar en tres esdeveniments: en primer lloc, els actes de record i homenatge a Ovidi Montllor durant l’any 2015; en segon lloc, el Festival Barnasants, que dedica l’edició del 2015 a Ovidi Montllor; i, en tercer lloc, els actes de record i homenatge a Ovidi Montllor organitzats per les institucions valencianes i, en concret, amb l’Ajuntament d’Alcoi.

Resolució 985/X de 18 de març, del Parlament de Catalunya, per la qual es designen els diputats que han de defensar davant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei orgànica de modiicació de la Llei orgànica del poder judicial i altres normes connexes, en matèria de drets lingüístics en l’àmbit de la justícia (núm. tram. 271-00004/10 ) (BOPC 521, de 23.03.2015, pàg. 35).

El Parlament designa tres diputats perquè defensin davant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei orgànica de modiicació de la Llei orgànica del poder judicial i altres normes connexes, en matèria de drets lingüístics en l’àmbit de la justícia que prové de la Cambra catalana. A la crònica parlamentària del núm. 63 d’aquesta Revista (segon semestre de 2014) es va comentar la Resolució 846/X (núm. tram. 270-00005/10 ) (BOPC 440, d’1.12.2014, pàg. 31) que acorda presentar al Congrés dels Diputats la proposta per modiicar dues lleis: la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial i la Llei 50/1981, per la qual es regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

El Parlament controla l’acció política i de govern per mitjà dels mecanismes previstos en el seu Reglament i que funcionen com un sistema de contrapesos de poder entre l’executiu i el legislatiu. Aquesta funció li permet demanar explicacions sobre les actuacions dutes a terme, o bé sobre el capteniment en matèries i polítiques de la seva competència, sense que això impliqui qüestionar-li la relació de coniança atorgada a inicis de la legislatura en la votació d’investidura.

Els instruments per fer aquest control operen al marge dels procediments legislatius. Són bàsicament les preguntes que els grups parlamentaris plantegen per demanar informació o explicacions sobre una determinada qüestió i que presenten diferents tipologies segons: el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen (davant del Ple o en comissió parlamentària) o qui n’és el destinatari (el president o els membres del Govern).

En el present apartat s’analitzen les preguntes parlamentàries que s’han plantejat durant el primer semestre de 2015 i han tractat sobre la llengua i la política lingüística, ja sigui de forma nuclear o tangencial.

Pregunta oral al Govern a respondre en el Ple

Pregunta al Govern sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística , de 15 de juny (núm. tram. 310-00543/10 ) (BOPC 608, de 23.06.2015, pàg. 14).

El Grup Parlamentari dels Socialistes demana al Govern que respongui oralment per explicar el seu capteniment en relació amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i més concretament es demana de fer balanç de la inactivitat governamental pel que fa a aquest Consorci, ja que el grup considera que s’ha obviat donar compliment als onze punts de la Moció 106/X sobre la política lingüística i sobre el CPNL (núm. tram. 302-00148/10 ) (BOPC 311, de 30.04.2014, pàg. 9) aprovada el 25 d’abril de 2014 (i comentada a la crònica parlamentària del núm. 62 d’aquesta Revista (primer semestre de 2014), malgrat que el Departament va presentar el preceptiu informe de compliment. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 112, de 18.06.2015, pàg. 25). El conseller de cultura, en la sessió plenària de 18 de juny, va respondre que el CPNL està fent molt bé la seva feina, en termes generals. Va refermar que la institució està fent bé les seves funcions d’ensenyament i d’acollida (es mantenen els cursos presencials i les parelles lingüístiques i

Page 227

s’han incrementat les activitats culturals i el voluntariat) i que el Departament fa tot possible perquè sigui sostenible, donat que el mal crònic són els impagaments d’alguns ajuntaments.

Pregunta oral al Govern a respondre en comissió

Pregunta sobre les actuacions previstes per a atendre adequadament les denúncies presentades per persones que no coneguin cap de les llengües oicials , plantejada el 10 de juny de 2013 (núm. tram. 311-00534/10 ) (BOPC 117, de 9.07.2013, pàg. 90).

Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans al conseller d’Interior, va ser substanciada el 26 de febrer de 2015 davant la Comissió parlamentària d’Interior.

A i de poder canalitzar adequadament les diligències policials sobre fets delictius que involucren turistes estrangers, aquest grup pregunta sobre la política del Departament per tramitar adequadament les denúncies de les víctimes que no coneixen les llengües cooicials i sobre els serveis de traducció per prendre declaracions orals als possibles detinguts o inculpats que tampoc no coneixen les llengües cooicials. Més concretament, es vol saber com garanteix la Policia dels Mossos d’Esquadra que les declaracions de les víctimes o dels testimonis dels delictes comesos, quan desconeixen les dues llengües cooicials, que totes les dades necessàries es recullen bé per poder-los perseguir adequadament i, alhora, garantir una bona investigació. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 634, de 26.02.2015, pàg. 69).

Preguntes escrites al Govern

Pregunta sobre l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana , de 10 de desembre de 2014 (núm. tram. 314-18432/10 ) (BOPC 466, de 23.12.2014, pàg. 59).

Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quins han estat els informes de referència per a la creació de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana. També es pregunten quines són les previsions pressupostàries del Govern per a aquesta Acadèmia, quina és la participació econòmica que fa la Generalitat i des de quin departament. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 518, de 17.03.2015, pàg. 24).

Preguntes sobre els requeriments i les sancions per no retolar en català en quatre municipis el 2014 , de 21 i 23 de gener de 2015 (BOPC 489, de 3.02.2015, pàg.109 a 111)

Es tracta de quatre preguntes plantejades separadament pel Grup Parlamentari del PPC sobre els municipis de Berga (núm. tram. 314-19088/10 ); Cerdanyola del Vallès el 2014 (núm. tram. 314-19089/10 ); Sant Sadurní d’Anoia el 2014 (núm. tram. 314-19090/10 ) i Vilafranca del Penedès el 2014 (núm. tram. 314-19091/10 ).

L’objectiu d’aquest Grup és saber, amb informació desglossada per activitat de l’establiment, quants requeriments advertint de la sanció s’han remés a establiments d’aquests municipis per no retolar en català durant l’any 2014; quants establiments han estat sancionats per aquest fet; quin és l’import de les sancions imposades; quin és l’import recaptat; quants establiments o empreses tenen en tramitació o s’ha proposat sancionar; quants dels expedients s’han obert a instàncies d’una denúncia de particulars o entitats; i, per últim, quina evolució han seguit les sancions imposades entre els anys 2009 i 2014. Publicació conjunta de la resposta del Govern (BOPC 543, de 21.04.2015, pàg. 33).

Preguntes sobre els requeriments i les sancions a establiments de cinc municipis de l’Anoia per no retolar en català en el període 2012-2014 , de 27 de gener de 2015 (BOPC 492, de 10.02.2015, pàg. 77).

Es tracta d’una bateria de cinc preguntes que planteja novament el Grup Parlamentari del PPC, de forma separada, per saber el nombre de requeriments i sancions per no retolar en català del trienni 2014, 2013 i 2012 als municipis d’Igualada (núm. tram. 314-19187/10 ); Vilanova del Camí (núm. tram. 314-19188/10 ); Piera (núm. tram. 314-19189/10 ); Masquefa (núm. tram. 314-19190/10 ); i Santa Margarida de Montbui (núm. tram. 314-19191/10 ). Publicació conjunta de la resposta del Govern (BOPC 551, de 28.04.2015, pàg. 32).

Pregunta sobre les multes lingüístiques , de 24 de febrer de 2015 (núm. tram. 314-19603/10) (BOPC 512, de 10.03.2015, pàg. 60).

Page 228

Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber diverses qüestions sobre les multes lingüístiques: el nombre de multes imposades en els anys 2013 i 2014; el volum d’expedients oberts pendents de resolució i d’expedients tancats, en virtut de l’article 30 de la Llei 3/1993, de l’Estatut del Consumidor de Catalunya. Pel que fa als tancats, es demana si s’han tancat d’oici. Aquest grup també vol saber si s’han retornat els imports de les multes lingüístiques imposades en virtut de l’art. 30 esmentat, des de l’any 1993 i ins a l’entrada en vigor del nou Codi de Consum (Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya). En cas airmatiu, quins són els imports totals; i en cas negatiu, per quin motiu no s’han retornat.

També es pregunta quines mesures ha pres la Generalitat per complir amb la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 que declara il·legal qualsevol imposició per part de l’Administració d’una de les dues llengües oicials sobre l’altra en la relació entre particulars. Es pregunta igualment quines mesures ha adoptat la Generalitat per adaptar el Codi de Consum de Catalunya a aquesta sentència. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 588, de 3.06.2015, pàg. 12).

Pregunta sobre la desigualtat social com a problema per al millorament dels resultats educatius , de 26 de febrer de 2015 (núm. tram. 314-19616/10 ) (BOPC 512, de 10.03.2015, pàg. 66).

Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber si la consellera d’Ensenyament considera que la desigualtat social és un problema per a la millora dels resultats educatius a Catalunya. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 588, de 3.06.2015, pàg. 15). En la resposta de 15 de maig, la consellera explica les mesures adoptades pel Departament en competències bàsiques i per millorar l’equitat en el sistema entre els anys 2012 i 2014, amb un esment a les competències en llengua catalana.

Pregunta sobre la negativa de la Policia Nacional de l’Estat desplegada a Mollerussa (Pla d’Urgell) a expedir documents d’identitat perquè la documentació presentada estava en català (núm. tram. 314-19905/10) i sobre les actuacions arran de la negativa de la Policia Nacional de l’Estat desplegada a Mollerussa (Pla d’Urgell) a expedir documents d’identitat perquè la documentació presentada estava en català, de 13 de març de 2015 (núm. tram. 314-19906/10 ) (BOPC 522, de 24.03.2015, pàg. 74).

Aquestes dues preguntes són plantejades pel Grup Parlamentari d’ERC per saber, en primer lloc, si el Departament d’Interior té coneixement que el 10 de març de 2015 la unitat mòbil de la Policia Nacional desplegada a Mollerussa per tramitar l’expedició o renovació del DNI es va negar a expedir dos documents d’identitat perquè part la documentació presentada (el certiicat de naixement del Registre Civil i el certiicat d’empadronament municipal) estaven només en llengua catalana. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 575, de 19.05.2015, pàg. 23). En segon lloc, es demana informació sobre les actuacions que ha realitzat o preveu realitzar el Govern davant aquest incident. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 575, de 19.05.2015, pàg. 24).

Pregunta sobre les actuacions per a garantir els drets lingüístics dels ciutadans davant els cossos policials de l’Estat , de 13 de març de 2015 (núm. tram. 314-19907/10 ) (BOPC 522, de 24.03.2015, pàg. 75).

En relació amb les dues anteriors, aquesta pregunta del Grup Parlamentari d’ERC demana saber quines actuacions realitza el Govern per garantir l’exercici dels drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya davant les autoritats policials estatals. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 575, de 19.05.2015, pàg. 24).

Pregunta sobre la incorporació de glossaris en diverses llengües als llibres de text , de 16 de març de 2015 (núm. tram. 314-19913/10 ) (BOPC 526, de 31.03.2015, pàg. 71).

Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans arran d’unes declaracions de la consellera de Ensenyament sobre el fet que, a partir del curs 2015-2016, els llibres de text incorporaran un glossari amb els termes bàsics de cada assignatura en castellà, anglès i francès i que el Departament es disposava a formalitzar un acord amb el Gremi de Llibreters perquè els llibres de text comptin amb un annex que contingui la terminologia en els tres idiomes esmentats.

Tenint en compte que l’objectiu d’aquesta iniciativa és que l’alumnat aconsegueixi un nivell de competència suicient en les tres llengües, i als efectes de considerar la seva efectivitat pedagògica i les qüestions organitzatives, el grup planteja una bateria de dotze preguntes per saber: 1) quins especialistes en educació

Page 229

han assessorat sobre aquesta proposta; 2) en quins altres llocs s’ha portat a terme una iniciativa similar amb èxit; 3) les previsions d’aplicar la iniciativa al estudis d’educació primària i secundària; 4) el nombre de professors i mestres que tenen un B2 en anglès i en francès, requisit imprescindible per poder avaluar activitats en una altra llengua; 5) el nombre de professors que tenen formació en AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres); 6) com s’avaluarà la implantació de la mesura; 7) com es garantirà que es fa un ús de l’annex per reforçar el coneixement d’idiomes; 8) el nombre mínim i màxim d’hores previst que es dedicaran a l’aprenentatge de la terminologia en altres idiomes; 9) què passa si en un centre la majoria de professors es neguen a fer-ho atès que no és la seva especialitat i no tenen preparació suicient; 10) si s’ha previst deixar llibertat als centres o als professors perquè ensenyin vocabulari en algun o alguns dels idiomes continguts a l’annex; 11) si s’ha calculat l’increment del cost dels llibres de text per a les famílies; i, per últim, 12) si s’ha previst donar un tractament docent diferenciat al vocabulari en castellà respecte del de les dues llengües estrangeres. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 613, de 30.06.2015, pàg. 11).

Aquest darrer bloc conté tramitacions que assumeix el Parlament al marge dels procediments legislatius i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es corresponen a funcions diverses que assumeix la Cambra que també han implicat una activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social de la llengua, com per exemple la tinguda de coneixement d’informes especíics, les compareixences o els procediments en exercici del dret de petició.

Informes

Informe del Síndic de Greuges corresponent al 2014 , lliurat al Parlament el 12 de febrer de 2015 (núm. tram. 360-00019/10) (BOPC 500, de 23.02.2015, pàg. 62).

L’apartat 3.6 d’aquest Informe fa referència a l’àmbit d’actuació de la cultura i la llengua, si bé el volum de queixes rebudes per la institució sobre aquesta temàtica és relativament baix. El 2014 el Síndic va tramitar 184 queixes i actuacions d’oici amb el Departament de Cultura, però només representen el 2,6% del total d’actuacions tramitades amb els departaments de la Generalitat.

L’Informe subratlla la bona convivència lingüística a Catalunya i la importància de mantenir i aprofundir en el model lingüístic actual, però, constata mancances en el tractament de la pluralitat lingüística per part dels poders estatals, com és el cas de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) que qüestiona la capacitat de la Generalitat per determinar i organitzar la llengua vehicular en l’ensenyament.

En aquest sentit, es recorda que l’Informe del Síndic de Greuges sobre els drets lingüístics a Catalunya presentat al Parlament el segon semestre de 2014 (núm. tram . 360-00014/10 ) (BOPC 388, de 15.09.2014, pàg. 31) i comentat a la crònica parlamentària del núm. 63 d’aquesta Revista, ja exposa la necessitat que les instàncies de govern de l’Estat desenvolupin els manaments constitucionals i que compleixin les recomanacions internacionals.

Quant a la llengua, l’Informe també recull que el març del 2014 es va organitzar un Simposi sobre Drets Lingüístics que va reunir a Barcelona ombudsmen, comissaris de llengua i altres experts nacionals i internacionals en política i drets lingüístics i es va cloure amb l’assemblea constituent de l’Associació Internacional de Comissaris de Llengua (IALC), una organització pionera que té per objectiu la defensa dels drets lingüístics a tot el món i en la qual estan representades institucions del Canadà, Irlanda, Bèlgica, Kosovo, Finlàndia, Sud-àfrica, Sri Lanka, Gal·les i Catalunya.

Finalment, l’Informe també posa en relleu que el 2014 el Síndic va endegar una actuació d’oici per fer el seguiment de la resposta del Departament d’Ensenyament al requeriment judicial per fer efectiva la interlocutòria d’impartir en castellà un 25% de l’horari lectiu.

Al web del Síndic de Greuges es pot consultar la llista de resolucions emeses al llarg de l’any 2014. Tinguda del debat en el Ple (DSPC-P 103, de 16.04.2015, pàg. 13).

Page 230

Compareixences

Compareixença, de 27 de febrer, del director de l’Institut Ramon Llull davant la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació per a explicar l’activitat de l’entitat (núm. tram 357-01020/10 ).

Aquesta compareixença va tenir lloc davant la Comissió parlamentària d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació, a proposta del Grup Parlamentari de CIU per conèixer com col·labora aquest Institut en la internacionalització de la cultura i la llengua catalanes.

En la intervenció, el director de l’Institut va explicar les tres àrees de treball d’aquest consorci creat el 2002: l’Àrea de Llengua i Universitats, que gestiona la xarxa d’estudis catalans a l’exterior; l’Àrea de Literatura i Pensament, que s’ocupa de la internacionalització de la literatura catalana, tant de icció com de no icció, i l’Àrea de Creació, que engloba la resta de sectors culturals (les arts visuals, les arts escèniques, les músiques, l’arquitectura, la gastronomia, la fotograia, la dansa i el circ).

En resum, va explicar que l’Àrea de Llengua i Universitats dóna visibilitat a la llengua i a la cultura catalanes a través de la xarxa d’estudis catalans a l’exterior (formada per 157 universitats) quan promou cursos de llengua catalana i desenvolupa activitats culturals. Quant a l’Àrea de Literatura i Pensament, l’IRLL gestiona la traducció, la internacionalització de la literatura catalana -clàssica i contemporània- amb criteris qualitatius i quantitatius, i es destaca, en aquest sentit, la creixent introducció en el mercat anglosaxó. Per primera vegada la segona llengua de destinació de la literatura catalana, després del castellà, és l’anglès. Finalment, la tercera àrea de treball de l’Institut, l’Àrea de Creació, promou un conjunt de convocatòries per afavorir la mobilitat i la projecció internacional dels creadors catalans.

Durant la compareixença també es va informar que la Fundació Ramon Llull -formada per institucions del País Valencià, les Illes, el Govern d’Andorra, institucions nord-catalanes i l’Ajuntament de l’Alguer- fa un treball paral·lel quan concedeix premis a trajectòries acadèmiques internacionals a l’entorn de la llengua catalana i la traducció. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 639, de 27.02.2015, pàg. 18).

Procediment en exercici del dret de petició

Memòria de la Comissió de Peticions corresponent al període comprès entre l’1 de juliol de 2014 i el 15 de juliol de 2015 (núm. tram. 264-00002/10) (BOPC 660, de 27.07.2015, pàg. 7).

El Ple del Parlament de 23 de juliol va prendre coneixement de la memòria que li va presentar la Comissió de Peticions, que funciona des de inals de 2006. Entre la setantena de peticions tramitades per aquesta Comissió, en el període que va entre l’1 de juliol de 2014 i el 15 de juliol de 2015, n’hi ha una sobre la llengua, per la qual es va demanar la retolació en aranès a la ciutat de Barcelona.

El peticionari va proposar al Parlament modiicar la Llei del règim d’Aran amb aquesta inalitat i el tràmit que li va donar aquesta Comissió va ser trametre la petició a l’Oicina de l’Aran del Parlament. En aquest sentit, recordar que aquesta petició ja va ser comentada a la Crònica parlamentària del núm. 63 de la Revista (segon semestre de 2014), coincidint amb el moment en què es va publicar la tramitació (núm. tram. 126-00065/10) al Diari de Sessions del Parlament ( DSPC-C 428 , de 10.06.2014, pàg. 9) ( DSPC-C 529 , de 18.11.2014, pàg. 6).

[1] La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: "llengua catalana", "política lingüística" o "ús de les llengües". També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules: "llengua", "catalana" o bé "lingüísti*".